El meu avi, el meu avi, el meu avi d'Anna Cuba,
a d'Ordo del Català,
al millor barcú de guerra de la flota d'Ultramà.
El timoner i el nostre...
Veu, recordeu-me una altra vegada, si voleu, tenim un repte.
Quatre persones amb els seus acompanyants
podran anar aquesta mateixa tarda al restaurant Laonada
a partir de les set i degustar, doncs,
un bon romesco.
Amb el seu acompanyant.
Amb l'acompanyant, clar.
No acompanyants, perquè potser per a tota la família.
No, home, no, això són dues persones, no.
Ho dic perquè...
Home, tota la família, no, esperem que no.
Si no, bueno, seria...
Amb els acompanyants i la gent a vegades
sempre que fem el més, pel menys...
No, home, no, espero que no, si no la liem, eh?
Vostè s'imagina?
Per això et dic que no.
Jo recordo el telèfon, que és el 977-24-4667.
En qualsevol moment d'aquesta conversa ens podeu trucar
i, mira, si...
Jo crec que sí que s'arribaria a temps avui a les set, eh?
És molt interessant perquè, escolta,
en poder a llibre de mar, suposem...
Ah, visp, perquè tinc feina.
Si no, vostè, jo ja estaríem allà a l'onada, eh?
Ja l'hi dic ara, eh?
Sí, perquè hi ha aquestes zones, nosaltres...
Home, ja que estem.
Aquestes onades, no?
Home, aquest de tastar el romesco.
Perquè a vegades on va la platja i, segons les zones que hi ha...
Mereixen.
Mereixen.
I en canvi, aquestes onades a l'onada restaurant...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, és un poeta, és un poeta, aquest bon home, és un poeta.
Escolta, vol la pena, eh?
Jo recordo 97724
4767, en qualsevol moment
ens podeu trucar i participeu,
us apuntem i ja podeu anar cap allà
directament. Quatre persones que ens truquin
podran fer un bon tastet.
Que ens seran vuit, imagina't.
És veritat, avi, que són vuit.
Mira jo també, eh?
Jo perquè la gent, doncs, que sàpiguen
ja que tinc aquest
l'inteles de l'onada,
doncs, onada
o sí o més coses, no?
Doncs esperi que demà, a les 7 també,
seria el racó del pescador.
El C. És que estem
llançant la casa per la finestra, avi.
Després, després, després diuen que el Serrallo.
Si el Serrallo és el Serrallo. Ai, el tast de Romesco,
aquest tast de Romesco, aquestes segones
jornades del Romesco a Tarragona.
El Serrallo és... Dos pebrots.
El Serrallo és serrallo. És una meravella,
és una meravella. Però, avi, a part del
Serrallo, que ja en parlarem llarg i extens
quan toqui, jo vull aprofitar
la vinentessa que la setmana vinent
no podem estar aquí perquè és el dia de
tots sants i hem de fer el que hem de fer, a part de
menjar panellets, veure una miqueta de
moscatell i escoltar el Don Juan Tenorio.
Aquesta seria la idea, no? Sí. A part d'anar
al cementiri, ordenadament,
perquè Déu-n'hi-do quins pitotes moltes vegades
es fan a l'entrada. Gràcies a Déu que la Guàrdia Urbana
organitza tot perfectament, perquè
si no, quin mal de cap per anar-hi, eh, el mateix dia,
de tots sants.
Hi ha molta gent que aprofita el dia
abans o després per evitar
aquesta aglomeració d'aquell
dia, saps? Perquè
ja queda una miqueta
descentrat. Tanta gent... Sí, sí, a més,
de veritat. Perd aquella miqueta de...
La intimitat, no? Sembla... Ai, mira aquest.
Oh, mira. Oh, fa temps que... Ja deia
jo que no el veia. O sigui que
arriba un moment que queda...
No queda aquella cosa
tan íntima de tots sants.
La vida
la creem... Naltros creem
una societat que després la critiquem
però la creem naltros mateixos,
saps com ho dic? I a vegades
hi ha coses que abans... Clar, el dia de tots sants
era un dia... La gent
el dia abans, uns amb una
escaleta, l'altre ja la tenien allà dalt.
l'altre
veure-los familiars. Vull dir...
I ara, doncs, es viu una vida més
més alterada, com si diguéssim, no?
Una massa de pressa, no?
Sí, sí. I fem les coses
a vegades hasta inclús
i que em perdoni, i em perdono jo mateix
hasta per compromís.
Hi ha moltes coses, no al cementiri
sinó a molts puestos
hi ha vegades hi anem per compromís.
I clar, arriba un moment
que això, doncs, fa perdre la sensibilitat.
el sementalisme de les coses, perquè...
Ai, tens raó. Moca, tu just avui fan això
i em veig obligat a anar-hi.
Veus? Em veig obligat, queda fatal.
Em veig obligat a anar-hi
perquè no diguin. Encara això,
perquè no diguin.
m'entens? I et trobes que
a vegades, doncs, així com abans,
ai, hai de deixar les coses
perquè hai d'anar allí.
I allí trobes la gent, doncs, com i és a trobar.
Però, bueno, mira,
és aquest moviment
que hem creat en altres
i és així.
Però sí, és veritat, Avi, que el que deia,
que hi ha molta gent que aprofita,
jo crec que durant tota la setmana abans
o fins i tot la setmana després,
per poder anar-hi...
O fins i tot d'altra gent
que són més previsors,
ho fan anar amb dues o tres setmanes abans.
Sí, perquè...
Per això, quan s'hi van el mateix dia...
Sí, sí, és...
Ja sigui allò per...
No diré espectacle...
Per donar-me un tubet, no?
Per que em perdonin
el d'això, no?
Però el que ho sent...
Sí, sí, no, no.
Igual, m'entens com ho he dit?
I tant.
Hi ha moments que la vida
no ha de ser aquell moment precís.
No és com la loteria
que surt un dia determinat
i et surt la sort o no la sort.
és tot l'any.
És tot l'any que mirem aquesta cosa, no?
Perquè a vegades...
Ai, ara, hi ha persona
doncs que la viu a fora,
aprofita un dia per poder vindre,
per d'això, no?
Ara, aquest dia, doncs mira,
trobes l'una i escolta'm,
ah, no ho sabia, escolta'm,
et dono el pes a'm
perquè, escolta'm,
jo no m'havia enterat,
escolta que no...
Saps com vull dir?
No, no, que s'ha de dir.
És una espècie de trobada,
també el mateix dius, no?
Però, clar,
anem canviant-ho tot.
Però jo sé que l'avi...
Perquè, inclús,
Nadal.
No, no, no, no,
no marxis a Nadal i ja l'agafarem,
ja l'agafarem.
No, no, per fer la similitud, no?
No, no, té una cosa més propera, avi.
M'entens, sí.
Té Halloween.
Sí, bueno,
això també...
No, no, li dic perquè...
També són costums, m'entens?
Però, per trobar una mica la similitud del canvi de les tradicions,
abans, i jo crec que fins i tot ara també hi ha moltes famílies que encara celebren la castanyada com a tal.
El que dèiem...
Escolta, mira, abans mateix...
Una tafateta de parellets...
Abans de trobar-les, per exemple, aquí a Tarragona,
a un punt, però on era graciós, no graciós, era més d'això,
allà al Sant Joan.
Sí.
Allí hi havia una dona
que l'esperaves veure-la
amb el seu
mocador cap,
tota tafateta negra,
amb les castanyes.
La típica castanyera, avi, vestida de negra.
Allò, fins i tot semblava que fos una obligació
comprar-li castanyes
per celebrar aquella cosa.
Ara, vas,
i m'agrada, eh, no?
Matènes jove, eh?
Però veus a cada cantonada
aquell que està rient,
que trenca l'altre,
que no sé què,
l'altre que riu,
l'altre que...
Doncs queda més popular,
popular no pel sentit de castanyada,
més popular de la ta joventut, de l'època.
I l'altre canto veus uns altres,
i l'altre amb fusta allà, d'allò,
saps?
Vull dir,
doncs,
que no és aquella cosa
d'aquella castanyera.
I com dic la castanyera,
passa a moltes altres coses.
Ara, avi,
de la gran majoria de la gent,
dic la gran majoria,
que no tots,
doncs,
són universitaris,
o són nois d'institut,
que el que fan és
per acollir-ho a l'excusió
a la final de curs, no?
Vull dir,
seguir el curs de la vida.
Exacte,
mira-m'hi m'ho dit.
És una altra manera de...
Clar,
i segueixes,
i ho fas,
i fa gràcia aquell que riu,
l'altre que les prova
a veure si són bones,
i així aprofita
per anar tastant-les.
Home, home,
vull dir...
Aquesta està bona,
aquesta té carn,
perquè hi ha algunes vegades
que et trobes carn i tot, eh?
No, no, però ara faré una altra
per a veure si és igual
que la d'abans.
O sigui,
vull dir que tot és...
Avui,
i com han canviat els panellets?
També.
Oi que han canviat?
Clar,
els típics de sempre
són amb l'ammetlla,
sí, sí, sí.
No?
Ammetlla i para de comptar,
però ara, clar,
li posem de totes sabors,
de tota mena.
Abans hi havia gent
que se'ls feien ells a casa.
No, sí,
i de pinyons.
Perquè feien els típics,
el típic,
el que dius tu,
amb els pinyons,
l'ammetlla,
tot,
ara, clar,
vas i dius,
bueno,
ara quins compro?
Quins són?
Que si són de no sé què...
I de sabors.
Per això et dic,
per això et dic,
entre presentació i sabors
no saps quins de lloc.
Però, clar,
dius,
oh,
aquests són perquè
van al doble...
Ui, ui,
encara no ho sabem
quan valen el preu dels panellets.
No, no, no,
però dintre els panellets
n'hi ha uns,
els de pinyons,
o això,
aquests valen el doble.
I dius,
mira,
doncs mira,
en menjarem dos,
en menjarem tres.
Però mira,
saps què vull dir?
Vull dir que anem canviant la cosa,
eh, també.
No, no.
Passa com tot,
en les pasteleries,
pastisseries,
moltes van plegant,
altres van fent,
i, clar,
ara que si el braç de gitano,
que ara si el braç de no sé quantos,
ara si...
han anat canviant coses,
perquè són més repartidores,
perquè dius,
coi,
com què?
Ostres,
un quilo de panellets,
doncs un quilo de panellets,
mengem tota la família,
i el timòrdius,
i, clar,
es va perdent aquest...
I, clar,
també es perd
per la intimitat,
perquè llavors,
clar,
encara que,
d'això,
la gent s'ajuntaven.
S'ajuntaven,
creien,
el que dius tu,
el porró...
El moscatell que havia de córrer
per la família,
el nen que el tastava
per primera vegada,
que posava aquella cara de fàstic,
però després,
mira,
quan el regalipava,
i ho dèiem una mica més,
no?
I llavors,
una cosa de joves,
perquè no es taqués,
que a vegades el mocador
i tocaves aquí davant el pit
a la noia que no es taqués...
I aprofitaves.
Ara m'ha agradat, eh?
No, dones,
vull dir,
és llei de vida,
és...
Ara potser hi ha costums...
Picarésca,
picarésca.
Ara potser,
doncs,
ja no cal posar el mocador,
no?
Vull dir que ara ja
es pot anar directe,
no?
Però me refereixo
que es perden aquelles cosetes
que fan riure
quan les penses,
no?
Vull dir que...
Vull dir que és una cosa que...
Sí,
perquè la picaresca
sempre hi ha estat.
No, no,
i tant.
La picaresca,
perquè a vegades
t'has trobat...
Home,
el picaro era
don Juan Tenorio,
eh?
El dit picaresca
no vol dir ni jo,
ni tu,
ni l'altre,
ni l'altre.
És un ambient,
no?
Que a vegades
s'aprofitava
aquella cara
d'innocent
o innocente,
saps?
Que amb la innocència,
quan hi haves contes
ja t'havien...
Ja t'havien agafat.
No,
la vida és així,
l'hem creat nosaltres així
i l'hem de seguir.
No,
sí,
i una de les obres
que jo li feia així
de la picaresca
que es feia
que representava,
encara que és pícara
però també té
el seu què,
és el don Juan Tenorio.
No,
inclús ara.
Que l'Avi Lamont
té molt la cosa de dir
que és el don Juan Tenorio,
eh?
Bueno,
no ho compliquem.
Ah,
avi?
M'havia d'explicar
no sé què del Juan Tenorio
que va passar fa uns anys,
no?
El que passa és que és...
Com dissimula,
com dissimula.
El que passa és que és
que llavors
inclús
molta gent
sabien trossos
de...
com el del
creu de la magia,
de rebaixa...
Hi havia molta gent
que sabien estrofes,
sabien trossos
i aquell dia
també es prestava
doncs per
amb una noia
recitar-li el don Juan
o una noia
fer el paper
d'un lleiners.
Vull dir,
a la vida
si analitzes bé
aquestes obres
perquè clar,
el teatre,
per exemple,
ha tingut també
les seves coses.
Per exemple,
tenies que
el teatre...
Escolta,
m'agradaria
que la gent
no ho prenguessin
com a cosa
d'allòs,
però hi ha coses
que són regals.
Per exemple,
el teatre madrileny.
El teatre madrileny,
dic madrileny
perquè això és...
Aquell allò
de Xamberí,
el Xolínio,
aquella coseta d'aixòs.
En canvi,
aquí a Catalunya,
potser pel caràcter,
terra baixa,
la creu de la masia,
o sigui,
unes obres
més aviat
dramàtiques,
però clar,
però que entraven
dintre del cor
de la gent
i es prestava
sempre algú
o alguna
a sapiguer
la puntaire.
Saps?
Vull dir
que hi havia trossos
que quan feia una festa
sempre hi havia
algú
o alguna
que recitava
amb tros.
I clar,
aquestes festes
es prestaven,
ho dius tu,
pel Tenòrio.
Però clar,
el Tenòrio,
doncs,
segons qui,
l'ha fet tot l'any
o ho ha sigut tot l'any
o ho ha intentat
ser Tenòrio
tot l'any
i algunes,
doncs,
també,
que encara existeix
alguna brígida,
saps,
fent el paperet
de...
Saps?
Vull dir que a la vida
el Tenòrio
són reflexes
de la realitat
perquè el que és
doña Brígida
el tanto...
Deixa-la estar,
deixa-la estar.
Perquè segons
qui i com,
vull dir
que el teatre
era un reflex
i el Tenòrio
és això,
és una xuleria,
no,
en fi,
aquella innocència,
en fi.
No, no.
I tots s'han...
Expliqui'm què va passar,
expliqui, expliqui.
Com?
Expliqui, expliqui,
que jo sé que va passar
alguna cosa
amb el de Juan Tenòrio,
no va haver-hi un moment
que va haver-hi vostè
d'anar corrents
perquè algú s'havia oblidat
no sé què.
Bé,
això,
això ara ja no,
perquè llavors...
És que l'avi Ramon
ha fet els seus anys
moltes,
ha fet teatre,
i ha fet moltes coses.
Bé,
ara hi ha una cosa,
per exemple,
que diem...
I sempre hi ha sigut...
Per exemple,
ara hi ha grups
que quan canten
hi ha les fans
les i els,
no?
Sí.
Oh,
que desespero
per estar...
I escolta,
jo,
m'ha donat la mà.
A mi,
escolta,
saps com vull dir?
I això et dóna satisfacció.
I això que dius tu
quan ho has explicat
i tu no sé
per què ho retreus,
però bueno,
però és un reflex.
Feien el Tenòrio,
allà a la Teneu,
allà a la Rambla,
quan encara no s'havia cremat
l'acabament,
i, clar,
i el feien
artistes de Tarragona
bastant bons,
bastant bons,
per exemple.
Digui, digui.
hi havia Terrassa,
hi havia diferents artistes,
però dony Aynés
i don Luis Mejia
eren dos artistes
molt bons
de Barcelona.
Jo estava llimbets
perquè sempre m'ha agradat
estar dintre el...
M'ha agradat
o...
les circumstàncies
m'hi han portat
i en sexe
van descuidar
que a dony Aynés
s'havien deixat
unes peces
de roba
allà dalt
a la plaça de l'Oli
que tenien
la pensió
allà dalt
en aquest temps.
I tot just
m'ho diuen a mi,
escolta'm,
tu que coneixes
els carrers
i d'això
n'hi has més ràpid
per les darreres
hauries d'anar corrents
a buscar això.
I clar,
imagina't tu
jo anar allà
i portar-li
a aquell artista
aquella peça,
ostres,
poder presumir
que jo havia participat
en aquella cosa
en aquell temps.
Doncs és com ara
quan aquestes fans
amb un cantant
o un d'allò
doncs
tenen un record.
Exacte.
Que és una tonteria
però vull dir
que els sentiments
sempre han sigut.
Jo a compte
llavors tenia
13, 14 anys
que en aquell moment
sé el més
de lo més
de lo que li passava
una cosa extraordinària.
I que ella
t'en fa tot
i t'en agregides
i això
ostres.
Home,
és una actriu
que es mira
com d'una altra galàxia.
En canvi,
després he conegut actrius
he conegut
parlat
el que sigui
però ja ha sigut
en plan de convivència
de comentaris
de records
I no l'ha interpretat
vostè mai
el don Juan Tenorio?
És que
no,
no,
va passar
que havia
sortit
amb el Tenorio
i havia de fer
el paper
de l'escultor.
De l'escultor.
Sí.
Entens?
I llavors
ja va ser
que ja va ser
el temps
de l'Emili
no sé
què va passar
i ja no
vaig poder
d'allò.
Que llàstima.
Però sí.
Però era un paper
molt bonic
perquè també
tenia un tros
que recitava
un tros
dient-se
a les figures
i tot això.
No, no, no.
Digui, avui, digui.
No, que no me'n recordaré.
No me'n recordaré
mai dos, no?
Un extracte, un extracte.
No, no.
Com era?
Com era aquell paper
que feia?
No me'n recordo.
És que ara no ho desitjaré.
És que quan ell li diu
Mármoles que mis manos
ponieron con tanto fan
mañana los sevillanos
absortos los contemplaran.
Perquè era el dia
abans de tots sants.
I clar,
ell havia fet
aquestes escultures
d'aquelles figures
d'aquests personatges
i ell,
satisfet,
vull dir,
ara, avui,
demà,
absortos contemplaran,
vull dir,
que demà és el dia
de tots sants
que la gent
vindrà al cementiri
i us votaran
absortos.
M'entens?
Això és un dels trossets
que...
Sí, sí, sí.
que era bonic.
El Tenorio
tenia coses...
Ara, clar,
no es pot fer el Tenorio
perquè són molts trossos,
molts canvis de decorat
i, clar,
hauríem de fer-ho
a estil modern,
però jo perdria
perquè, escolta,
hi ha una sèrie
d'escenes,
de quadros i quadros
que si el convent,
que si el cementiri,
que si la buda calvar,
que si quan parlen
xutis amb la...
Però mira que és estrany
que s'han recuperat
moltes coses
i el Don Juan Tenorio
també va ser...
Va ser...
No només
en obra de teatre,
sinó també
de fer en pel·lícula.
Però no ha acabat
de quallar,
potser perquè s'orienta
tant a tot sant,
o s'orienta tant
cap a aquesta banda.
No, no, perquè ha anat
canviant i hi ha coses
que ja no entren.
Com que la vida
s'ha viscut
i es veu
de tantes maneres
i hi ha coses
que dius...
Saps com ho diuen?
Volem més morbo ara.
Allò ja en té.
Un Sant Valentín
de muerte
veiem també.
M'entens com ho dius?
Arriba't el Sant Valentín
així,
imagines el Don Juan, eh?
Era poesia,
era tota aquella cosa,
una època, saps?
I ara volem més,
més que hi hagi més,
que es parli,
que es digui
alguna mala paraula,
que això llavors
crida més
que no pas una cosa
d'un poema
com era el Tenorio.
Imaginem.
El Tenorio
i altres obres
molt bones
que tenen molt de sentit
i molt de...
Però no,
no, val més parlar
de si aquest
que si l'altre
que si això
que si allò
i obres
on es maltracten
i ja...
Sí,
han canviat l'època,
vull dir que...
I mira,
sobre gustos
no hi ha res escrit.
No, no, i tant.
No m'entens.
El que passa és que, clar,
que és allò
que moltes vegades passa,
que quan arriba
a certa època
i abans vostè traia el Nadal,
tot el que té a veure
amb el Nadal
se li dona un bombo
i un plataret enorme,
no?,
que sembla que
se'ls reprodueixi per vint.
Nadal, per exemple,
abans tota la família
se'ls reunien
per Nadal.
Sant Esteve ja era
el que quedava de Nadal,
se feien els canelons
i es feia tot
un altre tipus.
Ara no.
Ara normalment,
a veure si tenim puesto
per poder anar
per Nadal.
No que ja està ple,
home,
buscant.
Hi ha algunes cases
que sí,
que conserven la tradició,
o el que sigui.
Però normalment
ja es busca.
Clar,
es comprèn.
Qui se la carrega
sempre és
la mare
o l'àvia
o el que sigui,
aquella li toca
després,
clar,
uns van marxant,
l'altre es van rient,
l'altre es van menjant
i clar,
i també,
escolta'm,
és allò que diem.
No, no, no,
que tela, eh?
Tela,
va-hi dir.
No, no,
et diré un exemple
i no ho dic perquè d'això.
Abans me'n recordo jo
que l'Incerso,
per exemple,
per Nadal,
aquestes festes,
sempre hi havia places.
Veus?
Ara,
i gent criticava,
ara,
la feina que hi ha
per agafar una plaça,
l'Incerso,
per Nadal o Cap d'Any.
Oh,
escolta,
tu saps el que és,
tu saps el que és a casa,
m'entens com vull dir?
O sigui,
la gent,
anem canviant
segons les circumstàncies
de com vivim
i com ens hem de viure.
I és lleidemida,
és que no ho critico,
és la vida,
és la vida.
I vostè,
per tots sants,
es pot dir el que farà o què?
No ho sé.
Farà la castanyada a casa,
amb la família?
Em agrada.
O vostè també és del trucuitrat
a Halloween,
d'anar per carrers?
No,
no,
no,
jo ja,
jo procura conviure,
conviure,
doncs,
el normal.
I portar-lo el millor possible,
no?
El normal,
sí,
el normal,
i algunes fer castanyes al forn,
perquè com que,
abans sí,
abans tenia una paella foradada
i d'allò,
però ara també et vas endropint,
no endropint,
vas seguint
el curs de la vida.
Fas gran,
vas d'això,
a més ho mires tot en la perspectiva
de la tranquil·litat de casa.
Per cas de fum una feinyada,
la dona
o qui sigui,
si vas es compres
i compres i...
Vull dir que avui en dia
hi ha molta cosa
com que ja
pots comprar tantes coses
que ja...
Avi,
devia ser molt interessant
el que hem dit
perquè no ens han trucat,
eh?
Devien estar aquí
amb l'orella ben parada
però no ens han trucat.
Home,
jo...
una o dos
o ja l'han tastat el romesco
i no els hi dona temps,
home,
jo encara obro el telèfon,
eh?
Queda mitja horeta,
amb mitja horeta
ens podem organitzar.
Sí, sí.
A les set de la tarda
podem estar a l'onada,
a més a més,
amb un cop de cotxe,
Tarragona està en cinc minuts,
eh?
I depèn de com,
potser fins i tot més a prop.
Jo el que voldria...
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Jo el que voldria
és que quan parlem tu i jo,
clar,
som dues èpoques diferents,
però que la gent
no interpreti mal.
Parlem,
jo parlo,
doncs,
vivències,
coses,
a vegades potser algú
no ho entén de cop,
però després pensant,
veurà, doncs,
que parlem coses
que són reals.
Ah,
i coses del dia a dia.
I m'agradaria
que algú,
per exemple,
truqués,
escolta'm,
allò que vas dir,
tens raó,
o escolta'm,
jo això altre.
Llavors,
a mi em donaria més confiança
quan parlo.
Sapigué,
doncs,
que la gent,
si ho escolten,
doncs,
a veure quina opinió tenen,
que llavors,
clar,
jo en vez de parlar d'això,
podria parlar de moltes coses.
I esperi,
que encara no hem acabat,
eh?
Que tot això,
hi ha molts programes encara,
eh?
Però em refereixo
que si la gent a vegades
digui,
escolta'm,
i per què no agafem
aquell tema?
I llavors,
enfocaríem,
perquè clar,
els anys,
viscuts,
s'ha après tantes coses,
i tantes coses,
que miri,
doncs,
me podrien,
si inclús dir,
escolta'm,
un dia parlem
sobre aquest tema,
o sobre Tarragona,
o sobre la gent que són,
o eren,
i ja han de ser,
doncs,
bueno,
si jo mire aquí...
Per això estem,
no?
Per això estem,
per passar un rato.
i la porta de la ràdio
que és a través del telèfon,
que està totalment oberta,
eh?
I si algú,
el dimarts que fem aquest programa
vol vindre,
que ens visiti,
que estem aquí,
a més,
és en vivo i en directe,
en rigoroso directe,
per això et dic,
aquí no hi ha d'això,
per això si m'equivoco,
aquí no hi ha censura,
que tal com surt,
surt,
o sigui que...
No,
però a mi,
normalment no l'hem de censurar massa,
eh?
No.
Alguna altra pip?
No,
el que passa,
que jo el que dic,
si algú no d'allòs,
li puc demostrar
que el que dic,
ho he viscut
o ho he vist.
Doncs sí,
doncs sí.
Avi,
que tornem,
no la setmana vinent,
sinó serà la propera,
serà el dia 8 de novembre,
ja podem aguantar sense vostè tants dies.
Ah,
no ho sé,
molt malament,
eh?
Molt malament,
eh?
No,
totes les coses que m'hi trobo bé.
Mira que no el truqui
per la setmana vinent
i fem alguna cosa,
no ho sé,
m'ho pensaré,
eh?
No,
no,
m'ho trobo bé.
A veure com tenim la gent.
Jo trobo bé.
Sí?
Sí,
perquè veig que la gent no protesten.
Deu-se per això,
deu-se per això,
deu-se per això,
deu-se per això,
deu-se per això,
deu-se per això.
No protesten.
Avi,
moltes gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies.
A veure que vagin ve els parellets.
Ho intentarem.
Al tanto,
les castanyes,
aquelles que peten,
eh?
No,
hi ha castanyes que a vegades...
No,
que ara està prohibit,
eh?
I si bebes no conduusques,
eh?
Està prohibit que si a un nen
li fums una castanya
te la carreguis.
Sí,
compta,
compta,
compta.
Gràcies,
Avi.
Molt bé.
Arribar en temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Antilles,
retronar en els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi al dix de tots
varen morir a coberta,
varen morir al teu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
ha aprof crisgat啦...
Nilal l'到 kadar
He dàie amb un meu avi
likadà ja
Unowoval
i cin г Deixit amerisions
Aurel
breasts
Aurel
Aurel
L'Aurel
Acres
Cret
Aurel
Abine
Com
Un món
e
Veir
ENTIT