Comença tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Hola, bona tarda, nit, ja, perquè aquí a l'Avinguda Roma almenys és fosca i negra.
Benvinguts a aquesta edició concentrada de butxaca rapidíssima del tràfic d'abstraccions, ara un cop al mes.
I precisament per això, perquè ara només sortim un cop al mes, se'ns ha passat la tardor literària.
Hi havia un programa a la Mar de Xulo per comentar.
Això començava el dia 2 de novembre, nosaltres vam venir a finals d'octubre i no en vam parlar.
I ara, doncs, avui s'acaba ja.
Suposo que si teníeu previst anar-hi, ja hi esteu anant, amb algun dels actes que es feien avui en diverses biblioteques, si no recordo malament.
Però vaja, l'any que ve esperem anunciar-ho en el seu moment oportú.
Dit això, avui començarem sentint musiqueta amb un disc que edita Gersen Records, que són una gent de Lleida,
que recull les bandes que van participar en el quart festival de músiques folk de Lleida,
que va tenir lloc entre el 5 i el 27 de març a Lleida.
Aquí hi ha bandes catalanes que es dediquen a fer cosetes com aquesta que fan els Oliva Trencada.
No ni no, amb accent.
Per veure qui passa, surt en el balcó, la margarida, la margarida.
No ni no, amb accent.
No ni ni no, amb accent.
No ni no, amb accent.
Passa de la música amb el gros tambor,
passen les banderes de sa processor.
No i mi no, no i mi no.
Ella té floretes dins un canestrò,
rosa-sax, ullatas, igló, laisdà, puló.
No i mi no, no i mi no.
No i mi no, no i mi no, no i mi no.
No i mi no, no i mi no, no i mi no.
No i mi no, no i mi no.
No i mi no, no i mi no.
Són els Oliva Trencada, un d'aquests grupets que canten en català
i que són força dignes i macos d'escoltar.
Ells van publicar això amb la discogràfica Fonart el 2008.
I com dèiem, el que escoltarem avui és un recopilatori
que recull tots els grups que van participar en aquest quart festival
ja de músiques folk de Lleida.
I la iniciativa és de Gersen Records, junt amb músiques disperses
i amb un parell de patrocinadors amb l'Ajuntament de Lleida.
És a dir, que en alguns llocs encara es fan coses.
I començàvem l'edició d'avui parlant d'un tema al qual ja no hi sou a temps
perquè s'acaba avui.
I ara us proposarem una altra cosa que sí que la podeu fer avui encara
si us afanyeu, perquè és a dos quarts de vuit.
Hi ha hagut unes sessions de jazz amb D.O. Tarragona
al Palau Firali de Congressos de Tarragona.
És a dir, que si esteu aquí a la ciutat, potser encara hi arribeu
a dos quarts de vuit per escoltar el Xavi de la Salut
i el Jorge Varela, trompeta i piano respectivament,
i potser tastar alguna coseta de vins amb D.O. Tarragona.
Nosaltres us proposem aquí, ho intentem almenys,
iniciatives curioses, diferents, si més no,
o interessants, segons el nostre modest criteri.
I ara anem a comentar una altra proposta, en aquest cas política,
ja directament, ja no tan sols cultural, encara que tot hi queda englobat,
i es tracta d'una proposta, una proposta que està fent circular
l'amic Toni Vara, incansable, activista, fins a la mèdula,
amb molts sistemes diferents.
Ell està treballant, ja fa mesos, en uns apunts
per una democràcia participativa, activa, real i punts suspensius.
Ara que ja heu votat, potser és qüestió de plantejar-s'ho.
Ell diu així, democràcia social, així resava ja una gran pancarta
el memorable concert d'en Raimon, en temps de Franco,
en aquella Universitat de Madrid, i molts signes d'admiració.
I propostes concretes.
Els polítics es queixen que els alternatius no proposen res.
Doncs aquí sí que n'hi ha unes quantes.
Preneu nota, preneu nota, si voleu.
Llistes obertes, escons proporcionals al nombre de vots
i circunscripcions úniques.
Els referèndums generals, autonòmics, municipals,
en el marc d'una nova llei electoral.
Això, el que és estrany, és que no sigui així.
Transparència del finançament dels partits polítics.
Tot controlant i publicitant sense complexos
els comptes i els lobbies en qüestió.
Processos participatius en l'elaboració
dels diferents programes electorals.
Voluntàriament, cada partit, esclar,
però tots de compliment conseqüent i auditables.
Processos participatius vinculants
en la planificació i projecció de país,
vegaries, comarques, ciutats o pobles i barris.
Plans territorials i plans urbanístics diversos,
plans de conca fluvial i agendes 21,
lleis i pressupostos.
Vot domèstic telemàtic als ajuntaments,
al Parlament, al Congrés i al Parlament Europeu
de forma normalitzada.
Mecanismes suficients que garanteixin
una praxis moral exemplar en política.
Establiment de codis deontològics
de límits al temps de mandat
en el nombre dels càrrecs polítics.
Extinció dels sindicats com a tals,
tot modernitzant-los, reconvertint-los
i professionalitzant-se com a lobbies
de defensa dels interessos i drets laborals.
Extinció de la casa real, obsoleta i certament prescindible
en l'actualitat, i cara.
Decidint tanmateix, òbviament,
vers la nostra dependència barra independència com a nació.
Nova cultura de l'energia,
amb l'impuls decidit de la generació distribuïda
enfront del model centralitzat imperant,
afavorint la implantació de mini-solars,
mini-eòliques, mini-geotèrmiques,
no pas gravant fiscalment
la producció descentralitzada d'energia
i llavors, amb el temps, cobrant
en lloc de pagar el rebut de la llum.
Un aspecte clau per assolir
la sostenibilitat socioambiental
a nivell planetari, tot superant la crisi econòmica.
Cal d'aturar urgentment
i reconduir la prostitució eòlica oficial.
Nova cultura de l'aigua
i promoció decidida de la producció agrícola
i ramadera locals.
Conservació i recuperació decidida
de la biodiversitat,
el fonament biològic de la nostra llar terrestre,
de la qual no hi ha recanvi.
Racionalització de departaments
les conselleries i ministeris duplicats,
repartiment del treball,
aplicació d'una taxa Tobin
sobre les transaccions financeres, etc.
Reestructurant, modernitzant.
I per acabar,
refundació de l'ONU.
Aquí unes quantes propostes,
perquè em prengui nota qui vulgui.
I després d'aquest empatx d'idees,
algunes d'elles molt òbvies
i totes força bones, crec jo,
doncs una altra cançó d'aquest disc
del recull del Festival de Música Esfolc de Lleida,
en aquest cas l'Anivis Suite.
Si no m'equivoco, és una andalusa
que ronda per Barcelona
i si els ho li va trencar de fer en el no ni no,
doncs ella fa l'alala
i publicava amb subterfuge l'any 2009.
i publicava amb subterfuge l'any 2009.
i publicava amb subterfuge l'any 2009.
Serien i publicava amb la independència
de la que tenia elmas,
i publicava amb més bàning de fer una luna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pujarem dalt d'un pi negre per veure com marxa, ja se'n va.
Esmorzarem pa amb bol i sal i d'arinar no arribarem mai.
Ja surt el sol i encara no hem arribat, ja es pon el dol i un pardalt ens ve a saludar.
Pujarem dalt d'un turó per veure com vole el falcó.
Pujarem dalt d'un pi negre per veure com marxa, ja se'n va.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
d'un pi.
Pujarem dalt d'un pi.
Pujarem d'un pi.
Pujarem d'un pi.
Pujarem d'un pi.
Pujarem d'un pi.
Pujarem d'un pi.
gràcia,
Pujarem d'un pi.
carreres.
Pujarem d'un pi.
Pujarem d'un pi.
d'un pi.
ens retrobem, si voleu,
d'un pi.
cap a finals de desembre,
tocant, tocant ja les festes de Nadal.
Bona nit, bon vespre,
des de Tarragona Ràdio.
Fins a la propera.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio.