Bona tarda.
Si veus aquell anunci de televisió que surt d'una cançó, aquesta cançó no la coneixem, deu ser del nou treball.
I pim, pam, pum, ella agafa, engega l'ordinador, se'l remira i diu, saps què? No una cançó que no conem.
13 cançons que no coneguem, que no coneixem de Rosana, que estan aquí ja esperant-nos.
No és que estigui calent, és que crema.
Oi, quines ganes que tinc d'espentir-ho, eh?
D'això fa 5 minuts i encara està aplaudint.
Home, és que no m'ho puc creure. Jo sabia que estava en ello.
I a més a més, a través del Facebook...
Ello ja està.
Mira, fem una cosa. Primer donem la benvinguda, no?
Fem una cosa. Avui és dijous. Això és mana-mana. Benvinguts.
Bienvenidos.
Sí.
Bienvenidos.
Sí, ja, el rotllo calla i què la sentim? La sentim una soneta? Una miqueta, només una miqueta.
Estoy porque he venido.
I love the world.
Hola, tú.
Vengo a cumplir lo prometido.
Sirvo y rindo a tu salud.
Por tantas cosas que vivimos.
Por ser los que fuimos y los que vendrán.
Por sorprenderme a cada instante grande, brindo sin final, brindo.
Por todo y por ti, por decirme que sí, por viajar a la luna conmigo.
Por compartir el latido de un sueño y un color, por regalarme el quintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más, por venir, por estar, por tatuarme los cinco sentidos.
Por los cristales al olvido, este sueño y un color, brindo por cada latido.
Por acampar en mi bolsillo, por ese guiño al corazón.
Porque no adiestro el sentimiento dentro.
Yo te hago esta canción cruzando el mundo en zapatillas.
Llegué hasta la orilla y allí me rendí.
La, la, la, la, la, la, en un abrazo a quemar ropa.
Besos que hay que repetir.
Brindo por todo y por ti, por decirme que sí, por viajar a la luna conmigo.
Brindo por compartir el latido de un sueño y un color, por regalarme el quintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más, por venir, por estar, por tatuarme los cinco sentidos.
Van sonant molt bé, no sé si aquest és el senzill, el primer senzill d'aquest treball discogràfic,
que es diu Buenos Dias Mundo, Buenos Dias Rosana.
Bona tarda en aquest cas.
Sí, sí.
I que sona molt bé, Marc.
Sí, sí, sí.
Nos vemos estudiando, eh?
Aquell gosanillo d'alegria, saps?
Aquell, ai, aquella chispeta.
Sí, sí, sí.
Ai, Rosana, anava a dir, Rosana, has de venir a Tarragona, eh?
Oh.
Necessitem, com l'aigua, un concert teu, eh?
Un concert, sí, sí, sí.
Perquè la darrera vegada, te'n recordes, Marc, on va ser, no?
A veure, l'última vegada que tu i jo vam anar a un concert de Rosana.
Una miqueta lluny i que vam acabar a Brad Pitt.
Sí, bueno, però això fa temps.
N'ha fet d'altres més a prop, però aquest dia ens va donar per anar al bon món.
Per exemple.
Eh?
Sí.
I després, doncs, bueno, vam anar a veure el Brad Pitt.
Sí, sí, sí.
Per no dir que vam acabar a Brad Pitt, perquè ens vam equivocar.
No, em vaig equivocar.
Però això passa quan un va eufòric, no que no borratxo, perquè sabeu tots que la Sílvia no veu.
No, ho sento.
Eufòric de nit per aquelles carreteres, escoltant a la Rosana a tota pastilla, cantant i ens van despistar.
Ui!
Però, bueno, aquí no hem vingut a parlar ni de tu, ni de mi, ni de la Rosana.
Sí, una o l'altra, jo només li preguntava, Sílvia, tenim gasolina?
Sí, sí, sí.
Sí, i dic, doncs, tira, tira, en un lloc o altre sortirem.
Ves?
Tres hores després.
Vam arribar a casa, bueno, un concert llarguíssim va ser.
Bueno, s'ho van passar bé, eh?
Però em deia que aquí no hem vingut a parlar ni de tu, ni de mi, ni de la Rosana.
Hem vingut a parlar, entre d'altres, de Michael Jackson.
Hem vingut a parlar, entre d'altres.
I jo he sentit una ballena, et fixa la res.
I jo he sentit una ballena.
Jo vaig tirar les notícies i tu vas ballar.
Bé, semblava que per fi la família i els fans de Michael Jackson ja podíem respirar tranquils,
Alguns, inclús més, després de la condemna del Conrad Murray
d'esperar un uïcidi involuntari, però el cert és que no.
No deixen descansar Michael Jackson ni en el seu llit de mort.
Que va, que va.
I espera't perquè encara apuntarà cua.
A paraules textuals.
Sí?
Subasta estrella.
El què?
Aquesta cara que estàs posant.
Sí, sí, perquè ja m'espero qualsevol cosa, perquè ara mateix fan negoci.
El llit del que va morir el rei del pop.
Però si la setmana passada o l'altra crec que estaven sortejant...
Pijames.
És el que t'anava a dir, els pijames del Michael Jackson.
I un llit d'una propietat que ell tenia, no sabria dir-te on ara mateix,
però en una de les cases que ell va comprar en algun moment o altre.
Però no pas el llit en el que... el seu llit de mort, directament.
Sí, sí, sí, no, no, no.
I estava pensant a Graceland.
Sí.
No és Graceland o com es deia, el seu terreny aquell que va intentar fer...
Neverland.
Exacte, perdó.
És de l'Elvis Presley, ara m'ha vingut, és veritat.
Doncs Neverland, que no s'ha dit res.
Clar, teòricament, això, segurament que la família...
O el va perdre directament, te recordes, Marc, com va quedar la història?
És que no sé segura si el va perdre perquè li devien molt de quartos.
els intents que tu vas fer en que es pagués aquella hipoteca.
Per això estic preocupada encara, eh?
Encara estic preocupada d'això.
Aquella hipoteca deu estar més que pagada.
Jo crec que sí, la família, no, la família, el que passa que d'això i dins el que hauran trobat,
si comencen a vendre coses...
Jo no sé d'on surt aquest llit.
Clar, amb això t'ho dic tot.
Tu has de creure la paraula que teòricament diuen que...
Bueno, si aquest llit estava a casa seva i casa seva pertany a la seva família,
més clar l'aigua.
Sí, sí, sí.
Des del meu punt de vista, clar,
en cap moment ens diuen que la família hagi cedit aquest llit per una subhasta.
No, però...
D'algun lloc haurà sortit.
Clar, clar.
D'algun lloc ha sortit.
Algú ha hagut de donar permís perquè aquest llit surti de casa, no?
Però és molt trist, no?
Que hagin d'anar així, a veure, penso, eh?
Tampoc no sabem si és cert o no.
Sí, sabem que es ven com això, com el llit de mort de Michael Jackson.
I qui comprarà això?
A veure, jo soc molt fans, però jo no ho compraria, eh?
Què vols que et digui?
A veure, jo, per exemple, en pijama encara...
I si et passa com aquella sèrie estrella que tu i jo veiem,
d'aquella senyora que se'n va a dormir i somia morts que li revelen coses.
I si tu te'n vas a dormir i somies amb el Michael Jackson,
totes les nits un concert del Michael Jackson, nena, això no té preu, eh?
Si és un concert, mira, signa-ho ara, eh?
Però depèn de quines coses...
I t'apareix el Michael Jackson en estil de thriller.
Oh, quina por!
Oh, quina por!
Deixa, deixa, deixa, eh?
Que continua sent negoci, Mar.
No ens enganyem i continua sent negoci pels dies dels dies
i el que encara, jo crec que ens queda per viure.
Sí.
I les notícies que encara direm del Michael Jackson, crec, eh?
I tant.
Puf!
I tant.
Mira, oh, que feia temps que no la sentia, aquesta, eh?
Si no m'equivoco...
Sí?
Avui he llegit que fa...
Em sembla que eren 18 anys.
18 anys, d'aquesta cançó?
D'aquella imatge de la Sidney O'Connor trencant la fotografia del papa.
Ah, sí, que va escandalitzar, doncs, a mig món, és veritat.
A quasi tot, al món cristià.
En aquell moment...
Vèiem una Sidney O'Connor, esqüàlida, amb el cabell rapat al zero, molt indicativa, entre cometes pacifista...
Com canvia les coses, eh?
Com canvia les coses, eh?
Bueno, avui en dia...
Diu, bueno...
Sidney O'Connor regresa, torna als escenaris, passarà per Espanya, té 4 o 5 dates a diferents ciutats espanyoles,
i ens trobem una Sidney O'Connor madura, amb el cabell rapat, igual, però, bueno, doncs, amb els quilos que qualsevol dona pot agafar amb el pas de la seva vida i de viure.
Bueno, i haver estat mare diverses vegades, a la qual cosa, clar, també es col·loquen...
Són cicatrius de vida, cicatrius de la seva vida.
Es col·loquen els xalets ja i són adosats i no hi ha manera que marxin.
Què m'has d'explicar? La qüestió és que, doncs, ens trobem una Sidney O'Connor que potser vol reclamar l'esperit de fa 20 anys,
però amb una imatge molt, molt real, no?, d'una dona de la seva edat.
Home, jo no sé, jo estava pensant com li quedarà la mateixa veu, tindrà la veu semblant aquella Sidney O'Connor,
i ja saps que, amb el pas dels anys, també ens modullem d'una altra manera.
És que, de fet, jo li he perdut molt d'oïdes, per no dir-te de vista.
Sí.
No ho sé, exactament.
Si torna als escenaris, deu fer una mena de barreja entre el que la va pujar al cim de l'Estrellato i alguna cosa nova, clar.
Segurament, segurament.
No pots vendre't si no ofereixes res nou.
Però, bueno, temps al temps.
Aquest estiu, quan comencin les gires i les gales i ella torni a Espanya, ens farem cinc cèntims.
I a veure si, home, segur que passarà per Madrid, Sevilla, Barcelona...
Tarragona és que no està al mapa dels concerts.
Bueno, espera-t'ho bé, que a la Tarra Quarenas encara no és coneguda.
Ai, ai, ja, ja arribarem, ja.
Quatre dies, això és un no parar.
Tant de bo sigui així.
Ai, xata, ai, xata, quan he llegit la notícia.
De fet, jo m'ha fet il·lusió, a tu.
Escoltem una miqueta?
Sí, ara va dir, clar, la gent dirà, aquestes ties parlen i nosaltres no sabem de què.
Ara ho expliquem.
Sentiu, escolteu.
Ara ho expliquem.
Toc, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Toc, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
On the ladder of my life.
It's much too late.
Home, Jors, anem per feina.
Per l'amor de Déu, que estarem aquí.
No tenim tota la tarda, tu.
Per l'amor de Déu.
Espera que l'avanço, a veure si...
La cançó sí, és maqueta.
La cançó sí, és maqueta.
La cançó sí, és maqueta.
La cançó sí, és maqueta, però veurem el punt.
Al final de la cançó...
No, al final no.
El mig.
El Jors Michael presenta...
A veure, a veure, a veure, que està a punt, eh?
Ai, ja l'ha presentat.
Home, l'amor de Déu.
Cinc dies després.
La cançó és llarga i a nosaltres ens ha fet eterna.
Perquè hauríem hagut de posar en el moment.
Sí, sí, t'es raó.
Jo pensava que era...
Que era al principi, no se n'ho recordàvem.
Bé, Elton John i Jors Michael tornen a ser amics.
Molt bé, viva l'amistat.
Viva l'amistat.
Viva los amigos.
La gent que no sàpiga de què va la cosa.
Corria l'any 2005.
Amics per sempre, amics per no.
Que no és això el que estem dient.
Sílvia, Friends for Life.
Corria l'any 2005
que Elton John va dir del Michael,
del Jors Michael, perdó,
que portava una vida gai i depravada.
Marrano!
És que ets un gay i depravat.
I clar, el Jors Michael es va enfadar.
I va dir, tu això de mi no ho podies dir, pim, pam, punt.
I això ho devia pensar,
perquè amb ella la cara no li va dir res més.
No, no van xerrar.
No van parlar mai més perquè de fet es van deixar de parlar.
Veus.
Bé, i ara a principis d'aquest mes,
amb un concert solidari d'aquestes mandangues,
el senyor Jors Michael
va cantar una cançó de l'Elton John.
Que no sigui aquesta, eh?
No t'estranyi.
La qüestió és que va acabar amb l'Elton John damunt de l'escenari,
abraçant-se i fent les paus.
Eh, que bonic, eh, que bonic, macos.
Que amigues, paus, que prenis.
No cantaven aquesta, Sílvia.
Tu insisteixes, però no era aquesta la que cantaven.
Ai, deixa.
La qüestió és que tenim a dos divas.
Una altra vegada, encara que sigui incompetència al mercat,
són amigues a l'intimitat.
Molt bé, i que ja sigui per molts anys.
I que molt locs.
Han de ser loques i depravades.
Si no, no seria aquest tipus de música.
Ah, clar que sí.
Que passa que potser ara elton John ha sentat cap.
Ara que es para.
Aquest papi, això, clar,
s'ho mirarà potser d'una altra manera, no?
Sempre ha sigut un altre tipus de gay depravat.
Sí.
Encara no et parlaran, eh?
No diguis més aquestes coses, per l'amor de Déu.
Bueno, seria borratxilla.
Sé moa.
Sí, sé ella.
No és borratxo, és borratxilla.
Que no t'entres, eh?
Vam estar parlant de l'Aline Ceylohan
de totes les seves corredories judicials.
Que té la febre chica, eh?
I vam comentar que tenia al damunt
una altra sentència a punt de complir-se.
Eren 30 dies de presó.
Vam estar comentant que, bueno,
que això va ser perquè es va violar
la seva llibertat provisional,
perquè no podia conduir en estat ebri ni de cap estat
i la van trobar borratxa conduint
i aquestes coses que ella sol fer.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, d'allò que diuen,
en família sempre diuen que totes les...
Tenen sort.
Sí, o no, tenen sort o no?
Bueno, ella la qüestió és que
se n'ha lliurat d'aquests 30 dies de presó
perquè no hi ha lloc a les presons de Califòrnia.
Hi ha overbooking.
Hi ha overbooking a les presons de dones
i com que no poden estar apretades
perquè ja n'hi ha masses,
li han dit, saps què, nena, marxa cap a casa.
Home, però que li posin allò, no?
Que li posin el detector aquell,
que no pot sortir de casa.
De fet, no sé, no sé,
la qüestió és que l'han obligat a treballar 12 dies
en un dipòsit de cadàvers.
Ostres, jo prefereixo la presó que vols que tinguin,
depèn de com, eh?
I fer 4 sessions mensuals de teràpia
ja per deixar de fer maleses.
Home, potser, mira,
potser ha trobat una professió de futur.
No se sap mai, eh?
De què?
Ja que ja, a veure, com a actriu ara mateix,
molta gent no crec que compti...
Continuar i rentar la cara de cadàvers.
Ja, ja, però si ara mateix
molta gent no compta amb ella...
Ja.
...però precisament per això, perquè...
Continuar amb ella per rentar la cara de cadàvers.
Per exemple.
Tu li donaries a la que t'adona una espotja
perquè li rentes la cara amb un familiar teu?
O la vestís o...
No, no, no, perquè no saps en quines condicions.
Ni pel fet que es penyi el carretó,
perquè ja tenint els antecedents que té
de construir borratxa...
Però millor que es quedi a casa, eh?
Aquella persona estimada per tu
va pel passadís amb una camilla...
No, no, no, i puma a terra...
No, no, no, no, o qualsevol curva...
No, no, no, no.
Canvia de tema, canvia de tema.
Guapa!
Sexy!
Pues sí.
Porque se puede, porque se usa.
Hala!
Jo, de fet, estic orgullosísima,
és la primera vegada que interviu
treu a la seva portada...
Sí.
...una dona que té tranquil·lament
més de la talla 38.
per no dir més de la 40,
perquè aquesta xica té més d'una 40.
Però és aplaudible.
Terelo Campos,
la filla de la Maté de Sácampos,
col·laboradora de Sálvame,
és des de dilluns
la nova estrella de la portada de l'interviu
que ja porta dos edicions.
Déu-n'hi-do, o sigui que...
Ha sigut un bon baix, eh?
Han fet una tirada més llarga,
la normal, i a més a més l'han esgotat.
I han hagut de repetir.
Una portada en la que s'insinua
més que s'ensenya.
Hi ha gent que diu que és molt elegant,
hi ha gent com el Risto,
que diu que la portada no la veu
perquè li tapa la Terelo.
És ell.
És ell.
Jo la trobo discreta.
Clar.
Discreta.
Mira, estic veient una de les fotografies,
i sí, queda sexy, sí.
Amb unes mitges negres.
Sí, sí.
I una d'ells.
Exacte, i res més, no?
Res més.
No, ensenya res i ensinua,
però bueno, jo la veig discreta, la veritat.
Possiblement,
amb una mica de lenceria,
ensenyant menys,
quedaria més sexy.
Però bueno, és el meu pare, eh?
Sí, sí.
De totes maneres, ja et dic orgullosa
que aquesta senyora,
amb la seva talla i la seva estatura,
sigui portada de l'interviu.
I que obrin precisament això,
un nou mercat que hi ha gent molt vàlida.
He sentit que a vegades sempre es nomena
els pits, se li diuen les loles.
Ai, no, no ho sabia, no?
Sí, en alguns països sud-americans,
on sabria diria ara si és Argentina i tal,
se li diuen les loles.
I feien en conya aquests dies a televisió
que a partir d'ara se'ls dirà l'esterelus.
Mira, estaria bé.
No, no, ja m'agrada a mi també,
que no només és que deies tu fa una mica mar,
en talles petites,
que també hi ha gent molt sexy, molt guapa,
amb una talla molt normal.
I també talles grans, home,
que no s'han de quedar sempre...
Sí, però hem de quedar-nos amb la idea
de què és l'interviu.
Clar, no, no, i el que venen i com ho venen.
Sí, sí, sí.
I per tant, trobo que això,
que jo diria,
des de la meva coneixença d'aquest tipus,
que aquesta senyora té una 40.
Jo diria que té una 40.
Ara, ara, el que ha dit la Marc,
ara, el que ha dit...
Jo diria...
Però bueno, jo em salvo dient
que té més que la 38.
Ja està.
I em quedo aquí.
Presuntamente.
Té, presuntamente,
més que la 38.
Ara, ara, salva't, salva't, Marc.
I queda com una senyora.
Poderoso caballero,
es don, don, don, don, din, don,
es don, dinero.
Ai, el dinero.
A veure quan ens toca la loteria, Marc,
de la manera, eh?
A 22, sí, 22 ens tocarà.
No, jo...
A l'euro millor no estaria malament, eh?
Ai...
Perquè el 11 i el 11...
Jo, com que no jugo el 11,
el 11 no ens va tocar.
No, res.
Si no, estaríem fent el programa,
però des de la platja.
Per exemple.
Clar.
Bueno, la qüestió...
Justa.
Sí, no?
Poderoso caballero,
exclusiva a la revista Hola Blanca i Borja Thyssen
ens descobreixen la seva casa desconeguda de Suïssa.
Vale.
Una setmana en les que...
Això és una provocació.
Una setmana en les que hem sentit moltíssim
a les baronesa Thyssen
dient que està cansada de trucar per telèfon
a casa de son fill
i que li pengin quan diu qui és
i que vol parlar amb el Borja.
que la culpa no la té ni son fill
ni la té ella.
La té la persona que agafa el telèfon.
I qui l'agafa?
La Blanca?
No, no ens ho diuen.
Ah, no ho diuen ningú.
No, ella deixa caure la bomba
però no l'acaba de deixar estallar, saps?
Ja s'estallarà quan convingui.
Bé, doncs...
Jo trobo que això és una provocació
perquè a la portada de Lola
surt la parella amb els seus dos fills
una portada moníssima
com a molt fresca
com feta així com a molt de pim-pam-pum
mira, bé, alegre
i ens regalen
unes imatges
d'aquest pis
tipus loft
de 240 metres quadrats
amb una parcel·la
de 40.000 metres
que hi ha
a més a més
la casa dels guardesses
i una granja amb animals.
Els guardesses?
Ara m'ha estic clavat, eh?
Sí, perquè guarden la casa.
Clar, no, no, no,
els guardesses.
Aquí es diria els mesubers.
Això, això.
Clar, si et dic que és una casa suïssa
mesubers, t'ho diràs, no ho sé.
Suïssa?
Mesubers?
Una masia mesubers.
Guardesses?
Home, guardesses.
Aquesta casa la va regalar
el baron, a Thyssen,
al Borja quan va fer els 18 anys.
Veus?
A mi no me regalen aquestes coses
amb 18 anys.
Jo em pregunto com és que fins ara
ni ens l'havien ensenyat
ni l'havien venut.
No se'n recordaven de què existia?
No ho sé.
Jo tiro per aquest aspecte, eh?
Diuen en aquesta entrevista
que es van plantejar
en un moment donat
de les seves vides
marxar a viure en aquella casa
perquè allí passen desapercebuts.
És a dir, ningú els coneix,
ningú els relaciona,
no els persegueix la premsa,
però que no s'arrepenteixen
d'haver comprat la seva casa a Madrid
i de viure allí
perquè així ells dos,
la parella,
pot gaudir de la vida nocturna
de la ciutat.
Ai, sí, m'agüenten.
Clar, i jo penso.
I de tant en tant
vendre alguna exclusiva
perquè si se n'anessin cap allà
se n'oblidaríem
que existeixen.
Exacte.
I a més a més
d'alguna estrena de pel·lícula,
d'alguna estrena de teatre...
Fotocolls i clinc, clinc, clinc, clinc.
I anar passant per caixa.
I anar passant per caixa.
I si n'anessin a Suïssa
doncs allí només podríem passar
per caixa
per comprar la xocolata.
Per exemple, per exemple...
Ja m'estàs fotent fora.
Quasi, quasi...
Felic.
Anem als aniversaris?
Sí, anem als aniversaris.
A veure, en tenim uns quants.
Tenim al matí esperats.
Ai?
61, nena.
Ai, molt bé, no?
Jo no li posava tants, però sí.
Jo potser que l'hem vist molt,
som a la tele,
i potser com...
Jo crec que es cuida molt aquest senyor, eh?
Ja, bueno, des que vius als Estats Units,
doncs potser...
Ah.
Pepe Navarro, 60, tu.
60, Pepe Navarro,
l'ex de la Maria de Jiménez.
No, no, no, Pepe Navarro,
el del Mississipí.
Ai, calla, que jo estava
quan era l'altre de Navarro.
Ah, doncs no, no,
tampoc li posava tants, eh?
Jo crec que el vayes tancar
als 40 i alguna cosa.
Sí, jo també.
I sempre el fàvem 40 i alguna cosa.
Jo per què he pensat tant a l'altre?
Perquè seria el tropepe.
No ho sé, m'ha vingut.
No, no.
El Dani de Vito.
Estem tots amb els 60, tu.
Oi, el Dani.
Són tots de 60.
No, aquest és de 70, eh?
67.
Què dius?
Des a què dius li posava ja més, eh?
Com que és petit i recollit,
ja no li caben més anys.
El Martin Scorsese, eh?
Sí.
69.
Ui.
Ui.
Ai, que ella també n'hi posava més.
Perquè està així com...
L'home està com a treballar.
Sí, sí, sí.
I la Mònica Randall.
Mònica Randall,
que sempre ho diem, eh?
Cada any la diem, la Mònica.
Cada any compleix.
Enguany compleix 69.
També bé, no?
Bé, jo no sé,
jo no n'hi posava tant.
Que feia molt de temps també
que no la veiem ara també.
La tenim fora,
perquè no anem al teatro,
aquestes coses.
Deu ser això, deu ser això.
Però bueno,
no és les úniques persones
que fan anys.
I a més...
Avui?
Sí.
Avui, exactament.
Avui?
Què passa, avui?
Fa un any...
Sí?
...que vaig tornar a néixer.
No me diguis.
Avui fa un any...
Sí?
...que em vaig desfer
d'un tros de mi...
No, home, no.
Aquest tros de tu...
Me'l vaig desfer
i el porto enganxat a mi
fa un any.
Avui és el compleu de l'UNAC?
Avui l'UNAC fa un any...
Ai, l'UNAC, carinyo,
felicitat.
I el felicitem des d'aquí.
Aquesta tarda estaràs preparada, no?
Ara, quan arribi a casa
el tinc preparat, ja.
D'acorda, sí, el trucaré.
I faré un patonet...
Online.
Clar, telefònicament i balando.
Un patonet online.
Ai, mira,
que no m'havia dit res, punyetera, eh?
No m'havia dit res.
És que me la tenia guardada, tu.
Clar.
M'encanta aquesta cançó, tu.
Ai, tu, filla,
li dediquem a aquest espai,
a aquest programa sencer,
a l'UNAC,
i per molts anys, carinyo.
I tant.
Clar que sí.
I tant.
Un anyet ja, eh?
Que fort.
Xata, que no has dit res.
Va, que ploraré.
Deixa'm-ho córrer, que ploraré.
Bueno, pues acomiadem.
Vinga, acomiada.
Molt bon dijous.
Això és mana, mana.
Ens sentim la setmana que ve.
Gràcies.
Felicitats, l'UNAC.
Don't worry, there's no doubt
There's always something to cry about
When you're stuck in an angry crowd
You don't think what they say
Before they open their mouth
You gotta break up your trouble
In your own bin bag
And bury them to leave the sea
I don't care what the people make you say
What the people make you say about me
Crack up your trouble
Get your own bin bag
Don't worry about the crowd to leave
I don't care what the whisperers say
Cause there is for two hours for me
What's all fake?
Maybe I should drop it
It's a touching subject
And I like to tip around
The shit going down
You got plenty of know-how
So if your business is running out
It's not my business to talk about
They don't think what they say
Before they open their mouth
You gotta crack up your trouble
In your own bin bag
And bury them to leave the sea
I don't care what the people make you say
What the people make you say about me
Crack up your trouble
Get your own bin bag
Don't worry about the crowd to leave
I don't care what the whisperers say
I don't know
I don't care what the Jagu
I don't care what the symbols make you say
I don't care what theいい
But there can think what the highest
I don't care what the hell
I don't care what
That true
I don't care what the people make you say
Crack up your trouble
I think it's alright
I don't care what it does
I don't care what rights you say
I don't care what the people
I don't care what the people
My children's lives are
I don't care what cars are
I don't care what the people skis
I don't care what it does
I don't care what the people
While you make yourself
My children's lives where
I don't care what else I don't care what I'm