M'agafa despistada.
És un rotllo cafè maricà, saps?
Que t'ho nota molt nerviós avui, eh?
T'ho nota així com inquieta, com inquieta.
Ho estic, ho estic.
Mira, què, però si ja te deixo aquí l'entradeta perquè t'ho facis.
Callava, perquè com que sempre m'interromp,
no em deixa saludar i començar dient que avui és dijous,
això és m'ha demanat benvinguts.
Home, home, què s'havia de dir, què s'havia de dir?
Bienvenidos, bienvenidos.
Bienvenidos, mecano, bienvenidos.
Sí, senyora.
La Mar posa la cara dolenta que tira d'esquena.
A més a més posa aquella cara de que jo lo sé i tu no, que jo lo sé i tu no.
No, no, no, no.
Jo llenço una pregunta.
Pregunta.
La història és que el grup més important en majúscules del pop d'Espanya
i de gran part d'Amèrica Llatina
ha donat una notícia, no ells directament,
sinó que com si se'ls ha explotat a les mans,
que després de 20 anys de separar-se confirmen que es tornen a reunir.
A veure, porten dues dècades dedicant-se a diferents projectes cadascú d'ells.
Per exemple, sí.
I en separat, en solitari, i es veu que han llimat les preses
i han anunciat que el 2012 serà quan s'embarcaran el que serà la seva nova gira.
No ho acaben d'aclarir.
La meva pregunta és,
és una notícia que llencen per supesar com està el mercat
o és cert que realment han decidit tornar?
Mira, jo et dic una cosa,
que tinc aquí davant la notícia que va sortir al seu moment
i te llegeixo textualment, és en castellà, ja t'ho dic ara,
i està treta d'ABC.es.
D'acord?
Diu,
La notícia més esperada del pop espanyol, Nacho, Anna i José Mari
volen a reunir-se per fer una gira mundial.
Con cerca de 80...
El bombazo informativo fue dado en exclusiva por José Antonio Avellán.
Es veu que se li va escapar.
José Antonio és un que aporta, un dels radiofonistes,
que fa molts anys que aporta al món de la música
i que ha descobert un munt de gent
i que és gran amic, podríem dir, de no sé si dels Mecano...
Jo he arribat a sentir això,
que ell tenia la notícia però no l'havia de donar.
Exacte, el seu Avellán en punto.
Se li va escapar...
Jo no sé dir-te què.
No, no, que està ahí.
És a dir, perquè si realment això hagués de ser així,
jo trobo que el més normal seria una roda de premsa,
tots tres junts...
i que ho diguessin ells...
I punto.
Exacte.
Que s'hagi destapat d'aquesta manera
em dóna a entendre que potser és allò...
un globosonda, saps?
A veure com reacciona el món
i si realment tots aclamen que estan desitjant
comprar les entrades per aquesta gira,
doncs mira, farien un esforç.
Tot i que sabem que entre ells va ser una cosa
molt, molt, molt aspre ja al final, eh?
Però potser, mira, a vegades a les penes punyalades
i...
I mira, tira cap endavant i...
No, no, i a més a més, depèn de com,
dius, mira, això és el que va passar fa molts anys,
ara som gent nova, provem-ho a veure què passa...
I estic preparat per passar nou mesos amb aquestes persones
i després tornar-me a separar i viure de...
de les rentes d'aquesta gira.
Però, Mar, ara mateix sí que és veritat
el que tu deies, que és un globosonda
que s'ha deixat caure, que s'ha fet un ressò
a tot arreu...
És una notícia superesperada, superesperada.
És el que deies.
I ja hi ha gent intentant comprar entades
de concerts que encara no estan ni muntats,
ni posicions inexistents.
Clar, ho diria, hi ha gent que està ja
desitjant i fregant-se les mans.
Clar, i els Mecano, jo crec que si és veritat,
doncs diran, mira, la gent, sí, ens està esperant,
tenen ganes de Mecano.
Clar.
I si era una cosa que havien d'haver anunciat ells
i se'ls ha escapat...
Amb una prèvia i se'ls ha escapat,
deuen estar maleint els osos del José Antonio Avellán...
Per la seva boca...
Exacte, per la seva boca que se li va escapar la notícia...
De plastolina.
Però clar, tu imagina't, havia d'aguantar...
A veure, jo m'hi poso en la situació de José Antonio Avellán.
Sí.
Que saps aquesta notícia bomba,
que t'ho han dit,
que potser no t'han dit expressament no diguis res...
I en aquell moment, punt.
Jo crec que en el moment era...
Quan a tu et diuen una cosa així és...
Jo puc explicar això.
Però millor no ho comentes, perquè estàs amb la col·lenes.
Clar, de fet, si et diuen, no, no ho expliquis.
Bé, doncs, sabent que jo ho sé,
de seguida que sigui públic vull ser el primer a entrevistar-vos.
Jo què sé, vull dir, negociar el fet de callar-te la boca.
Ho entens?
Sí, però millor no...
És allò que dius, mira, quan més confiança,
confiança fa fàstic.
Ja, ja.
Jo venia per aquí, no?
Toca't aquí i no t'apunyego.
Ai!
Bueno, esperem.
A veure què passa.
Bueno, bueno.
Si vénen a Tarragona, sisplau,
que passen per la Tarraquarena plaça,
que he tingut moltíssimes ganes de veure'ls.
Ja està, la Sílvia escombrant cap a casa.
Home, clar.
I si pot ser que vinguin per Tarragona Ràdio.
Eh, fer per fer, que hi ha que estan aquí.
Exacte, exacte.
Home, hi ha que vénen que vinguin, no?
Tu vindries, no?, a fer l'entrevista a mi,
o et donaries un cas de mà.
No sé de fer entrevistes, Sílvia.
No, home, però que sigui de fer aquí, no sé.
Fé el peripé.
Fé el peripé.
Fé el peripé, home.
No, el peripú no.
Si és per fer el peripé, sí que en sé de fer.
No, jo també.
Però si és entrevistes, jo no...
Home, però em dones un cop de mà.
Això sí, el de la mà.
Si vols que m'equivoco, em dones un copeta així a l'esquena.
Tu de què t'has d'equivocar?
A l'esquena, una colleja, alguna cosa.
Colleja?
Vinga, deixem-ho córrer, deixem-ho córrer.
A veure, a veure, què passa amb la Amy Winehouse o el seu entorn?
Ara ja amb ella hi ha poca cosa.
A ella no li passa res, ja.
Exacte.
Bueno, li va passar que morís als 27 és molt rentable.
A veure, fa 3 o 4 setmanes vam comentar que el vestit que ella portava
en la portada del disc, del seu segon disc, m'assembla que era,
havia de sortir a subhasta.
I que a ella no li agradava, crec, recordar que em vas explicar.
Exacte, l'hi van posar per fer la portada i el va tornar.
I es mira.
Doncs ja ha sortit la subhasta.
Ja està, ja està.
Algú ha pagat 67.400 dòlars, que venen a ser més o menys uns 50.000 euros.
Mar, no tinc suelto.
Per aquell vestit de gasa de topets que el va dissenyar d'Isaia,
que em perdonin, jo no sabia ni qui era aquesta xiqueta.
No, no me la van presentar, a mi tampoc.
I que va ser adquirit pel Museu de la Moda de Santiago de Chile.
Veus?
Ja veus tu quina manera de fer, comprar entrades a la gent per veure aquell vestit.
I que a ella...
Els beneficis, això sí, els beneficis de la venda d'aquest vestit seran dedicats a l'organització
que va muntar son pare de l'Amico Inhouse i que porta el nom de l'artista.
Molt bé.
Per ajudar els joves amb problemes de salut, pobresa i addiccions.
Veus? Això ho trobo fantàstic.
Veus?
És molt bé.
Aquestes són aquelles coses que et val la pena.
però aquelles subhastes que no saps ben bé on acaben els quartos, dius...
I també té a veure amb gent més o menys famosa.
Bueno, a veure, Sílvia, tothom té dret a vendre les seves pertanences.
I quan tu has adquirit o has comprat qualsevol objecte, sigui de qui sigui i és teu, tu el
pots tornar a vendre quan te convingui.
Ah, bueno, sí, i és una cosa que saps que van alça, que quan més anys tingui allò...
Més de valor tindrà.
Que jo estava pensant en el llit d'aquell d'en Michael Jackson que van vendre, te'n recordes?
Sí, sí, sí.
Que no sé qui el va comprar, però bueno, jo no sé si algú arribarà a dormir allà.
Més que no saber qui va comprar el llit en el que va morir Michael Jackson és
qui va donar permís per treure aquell llit d'aquella casa.
És que és mort, de mort.
Bueno, bueno...
Tornem a parlar d'allò de la mà negra de la família, que bueno...
Però tenim notícia de Michael Jackson, eh?
Tenim notícia de Michael Jackson?
Bé...
Doncs espera que canvio de música.
Bueno...
Michael, entra en escena.
Bueno, aquest disc que recordem que és...
El nou disc.
Nou, i que és d'aquest any, 2011.
Perquè Michael Jackson des del cel grava discos.
I és immortal, ja ho diuen, el títol d'aquest disc es diu així.
I que és un remei que em barreges històries...
Vols que et digui què és?
Què?
Un refrito de trossets, de directes, de...
De tot.
De remasteritzats, doncs és un vent de lo que puedes.
És un DJ que ha agafat, o una persona que li agrada molt al Michael, perquè li ha d'agradar molt per aquestes barreges tan ben fetes que ha fet.
A veure, funcionarà, funcionarà, perquè tot el que porta aquest nom funciona, està clar.
I què hem de dir del Michael?
Doncs hem de dir que...
Quatre anys de presó, que és la màxima pena en casos d'homicidi involuntari, per Conrad Murray.
La setmana passada va ser jutjat, sabíem que va ser donat culpable, però encara no sabíem quants anys de presó li queien.
El metge que, llegeixo textualment, va alimentar les addiccions de Michael Jackson per diners.
És que sona molt dur, eh?
Sona molt dur, eh?
És el que té a ser jutge.
Però, diuen els experts que segurament només estarà la meitat de la condemna a presó.
Perquè, recordem que les regulacions de l'estat de Califòrnia, perquè estan les presons massa redentades de gent,
no permeten, diguéssim, guarden les celles pels criminals més perillosos.
Home.
I veu que aquest senyor no és criminal perillós.
Per tant, possiblement, inclús rumoreja que passaria part d'aquesta condemna amb arresta...
D'un medici diari.
Ah, exacte.
O sigui, que estaria a casa sense poder sortir...
Amb un dispositiu electrònic, exacte.
I així pagaria la seva pena.
De moment, el metge ja ha ingressat a la presó i està obligat, a més a més, a pagar una indemnització als fills del Michael Jackson,
que encara no sabem com sona.
Home, però segurament que tindrà uns quants zeros, eh?
A veure.
Home, alguns zeros segur que tindrà.
No sé quants, però...
No sé si serà molt milionària.
Doncs haurà de fer entrevistes a tot i plen, no?
Home.
Per guanyar diners, perquè ara clients, barra pacients, no en deu tenir gaires.
No, no, i crec que després d'aquesta història de trobar-lo culpable, jo crec que més d'uns s'haurà esborrat.
Oh, potser sí.
Oh, potser sí.
No, no, o inclús, si tu amb ell li vas aconseguir aquell tipus de...
Doncs jo també en vull, també podria ser, eh?
Home, ja saps que hi ha per tots justos i colors, eh?
Hi ha gent per tot.
Ostres, però és que...
No, no, estàvem esperant a veure què és el que passava, ha sortit...
I m'he de sentir una miqueta el Michael, no?
No, que estàvem aquí, ja...
És que ells parla del Michael i ens posem tu i jo, ja...
Se'ns en va, se'ns en va.
Oh, oh.
És que no el pots evitar, tu.
Que vas.
És mal que les càmeres no van, tu, que si no això seria...
El dia que vagin i es puguin veure per internet, que ja estem en el xiringuito tu i a mi, eh?
Parlant d'internet.
Què?
Aquest és el primer programa...
Ai, és veritat!
...que penjarem a Facebook, perquè Manamala ja té pàgina de Facebook.
I, per tant, saludem a tots els nostres internautes que decideixen sentir aquest espai a internet.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Tal com surti d'aquí, que t'acranco i penjo a internet.
Molt bé.
El Facebook és el que és.
Clar que sí, i a més, si teniu l'oportunitat, doncs d'emportar-vos-ho, ara mateix també ho podeu sentir a través del Facebook.
Exacte.
No, perdó, a través de la pàgina web de Tarragona Ràdio.
Exacte, a través de la xarxa.
I després, doncs, si voleu emportar-vos-ho, que dius, mira, que no m'he acabat de sentir que estava amb el cotxe.
O no he tingut temps d'arribar a casa i m'ho sentiu.
A veure, què diuen aquestes dues, no?
A veure, avui, a qui han destripat?
Doncs allà estarem penjades.
Avui estem molt light.
Potser per això, perquè ha de sortir a l'internet.
No, no, no tornes a veure, perquè és el primer, jo volia fer una cosa més destripadora, però és que les notícies són les que són.
És que està molt light, eh?
I no se les podem inventar.
Està molt malament, eh?
Està clar.
Està molt mal la cosa, eh?
Inclús jo he de parlar d'aquest senyor.
Però si t'agradava, me vas dir la música d'ell, no?
Mentida, podrida.
Que estaves tota preocupada per aquella dona que l'havia...
No, no, no, no.
T'estàs confonent.
No, no, no.
I que deies que la Selena Gomez, que com que no podia estar amb ell.
Jo no tinc idea de què m'estàs parlant, eh, Sílvia?
La Selena és nòvia.
Jo, de fet, tinc un repelente Bieber que no t'ho pots ni imaginar.
I ara més.
Què ha passat?
Ara més.
A veure, fas por, fas por.
No, no, no, anem a dir, jo que animo la gent a sentir la ràdio per internet,
veig la tele per internet, també.
I he vist una entrevista que li han fet i...
Ah, baby, baby, baby, ah...
Jo trobo que aquest senyor, jo em sembla que no canta bé,
però trobo que aquest senyor ven molts discos,
fa molts concerts i deu tenir molts diners.
Per tant, trobo que hauria de comprar menys que els sotets per ensenyar
i pagar-se un professor que l'ensenyés una mica de geografia.
Per què?
Què ha passat?
Ell presumia en una entrevista, aquelles entrevistas típiques de l'entrevistador,
la taula i el micròfon i l'entrevistat amb un sofà,
que sembla que estigui en el psicòleg,
doncs ell presumia d'haver visitat en aquesta gira tots els continents.
Un tour supercontinental.
I clar, l'entrevistat va agafar-ho pels pèls, clar, lògicament,
però per l'arrel, no per la punta, per l'arrel,
i li va preguntar quantos continentes hi ha.
Clar, no així, li va preguntar en anglès,
però clar, si jo t'ho pregunto en anglès,
primer, com que el meu és de Cincinnati i el teu és de Califòrnia,
no ens entendrem.
No, no, no parlarem.
La qüestió és que ell va dir, i ara sí que llegeixo textualment.
Ocho, no?
Àsia, ocho, sí.
Àsia, Amèrica del Norte, Amèrica del Sur,
Àfrica, l'Antàrtida i el Polo Norte.
Veus, veus?
I a Europa que li comprin.
No, a Europa de què?
No, no, no, és el seu...
És que de veritat, eh?
El seu munt en si.
I clar, jo penso...
S'ha deixat un, o dos, o tres?
No, aquest senyor, jo entenc que no deu tenir temps
d'anar a l'escola, ni a l'institut,
però un professor particular deu tenir, no?
Jo crec que li va agafar, que no se'n recordava, dona.
No, no, de fet, va estar...
A mi us va descomptar després.
Va estar una estona en blanc, rotllo...
No me'n recordo, ara...
Hòstia, tu, la que m'ha caigut a mi per parlar.
Però això era un concurs de Miss Universo.
Però Manolete, si no saps historiar, per què te metes?
Això no era un concurs de Miss Universo.
No.
No, no, no.
I ja està.
Bueno, i què, xata.
Ja saps que moltes vegades a pobres xiques...
Milers de milers de nenes, adolescents, que van darrere d'aquest senyor i que ara es pensaran
que Amèrica del Norte, Amèrica del Sur, Àfrica, l'Antàrtida, el Polo Norte i Àsia
són los continentes del mundo mundial.
I que no hi ha més...
No hi ha nada más del mundo.
Pobres australianos, hombre.
No, l'altra.
Hombre.
A veure, és molt trist.
I els de Japón.
És molt trist.
Quins que no ho cuenten?
La Mar me mirava una cara quan dient...
Vols que hi ha de fer el burro, ja?
No incentivis més, no tiris més llenya al foc.
La qüestió és que a mi, ja et dic, em sembla que hauria de canviar les seves inversions.
Vinga, però a veure si és veritat.
El saber no ocupa l'hugat.
La pobre madre allí con la guitarra todo el día.
Que cante el niño, que cante.
Incentivant el que fos músic i ha fet un músic tonto, que clar.
No, home, que s'haurà oblidat, dona, que s'haurà oblidat.
Sílvia, per l'amor de Déu.
Que s'haurà despistat.
Tierra a la tica.
És que l'enganxa en frío, l'enganxa en frío.
Sí, sí.
I no se acuerda de las cosas.
No se acuerda de nada.
Això que m'has posat ara, què és?
Lo estopa.
Que somos majos.
No, jo no ho dubto, eh?
Estopa, si heu de presentar el nou treball escogràfic, ja sé que ha passat per un munt de programes.
Espaci felicitàri.
Veniu a fer unes ràdios, sisplau.
José, que te venga.
I David, no?
Ja que està molt...
Notícia, que m'ha fet molta gràcia, tu.
Perquè a casa meva això es veu.
A mi no m'agrada gens, però a casa meva això es veu.
Estopa rememorarà el seu treball a la cadena de muntatge en el programa MTV Tuning Espanya.
Ah, molt bé.
M'agrada molt aquest programa.
Sí.
Jo a mi no m'agrada gens, però a casa meva ja et dic que es veu.
La qüestió és que tunearan un cotxe que després serà subestat.
Ah, fantàstic.
I que els beneficis seran per la Fundació Vàlia per la Infància.
Molt bé.
Doncs està molt bé.
És allò que...
Ells muntaven cotxes i ara el que faran serà tunear un vehicle per subestar-lo.
Ja saps que a mi el tema de les subestes, mira, m'agrada.
Sí, sí, no, no.
Hem d'anar algun dia, eh?
No, no, no és per tant, dona.
Un dia d'aquests, no?
Aquí a Tarragona jo crec que sí que es fan les subestes.
Sí, sí que es fan.
Un moment que valla tu sí, eh?
Vinga, tus, tus, tus, tus.
Ja està, se m'ha anat la galeta cap a l'altre costat.
Veus?
És que avui la s'ha portat de xocolata.
Té una pinta.
Oh, que bona.
I m'he menjat una que era de color rosa.
Jo només he agafat una de xocolata d'aquelles en plan tronquito.
Oh, que bona.
Oh, que bona.
Bueno, no fem publicitat.
Ah, bueno, a més a més.
Què?
Et deia, avui serà el primer programa que pengem a internet.
És cierto.
Al Facebook.
Però jo amenaço a penjar fotos, també.
També?
Vídeos, no, eh?
No, no, no, no.
Els nostres valls en moviment són privats.
nostres i de tota la gent que està a l'emissora en aquest moment.
Mar, i si s'ha de passar per Photoshop?
No, no.
Passem-les, eh?
No, no, no.
Com que no?
I tant?
No, no, no.
Home, la rogueta aquella que és vella, però vella per a qui, eh?
No, no, no.
Aquí totes les curbes estan a la vista, xata.
No, no, no, no, què dius, eh?
Què més voldria la Letícia que tenir la curba que tinc jo?
Ei, jo li dic una cosa, que si vol una mica, no sé, de xitxa, jo li deixo la que vulgui, eh?
Jo la limonà.
Jo la xitxa, jo la limonà.
Jo la deixo la que quiera, la que quiera, que coja d'onde quiera.
Està la gent molt preocupada.
Sí, és el que m'han dit, no?
Que estava molt prima.
És que les fotografies, jo no sé si estan fetes amb molt mala llet, eh?
No ho sé.
A mi em preocupen altres coses, la veritat.
Ah, és veritat.
Hi ha molta gent que no pot menjar.
Si ella no menja és perquè no vol.
Mira, mira, m'ho has tret, eh?
Hi ha gent que no menja perquè no pot.
És veritat, eh?
A veure.
A veure.
Notícia de Nadal.
La Sílvia canta.
I su mal és porta.
Algo tiene la canta.
A veure, tu t'imagines...
T'imagino.
Cap d'any, Telecinco, Jorge Javier Vázquez,
perquè això tot ve enganxat, plan, plan, plan, plan.
Una cosa amb l'altra, clic, clac, saps?
Clic, clac, tobacacitos.
I al costat de Jorge Javier Vázquez,
Vázquez, què saps?
La de Vázquez.
Al costat d'ell.
Sí, acabem abans.
A qui posaries?
Doncs, no ho sé.
A milers de persones, no?
No, a veure, a veure.
T'hi ha entre tot el món de famoseo,
de periodistes, de cantants, de...
Buf.
No ho sé.
A veure, jo havia pensat...
Sí.
A la Beyoncé.
Ja està.
No, no.
No, no, treu l'eco.
Jo havia pensat en ella.
I de quan hem començat la gravació,
o sigui, quan jo li dic,
posa'm aquesta música aquella i aquella,
ella em diu,
i de la Beyoncé, que no parlarem?
Veus que m'has hagut de dir el seu nom?
Sortim de l'habitació.
Sortim per parlar clarament.
Ara ja és Nadal un altre cop.
No, no hem de parlar de la Beyoncé.
Bé, has dit el nom.
No parlarem d'ella.
No?
Perquè...
Perquè no tenim notícia d'ella.
És veritat, és veritat.
M'hauré d'esperar una miqueta.
Per la gent que no sàpiga de què va l'eco,
que va sempre enganxat a la Beyoncé,
té a veure amb aquesta habitació que estem visitant,
de 200 metres quadrats,
en les quals aquesta criatura nena,
que ella parirà,
viurà els seus primers mesos de vida.
200 metres quadrats d'habitació,
que cada programa el fa repetir.
Ja està.
Ja ho vam dir fa dos mesos, Silvia, això.
Ja no cal que sortim de l'habitació,
que fa fred.
És que és molt rara aquesta habitació.
Però l'hauran posat calefacció, dona.
Què, Seia?
Però no va,
com que la nena era nascut,
no la tenen posada a la calefacció.
I pla dur.
I què fas, publicitat?
Bé, tornem a la Puerta del Sol.
Vinga.
Ai, que et poso aquella.
Què?
Espera, espera, espera.
Mira, veus?
Ja m'enllaça.
Comencem amb Mecano i acabem amb Mecano.
Bé, doncs, a mi em sembla molt caspós.
El què?
Però Isabel Pantoja.
Sí.
Quico Rivera.
Sí.
I Jorge Javier presenten les punyalades de Capdany.
Què dices?
Jo això no trobo que encaixi de cap manera.
A mi que em perdonin, però no.
A veure, aquesta notícia no me l'has de dir així, d'aquesta manera.
El gato ha subit a l'arro.
Me l'has de dir a poc a poc i com el de l'avió.
A veure, Sílvia, Capdany és el 31 de desembre.
Va, ja tenim temps, no?
La Porta del Sol té un rellotge.
Així t'ho vaig explicant així.
Jo trobo que no.
No jo tampoc, eh?
A mi no.
Mira que canviaré de canal un any.
Home, jo sempre vaig a la primera.
O sigui, jo ho tinc claríssim.
Jo no, jo vaig canviant segons jo soc molt xequetera, tu.
Segons bé que me convinguin.
He acabat poques vegades a TV3, eh?
Que a mi alguna vegada acabarem allà també, eh?
Jo depèn de l'any.
Depèn de com m'enganxi, del tarannà que tinc aquella nit,
poso una cosa o l'altra.
Però ja tinc clar que a TV5, en guany, va ser que no.
No.
Que ara què?
Jo crec que us n'hauríem de mirar, tu i jo, eh?
Per a veure si hi ha alguna cosa.
Ah, després ho veiem per internet, tu.
I gravat, que segur que alguna cosa caurà, eh?
Alguna cosa de quin tipus?
Home, algun tipus que s'equivoquin.
No ho sé.
I que el millor facin el raïm quan encara no han donat els quartos.
No, però les quartos del rellotge, no les quartos de cobrar ells, eh?
Escolta, parlant de cobrar, parlant de cobrar,
que hauran de tornar el que van cobrar de la revista Ola
per anunciar aquella embaràs que ha perdut?
Ostres, pobra.
Sí, que per cert, la setmana passada teníem la notícia,
però no vam comentar-la perquè...
No, no, i a més a més vam pensar que, a mi, jo, és una falsa alarma,
com l'OMK, no?
Que en un principi, bueno, llencen i a veure què passa.
Però no, no, avui, aquesta setmana, bueno, ja estàvem més que confirmat, eh?
Doncs es veu que inclús es podria plaçar la boda
que teníem prevista pel mes de gener.
Però ja ho teníeu tot cobrat?
Pel mes que ve, perquè ja està molt desembre.
Sí, ja ho teníem tot cobrat?
Home, això suposo que es va cobrant conforme...
Se vanyen fent les coses.
Es van donant avalant-ho.
Clar, però tu tens firmat un contracte que, recordem,
que amb els Thyssen ja ha passat alguna altra vegada,
quan no fas aquesta exclusiva, n'has de fer una altra.
A vegades fan una cosa per l'altra, saps?
Bueno, mirarem a veure què passa, no?
Estarem pendents de les revistes del Cuore
i del que vulguin dir.
Jo?
Què?
Ara mateix faria una aposta.
Oi, quina por que em fas?
Per aquest pastelito que tinc a la mà, no?
No, perquè ara me'n vaia ara mateix
i compro una bandeja sencera si convé.
Jo diria...
Què?
Ara hem perdut el fill.
Possiblement no ens casem.
Jo diria que quan arribi l'estiu,
aquests dos ja tenen parella nova, cadascú per un costat.
Qui dius? Estan malament els veus?
Els hi dono l'hivern perquè fa fred i fa gots de dormir acompanyat.
Però quan comenci la calor, aquests dos...
Bon ben i Barcanova.
Han partit peres?
Jo, peres, pomes i prunes.
Ai, no ho sé, eh?
Mèl i mató.
I per ser que parlant de peres i prunes
que això de tan...
Això que...
Com heu agradat?
A veure com ho has fet?
A veure com ho has fet?
Així.
Oh, quin bo.
És que podies saber d'una altra manera, dona.
Tu volies parlar de la Jennifer Lopez, sí o sí?
Sí, perquè clar, van sortir a les musicals.
Aquí? A on, Sílvia?
A les musicals.
A les musicals.
A les musicals.
A els premis de musicals.
Que va encantar la Jennifer Lopez i el Pitbull
i es veu que la Jennifer Lopez
li va posar al xicó
així com remeneiandose.
Està soltera, eh?
Home, soltera, soltera, diuen que no, eh?
A veure, soltera...
Te' recordes que jo t'ho vaig comentar ja?
Que t'ho vaig anunciar?
Soltera està.
Soltera està perquè està divorciada i és soltera.
Sí, sí, però...
Que va acompanyada tant en tant amb un jovenet...
Quan ha dit Joan Roce?
Molt més jovenet que ella,
ballerí de la seva corte?
Però dile, tonta, eh?
Que se ha cogido un iogurín de molt de cuidado, es veu, eh?
Però jo crec que és allò que ploré empleo.
És a dir, mira, fas de ballerí, ets el novi
i si em fas servei un canguro,
doncs també te tinc a casa.
Ves que l'has entendit.
I ja que estàs i fregats plats, no?
I bueno, ja no ho sé jo, ja no ho sé jo, eh?
Tu ballar...
Oh, xata, xata.
I guardar la roba tot junts.
Oh, tot, tot, tot.
Ya que estamos, coge uno que sea el multirrobot.
Un multirrobot.
Un cloriempleado, tu.
I després t'ha passat com l'Eston Catcher.
Però una cosa, vas veure que a la mateixa gala
estaven tots dos.
Sí.
Jo no sé si et van arribar a parlar,
van comentar, perquè teòricament han quedat com amics.
Sí.
És el que es deia, no?
El que es rumorejava que ha sigut una ruptura
més o menys amistosa.
Amistosa.
Amistosa, ara que no em sortia la paraula.
No ho sé.
I per què no haurien de parlar?
No ho sé.
No, però jo clar, clar, depèn de com hagi donat...
Clar, clar.
El cop de porta, qui hagi donat el cop de porta i...
No ho sé.
De fet, si te n'adones, només tenim notícies d'ella.
És veritat, del Anthony o del Marc, no digui res.
Del Marc Anthony no ho sabem.
Si té o no té, com l'altre, un apartamento a Nova York
de no sé quantos miles de metros.
No sabem si té nòvio o no té nòvia.
No sabem si respira o no respira.
Home, és que aquí l'estrelleta més forta, podíem dir,
era ella més que ell, no?
Com a parella havien funcionat molt i molt bé.
Clar, clar, clar.
De fet, ells dos junts havien generat...
Clacar, clar, clar.
Clacar, clar, clar, clar.
Ells dos junts havien generat molt més diners
que cadascun pel seu costat.
Perquè aquí què ens vam enterar a l'hora de divorciar-se?
Des quartos.
Exacte.
De que tot el que havien generat entre ells dos
és el que s'havien de repartir.
I, ojo, eh?
Ojo, eh?
Que tampoc no portaven tants anys junts.
No, no, no.
Però, bueno...
Oh, mar, mira, mira, mira, mira...
Cada setmana, això què és?
De pandereta i...
No, que és l'Anna i el Riquet.
Mare de Déu, senyor.
Que lo deseamos a ti.
Cada setmana em posa una cançó més putre, tu.
Nen, nen, nen, nen, nen...
Bueno, qui fa anys?
Qui, qui, qui, qui...
Tenim el John Galiano.
John Galiano?
Que en fa 51.
Iberaltarenyo, estrambòtic, dissenyador...
Raro, raro, raro, raro, raro.
Let Harris, que diu que en fa 61,
i jo em sembla que en fa més, tu.
Sí?
Tu creus?
Jo crec que sí.
Jo crec que...
Em vaig posar cara que jo...
Tu crec que sí, eh?
Jo crec que sí.
La Concha Velasco em sorprèn.
Em sorprèn perquè, ben operada, en fa 72.
72?
Sí, a què ben operada?
Ah, doncs molt bé, eh? Molt bé.
Molt bé.
L'han deixat el pespunt i el dobladillo, perfecto, eh?
Perquè jo trobo que està molt bé per l'adar que té.
I a Ridley Scott, que en té 74.
Ridley Scott, el director, no?
Oh, és que és molt gran, no sé.
És que potser jo ens imaginàvem d'altres coses, eh?
O perquè li tenim la cara vista d'altres vegades,
des de fa anys.
Poder ser, poder ser.
La Verona Cafforque és 56,
que jo diria que en té més,
però, bueno, tampoc no el remenarem massa.
No ens passem, no ens passem.
I el Woody Allen, que fa anys, cada sis mesos, ho sabeu,
en fa 76.
Oh.
Avui mateix.
Avui mateix, els felicitats que li estirin les orelles.
No gaire, no gaire.
No els estirin, perquè a vegades farà una peli
del dia que li van estirar les orelles.
I qui l'entengui que el compri.
Exacte.
I ara que estàveu buscant alguna cosa per acabar...
Sí.
Ai, però no ho trobo, eh?
Ai, jo venia a tararejar una cançó...
Quina?
No sé com se diu, i no te la penso, te la tararejar directa.
Canta-la, canta-la.
Oh, no, no, però ara te la canto jo fora d'aquí,
i te diré que és una noia així, grassoneta, rosa,
un videoclip espectacular.
Ja t'ho diré.
No és l'Adel.
A veure.
L'Adel.
Ai, nena, nena.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Què me estàs diciendo?
Nena, sí, sí, sí.
L'Adel.
Venia a l'autobús i ha sonat, i ja...
És que a mi m'ha sonat per tot arreu, a mi també, aquesta cançó.
Jo vinc des del cul del món fins aquí.
I ha sonat, que ja estava començada, quan he entrat l'autobús.
M'encanta.
Doncs mira, ja està, i acabem amb ella.
Molt bé.
Jo que te tenia preparada l'últim de Les Héroes del Silencio, també.
No cal, m'agrada aquesta.
No fa falta, no?
La setmana que ve me la poses tu.
Vale.
Bueno, molt bon dijous, millor cap de setmana,
i ens sentim la setmana que ve.
I si voleu, repetim el Facebook.
I tant.
Gràcies.
Gràcies.
I'll leave with every piece of you
Don't underestimate the things that I will do
There's a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the dark
The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can't help feeling we could have had it
I wish you, never had let it be
Falling in the deep
You had my heart in bed
I wish you, never had let it be
And you paid it, never had let it be
Baby, I have no story to be told
But I've heard one on you
And I'm gonna make your head burn
Think of me in the depths of your despair
Make a home down there as mine sure won't be shared
The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can't help feeling we could have had it
Falling in the deep
Falling in the deep
You had my heart in bed
I wish you, never had let it be
And you played it to the beat
You could have had it fall
Falling in the deep
You had my heart inside your head
But you paid it
But you paid it
But you beat it
Throw your soul through every open door
Fins demà!
Fins demà!