El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timoner i el nostre amo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell
quan el català solia anar a votar...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Jo l'he preguntat a l'avi Ramon només entrar per la porta.
Dic, avi, vostè se'n recorda...
Ara ho donem una cosa molt normal,
això d'anar a votar, o que no ens agrada anar a votar,
o tenim ja un pensament de si volem o no volem.
Però això fins fa molt poquet,
fins que es va inventar això que es diu la democràcia,
no existia, aquí no votava ningú.
Vostè se'n recorda, avi, d'aquell primer vot?
Allò que dius, ostres, s'ha de triar un govern,
ja sigui d'una cosa o de l'altra,
però l'he de triar, he d'anar a votar, he de tenir una idea.
No vull que m'expliqui a qui votava, eh?
Ara és un tema que no em convéns, però vaja.
Ja ho sé, ja ho sé.
Ja he posat una cara de pòquer, com li he dit.
No, perquè és un tema que...
No, no, però vull parlar de vostè, eh?
No, no, escoltem.
Però clar, el parlar jo,
puc parlar de pensaments que algú no està d'acord,
o potser es pensa que...
No, jo, ja que m'estàs parlant d'això,
ara estava pensant jo que tenia,
jo potser tindria 9, 10 anys si els tenia,
si no els tenia.
Recordo que jo anava a col·legi a través de les classes d'infants,
que llavors hi havia la normal.
La normal estava a les classes d'infants.
Què era la normal?
A veure, que vostè ho troba molt normal.
No, no, on estudien els mestres...
Ah, d'acord, d'acord, clar, clar.
...que hi havia la normal d'això,
que estudiaven general.
A baix hi havia tres classes,
la segona, la tercera, ja era la bona,
i érem noies d'aquestes edats.
O sigui, llavors tenia 9, 10,
11, va vindre la guerra,
i allò ja va canviar.
Però abans de la guerra vivíem allí prop.
I clar, hi ha coses que ara les penses
i les veus.
Jo recordo que a dir es veu que va ser,
com ara veig ara, no?
Devia ser un lloc on s'arrava a votar.
I a dir, a veure, és un...
D'això m'ha estat parlant de fa uns quants anys,
com molts, eh?
Imagina't.
Els anys 35.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
34, 35, sí, anava per aquí.
Posem 34,
però més d'això era cap al 35, 34,
i llavors jo, petitet, d'aquella manera,
veies, veia gent allí, sèrio,
uns que venien allí,
que es barallaven,
o sigui que veies...
Perquè llavors, potser els que sentien una cosa
sentien més de veritat.
No hi havia tanta...
Anava a dir una paraula, però...
Negoci, negoci seria, no?
No, no, hipocresia, hipocresia, toleràcia...
Negoci, negoci, deixem-ho anar.
Seria molt allò, no?
Vinga.
I clar, i veies allò,
que hi havia gent que es barallaven.
En sec,
en sec veies que uns a mar de contents,
i vinga, festa,
i com és?
I els altres, doncs, empipats.
Bueno, veies que d'això...
Bé, això, llavors,
perquè van guanyar uns,
després passa com ara,
passa que guanyen uns,
i després en sec fan un tomb.
Clar, jo ho he associat a la democràcia,
però clar, abans hi havien d'altres votacions.
I sense, a més a més, els fan saltar.
Clar, clar, clar.
Perquè poden, en fi,
una sèrie de coses que deixen.
Com pot ser, no?
Com pot ser tot això?
Després, clar, ha vingut la guerra,
clar, una dictadura,
llavors, clar, llavors,
votaves pel carrer perquè havies de córrer,
segons on t'estaves i el que feies, no?
Havies de córrer.
Llavors, hasta votaves i tot pel carrer, no?
I tant que saltaves.
Perquè vés d'anar al tant...
I no saltis, no?
Perquè anaves al tanto
que no t'hagués rebre d'alguna cosa
que a vegades te trobaves al mig.
Parlar d'això de la guerra,
que l'altre dia van sortir a televisió,
fem un kitkat aquí, eh?
Perdoneu-me,
però el kitkat el feia jo ara.
Que van trobar bombes
que van haver d'esclatar
en un lloc llunyà
que era precisament de la guerra.
I que, clar, hi havia encara,
es deien que hi havia encara un munt de bombes
que potser estaven a sota terra
o a qualsevol lloc d'un altre edifici
que potser després de desmuntar-se
a causa de la caiguda de bombes
es va tornar a muntar allò de pressa i corrent
i al mig més d'una bomba ha quedat amagada.
Perquè aquí a Tarragona
també vam tenir lo nostre, no?
En costa de bombes.
Jo vaig córrer per uns carrers de Tarragona.
Perquè...
Ja que dèiem debutar, no?
Fem una miqueta de la broma.
Jo treballava,
amb 12 anys treballava en la guerra.
Sí, sí.
I vaig córrer i vaig conèixer refugis
i vaig perquè...
Clar, treballava a vegades
dius, oh, és que jo si no això no m'agrada, no ho vull.
Va haver-hi unes èpoques
que el que hi havia ho agafaves
i jo, en 12 anys,
doncs ja procurava, doncs, fer alguna cosa.
En ganes de treballar,
amb una cosa que a mi m'agradava,
o sigui, bueno, però això ja és un altre.
No, no, però això també seria
per parlar d'un altre programa,
perquè, clar, ara seria impensable
que un nen de 12 anys treballés.
12 i 13 anys.
Clar, clar, abans era una cosa molt normal.
Sí, perquè llavors,
els 14 ja van entrar els nacionals que diuen,
llavors ja vaig poder treballar
amb una cosa que m'agradava.
De totes formes,
no vaig passar el malament,
vaig passar el meu,
però allò de dir,
no, vaig tindre la sort que
el meu pare sempre veixut treballador,
tenien una miqueta de parcel·leta
i la verdureta i treballar
i si combinava a ajudar amb algú
en algun país, en fi.
I llavors criàvem allí també
si dos gallinetes i un conillet.
O sigui,
vaig passar el que es passa normalment,
però no amb tantes dificultats
com algunes.
Com ja dient.
Perquè, clar, també,
molta gent en aquell temps
van fer els seus negocis
i després van quedar com van quedar.
Entre l'estraperlo,
unes coses...
Era un món que s'ha de parlar d'aquell món,
però dient el sí i el no.
Ara deixem-ho córrer perquè...
Sí, sí, ho estem parlant així per sobre.
Sí, sí.
I amb la guerra jo, per exemple,
ja vaig trobar-me,
que vaig treballar amb una...
Perquè llavors els oficis
eren col·lectivitats.
Els mecànics, per exemple,
els fusters...
A més, tenia la seva zona també, avi.
Sí, sí.
Per exemple, els fusters
estaven llavors al carrer Jaume I,
on hi havia aquells magatzems
de l'Ajuntament.
Al carrer Reding hi havia
els avenistes,
que aquí, com que resulta
que allà al xalet
on estàvem nosaltres amb la guerra,
que vam tirar la sort
d'anar-hi abans de la guerra,
van vindre tanta gent
allà a sepolujar-se a les nits
i hi havia un que era
el president d'aquesta col·lectivitat,
un avenista era el president
de la col·lectivitat aquesta.
I és el que em va dir,
escolta'm,
per què no vens a repartir
els papers de la feina
i anar a cobrar
el que sigui?
Clar, ens dones un cop de mà.
I et pots guanyar
algun sentiment i d'això.
I vaig fer-ho,
com que no tenia por,
les bombes queien on queien,
doncs mira,
ja sempre he sigut d'aquesta manera.
I allí ja va començar
aquesta cosa.
Allò era de l'UGT.
O sigui,
quasi que el sindicat
que portava aquesta cosa
era de l'UGT.
Que em perdonin,
que no busco política, eh?
No, no, no,
parlo del que passava.
Llavors,
perfecte.
Però llavors,
resulta
que l'altre sindicat,
el CNT FAI,
va dir,
eh,
nosaltres aquí també
ja hem d'intervindre.
I llavors,
hi havia aquestes,
dintre el poc grup de gent
que eren,
perquè no eren masses,
no sé quants,
però bé,
no era massa grup.
Doncs,
clar,
hi havia la lluita
d'uns i altres.
La lluita interna,
perquè a més a més
era del mateix grup.
Sindicalista,
deia.
Sí, sí, sí.
Sindicalista.
Però uns tenien
les tendències
d'una manera,
més tolerants,
els altres eren més...
En fi,
i al mig d'allò,
amb 12 anys,
deies,
però com és això?
Què passa?
Vull dir,
que veies una sèrie de coses
que amb els anys
m'he anat veient tu
amb experiència,
no?
però ja veies
aquesta sèrie de coses
que a vegades
deien,
això no s'ha de fer,
això no s'ha de fer.
Deia,
un,
i en sec,
aquell que deia,
això no s'ha de fer,
sota mà o com podia,
anava i ho feia.
Una feina
o un arreglo...
Sí,
vull dir que amb 12 anys
ja vaig començar a veure
molta cosa
que després
t'ha servit...
D'experiència
per altres
que han vingut,
no?
Sí,
l'experiència
i potser també m'ha servit
per no entrar
a segons quins llocs
perquè veus també
que la vida
segueix
i sempre
aquesta sèrie de coses
han sigut.
Per què?
Perquè som com som.
Som com som.
Jo sempre dic
allò d'aquell xiste,
d'aquell gitano
que va amb un judici
senyor Jue,
semos muy probes
i ell diu
no somos
ratificados.
I vostè també,
vostè també.
I el teu també,
vull dir que a vegades
pensem que tots som iguals
i no.
Dintre de tot
més bons,
més dolents
o menys dolents
o menys bons.
Vull dir
que la veritat
surt d'aquella cosa
de dintre
i clar,
quan se donen
un caramelet
o es donen
unes avantatges
amb uns altres
i es pensem
que tot ha de ser igual,
no?
Que no.
No respectem a vegades
que aquell altre
té unes coses bones
però no ens interessa
perquè llavors
si jo es poso
aquella cosa bona
no serà cosa meva ja.
Val més que el meu
no sigui tan bo
però sigui meu.
Per exemple.
Vull dir
que hi ha una sèrie de coses
que a la vida,
als anys,
va acabar la guerra,
vas veure el deixós,
la falange,
hi havia
els requeters,
a veure
no, no, perdona, perdona.
Vull dir
que hi havia uns
que eren idealistes,
ho sentien
però altres
aprofitaven
i això
passa
doncs amb el temps
el que dius tu
dels vots.
Sí,
a què volia arribar?
Però vostè
quants anys tenia ja
quan va fer el primer?
Jo per exemple
li vull posar
el meu exemple.
Clar,
jo quan
jo que dius
has sentit els pares
que deien
que s'ha de votar
i clar,
tenies la idea
que s'ha de fer alguna cosa
i clar,
esperaves en candeletes
que s'atingués
els 18 anys
per poder fer aquella votació.
El que passava
i estaves molt nerviós,
clar.
El que passava
és que això
dels vots,
tant abans de la guerra
com després,
sempre hi ha hagut
que ha influenciat
el que sigui.
Però
va haver un temps
que
és que jo ara
com que ha sigut una cosa
que no l'he volgut
entrar-hi massa
a la meva manera.
A fi,
efecte
de respectar
a més de quatre persones.
O sigui,
amb els vots
jo ara no vull parlar...
No,
però jo no vull
que m'hi digui
a qui va votar,
sinó les sensacions
d'aquells primers moments,
després de la guerra.
La sensació
era quan votaven
de vots
que votaves
a una persona.
Per exemple.
Llavors te deien
fulano,
no,
deien fulano,
fulano,
fulano,
i no era el meu
de partir.
cadascú era
d'un partit
i tu votaves
en aquella persona
perquè la coneixies
o en aquell
no el votaves
perquè sabies com era.
Que també passava.
Que passava.
Que va haver gent
que van votar
amb alguns
i després van haver
que fotre el camp
i coses...
Va haver coses brutes
i d'aixòs.
I clar,
la gent,
després han anat...
Va haver personatges
que van ajudar a Tarragona
perquè aquests,
com que votaven
per Tarragona,
doncs alguns
van fer coses bones
a Tarragona.
i clar,
i llavors
tornaves a votar
perquè sabies
que aquella persona
estimava Tarragona
més
que el partit
que representava
perquè n'hi havia
tants partits
tampoc,
perquè ara
no saps...
Busques anagrames
i no saps...
Bueno...
Sí, sí, que t'arribes
a perdre,
això és veritat, eh?
T'arribes a perdre, eh?
I algunes vegades
et trobes una sorpresa...
Ara te donen
una llista.
Clar,
te donen una llista
i a vegades
si es coneixes,
no coneixes,
però potser
te trobes
que els que no són
d'aquí tant
o com ara d'allòs,
dius,
i qui són aquests?
Aquests sí que el conec.
I mira que te bombardeix
en avi
que surt per televisió
a totes hores
per la ràdio.
Resulta que aquell
que tu coneixes
és el tercer,
el quart o el quin.
I llavors resulta
que el primer...
Hosti, aquest...
O sigui,
et trobes...
Sí, sí, sí,
que a final votes
potser el que és conegut,
però que aquest
és l'últim de la feina.
Perquè dius,
aquest,
aquest,
ui, aquest,
aquest és d'ell
i mirarà allà.
I clar,
llavors penses,
bueno, aquest,
si surt,
per qui anirà?
Què buscarà?
L'altre...
Aquest és un tarragoní, eh?
Aquest mirarà per Tarragona
més que pel partit.
Ara bé.
Però avi,
ara li he de dir una cosa,
que normalment no sé per què
ens creiem
i mira que sempre avisen,
que normalment sempre diuen,
oh, és que els polítics
quan estan en campanya
aquestes coses
sempre prometen
un munt de coses,
sempre diuen
que faran un munt de coses
i que després
la meitat de la meitat
la meitat de la meitat.
I que, a veure,
que sí que el millor ho intenten
però que no es pot fer,
que clar,
que hi ha moltes coses
que nosaltres potser
com a pobres humans
potser no arribem
a les seves alçades, no?
I morim al temps.
Però llavors,
llavors,
te trobes
que a l'hora
d'anar a votar,
sí,
en general,
molta gent està indecisa.
Indecisa
perquè, bueno,
i escolta,
si aquests
quan estaven
deien
i ara
d'allò,
aquests prometen
com prometien,
aquests ara
van contra
aquests
perquè
han deixat això.
Però llavors,
i aquests,
quan?
Llavors,
si penses una miqueta
t'afots un lío,
t'afots un lío,
que dius,
bueno,
ara,
a què faig?
Totalment d'acord.
Llavors,
clar,
llavors,
encara que no vulguis,
hi ha una cosa
que a vegades també
influeix molt
en benefici
o perjudici,
un perquè és parent,
l'altre perquè és amic,
l'altre perquè és veí,
l'altre per una...
Per simpatia.
Aquest va fer un favor,
aquest a veure si el voto
i em farà un...
a veure si puc aconseguir
que em donin això
que fa anys que busco.
Això miau, eh?
Quan passen aquestes coses,
miau, eh?
Vull dir?
Sí, sí, sí.
Vull dir que a l'hora d'aquesta
te trobes,
i clar,
llavors,
a l'hora de veritat
te trobes
un munt de vots en blanc,
gent que no hi ha anat,
gent...
Molta extensió,
de veritat.
Jo recordo
que una vegada
parlant amb el Ballester
o paraules veritables,
diu així verdament,
tots els que ara m'han dit
quan va guanyar
que van votar-me,
diu ara
el d'això del govern fora.
Caga.
O sigui,
que llavors
quan voten
per les eleccions...
O diuen.
No,
quan han acabat les eleccions
i surt un
que tu coneixes
o vols fer-t'hi amic,
escolta,
eh,
que et vaig votar-te.
Això,
això és paraula fet,
no se sap.
Per això
que les votacions
com més van,
molta gent
està desenganyada
per moltes coses
d'aquestes,
m'entens?
Per això jo...
Per això la cara de pòquer
que m'ha posat l'avi
quan li he dit
això de la votació.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
he trobat amb d'aixòs
que passa,
això passa
que a vegades
jo sempre m'agrada
fer comparacions,
entens?
Perquè els anys
m'han ensenyat
a viure.
A vegades jo
he fet una presentació
en un lloc determinat.
Sí.
No cal dir,
un poest o el que sigui.
I mentre la gent
se preparen
i el que sigui
he estat a la porta.
Entra gent
o mirant això.
I passa un d'aquestos
que a vegades
són
o pensen ser.
Passa un d'aquestos
que diuen
adéu,
adéu.
Doncs adiós.
Sí, sí,
i d'això.
Llavors a dintre,
com que tu fas la presentació
i trobes autoritats
a l'hora de la veritat,
ja sé per on va,
llavors resulta que aquell
no te'l treus del damunt.
Escolta,
te'n recordes
quan d'allò,
tan recordes?
Cony,
però si sóc el mateix
que hi havia a la porta.
Ets l'amic de l'alma.
Així,
així quan estava a la porta
t'has pensat que era
i ara resulta
que a veure
que tinc aquesta relació
et penses que jo
faré alguna cosa per tu
perquè,
no,
com a polítics
els conec,
però els conec
com a relació,
però no perquè jo
hagi d'anar
a aprofitar-me el lloc.
Vull dir,
que t'hi trobes amb això,
saps?
T'hi trobes molt sovint
amb coses d'aquesta.
I és que, clar,
hem creat una societat
nosaltres
que és la que critiquem,
però l'hem creat nosaltres.
Que és la nostra, sí.
Nosaltres.
Per exemple,
t'has trobat al carrer
que aquell de la brigada municipal
està arreglant unes rajoles
i passen aquests
que sempre critiquen
i són els que fan més malbé
perquè després fan malbé
i després diuen
que s'han fet malbé
les coses, no?
Oh, i és hora
que arregleu això,
haveria una vergonya.
Bueno,
i aquell pobre,
aquell pobre empleat calla,
diu, bueno...
Diu,
qui calla a tu,
que és qui va fer, no?
Llavors, més amunt,
troben amb un consejal
o l'encarregat
o algun cadallós.
Què, com anem?
Hosti,
xeca estupendo, eh?
Tot perfecte, eh?
Tot perfecte.
Ara mateix,
cuideu les coses.
O sigui,
o sigui,
que aquell pobre home,
dic pobre home
amb el sentit.
Sí, sí, sí,
que li toca moltes vegades
a dir,
fas el fanfarrón,
volent dir que ets alguna cosa
i després aquí t'estàs...
Escolta,
on som?
O sigui,
què és aquesta societat?
Després se queixem.
Si l'hem creat naltros...
Ai,
el meu nen,
que no pateixi,
com que jo vaig patir,
que no pateixi.
Aquest xiquet
ha de saber el que és patir.
No patir de segons quines coses,
ha de saber
què és la vida.
No,
llavors pugen com els delegats,
ah, no hi ha qui els aguanti,
no sé quantos,
llavors resulta que...
Llavors,
oh, és que no,
no creu.
però si tu l'has creat d'aquesta manera,
si llavors més a més encara
l'endosses als avis,
que els avis no li poden dir segons què
perquè diuen
el meu papi,
la meva mama,
això no m'ho diuen.
I llavors resulta
que et trobes
que un avi,
amb tota la voluntat del món,
fa el que fa,
és víctima
d'aquesta societat
que hem creat.
Avi,
fem una cosa,
deixem això dels avis
de cara a la setmana vinent
perquè jo crec que és un tema
que hauríem de parlar
perquè, a veure,
jo crec que els avis
haurien de tenir un...
Ja ho sap que moltes vegades
ho hem comentat i l'he dit també,
tenir un gran monument a la Rambla
per tot el que fan,
per la feina que fan...
Ja n'hi ha un avi a la Rambla?
No, no,
però encara més gran,
perquè aquest és petitet
i a més a més està assegudet,
o sigui,
la qual cosa...
Però ho parlem de cara
a la setmana vinent,
li sembla?
Així ja que el xip
ja el tingui posat cap allà,
eh?
Que no el sorprendré
de la manera
que li sorpresa avui, eh?
No, perquè llavors
sembla que
quan parlarem
semblarà que porti a estudiar
d'una història
i jo no...
No m'agrada estudiar
ni llegir coses.
Jo parlo del que he viscut,
del que veig
i del que sento.
Doncs ara s'oblida
i cada setmana vinent
reemprenem el fil.
Gràcies, avi.
Adéu, diàu.
Gràcies, avi.
AÄu, diàu.
And a street called
Symphony
Rashes into space
And a moon is
Hanging upside down
I don't know why it is
I'm still on the case
It's a ravenous town
It still refused
to be traced
It seemed to me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!