La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Quatre palmeires i un camell, barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Doncs com us dèiem, ja el tenim aquí amb nosaltres, saludem el Beta de nou.
Beta, hola.
Hola, bona tarda un altre cop.
Doncs curiositat, jo tinc molta curiositat fer una miqueta de joc de paraules amb això precisament.
Sí.
Què és? Què consta?
Bé, doncs mira, resulta que el robot és un robot, com hem dit fa un moment,
però no us penseu que és un robot d'aquells que surten a les pel·lícules de essència-ficció,
un homonoïde, no?
No és un robot homonoïde, és un robot articulat,
o sigui, em sembla que té sis rodes, és un tot terreny,
però li diuen robot intel·ligent perquè té muntat damunt de les rodes tot un laboratori espacial,
o sigui, està tot ple d'estris, instruments per poder analitzar la superfície del terramar,
però per això és més que un vehicle, és més que un vehicle de tot terreny,
i per això li diuen robot intel·ligent.
I li hem posat aquest nom de Curiosity pel fet que, doncs bé,
amb aquesta curiositat a veure si descobrim alguna cosa.
Doncs bé, ara en aquests moments el robot Curiosity viatja ja,
ja cap a mar, a bord del coet Atlas V,
que es va enlladar aquest passat dissabte des del cap Canaveral, a Florida, als Estats Units.
El robot Curiosity és el millor robot equipat de la NASA que envia al planeta vermell
i compta també amb tecnologia espanyola,
o sigui, a més a més de disposar de la majoria de la tecnologia és dels Estats Units,
també hi ha col·laborat, en aquest cas, el Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC,
o sigui que no tot és dolent el que passa a l'estat espanyol,
també hi ha aportacions bones.
Aquest viatge, més o menys, se sap la mesura,
se sap més o menys quan és previst, perquè en un principi tot això són previsions, no?
Sí, mira, però abans de dir-te l'objectiu,
abans de dir-te quan arribarà,
l'objectiu de la missió és determinar si hi ha o s'han donat,
en alguna ocasió, condicions per viure al planeta.
O sigui, l'habitabilitat, no?
O sigui, l'objectiu final és estudiar l'habitabilitat del planeta vermell,
que vol dir que tot és en un futur, no?
Que si algun dia poguéssim anar a mar,
si aquest planeta pot ser habitable, doncs en cas d'emergències,
doncs per sortir corrents d'aquest...
Però bé, són teories, no?
Més que per anar a viure en cas d'emergències.
Jo suposo que és per una mena de colonització, no?
Perquè, doncs, esperem que aquí no hàgim de marxar tots corrents, no?
Esperem que el planeta Terra aguanti per molts anys.
Però és que se'ns ha quedat petit, no?
I necessitem colonitzar altres llocs, no?
A veure, a veure, a veure...
No estic d'acord amb el que saps dient ara mateix,
això de colonitzar altres planetes.
El que passa és que no sabem cuidar la que tenim
i jo crec que és una manera de fugir
de tots els problemes que estem creant aquí.
No, a veure, jo no estic dient que la Terra
està molt malmesa i l'hem d'abandonar.
No, la Terra s'ha de cuidar, evidentment.
Però és com hem dit abans del nom Curiosity,
doncs és la curiositat de les persones
d'anar una mica més enllà.
i si en temps remots, doncs, la Terra, el món conegut,
era fins a Finisterre, que evidentment a l'altra banda del mar
hi havia també persones.
El que passa és que eren civilitzacions com jo
no estaven tan avançades i aleshores sempre diem nosaltres
que vam descobrir Amèrica, però aquella gent no va descobrir ningú
perquè ja hi eren, no?
Exacte.
Però el fet que els que anaven una mica més avançats en tècnica
doncs eren els que volien anar més enllà, no?
I ara, doncs, en aquests moments ens trobem
que pràcticament tot el planeta Terra ja està...
Tenim tot molt ben apamat, no?
Excepte les profunditats, que aquí encara no hem pogut arribar
a les profunditats des dels masos oceans, no?
Però bé, la qüestió és que a nosaltres ens impulsa a anar una mica més enllà.
O sigui, quan dic que ens ha quedat petit
no em refereixo que ja no serveix, no?
És molt útil.
Per això que no vull donar a entendre que...
Ho diem mitja broma, però no.
No és el cas que seria una vàlvula d'escapament
en cas que patés el planeta Terra, no.
El que pensem nosaltres que és les ganes d'anar més enllà
que ens ha quedat petit, això.
I volem, doncs, quan diem colonitzar,
ja no ho diem tampoc en el sentit...
Si hi ha marcianos, doncs, fer-los esclaus.
No, no.
Evidentment sembla que no hi ha vida allà
o no hi ha marcianos, no?
Pobres, que vull que surtin corrents i venim.
Aleshores, quan diem colonitzar, doncs,
l'expansió de la humanitat, no?
Com ha passat amb el planeta Terra,
doncs, que patecament ja no queda cap racó,
que no hi hagi cap humà,
doncs, també arribarà, doncs, a la curta o la llarga
els planetes més properes.
Però, Beta, tu saps el més bo, no?
Sí.
Ja saps que ja s'estan venent les parcel·les de la Lluna.
Bé...
I que hi ha gent que ha consentit de comprar,
precisament, aquestes parcel·les.
Bé, d'això de la Lluna,
això de la Lluna, ara en parlarem també, no?
Acabem, acabem.
Sí, acabem d'això perquè la Lluna, doncs...
Ja anirem, també.
És un cas també curiós, no?
Com també ho pot passar al planeta Mar, no?
Bé, doncs, diem, doncs, que se mirarà de...
L'objectiu és de mirar, d'estudiar
l'habitabilitat del planeta Vermell, no?
En cas de poder ficar-hi com una manera colònia,
doncs, terrestre, no?
I sense ànim de conquerir.
O sigui, quan diem nosaltres colonitzant,
no té aquesta connotació negativa del segle XIX
que anaven a l'Àfrica i els blancs
eren els amos del continent, no?
No, ni molts menys.
Quan diem colonitzar, ens referim
que no hi hagi ningú abans,
que no hi hagi ningú
i que podem nosaltres anar allí tranquil·lament, no?
Perquè si hi ha una altra civilització,
doncs, em sembla que hauríem de tenir una mica de cura, no?
És que, Bé, no confio gaire en el ser humà, eh?
En aquest aspecte, eh?
Ja.
Podem ser molt bons,
podem ser molt generosos com a individu,
però quan som col·lectiu,
ens tornem una miqueta a l'el·lus, eh?
De predadors, sí.
Exacte, exacte.
I potser amb el que estem fent
en el nostre planeta,
potser ens hauríem de començar
primer que tot això
que tenim al nostre voltant
es salvi,
es salvi, perdó,
i que a més a més
tinguem tot més o menys en ordre
i després, a partir d'aquí, ja sí,
mirar cap a l'exterior,
però primer...
Clar, és que a tu t'assega la passió per l'espai.
Jo sé que t'entenc perfectament.
Sí, sí, però bé,
sembla ser que de moment
podem estar tranquils
perquè ni a la Lluna
ni al planeta vermell,
o sigui, a Mart,
hi ha indicis de vida actual.
Si hi ha hagut en temps anteriors,
això, doncs, el CorregiTi ho trobarà,
perquè la seva missió és aquesta, no?
Comprovar si hi va haver vida
o encara hi ha condicions per viure, no?
O sigui, si s'hi han donat
o encara s'hi dona aquesta condició
per viure al planeta, no?
I si ha trobat que ara no,
però hi va haver vida,
doncs, bé, doncs...
Estudiar-la.
Sí, serà el gran descubriment, no?,
de qui va haver vida a Mart, no?,
i qui l'ha evitat, no?
Però els indicis que ens porten ara,
avui dia, sembla que ni a la Lluna
ni al planeta Mart
hi ha civilització en aquests moments.
O sigui que el problema aquest
que anéssim els humans
com adaptadors a colonitzar
com s'ha fet al segle XIX a l'Àfrica,
doncs no crec que passi, no?
Home, espero que no, eh?
No, i esperem que no.
A l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica,
i allà on...
Sí, i allà on sí que han fet molt de mal,
sí, els colonitzadors han fet molt de mal, no?
Bé, la qüestió és que
si tot transcorre amb normalitat,
Curiosity terapitzarà per primera vegada a Mart
l'agost de 2012,
després de recórrer milions i milions de quilòmetres.
Ho farà a bord de la missió MSL,
o sigui, la Mars Science Laboratory de la NASA,
un laboratori científic que té l'objectiu d'estudiar,
doncs això, el que dèiem,
l'habitabilitat del planeta de Mart.
I aquí podríem parlar del fet de les parcel·les que deies tu, no?
A veure, en teoria,
en teoria, una cosa és la teoria,
l'altra cosa és la pràctica.
Tant la lluna com el planeta de Mart
són patrimoni de la humanitat.
A veure, és de tothom.
Vaja, que no és...
No es poden comprar parcel·les.
Fèricament, és de ningú, perquè està allà.
Sí, és de ningú, però és de tothom.
Però és de tothom,
mantestant, no hi pots arribar.
O sigui, tu no hi pots arribar, és de tothom.
Ara, a la que hi arribes,
com va ser el cas dels americans,
que hi van arribar per primer cop el 1969,
doncs hi van plantar la seva bandera americana,
no van plantar la bandera de la ONU ni de la Terra,
no van plantar la seva bandera.
I van dir, això és nostre.
Bé...
A tercer punt.
A tercer punt, no?
Això mateix.
Porteu-me els papers, no?
A veure, la teoria és que tant el planeta vermell,
tant com el satèl·lit de la Lluna,
són patrimoni de la humanitat.
O sigui, no es pot vendre.
No s'ho pot quedar cap tros,
perquè, doncs, és de tothom, no?
O de ningú, com dius tu, no?
Home, és que jo et diria més per ningú.
Però això, esclar,
això és molt bonic,
aquestes paraules,
mantestant no s'ha pogut arribar a aquests llocs.
O sigui, que els viatges també la Lluna
eren d'anada i tornada i ràpid,
perquè no t'ho podies cagar gaire temps,
perquè si no t'hi quedaves, no?
I en el tot sentit de la paraula, no?
El dia que es pugui arribar i quedar-se allà,
aleshores les coses canviaran.
I tenim un exemple molt clar que ha passat a la Terra, això.
Tenim un continent que, teòricament,
també és de tothom,
que no es pot vendre ni per salar,
que és l'Antàrtida.
I aquest continent...
Sí, aquest continent, fins ara...
Fins ara...
Pregunta-li a les petroleses,
jo no seria massa d'acord, eh?
No, no, és que aquí és on anàvem, no?
Així, per això.
Aquest continent, fins ara,
que estava tot glaçat,
hi havia tones i tones de gel,
i era molt inhòspit,
i també per aconseguir recursos,
doncs, era molt difícil,
perquè per arribar al petroli,
com dius tu, als minerals,
doncs, hi havia també milions i milions de quilòmetres de gel,
doncs, clar, era de tothom perquè no hi podia accedir.
Era molt provat, però no hi havia ni tecnologia ni res.
Avui dia, avui dia,
amb l'esclasalment global s'han trobat dues coses,
que s'estan desfent els pols,
en aquest cas, doncs, l'Antàrtida s'està desfent,
i també la tecnologia ha millorat.
Aleshores, aquesta combinació d'aquestes dues coses,
doncs, que fa que els països
que estan més a prop de l'Antàrtida,
doncs, ja comencen també a...
Això està mirant amunt de...
A parcel·lar-la.
Sí, amunt de...
Sí, per exemple, en aquest cas,
si trobem Nova Zelanda,
trobem Austàlia,
trobem Xile,
trobem Argentina,
que són els països que estan més a prop,
però, a més a més,
hi afegis potències mundials
com la Gran Bretanya,
com Rússia,
com la Xina,
que també hi vol posar els seus tentacles,
com els Estats Units, evidentment.
I què passa?
Doncs, pels fets consumats,
doncs, ara hi amunta una base aquí,
ara amunta una torre per aquí,
i aleshores,
sí que és a tothom,
però quan ens donem compte,
tot serà parcel·lat, no?
Doncs el que està passant en l'Antàrtida
per l'esclasalment global
i per la millora de tecnologia
a l'hora d'obtenir recursos,
minerals,
doncs,
ens pot passar també en la Lluna,
i pot passar també al projecte de mar.
Però bé,
teòricament,
no es pot vendre.
Però veus com està una mica renyit tot això?
Sí, sí, sí, està una mica renyit.
Perquè, clar,
està bé que es vagi avançant,
però sempre respectant.
I aquí potser és on fallem,
el ser humà, no?
Sí.
Que el que mirem és els diners,
la butxaca,
i després ja a veure què és el que passa.
Sí.
I si hem de destruir-ho tot
i després dir,
ostres,
és com passa quan reparçarem qualsevol lloc.
Primer llancem-ho tot
i després si hem de posar quatre arbres,
els posarem.
Però abans s'han llançat
i hem cremat d'un bosc perfecte
que podia haver-se guardat, no?
És un exemple.
Mira, Sílvia,
fa tres o quatre terres planes
em van parlar...
Ha quedat bé, no?
Tres o quatre terres planes.
Sí, va quedar...
Van parlar dels programes especials, no?
De que Estats Units ha arribat a una col·laboració
amb Rússia per tirar coses conjuntes, no?
Que en aquest cas és l'Estació Especial Internacional
i la Unió Europea també va de la mà de Rússia
i també dels Estats Units.
Però això és perquè Rússia l'ha agafat en hores baixes, no?
Però a la que Rússia pugui recuperar una altra vegada
la seva potència que va tenir quan era en Unió Soviètica,
doncs Rússia anirà també per la seva compte.
No us en sabeu res dels europeus ni dels americans.
Els americans també s'hauran d'espavilar.
I els europeus, doncs, sense Rússia i sense Amèrica
també s'hauríem d'espavilar.
I els xinesos tenen el seu programa especial també propi
perquè també volen esgarrapar la seva part.
I un país emergent...
Berta, però tu ja saps que a Europa sempre hem estat aliats.
Sí.
Sempre busquem les aliances.
I un país emergent...
Sí, però el bo d'Europa és que en aquest cas
hem sumat esforços amb precedents, no?
Perquè hi havia diverses agències especials de països
que ja eren punters, en aquest cas parlem de França.
França, en aquest sentit, sempre ha anat molt per endavant.
Ja tenia les instal·lacions a la guiana francesa
que ja enviava els seus coets.
I en aquest cas, doncs, s'han ajuntat la tecnologia francesa a aeroespacial
amb la tecnologia alemanya, amb la tecnologia britànica
i aleshores tots han fet això a l'estació, o en aquest cas,
és l'agència especial europea, no?
Que els europeus també puguem anar solets.
No cal tampoc anar del Bracet, ni dels russos, ni dels americans.
El que passa que també ens falta una mica.
Però bé, dèiem de la Xina que va per la seva compte.
Un dels països d'emergència asiàtics que també té el seu programa especial,
que també, de cara al futur, també vol explotar les riqueses de l'espai,
pel seu compte, és Índia.
La Índia també té un programa especial.
Sí, et sembla que sigui mentida, però...
No, em sobta, però...
La Índia és un dels països d'emergència econòmicament
que el dia de demà també pot donar moltes sorpreses.
I un altre país, un altre país de l'Àsia,
un altre país de l'Àsia que sempre l'ha tingut,
el que passa que l'ha mantingut una mica així...
En secret, per si.
No en secret, sinó de manera discreta.
És el Japó.
El Japó també té tecnologia especial.
Home, sempre han anat molt per davant, el Japó, en moltes coses.
El que passa és que han sigut molt discrets,
però els japonesos també tenen la seva pròpia tecnologia especial
i el dia que hi hagi riqueses per esgarrapar,
doncs no pateixis que els japonesos també...
Seran els primers.
No sé si seran...
Però s'apuntaran al carro, no?
Seguríssim.
El carro o el cuet, en aquest cas.
Bé, la qüestió és que...
I aquí, doncs, el que passa al Prenet de Mar,
la cosa és una mica encara complicada
perquè la distància encara és molt limitada
per la tecnologia que tenim,
que és una mica així encara,
com ho diríem, no?
Primitiva, no?
Primitiva a l'hora d'anar a colonitzar, entre cometes, altres planetes, no?
És una mica primitiva, rudimentària.
Però la Lluna ja és un altre cas.
La Lluna ho tenim més a l'abast.
I a més a més,
tot dependrà també com vagin les investigacions científiques, no?
Per exemple,
ho explicaré de manera breu, no?
L'energia nuclear,
les centrals nuclears,
aquí en tenim tres a Catalunya,
les dues d'escor i una de bandellós,
i sort que van tancar una,
perquè si no en tindríem quatre,
i sort que no va passar res.
Déu-n'hi-do.
Sí, la bandellós 1.
Bé, doncs,
aquestes tres centrals nuclears
produeixen electricitat per fissió.
Fissió, o sigui,
els àtoms s'aficionen.
S'aficionen,
vol dir que quan contacten uns àtoms
entre uns i els altres,
doncs és com si es rebotessin
i llavors es trenquen.
Es trenquen
i això vol dir la fissió,
la fissió.
I la fissió, esclar,
produeix calor
i aquesta calor fa escalfar l'aigua
i aquesta aigua,
doncs,
es converteix en vapor
i aquest vapor fa morir turbines
i produeix electricitat.
Bàsicament és això.
És molt més complicat,
però això és la fissió,
la fissió nuclear, no?
Aleshores,
és una energia que,
esclar,
bé,
té els seus avantatges,
però té més sors inconvenients
perquè la reactivitat
que produeix
és molt,
molt,
molt dolenta,
sinó que s'ho expliquen
els veïns a Txernòbil
i els a Harrisburg, no?
Sí, sí, per exemple.
Té aquestes contradiccions mèdiques,
o efectes secundaris, no?
Com que es pren una pastilla, no?
Si no que els preguntin
als alemanys
que estan ara lluitant
precisament per aquesta brossa radiactiva
que els volen posar cap allà, no?
Sí, sí, sí,
que són aquí els activistes ecològics
que se posen damunt de les vies,
són molt activistes
i molt actius, aquella gent.
Bé,
la qüestió és que
la fisió té aquest efecte secundari, no?
Aleshores,
s'està estudiant
un altre tipus d'energia
que en aquest cas
seria la fusió nuclear.
La fusió seria,
doncs,
com diu el nom,
la fusió de diversos àtoms
i aquesta fusió
també produiria molta calor
i també es podria escalfar aigua
i produir.
I l'avantatge de la fusió nuclear
és que ja no produeix
ni la meitat
dels efectes secundaris,
o sigui,
ni de reactivitat
ni de residus nuclears
que s'han de transportar
doncs amb vagons
o trens superprotegits
per reprocessar-los, no?
Aleshores,
la cosa està
que la fusió nuclear
ja fa anys
que s'està estudiant.
És una cosa
que està
als laboratoris
perquè el dia
que s'aconsegueixi
controlar-la,
perquè de moment
encara està la cosa
que és inestable.
O sigui,
mentre tant
la fisió nuclear
s'ha pogut controlar
i s'està produint
energia elèctrica
gràcies a aquesta fisió,
la fusió encara
no hem pogut aconseguir.
Pensa que el sol,
el sol,
aquesta estrella
que tenim aquí al costat
que ens escalfa
cada dematí,
doncs és fusió,
és fusió
i nosaltres volem,
a petita escala,
doncs en un lloc
tancat i controlat,
volem fer aquesta fusió
doncs per produir
energia d'una manera
més neta.
El que passa
que encara no hem pogut
aconseguir,
és una cosa
que ens queda
encara també
una mica de tecnologia.
Aleshores,
aquí és on volia anar
a parar jo,
aquí és on volia anar
a parar jo.
El material,
els minerals
que fan possible
aquesta fusió
es troben
en quantitats
però
immenses
i inacabables
a la Lluna.
Pobreta Lluna,
corre!
La Lluna
està plena
dels minerals
que són
aptes
per fer,
per produir
la fusió nuclear.
Aleshores,
el dia que
algun laboratori
de la Terra
digui
ja l'he trobat,
ja he pogut
controlar la fusió,
tots seran coets
per anar a la Lluna
a buscar
els minerals
aquests
i aleshores
això de la Lluna
és patrimoni
de tothom
se quedarà
en paraules
i cada un
plantarà la seva
bandereta,
els hindus,
els xinesos,
els japonesos,
els americans
i tot
vinga a buscar
els minerals
per fer la fusió.
Ho saps, no?
Que passarà això?
Passarà,
passarà.
Aleshores,
tant bonic
que és això
que si la Lluna
és de tothom
allò serà
una gran mina
al servei
de la Terra,
de la humanitat.
Bé, no,
de la Terra.
De la humanitat.
De la humanitat.
De la humanitat.
No, no, no.
A veure,
per aquí no ens enganyis ara.
Serà per uns quants
que són els que
s'acarregaran
ja saps el què
i que després
del que s'obri...
Bé, però la Lluna
no ve d'aquí,
està molt forradada,
està ple de cràters.
Sí, sí, sí, sí.
Però jo t'he dit
que hi ha molts cràters
que ja tenen noms
i cognoms
i que tenen el seu propietari
i que ja han pagat
prèviament
perquè ningú trepitgi
aquell cràter
perquè és seu,
és de la seva propietat.
O sigui que si el dia de demà
Déu no ho vulgui,
ens passa qualsevol cosa
i hem d'anar a la Lluna
que ens agafin confessats,
bé,
primer que agafin
confessar la pobra Lluna
i després
ja farem feina, no?
Bé, doncs...
Jo sé que a tu t'agrada
molt l'espai
i a mi també m'encanta
l'espai
però és que dius
veient el que estem fent
amb la Terra
dius pobrets
que no ens deixin sortir
més enllà d'això, no?
Pobreta Lluna
i pobret
o pobret
el planeta
el planeta
que ens toqui
qualsevol.
Sí, sí, sí.
Bé, però...
Hem de continuar avançant.
Sí, hem de continuar avançant, no?
Com la màxima d'estrequis
els que hem seguit
doncs Star Trek
doncs el començament
de cada capítol
diuen
diuen
per les col·lones
diu
l'última frontera
l'espai exterior
és clar
Enterprise
Sí, és clar
vol dir
a la Terra
doncs
això ho tenim
tot ja apamat
no?
Ja no ens queda cap recol
per descobrir, no?
I la curiositat
el curiosity
doncs
ens fa anar més enllà
i la frase aquesta
que quan comença la sèrie
dient
es veu allí
un munt d'estels
a l'espai infinit
i diu
l'espai
l'última frontera
esclar
això en Sant Juarn
ens fa imaginar
i bé
ara perquè no tenim
una tecnologia
però el dia que puguem
construir
enterprises
no pateixis
que anirem a col·lomitzar
l'espai exterior
Per això
presento
com no en surti
una porta estel·lar
i d'alguna manera
hi hagi algú
que ja l'organitzi
que no sigui cap negoci
per ningú
i que ho veiem
precisament
com una eina
per poder transportar-nos
no com una eina
de guerra
a la qual
ho transformem tot
perquè internet
és una cosa
molt rica
molt bonica
però també
trobem la part
més bruta
de l'ésser humà
a través d'internet
però això et deia
que sempre hi ha
la part bona
en la qual
comentàvem
precisament
al principi
que jo confio
en el ser humà
perquè hi ha molta gent bona
però els quatre dolents
són els que més se senten
i portem dos o tres dies
comentant
precisament
aquesta frase
que tens molta raó
perquè internet
és una eina
molt bona
però esclar
també
n'estem carregant
també
sí
perquè
l'altre dia
vaig poder
escoltar
un reportatge
per la ràdio
que parlava
de l'internet
clandestí
hi ha una xarxa
per sota a mà
de l'internet
que no respecti
normes
ni res
per exemple
tots els dominis
d'internet
han de passar
pelicant
que és l'organisme
que dona
els noms
les IPs
i tot això
per exemple
el .cat
el .es
el .org
doncs
passa pelicant
que és un organisme
normamericà
aleshores
hi ha un internet
il·legal
clandestí
que no passa pelicant
i que
en aquest internet
clandestí
et pots trobar
persones
que pots contractar
perquè matin
altres persones
pots contractar
bé
tot el dolent
tot el dolent
de l'humanitat
tot el dolent
de l'humanitat
corre per la xarxa
però de manera
il·legal
i has d'entrar
doncs
està tot
encriptat
d'una manera
però existeix
o sigui
hi ha una subxarxa
internet
que no veiem nosaltres
que és la dolenta
i la gent dolenta
doncs
et serveix
d'internet
per fer els seus negocis
però ja t'ho dic
de manera
que no es veu
i aleshores
doncs
esquisteix aquesta part
dolenta d'internet
és una llàstima
sí
és una llàstima
doncs
evidentment
això també passarà
el dia que anem a l'espai
anirà de bona voluntat
però també pel darrer
n'hi ha gent
a destrossar-ho tot
Berta
t'ha tenia una altra
l'electricitat
sí
que vam trobar
la part bona
de l'electricitat
però la part dolenta
també la vam tenir
amb una cadira elèctrica
i d'altres coses més
que segurament
que haguessin sorgit
i que sortirien
bé
la qüestió és
que
de moment
interpreixis
és una cosa
encara
està a les sèries
d'estratrec
i trigarà molt d'arribar
però la lluna
la tenim molt a prop
i això doncs
no sé si ho veurem nosaltres
però el dia que s'aconsegueixi
doncs
dominar la fusió freda
que és la
la fusió nuclear
es dieu fusió freda
perquè doncs
no contamina tant
doncs
el dia que es pugui controlar
i es pugui produir
energia
doncs
la lluna té tots els números
perquè sigui
espoliada
mineralment
o sigui
aquí sortia
la part dolenta
de la humanitat
no
ja no fa falta
ara la lluna
per veure la part dolenta
de la humanitat
de ben de cop
bé
no ens queda
més temps
si no ens queda
molt de temps
i només voldria
només voldria
fer un avançament
de notícies
que direm
si de cas
de cada setmana vinent
per obrir una mica
la setmana vinent
no hi som
ostres sí
és el pont
hauràs de guardar-ho
en secret
fins l'altra setmana
que serà
a més
a més tornem
el dia 14
puc donar
el titular
vinga
puc dir que
a Irlanda inventa
un xiclet
que no s'enganxa a terra
home
sembla una tonteria
però està molt bé
sobretot
perquè han de netejar
els xiclets
que s'enganxen
a les voreres
és una gran cosa
després també
parlarem
d'una aliança productiva
perquè doncs
hi ha a Barcelona
hi ha un supercomputador
que es diu
Mare Nostrum
i que té una aliança
amb Microsoft
i és una cosa
molt bona
i després també direm
que els catalans
estan en el rànquing
dels millors
o sigui
en qüestió de ciència
hi ha tres
tres instituts
catalans
que estaran
en un bon lloc
en el rànquing mundial
o sigui
en el número 8
hi ha l'Institut d'Estudis
Especials de Catalunya
Especials de l'Espai
en el número 33
hi ha l'Institut Català
d'Oncologia
i en el número 55
del rànquing mundial
hi ha l'Institut Català
d'Investigació Química
que és aquí a Tarragona
Ai, doncs
això ja ho parlarem
la setmana
no, l'altre
que serà dia 14
i que tornarem aquí
una altra vegada
a la Terra Esplana
i a Malbeta
que hem de sentir la música
Vinga, doncs
anem a fer aquest viatge
a Vinília
però abans d'anar
a Vinília
passarem per una illa
del Carip
que es diu Montserrat
sí, sí
a una illa
del Carip
que es diu Montserrat
i en T intercalada
o sigui
correctament escrita
i aquesta illa
el 1984
doncs
el Paul Humphrey
i el
i l'altre
noi
que estava
doncs
sí
el
el Paul Humphrey
i l'Andre McCasky
que ara no em sortien
els dos components
de l'OMD
l'Orquestra Manuguer
in the Dark
van anar allí
de vacances
i van composar
una sèrie de cançons
i una d'elles
tot relaxadament
parla del Tesla
Nikola Tesla
un inventor
misteriós
una d'aquestes persones
que un dia
també hem de parlar
molt
i que
sí
el Tesla Guild
Tesla Girls
o sigui
les noies del Tesla
és una cançó
d'aquesta
d'aquesta formació
tecno dels anys 80
i que doncs
ens fa pensar
una mica
qui va ser
Nikola Tesla
és que això
està tan interessant
que ens explica el Beta
que continuaríem
i continuaríem
però ja saps
que la noia
s'estirarà de les orelles
tant tu com a mi
i després
s'haurem de córrer
ja ho saps
sí
està aquí esperant
bé doncs
que vagi molt bé
la setmana
de Pons
no sé si tens vacances
si no
sí
tindré festa
sí
ben fet
aprofita-ho
agafa energia
molta electricitat
que no sigui estàtica
compte
i tornem-la
la setmana vinent
no l'altra
l'altra
molt bé
gràcies
no res
a reveure
no réasi
tindré festa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!