Els imants
arrosseguen els meus pols
entre el jo d'abans i el jo que no soc.
Pels encants
d'un somriure maliciós
n'acaben brindant
per tornar a estar sol.
Com una fulla que juga i acaba tremolant
els racons
com un mirall
que t'espulla
tragi versant
els contors.
Quan veig
que em veus desapareixo
sense fer
soroll
entre el fum
dels meus versos
d'un món de llums
de colors.
Joan, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, Sílvia.
Què tal? Déu-n'hi-do, eh?
Quina feineta aquests dies.
Molt bé, no?
La veritat és que sí, sí, sí.
Està tot bé.
Hem de dir que demà mateix
et tindrem al Candil de Reus
a partir de les 11 de la nit
amb format acústic,
amb miniatures.
A més a més, després,
ja, a veure's, dos dies més tard,
dissabte dia 19,
ja llegeixo literalment, eh?
Sí.
A partir de les 7 de la tarda
un altre concert acústic
a la Societat Agrària
de la Selva,
del Camp.
Sí.
I jo no sé si m'he deixat...
Segur que si miro a la teva agenda
alguna cosa més sortirà,
però ara per ara
ens centrem en aquests dos concerts,
perquè un el tenim demà mateix, no?
Sí, són els dos següents,
són els concerts
d'aquesta setmana.
Doncs explica'ns una miqueta
com és aquest format acústic.
Doncs mira,
els dos concerts d'aquesta setmana
són amb el format més intimista
i més nú,
més despullat possible.
Mira si és despullat,
que estic jo sol vestit,
això sí.
Oh, seria un espectacle, eh?
Sí, sí, sí, és un espectacle.
Ja t'ho dic jo que sí.
Amb guitarra acústica i veu només.
Molt bé.
És aquest format que he batejat
com a miniatura,
i que faré tant demà
al Gandil,
a les 11 de la nit,
com han passat,
com tu bé deies,
a la Solitat de Ganaderia.
En guany,
com que
amb aquesta proposta
en solitari
que vaig encetar
el mes de febrer,
quan va sortir
el meu primer disc en solitari,
el Casa Morada,
puc ser una miqueta
més versàtil
que antigament,
no?
És a dir,
no depenc d'una formació
d'una banda
estricta i rígida,
sinó que puc oferir
el disc
amb diferents formats.
Evidentment,
el format més sencer
i més,
d'alguna manera,
més extens de tots,
seria el de Quintet Elèctric.
Sí,
clar.
Però també tenim
el trio semiacústic
i tenim el duet
i inclús
aquesta mínima expressió
del Miniatures
amb Gessol.
De fet,
aquest dissabte passat
vam fer la presentació
del disc oficial
a Barcelona.
Sí,
t'ho anava a comentar
després,
sí,
a la sala Polo 2.
I allí,
si vam tenir el gust,
has de tocar
tota la banda junts
i,
clar,
és una altra història.
Però jo crec que són
dos formats
ben diferents
i crec que són
adients
per cada lloc
on es fan servir,
no?
A més,
d'alguna manera,
cadascú s'ha presta,
no?
A la part
del Miniatures,
com deies,
potser fins i tot
és una miqueta
a la renaixença
de cadascuna
de les cançons,
perquè moltes vegades
quan parlem amb vosaltres
ens comenteu
no,
no,
si és que les cançons
jo amb la guitarra
a casa
hi van sortint
i d'alguna manera
és com tornar
els orígens
de cadascuna
de les composicions
que feu,
no?
Totalment,
perquè en el meu cas
la majoria
de les cançons
per no dir totes
surten d'això,
de la guitarra acústica
i d'una veu
que van anar jugant
sobre dos acords,
no?
I aleshores
és un format
que fa 3 o 4 anys
que estic fent,
que no havia fet mai
anteriorment
i que m'ha donat
moltes bones
i agradables sorpreses,
no?
Perquè és descobrir
aquesta distància curta
que tens amb el públic,
donar-los l'oportunitat
a les melodies
de les cançons
que llueixin
per si mateixes,
jugar també
amb la veu,
trobar-li altres colors,
altres textures
i que les lletres,
els textos
de les cançons
arribin d'una altra manera
i d'una forma
molt més clara
i molt més directa.
Clar,
com et deies,
això es pot pot potenciar
en funció del lloc
i de l'emplaçament,
no?
És a dir,
i en aquests llocs,
com per exemple
l'actuació que faré demà,
que és el Candil de Reus,
jo crec que és el lloc ideal
per tindre,
o mostrar de tu a tu
aquesta proximitat
de les cançons
que és quan guanyen realment
i es redimensionen,
no?
Una mica
per la proximitat
que hi ha
amb el públic
i una mica
aquest joc,
no?
Jo no sé,
també parlant de jocs,
jo no sé si fas
algun joc amb el públic,
cal tenir l'oportunitat
d'estar amb la guitarra
i micròfon
i no sé si arriba un moment
que aquesta diferència
que hi ha
ho trenques totalment
i arribes a baixar
amb el públic
o potser ja no n'hi ha
que baixar
perquè depèn de com...
Ja no cal baixar
perquè...
Ja estàs a la mateixa alçada,
no?
És que és el mateix...
Clar,
evidentment a vegades
no hi ha ni escenaris,
però jo crec que
aquesta proximitat
ja no és només física,
sinó que és
que d'alguna manera
hi ha una complicitat
i s'estableix
una complicitat
amb el públic
que com et deia
he anat descobrint-ho
aquests darrers anys
que he anat fent
aquest format
i la veritat
és que ho estic gaudint
moltíssim
i entenc perfectament
que una cosa
no té res a veure
amb l'altra,
és a dir,
un concert elèctric
en banda
té altres coses
però aquestes no,
no les pot tenir mai,
no?
vull dir que
aquest aproximat
del que et parlo
és molt difícil
d'aconseguir
en un format elèctric
i en dalt d'un escenari.
Doncs sí,
i a més,
una altra de les coses
que també s'ajunten
que hi ha moltes sales
que depèn de com,
segons quins concerts
no els poden fer
per motius de lleis
i coses d'aquestes
però el format acústic
sí que el poden rebre
tranquil·lament,
no?
Sí,
o no sé si tan tranquil·lament
però aquest acústic
és la mínima expressió
és que és un tio
amb una guitarra acústica
vull dir que no és res més,
no?
aleshores,
clar,
quan formava part
d'una banda,
en el meu cas,
com era amb whiskins,
doncs era molt difícil
poder fer això
perquè, clar,
de fet,
era impossible,
no?
No anàvem a tocar
només el cantant
o el cantant i una guitarra,
vull dir,
o anàvem tots
o no anava ningú,
no?
I en aquesta nova etapa
amb la que em trobo
doncs sí que tinc la sort
i la possibilitat
d'anar jugant en formats
en funció una mica
de l'aforament,
del lloc,
de les característiques
que té el lloc,
moltes vegades també
doncs de les possibilitats
que hi ha
econòmiques,
per què no dir-ho,
no?
Clar, també, també,
no, no.
En el temps de crisi
en què estem,
doncs,
ara s'ha de mirar.
A vegades portar cinc persones
per pagar tots els músics
és molt difícil,
però en canvi
pots estalviar,
anul·lar el concert
o pots aconseguir
fer una actuació
doncs amb una altra formació,
no?
una mica més austera.
i és una mica
el que estigui intentant
en aquest disc,
no?
Disfrutar-lo molt en directe,
portar-lo al màxim
de vegades
possible
en directe
i tocar moltes vegades
les cançons.
Exacte,
i que arribi
a quanta més gent
millor, no?
Sí, sí,
clar,
evidentment.
Ara estàvem mirant
a través de l'agenda
que tens
a banda de la Selva del Camp
que recordem
serà aquest dissabte
a les 7 de la tarda,
després tornes
cap al Barcelonès,
cap a l'Hospitalet de Llobregat,
a l'Oscla Iac,
exacte,
i després ja
de cara a principis
del mes de desembre
estàs al Priorat,
a la Torre de Fonta Ovella,
exacte,
al teatre,
també presentant en miniatures.
Però anem a la festassa
que vau organitzar
a la sala Apolo 2
a Barcelona,
que si ja havies estat presentant
perquè aquest treball discogràfic,
la Casa Morada,
jo crec que jo no sé
si ha estat
un dels treballs
més presentats
pel Joan,
Joan,
per què he vist?
Presentació
al Vallès,
presentació
a Tarragona,
òbviament,
a la Bequeria
el vas fer,
presentació
a les peixeteries velles.
Sí, sí,
a Reus.
Exacte,
a casa,
que s'ha de jugar a casa,
no?
Sí,
hem treballat molt
i com et deia,
com que amb la possibilitat
de fer-ho
en diferents formats,
doncs,
la intenció
i sobretot
l'objectiu
era tocar
molt en directe
les cançons
d'aquest disc.
Aleshores,
hem treballat molt
per aconseguir les dates,
però la veritat
és que n'hem fet
moltes en guany.
Jo crec que acabarem
l'any amb unes 45 actuacions
des que va sortir el disc
i això són actuacions
i estic molt content
d'haver-ho pogut portar
als escenaris,
que era una mica l'objectiu,
no?
Un pic temps
al disc
disfet,
el que has de fer
és intentar bellugar-lo
al màxim possible
i poder arribar,
com tu dius,
al màxim de gent possible
en directe.
Quina sensació
et vas portar una vegada
que es va acabar
aquest concert
de l'Apolo 2
de Barcelona?
Bueno...
Tu creies,
encara t'estaves passigant,
dius,
hòstia,
això ha estat una festassa.
Bueno,
ens vam passar molt bé,
la veritat és que sí,
amb tota la banda
ens vam passar molt bé,
a més a més
amb tenir el privilegi
de tenir uns convidats
especials
a l'escenari,
va venir el Valen Nieto,
el cantant de Redi Balm,
el fent la cançó
amb nosaltres,
concretament va cantar
amb nosaltres a Moscou,
va venir Miquel Arbrez
a fer trens d'alta velocitat,
va venir l'Abet
a cantar
al carrer dels Jocs Orals
amb nosaltres
i el Jofre Bardegí
es va pujar
per fer una versió
dels Beatles concretament
al Nou Armand.
I la veritat és que
la gent va respondre
per m'omplir-la a la sala,
ens ho vam passar
tots molt bé
i...
Que vull repetir,
no?
Que vull repetir,
no?
Joan?
Vull repetir!
Vull repetir!
Que no s'acabi mai,
en aquests moments...
Va ser molt xulo,
va ser molt xulo,
la veritat és que sí,
molt content,
les coses van sortir,
abans ho vam treballar,
però vull dir que entre tots,
el públic també s'ho va currar,
però vull dir-te
que entre tots
vam fer una bona festa.
Sí, perquè tots aquests amics
no van aparèixer així com així,
no?
Va haver una sèrie de trucades
abans,
comprens,
aneu assajant
que vosaltres també sortireu,
no?
Sí, sí, sí,
però bueno,
molt amablement
tots ells es van prestar
a venir
i a fer-nos costat
en un dia
que per nosaltres
és especial.
Totes les presentacions
són importants,
encara que no siguin a Barcelona,
només faltaria,
però bueno,
aquesta era una festa grossa,
important,
i vam decidir
deixar Barcelona
pel final de gira
i la veritat és
que va anar molt bé.
Joan,
a mi m'agradaria
de Carau Futur
no gaire llunyà,
si pot ser,
un petit miniatures,
més mini encara
aquí a la ràdio,
seria possible?
Sí,
un mini mini,
seria un mini mini,
no?
Perquè seria
de dues o tres cançonetes.
I pots comptar,
o sigui,
que vulguis
vingui amb la guitarra
i ho fem,
i tant.
Seria fantàstic,
eh?
T'ho imagina?
A més a més seria
com aquell que diu
a la carta gairebé,
no?
A través de la ràdio
que arribin directament
a aquest miniatures.
Quan tu vulguis,
ja hi pots comptar.
Doncs espera que m'aputa l'agenda,
ja saps que jo
en aquestes coses.
M'ho miro molt,
eh?
M'ho miro molt.
Sí,
tant i tant,
i tant que sí,
m'encanta,
m'encanta tocar.
Doncs fem una cosa,
recordem ara de primer
que demà et poden veure,
recordem el Candil de Reus,
presentant aquest miniatures,
o bueno,
continuant aquest concert miniatures
a les 11 de la nit
i que el dissabte dia 19
de novembre,
també a partir de les 7 de la tarda,
a la Societat de Granada.
Ja ho dic que demà l'entrada és gratuïta,
eh?
Vull dir que la gent que es dubtió
és que demà l'entrada és gratuïta.
A la xàlula del Camp ja no,
però demà Reus és entrada lliure.
Molt bé.
Ho he de dir perquè demà,
que si arriben una miqueta tard,
que no passa res.
No, no passa res.
Que si arriben a bit més aviat tampoc,
que les entrades valen igual, eh?
Sí, exactament.
Anem a fer una mica el joc aquest,
però no m'has deixat, eh?
No m'has deixat.
Doncs Joan,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que t'agafo la paraula.
i que t'esperem aquí si pot ser en directe.
I tant.
I un cafetí o alguna cosa que haurà també, eh?
Fantàstic.
Gràcies.
Un petó, guapa.
Un petó, carinyo.
Cuida't molt.
Adéu-siau.
Dies llargs
Arrossegant
Les hores
Mandroses
Tardes
Que no es
Pundrien
Mai
Nits urgents
Es curen-nos la pell
Calebrosa
Se n'ha anat desfent
Amb el vent
Com un castell de sorra
I els capvespres
Tornen cap a port
Nadavors
Que han fet creuades
Sense sort
Hort
Donarem la volta
Als girassols
Per si una nit
Freda
Torna la bonança
Si Déu vol
Brises que
Sergeixen
Les rebelles
D'eufòria
Jàfes
Per matar
La calor
Les platges
Desertes
Dels teus ulls
Temps de breva
Abandonant
L'esquena
L'estiu
Que ens ha cobert
De glòria
Cossos
Que s'estenen
Sota el sol
Els terçans
Sense recepta
Per quan col
Oh
Donarem la volta
Als girassols
Per si una nit
Freda
Torna la bonança
Els teus llançols
Tornarem la volta
Els girassols
Per si una nit
Freda
Torna la bonança
Si Déu vol