M'agraden els dijous, ja t'ho diré abans de la presentació.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Encentada.
Perdona que te diga, però bienvenida.
Abans de que li diguis a l'audiència, ja t'ho diré tu.
No em deixa fer la presentació típica de...
Això és mara, mara.
Benvinguts.
Benvinguts.
Na-na-na-na-na-na.
Na-na-na-na-na-na-na.
Perquè s'adalanti la Sílvia o no, segueix sent maramana, segueix sent dijous.
I venim, a veure...
Oh!
Em fa callar, em fa callar.
Anava a dir que veníem amb moltes energies, però clar...
M'has fet callar la boca.
Es nota, no?
És que la setmana passada no vam poder estar.
I avui és com recuperar el temps perdut, no?
Perquè a mi, com si m'haguessin tallat la llengua la setmana passada.
Ai, ai...
T'ho juro.
Però va m'estar, va m'estar.
Un subidon, un subidon, un subidon, però després no res, que és com un glou, saps?
Allà...
Però bé, avui ja estem, Marc.
Sí, sí, sí.
Avui hem d'aprofitar el nostre temps per explicar moltes coses de les revistes del cor, que estan una miqueta fluixers.
Els hem hagut d'exprimir, eh?
Però exprimir.
Sí, no?
I al final hem fet com un monotema musical.
Parlarem de músics, de cantants, d'autors, eh?
Serà una mena del que he pogut exprimir de la porqueria de revistes d'aquest ascendent.
Però tens una bona notícia, eh?
Tens una notícia bomba de la setmana, que a mi quan m'ho explicaves deies...
Bueno, la tinc jo i la té tothom.
No tenim cap exclusiva.
No, no, però tu m'has explicat a mi l'exclusiva.
Ah, tu no la sabies?
Que jo no tenia ni idea.
I quan m'ha dit el què, jo dic no pot ser.
I la m'ha dit, tu què baixes del planeta de mar?
Jo anava per allà, anava per allà.
Jo de tant a tant vaig caient de l'Aceitonero.
Sí, de la figuera.
De l'Aceitonero, caigo jo.
Ah, no senyor.
Bueno, deixa'm senti que ta cançó.
Sentim-ho, no?
Home, una estoneta, va.
Tu sigue así, sigue bailándome, sigue mintiéndote, sigue así.
Cuéntame a mí, qué está pasándote, que estás buscando aquí, este es tu fin.
Tu sigue así, sigue bailándome, sigue mintiéndote, sigue así.
Cuéntame a mí, qué está pasándote, que se ha llegado al fin.
Cuéntame a mí, qué está pasándote.
Cuéntame a mí, qué está pasándote, que estás buscando aquí, este es tu fin.
Tú sigue así, sigue bailándome, sigue mintiéndote, sigue así.
Cuéntame a mí, qué está pasándote, que se ha llegado al fin.
Cuéntame a mí, qué está pasándote, que se ha llegado al fin.
Marc, què tens que fer aquest cap de setmana?
Què has de fer?
Els OBK tocan a Mèxic.
Si t'avorreixes, hi volem anar.
Jo ja no faig les maletes.
Con lo puesto, con lo puesto.
Que m'agradaria anar amb ells.
Jordi, Miguel, que se'n està escutxando la ràdio, por favor.
De fet, veníem fora d'antena, estàvem comentant entre que ballàvem i em pujava a la taula,
com sempre.
Depèn de quines músiques s'ha de pujar a la taula ballar.
Sí, sí, sí, s'ha de fer, s'ha de fer.
Em sap exemple el director i el rest de periodistes que estan aquí, que miren amb cara d'aquesta tia què fa.
Doncs ho sento.
No, què estan fent?
A tu no et veuen.
A tu no et veuen.
A tu no et veuen.
La qüestió és que, com que se me'n fot l'aigua el que pensin,
que tot això era per explicar-vos que fora d'antena la Sílvia i jo dèiem
que el dia 11 ens tocarà un premi molt gran.
Tant de bo.
Ojala, ojala, m'estava sortint.
I la Sílvia deia, si em toca la loteria, els porto un concert per tu i per mi.
Doncs mira, el dia 14 actuen a l'Hospitalet del Llobregat, a Barcelona.
Això ens està més a prop, eh?
A la sala salamandra, eh?
Ves com un pensa.
Ara.
Vinga, posem-se.
No s'ha de veure així, eh?
Posem-se sèrius.
Ai, mira, ara continuaria, mira.
Sí, sí.
Oh, quién le dio.
Jo dic la gent, la gent, es deu pensar que estic tarona.
Jo pujo a l'autobús perquè...
No, no, no, que som aquí unes especials.
Jo funciono per Tarragona amb autobús i va jo...
Que totes les lleiones que viatzen a l'autobús deuen dir...
Que t'aquí, t'aquí, què fa?
Com va amb això?
Doncs sí, però sí.
Va jo amb el cap així, tinki, tinki, tinki, que sembla un ningú.
Semblo el gosset aquells que el porten.
Ei, és que estem al mateix club, crec, tu i jo, eh?
Bé, ja, podem allargar-ho...
Deixem els OBK.
Podem allargar-ho tant com vulguem, però ens hi hem d'acabar enfrontant.
Vinga, anem-hi.
Aquesta notícia ens agradi o no l'hem de dir?
Primer comença'm amb el pobre criatura.
Ai.
Se no en fot.
És que quan...
Se no en fot perquè és així, un no el decideix ni tria on neix.
Un neix i punto.
Li toca a la família que li toca.
Home, però jo crec que la iaia estarà molt contenta, eh?
La iaia està tocada i un dida.
Que no, que estarà contentíssima.
Estarà, ho foia.
Estarà que ho foia.
Clar, estarà que ho foia.
Isabel Pantoja.
Com has dit això?
Isabel Pantoja.
Isabel Pantoja.
Maribel para los conocidos.
Això mateix.
Fa un posado espectacular.
Junts amb un fill, Francisco.
Ja no es diu Kiko.
No, ni Paquirrín.
Com era, també?
Ni Paquirrín.
Això que no em sortia.
A la revista Hola es diu Francisco.
Home, clar, és Francisco.
I Jessica Bueno, que és la novia de Francisco,
per anunciar que esperen un fill.
Oh!
És més.
Això és el que li he dit també abans,
quan m'ho ha dit per primera vegada.
Dic, no pot ser, home.
Però és que no serà una cabeta del monte.
Era una cabeta del monte.
No només esperen un fill, deixa'm acabar.
Ai, perdona.
Sinó que, a més a més, es casen al gener.
Què me dices?
Lo que estàs oient, nena.
Me lo están cambiando, me lo están cambiando, mi niño.
Sí, com deies tu, ha sentat el cap.
Sí, sí, sí.
Jo no sé si l'ha sentat o...
O l'ha acabat d'estirar.
O l'ha rebentat.
O l'ha rebentat.
La qüestió és que ella serà àvia per primera vegada
i diu que és el millor regal que li hem pogut donar a la seva vida.
Home, no m'estranya.
Jo estic molt contenta per ella, eh?
Sí.
Jo no sé si el millor regal que li hem pogut donar a la vida
serà casar-se un fill i tenir un net
o els 850.000 euros que es diu que ha pagat la revista Hola
per un pack.
Home, però ell haurà pagat per ell, no?
O no?
Ja, bueno, en què?
Home, que tu queda família, vols dir?
Tots aquests diners que ell cobri, ella els haurà de pagar de menys.
Clar, també és veritat.
També és veritat.
Perquè si ell li ha cobrat realment tot això
per un pack boda, luna de miel, bautizo y nacimiento,
nacimiento y bautizo,
és un paquete completo.
800.000 euros, és molt de diners, eh?
850.000 euros.
Cordons, cordons.
I ja no caldrà que Isabel Pantoja li passi la...
La minuta.
No, la mesada, allò que dius...
Home, però l'ha de fer igual, no?
Com se diu allò que els pares donen?
La mensualitat, sí.
La paga.
La paga.
La paga.
No caldrà que li faci un fill per anar al cine i menjar pipes.
Tu creus que se l'estalviarà i ho farà amb criteri, aquests diners?
Home, ara que ja és pare i quasi, quasi pare de família,
pare de família, home de casa seva...
Home, no, està allà, no, perquè parirà a l'estiu.
Home, però tu ja saps que els preàmbuls és quan s'agafa el pis,
se pinta, perquè, clar, ells han d'agafar el pis.
Han d'agafar el pis.
Que agafen a casa de Calamama.
Anem a Calamama.
Pos comptar.
Sí, no? Home, que la Pantoja deu tenir un munt d'habitacions,
perquè estàia sola.
No li veia de...
No sé.
Tot això són...
Parlar per parlar, ara mateix.
Són minucis que a poc a poc ens aniran desvallant.
Sí, sí, és veritat.
Per on t'ho pago, ens aniran explicant tot.
Oh!
850.000 euros.
Què faríeu vosaltres amb 850.000 euros?
Què faries tu, Mar?
I a la mà diu...
Bueno...
Sense comentaris, no?
Però bueno, és que són excentricitats de famós.
Doncs espera el que ve ara, eh?
Tant anava a dir.
Però hi ha més nens excèntrics.
Un altre nen.
El nen no és excèntric.
Els excèntrics són els pares.
Sí, és veritat.
Perquè pobre xiquet...
Però això és una nena.
Ah, és una nena?
Sí, encara no ha nascut, però naixerà nena.
Anda!
Billion C.
Ai!
Hola, Sílvia.
Hola, guapa.
Ai, és que com és tan gran...
Oh!
És que no acabem de dir la notícia.
Acaba de dir.
Llavors entendran això que estem fent.
Billion C prepara l'habitació per la seva nena,
que encara no ha nascut,
en el seu apartament que té a Nova York.
Tens el cuidado amb el moble.
Eh?
Sí.
Que no tornis amb la tauleta de nit de la nena.
Ai, ai, ai, sí.
Ui, la lámpara.
És una habitació, com pots veure,
molt il·luminada.
És única.
Amb unes vistes molt maques
i té 200 metres quadrats.
No, però és el que anava a dir-te,
que queda una mica petita ara,
ja amb els mobles, no?
No, home.
Perquè...
Sempre, sempre amb patatei,
amb patatei de patatona.
Sempre fa com més petita.
Sí.
Però no està molt carregada, eh?
No, no.
És molt senzilla.
És que un nen,
a la llar de la seva vida,
n'acumula molta de cosa.
Sí, sí.
Però vols dir que necessita tants metres quadrats.
Jo crec que, després,
el que poden fer
és posar unes parets de pladur
i fer ja la distribució del pis
per la nena.
I ja faran vista, eh?
Ah.
Clar, perquè tu penses
que el meu pis...
En comptes de fer una habitación con vistas
No.
Una habitación con vistas un piso.
A futuro, clar.
Ara tu penses
que el meu pis
crec que és de 70 metres quadrats.
És que és el que t'anava a dir.
Tornem als quatre.
O sigui, amb 200 metres quadrats
i podem caber...
Doncs quatre o cinc famílies,
depèn de com, eh?
Aquesta nena dormirà en una habitació
que és el doble de gran
del que solen tenir
famílies de quatre individus.
És a dir...
Jo me pregunto, com és el pis?
No sé, però aquesta nena
ha d'aprendre a caminar molt de presa.
Perquè, clar,
depèn d'on li posin la cura
per sortir per la porta.
Mama!
Mama!
Mira quin eco que fa.
T'ho imagina la nena plorant
a les 12 de la nit.
Els artistes són maques,
ho torno a repetir,
però escolta'm,
calentar aquesta habitació
deu costar un cadarram.
No, però ja faran.
Doble finestra.
Sí.
I més de pla dur.
Ai, ai, ai.
Ella et sembla que tingui
una contrata amb el pla dur.
Don pla dur.
Don pla dur.
A veure si ens paga l'aigua.
No diguis tan fort,
que amb l'eco aquest fa una...
Ai, fa una mica de por.
T'ho imagina't a la nit.
Sortim.
Escolta, sortim d'aquí,
parlem al passillo.
Ai, mira,
quina agradaria.
És que només tanca la forta ja es nota.
i tanca.
Ja es nota, tu.
Ostres.
200 metres quadrats, em deies, no?
D'habitació per a la nena.
Sí.
200 metres quadrats.
Veus?
Ara aquí...
Tornem una altra.
Obre tanca la porta, Sílvia.
Aquests fills haurà de fotre la nena
perquè la sents,
i clar.
T'ho dirà.
A merda!
Imagina't.
Què has dit, mamà?
Ai, no, senyor.
I passem de diva...
Help me, help me, mamà.
De diva a diva.
Que no està rabiosa, eh?
Encara que digui, eh?
No.
Rabiosa.
Que no?
Què dices?
No sé el que diu.
No l'entenc.
Parla un castellà que no l'entenem.
Bueno,
amb ella no l'entenem,
però sabem que és la Shakira.
Exacte.
És la primera colombiana
que aconsegueix l'honor
de tenir una estrella
al passeig de la fama de Hollywood.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Home.
Va anar acompanyada dels seus pares
en aquest dia tan especial
perquè el seu xicot treballava.
Que!
Home, bastant.
Té un assumpte de pilotes entre cames.
Entre cames.
Això queda molt malament.
Perquè és jugada de futbol, Sílvia.
Ja ho sé, que és el Piqué, dona.
Si fos de bàsquet,
ho tindria entre les mans.
Però és de futbol.
També és suïtat.
Tu sempre ja enganxant, eh?
Rabiosa, rabiosa, tu, eh?
No, tu sempre malpensant, Sílvia.
Això també és suïtat.
Tot s'ajunta, eh?
No, no, no.
Cal que em puja a estar la música.
Rabiosa!
Perquè és una estrella, Sílvia.
No li han donat un bafo,
li han donat una estrella.
Home, però això és important, no?
Sí que ho és.
Perquè l'atrepitzi la gent que passeja per allà.
Això també, clar, hosti, tu.
És un honor, però a la fi del cap,
després has d'acabar per terra.
Sí, xafada.
Has d'acabar per terra.
I depèn de com, amb un xicleta enganxat.
O dos.
No, perquè hi ha d'haver allà un encarregat xicletero,
que se li diu.
Sí, sí, sí.
Un xicletero, nena, que és la passió de la fama.
Sí, sí, sí.
A ver, que potser no s'han tan ràmit, com molts.
És el passió de la fama.
És el passió de la fama.
Del txeyn.
Txeyn, què és això?
Tu menjaves txeyn?
Ai, sí.
Junior, txeyn.
Ai, és veritat.
Tenim que és el txeyn.
Hem agradat més el collac.
Tenim una dada.
Jo, jo, jo és boomer.
Boom, boom, boom.
Vinga.
Ja m'has canviat de vida?
Sí.
Ah, molt bé.
Discreta la nena, eh?
Com sempre, com sempre.
No m'ha defraudat.
No, no, no.
Ella a la seva línia.
Lady Gaga, ens agradi un nou protagonista dels MTV,
va tornar a convertir-se en la reina del pop per una nit
a aconseguir 4 dels 6 premis als que aspirava.
Els més importants, eh?
Maquillada d'una manera discreteta.
Ai, no l'hi vaig veure, el maquillatge.
No, claro, claro.
Perquè jo, les fotos que he vist és quan es va treure el...
El minibarret que portava.
La pantalla de 25 pulgades que jo a la cara.
Doncs sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo no li treguis mèrit, eh?
No, no, que portar-ho...
A veure, que és complicat, eh?
Damunt d'aquelles sabates,
amb tota aquella parafernàlia,
s'ha de tenir...
Hi havia de pujar...
Hi havia de pujar...
Hi havia de pujar...
Alguns que eren altres glaonetques
se trobava fins a arribar a l'escenari, eh?
Quatre vegades.
I quatre vegades, ni més ni menys.
Jo crec que al final...
Que devia estar cagant-se i ha de dir...
Ja no m'he de dir més premis.
No m'he de dir més premis.
No m'he de dir més premis.
Perquè no puc ja...
O entro a quatre potes,
o ja no puc agafar cap més premis.
El senyor Justin Bieber, no?
Què, què?
El senyor Justin Bieber.
Per cert, Justin Bieber,
que ha accedit a fer-se la prova de l'ADN
per descobrir si aquell bebé que li estan enxufant
és segon o no.
Qui dius?
Però si és molt jove, el Justin Bieber.
I què?
Home, i ara li estan enxufant un bebé,
per l'amor de Déu.
Sí, sí, sí.
És aviat, eh?
Aquest xiquet, pobra.
De moment, ja ell ha accedit a fer-se la prova.
Això ja dona molts punts a la vividora.
Que si després resulta...
Ara m'ha agradat, eh?
La vividora.
Clar, si després resulta que és cert,
doncs mira, tu, un viever mas,
no ho ve d'aquí.
Sí, home, a més a més,
podem dir que, a veure,
la seva mare el va criar sol,
i no sabem si...
Bueno, a veure, espero que la història no se repeteixi,
que ell, si de veritat se'l para,
doncs mira, que es faci càrrec.
Que diners no li falten, eh?
No, no li faltaran, no.
No, no, no.
I un altre que també va ser premiat a la MTV.
Sí.
Va ser el Bruno Mars.
És que m'agrada molt el Bruno Mars,
ho he de dir, ho he de dir.
M'ha posat així en calçador,
aquesta cançó que jo no li havia demanat.
Sí.
Perquè Bruno Mars,
com una de les estrelletes
que ressorgeixen dins del món de la música.
Sorgeixen ara, la Sílvia,
fa temps que la taladra, eh?
Sí, sí.
Ai, quina que sona, eh?
Dóna molt rotllo, aquesta cançó.
A més a més, que és allò de
no vull fer res,
no me truquis,
que no agafar el telèfon...
És un panxing total.
Però del tot, del tot.
Però bé, vinga,
que ens espera el Ricky Martin,
que no sé què passa.
Que deies, segueix, segueix,
que després me vens amb les presses, no?
Se m'acaba el temps,
ja posarem una altra estona,
aquesta música,
perquè quan t'ho digui,
el que t'he de dir,
segurament diràs...
Sí, em poso l'eco, també.
No, no cal.
Ah.
Ah.
Martín Morales.
No me viene a...
No te viene a...
No me viene a...
Doncs és el nom que té Ricky Martin
en el seu DNI espanyol.
Martín Morales.
DNI espanyol.
Ara, ara.
Ara, ara, ara,
el de Martín Morales
és el que menys importància té.
DNI espanyol?
Ricky Martin ja té
la nacionalitat espanyola
des del 4 de novembre.
Ai, no ho sabia.
I com és això que l'havia fet?
Hi ha un senyor amb un DNI espanyol
que es diu Martín Morales.
Això.
Que al parecer,
agafa't la cadira.
Agafo, m'agafo, m'agafo.
Ha demanat la nacionalitat espanyola
perquè es vol venir a casar a Espanya.
Ah.
La seva parella...
Ostres.
Carlos González,
que és espanyol.
Veus?
Vale.
Tu tot això ho sabies?
Ni idea.
Eh, sabies?
Per això m'estic agafant-me a la cadira
per si hi ha alguna sorpresa més.
Si tu reps una invitació d'una boda
que diu Martín Morales i Carlos González
i l'inviten...
No, no, no, no, no.
Tu dius, mira, no.
No, no, Martín Morales i Carlos González
no sé qui són.
No, el que et deia,
que no m'agafaria la història, eh.
Està aquí la qüestió.
I què és el Ricky Martin?
Ricky Martin ja és espanyol.
Ostres.
Molt bé, doncs, Ricky,
benvingut.
El dia 20 ja pots anar a votar.
No, ja pots anar a votar.
Està aviat, sí.
Què sé jo, què sé jo, què sé jo, què sé jo.
Per què dius les coses?
Doncs mira, veus,
no hi ha mal que por bien no venga.
Ell que volia casar-se,
doncs mira que vingui cap aquí.
I quan vagi pel món no diran
el puertorriqueño, no?
No.
Diran el espanyol, Ricky Martin.
No, el puertorriqueño con nena espanyol, con nena espanyol.
Binacionalida.
Clar, tindrà les dues nacionalitats, no?
No ho tinc ni idea, tampoc, eh.
Jo he llegit la notícia i em va fer gràcia.
No.
Perquè és una d'aquelles bodes
a les que no ens importaria que ens convidessin.
Tu creus que ho faran, Marc?
Tu creus que ho faran?
A tu no t'agrada anar de bodes pel rollo depilada i pedicura i tal?
No, no, per altres històries.
Ja t'ho dic ara que és per altres històries.
És que el vestit...
Mira, si l'he de retuïlitzar, el rosa...
Però si el Ricky Martin...
No t'avisa amb aquell vestit rosa.
Per això mateix.
I com serà diferent, gent, no?
No passa res.
A veure...
A veure, jo cada vegada que m'ha demanat la Amy Winehouse,
tremolo, perquè no sé per on va la història.
Marc, per què m'has emanat avui amb la Amy?
Saps que a mi m'agrada molt sempre remenar tots els baúls de les subhastes.
Sí?
M'encanta, m'encanta.
Home, és que hi ha coses molt interessants, eh?
Aquí perquè no s'estila, però...
En una subhasta, però m'agrada mirar i tal.
És molt xulo.
Doncs, bueno, torna la notícia, la senyora que sentim de fons,
perquè el vestit que lluïa a la portada del Back to Black,
de l'últim disco que en teoria va fer,
perquè l'altre sortirà segur per Nadal, ho tinc claríssim.
Segur, sí, sí, sí.
Encara que estigués sense acabar.
Surt a subhasta en breu per motius benèfics.
Molt bé.
És un vestit que van demanar amb una dissenyadora
que no era europea, ara mateix no ho recordo,
i que ella ni tan sols es va quedar després, ni li va acabar d'agradar,
ni va tenir cap èxit.
És a dir, una vegada el van fer servir per la foto de la portada,
el van tornar a la casa, que el van guardar a rotllo.
Mira, el tenim aquí.
Pareixerà mosques, no?
I si algun dia convé, doncs es farà una tirada d'aquest vestit,
i si no, doncs aquí es queda.
Tu vas sortir amb una portada i ja està.
Doncs aquest vestit l'han recuperat
i sortirà a subhasta juntament
amb vestits com, per exemple, d'Audrey Hepburn,
amb el vestit que portava per recollir el seu Òscar
per Vacaciones en Roma, el 54.
I dos vestits que va fer servir l'Elisabeth Taylor
en la seva vida glamurosa.
Bueno, és allò de dir, ara ja escudeja
amb l'Audrey Hepburn i l'Elisabeth Taylor,
perquè deu estar al cel de les dibes, ella, no?
Clar, segur que haurà arribat fins allà.
O encara estarà pel purgatori i haurà pujat directament.
Un ascensor espectacular, les dibes.
A més a més són aquelles coses que jo crec que,
de cara al futur, als col·leccionistes i tot això,
sempre, no? Sempre s'agrada.
A veure, un vestit de l'Audrey Hepburn,
de l'Ami Wynhouse, ara mateix no.
D'aquí 20 anys ja t'ho diré.
Home, però a veure, ara també pot que
encara és molt recent la seva mort
i jo potser penso que encara està molt d'actualitat,
vulguis o no, per tota la història del que
va al voltant de la mort, no?
La curiositat de les subhastes és què es pot arribar
a vendre, en aquest cas és de benefici.
Sí, sí.
No te recordes una notícia que vam dir
fa uns quants anys, Marc?
Sí.
Que havien arribat a comprar pèls.
Sí.
d'Ostira de l'Elvis, d'un d'aquests famós...
D'un Vítel, em sembla que era d'un Vítel.
D'un Vítel, que s'havia anat a tallar el cabell
i el barber de tot el guardava.
No, no, no. Això era el cabell que li van tallar
quan va anar al servei militar l'Elvis Presley.
Veus com no m'equivocava?
Jo sabia que anava per aquí.
I què fa aquell senyor amb aquell cabell guardat?
Ja.
que dius, bueno, gràcies a Déu els cabells no fan pudor
i aquesta cosa, o almenys, depèn d'on l'hagis guardat, no?
I com?
Ostres, per l'amor de Déu.
Però mira, hi va haver algú que el va comprar.
Seguríssim.
Sí, sí, sí.
I per tenir alguna cosa del seu mite, no?
Sempre hi ha allò que diuen un roto per a un descocido.
Com ho saps?
Doncs sempre hi ha algú que necessita tenir prop alguna cosa curiosa.
Hi ha gent que li agradaria haver tingut qualsevol cosa del Michael Jackson,
però que no podrà pagar-ho mai, però no podrà pagar-ho mai,
i haver vist algun concert de Michael Jackson.
Però tens tots els seus discos a casa, i això hi ha.
I tampoc ho podran veure mai, ara ja no toca.
Que de llàstima, eh? Ai, per què?
Això són d'aquelles coses que diuen, no me quiero morir sin...
Exacte, doncs una d'aquestes era veure un concert del Michael.
Sí.
A Londres, eh? És estat especial.
¡Ay, ay, los cumpleaños! ¿Quién hace años, Mar?
Si ens toca la primitiva, el desenterrem i el fem cantar.
No, no, deixa'm...
Mira, jo prefereixo portar els OBK.
Mira, fem un concert.
Sergio Dalma, OBK, Alejandro Sanz, Manolo García, Amaral...
T'imagina tota aquesta gent en un mateix concert?
No, no acabaríem mai.
Bueno, acabaríem.
A les 8 del matí...
Artròsiques, afòniques, acabaríem fatal.
Mira, primer començà, allò, per entrar, Revolver.
Què et sembla?
Després seguim amb els OBK i en pla, en canyero, xin, xin, xin, xin, xin, xin, xin.
Un alto i un barquete.
Exacte.
Un Amaral.
Un Sergio Dalma, un Manolo García...
Ui, el concert que jo faria aquí a la ràdio, eh?
Ai, el meu senyor.
Vinga, ja m'has cumpleaños.
Tenim aquesta senyora cantant per no res.
Ah.
Un cumpleaños feliz.
Un cumpleaños feliz.
Un cumpleaños feliz.
Te desean tus amigos de parxi.
Un cumpleaños feliz.
Un cumpleaños feliz.
Un cumpleaños feliz.
Un cumpleaños feliz.
Que ens enganquin ballant això.
Amor de Déu.
Sílvia, és que estaves bonicíssima ballant això.
Ja ho sé.
Bueno, Alain de l'ON, 76.
Com a sí?
Alain de l'ON.
El noi de la campana, sí.
76.
Molt bé, no?
Jo diria que en té més.
Però deixa'm avançar.
Alain de l'ON.
Alain de l'ON.
Aquest que hi ha pel·lícules i tal, que era molt guapeta amb els ulls blaus, no?
Però era un sexímbol de ta mare ja, em sembla a mi, eh?
Sí, sí.
Aquest home ja, 76, no ho sé.
Anabel Alonso.
Està bé, està bé.
El que m'agrada a mi, la Anabel.
Superben portats, nena.
47.
Molt bé.
La de Calle Guarabí.
Sílvia.
Sí, sí, sí.
I que ara tens, bueno, la que l'estava presentadora.
Ara està fent un programa, sí senyora.
Pot perdre, sí, sí.
És que fa un concurs que ella també és concursant del propi concurs.
del propi concurs.
Del propi concurs.
No, no, et pico per aquí.
L'Enio Morricone.
Oh.
El meu...
Ídol musical de bandes sonores.
De bandes sonores.
82 anys.
Vostè, un i dos, eh?
N'hauria de viure un 160, per almenys, aquest home.
O més.
O més.
Leonardo DiCaprio.
Leo, què?
Quan?
37.
No.
L'any passat no va fer 39.
Ara fa 37?
Com comptem, això?
Com comptem?
Perquè va morir avall, segons.
Clar, depèn del que li conviu.
T'espera, la Demi Moore.
Què?
Està molt prima, aquesta dona.
Sí, és veritat.
I a l'Aston Hatch Hatch li fa patir massa, eh?
La fa patir.
Menos mal que el seu ex està amb ella i l'ajuda i l'anima.
Home, és que no hi ha dret.
49 anys, la Demi Moore.
Quants?
49?
Un o més?
Perdona.
Perdona'm, el Demi Moore.
Però és que jo et posava més.
Perquè fa tant de temps que vas pel món.
Perquè s'ha primat molt i se la veu més envellida.
No, i a més, clar, la recordes d'agost, la recordes de pel·lícules.
D'agost, de temps, d'octubre, de tots els mesos que la veiem.
Per això, per això.
Juan Pardo, nena.
Ai, Juan Pardo.
Oi...
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada...
69 tacos.
69?
Sí.
D'on, a la volta ja...
Ja.
.
Com l'estruït, així.
A la volta ja torna a començar.
Sí, sí, sí.
El Pepe Sancho, 67.
Oig, oi, sess, també.
El senyor...
Com era?
El Corrogimenez era ell?
No, no, no, ell no era el Corrogimenez, com es deia ell.
El estudiante!
Anava dir l'Algarrobo.
No, l'Algarrobo de l'altra.
Eh, què més?
Ai...
Això ens de l'adatta l'edat, tia.
Puc callar?
La luz castal.
Oh!
Per això t'he dit que el volia per acabar.
Vale.
perquè estigui trista, sinó per acabar tranquils
per una vegada cada 10 anys.
L'adult Casal en fa 53.
Oi, molt ben portat.
Molt guapeta que està.
Molt d'hoig, una entrevista que he vist a internet
en les quals diu que ell ha pogut superar
el seu segon càncer de pit amb paciència i optimisme.
Que és la millor recepta que pot arribar a tenir.
Però no només per sobreportar una estrella aquesta,
sinó per passar per la vida.
No, no, que sí, que sí.
I disfrutar tot el que es pugui, no?
Sentim una miquetilla.
Carpe diem.
Quanto más bella es la vida,
más feroces sus garpazos.
Cuantos más frutos consigo,
más cerca estoy de perder.
Por una acaricia tuya,
tocó el cielo con las manos.
Porque sé que si te marchas
pesaré el suelo otra vez.
Grita el mundo, rompe el aire,
hasta que muera tu voz.
Que el amor es un misterio
y que importa solo a dos.
Correremos por las calles,
gritaremos tú y yo.
que el amor es un misterio
y que importa solo a dos.
y que el amor es un misterio.
Sí, ja, la mateixa.
Que bonica és aquesta cançó,
gràcies, Carlos Gonyi.
per les lletres.
I gràcies, Utska Salet.
Quina meravella de cançó.
Sí, senyora.
Ens hem d'acomiadar, no?
Sí, sí,
però entre altres coses
perquè ja m'estan picant a la porta.
No, no.
Espevila, espevila.
No, si ara no ve ningú,
no facis cas.
Tu quedes aquí amb mi,
que això ho fan
perquè els bocambions
ens han sentit cantar.
i estan dient que baixem volum, crec, eh?
Però així, doncs,
em puc acabar amb el cafè tranquil·la, no?
Sí, i tant, i tant.
Molt bé.
No marxis,
ara farem el concurs
d'aquí una miqueta de PortAventura.
Ah, sí?
I espero que avui ens truquen.
Ahir vam quedar en blanc, eh?
Ahir no ens va trucar ningú.
La gent no vol anar a PortAventura?
No, jo crec que
hi ha molts socis de PortAventura
que ja tenen el passi.
Perquè jo que vaig preguntant
i ja tenim el passi, ja tenim el passi.
Però els dos entrades gratis.
i hi ha algun familiar
que pugueu tenir.
A més, les entrades hem de dir,
per a aquells que no us hapiguin,
que no caduquen aquest dia 20.
No, no.
Encara que s'acabi Halloween.
No, però jo estic segura
que s'acabi Halloween
i l'endemà comença a Nadal allí.
Per exemple,
i aquestes entrades serveixen
fins a final de temporada.
O sigui que teniu la sortida fàcil
per poder gaudir-ne.
Clar, i per Nadal,
que allò de ser super...
Pels crios.
Ha de ser com un de compte.
I segurament que posaran
a la pista de gel i coses.
Bueno, ja en parlarem, ja en parlarem.
Més endavant.
Marc, que vaig a fer una cosa, Marc.
Vaig a posar una miqueta cap a...
Mira, escolta, escolta.
Ai, ha tornat a començar la cançó.
Sí, exacte.
Ai, què ha passat?
Què ha passat aquí?
Ha tornat al principi.
Molt bon dir xous.
Ai, que bonica.
Amb ics, amb ous.
Molt bon dir xous.
Ens sentim la setmana que ve.
Moltes gràcies i bon cap de setmana.
Gràcies a valtros.
Adéu, carinyo.
Grita el mundo, rompe el aire
Hasta que muera tu voz
Que el amor es un misterio
Y que importa solo a dos
Correremos por las calles
Gritaremos tú y yo
Que el amor es un misterio
Y que importa solo a dos
Yo no quiero causar pena
Solo por mi condición
De mujer rota en esencia
Y herida en el corazón
No habrá un hombre en este mundo
Que me vuelva a hacer caer
Porque sé que si se marcha
Que estaré el suelo otra vez
Grita el mundo, rompe el aire
Hasta que muera tu voz
Que el amor es un misterio
Que el amor es un misterio
Y que importa solo a dos
Correremos por las calles
Gritaremos tú y yo
Que el amor es un misterio
Y que importa solo a dos
Y que importa solo a dos
Cuando llegue el huracán
Que seguro ha de venir
Por marcharte de mis brazos
Por escaparte de mí
Pensaré que fuimos grandes
Pensaré que fuimos dos
Tú en tu cuerpo, yo en el mío
Y en solo corazón
Grita el mundo, rompe el aire
Hasta que muera tu voz
Que el amor es un misterio
Que importa solo a dos
Corraremos por las calles
Gritaremos tú y yo
Que el amor es un misterio
Y que importa solo a dos
Que el amor es un misterio
Que el amor es uninngiusto
De todo lo pino
Y que kaos Banks
Y que la amor es un misterio
Que el amor es un misterio
Que el amor es un misterio
Fins demà!