Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui és divendres i al nostre ja tarda s'hem preparat un munt de coses.
D'aquí uns instants parlarem amb la gent d'anats, que demà mateix els tenim a sobre l'escenari.
A més a més, en un concert en memòria del desaparegut guitarrista Jordi Pallarès, que ens va deixar el passat mes de juny.
A més a més, es va tornar una altra vegada als escenaris d'aquest grup nostre, de casa, que feia molt de temps precisament que no sabíem res d'ells.
I de cop i volta un dia vam obrir el diari i ens vam trobar tota una notícia enorme parlant d'ells.
També a través de Facebook, que es comentava, tornen els nats, què passa?
I ens vam posar en contacte amb un dels seus components, amb el Marcel Aragonès, que el tenim ja esperant-nos a l'altre costat del telèfon,
perquè precisament ens comenti això.
Com ha estat?
Com serà aquest concert?
I també una miqueta més, què és el que els depararà de cara a un futur, si ja tenen alguna cosa més tancada, algun qual altre concert.
També avui escoltarem la ginda que ens ha preparat el nostre company Miguel González.
Anirem al concurs de Port Aventura, així com sabrem qui són els guanyadors de les entrades, de les sis entrades per a tres persones, fent packs de dues entrades cadascú.
Estarem també al cinema perquè avui arriben força pel·lícules i volem comentar-les així com sentir els seus tràilers.
I tot això en una hora, ja t'he dit que ara, que com no anem per feina, no ens donarà temps de res.
Així que ens anem amb els nats.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aixi de contundents donaven els nats
en feix del treball discogràfic
i aquest tema que estem escoltant es diu el Rodamont.
I el món sí que continua donant voltes
i ens hem pujat en aquesta roda
perquè demà mateix a Cambrils els tindrem de concert.
Concretament a l'Atreu Juvenil de Cambrils,
a l'Avinguda Horta de Santa Maria número 14.
A partir de les 9 de la nit
amb gent que estaran també fent-lis de taloners,
però els esperats segur que seran ells els nats.
Marcel, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
No em sortia la paraula taloners, eh?
Com n'ho dic poc,
perquè normalment els pobres taloners sempre es queden allà
i sempre es diu el grup estrella.
No em sortia la paraula en si, eh?
I ara l'estava buscant, l'estava buscant,
però jo crec que hi hagués formar una gran família
i això de taloners, dius, mira, amb d'altres grups que estarem a sobre l'escenari, no?
Exacte, exacte.
Demà tots, diguem-ne, que ens ajuntem una mica
per fer una mica d'homenatge al company, al Jordi.
El Jordi, que ens va deixar, si no recordo malament,
comentava ja abans, el mes de juny, si no recordo,
i que va ser, jo crec que, pel que era molt jove...
Sí, tenia 46 anys.
Joveníssim.
Massa, massa, no li tocava, no li tocava.
Que va, que va.
Són d'aquelles coses que de tant en tant la vida ens dona
i que són injustes, no?, totalment injustes.
I tant, i tant.
A més, es va donar, bueno, nosaltres, els membres del grup,
pels quatre, sempre havíem estat en contacte,
sempre ens veien, o sigui, tot i que havíem passat 20 anys
des que vam deixar la música, ens seguíem veient
i més ara, al final, quan ell va estar malalt
i una de les coses que ens va dir dos o tres dies abans de morir
és que quan ell no hi fos, que a veure si fèiem alguna cosa, no?
Ostres, això s'ha de complir, eh? Això s'ha de complir, i tant.
I tant, i tant.
I aquí ho tenim, no?
A costat, hem tret la polsa de les guitarras.
Sí, sí, sí.
I som-hi, som-hi.
És que us vau posar una altra vegada el que dius al mono de feina
i tornar una altra vegada dius, bueno, ho fem,
i a més a més amb aquest objectiu, no?
Mirant la vista, la teníeu en el concert
i en aquest homenatge al jardí, que no s'oblidi, no?
Totalment, totalment, sí, sí.
Així que en aquests 20 anys encara continuàveu
amb aquell coquet de la música dintre del què, no?
Perquè segur que de tant en tant alguna cançó
devia sortir vostra, no?, en algunes reunions.
Sí, sí, home, sí, de tant.
Evidentment sempre anàvem parlant del tema,
el que passa que els altres tres,
el Josep Maria, el Carles i el Jordi,
van, després de nats, van formar part de baked bins.
Exacte, sí.
Jo no, jo ho vaig dir, jo ho havia deixat del tot
i, bueno, llavors parlàvem més de baked bins que de nats,
però en el fons, en el fons,
tot i que muntessin baked bins,
per molt que haguessin muntat mil grups més,
ells sempre són els nats, no?
Exacte.
És el que ens queda.
És l'arrel, no?
L'arbre pot tirar per moltes branques diferents,
però l'arrel és la que queda, no?
I la millor època també va ser aquella, no?
Exacte.
Hi havia una cultura musical de Catalunya molt important,
hi havia molta gent que sortia,
anaves a fer un concert i s'hi posaven dues mil persones.
Es venien discos, era molt diferent.
Llavors l'època bona era aquella.
Home, ara és un res, no sé si a partir d'ara,
a partir d'aquest treball isogràfic,
ai, a partir d'aquest concert,
s'heu pensat precisament això,
de poder fer algun enregistrament
o de prendre-se una altra vegada,
jo que dius, reemprenem o només és per aquest homenatge?
No.
Com és ara?
Jo estic gairebé segur que seguirem fent coses,
perquè, la veritat, no esperàvem que el nostre retorn,
després de tant de temps tingués aquest ressoll,
aquesta acceptació,
tant per part de gent, amics,
com per part de mitjans, no?
Llavors, a banda que tampoc...
Sí, potser tampoc esperàvem nosaltres mateixos
que tinguéssim la il·lusió que estem tenint
i el que estem fent, no?
I com ens estem trobant, tocant,
assajant, clar, bèlicament tocant,
demà farem la prova, no?
Però jo crec que vindran més coses, eh?
Jo crec que en vindran més.
Ens estan sortint propostes per fer altres actuacions,
estan sortint coses i segurament farem cosetes.
Ara mateix podríem dir que esteu pujant una altra vegada a l'onada,
que dius, a veure com anirà, a veure si la podem tantejar, no?
Sí, però bueno...
És molt complicat ara també, no?
No n'imagino.
S'han d'acompaginar més coses, no?
Clar, fills, ara tenim fills.
Clar, clar, clar.
Tenim feines, tenim responsabilitats,
no som joves jovenets de 21 o 22 anys, no?
Jo precisament en tinc 43,
doncs bueno, també...
T'has sent un pipiolo, eh?
Tu també?
Sí, i tant, i tant.
Un pipiolo.
També és veritat que també potser tens...
Tens les coses més clares, no?
Són més madurs, tenim les coses més clares,
sabem molt bé com funciona aquest món.
Segurament farem coses, però jo hi apostaria.
Doncs ja sabeu que teniu les portes obertes, eh?
Marcel, en el moment que el que sigui...
I tant.
Ara a través del Facebook i coses d'aquests,
ja veieu que les notícies van que volen.
I tant, i tant.
En el moment que dius hola,
ja saps que potser 30 persones han vist aquella hora...
Sí, sí.
I a partir d'aquí ja ha començat, eh?
Sí, sí, però això veia que això ha canviat molt, no?, també.
Xarxes socials, internet,
tot això ha canviat moltíssim,
i el primer que farem és adaptar-nos al nou món, no?,
al nou mitjà.
Home, però vosaltres ja hi esteu, no?,
perquè a través de, per exemple, Facebook...
Sí, sí.
Podeu trobar-lo de seguida,
vull dir que la gent que s'està escoltant,
poseu NAT, ja ho posa,
i podeu afegir-vos al grup NAT.
Sí, sí, sí.
No sé si a Twitter també, a 20...
No, a Twitter no, de moment...
Però ja arribarà, no?
Jo crec que sí, jo crec que sí, ja arribarà, ja arribarà.
El més important és aquesta il·lusió tan gran que sentim,
que la gaudim i que puguem seguir fent música,
i jo crec que ens vindrà la inspiració
i fins i tot traurem alguna coseta.
Em deies, Marcel, que demà fareu una mica l'assaig
del que després, potser, vindrà a sobre l'escenari,
però hi ha també prèviament hagut uns altres assajos,
el que deies, de treure la polsa a les guitarres,
de posar-los, de tornar a recordar lletres,
que tot sigui més viu i més a flor de pell, no?
Sí, sí.
Com ha anat? Com ha anat la tria?
Però clar, teníeu, si no recordo malament...
Tres discos.
Tres, exacte, tres llarga durades.
Sí, demà farem uns 12 temes,
12 en farem, però 12 o 13.
Sí.
Vam fer una tria, una votació entre els tres,
el Carles, el Josep Maria i jo,
cadascú va portar la seva llista
i, curiosament, vam coincidir amb la majoria.
Que bo.
No hi va haver cap dificultat, ni cap problema a l'hora de definir el repertori de demà.
Fa 10 o 3 mesos que assajem i ens ho hem passat molt bé, com tu deies, però recordar lletres.
Jo els primers dies de assajos m'havia d'apuntar les notes de cada cantó amb un paper i és normal.
Però això és molt maco, perquè és tu una altra vegada allò que dius,
ostres, si això ho feia jo 20 anys enrere, o potser una miqueta més,
però clar, moltes vegades els músics, jo crec que quan neixen, ja tenen el seu instrument.
El cantant ja li donen el micròfon directament,
a l'altre li donen la guitarra,
perquè ho teniu ja, jo que es diu, a la sang, no?
Us corre per la sang la música.
I als nats també els hi passava això, no?
Que ho sentíeu molt.
Sí, tant com tots els joves que comencen
i que toquen en un grup i que tenen
com a mínim aspiracions de passar-se bé.
I ara es torna a passar per allò.
Sí, és el que et deia, no?
Que em passa una cosa així als 43 anys és genial.
És genial.
És com si m'hagués tocat mitja loteria.
Sí.
I que dius, mira, tu rebis, no?
Perquè jo, clar, de sobte, ens tanquem,
ens tanquem amb el local d'assaig,
estem tres hores allà fotent soroll
i ens ho passem de bé,
i ens ho passem com si fóssim uns gambarrets de 22 anys.
I on teniu el local d'assaig?
Pels veïns?
Ara mateix, no, és una casa aïllada.
Ah, d'acord, d'acord.
O sigui que podem estar tranquils fent soroll
tot el que sigui necessari, no?
Totalment, sí, sí, sí.
I a part de recordar, us ha sortit alguna cosa nova?
Jo que dius, ostres, mira, he fet això
i a més a més nosaltres acompanyem.
Sí, ens han sortit coses,
però tampoc no les hem volgut,
perquè hem hagut d'anar molt per feina.
Ah, exacte.
Les estones d'assaig que hem tingut,
lliures de feina, de família i d'altres històries,
les hem dedicat íntegrament a assajar
i a intentar fer bé el que volem fer ara.
Exacte.
Les coses noves sortiran,
perquè n'han sortit ja i sé que sortiran.
Sí, sí.
He vist que teniu en aquest concert
teniu el recolzament de l'Associació de Músic de Cambrils.
Sí, ells ho organitzen, sí.
I que s'ha de dir, òbviament.
També col·labora l'Ajuntament de Cambrils
i jo crec que també la part fins i tot més emotiva
per ser l'homenatge amb el Jordi Pallarès,
que també col·labora amb vosaltres,
la Lliga contra el Càncer.
Sí.
Que també és molt maco, això, no?
Sí, la part important de la recaptació que es faci de tot
és per la Lliga contra el Càncer.
Sí, sí.
Ai, fantàstic, fantàstic.
Però encara amb més ganes per poder anar demà a veure-vos.
A més, l'entrada és de 3 euros,
que jo crec que és ínfima per el que representa,
per el que és,
i també per tornar-vos a veure sobre l'escenari.
I hem de dir també als grups que també estaran amb vosaltres,
que són el Zach Johnson,
amb 3 hombres malos,
i els Bors,
que són gent també de Cambrils.
Són dos grups de Cambrils, sí.
D'acord.
També coneixen el Jordi,
i també s'han afegit a la història d'Arna.
És el que dèiem, no?
Que mai heu deixat la música,
si no s'ha col·laborat d'una manera,
s'ha fet d'una altra.
O escoltant, simplement, escoltant.
Exacte, també, també.
Que és el cas del Marcel, no?
La música no ens deixa mai a ningú.
Sempre hi ha música a tot arreu.
Ostres.
Però recordem que serà demà mateix,
a les 9, a l'Ateneu Juvenil de Cambrils,
jo deia, fins i tot perquè s'apuntin l'adreça,
allò, per si volen anar amb el GPS i no es perdin,
a l'Avinguda Horta de Santa Maria número 14,
allà us trobaran.
I, Marcel, a mi el que m'agradaria,
bé, m'agradaria i m'encantaria, ja t'ho dic ara,
és que pugueu venir un dia aquí a la ràdio
i podem fer això face to face, cara a cara.
Sí.
I, a més, si ja teniu alguna cosa més a pamadeta,
jo que dius, mira,
a part de no només per venir per parlar,
sinó que tenim això i tenim allò altre
que ens ha anat sorgint, no?
I tant, sí.
Home, i tant que ho farem.
Sí, sí, encantats.
Ens agradarà moltíssim venir.
Doncs, Marcel, aquí us esperem, eh, que ho sàpiguis.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé, gràcies.
Que vagi molt bé a vosaltres per demà, eh?
A tots.
Que s'ompli de gom a gom.
Gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu, que vagi bé.
Adéu-siau, adéu-siau.
Estic cansat d'estar aquí tancat.
Aquí no hi ha més que soledat.
El cel, el veig, saps d'aquests barrots.
I ja em començo a tornar boig.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Demà mateix aquest concert homenatge a Jordi Pallarès amb la gent de Nats, la seva gent.
I també podríem dir que a casa seva, no?
Demà mateix a les 9 de la nit a l'Ateneu Juvenil de Cambrils i part de l'entrada anirà destinada a la Lliga contra el Càncer.
Què més es pot demanar?
Doncs que estigui ple de gom a gom, de veritat, no esteu a casa, tot el contrari, sortiu, passeu per aquest concert, disfruteu de la música dels nats, del ressurgir una altra vegada dels nats.
I cap a Cambrils, que hi falta gent.
I ara el que ens toca fer és anar cap a l'agenda, perquè el Miquel també ha fet de les seves.