Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ai, que bé que ens hem relaxat amb aquesta cançó.
Avui, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, jo no sé, aquesta cançó ens ha donat...
Estàvem una miqueta així com revoltosos,
però no, no, ens hem tranquil·litzat molt, eh?
A mi aquesta cançó me recorda una època,
me recorda un viatge,
i me recorda que tinc unes postals
on hi ha aquests barcos americà
que es van ensorar ells mateixos
per culpar els espanyols
per declarar una guerra a Cuba.
O sigui, aquesta cançó,
a vegades, i algú li pot recordar, doncs,
tardes de Cresc, de passar,
que abans també molts es reunien els pescadors
i molta gent, doncs, d'això,
així com ara tot és cervesa.
Llavors, era més viat vi,
i d'això és de vi, saps i cantar,
i era molt bonic perquè això aplegava la gent.
Oh, no, i tant.
Sí, sí, sí, i feia caliu, no?
Que es feia caliu, avi.
Avi, què m'estava dient?
Perquè abans m'ho ha volgut explicar així tot de correcuita
i jo m'he enterat de la missa a la meitat.
Tot s'ha de dir, eh, avi?
I ja sap que sóc una mica despistada.
Ah, tu que m'has despistat, que m'has dit que d'allò...
De tot.
I jo he començat, com sempre,
i resulta que després estaves...
No, et deia...
No, a veure, a veure.
Sé que m'ha dit que va passar per Bona Vista,
pel carrer número 6,
i que hi havia, sí, no?
Més o menys per allà, que ho busquin,
i que va haver una cosa que posava gavilanes.
Això sí, per aquí va i bé, no?
No, no, passant això és jo, com que saps tu,
que jo sóc enamorat de les sarsueles.
I una de les sarsueles predilectes de Marco Redondo,
aquell gran barítono,
doncs era los gavilanes.
Veus?
Jo el passat per una botiga,
coi, los gavilanes, dic...
Ai, això m'he sonat, no?
M'he sonat.
Vaig pensar a veure què deuen vendre,
i fins i tot vaig entrar,
de fora jo vaig veure que no era el que em pensava,
però vaig entrar, escolta,
a mi hi ha una botiga, doncs,
de ceràmica, no de souvenirs,
ceràmica de casa...
Ah, molt bé.
De dutxa, rècola...
Allò que dius, feta, ben feta, no?
Tot aquest...
I em vaig quedar encantat.
Aleshores vaig dir,
mira, vostès m'havien recordat
unes sarsueles i tal i tal, no?
I a més, a vostè la ceràmica,
a vi crec que no li agradava mai, no?
Però...
No l'ha tocat mai, això de...
Però aquesta no.
No, no, però ja ho sé,
no, ho deia per aquest sentit,
que també, també ha tingut mans...
A la massa.
Sí, sí.
Jo era...
Serà una mica de l'altra classe.
Però aquest ho vaig quedar encantat,
perquè vaig dir...
Dic, està bé, veus,
els gavilans, està bé,
i vaig veure...
Doncs ja et dic,
una botiga,
dintre aquest carrer,
em sembla que era el número 6,
una embolica molt completa,
amb molta qualitat,
bons gèneros, veia, no?
I mira, em va fer gràcia
per això de los gavilanes, mira.
Doncs fantàstic.
M'ho dirà.
Doncs mira, si passeu per allà,
els hi doneu records de part nostra,
si esteu sentint-nos,
i els hi dieu,
mira, estava sentint a Davi Ramon,
i han dit que tenien passió
en de gavilanes, també.
Sí, sí.
I s'han deixat emportar,
s'han deixat emportar
per aquesta passió, no?
Per això vull...
Quan hi ha coses
que trobo curioses
i em recorden coses,
m'agrada dir-les.
No, no, perfecte.
Em diran que té a veure això, sí.
Bueno...
Té a veure que a vegades
que a vegades passem
davant de puestos
i no ens donem compte
del que hi ha.
I passem a vegades
se'ns donant-se en compte
que hi ha puestos coses bones,
interessants.
Passant-te és bonica,
i tant, per comentar.
Sí, com ara venint amb l'autobús,
que també venia aquest conductor,
el Cecílio.
Ai, és veritat, és veritat.
I comentàvem,
jo comentava, per exemple,
la gent com som,
com se pensem que som,
com tractem la gent.
Ui, avi.
I els conductors,
n'hi ha, potser algú,
pot tenir un moment d'un dolent,
perquè són hores
d'estar allà al volant,
la gent que pugen,
la gent que baixen,
aquell que no d'allò,
en fi, hi ha moments que...
Però també m'ha fet gràcia,
em fa gràcia.
El que ha, avi.
Perquè he vist detalls
amb la gent gran,
amb els avis.
perquè, clar,
l'autobús, a vegades,
més a dir,
et sembla l'ambulància
que va al Joan XXIII,
quan és el 2,
o acabar allà
a la Vall de la Rebassada,
i, clar,
allí pugen molta gent
ja d'edat.
A part d'estar malament molts,
però altres hi ha grans.
I, clar, això també es mereix un...
Un respecte, no, no,
i tant, i tant.
I veig que, doncs,
hi ha molts conductors,
els conductors,
doncs,
tenen aquesta delicadesa
d'això.
Per això també,
vull donar un punt a favor.
Doncs sí, doncs sí.
Perquè a vegades pensen
que també els tracten,
que els hi deuen no sé què,
que els hi retallen
no sé quantos.
Això n'hi ha per estar nerviós.
Clar.
I, en canvi,
han d'aguantar
aquest nerviosisme
per atendre a la gent.
I amablement que ho fan, eh?
I amablement.
Sí, sí, no, no,
fantàstic, fantàstic.
Des d'aquí, doncs,
recolzament per ells
i per la seva tasca
i per la seva feina.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
Avi,
que hem de parlar per això,
mira,
m'ha fet treure el tema, eh?
De la gent gran
i és que moltes vegades,
potser no som conscients,
o encara jo crec que cada vegada més,
som conscients
que moltes vegades,
si no fos pels savis...
No, el que passa, per exemple,
que tu a vegades
m'ha posat en compromisos.
Per què?
En un sentit,
perquè jo puc parlar.
No, jo parlo amb,
com te diré,
amb bona fe.
És que s'ha de fer amb bona fe,
clar, sempre.
Però a vegades,
he de posar una miqueta d'ironia,
però que no es molesti ningú.
Jo intento,
jo intento dir el que s'ha de fer.
Clar,
l'avi,
o l'iaio que diuen
segons on són.
Sí.
L'avi o l'iaio.
En algun temps,
l'avi,
els jovens,
els crios,
no crios,
els pares,
els fills,
el que sigui,
la vida no era com era ara.
No.
I esperaven que els acompanyés un lloc,
li ensenyaven coses del poble
o de la ciutat
o de on sigui.
I l'avi,
content,
i els nets,
contentessin.
Encara més.
I els fills,
contents que el net i l'avi
fessin aquest recorregut,
el que sigui.
Però avui en dia,
tot això ha canviat molt.
Ha canviat molt perquè
l'avi
hi ha dintre la societat
qui és.
és una persona
a part de magnífica
perquè avui en dia
serveix
per moltes coses.
La paraula
ara servir
no m'ha agradat.
s'entén servir
fent servei.
Va,
bueno,
se l'accepta, eh?
Se l'accepta, però...
No, no, no.
La paraula
fer servir
és dura,
però real.
Fa serveis.
Per exemple,
doncs,
com que ja està jubilat
o com que ja és d'això,
podria fer això.
Ara que no fa una altra cosa.
podria fer això altra
i ell content,
però llavors té
els seus problemes.
Per exemple,
doncs,
mira,
quan sigui l'hora,
vostè com que no tinc res
a fer.
sí que hi ha que fer,
descansar
i viure la vida,
no?
Però, bueno,
això...
És una altra història, no?
Que la gent
m'ho perdoni la ironia
i que em perdonin
que vaig en general,
eh?
No d'allò.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
l'avi va
a buscar el criu,
a segons que ho ha de portar
el berenar,
aquell això no m'agrada,
això no ho vull,
això, això,
i ell ha de passiguar
aquella cosa.
Perquè aquell criu
està criat
d'una altra manera.
Un altre pensament.
Un altre pensament.
Perquè, per exemple,
es pot trobar-te
que els pares
treballen tota la setmana
i el criu
quan el tenen
més que res
és el dissabte
o el diumenge.
No, no,
i els dies de cada dia,
avi, depèn de com.
Jo no anem d'això,
saps?
Bueno,
què passa?
Que llavors
el pare i la mare,
doncs clar,
al criu
li han de consentir
les coses
perquè no els trobi estranys
ni els trobi dolents.
Li consenteixen
aquelles coses.
Llavors,
quan li toca a l'avi,
escolti'm,
que a mi això,
avi,
ja m'ho deixen fer.
Llavors,
aquell home...
Clar,
no pot dir res
perquè se sent
amb les mans lligades.
No pot dir res,
se sent lligat
d'aquesta cosa.
No, no s'entén.
Va.
Sí, sí, sí.
Ara,
un altre problema
d'avi
quan se troba sol,
que no té la companyera.
Llavors,
depèn dels fills que té,
fill o el que sigui,
això és molt dur.
Doncs va.
I llavors,
imagina que els hi ha
a tres cases
diferents
a passar un mes
o dos mesos.
Un mal de cap.
Ell veu a vegades
que hi ha moments
que fa no,
cosa,
però
ha d'aguantar-ho.
Fa la tripa,
te tripa el corazón.
Procura esquivar
la circumstància,
procura deixar-los
com pot
i llavors,
potser encara
es pensen
que no està content.
Vull dir,
un avi
sempre està content,
sempre,
que estigui dintre
com a avi.
Ara,
quan ja se'l recona,
llavors,
el fas més vell,
el fas inútil.
inútil.
I això
s'hauria de comprendre,
la joventut
hauria de comprendre
que dintre
aquella persona,
com a vegades
s'han donat casos
que s'han anat
de vacances
per aig
i l'han deixat
a un lloc
determinat.
Pot ser una residència.
que, mira,
vostè pot estar aquí
amb aquests altres amics,
o el que sigui,
que allò em diu que sí,
però dintre,
dintre sempre hi ha
aquella cosa.
O sigui,
que els fills
i nets,
ara, per exemple,
un nen,
tu has d'agafar
i jo vull ser mecànic.
No,
que has d'estudiar
perquè ell estudia
i això,
aquest xiquet
s'ho prèn
a la seva manera.
Llavors,
què passa?
Depèn de l'edat.
Llavors,
se'n papa,
se'n pipen,
se'n pipen,
i llavors,
hi ha aquell net
que veu aquell caliu
d'aquell avi.
Però aquell avi
no pot fer res
perquè llavors
s'enfronta
amb el problema
dels fills.
Segons coms,
hi ha nens que,
escolta,
arriba el dissabte,
papes,
necessito que he d'anar,
mosca que he d'anar.
Calés, calés.
Llavors,
avi,
no teniu cap raconet,
no teniu d'allò,
l'avi,
veu que no,
i ho hauria de fer.
O sigui,
que l'avi,
després,
pel carrer,
els veus
que el van al carrer,
veus per la Rambla,
que corre,
que la pilota,
que aquí,
que allà,
no corris.
I ell, clar,
no pot córrer
com aquell criu.
Sí, sí,
que això han de ser
conscients tots, eh?
I a part de més petits,
ja.
No, no, no,
clar, clar, no, no.
Aquell criu cau,
ja tens que aquell poble home
o aquella poble dona.
I està patint d'una manera...
Sí, sí, sí.
No entens?
O sigui,
que abans,
ja et dic,
que l'avi,
doncs era,
o l'iaio,
explicava les seves batalletes,
que per això ja ho diuen,
que expliquen batalletes,
no?
I abans,
però el cas resulta,
ves,
a mi que m'ha d'explicar aquest home.
Bueno,
però això ja és
quan entra a l'edat tonta,
avi,
no ens enganyem.
que això que va acabar a dir ara
és quan ja entren a l'edat del pavo,
però això ja ho sabem,
que estan empavats
i que no farà cas
ni als pares,
ni a l'avi,
ni a ningú.
Però saps què passa?
Que l'avi no des de ser avi.
I llavors pateix
pel que podrà vindre.
Pateix
que aquell no va com ha d'anar.
I llavors,
si prova de dir alguna cosa,
explica'm,
està xotxant.
Quina paraula aquesta, eh?
Sí, sí,
no, no,
és que és així,
és una miqueta dur, eh?
No, no,
és una miqueta dur,
però és real.
És real.
Estar a casa d'un,
segons el caràcter que té,
doncs bé,
en un altre potser estorba
per altres motius,
el que sigui,
i veus que queda com arraconat.
I allò va perdent.
Però avi,
ara ja...
Però en canvi,
no, no,
i en canvi
hi ha fills i filles
i nets
que se desesperen
que se desesperen
per estar explicant-s'hi coses.
Vinga,
vindran altres
i veurà quines coses
i se'ls em porten
inclús a algun país.
se'ls em porten a algun país
perquè veuen
que aquell home
necessita també
al faltar-li
segons qui
necessita un caliu.
Tant home
com dona,
doncs els hi falta
aquell caliu
i llavors els hi dona
una miqueta de...
I això és el bonic
que queda.
Això és el bonic
dels nets, no?
Pa, avi,
vingui que em veurà,
vindrà a mi
o vindrà al futbol
que em veurà...
Però jo els pilotes...
No hi ha volà, home,
jo...
És que, avi,
estem potser pensant
en els avis,
podríem dir més grans,
però també hi ha molts avis
que són molt joves
i que també els agrada
estar activament
a la vida dels seus nets
i dels seus fills...
Sí, perquè n'hi ha que inclús...
Perquè n'hi ha...
Ens hem centrat
potser en una part d'avis
que hi ha d'altres, no?
Però, per exemple,
un avi jove
pot agafar el xiquet
amb la pilota,
anar a jugar amb la pilota,
amb una bicicleta petita
anar els dos amb bicicleta,
o la dona...
Deixa-me l'avui
que marxem, per exemple,
mira, que tenim aquí
al costat de Port Aventura
o ens anem a donar
un tomet per Barcelona
o anem a donar
un tomet per la Rambla.
Però, clar,
però un avi vell,
vell...
Home.
Vell no,
perquè, saps,
el vell s'allança.
És gran, és gran.
No, no, no.
Jo sempre dic, per exemple,
que jo no soc vell,
jo soc antic.
Veus?
I s'aguanta molt bé, eh?
El vell s'allança.
L'antic s'aconserva,
s'aguarda,
s'avadora.
Per això hi ha vegades
dius,
oh, et conserves,
sí,
jo soc antic.
Ni de tant en tant
alguna que una altra restauració,
però poqueta a poqueta.
No soc vell.
Les circumstàncies m'aclimaten
que coneixes l'artoratge,
coneixes això,
coneixes allò,
però vas al metge,
t'explica quatre coses,
dius,
bueno,
pren-te això,
bueno,
està bé,
què hi farem?
Anar seguint, no?
Però també hi ha molts de joves
que tenen la mateixa.
Jo no podria anar a jugar a pilota,
com jo molts, no?
A jugar a pilota,
el que sigui,
més aviat és per sentar-se
i resoldre coses,
perquè, clar,
la majoria d'avis
n'hi ha que si
siguin intel·lectuals,
han sigut molt d'allò,
però n'hi ha que
tota la vida han treballat.
Però, avi,
no han pogut disfrutar
dels fills,
i ja ho farà amb els nets.
M'entens com vull dir?
Però una cosa
que sí que l'he de dir,
que l'estar amb l'avi,
el contacte amb l'avi,
jo crec que
per part de molts nets,
siguin grans o siguin petits,
jo crec que enriqueix
tant a la família,
que dius,
ai,
qui t'ha ensenyat a jugar?
Sí, sí,
no, no.
A qualsevol tipus
de joc
que us puguem imaginar
de taula,
a vegades hi ha famílies,
pares, mares,
el que tu vulguis,
o tios,
el que sigui,
que van dir,
coi,
i d'on tu has après això?
Qui t'ho ha explicat?
A l'avi.
I això?
A l'avi.
Ah, mira, veus?
Ara li preguntaré,
doncs, a veure,
vull dir que hi ha
aquells dos extrems,
aquells que són
com han de ser
i després hi ha
aquells que són com són
per moltes circumstàncies,
perquè també hi ha
molts fills
que s'han criat
com han pogut,
els ha faltat també
el que és això
per comprendre aquestes coses,
però,
en general,
l'avi és això,
és avi.
No, no,
però l'avi és més
com un pare i una mare.
És una de les grans columnes
de la família,
i tant.
A més,
avi,
quantes vegades
no hem donat un tomet
per la Rambla?
Abans,
quan estàvem físicament
a la Rambla
i passava per allà
per anar cap a l'emissora
i no veia jo
allà esperant just a la porta
a les Terasianes
que el teníem just al costat,
se'n recorda?
Doncs hi havia un munt d'avis
que estaven esperant
per anar a buscar els seus nets.
Amb el baranar.
Amb el baranar,
perquè els fills treballaven
i per ara...
Que m'ho ha portat el Coca-Cola
també,
que no allòs.
No diu aigua,
aigua.
Ara.
Vull dir que sí,
que he parlat d'una manera,
doncs,
sense mal.
No,
però m'ha agafat
la part més trista
del que és.
No,
perquè...
Que no deixa de ser real,
eh?
A veure,
no ens enganyem.
Jo he agafat la part real
de l'avi
que queda...
Però també la part més dura.
Més dura.
Ara,
hi ha avis
que tenen una gran satisfacció
que han pogut viure bé
i han pogut donar bé als fills
i als nets.
Entens com ho dic?
I hi ha molts avis
que quan comença la història
de l'incerso
no els enganxes, eh?
Jo no sé d'algú
que jo no sé.
Sí,
però...
Bueno,
però hi ha...
Llavors ja,
per exemple,
també hi ha molts
que agafen
i també van a l'incerso
sols.
Bueno,
però és una manera
de relacionar-se amb els altres.
Però és la manera
que també llavors
conviu amb altra gent,
m'entens?
I llavors també molts avis
també veuen les circumstàncies
i procuren,
de la manera que poden,
de deslliurar-se una miqueta
de, no sé,
càrrega
els fills
o els d'això,
m'entens?
El que passa aquí
que és un món molt difícil
perquè tots tenim
un caràcter diferent
i tots tenim uns sentiments
diferents,
però a l'hora de la veritat
el món segueix.
Ui tant.
I d'això,
que pensin que els avis
són persones
doncs amb uns sentiments
que a vegades
podem manifestar-los
i altres no podem,
però a l'hora de la veritat
són responsables
de poder donar
el caliu
que voldríem,
que a vegades no podem,
però
dic podem en general,
eh?
No, no,
dic jo perquè jo
jo no em retrato,
jo faig un d'això general,
eh?
perquè doncs com que he viscut
com que he viscut
ja saps tu
que he viscut
tantes circumstàncies,
tantes coses,
tantes...
I el que li queda, eh?
Doncs he d'aprés
d'allò.
A vegades diu
oh, podries fer un...
No, perquè un llibre
s'escriu...
Això l'hi dic jo
un de vegades.
Sí, però
un llibre queda massa.
Hauries de posar coses
que a vegades
molestaries
o ofendries
amb algú.
Home, depèn de la narració.
Avui, tal com parlem,
doncs parlem en general.
Per això mateix.
Com si fos una tertúlia
que se'ns ha anat al carrer,
se'ns ha anat a parlar
amb algun avi,
amb algú d'això...
I mira...
Avi, ara que me'n recordo,
això de la tertúlia en general,
la setmana vinent
li dono festa,
que ho sàpigui.
A més a més,
és el dia 6 de desembre,
ja sap que és festa
ja per suït, no?
Ho sap, no?
I que és festa, tio.
El dia 6 de desembre.
Sí, sí.
Que és allò dels ponts aquaductes,
la Immaculada Concepció,
de la Constitució i companyia.
I com coincideix justament
que el dia 6 és el dimarts,
no podem estar amb l'avi Ramon.
Bueno.
Si ens adreçarem fins al dia 13.
Oi, dimarts i 13, avi!
Diu, no té cas,
martes, ni té cases,
ni té embarques.
A més a més, 13.
Oh!
Hem de parlar d'això
de les males sorts i bones sorts, eh?
Ja que estarem amb el dia que estarem?
Què li sembla?
Sí, sí.
Perquè volia jo que me desvetllés
una miqueta això
del misteri de l'inserso,
per a veure què és...
perquè, clar,
jo crec que la gent jove,
jo almenys per la meva part,
jo penso que quan sigui gran
o quan sigui antiga,
com diu vostè,
a mi m'agradaria fer molts viatges
amb l'inserso, eh?
És tan divertit com ho diuen.
Però saps què passa?
Quan vas a l'inserso...
Què?
Com ara jo,
jo recordo que quan anava...
Jo faig amb ironia, eh?
No ho dic amb...
No.
Quan anaves a un país,
segons on anaves,
t'havies de vacunar
per el que ho podia passar.
Quan vas a l'inserso...
També t'has de vacunar.
Has de fer...
Però mentalment.
Que dolent que és, avi.
T'has de vacunar mentalment
pel que trobaràs i veuràs.
És que és cruel.
No, és veritat.
Ara s'ha de ser que de cruel, eh?
No, no, és que...
Hi ha de tot.
No, no, ja ho sé.
Hi ha del senyor, i tant.
Perquè, imagina't tu,
en un lloc que trobes les persones
que et trobes amb diferents caràcters,
doncs clar,
hi són moments
que has de trobar-te
a l'hora del menjar,
a l'hora de...
Vull dir,
on és més divertit
que tothom s'ho passa
més d'allò que allí és d'això,
és al vespre.
Al vespre,
és quan fan ball,
veus que hi ha gent
que van amb el d'allò com poden,
però es veu que allí
com salten i renqueixen i ballen.
Però ho fan.
Avui,
que miro,
que et miro,
és que encara tinguin
aquesta força de voluntat,
aquestes ganes de poder fer-ho, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
ja ho parlarem un altre dia,
si li sembla.
Ara ja m'ha agradat més
el tarannà
que ha agafat
aquesta conxorxa
seva i meva
de cada dimarts
i la setmana vinent
ja sàpig,
bé,
li comento a l'avi
també a vosaltres
que més serem.
Els avis,
ja et dic,
els avis,
ja hem vist
que més o menys he anat
per on vaig,
però els que estan
amb els avis
que et pensin
que el que he dit
és sense cap mal.
És una cosa real,
que ho comprenguin
i que ho vegin
perquè a vegades
que avis vegin també
reaccions de joves
que els esgracies
la seva vida
perquè tu no tens cap culpa,
però les incultències
t'aporten
i a vegades
els joves
no poden fer
el que volen
perquè queda l'avi.
O que també l'avi
doncs no pot fer
el que vol
i que tinguin paciència
amb l'avi.
Vull dir,
són dos punts
que m'has fumut
amb un liu,
són dos punts
que són tan difícils
i són tan...
Però veu,
l'avi,
hem trobat dues parts
ben diferents
i a la mateixa vegada
en tant que el que podia ser
la mateixa persona,
no?
Que pot trobar-se
un avi
amb tota l'estima
de la seva família,
amb tot el carinyo
i es pot trobar també
no el mateix avi
però sí un altre avi.
No que et despreixin.
No, no,
però es pot trobar
en una situació molt dura
que no està fint tot preparat,
a vegades s'obliguen
a fer segons quines coses,
saps?
Per això dic que
són coses que són
viure-les
però és així,
és així.
Avi,
la setmana vinent no,
serà la propera
i aquí l'espero,
eh?
Molt bé.
Amb l'incerts
som el dia 13,
amb el 14
i amb el que convingui.
Gràcies, avi.
Molt bé.
Adéu-siau.
I que em perdonin
si algú es dona per...
Però si no em dius res,
eh?
Què ho diu?
Per lo de l'autobús.
Jo crec que estarà més que content
era el Cecílio, eh?
La cosa és d'aquí, eh?
Home, pels altres tampoc, eh?
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No april rain,
no flowers bloom,
no wedding Saturday
within the month of June.
But what it is,
is something true.
Made up of these three words
that I must say to you.
I just called to say I love you.
I just called to say how much I care.
I just called to say I love you.
And I mean it from the bottom of...
It's like I love you.
I just called to say,
I like to add to my heart.
I just called to say I love you.
Always my heart.
Now I love you.
What is company of you?
What is company like?
I love company like that!