Fins demà!
Doncs gairebé la presentació ja l'havíem fet abans, però mira, ho tornem a repetir. Andrés i Andrés, bona tarda, benvingut.
Moltes gràcies, bona tarda. Gràcies. A tu, com va? Com prou aquest dilluns? Comença la setmana?
Estic veient que està molt negre. Ai, sí, és veritat, eh? Ens han anunciat que teòricament avui i demà hi havia pluges. No sé si continuarà sent així, però bé.
Jo ja porto... Tu portes el paraigües que hem posat, eh? Molt bé, molt bé.
Permets que et digui la cartellera? Endavant, saludem el senyor Luís Teruel i també després ja anem a...
Per feina? Sí, sí, sí.
Luís, bona tarda, benvingut. Bona tarda, igualment.
Va, vaig a fer... Ara sí, ara ja potser, ja està, ja estem saludats, almenys ja sabem que estem tots, eh?
No sóc els Lauren. No hi ha trampa.
No sóc els Lauren, però bueno, jo faig el que puc.
Gairebé, gairebé.
Bé, mira, pel dijous, ai, perdó, per demà dimarts a les 6 de la tarda, amb entrada totalment gratuïta al Centre Cultural del Pallol, allà a la plaça Pallol, a l'antiga audiència.
Fem el cinema del cicle El doblatge amb el cinema. Per això tenim aquí el nostre amic Luís Teruel, perquè ens expliqui coses d'aquest món del doblatge.
La pel·lícula que passem demà a la tarda a les 6 és El temible burlón, una pel·lícula divertidíssima de pirates amb burlancàster i Eva Bartok.
La pel·lícula, en fi, amb aquelles facultats impressionants que tenia el burlancàster.
I pel dijous, el que dic jo, la pel·lícula dels Tylors, dijous a les 6 de la tarda.
Què s'ha de la pel·lícula dels Tylors?
Sí.
Robert Tylor i Elisabeth Tylor.
D'acord, d'acord.
I Andrés Tylor, no, perquè jo no hi era.
No estava en germà, no?
No és Tylor, tampoc hi era.
Sílvia Tylor no es va arribar a presentar.
Exacte. Això és el que tenim per l'antiga audiència.
Dimarts a les 6 de la tarda, el temible burlón.
Dijous a les 6 de la tarda, a Ivanhoe.
Però el mateix dijous, a les 10 i mitja del vespre,
allà a l'Antiquari del carrer Santana, del casc antic de Tarragona,
passem la pel·lícula Jesucrist Superstar o Jesucristo Superstar.
L'entrada és totalment gratuïta, no és obligatori a la consumició,
però si algú vol prendre alguna cosa, els preus són normals i corrents.
O sigui que no hi ha problema perquè no deixarem arruïnat a ningú.
L'estàs sentint? L'estàs sentint a fons?
Sí, sí, ja estàs posant, ja comença la sessió i encara per aquí.
I pel dissabte a la tarda, al Museu del Port de Tarragona,
allà on estan els tinglados,
el tinglado precisament que està més pròxim al serrallo
i que està davant de l'entrada del pàrquing,
fem ja l'última pel·lícula d'aquest cicle,
cicle coses del mar i passar amb la pel·lícula Xof,
o sigui, una esquitxada ben grossa.
Això és una pel·lícula del tricicle.
És una sèrie d'esquetx, d'esquetxos de xistes...
Sí, sí, sí, de codits per passar a la zona.
De tres nàufrags que estan en una illa deserta
al mig de les immensitats oceàniques.
Déu-n'hi-do.
A més, una illa que és força reduïda, no?
Sí, sí, però allà treuen de tot allà.
Una palmera i ells, no?
Sí, sí, però allà treuen de tot, eh?
Això és veritat, deu haver un soterrani.
Sí, un fart de riure durant una hora i mitja.
Això serà a les cinc i mitja de la tarda
al Museu del Port de Tarragona
amb entrada totalment gratuïta.
Però sempre dic el mateix,
si venen una mitja horeta abans
podran visitar el Museu del Port
completament gratis
i després pujar a veure la pel·lícula.
Molt bé, molt bé.
Això és el que tenim.
I llavors avui ens centrem, sobretot,
en la pel·lícula Jesucristo per estar
com a tema principal per allò que és la música
i amb el nostre company
i bon coneixedor del món del doblatge,
Lluís Teruel,
que ens explicarà coses d'aquestes veus
que sentiu amb aquests actors tan coneguts,
però aquestes veus que parlen en castellà
que no són d'aquests personatges,
sinó que són de personatges de grans actors espanyols.
Lluís, bona tarda una altra vegada.
Bona tarda.
Amb aquesta pel·lícula que tenim del dimarts,
el Temíl i Burlón,
qui doblava, sobretot, més sovint, amb el Burlancàster?
El Burlancàster el doblava,
normalment, quasi en totes les pel·lícules,
el gran Felip Penya.
Felip Penya, de fet,
era un actor que va començar a fer doblatge als anys 40,
pare de l'actriu Vicky Penya,
que també ha fet doblatge,
en el món del doblatge també ha fet coses,
potser s'ha dedicat més al teatre i a la televisió,
sobretot al teatre,
però, de fet, ja són una saga,
perquè inclús la mare de Vicky Penya
era la Montserrat Carunya.
Montserrat Carunya inclús als anys 50 va viure aquí,
no sé si ho van comentar un dia això,
potser no, em sembla que no,
va viure aquí al carrer Girona,
i d'alguna manera o altra ja tenim una vinculació amb Tarragona,
perquè, a més a més, una germana d'aquesta viu per aquí,
no sé exactament on, però viu per aquí.
Però, de fet, el Felip Penya és...
En fi, era un personatge dins del món del doblatge,
allò que dius, de la reencarnació,
que deia el Manolo García
un dia que el vaig sentir jo parlar del Felip Penya, no?
I és una pel·lícula on participen 10 actors,
en principi són 11,
ja, com que hi ha unes escenes censurades en l'època de l'any...
que és una pel·lícula d'any 55,
crec que és una comèdia dins del món del pirata,
la qualifico quasi de comèdia,
perquè és una pel·lícula, diguem, de pirates divertits,
de los marques del sur.
Per passar-s'ho divertit a l'estat de vida.
Sí, sí, perquè, home,
és una pel·lícula que jo crec que el que està en la meva edat,
que en aquella època, l'any 55, teníem 8-9 anys,
crec que sempre es recorda amb molta carinyo, no?
Perquè era molt divertida la pel·lícula, no?
Aquí, per exemple, amb el Capitán Velo,
que ara diem que és el Felip Penya,
acabat amb el Baron Gruda, que és el Rafael Lluís Calvo,
que el Rafael Lluís Calvo era normalment la veu de Clark Gable,
en el que el viento se llevó.
O sigui, el Rafael Lluís Calvo, de fet, era un actor...
Era dins del món del cinema, de l'època.
Era un actor que, allò que dius, quasi secundari, no?
En canvi, en el món del doblatge, era una primera veu.
I, a més, una veu extraordinària,
perquè, a més a més, el que més o menys tenia oïda,
ho reconeixia bastant en diverses pel·lícules, no?
Senyors, si els hi sembla,
hem trobat a través d'internet un extracte
on li fan una petita entrevista a Rafael Lluís Calvo.
Podreu sentir un extracte per a veure si coneixem aquesta veu
i a veure què s'ha de fer ell.
Recordarem la veu.
Hem de dir que estàs tret d'internet
i que, clar, segurament és una cosa dels anys 80.
Sí, sí, perquè jo ho he de fer anys, eh?
A veure si ho sento...
No s'acaba de sentir del tot.
No, no, ho sentiu fatal, no?
No, si ho limito jo, eh?
El sentim de fons, no, no s'acaba d'entrar bé el sol.
Llàstima, eh?, perquè ho teníem, ho teníem.
Intento millorar una mica, a veure si podem sentir-ho
i a veure si entra perfectament, eh?
Perquè seria una cosa molt fantàstica, sí.
Doncs sí, doncs sí.
Doncs estàvem parlant de Rafael Lluís Calvo,
que no era massa conegut, podríem dir-ho.
Com a personatge, no, l'actor.
Un actor de segona, entrecometre això de segona.
Que jo recordi, hi havia una pel·lícula de la quadrilla de la Sonsa,
que és una pel·lícula dels anys 50, en blanc i negre,
on sí que actuava en aquell càsting, no?
O sigui, càsting, en aquella pel·lícula, no?
Perquè, a més a més, era un personatge que...
O sigui, la imatge era una imatge dura,
amb el llavi partit.
O sigui, allò que dius, hòstia, una mica lleig, no, paio?
Sí, sí, sí.
I a més a més, amb la pel·lícula Ursus,
aquí també que feia un paper, diguem,
d'un personatge també dins de l'època romànica aquella,
que també el vaig identificar,
perquè jo, de fet, a la sèdia que no vaig veure aquest Ursus
no tenia identificada el que era la imatge de...
Tenia la veu.
Tenia la veu i el nom i no tenia la imatge, diguem,
com a persona d'aquest.
En aquesta pel·lícula també intervé el Isidro Sola,
que és també un personatge dins del món de la ràdio també dels anys 50.
Sí, sí, sí.
Jo recordo molt, feia el paper de Taxi Key a Ràdio Barcelona i altres...
I encara fa doblatge, eh?
I té 80 i pico d'anys i encara està fent doblatge, eh?
Sí, sí.
Encara també...
Dic els que són més coneguts,
que jo puc donar referència, per exemple,
a Emilio Fàbregas,
que també amb la pel·lícula aquí de la Gran Família,
és el que aquí a Tarragona intervé
com a porter de quan van al cine famós de l'època de cine a Tarragona,
que recollia les entrades,
ja l'anà de dutèc i inclús Montilla en aquell moment
era el que rebia les entrades,
era el porter i van fer aquest canvi i diuen
jo un dia que puc sortir a una pel·lícula...
I feia de porter...
Sí, de fet, hi ha unes circumstàncies també aquí
que hi ha...
En aquesta pel·lícula,
no sé si seran...
Si sortirà la versió
on hi ha, diguem,
unes escenes censurades,
que a vegades són molt poques,
o sigui,
igual tenen un TI molt curt,
però que en aquest cas,
la veu del Capitán Velo
és tu, la Juan Miguel Cuesta,
que també és un actor de doblatge,
diguem,
que encara actualment és més...
És curiós que tots aquests noms
que ens estàs mencionant,
jo estic segur
el que sempre he dit,
hi ha un 99,9% de públic
que no en té ni idea
que aquests personatges
tinguin la veu dels personatges
que realment sí que coneixem.
Sí, de fet,
el doblatge que ho hem dit
en algun camí,
de fet,
el millor doblatge que es fa al món,
si fos amb la llengua que fos,
que en aquest cas és l'espanyol,
es fa a Espanya,
o sigui,
el millor doblatge
es fa aquí
perquè és que s'ha buscat la perfecció,
veus adequades,
actors de doblatge,
que no és que siguin allò com ara
que amb animació,
per exemple,
fiquen l'Adrián Ferran,
que fa un...
O sigui,
a veure,
això dius,
bueno,
en animació avui en dia
la tècnica d'ara
sí que ho poden fer,
però un doblatge
d'un gran cuiner
com és Ferran Adrià,
amb una...
Als anys 50
ho ha sigut tècnicament impossible.
Perquè ara sí que t'ho poden modular,
t'ho poden estirar,
t'ho poden allargar,
t'ho poden...
Sí, sí, no?
Com a mitjans tècnics...
Quan tu diuen
li deixi això
i fer-lo d'aquesta manera
en què va dir
que t'ho col·loquen sobre la cinta
i queda calcat.
O sigui,
la veritat és aquesta...
Faren un arreglo acústic
a base de bé.
Sí,
de totes maneres
amb la pel·lícula
d'Encabat
d'Ivan Hoy
que també serà
el dijous,
aquí, per exemple,
amb el paper
del Robert Tyler,
de los Tyler,
que diem,
de l'Andrés Tyler
i el Lluís Tyler,
també surt el Rafael Navarro
que era la veu habitual
del...
del Robert Tyler,
diguem,
i del Charlton Heston.
O sigui,
la veu del Charlton Heston
sempre havia sigut
referent Navarro.
Que no surt
amb aquesta pel·lícula,
que la gent no pensi
que surt amb aquesta pel·lícula.
No, no surt,
però jo dono aquesta referència
perquè...
Està referint
al doblatge
del personatge espanyol.
Sí, sí,
per descomptat.
Dono aquesta referència
perquè l'enganxo
una miqueta.
Si van els dos dies
al Dixió,
doncs que enganxo
una miqueta la veu
de qui,
a més a més,
havien doblat,
no?
Excepte
quan feien algun redoblatge
que era Claudio Rodríguez
amb el personatge
del que he dit abans,
no?
encabat en aquesta...
Aquí sí que notaran
una veu repetida
que és la de Rafael Luis Calvo
que és el George Sanders
en la pel·lícula
del Dixiós d'Ivan Hoy
que precisament
també és una magnífica pel·lícula
diguem de l'època
del rei Arturo
i...
Exacte,
de l'edat mitjana.
Sí,
però són pel·lícules
d'aquelles
que surts
fet del cin,
o sigui,
sense...
Són grans pel·lícules.
Són grans pel·lícules.
No existeixen.
O sigui,
els efectes especials
són emotius,
són de sentiment
i són pel·lícules
d'una altra època
per descomptat
però que són pel·lícules
d'aventures,
d'històries
de la famosa taula redonda
i crec que la gent...
A veure,
nosaltres tenim un perfil
de gent allà dalt
diguem ja d'una edat,
no?
Sí,
clar,
aquí poden vindre
per les tardes.
Hauríem tingut un perfil
més diferenciat d'embedat
poder-ho,
hauríem intentat
col·locar alguna pel·lícula
que ho hagués empressat
pel clàsser públic.
Però et dic una cosa,
que no sé si tu
ho hauràs donat compte
que allà a l'antiga audiència
també ens ve gent jove
que es veu que s'escapa
de la feina
o s'escapa dels estudis
i el que sigui
perquè hi ha molts amants
del cinema
que venen cap allà
a veure aquestes pel·lícules.
Sí,
però en regla general
venen per aquí.
Hem acabat també
amb la pel·lícula
de Lijos
d'Ivan Hoy.
Tenim una veu aquí
que és el Fernando Yuach
que és la veu
de tota la vida
del James Stewart.
Abans deia
Stewart,
ara és Stewart.
Anem aprenent anglès.
Sí,
o n'hem destrossat més bé.
Anem destrossant més bé.
Jo veig una pel·lícula
doblada,
perquè en el món del doblatge
també s'ha fet
algun doblatge
durant que un dia,
abans que acabi el cicle,
portaré per mi
en sala comercial
una pel·lícula
per mi
potser el pitjor doblatge
que jo he sentit.
I aquest,
el Fernando Yuach
ara ja et dic,
la veu normalment
del James Stewart
de tota la vida.
A vegades
era el Jesús Puente
el que li ficava la veu.
El Jesús Puente
va estar molt de temps
fent el doblatge.
Aquella que respira,
que a vegades feia...
actor de teatre,
actor de cine,
actor de ràdio
i actor de doblatge.
Perquè el Jesús Puente,
tornem a allò de dir,
als anys 50-60
hi havia molta gent
que feien doblatge
o que feien ràdio novel·les
o que feien
al teatre...
Clar,
hi ha entre actors
per fer ràdio novel·les.
A l'UHF,
diguem,
a la 2 de la televisió espanyola.
O el ràdio teatre,
també que es deia, sí.
O sigui que de fet
són veus
que la gent poder
les reconeixerà
al set d'un dia a l'altre,
o sigui que pràcticament
en un dia de diferència.
A mi m'agradaria
que la gent
a vegades identifica
que es mira,
però és el fonament total.
No, perquè...
Anava a fer una pregunta
que hi ha hagut gent
que quan s'ha enterat
que, per exemple,
la veu d'un personatge
que ells han idealitzat
a la pantalla,
la veu aquella
que tant li agrada,
resulta que no és la de l'actor,
sinó que és la d'un espanyol.
Hi ha hagut gent
que s'ha quedat
una miqueta parada, eh?
Sí, però normalment
agrada el que primer veus.
O sigui,
jo en vam a un programa
que vam estar ara,
la setmana passada,
hi havia un que deia
que el doblatge
considerava que no era
una cosa, diguem,
legal, entre cometes, no?
Ja, sí, és clar.
Però a l'època que hi ha
qui sabia anglès,
si sap anglès...
Però si compres un llibre,
un èxit anglès,
te l'han de traduir
al castellà
o no és llegir.
També l'obra
també la modifica,
o sigui,
també és una estafa,
entre cometes,
perquè tot això
sempre s'ha quedat
massa reconegut...
Tampoc ha interessat
que sortiguessin els noms
per no distorsionar,
diguem,
el personatge real, no?
Sí, sí, sí.
Perquè és una manera de...
Tu, com que no saps
qui és aquest,
tu creus que és aquesta veu
i ja no hi ha, diguem,
aquesta deformació que tinc jo.
Què és el que s'ha fet?
Precisament,
perquè tu fixa't,
inclús,
en la pel·lícula
El procés de Catalunya,
o sigui,
Companys Procens de Catalunya,
dins d'aquí
hi ha una sèrie d'actors
que inclús,
el propi aquest
que t'he dit abans,
el Fernando Lloa,
té un paper
té el paper
d'Azanya
i en canvi
el Luis Posada Mendoza
és el que li fica
la veu en català.
O sigui,
que inclús,
ojo,
a vegades dius,
el món del doblatge
a vegades sembla
que estigui rebuscat.
És veritat
que jo al Fernando Lloa
mai a la vida
li he sentit
un punt doblatge en català.
Mai.
Igual que a Rafael Luis Calvo.
Mai.
I a la meva,
inclús el propi
aquest l'han de modificar.
En canvi,
amb aquesta pel·lícula
tenim aquí
l'Agustín González
que té un paper
en la pel·lícula
que fa
del miembro del tribunal
en canvi
es va a doblar
ell mateix.
Jo em vaig quedar sorprès
quan ho vaig sentir.
Quan vaig veure la pel·lícula
aquesta de l'any 79
o 80
em vaig quedar sorprès
i vaig dir
hòstia,
primer,
aquest paper és el català
o per lo menys
ho ha pres el...
Sí, sí,
ha pres el guió
a dir-ho en català.
O sigui,
són detalls
que a vegades
la gent no s'hi fixa
o per exemple
en una pel·lícula d'animació
tu et trobes
en una pel·lícula d'animació
com és
La vella i la bèstia
i aquí dius
bueno,
són el que parlem abans
del món d'animació
en canvi aquí
realment
hi ha personatges
com és el Miguel Ángel Genel
que és el Samuel L. Jackson
que és el que li presta la veu.
O sigui,
la seva filla,
la Michelle Genel
és la que posa la veu
al xip
o sigui,
al personatge del xip
li posa la veu
en doblatge
i a més a més
en cançons també.
O sigui,
allò que dius
i de m'encanta
igual que
perdona,
igual que el Zamora
o sigui,
paro
què em volies dir?
No,
més que res per una cosa
perquè jo crec
que hem fet anúncia
aquí del Jesucrist Superstar
i estem parlant
d'això altre
que és tan interessant
que podríem parar
un momentet
per il·lustrar
musicalment
el programa d'avui
amb Jesucrist Superstar
amb l'original,
bueno,
amb l'original
amb el tema principal
o qualsevol altre tema
de la pel·lícula.
De seguida tens.
Jo crec que aquesta és una
de les claus
podíem dir
d'aquella banda sonora
i segurament que potser
si pensem una miqueta
en quin moment surt
aquesta música de seguida
ens centrarem
en el què de la pel·lícula,
no?
Anem-hi cap allà.
Codemol.
Jesus Christ,
Jesus Christ,
who are you one
have you sacrificed?
Jesus Christ,
Jesus Christ,
who are you one
have you sacrificed?
Jesus Christ,
Superstar,
do you think you're
what they say you are?
Jesus Christ,
Jesus Christ,
Superstar,
do you think you're
what they say you are?
Tell me what you think
about your friends
at the top.
Now who'd you think
besides yourself
was the pick of the crop?
Buddha,
was he where it's at?
Is he where you are?
Could Mohammed
move a mountain
or was that just
we are?
Did you mean to die
like that?
Was that a mistake?
Or did you know
your message
that was fear
and breakers?
Don't you get me wrong?
Don't you get me wrong?
Don't you get me wrong?
Don't you get me wrong?
Only one I know
Only one I know
Only one I know
I only want to know
Jesus Christ,
Jesus Christ,
who are you one
have you sacrificed?
Jesus Christ,
Jesus Christ,
Who are you one
have you sacrificed?
Jesus,
I only want to know
Tell me, tell me,
tell me, tell me,
tell me,
don't you get me wrong?
I only want to know
Jesus,
I only want to know
Tell me, tell me,
Tell me, tell me,
don't you get me wrong?
I only want to know
Come on,
Jesus,
Jesus,
Jesus,
Jesus,
Jesus,
Una d'aquelles pel·lícules,
Andrés,
Lluís,
espectacular,
bonica,
perquè sigui,
i també el que representa,
no?
I a més a més,
hi ha gent que s'han portat decepcions,
perquè, esclar,
es veus allà,
gent amb vestimenta moderna,
amb matralletes,
amb una obra així,
amb una barreja,
que és el que li dona
aquesta cosa especial,
sobretot la música
i la manera de fer-ho.
I no és cap cosa irreverent
fins a cert punt.
No, no,
d'alguna manera,
podríem dir que portada al futur,
no?
Exacte.
El que podia haver estat,
també,
el que passa que aquí,
clar,
segueixen més o menys,
fill parlant de la història
de Jesucrist,
en aquell moment era...
Però és modern.
Podem que en el seu moment
era alguna cosa irreverent,
perquè actualment no,
perquè ara ja no hi ha res irreverent,
però podrem que hi ha pogut...
Sempre hi ha hagut coses intocables.
Sí.
I clar,
quan s'ha tocat,
encara que és tot el carinyo del món,
i quan s'ha tocat,
s'ha tocat,
sigui una cosa o l'altra,
no?
Sempre hi ha l'altra part
que ho veu tot malament
quan s'ha...
Anem amb això d'aquí.
La Sabet Tainor,
què acostumava a doblar-la?
Normalment era l'Elvira Jufré,
normalment,
excepte algun personatge
que podien per alguna pel·lícula no...
Igual hi havia dues veus,
o sigui,
hi havia dues actrius
que adoblava l'Elvira Jufré
i encara et feien un canvi.
Però normalment
l'Elvira Jufré,
l'Àrbol de la vida,
totes aquestes pel·lícules d'abans,
tot això sempre era...
Normalment era la mateixa actriu
perquè precisament era acostumar
a l'uïda a la mateixa veu.
Si veia una cara,
per almenys una veu que fos igual.
Sí, però de fet,
normalment se feia d'aquesta manera.
Alguns camins hi havia algun canvi,
però bueno,
poques vegades passava.
Per exemple,
amb la Joan Fontaine,
que és la Lady Robina,
aquí hi ha una magnífica
que en treu Maria Victoria Durà,
que aquesta senyora
ha fet també tot en doblatge.
O sigui,
extraordinària veu,
un timbre de veu bonic,
perquè a mi em passa una cosa.
A mi, de fet,
el poder és un tema d'analògic,
poder el timbre de la veu en analògic,
a mi m'agradava més
que ara actualment,
sobretot quan és per televisió,
quan tu veus una pel·lícula per televisió,
per dió alguna manera,
hosti,
la veu queda molt metal·litzada,
la veritat,
queda massa metal·litzada,
i crec que...
Massa en conserva.
Sí,
poder-se té a veure en cine,
perquè el cine,
o sigui,
amb sonido showroom,
el que dius ja,
raja la rasta de l'estèreu,
la veu ja té un nivell de potencial.
Són altres mitjans tècnics.
i hem acabat poder...
Però és que passa que avui en dia hi ha molta gent
que pel·lícules d'aquest època
es veuen tot per televisió,
avui no ho veus en un cine comercial.
Hem trobat, eh?
Si voleu...
Has trobat alguna cosa?
Passeu, passau.
He trobat una escena de la pel·lícula
el temible burrón.
Per sentir les veus.
Per sentir les veus.
Mira, ja surten per aquí, eh?
Ja estan aquí.
Ja estan aquí, ja estan aquí.
No habrá quilla para el barón.
Perdona que vuelva a interrumpirte,
pero eso si no he entendido mal
quiere decir que lo que pretendes
es que perdonemos al barón.
¿Crees que su excelencia lo merece?
Vuestro capitán tiene más entendimiento
que todos vosotros.
Sin duda queréis retenerme aquí como rehén, ¿no?
No, mi elegante amigo.
Voy a dejaros en libertad.
Ese es el que manda ahorcar a nuestros hermanos.
Si quieras o no, lo pasaremos por la quilla.
Si lo matamos no podrá servirnos para nada.
¿Y para qué ha de servir?
Os lo voy a explicar.
Que se alcalará al burro de Castell.
Os he dicho que cualquier rebelde
nos dará por todo esto 50.000 florines.
Y aquí tenemos al enviado especial de su majestad
que ha de capturar al rebelde.
Por lo tanto, ¿por qué no recibir 50.000 más de él
a cambio de decirle a qué rebelde vendemos las armas?
¿Qué os parece, parón?
Es una brillante idea, capitán.
Os felicito.
¿Dice que te felicita?
Si él está de acuerdo en eso
no puede ser bueno para nosotros.
¿Por qué no? Es una idea magnífica.
Me dirigí a la Isla de Cobra
para capturar a un hombre llamado El Libre
y aplastar su rebelión.
¿Podéis llevar allí las armas?
Doncs aquest és un extracte d'aquesta pel·lícula
que es diu El temible burlón
i que podrem veure i que podreu comprar
i escoltar aquestes magnífiques veus.
No sé si sortia quan jo anava dient els noms dels que sortien.
Sí, sí, han sortit.
El que passa és que al començament poden sortir.
El que he de dir una cosa...
Per donar referència a la gent,
si és que està ocultant,
que agafi una miqueta el fil del nom de l'actor doblatge.
Molt bé.
Jo no sé...
A veure, jo he sentit aquestes veus, Andrés,
i per a més, ja saps que tinc una pel·lícula
que és la meva favorita.
Quina és?
I que crec que surten tots, eh?
Jo dic quin és, quin és.
Els 7 noves per els Citermanos.
Els 7 noves per els Citermanos.
És que estan tots, eh?
Aquestes tres veus que hem sentit
també hi surten per allà, eh?
Un dia d'aquests hem de passar
tota la música i la història de la pel·lícula.
No!
Perquè una vegada vam passar la pel·lícula sencera,
la vam re-transmetre, te'n recordes?
Doncs sí, ens ho vam passar molt bé, eh?
de temes, curiositats i anècdotes
que vam passar durant la pel·lícula.
I a més, a més, podíem afegir una altra cosa, Andrés,
que crec que ens ho van agrair els oients
en el seu moment,
de recordar bones sarsueles, eh?
Ah, sarsuela també, sí.
Que també estaria molt bé de tornar a passar-ne.
Sí, perquè n'han passat bastantes.
Mira, ahir precisament vaig estar veient
La revoltosa de la Carme en Sevilla.
Ai, que bonic.
En Toni Leblanc.
Però, bueno, allà hi ha una cosa
que està...
És una adaptació, eh?
D'acord, d'acord.
Perquè pràcticament només hi ha
tres o quatre cançons.
no és ben bé la sarsuela.
Està basada en la sarsuela.
Però és una altra cosa diferent.
No, no, ja farem, ja farem coses, eh?
És per lluïment del Toni Leblanc i la Carme en Sevilla.
Molt bé, molt bé.
Bueno, seguim amb això del duplatge,
perquè...
És que no ens queda molt més temps, eh, carinyo?
No ens queda més temps, Andrés.
Ja no queda més temps.
Doncs la propera setmana i tornarem si...
Jo ja el tinc lligat.
Si tu me dius que la setmana vine a tornar,
el senyor Lluís Terrell,
jo el que fa i ara el lluzo aquest que li he fet...
Sí, sí, sí, sí.
Mentre el mànager aquí de l'Andrés me digui,
escolta, vine cap aquí,
jo estic encantat de col·laborar amb aquest tema.
Semana que ve, el trobem a enganyar.
Perquè a més, és un tema, Sílvia,
que a mi m'agradaria que això arribés a Barcelona,
perquè poder Tarragona ha sigut la primera
que han fet un cil que ha dedicat a l'actor de doblatge.
Jo, que sàpiga, no s'ha fet mai en cap lloc.
Ho hagin pogut fer molt millor.
El que passa és que torno a insistir
que poder donar la impressió
que estem massa lluny de Barcelona.
I a l'hora de portar algun actor d'aquestos de doblatge
ens han trobat amb la dificultat del temps i l'espai.
Sí, perquè avui la Sílvia ha estat trucant
precisament per seguir amunt i així.
Sí, sí.
Estan duplant en aquests moments,
estan treballant i fa una hora d'accés,
però va ser...
I vaig donar el telèfon del Tom Hans, del Tom Cruise,
i resulta que...
Que està treballant.
Com espanyol, eh?
Com espanyol, sí.
Que ja m'agradaria també trucar al Tom Hans,
ja que estem posats...
Hem passat de 7 de noves per a 7 hermanos
i t'he diré els noms dels sectors.
Ja veuràs com gairebé surten...
Aquestes veus que havíem de sentir del Temí Vila Burlón
surten gairebé totes.
I les veus femenines ja ni t'explico, eh?
Que també Déu-n'hi-do, eh?
No, no, sí, és que som fans d'aquestes veus, eh?
Andrés, te s'ha donat compte, eh?
Sí, sí, tant, tant.
Això del doblatge ens agrada, eh?
Vosaltres, els que es dediqueu a la ràdio...
És que, a veure,
és que el món de la ràdio ha portat tant el doblatge, també.
Perquè hi ha gent...
La Maria Matilde Almendros,
que feia Espanya per a les espanyoles,
també feia doblatge.
O sigui, la del doctor Caparrós,
també ha fet doblatge,
que ell venia més aviat de la ràdio,
de la interpretació,
i va passar a fer un programa, diguem,
famós de l'època,
de la gent que estava fora,
que era molt sentimental per a ells.
De fet, realment, molta...
Home, la ràdio novel·les,
que podíem dir que són a l'origen,
potser, fins i tot el doblatge.
Sí, sí.
La ràdio novel·la en si,
que ha d'explicar i de situar la gent
d'en quina manera
i com es movien els personatges,
podíem dir,
podria ser una de les arrels, no?
Tot això ha marcat una època.
I aquesta època,
escolta'm,
ja et dic,
el món de la ràdio
ha sigut una font,
allò que és inagotable,
de veus pel món del doblatge.
Fantàstica.
Andrés, repassa'm, sisplau.
Mira, anem a repassar la cartellera
per qui vulgui anar al cine.
Demà dimarts,
a les 6 de la tarda,
amb entrada totalment gratuïta,
allà al Centre Cultural Pallol,
de la plaça Pallol,
l'antiga audiència,
El Temile Burlon,
amb Burlancaster.
Al mateix lloc,
el dijous,
a les 6 de la tarda,
Ivan Ho,
amb Robert Taylor,
Elizabeth Taylor,
George Sanders,
i un grapat de personatges fantàstics.
L'entrada totalment gratuïta.
Llavors,
el mateix dijous,
però a les 10.30 del vespre,
a l'Antiquari,
al carrer Santana número 3,
el casc antic,
passarem la pel·lícula musical
Jesucristo Superstar.
Entrada lliure.
No és obligatòria la consumició,
i si algú vol consumir alguna cosa,
que no s'espanti,
que els preus són completament normals.
i pel dissabte a la tarda,
a les 5 i mitja,
al Museu del Port de Tarragona,
hi ha l'última pel·lícula
que fem d'aquest cicle marítim,
la pel·lícula que es titula
Xof,
una esquitxada ben grossa.
És que li posa intenció, eh?
Li posa intenció.
La pel·lícula són tres naufres
que estan en una illa deserta
i ens omplen d'acudits
durant tota la pel·lícula
que, bueno,
que si hi ha un riu,
l'altre riu més
i en palmes una rissa amb les altres.
Sí, sí, sí.
A més, veure-la en pantalla
deu ser encara millor, no, Andrés?
Exacte.
I si vens mitjureta abans,
si vens mitjureta abans,
a més de les 5 i mitja,
vens a les 5,
podràs visitar,
sense cap cost,
el Museu del Port de Tarragona,
que està en aquell tinglado
més pròxim al Serrallo,
millor dit,
està davant mateix
de la boca d'entrada del pàrquing.
Això és dissabte
a les 5 i mitja
amb entrada gratuïta.
Molt bé.
Andrés, moltíssimes gràcies.
Ens trobem la setmana vinent,
que és dia 21,
i a veure quines són les pel·lícules.
Nosaltres podem anunciar,
per exemple,
Fama.
No?
La deixo caure.
Ah, bueno, sí,
per la setmana que ve,
l'antiquari.
Fama.
I així és l'antiga audiència.
Farem com fa el de Jaló Loco
i dies de vino i rossos.
Oh, que boniques,
que boniques les dues.
Això m'ho buscaré millor
i ja ho tindrem més organitzat.
Ja veuràs, eh?
Extraordinari doblatge
amb vinos de Diego.
Veus, veus, veus?
És que ja has deixat la mela a la boca, eh?
Has deixat la mela a la boca.
De Rosa Guiñón.
Aquest?
Fantàstic.
I de Rogelio Hernández.
Vale, vale, no diguis res més.
No diguis res més.
Hasta aquí podré.
Misterio, emoción, suspense.
Misterio, emoción, suspense.
Vale?
I fins la setmana vinent, senyors.
Gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Ja tardes.
Les tardes de Tarragona Ràdio.
Adéu.