La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs, amig, amb la terra es plana, Beta de nou, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ai, que m'agrada que ho dius això. Hola, bona tarda.
Ja hi som, ja hi tornem a ser.
Què tenim avui, què ens ofereixen?
Doncs avui tenim, a veure com ho diria,
és que estic buscant un titular que us resumeixi tot, no?
Bé, primer direm la notícia i després buscarem el titular,
perquè encara no el tenim rodó, no?
Seria, sí, sí, bé, mira, ve ser com una assegurança de cara al futur, no?
Sempre hem parlat aquí de mirar cap a l'espai, anar més enllà, l'última frontera,
doncs és això, no? Anar a Mart, anar més enllà.
I no és perquè vulguem abandonar aquest planeta, no?
Que si està molt bé, però som així els humans, som expansionistes,
ens agrada anar més enllà, no?
I ens agrada, doncs, no volem fer servir la paraula colonitzar,
perquè té connotacions dolentes.
Ens agrada descobrir nous llocs, nous indrets, aleshores,
sense ànim de colonitzar, no?
Si hi ha gent per allà, doncs, els deixem tranquils i que facin la seva, no?
No es tracta de repetir els errors de la història, no?
Però és signat en nosaltres, en la idiosicràcia humana,
d'anar més enllà, de no conformar-se amb allò que en som, no?
I això, doncs, s'ha demostrat, doncs, a la història de la humanitat, no?
Que si van partir d'Àfrica, doncs, s'han expansionat per tot el món, no?
I hi ha diverses fites, no?
Doncs, descobriment d'Amèrica, la setmana passada,
doncs, els 100 anys del primer home que va arribar pel sud.
Sempre, sempre, l'home ha volgut anar més enllà, no?
L'any 69, l'home que posa el peu a la lluna, no?
Vull dir, anar més enllà, anar més enllà, no?
Per què? Perquè ens surt d'aquí, no?
I és una cosa, doncs, que gràcies a això,
possiblement és per el fet que hagin pogut evolucionar
i no s'hagin quedat els sabres allà a l'Àfrica fa milions d'anys, no?
Podria ser un dels motius que ens hagi fet baixar els sabres
i, bé, posar-nos pantalons i samarretes.
I continuar avançant, no?
I continuar avançant, i sabates, i cotxes, i coets, i bé...
Sí, bé, la qüestió és que...
Però hi ha moltes coses que hem fet, i molt bones...
I molt dolentes, però deixem la dolentes,
que és el que deia de la colonització.
Anem a una altra història.
Aquesta qüestió negativa, però bé,
hem d'aprendre dels errors del passat, és el que deia,
i no tornar a repetir.
O sigui, si volem anar a descobrir nous territoris
i hi ha persones, o hi ha altres ésers vius,
per allà, doncs, no repetim els errors de la història
i volem, doncs, submetre'ls a la nostra cultura, no?
Doncs mirem de conviure-ho i, si no, doncs, marxem a un altre planeta.
Que l'univers és molt gran.
I d'aquí ve la cosa.
Aquesta curiositat innata d'anar més enllà
ens ha fet, doncs, voler anar enllà fins i tot del sistema solar.
I estem parlant ara no d'anar a mar, doncs, aquí a 10 anys, no?
Sinó, anar a veure qui hi ha fora del nostre sistema solar
i quins planetes podrien ser habitables,
habitables, doncs, de cara a un futur,
quan hi hagués tecnologia, doncs, adient per poder adinar.
Perquè, esclar, ara resulta que la tecnologia
no va compensada, no?
Resulta que tenim una sonda que es diu Kepler
que va ser llançada a l'any 2009.
O sigui, aquestes coses, doncs...
O sigui, s'han de fer molt de temps.
S'ha fet en temps i els resultats triguen un cert temps.
En aquest cas, tampoc no ha estat molt de temps
perquè es va llançar, aquí tenim la data,
el 5 de març del 2009.
Som a 21 de desembre del 2011,
no passa tant de temps,
i ja està donant resultats, aquesta sonda Kepler.
Què és la sonda Kepler?
Doncs és una sonda especial de NASA
que es dedica a cercar planetes semblants
al nostre entre 100.000 estrelles de la galàxia.
O sigui, que pensem que a cada estrella de la galàxia
és com un sol nostre,
doncs, hi poden haver al seu voltant molts planetes, no?
Doncs, aquesta sonda Kepler, doncs,
busca si hi ha planetes de mida semblant a la Terra
a la distància d'una estrella
perquè continguin aigua líquida
i, doncs, altres condicionants per poder haver-hi vida, no?
O sigui, si van a un altre sistema solar
i troben un planeta que està com ara nosaltres a la Terra
que no estem ni molt a prop del Sol,
perquè si estiguessin molt a prop del Sol,
no, massa calor.
Ens quedem marien, no podíem viure.
I si estiguessin molt lluny, molt lluny, molt lluny,
també ens llaríem i tampoc no hi hauríem condicions.
I la distància que està la Terra,
el planeta Terra amb el Sol,
és la dient,
doncs, estan buscant planetes
que en altres sistemes solars
estiguin en la mateixa posició.
Això mateix.
I quan deia que la cosa no va compensada,
doncs, aquesta sonda Kepler ha donat resultats,
ja està començant a donar resultats.
La setmana passada em va donar uns
i ahir, el dia 20,
em va donar també d'altres,
ara ho direm, no?
I resulta que ella,
la sonda Kepler,
està fent la feina,
però la tecnologia per poder arribar,
doncs, està anys llum per poder-ho fer,
perquè, esclar,
ens està donant el caramel a la boca,
però no se n'ho podem...
Bé, no...
No es podem enrafiar,
tampoc, d'acord, al 100%.
No, no, no,
no se'n dona ni a la boca.
Ens se n'ensenya el caramel,
però no se n'ho podem menjar,
perquè, esclar,
ens està donant ja pistes,
mira, possiblement aquest planeta,
posem-me aquest planeta,
posem-me aquell altre,
però, malauradament,
no tenim cap porta estel·lar
ni cap coet potent
que pugui arribar allà.
I això, doncs,
em sembla que...
No puc dir dades,
però potser d'aquí 50 anys
o de 100 anys
encara no tindrem aquesta tecnologia per anar-hi.
O sigui que, potser,
potser que d'aquí a un temps
doni allò, el bingo,
que ha trobat un planeta
en un tal sistema solar
que sembla en la Terra
que s'hi pot evitar,
però, ostres,
però no hi podrem anar d'aquí 100 anys
perquè, esclar,
com no agafeu...
A menys,
i ara feia una proposta
d'aquelles una miqueta
estrambòtiques meves,
Beta,
que algun d'aquests extraterrestres...
Ah, sí,
que ens donin un cop de mà, no?
Que ens donin un cop de mà
i ens ensenyin
que, potser,
dintre de les piràmides d'Egipte
o dintre d'algun lloc amagat
es troben aquestes portes estel·lar,
les Stargates,
i que puguem fer aquests viatges
gairebé sense...
sense allò que dius
mira,
nena,
vés a Mart
un momentet
que tenim la porta estel·lar
d'aquí al costat,
agafa la cerveza
i torna.
Sí.
Perquè al final arribarà a ser això.
Això mateix, no.
No necessitaríem tants i tants anys,
no?
Però, esclar,
això ja entra dins
d'un altre
un altre
vessant,
no?
La vessant més aviat
sense ficció, no?
O imagineu,
feu volar la imaginació, no?
Que de moment
és de franc, no?
Està molt bé, no?
El dia que ens facin
pagar per imaginar aquestes coses,
doncs...
Malament, eh?
Malament, tot el moment
és lliure i gratuïta
i aleshores, doncs,
sí, sí, ens queda això.
Però ara,
sent realistes,
doncs,
és una mica,
entre cometes,
frustrant
que algun dia
aquest assunt de Kepler
digui, doncs,
mira,
l'hem trobat,
però, ostres,
no hi podeu anar
perquè és que
ara amb prou feines
podem anar a la Lluna,
doncs,
com podeu anar
ja que el sistema solar
que estàs milions
i milions de llum,
anys llum?
I quan hi podrem anar?
Doncs, em sembla,
tal com l'evolució
de la tecnologia
d'aquí a cinc anys,
la qüestió és que,
peixaré el de frustrant,
que el tindrem
però no el podem,
el tindrem a llim
i l'estralla
però no hi podrem anar,
bé,
la qüestió és que
la NASA
ha anunciat el descobriment
de dos planetes
de mira similar
a la Terra
i que orbiten
al voltant
d'una estrella distant
fora del nostre sistema solar,
o sigui,
el sistema solar veí,
no?
Ja us diré,
la galàxia,
l'univers està plegat
i el sistema solar,
no?
Tu,
ara,
que ja és de fosc,
aixeques la vista
cap al cel,
si els llums
de la ciutat t'ho permeten,
hi veuràs els estels,
no?
I tu has d'imaginar
que cada estel
és com un sol nostre,
no?
Doncs cada estel,
cada estel,
al seu voltant
hi poden orbitar,
doncs,
10,
11,
12,
6,
bé,
és variable,
els planetes
que hi poden orbitar.
Doncs aquí,
aquí hi ha de fer servir
l'imaginació,
imagina't,
ostres,
al voltant d'aquell estel
que estic veient,
imagina't que
un dels planetes
és semblant de la Terra,
que també hi ha aigua,
hi ha vida per,
ostres,
doncs,
estaria en bon lloc
per anar-hi,
seria magnífic,
però esclar,
arriba i no.
Bé,
la qüestió és que
el sistema solar,
doncs,
al voltant,
o sigui,
tenim veïns,
sistemes solars veïns,
i que
sembla que han descobrir
dos planetes
de mires similares de la Terra,
no?
Tot i que aquests planetes
són massa calorosos
perquè s'hi pugui desenvolupar vida,
és això el que deia,
no?
De moment s'hi estan trobant
planetes que
són molt semblants
als de la Terra,
però tenen aquests petits
problemes,
no?
que aquests
són massa calorosos
perquè sembla ser
que estan
massa propet
de la seva estel,
la seva estrella,
el seu sol,
no?
I bé,
doncs,
però no ens n'hi animem
perquè l'agència espacial
s'ha declarat
esperançada
perquè considera
que només és qüestió
de temps
trobar un altre planeta
habitable.
Aquesta és precisament
la missió
de la sonda Kepler
que ha descobert
els planetes,
que ja fa una setmana
que està donant dades
i que bé,
si segueix així,
doncs,
no t'estanyi
que l'any 2012,
l'any vinent,
doncs,
digui,
doncs,
aquest sí,
aquest sí,
ja és el bo.
Serà meravellós,
eh?
Sí,
seria un bon anunci,
no?
Aleshores,
suposo que...
Seria fins i tot
un punt d'esperança
de cal el propi ésser humà.
Això mateix,
i aleshores suposo
que això també es peronaria
a molts científics,
a dir,
i sí,
a la qüestió del transport,
que la tenen una mica aturada,
es peronaria a alguns científics,
i diria,
ostres,
doncs,
ja l'han trobat,
doncs,
posem-nos mans a l'obra
i busquem un coet
que hi pugui arribar,
busquem la porta estel·lar
o el que sigui,
però hi hem de fer,
no?
I aleshores,
si ara que de moment
no sabem si hi ha vida
o no hi ha un planeta,
la cosa la tenim aparcada
i donem,
doncs,
un termini de 50,
100 anys
per trobar un transport,
doncs,
potser la cosa s'acceleri
i les ganes faci
que el que havia de durar,
doncs,
un cicle de 50,
600 anys,
doncs,
sigui més curt,
no?
Potser,
eh?,
perquè aquestes coses...
Sí, sí, sí,
no en saben.
Quan la gent...
Són onades,
no?,
per exemple,
quan hi va haver,
doncs,
a final del segle XIX,
comencem a menys del segle XX,
una dèria
per a veure
qui era el primer
home que volaria,
no?,
i hi va haver
una competició
entre europeus,
entre americans
i al final
s'ho van emportar
els germans Reich
que van ser els primers
que van en el seu avió,
però veiem
aquests documentals
que tot eren proves,
a veure qui era el primer
que aconseguia
i es veu que se va
escampar pel món,
doncs,
això,
entre tots els científics,
a veure una cursa
per a veure qui seria
el primer home
que aconseguiria
fer un estrip volador,
no?
I així ha passat
al llarg dels anys
en diverses coses,
no?
Doncs,
això també pot passar,
no?,
que diguin,
doncs,
mira,
tenim el planeta,
doncs,
vinga,
els científics europeus,
els xinesos,
els nord-americans
en una sana competència,
a veure qui
arriba abans,
no?
Estava pensant
que gràcies
precisament
a aquesta sana competència
s'han fet
moltíssimes coses,
perquè una de les grans
competències
que podríem dir
mundials,
encara que se li va dir
guerra freda,
és a d'anàvem,
no?
Això mateix,
és el que anava a dir,
sí,
sí,
els russos,
en aquest cas
soviètics
i els nord-americans,
una guerra,
una guerra,
en aquest cas,
incruenta,
que sàpigui,
no haver-hi víctimes,
però molt maquíssima,
però molt maga,
perquè va ser allò
com un partit de futbol,
no?
Primer van començar
marcant els soviètics,
perquè els soviètics
són uns que...
Marcant,
ara m'ha de ser valent.
Marcant gols,
sí, sí, sí, sí, sí, sí,
van començar a marcar gols
els soviètics
perquè van ficar
primer un satèl·lit
de l'Espúknic,
després van ser
el 61
que van posar
el Gagarin
a fer una volta
per la terra,
Yuri Gagarin,
el meu heroi,
però qui van marcar
el gol de la victòria
van ser els americans
el juliol
de l'any 69
que van ser ells
qui van guanyar el partit
portant l'home a la lluna.
Doncs aquesta sana competència
que comporta moltes coses
tecnològiques
que disfrutem ara
els homes del carrer,
la gent normal,
doncs es pot repetir
en el dia que diguin
doncs mira,
tenim un planeta
que és clavaret
del de la terra
i no ens falta
que hi anem.
Està allí,
hi ha aigua,
arbres,
hi ha de tot,
però no ens falta
que hi anem.
Tot així,
respectant-ho,
no l'anem a destrossar.
No, no, no.
Doncs tu,
tu, això,
bé,
és que seria...
Tu ja saps que això
ho poso per davant.
Sí.
Perquè allà on arribem
és que ho engequem tot.
No, no,
però a veure,
jo suposo que és això,
no els arros de la història
ens han ensenyat
i cada vegada
som...
No, no, no.
En aquest sentit...
Ben, t'avia...
No, no,
però quan es tracta de...
Tu ja saps que confio
en l'ésser humà
fins a cert punt.
Sí, però...
Hi arriba un moment
que quan entren els diners
per davant
tot l'enginy,
tot el que donem per cert
desapareix per la porta.
Però se suposa
que quan es tracta
d'aquestes coses
d'anar més enllà
en nom...
No de la Terra,
però doncs
de nom de la humanitat,
no?
Suposo que ja
mirem una mica més,
prim, no?
Ja no es tracta
d'anar a buscar el tresor
i...
Com m'agrades, eh?
Home,
si hem de ser políticament correctes,
no?
Però ja no es tractaria
d'anar com en plan pirata
a buscar el tresor
i carregar-se
tot el que trobem pel mig, no?
Seria qüestió
d'anar una mica més així...
Més civilitzat?
Civilitzat, sí.
en nom de la humanitat, no?
I primer donar
una bona impressió
i després ja
veuríem què passaria.
Veus?
Veus com fins i tot
si rasquem una miqueta...
Sí, però...
Estàs a les meves, eh?
Però suposo que
al principi ja hauríem
d'anar una bona imatge,
ser respectuosos
i els primers,
almenys els primers
que hi anessin,
que hi anessin
una bona impressió.
Després, els 50.000
que vinguessin al darrere
ja veuríem què passaria.
Però, a veure, a veure...
Això va passar també
a l'oest nord-americà.
Els primers colons
diuen ser maquíssims,
unes persones molt maques, no?
I amb unes creències
enormes.
Amb unes creències molt maques,
però els 50.000
que van venir al darrere
ho van xafar tot
i els pobres indisamericats
van quedar molt farts d'ells, no?
Sí, bé.
I jo no sé
com encara aguanten
aquestes...
Saps allò que els hi fan
cop a retro-homenatge,
els que van fer...
Jo crec que no sé com...
Els pioners.
Sí, sí.
No, no, però si es coneixen
persones bellíssimes.
El problema
en sents com a un i el darrere
segur que se m'ha carregat
la febre de l'or.
No m'acaba de creure, eh?
No m'acabo de creure.
Bé, bé, bé.
Doncs de moment
dicem-te que els primers
que anessin a visitar
aquest planeta
haurien de ser
políticament correctes.
Els que vindrien després
ja veurien que passaria.
Però bé, socorre, no?
Bé, els nous planetes
s'han batejat amb els noms
de Kepler-20E
i Kepler-20F.
Es veu que tots
sostenen el nom de Kepler
en honor a aquesta sonda
i aquesta sonda
porta el nom
en honor
d'un científic, no?
Kepler va ser
un astrocífic
molt important.
Aleshores, doncs,
bé, tot té relació, no?
O sigui, hi va haver
en un temps
un científic
que es deia Kepler
després
aquest nom
va passar a una sonda
i ara, doncs,
hi ha planetes
que tenen el nom
d'aquest astrocífic
i d'aquesta sonda, Kepler, no?
O sigui, tu n'hi has
el planeta
Kepler-20E
el planeta
Kepler-20F, no?
Dius, ostres, doncs,
aquest senyor...
Ara faré una pregunta
quan acabis.
Aquest senyor
ha fet, ha fet, ha fet
o sigui, ha fet
un llarg viatge, eh?
Sí, sí, sí.
Ara deixes fer-te la pregunta.
Sí, digues.
Veus?
Encara no hem arribat.
Ja li hem posat el nom.
Ja li hem posat el nom.
Que no saps
que el planeta
ja té el seu nom
amb la seva gent
i ja ho estem canviant nosaltres
sense haver arribat
i des d'aquí...
Bé, estava pensant
de què carriquem?
Home, però perquè...
Sí, ja sé,
que és per analitzar-ho,
per tenir-ho cultural.
Sí, és per documentar-ho, no?
Suposo que el segon dia
s'hi va...
Un dia s'hi va...
Sí, un dia s'hi va
i trobem
i trobem
que allò ja té nom
doncs li donarem disculpes
i dient
no, no, Kepler, res.
Com es diu?
Doncs molt bé,
acceptem, acceptem.
Doncs bé,
aquests nous planetes
que són els que s'han descobert,
no?
S'assumen a la descoberta
que a principis de mes
ja va anunciar
que són els que
deiem que va passar
la semana passada, no?
Ja va anunciar
l'equip de l'emissió Kepler
donen un planeta
de temperatura similar
a la Terra
però molt més gran.
Sí,
també té aquest problema, no?
Que també importa
en aquest cas
els planetes
és la mida, no?
Representa que
la temperatura
era similar
a la Terra
però era molt més gran
aleshores
doncs feia
que possiblement
les condicions de vida
no es poguessin desenvolupar
com és el cas
del nostre planeta
que el seu
d'una mida més reduïda
doncs
té els dies,
les nits,
tot està més compensat
perquè pugui
doncs
esclatar la vida, no?
Doncs doncs
tant
de la flora
com la de
salvatge,
bé,
tot tipus de vida, no?
doncs aquí
esclar
és com
fer bingo, no?
Perquè
aquests
són, mira,
massa calorosos
perquè estan massa a prop
de l'estel
els altres
sí,
tenen una temperatura similar
però els altres
que són tan grans
que aleshores
les òrbites
possiblement les nits
siguin massa llargues
clar,
aleshores
s'ha de compensar
el que dèiem
una cosa amb l'altra
si una nit
d'un planeta
que és massa gran
dura
una setmana
doncs
em sembla
que poques flors
poden aguantar
una nit, no?
En canvi
el nostre equilibri
que tenim
és que aquest cicle
entre dia i nit
fa que
sigui bastant
com tu diria
ideal
per poder
sortir
aquesta vida, no?
o sigui
és això
que s'han de trobar
que
però bé
són milers i milers
de planetes
i bueno
doncs
la Kepler
ha treballat
des de fa tres anys
per trobar
nous planetes
en condicions
semblants
a les de la Terra
un dels planetes
descoberts
ara
és un 3%
més gran
que la Terra
i l'altre
un 3%
més petit
tots dos
orbiten
l'estrella
Kepler-20
també
l'estrella
també l'ha mateixat
amb el nom
de Kepler
veus?
o sigui
que aquell sol
també
potser té un nom
però ja està
ara és
Kepler-20
i que és lleugerament
més freda
que el sol
que està situat
encara ve
mil anys llum
del nostre planeta
o sigui
quan diuen lleugerament
més freda
que el sol
l'estrella
aquesta
la Kepler-20
no vol dir
que sigui
freda
freda
vol dir que si
el nostre sol
té milions
i milions
i milions
i milions
de graus centígrads
doncs aquesta estrella
doncs potser
té un milió
menys de graus
un milió només
home
només un milió
només un milió
comparat amb l'univers
que dèiem abans
no però
vol dir que
si el nostre sol
té milions
i milions
i milions
de graus centígrads
doncs aquesta
només li manca
un milió
però això és una mica més freda
però no ens pensem
que sigui gelada
o sigui
tota la seva
consideració
i el que dèiem
que està situada
a gairebé
mil anys llums
del nostre planeta
és clar
aquí és el dilema
em sembla que
n'hi ha cap tren
ni cap ave
ni cap autobús
ni cap metro
ni res
que ens pugui fer arribar
ja arribarà
ja arribarà
no hem de perdre
l'esperança
ja ho saps
bé doncs
s'ha quedat igual
doncs es tracta
d'una fita inédita
i decisiva
per augmentar
el coneixement
de la galàxia
i possiblement
algun dia
dir
o cantar allò
bingo
l'hem trobat
però t'has fixat
que estem buscant
altres planetes fora
i que aquí
ja hem desubicat
un que teníem
ja
més que
que ja ho sabien
tots de memòria
ja ens l'han tret
quin?
home el senyor Plutó
ah home
sí
per això ja fa
ja fa
ja fa uns anys
que el vam baixar
però clar és allò que
nosaltres
quan érem petits
i jo que te feien saber
totes les planetes
de memòria
els planetes del sistema solar
clar
el Plutó
ja te surt
sense voler
però i dius
ai no
el Plutó
que per diàmetre
i per història
no
sí
sí
és que
és el darrer
que es va
que es va descobrir
em sembla que va ser
del 1970
del segle passat
i en aquell moment
doncs
els científics
els astros físics
li van donar
la condició
del planeta
no?
i per això
nosaltres
el vam aprendre
com un dels planetes
del sistema solar
però
la tecnologia
avança
i fa uns quants anys
no em facis dir quants
si no si van ser
tres o quatre
la tecnologia
va afinar
la punteria
en aquest cas
i amb els telescopis
el van medir
el van medir
i van dir
amb les sondes
i tot això
vam veure
que planeta
planeta
planeta
no era del tot planeta
i aleshores
doncs clar
el van baixar
a segona divisió
la segona
el van desqualificar
directament
sí
el van baixar
a segona divisió
de planetes
perquè
ara és com
no és un planeta
té un nom
específic
és un
com si ho fos una lluna
per entendre's
sí
com una lluna
no arriba a categoria
de planeta
i aleshores
doncs
bé
és una llàstima
però
no tot està perdut
perquè hi ha científics
que seguissin lluitant
perquè
doncs
el plutó
el tornin
a pujar
a primera divisió
però bé
la qüestió
és que
el telescopi Kepler
està especialment dissenyat
per detectar
les estrelles
de luminositat
variable i periòdica
provocada
pel trànsit
de planetes
estic explicant
més o menys
com funciona
la cosa
i alguns
sistemes
d'estrelles
es troben orientades
de tal manera
que
amb els seus
planetes
passen
per davant
d'elles
provocant
una llegeira
disminució
de la
luminositat
una mena
de
parpelleig
el telescopi
pot detectar
canvis
en la luminositat
d'unes 20 parts
de milió
o sigui
com funciona
el telescopi
Kepler
aquest telescopi
doncs
aquesta sonda
està
fora del nostre
sistema solar
està
perdut
al mig de l'espai
no
aleshores
representa
aquest planetes
és clar
hi ha un moment
que
en la seva
òrbita
es posen
davant
del seu
estel
i aquesta
luminositat
té
uns sensors
que pot detectar
amb la
luminositat
que
disminueix
el passar
per davant
del seu
estel
del seu
sol
en aquest cas
si té
condicions
per tenir
les mides
la distància
del seu
sol
i tot
i això dona
doncs
el que
dèiem
si és un
planeta
calorós
si és un
sistema
un planeta
fred
si
si poden detectar
una instància
una mida
i una instància
com la que tenim
nosaltres
aleshores
podran dir
que el planeta
és com la Terra
que pot tenir
condicions
o sigui
aquí
estic
presumint
el sistema
per detectar
els planetes
si no tenen vida
no es tracta
que li fan
una fotografia
i han trobat aigua
o són massa calents
no
per la mida
que tenen
i per la distància
a la qual
estan
el seu sol
doncs
si és semblant
al que tenim
la Terra
aleshores
és que és
un 100%
segur
que ha de tenir
o pot tenir
vida
com tenim
nosaltres
bé
doncs
aquesta seria
la gran aventura
la gran aventura
de la sonda
Kepler
i deixa'm acabar
abans de passar
el
el nostre viatge
a vinília
una petita notícia
per acabar
ja
l'any
sí
una petita notícia
treta d'una gran revista
d'aquestes
que són
científiques
tecnològiques
una revista
que és
tecnològica
bé
doncs
sí
estem
una mica
de broma
aquí
amb la Sílvia
deixem-ho
així
però no
és perquè
parla de coses
que són interessants
i és un breu
perquè
en el temps
en què corren
tot el que està
de moda
el cinema
són pel·lícules
de tres dimensions
allò que et poses
les ulleres
i sembla que t'estigui
això està
ja
avui dia
no hi ha pel·lícula
de Hollywood
que no tingui
la versió 3D
doncs bé
no digues tu
la pel·lícula
que està triomfant
o que ha triomfat
a França
doncs ha triomfat
ha estat un èxit
de taquilla
i ha triomfat
el festival de cants
de Sant Sebastián
i és per fi
la com favorita
per als Òscars
es tracta
de la pel·lícula
The Artist
que és un homenatge
al cinema
pioner
parlant dels pioners
el cinema
de pioners
de Hollywood
i que
doncs
en ple boom
del 3D
cautiva
a la màgia
que s'hi captiva
amb la màgia
del cinema
mute
o sigui
és una pel·lícula
muda
i en blanc i negre
és la que està triomfant
a més
té una banda sonora
unes músiques
beta
fantàstic
però
tu veus quina contradicció
en l'era tecnològica
dels smartphones
dels iPhones
de tot el fons
del món mundial
això mateix
del 3D
i fins i tot
una pel·lícula castellera
en xineta
també en 3D
fins i tot
els castells en 3D
doncs la que triomfes
és una pel·lícula
en blanc i negre
i muda
doncs mira
a mi m'agrada moltíssim
jo a mi també m'agrada molt
aquesta dualitat
aquesta dualitat
m'agrada molt
hem d'anar a vinília
vinga va
anem a vinília
que ens estan esperant
ja eh
vinga
anem al 1979
no anem gaire lluny
1979
no
final dels anys 70
començaments dels 80
una banda nord-americana
que es deien
Casey
en 10 anys
se'n van
sisplau
si vols sonar
aquesta banda
que entri la banda
per a fons
va ser número 1
als Estats Units
un tema d'amor
d'allò
les parelles
doncs
ballaven
apagades
i ara que arriben a dalt
doncs
són d'aquestes cançons
que
perquè t'agraden escoltar
és veritat
t'agraden escoltar
sí sí
t'agraden escoltar
ara sentirem
el Casey
aquest és el senyor Casey
i la banda
Sant Sembany
ja t'ho dic
1979
va ser un número 1
en USA
als Estats Units
i ocell
aleshores
esclar
està molt bé
està molt bé
per recordar vells temps
tot és molt maco
arriba Nadal
però
després de Nadal
arriba cap d'any
esclar
i si Nadal va bé
aquesta cançó
que ens recorda
altres Nadals
i bons records
després arriba
la Rebella
de cap d'any
i voldrem marxa
doncs què passa
doncs
tot arreglat
aquí
al viatge vinilià
tenim solucions
per tot
sis anys després
el 1985
un senyor
anomenat
Digital Game
doncs va fer
una versió
una mica més accelerada
del Prison Go
sisplau
no te'n vagis
i amb això
volem acabar
i desitjar-vos
un bon Nadal
i un bon any
2012
amb aquest ritme
amb marxeta
perquè sí
ens agrada
ens agrada
deixar aquest 2011
en un bon sabor
de bo
que a pesar
de la que està caient
doncs hem de ser optimistes
i pensar que
amb aquesta música
així tan rapidant
del 1985
el 2012
anirà millor
esperem que sigui així
bones festes
beta
igualment
bona entrada d'any
igualment
i t'esperem l'any vinent
això mateix
ara estava calculant
el dia 11
molt bé
allà estarem
per donar bones noves tecnològiques
i portar bon rotllo
al nou any
moltes gràcies
bones festes
a reveure
mou
as
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!