...
Andrés i Andrés, de nou, bona tarda.
Molt bona tarda.
I d'explicar-nos quina és la música que ens has portat, què m'has dit?
Oi, he portat unes cançons més maques.
Avui xalarem gaudint d'aquesta música, no?
Doncs sí, com que és la setmana de la Setmana Santa.
Què dius? Què és la Setmana Santa?
Què m'estàs dient, Andrés? Me l'estàs liant?
No, no, no. També hi ha molta cosa de sant,
però aquí és quan me neixen, no quan...
Ah, tu entens la Setmana Santa, allò del pa, pa, pa, pa, pa...
Però és que la Segada Família també és santa, per favor.
Això està a Barcelona.
Me l'estàs liant.
Què m'estàs dient?
És que el dia del Sants Innocents no estaré aquí.
No, això és el 28.
No m'ho plenis, home.
Que després els companys del programa del divendres...
I quan ja estem a fin de setmana...
No, que agafen els trossets i després interpreten.
Ah, sí, allò que fan, sí, sí, sí.
Per això, per això.
Jo vaig sentir un xister que vaig explicar i no van saber entendre.
No, no, ja t'ho dic ara que no ho van saber, eh?
No, no, no van saber entendre, no.
És que aquell xister era...
Tornem a repetir?
No, no, no.
Anem a la música de la Setmana Santa.
La parella aquella havia estat de viatge de nuvis i havien passat tots els 15 dies a dins de l'habitació de l'hotel.
I per això no li van voler cobrar perquè les seves relacions van ser retrasmeses per un visor amagat que hi havia.
És que...
I quan van anar els amics...
Andrés, anem a la música.
I quan van anar els amics, van resultar que aquells, a més a més, els van donar diners a sobre i li van preguntar, ell va preguntar, però escolta, els meus amics li van donar vostès, o sigui, no li van cobrar res, i a mi em donen diners.
Diu, sí, el que d'ell va ser radiat i el de vostè ha sigut televisat.
Esclar, perquè tota la setmana que van estar allà fent l'amor, doncs va ser televisat, m'entens?
Però, esclar, no hi arriba, no hi arriba.
A veure, Andrés, anem a lo nostre, que és la música. A més, avui, ja que ho has triat bé i has volgut fer, doncs allò que dius, mira, aprofitem la setmana que estem, no?, posem bona música i escoltem els protagonistes, que també són ells, a través d'aquest CD.
Tu ets una noieta bastant jove, però tu, jo suposo que has sentit moltes vegades els plàters.
Home, i tant.
És l'only you, que sempre deien.
Exacte. Els plàters, que es va formar a Los Ángeles, l'any 1953, i es van desfer tocant als anys 1970, va resultar ser un grup musical dels Estats Units, de Ritman Blues i de Boop, i estava composat per cinc cantants negres, quatre homes i una dona.
Els plàters, quan van començar, els anys 53, precisament, resulta que, bueno, eren un grupet que seguien la moda d'altres grups que hi havia, però ni fu ni fa.
Bé, llavors, un dia van conèixer un senyor que es deia Buckram, i aquest es va transformar en el seu mentor, mànager, productor, escriptor i professor vocal.
Aquest els va donar una sèrie de cançons que Buckram havia escrit, els va ensenyar com li agradaria que ho cantés,
i aquest senyor Buckram els va convertir, a més de ser un convencional grup vocal de Ritman Blues i de Boop,
en un conjunt d'estrelles lluny dels més llarga duració, i de més diners va donar amb tots els temps, amb les emissores, amb tothom.
Allà on actuaven eren diners ja efectius.
Sí, sí, sí, una meravella.
Exacte.
Tant en tant va bé aquestes coses, eh?
I és curiós perquè aquest senyor Ram, l'any 54, tenia una agència de representants,
ell representava Talents dels Àngels, i ell escrivia, arreglava per l'editora Mills Music,
i va dirigir la carrera dels Teatrisuns, un grup pop bastant d'èxit,
i treballava amb els seus protegits, que eren Teping Wins.
En principi, el Splatter semblava ser una bona edició amb aquest llistat, però bueno, encara no ningú.
Llavors, gravaven per la Federal, una editora de discos,
i va sortir un altre grup nacional independent, que va ser Mercury Records,
i llavors aquest senyor Ram els va dir, escolteu, els Teat Pinguins us interessen?
Hombre, és clar que sí, perquè és clar, feien furor.
Clar, clar.
Tu sí, però amb la condició que també llanceu uns discos dels Splatters.
Home, però els Splatters, qui són els Splatters?
Si no, no hi ha pingüins.
Sí, sí, o una cosa o l'altra, no?
Exacte, i bueno, doncs van agafar els pingüins i amb aquests Splatters.
Però aquí està el cas, que els Splatters van, bueno,
agraçar a tots els pingüins i a tot el que hi havia.
O sigui que va ser alguna cosa impressionant.
El grup va començar a separar allà l'any 61 i a finals del 68 o 69 el grup ja s'havia desfet,
degut al desig cadascú de proseguir amb distintes versions del conjunt per part dels seus integrants.
O sigui que cada integrant volia fer el seu grup de Splatters.
Clar, no m'estava allà.
Però escolta, hi van arribar a haver 125 versions dels Splatters.
Quantes?
125.
125?
125.
El més fort des de algú va ser el Tony Williams,
que va ser el primer cantant que va tindre els Splatters,
que era una espècie així com de tenor,
i aquest és aquell que feia aquella miqueta com de galleta,
aquella miqueta...
Sí, sí, que feia el falset, que se li diu, no?
Aquell falset, sí, aquella coseta.
Aquest va ser el millor de tots.
Bé, doncs mira, aquests són els primers que ens obriran aquesta setmana nadalanca,
amb un títol nadalanca que es diu
Please come home for Christmas.
Won't you please come home for Christmas?
Everyone will be there.
When it's time, come home for Christmas,
we'll have your favorite chair.
When your heart starts reminiscing
Things like kissing mistletoe
The glistening you'll be missing
On the tree decked with cotton snow
So, if you come home for Christmas,
Oh, how the bells will ring
As we gather in the chapel
How we'll see
It's been long
But please remember
It's in late December that
The faithful are coming home
For Christmas
It's in late December
Quina meravella, eh?
I ara aquí tenim un altre, un altre artista convidat, que és Vin Crosby.
Un altre de les veus.
Aquí està.
Que va compartir bons moments amb Fran Sinatra, Dean Martin i companyia, no?
Tanta gent, sí.
Vin Crosby realment es deia Harry Lillis Crosby.
Ell va néixer a Tacoma, Washington, als Estats Units d'Amèrica, el 3 de maig de l'any 1903.
I és curiós perquè era molt aficionat al gol i ell va vindre aquí a Espanya, allà a la zona residencial de la Moraleja, que està allà al Covendes, a prop de Madrid, a Espanya.
I mentre...
És el que m'has dit, Madrid-Espanya.
Home, és clar, Madrid-Espanya, perquè cuidado, cuidado, és que als Estats Units hi ha un altre a Madrid.
Però també hi ha un altre al Covendes?
No, no, però hi ha un altre a Madrid.
Però bueno, jo al Covendes no ho sé, però entenc que...
Sí, sí.
Tu t'acordes en salut, no, Andrés?
Exacte, sí.
Molt bé, ja fas dir-ho.
I mentre estava jugant al golf, doncs va tindre un infart i va morir.
Ostres, m'acatxin.
Així va acabar el Ben Crosby, precisament aquí a Espanya.
Això va ser el 14 d'octubre de l'any 1977, quan tenia 74 anys.
Ben Crosby va ser un dels primers artistes, anem-li a dir, multimèdia,
i va triomfar a partir de l'any 34, 1934, i 1954.
I Crosby va tindre un cas imbatible èxit de ventes amb els seus discos,
grans ràtings a les emissores de ràdio i pel·lícules mundialment vistes.
És usualment considerat com un dels grans actors musicals més populars de l'història
i és actualment la veu humana més gravada electrònicament.
Què vol dir això?
Doncs que s'estan repetint els seus discos per tot arreu, una, dos, tres, quatre vegades.
Totes les editorials miren de posar un Ben Crosby amb les seves seleccions.
I es considera que és potser la veu que més es repeteix electrònicament per ser gravat.
Home, conjuntament, ara mateix també, jo crec que el Frank Sinatra també seria un altre.
Bueno, aquí està.
El Nat King Cole també...
És el que anava a dir ara, tals com, per exemple, també, Frank Sinatra, Perry Como,
i Jim Martin, entre altres.
Entre altres.
Bé, hi ha alguna cosa curiosa, que, per exemple, l'any 2005,
va sortir una biografia no autoritzada,
bueno, esclar, ell ja estava mort, no?,
escrita pels seus fills.
I és curiós perquè els seus fills el pinten com un malpare, egoista, tacanyo,
i a més a més mesquí, amb més no poder.
O sigui que, dona't compte...
Sí, sí, sí, que no el deixen gaire bé, eh?
No sé pas què els hi deuria fer
perquè sortís mal, tan malparat que estàvem amb aquesta biografia.
Però, bueno, anem a sentir un tema conegudíssim i que ell el canta
amb aquesta tessitura de veu que tenia,
que és Adeste Fidelis.
Adeste Fidelis, leti triumphantes,
Venite, venite, in Bethlehem.
Adoremus
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Es va posar el King, es va posar el King com rei, de Coles es va treure la S i va quedar el Nat King Cole.
Déu-n'hi-do!
Ara sí, ara sí que m'ha sortit!
Ara ja està!
Nat King Cole va néixer el 17 de març de l'any 1919 i va morir molt jove, perquè va morir el 15 de febrer de 1965, quan només tenia 45 anys.
Quina llàstima!
Era cantant, cantautor, pianista i el seu gènere era el pop, el swing i ell els instruments que feia servir el piano, la guitarra i la seva pròpia veu.
El temps que va estar en actiu i en plan d'èxit va ser des de l'any 1935 fins al 1965.
Ell va estar gravant per les cases discogràfiques Deka, Excelsior i Capitol.
El seu pare, Edward Coles, era carnisser i diàcon de l'Iglésia Bautista i la seva família es va traslladar a Chicago quan Nat King Cole, Nat, era encara un nen.
Allí, el seu pare el va convertir en ministre de l'Iglésia i la seva mare, Perlina Adams, era l'encarregada de tocar l'orga de l'Iglésia.
Va ser l'única mestra de piano que va tindre Nat King Cole en tota la seva vida.
I va aprendre tant jazz com música gospel sense oblidar la música clàssica.
Fantàstic, eh?
Alguna de les coses curioses d'aquest magnífic cantant va ser que en juliol de l'any 2003,
musicòlegs britànics van trobar importants similituds amb la lletra i els esquemes rítmics de la peça Yesterday,
dels Beatles, i la cançó Arms Were Me de Nat King Cole,
el que va donar lloc a especulacions que si McCartney ha sigut influenciat per aquesta cançó.
També van haver uns altres que van afirmar que McCartney podia haver-se basat inconscientment
en la versió de Ray Charles en Georgia on my mind.
També es pot assenyalar que l'any 1983 un empleat de la filial holandesa de la seva casa discogràfica,
Capitol Records, va descobrir amb els arxius, allò remenant, remenant,
gravacions de prova que Cole havien quedat inèdites per la seva mort.
Ja van quedar allà enterrades i ja està.
Imagina't, entre ells hi havia un tema cantat amb japonès,
alguns altres cantat amb la llengua d'ell, que era l'inglès,
i un amb espanyol que es diu Eres tan amable.
La casa discogràfica va donar les ordres que es fes un nou àlbum amb aquestes cançons
i es va titular Nat King Cole, un release it.
Després de l'arribada ja d'aquesta tecnologia del disc compact o del CD,
van ser de nou editats aquests temes.
Bé, la cançó que aquí sentirem de Nat King Cole és una també molt coneguda,
sobretot per ell, que és Santa Claus, I Comings to Home.
She ha Scotty
You better not pout, I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
He's making a list and checking it twice
We're going to find out who's naughty and nice
Santa Claus is coming to town
He sees you when you're sleeping
He knows when you're awake
He knows if you've been bad or good
So be good for goodness sake
So you better watch out
You better not cry, you better not pout, I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
Santa Claus is coming to town
Santa Claus is coming to town
Elephants, boats, and kitty cartoons
Santa Claus is coming to town
The kids in boy and girl land will have a jubilee
They're going to feel the toy land all around the Christmas tree
So you better watch out
You better not cry, you better not pout, I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
Santa Claus is coming to town
Aixecum, com sona aquest Santa Claus, com ha sonat el swing que li portava per la sang?
Per què deu-n'hi-do que bé sonava, eh?
Aviam, escolta, els grans artistes saben dominar qualsevol adaptació que es faci d'un tema clàssic com és aquest
A més, que em dedica...
Ballaves a la cadira i ja ballaves
Sí, sí, sí, a més, el Malcolm Cone el que té, a part d'una veu que té fantàstica per les balades
Quan se posava la part del swing, jo crec que tampoc no li havia ningú que li guanyés
Ell sempre dominava el jazz
I quan s'emmena a Sud-amèrica i va començar a aprendre's
Que ell no sabia ni el que deia, però el va començar a cantar en castellà
Legia tot tal com estava, mirava d'arreglar-se una miqueta
Però no sabia el que deia, eh, realment
Doncs molts fans d'ell es van enfadar i molts crítics li van criticar el que hauria passat en un tema tan comercial
Li hauria abandonat una miqueta el jazz
O sigui que, bueno, però ell aquí va triomfar i això li va servir tan impressionant
Andrés, ens queda gaire temps
Bueno, doncs mira, anem per l'última gran figura que va ser un tal Luis Daniel Armstrong
Veus? No m'he vien a anar
Va, Luis Armstrong, exacte
Va néixer el 4 d'agost
El de la lluna, no? És aquest el que va trepitjar la lluna
Si jo la faig, se la fas més grossa
Veus? No, no, t'ho feia per allò de la Setmana Santa
Ja, ja, sí, sí, sí
I allò del dia dels Sants Innocents
També
Va néixer Luis Armstrong el 4 d'agost de 1901 a Nueva Orleans, Luisiana
I va morir el 6 de juliol de 1971 amb 69 anys
Era un gran trompetista i a més a més cantant
Se li deia Satchmo i Pops, el seu gènere de juliol era el jazz
Això era el principal
I a partir, ja et dic, va néixer l'any 1901
Però és que l'any 1914, 13 anys, 13 anys
Ja començava a actuar
I va estar fins que va morir l'any 1971
Bé, aquest home...
Andrés, Andrés, deixa això
És que t'ho vull desitjar un bon any
I no podrem sentir la cançó i tenim altres coses
Bé, doncs mira
És que, l'Andrés, teniu que veure que té l'enciclopèdia aquí sobre
I ho està mirant tot
No són els apunts que vaig fent
Perquè sap tot això dins el meu cap a vegades no hi entra
És molt complicat
És que vull desitjar-te un bon any nou
Perquè ja fins al dia un poc de gent
Ens tornarem a veure
Per això ho he estat fent jo els Sants Innocents
No aprofitis tant
Per què?
Jo crec que també t'ho voldries desitjar-li un bon any
Un bon Nadal a tota la gent que ens està escoltant
Que passi uns dies de Nadal, Sant Esteve
Tots aquests dies fantàsticament bé
I que el pròxim any ens puguem veure tot l'any sencer
Puguem fer cine a l'antiga audiència
Perquè no sé pas com està amb això dels retalls i de la crisi
No sabem pas com ha de mirar
Complicat, complicat
Ja m'ho imagino
I passem ja a l'última cançó de Luis Armstrong
Que jo crec que en fi que la coneixereu
Perquè pertany a una pel·lícula que es deia
Navidades Blanques
I la cançó és White Christmas
Però amb la versió de Luis Armstrong
Felices festes
I fins l'any que ve si tu ho vols
Gràcies Andrés
Que et portin moltes coses als Reis
Que com sabem que t'has portat molt bé
Espero que no arribi al carbó
I que la setmana vinent no l'altra
No l'altra
O sigui que ja ens trobarem des d'aquí unes quantes
Aquí, aquí, aquí
Nos tornarem una altra vegada
A estar amb l'Andrés i Andrés
I amb aquest espai de ràdio
Si Déu vol
Gràcies i bones festes
Gràcies igualment
Adéu
Adéu
Adéu
I'm dreaming of a white Christmas
Just like the ones I used to know
Where the treetops glisten
And children and children listen to hear
I'm dreaming of a white Christmas
I'm dreaming of a white Christmas
I'm dreaming of a white Christmas
With every Christmas
With every Christmas card I'd write
May your days be merry and bright
And may all your Christmas
And may all your days be white
Ja tardes
Les tardes de Tarragona Ràdio