Ja coneixeu aquesta banda sonora.
Ens porta a parlar amb l'Avi Ramon, que el saludàvem abans.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Benvingut, què tal?
Doncs mira, anar seguint jo, igual que el temps.
M'aporta vostè amb el seu cotxe o anem amb el meu?
Ara teneu.
Jo de moment vaig caminant, que així vaig veient moltes coses.
Xinuchano, no? Xinuchano.
Sí, perquè caminant pel carrer veus moltes coses,
que a vegades anem amb cotxe, encara que t'hi portin.
Si t'hi porten, t'hi porten per allà on volen.
I així, si vas tu, vas per on te convé i veus el que veus.
Doncs sí, doncs sí.
I per això jo, quan parlo, explico batalletes,
a vegades agraden, potser no agraden,
però després veuen que, dintre de tot,
els avis, com de fet, és explicar batalletes pels nets,
que també amb el temps ho comprenen.
O sigui que ara mateix estem parlant dius de l'Ateneu.
Per exemple?
Per exemple, doncs aquí tinc dues bones companyies,
que és el que he dit abans.
El secretari, perquè el secretari, el David,
la comissària Maite,
o Maite i el secretari,
o sigui que tanto monta, monta tanto.
Saps, per mi, les edats i la cosa són equivalents,
entens com vull dir?
I clar, ja que s'han trobat amb ells,
i aquest dia vam fer una exposició,
que ara parlaré del meu punt de vista,
d'allò que, clar, diran,
a veure què s'enrotllarà.
Però, bueno, vull enrotllar-me d'una cosa,
que a vegades, però clar,
sempre expliques batalletes i coses d'aquestes.
Per exemple, sense parlar del patrimoni.
Ara tot és propaganda del patrimoni d'això,
el patrimoni d'aquí,
i jo pregunto,
què és patrimoni?
Qui va començar a fer patrimoni?
Qui més ens pensem?
Van crear el patrimoni,
com moltes coses que s'han creat,
i es creen,
que no se sap,
però alguns pot aprofitar-se'n
per les circumstàncies.
Perquè, per exemple,
els que van fer les primeres obres,
que ara són patrimoni,
qui eren?
Per exemple, el Tamira.
Qui eren aquells que en aquella cova
van fer aquelles pintures,
i ara és un patrimoni, allò?
Doncs sí.
Les piràmides, per exemple,
que són patrimoni d'allà,
qui van ser?
Esclaus,
i alguns que eren, per exemple,
podien ser com arquitectes d'aquestes èpoques,
però també eren tipus esclaus.
O sigui, vas a la Xina,
veus aquells treballs,
i dius, qui d'allò és?
Jo, per exemple,
a Bombay, a la Índia,
vaig veure que feien uns edificis
i les embestides eren de canya de bambú.
Jo pensava,
però aquesta gent,
estan fent això?
Qui els valora?
Qui els d'allò?
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses
muntades a la vida
que llavors serveixen
per les èpoques
o les circumstàncies
ser patrimoni.
Per això,
quan diem patrimoni,
jo sempre,
quan parlem d'una cosa
o, per exemple,
veig coses,
em va dir,
he vist una grua
quan venia
que anava,
no sé si era el quin pis,
però amb tres o quatre peces,
jo pensava,
qui va fer aquesta grua,
el va inventar,
deu ser un noi
que va estudiar,
potser estudiat aquí...
o una noia,
o una estudiant,
el dir estudiant,
vull dir que estudiar,
pot ser home o pot ser dona,
quan d'això,
jo amb això no ho diferencio,
perdona,
ja ha sortit,
no soc machista,
no soc machista,
però em refereixo
que potser aquest noi
que va fer aquesta cosa
ha hagut d'anar a treballar
a l'estranger
perquè aquí no s'ha valorat
el que va fer,
i així,
són moltes coses
de patrimoni,
s'han fet moltes coses
que no s'ha valorat,
qui les ha fet,
després presumim
que estan fetes,
m'ho entens.
I per això jo,
i ara, clar,
aquest dia
em va agradar
perquè aquí a l'Ateneu
vam fer una exposició
referent al patrimoni
i va ser curiós
perquè allí
hi participaven
diferents estils,
fotògrafs,
pintors,
artistes,
artistes,
per exemple,
i cadascú tenia el seu estil,
o sigui,
que el interessant
és quan hi ha exposició
d'aquestes,
és que cadascú
veu racons
de Tarragona,
per exemple,
el seu patrimoni
de Tarragona,
que quan parla,
escolta'm,
on deu ser això?
Home,
que sí, home,
si,
he après vegades
per ell i no havia fixat,
si això és allà,
o sigui que a vegades
els artistes
són els que han ensenyat
a molta gent
a ser patrimoni,
molta gent
a l'estranger
han pres quadros
d'artistes
de Tarragona
que allà,
quan nosaltres ho hem vist,
home,
on deu ser això
tan interessant?
això és del patrimoni
de Tarragona.
Diguem-ho bé,
eh,
Tarragona.
de Tarragona
té un patrimoni
que qui l'ha fet?
Desconeguts a vegades,
no s'ha apreciat
els artistes
que ho han fet,
ara,
tens raó,
o sigui que el patrimoni
per mi
és una troballa
de coses fetes
ja anys i anys
gràcies a artistes,
siguin escultors,
siguin pintors,
avui en dia fotògrafs
perquè tenen
una sèrie de trucos
i coses
que poden treure,
poden treure coses
que a vegades
no ho aprecies
i clar,
pensant en això,
pensant en això
quan he trobat
aquests companys,
dic,
anem,
anem que avui parlarem
del patrimoni
i ara jo
he fet el meu petit rotllo
ara,
ara aquí
un dels dos
que parli,
com que no soc
matxista
que comenci
l'home o la dona,
si dic que parli la dona
diran
que soc matxista,
si dic l'home
diran que soc feminista,
o sigui,
ara jo,
com que,
això sí,
això sí,
jo sempre
soc d'aquests
d'abans de la guerra
que sempre
respecto la dona.
Molt bé,
doncs ja saps que toca,
no?
Ja t'ha tocat.
He sigut sempre
un romàntic
i per això
prefereixo
que comenci a parlar
la Maite,
que és la comissària
de les exposicions
de la Tereu de Tarragona
i com que
parlem de l'exposició aquesta,
que sigui ella,
la cara es mulli
i parli.
Ai,
ens expliqui a veure
què és el que es pot veure.
No m'he mullat
avui que plou
i ella...
Molt bé,
doncs Maite,
explica'ns,
aquesta exposició
que es pot veure
i ja es pot veure
encara la teniu?
Sí, sí, sí,
se puede ver
hasta final de mes.
Ah, molt bé.
És patrimoni
de la humanitat,
són artistes
de diferents,
digamos,
tècniques
o estilos,
como puede ser,
como ha dicho
la Virramón,
lo que es la fotografía,
escultura,
pintura,
hasta un pequeñito
ahí,
un cuadro
que es monísimo
de Punto de Cruz,
que es más bien artesano,
es una artesanía,
pero la verdad
es que está muy bien elaborado,
¿no?
Entonces también
pues me hace gracia.
Luego hay,
dentro de todos los estilos
y de cada pintor,
pues como ha dicho
el AVI,
hay su estilo,
su técnica,
entonces está
la abstracción,
está lo que
podríamos decir,
bueno,
figurativo,
hasta un poco
llegando hasta
al hiperrealismo
en algunos cuadros,
¿no?
Y bueno,
y luego el faubismo,
¿no?
O sea,
todo a base de manchas
y de colorido,
o sea,
es muy rico,
es un,
yo la verdad
es que esperaba
que la gente
que quizás
iban a ir
o se iban a presentar
más pintores,
¿no?
Pero,
bueno,
tampoco ha tenido
bastante éxito,
ha tenido bastante éxito
de afluencia de gente
que van a ver
la exposición
y espero que así sea,
¿no?
O sea,
que sigamos
con este patrimonio
de la humanidad,
¿no?
De Tarragona.
Hombre,
ha tocado un noi,
¿no?
Sí,
ahora toca el David.
Buenas tardes
a tots els oients,
moltes gràcies,
jo volia explicar una miqueta
l'Ateneu.
L'Ateneu
volem enaltir
els pintors
en una de les primeres coses
i crec que és important
que el senyor
Avi Ramon,
que ens ajuda,
ens honora
a estar a l'Ateneu
perquè sempre,
sempre,
sempre està al nostre costat.
i estem contents,
la veritat.
I el que seria bo
és enaltir
el nostre patrimoni
tal com hem fet
aquesta exposició.
Aquesta exposició
ha volgut emmarcar-se
en una sèrie
d'indoles
com en aquest cas
és el patrimoni
que tenim
en la nostra ciutat.
Nosaltres
es pot dividir
en diferents tipus
de patrimoni.
Nosaltres hem tocat
més a la vessant romana,
el que és patrimoni
de la humanitat,
però nosaltres tenim
també moltes vessants
en aquesta ciutat
que és la modernista,
el patrimoni modernista.
tenim el patrimoni
paleocristià
que moltes vegades
que no és massa conegut
i el tenim.
Després tenim
el patrimoni medieval
i fins a l'acabar
el romà.
Podríem tocar
els altres tipus
de patrimoni
que hi ha en aquesta ciutat,
però hi ha
els quatre vessants
més importants
i crec que es tindria
que en el tir
estimular
i que tota la gent
cada vegada
s'estimi més la ciutat.
Lluitem per això
i creiem que l'Ateneu
dona una força,
un impetu
i volem seguir fent-ho
perquè tenim
que fer ciutat.
Ciutat és fer tarragonisme.
David,
a l'hora de fer
aquesta exposició,
que la podem veure,
recordem fins a final
d'aquest mes de novembre,
ha estat fàcil,
ha estat difícil,
a veure,
trobar el que seria,
podríem dir que el context,
ho tenim fàcil per aquesta ciutat
i jo crec que tots els pintors
que més o menys
han passat per Tarragona
o viuen a Tarragona
se l'estimen especialment
i potser fins i tot
en desmesura,
depèn de com.
Però a l'hora de trucar
a les portes
o dir,
anem a fer aquesta exposició,
dins de l'Ateneu,
els pintors com ho heu fet?
Us heu punxat en contacte
amb ells?
Sí.
Ha hagut alguna manera
o aquesta exposició
estava muntada
i vosaltres l'heu recollit
també perquè es pugui
continuar veient-se a Tarragona?
No, no, no,
aquesta exposició
no ha estado muntada.
Aquesta és la sisena exposició
que se hace,
el certamen,
dedicado al patrimonio
de la humanitat
i molts dels artistes
són ataneïstes
i altres fora.
Llavors,
sí que hem estat
buscant
dins del temps,
del límite de temps
que hem tingut,
hem buscant artistes
i el que pretendem
és fer-ho moltíssim més amplio.
El que ens agradaria
o estem intentant fer
és acercar un poc més
la gent joven.
Jo penso sempre
en la gent,
en els artistes
de la parte alta,
que a veure si poden
baixar
i si poden interessar,
que disfruten també,
que poden utilitzar
la sala de l'ataneu,
que vengan.
O sigui,
és un poc el grito
que també estem pedint,
perquè ells
també s'incorporen
un poc
a fer ciutat,
que no sigui
només la parte alta
sinó que s'acorden
també de la parte baja
de Tarragona.
I que tots formen part,
no?
Sí, sí, sí.
Que també nosaltres
també podem anar allí
i també ells
poden baixar aquí
també a aquesta sala,
no?
És una sala polivalente.
Nosaltres volem
tindre l'ataneu
amb les tres generacions.
La generació gran,
la veterana,
fer activitats per ell.
Com l'avi Ramon
ens apoya tant,
nosaltres estem molt contents.
la segona
és mitjana edat
que es fa.
Nosaltres
fem diferents activitats.
Terracodans,
el grup Terracodans,
tenim diverses activitats
dintre l'ataneu
que donen força
d'una certa edat mitjana,
una edat mitjana
que venen a l'ataneu
i cada vegada
estem engrandint més
el nostre entorn.
I després estem fent
grups per gent jove
i volem començar
per un grup
de la gent jove
molt petita
fent teatre,
titelles
i fer alguns convenis,
algunes coses
que volem fer
per enaltir l'ataneu.
Cada vegada
que sigui més coneguda
i que juntament
amb el nostre avi
i gràcies a la seva ajuda
que podem transmetre-ho
ara en cadena,
estarem molt honorats.
Bé, a mi
hi ha una cosa
que molts ja em coneixen
i he de dir
i per això agraeixo
a l'ataneu.
Els que em coneixen
ja saben
que porto anys
amb el sindicat d'iniciativa
organitzant
aquestes exposicions.
Ja fa 23 anys
la monumentada
i turística,
la treballa artística,
el que sigui,
però
amb els anys
hi ha un grup
que sempre
sempre col·labora
amb el sindicat d'iniciativa.
Però, clar,
a part del sindicat d'iniciativa
que són socis
i el que sigui,
faltava també
un lloc
on s'apoguessin reunir
més sovint
els pintors,
els artistes,
per exemple,
pintors,
treballs manuals,
el que sigui.
I per això jo
l'experiència
dels anys
que porto
organitzant exposicions
primer a l'antic ajuntament
després a les voltes
del Pallol
i ara allà baix al Port
o el que sigui.
A mi em dóna satisfacció
veure
que entre aquells
que figuraven
altres nous
que al veure aquest contacte
amb l'Ateneu
doncs a mi
em dóna vida
dóna vida
veure
que hi hagi
una entitat
a Tarragona
que conserva
i busca
aquesta continuïtat
d'artistes
que s'apleguin
en un lloc
determinat
durant l'any.
No com nosaltres
que és una vegada l'any
perquè d'això
no
que durant l'any
hi hagi
un local
una entitat
amb aquest
esforç que fa
de tindre una miqueta
de cada cosa
de fer un caliu
doncs
que hi hagi
aquest lloc
on se puguin fer
exposicions
més sovint
i cadascú pugui
manifestar
el seu sapiguer
el seu estil
la seva cosa
a vegades
més comprès
que altres
però llavors
quan s'exposen
es compren
el perquè
aquell
és d'aquella manera
i fa aquell treball
d'aquella manera
perquè tots
encara que tots
veiem les coses
d'una manera
doncs tenim
idees
al manifestar-se
de diferent manera
i jo crec
que la Taneu
avui en dia
és un lloc
que jo m'hi trobo bé
m'ho acollit molt bé
perquè m'hi trobo bé
i si un pot
t'hi trobes bé
doncs
no té preu
aquestes coses
no tenen preu
i per això
jo col·laboro
amb la Taneu
perquè veig
la labor que porten
tant els
que manen
manen
perquè manen
no manen ningú
a vegades
són més
els que fem coses
són més manats
que els que manen
això és veritat
perquè escolta
un per aquí
l'altre per allà
això
escolta
i llavors
clar
sempre et van a buscar
a tu
que és el més visible
de tots
entens
o sigui
que jo
agraeixo
aquesta tensió
i a més
també s'ha de fer
i s'ha de treballar
a favor de vostè
que també fa molts anys
que està treballant
pels pintors
d'Arragona
sí
per això m'hi trobo bé
i també
perquè
i el coneix
i el s'entén
i també el s'ha petit
d'alguna manera
i a part d'això
m'apreixen
i em respecten
i per això jo
quan els dic
a la Taneu
veuen
que quan si jo dic
que és un lloc adequat
i bé
com que tenen confiança
doncs
hi van
i això és molt important
que aquests
com ara parlava el secretari
el David
i la Maite
d'allò
que continuen aquesta labor
que és molt interessant
a Tarragona
perquè
el cas que en té
molt bé
ara hem fet manifestacions
que artistes aquí
que ara farem aquí
farem allà
no es tracta
farem
farem
es tracta
de fer
alguna cosa que quedi
no
arrotem
somnar un grup
i farem aquí
farem allà
no
fer coses
que aguantin
coses
que tinguin una solidesa
l'anava a dir
precisament això
que tinguin una solidesa
començat molt fàcil
l'important és
amb el temps
exacte
després una altra cosa
quan hi ha una puesto
i comencen
a haver tres o quatre
que volen figurar
figurar
i a vegades
no interpreten
el que han d'interpretar
perquè no ho senten
també és difícil
mantindre una cosa
ara
per exemple
jo ja porto
40 anys
20 i tant
fent això
exposicions
el port
aquí
ja ho saps tu
serrallo
però
sempre m'he trobat bé
amb els artistes
amb els que sempre
han sentit l'art
els que ho senten
no aquells que
volen
perquè jo ara faré aquí
ara jo faig
no
no cal dir
et faré i farà
és fer
comença a fer-ho
que se't vegi
posa la primera pedra
i arrenca
és que no hi ha
és que a Tarragona
no hi ha
és que a Tarragona
deus de bé
sí
ara hi ha un lloc
un lloc
nosaltres fem una vegada
a l'any
el port
perquè som quasi
un centenar
de participants
però
el que és interessant
és que hi hagi
un lloc a Tarragona
on puguin fer-ho sovint
no cal tanta
si no
un sol
una agrupació
o el que sigui
que la gent
sàpiga
que tenen un lloc
a Tarragona
on pogués manifestar
i que la gent
ho aprecia
i ja hi va
a més a més
la Tarragona
jo crec que fa
uns quants anys
és el que agraeixo
jo a l'Ateneu
aquesta confiança
que m'han donat
i aquest aprens
i que em tenen
no sé si mereixo
o no mereixo
però m'hi sento
això no es posa
en dubtar
això no es posa
en dubtar
per això jo recomano
aquesta labor
que porten
per això
algú l'ha trobat
dic veniu
que em feu companyia
amb el patrimoni
es farà por
no voldran venir
un altre dia
és superagradecido
suposo que sí
ja saben
que l'avi té les seves coses
però dintre de tot
sóc un avi
i els avis
entre batalletes
i apreci
i coses
que veus que els nets
alguns veus que t'aprecien
més que els altres
i clar
com que ara per mi
tots són nets
doncs m'he sento
m'he sento feliç
l'única cosa
això sí
que per Pasqua
no es penin mona
no
això són els padrins
això
cadascú
que es vulgui
ser un padrí
però
amb lo de més
saben que sóc l'avi
amb el cor obert
per tots
i l'Ateneu
també té aquesta cosa
d'acolliment
dels que vulguin participar
i dels que es posin d'acord
amb ells
i poden fer exposicions
on la gent
saben que hi ha un local
per anar a veure exposicions
aquí volia arribar jo
David
recorda'ns el nostre
local de l'Ateneu Tarragona
jo crec que és força conegut
fa molts anys
que esteu aquí a Tarragona
que esteu treballant
però per si de cas
algun astronauta
com digui un penyeu
nosaltres ens trobem
al carrer
Sant Magí número 4
de Tarragona
a prop de la plaça Prim
a pocs metres
l'únic que volia dir
que el moviment atenèstic
no ve de fa 22 anys
que estem
o 23
que portarem
aquí a la nostra ciutat
sinó portem fa ja 150 anys
Déu-n'hi-do
portant la cultura
a la nostra ciutat
ha vingut l'absor
amb el temps
amb la història
però el que es té
és lluitar
perquè la cultura
de la ciutat
i el que vol fer cultura
que pugui
estar fort
i que vingui
i que estarà ben rebut
Sí, sí, sí
I a més
si no recordo malament
ja fa molts anys
que cursets
i coses
per la ciutat de Tarragona
es fan
i també hi ha molta gent
que s'hi apunta
que el Pio
apareixen i desapareixen
i el que dius
mira no segueixen
però potser
d'un grup així
bastant extens
s'han anat quedant
a la família de l'Ateneu
una cosa
perquè ha passat
desapercebuda
però a vegades
és interessant
quan ha dit
on està l'Ateneu
ha dit una cosa
que és normal
que ho digui
però s'ha de tenir en compte
que jo m'he trobat
a vegades
a la plaça Prim
que ha dit
que és la plaça
allà on hi ha Sant Joan
unes persones
diem
escutxa
la plaça Prim
anem a favor
de dir
ui
tenen que ir a Reus
la plaça Prim
cuidado
que a vegades
la gent confonen
la plaça Prim
de Tarragona
amb la plaça Prim
de Reus
això és la baixada
que hi ha
l'esglés de Sant Joan
aquella baixadeta
que va per avall
aquella és
la baixada
de Sant Magí
vull dir
que no vagin a Reus
perquè Reus
de seguida
capaç
aprofiten de tot
i no s'han d'aprofitar
de la Taneu
o sigui que
és allà
i allí tenen les portes obertes
perdona
nosaltres el que també
volíem explicar
gràcies a Virramon
estem molt contents
el que també
volíem explicar
que la Taneu de Tarragona
és dintre del moviment
ateneístic
de tota Catalunya
nosaltres estem federats
a la Federació de Taneus
de Catalunya
i som al voltant
de 150 Taneus
al voltant
com al Cercle Lectura de Reus
com el que hem estat parlant
estem a prop de la plaça Prim
i estem federats
juntament
amb el Cercle Lectura de Reus
amb l'Ateneu de Barcelona
amb el Casino del Vic
al Casino del Poblenou
i sempre
som molt actius
nosaltres actualment
volem ser actius
i moltes vegades
estem molt a prop
de la cultura
de nivell de Catalunya
i tenim veu i vot
i nosaltres volem ser
una força
renovadora
a la nostra mida
a la nostra força
com puguem fer-ho
però intentar tirar endavant
i que tot home
sigui acollit
a totes les edats
tota índole
i que sigui una xarxa
forta
i ciutadana
doncs esperem
que continuï per molts anys
avi que no ens queda més temps
ja
per això dic
que és interessant
saber el lloc
perquè ara també saps què passa
una altra anècdota
ara resulta que ta plaça
hi ha qui diuen
la plaça dels Candaus
ah sí
perquè resulta
que aquella font
quan hi havia els marinos
el petate que portaven
el Candau
quan es licenciaven
el penjaven
en aquesta font
de la plaça
jo m'ha d'explicar
alguna coseta més
a veure si podem fer-ho
de cada setmana vinent
que és molt interessant
aquí és la plaça dels Candaus
i per això
ho dic
perquè sàpiguen
que la Taneu
està a un lloc
molt adequat
per conèixer
i recordar la cosa
avi
moltíssimes gràcies
jo primer saludar
és veritat
primer donem
les gràcies a la Maite
i al David
gràcies de nou
per haver estat aquí
amb nosaltres
a la família
de la Taneu de Tarragona
que ja saben
que a qualsevol moment
tenen els micròfons oberts
perquè ens expliquin
el que feu
i totes les activitats
que teniu en marxa
i avi
vostè l'espero
la setmana vinent
no?
jo també l'espero
serà molt
i espero que no ens agafi
cap aigua
ni res
i que tinguem
un dia fantàstic
per poder ser
jo cada dia
jo cada dia
de matí
miro la cronològica
veig que no hi soc
dic call un dia més
avi
home no m'ha dit
calma
deixa'm així
la setmana que ve
avi
per l'amor de Déu
home molt malament
molt malament
gràcies
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
amb l'avi Ramon
com ha acabat la secció
jo espero que no
que no surti
almenys que li quedin
30-40 anys
perquè surti allà
on ha dit
parla amor de Déu
ens ha espantat
ens ha espantat
feu una petita parada
i anem a Ossina
a les Gavarres
ja tardes
les tardes
de Tarragona Ràpid
a les Gavarres