Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio
que comença de nou al Ja Tardes.
Cada dia de les 6 fins a les 7 de la tarda
intentant portar durant aquesta setmana de nou
els grans amics que faran possible aquest programa.
Espero que durant tota aquesta temporada
i avui recuperem i donem la benvinguda a Mar Pérez.
Mar, bona tarda, benvinguda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Us trobava que fa falta...
Amb la pell de gallina, t'ho juro.
No, no, no, jo ja deia, a veure com...
A més, s'ha arribat més que puntual.
Tenia moltíssimes ganes.
A dos quarts de sis ja per començar a mirar una miqueta les revistes
ja fem...
No, no, a les 5 ja estava per aquí.
Jo dic, no pot ser, no pot ser tan aviat.
Tenia mono, tenia mono de ràdio.
Jo deia, avui sí que no entraré jo.
Però a la sarda no m'ha d'inharat de temps.
De cop i volta m'ha sorprendre.
I dic, hosta, que ja és l'hora.
Però no, no, estem aquí.
Puntuals.
I que tal, com ha anat tot aquest temps que no ens hem vist...
Bé, ens hem vist per a l'antena.
Que no ens hem vist a l'antena, vols dir.
Exacte, que no ens hem pogut parlar per a l'antena, per les zones de Tarragona Ràdio.
Ens han passat moltíssimes coses.
Ja m'imagino ja.
Moltíssimes coses d'aquestes de les que parlem i moltíssimes coses en les nostres vides.
Sí, doncs sí.
Totes bones, sempre bones.
Però has continuat mirant, fullejant les revistes del cor?
Deies, ai, això ho podíem haver comentat.
Nena, nena, sí.
Quantes notícies s'han quedat al Tintet?
Jo soc d'aquelles persones que no se n'avergonyen, que tothom diu, ah, perquè aquests programes...
Jo, sí, xiqueta.
És salva-me-te el box.
I no m'agrada gens, però jo no puc evitar-ho.
Jo trobo una revista d'aquelles i no puc evitar-ho obrir-la i fullejar-la.
No puc evitar-ho, tot i que la meitat del que posa no m'interessa, però jo no puc evitar-ho.
És mío, és mi tesoro.
Porto-ho sang, porto-ho sang, el critiqueo.
Clar que sí, i avui la recuperem una altra vegada.
Teníem moltíssimes ganes, Sílvia.
Hem canviat de dia perquè ens teníem el dijous.
I amb els divendres.
Això, tindríem els divendres, ara tenim el dijous i ja està.
L'únic canvi, podríem dir que més o menys dràstic, ha estat aquest, no?
El canvi de dia i d'horari, que ara anem una mica més tard.
Clar, ara hi ha allò del cafè amb galetes, ara ja és més aviat un baranar, el que fem.
Ja no és el cafè de la tarda, ja és un baranar.
Avui no, però ho farem.
Avui no perquè és el primer dia.
I no, saps allò, si jo arribo amb la safata de pastes,
aquesta gent me mirarà i dirà aquest dia de què va, què s'alegra.
Però la setmana que ve saps que no ho perdonem, eh?
Però tu ja saps que ells més que contents, que partis la safata del que sigui.
Del que quedi, després que tu i jo aquí passem via amb el tema.
Mira, la setmana vinent podem fer pizza.
Mira, no em fem de cop.
Mira, baranar a sopar, fem un baranar a sopar.
A més, la setmana vinent serà bo perquè vindrem després del dia del Pilar.
Sí.
Que encara, mira, tindrem més ganes, no?
Ja ho farem, ja ho farem.
No avançem, no avançem.
Tu acaba de preparar el que tinguis aquí entre mans.
Sí, deixa'm que tinguis aquí quatre coses per aclarir.
Jo acabo de presentar el programa, posem la primera cançó
i després anem per feina, tu i jo, eh?
Jo estic per aquí, quan conmigui me crides.
Es fa un crit. Vinga, fins ara.
Fins ara.
Doncs ja sabeu, avui recuperem el Manà Manà
a la Sintonia de Tarragona Ràdio dins del Ja Tardes.
I a més a més, avui tenim un cantautor
que cap de setmana té dues actuacions.
Esperem poder parlar amb ell
i que ens expliqui, a veure, de primer d'on ha sortit
i després com aniran aquestes actuacions.
El concurs de cinema, recorda el telèfon,
és el 977 24 47 67.
I tot això comença ara mateix
amb la música del senyor Bruno Mars
i això es diu The Lacey Song.
I res, res, no feu cas del que diu el Bruno Mars.
Almenys en aquesta cançó, en les altres feu el que vulgueu.
Doncs anem amb ell, Bruno Mars.
Today I don't feel like doing anything
I just wanna lay in my bed
Don't feel like picking up my phone
So leave a message at the tone
Cause today I swear I'm not doing anything
I'm gonna kick my feet up
Then stare at the fan
Turn the TV on
Throw my hand in my pants
So nobody's gonna tell me I can't
Nah, I'll be lounging on the couch
Just chilling in my Snuggie
Click to MTV so they can teach me how to Dougie
Cause in my castle I'm the freaking man
Oh yes, I said it
I said it, I said it, I said it cause I can
Today I don't feel like doing anything
I just wanna lay in my bed
Don't feel like picking up my phone
So leave a message at the tone
Cause today I swear I'm not doing anything
Nothing at all
Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh
Nothing at all
Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh
Tomorrow I'll wake up, do some P90X
Meet a really nice girl, have some really nice sex
And she's gonna scream out, this is great
Oh my god, this is great
Yeah, I might mess around and get my college degree
I bet my old man will be so proud of me
But sorry, Pop, you'll just have to wait
Oh yes, I said it, I said it, I said it cause I can
Today I don't feel like doing anything
I just wanna lay in my bed
Don't feel like picking up my phone
So leave a message at the tone
Cause today I swear I'm not doing anything
No, I ain't gonna comb my hair
Cause I ain't going anywhere
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no
I'll just strut in my birthday suit
And let everything hang loose
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Oh, today I don't feel like doing anything
I just wanna lay in my bed
Don't feel like picking up my phone
So leave a message at the tone
Cause today I swear I'm not doing anything
Nothing at all
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja estem en marxa, Marc de Nou, benvinguda.
Molt bona tarda.
Ai, ai, ai.
I benvinguts.
A veure, torna a repetir que ja saps que jo sóc una miqueta lenteta de reflexos.
Torna, torna.
Molt bona tarda i benvinguts.
Bienvenidos, eh.
Bienvenidos.
Ai, clar que no podia...
És que la Marc, això s'hauria corregut amb ella, eh?
Tot s'ha de dir...
No, a veure, de fet, jo venia amb l'autobús cap aquí i anava pensant, i ja no podrem posar la de hoy es viernes, perquè lògicament ja no és divendres.
No.
Per tant, què podem posar?
No sé per què m'he il·luminat i he pensat, ostres, tu, mira, rescatem aquella cançó del baú i no ho sé, segurament hi ha la gent que dirà, a què ve això?
Doncs sí, benvinguts, tu.
Ai, jo t'ho puc dir a ti, Marc, benvinguda.
Benvinguda, Sílvia, tu també.
Tu més d'envenida que mai.
Home, avui que és el primer dia.
Escolta'm.
Digue'm vostè.
Aquesta cançó que em poses de fons.
Què era?
Que la goma es puma a tu.
La goma es puma?
La goma es puma.
Aquí dels micròfons, tot, eh?
No, que malament com van patir.
Que vam xalar, com agitar-nos-t'ho.
Que malament com ho van patir a la plaça d'Abraus.
Sí, sí, sí.
Ai, ai, que lluny que van veure el Sergio d'Alba.
Jo et veia patir, veia patir, perquè deia, se li escaparà un salibajo i l'entrarà la cara a la Sílvia.
Sí, sí, sí.
No es pot anar amb un consell i posar-se a primera fila, que no ho veus?
Que ja no tenim edat, Sílvia.
Sí que tenim, sí, mira què ho vam fer, eh?
Mira què ho vam fer.
Oh, quina mergunya després que la gent me preguntava, a veure, amb mi.
I vosaltres, Sergio d'Alba, no.
No.
Si no ho sabíem la cançó.
I una altra, i una altra.
Home, home, home.
Vam xalar, tu, vam xalar.
Sí, sí, sí.
Vam reiniciar, de fet, és que, a veure, per la gent que ve de nou, el van a manar,
com naltros avui, no?
Hem estat molt de temps sense sortir en antena, però la Sílvia té la desgràcia de tenir-me com a amiga
i de tant, en tant, no ens hem anat fent quedades per posar-nos al dia.
I l'última quedada que vam fer així potent va ser el concert de Sergio d'Alba,
perquè si naltros no hi anàvem al concert, no es feia.
Això està clar, és igual si plogui o no plogui.
Si naltros no hi érem, el concert no es podia celebrar.
I, clar, hi vam anar, tu, hi vam anar, i vam començar a calentar motors del que seria el que esteu sentint avui.
El gallinero, gallinero.com, era aquí el tema que...
Tu saps que te volia preguntar per tot això que estàs explicant tu ara, no?
Ah, pregunta'm, pregunta'm.
Sí, perquè a la mar, ja fa, podríem dir que uns quants anys, quan estàvem a la Rambla,
la vam enredar, si no m'equivoco, em sembla que enguany fa la dotze ja, eh?
Imagina't, fa dotze anys que la vam enredar i que vam començar amb la Montse també.
Ara reclamaré una placa, una placa dels dos anys.
Érem les tres mosqueteres, en aquell moment, de poder fer, no era el Manamanà,
però eren les revistes del Cor, i també teníem aquest, o tenia, o millor dit,
perquè, Déu-n'hi-do, aquí això era taronja en l'any...
No era premsa rosa, no, no, era cítric.
Era tianalila.
Exacte.
Sí, sí, fa molts anys, Sílvia, que anem pel Múnia.
Exacte.
I hem estat...
Però estem iguals, estem com el primer dia, eh?
Vam passar d'altze tardes, després vam anar a la primera hora de la tarda,
vam fer el Kit Kat...
Ens hem mogut més que una nòria.
Home.
Però nosaltres aguantem aquí, tu veus?
Aquí ja pot haver un trèmol que nosaltres no ens movem d'aquí.
Aquí aguantant, estoicament.
Sí, sí, sí.
I espero, Marc, el que ens durarà, eh?
Home, jo també ho espero.
De fet, és allò que cada temporada, quan tanquem barraca i passem l'estiu,
penso, fa, ja no m'hi voldran, tu.
I tu, sí, sí, que torni, que torni.
I de cert, m'ha fa goig, tu, quan rebo la trucada de dir,
què, Xano, si comencem?
I jo ja, buf, m'agafa com una calentó, allò que dius,
ja calento, ja calento-m'ho tot, ja tinc la llengua que se m'ha obrint,
rollo viperina, i ja se m'ha va preparant.
I a més, amb la de notícies, Marc, i la de coses que hem vist...
I em fa molta ràbia, perquè les coses bones o molt dolentes
passen quan no hi som.
És veritat, a l'estiu acostumaran a passar.
Eh, a l'estiu quan no hi som és quan passen coses interessants.
I després aquí estem setmanes i setmanes que no sabem què dir...
Que estem pendents del viquili d'una i de la història de l'altra.
Ah, així de clar.
És veritat, és veritat.
Però bueno, avui n'hi ha de notícies, perquè, a veure, en confiança,
jo la vaig trucar i li vaig dir,
calla i t'anar, t'esperes dues setmanes a casar-te,
perquè aquí a mi m'has de donar xixa.
No, no pots començar així com així dona.
Eh, hombre, jo començo aquest dijous i tot has de casar el dia abans.
Si no, no.
Perquè no vam poder anar.
Així com el d'altres vegades...
Home, com havíem d'anar a Sevilla,
si no avui aquí estaríem en ressaca,
i l'on primer és l'on primer.
I abans que la goda de la duquesa és el programa.
Això és veritat, això és veritat.
A més, ja que ens ho feien per la tele,
dius, mira, relaxa't i deixa't emportar.
En pijama i ho veiem igual.
I tant, i com si estiguéssim allà,
perquè l'hem vist ballat, hem vist llançat el ram,
que jo, aquell pobre ram...
T'has fixat com va llançar el ram?
I ja estem criticant, te n'adones.
La dona sense les sabates se li veen aquelles coses
que es posen les iaietes pels dits perquè no s'arrocin.
Però anava municíssima, diga-sí o no.
És veritat, sí, sí.
La criticaran jo de iaia, vull ser com ella, tu.
Cayetana Fitz James Stewart i Silva,
duquesa de Alba, vestida de Vittorio Luquino,
en aquell color rosa apagadet.
Sí, com pastís, no?
Escolta, però jo l'he trobat d'estamuna.
Sí, sí, no estava molt petta.
Amb la seva dia de meta de brillantets, que semblava una nina...
Que jo em pensava que aniria amb peineta.
Ah, què? No, dona, no.
Ah, no, no, dona, no.
Doncs jo l'he trobat que semblava una nena de comunió.
Però fem una cosa, posem-ho en situació, no?
Vinga, va.
Vinga.
Que ja sonen les campanes de boda.
Bueno, i han sonat, han sonat, perquè això va ser ell.
Sí, sí, sí, sí.
Que se casa la Cayetana.
Venir-s'ho, venir-s'ho.
Veus, així ja sona d'una altra manera, no?
Clar, sí.
Jo sempre ho he dit, en aquesta dona, a més a més, només cal tirar de gravacions.
Jo de gran vull ser com ella.
Ah, fa el que li surt d'allà, de la peineta, sense que ningú li hagi de dir el que ha de fer.
I em sembla correcte.
Entre tu i jo, jo preferiria el seu compte corrent.
Què vols que et digui?
Ei, entre tu i jo, confiança, eh?
Però si no té res seu.
No té res seu.
Ara no, perquè jo crec que estan allà a veure què passa amb els hereus i companyia.
Ah, quin molt bollo.
Però fins ara ja tinc una seva pasta.
Estem aquí per parlar de boda.
Vinga.
I ha estat a Sevilla.
Sí.
Va fer un dia espectacular.
Sí, sí, molt maco, ahir.
És veritat.
Van poder veure toreros, flamenques, de fet, la vam veure amb ell a ballar a la Mar de Mona.
i van veure amb ell entrar a la capella de Duenyes del braç del seu fill Carles.
Carlos, perdó.
No van veure la seva filla perquè està hospitalitzada amb la varicela, que quina mala d'haver també d'allò.
A més, és perillós la varicela, segons quines edats, eh?
Doncs mira, està hospitalitzada.
Perquè és molt perillós.
I jo que tinc unes freses molt altes i es trobo molt malament.
No, sí, sí.
I tampoc no hi va ser el maleït fill després d'aquells comentaris i tal.
Ai, qui dius.
Que està viatjant, està fora i no ha pogut venir, que tampoc no passa res.
Perquè, escolta, nosaltres tampoc no hi érem, tu.
Per això, per això.
I la cerimònia s'ha fet igual, eh?
Ah, clar.
I després, a l'època d'allò, el rotllo baile després de menjar i tal i qual,
jo ho he trobat superdivertit, superallò que ella dona que sembla que tingui piles alcalines.
que potser avui ella no es pot moure.
Segur.
Està encarcanada i la té amb el suero, amb el molotíl o el que sigui en vena
perquè la dona pugui obrir les pestanyetes.
Però ahir ella no es va estar de res, xiqueta.
Va a disfrutar de la seva tercera boda.
És a dir, a veure, està quant va dura perquè, clar.
Home.
És 25 anys més jove que ella.
Ha de tenir una miqueta més de metge, no?
Oh.
Home, diuen que els títols nobiliaris ja li quedaran amb ell.
Sí, exacte.
I que, a més a més, clar, hi ha una tercera part de tota l'herència de la senyora en qüestió
que també li pot arribar amb ell perquè no se sap.
No, el que si tinc clar és que ell tindrà a partir d'ara un sou, un sou vitalici,
i que mentre ell visqui sempre serà el duque consorte.
Veus?
Consorte serà duque tota la seva vida.
Sí, perquè és el que et deia que els títols se quedaran amb ell.
Però bueno.
Doncs deixa'm comentar-te allò del ram, que m'ha fet tanta gràcia.
Mira, ara, se m'ha saltat la llarga.
I després també està parlant la xiqueta amb el ram a la mà, amb la toia aquella.
Estes roses de pitimini, no sé què, dic, sí, ja ho estem veient, no cal que ens ho radis.
Això.
La primera vegada l'he fotut al cap contra un dels guardes jurats, aquell que hi ha anat a per a terra.
Aquell home estabornit de les roses de pitimini, que amb ell que se li treuen un pitimini d'ull.
i després ha tornat a agafar-lo i li han tornat a donar.
Com ha pogut ballar tota la tarda si no tenia força per tirar el ram?
Això és que a l'arròs aquell li han posat alguna cosa.
No sé si diria que tenia un moll, alguna cosa si saltava.
Doncs ja m'imagino, és que he vist, primer l'ha llançat, li ha donat el poble guarda de seguretat.
El guarda l'ha agafat i l'ha tornat a donar.
L'ha tornat a llançar i aquesta vegada ha tornat a caure en terra.
Quinetes punts, quinetes punts, molt bé.
I ara comença la nostra ironia.
Tot perfecte, però aquest lletge ha quedat després d'aquella senyora,
bastillada amb la bata de la senyora de fer feines de la empresa de turno,
donant-li així tota cotxada per no sortir a les càmeres, que encara s'ha vist més,
donant-li les sabatetes roses a la duquesa de aula perquè se les posi,
perquè clar, ha ballat alli descalça davant de les càmeres
i posa-vos-te les zapaties que els rosos de poll després li fan mal.
I ha quedat lletge, aquella dona allí tota arropida perquè...
Aixeca't, dona que et vegin a la tele, que no sortiràs mai més a la tele.
Jo també n'estava a la moda.
De glòria, de l'OPM.
Claro, tu què eres, zapatillero oficial.
Claro.
Como lo de la Cenicienta, buscant de la zapatilla.
Exacto.
Bueno, la moda, com que no hagi anat, tampoc no la podem criticar més.
No, no, no.
A més a més, tampoc hem acabat de veure tots els vestits,
que així ja arribaran totes les revistes i això,
que avui ja t'he dit, no he volgut mirar-lo perquè dic,
ja sé del que va anir a la història.
A la tele he vist el que...
A jo no l'he vist, eh?
Hi havia gent molt guapa, hi havia gent que potser massa pel que era,
però, bueno, suposo que ens esperem, lògicament,
aquell reportatge de Fashion Victim de la Ola,
en la qual ens ensenyaran tot el tema.
Hem pogut veure la capella del Palau on s'han casat,
hem pogut veure la sala on han ballat, tota la mandanga.
Suposo que després de la criba, que ella mateixa, recordem-ho,
que ella mateixa farà de totes les fotos,
i ella mateixa dictarà quines fotos es poden editar i quines no,
veurem què ens ensenyen de la boda.
A veure.
Però jo crec que la setmana que ve ja no tindrem ganes de parlar de la boda,
perquè hi haurà altres coses més interessants.
Seguríssim.
Perquè el temps vola i passa molt de pressa.
Ja fa...
Sembla que fos ahir, que en Michael Jackson la va palmar
i ara ja estem amb el judici.
Que es va traspassar, dona.
A què es va traspassar?
Ni que fos un pis, ni un local de negoci.
Es va traspassar.
Que era més fill i dona.
Es va morir, així de clar.
Ja, ens va morir.
Home, però no ho diguis, això de la nit.
Posa'm el Michael Jackson.
Vinga, ara bé.
Mira, mira que em va ser greu, eh.
És que a més no podia marxar sense fer soroll.
Michael Jackson havia de marxar amb tot el bombo i platillo que pertoca.
D'acord.
Quan ja la gent no se n'en recordaven,
va i resulta que comença el judici i ens ensenyen unes fotos.
Ai, sí.
Que això és de mal gust.
Ai, molt malament.
És a dir, però jo faig la foto ara, que d'aquí un any i mig o dos, això valdrà milions.
Això ho cobraré, no?
Qui compra les fotos d'aquell bon home que sembla la mòmia, tu tancà'm-ho?
Home, mascareta, no sé què.
Qui té el mal gust de comprar-ho?
I qui té el mal gust de mirar-ho?
Jo.
Jo la m'he deixat.
A veure, Rosane, no sé com l'esmega.
Jo em vaig entrar gaire cap a internet a veure la foto.
Però no sé, no sé, no sé.
Ai, mar.
Mar.
I a més a més s'han sapigut...
El Conrad Murray aquest.
El doctor en qüestió.
El doctor Slum, sí.
Jo crec que ja tot el bo que havia de fer...
Ja ho ha fet, sí, sí.
Ja ho ha fet.
A partir d'ara ja es pot ser missionero, o es pot fer, no sé...
No, que pugui anar per les televisions explicant la seva versió de lo que va passar allà.
Sí, però és clar, perquè encara que sigui innocent, mai ho semblarà ja.
No, no, no, que va, que va.
La pressió és tan forta, interessa tant tenir un cap d'atur, que si és culpable, perfecte, i si no ho és, també.
Sí, sí, sí.
Però clar, és que, teòricament, clar, és que és l'estrella del rock.
Ja, però ningú l'obligava a ser adicta a...
Ningú l'obligava a ser adicta a...
Fa un moment tu i jo parlàvem.
A veure si no podria ser adicta al ioga, o adicta al tai chi, o adicta a, jo què sé, a jugar solitari a l'ordinador.
Per exemple?
Com a utilitzar una tendinitis.
Punto.
Si és cert que...
No és a tendinitis.
Clar, no de jugar al solitari.
Els que hem vist el disisit aquest, reconeixem que amb l'edat que té i l'ocurat que estava, ell no para quiet.
És a dir, està en tots els assajos, saltant, ballant, rectificant els ballarins, rectificant els músics, està en tot i en tot moment.
Clar, això requereix un estat físic que potser ell no tenia.
O una manera fàcil de desconnectar per començar a engegar el dia següent pels assajos.
I potser ell va tirar pel que vi més fàcil.
Què ha passat? Clar, els fàrmacs arriben fins a un punt.
I clar, si fas barreja o passa qualsevol cosa, que és teòricament el que diuen, que ha pogut passar...
El que es va passar en la dosi que en un principi havia de prendre...
Jo em sembla que mai...
A veure què passarà.
Jo em sembla que mai acabarem de saber del cert què va passar.
No, però bueno, estarem pendents més o menys de les notícies que van arribar d'aquest judici i el que toqui, no?
Bueno, escolta'm...
Vinga, que tinc una notícia...
No pot faltar el guapo de Tornum.
Qui és el macho men?
Exacte, what else?
George Clooney.
Guapo de Manamana.
Home.
Té un reportatge que a mi m'ha fet moltíssima gràcia,
que diu que als seus 50 anys té problemes amb les seves nòvies.
Per què?
Per què?
Està claríssim, perquè no has vingut mai aquí
un dijous a la tarda a veure'ns a naltros.
Això mateix.
Si no, això no et passava.
Hi ha un de tarragonines guapes.
Hombre, hombre.
A nosaltres ja el que no poden fer res, ja.
Jo trobo que com que té salut i dinero,
l'amor no li acaba de filtrar.
Perquè, a veure, no és capaç de mantenir
una relació estable amb cap dona.
Però, si et fixes,
cap de les seves ex el critica mai.
Perquè deu haver algun contracte o alguna cosa.
No, jo crec que deu ser un cavallero.
que també...
Segur que hi ha contracte.
Anem cap al rotllo romàntic.
Deu ser un cavallero i deu dir,
doncs, deixem-ho, però deixem-ho bé.
Jo trobo que sí.
Però, a mi, el tema del reportatge sobre el Jòs Cúrric,
que són ganes d'omplir pàgines,
és a dir, de què parlem?
Doncs no sé, a veure, perquè aquest paio no té nòvia.
Mai més de dos anys.
I mira, doncs, omplim pàgines i punto,
perquè si no, no ets el vol què.
Pàgines i fotos, i fotos, i fotos, i fotos.
Mira, anem romplint, com que no m'ha arribat a temps per la boda...
L'hauríem de plastificar, aquesta revista.
Sí, per les baves, no?
Com que no m'ha arribat a temps de la boda de la Cayetana,
doncs fotem un especial Jòs Cluny, que també sempre vende, no?
Home.
Bé, doncs, el que m'ha fet gràcia
és una llegenda urbana que hi ha sobre el Jòs Cluny.
Quina és, aquesta?
A veure.
A veure.
Representa que quan...
No sé si ho saps, però el Jòs Cluny va estar casat una vegada.
Sí, que també li va durar un...
Quatre anys.
Una partida de partida, una amiguita més.
Es va separar l'any 93.
I aleshores les seves amigues, Nicole Kidman i Michelle Pfeiffer,
es van apostar amb ell 10.000 dòlars, cada una,
a que ell seria pare abans dels 40.
Ui, ja l'han perdut, eh?
Sí.
Ostres.
Quan va fer els 40 anys,
les dues li van enviar per correu un xec amb els seus 10.000 euros...
Ai, perdona, perdona, 10.000 dòlars,
dient que com a bones perdedores havien perdut l'aposta.
Són dones de paraula, molt bé, fantàstic.
I què va fer?
Què?
Va retornar aquests xecs a les seves propietàries
i els va dir doble o mitad,
complir el 50 i encara no tindré fills.
Què dius!
Ja ha complert el 50,
no té fills,
però encara no sabem si ha cobrat aquesta aposta
o ha tornat a fer un triple i meitat.
No ho sabem encara.
Ostres, jo no sé si la Michelle Pfeiffer...
És una llegenda urbana que corre pel Hollywood
i jo trobo que és com a simpàtica, no?
Ah, sí, sí, sí.
Que no té feina al Gat Pantini
i aquesta gent es dedica a fer apostes a largo plazo
i quan arriba al seu punt,
clar, són 20.000 dòlars,
que no és moco de pavo.
Ahà, per això,
que jo no sé si ara la Michelle Pfeiffer
tindran pagar 20.000 dòlars cadascuna
per a veure si...
Perquè encara no té fills, fixa't.
Però no té fills...
No té fills coneguts.
Ara!
Ara, mira,
m'has llegit el pensament, eh?
No té fills,
podríem dir que estiguin reconeguts,
allò que dius, matrimoni, fills.
Sí, però amb el temps que fa que aquest home
va pel món,
si hi hagués alguna cosa,
vols dir que no sortiria ja?
Home,
és que és un cavaller.
Aquest és un cavaller.
A que sigui més ric?
És el que dius tu abans.
Jo crec que potser se la sap engatusar,
sap què paraules dir,
com fer-ho.
Sí.
És el que deien,
que ha tingut moltes nòvies
i no hem vist les nòvies així parlant
i anant a les revistes
i a les televisions,
que seria molt fàcil,
oi?
Si te'n queda superbé amb ella,
amb ell, vull dir.
O et dic,
o té alguna cosa assignada,
si tu hables,
que és el que empello,
que també,
home,
però a veure,
podria ser,
ella és una estrella ara mateix
de la televisió i del cine
i no se la pot jugar
que algú li destapi una miqueta
el joc que té.
Veus el que passa?
I jo te l'estimo molt, eh?
Que t'ho dic ara, eh?
És el que passa
amb el joc de l'amor,
que a vegades és desamor.
Por eso de te
olvida mi nombre,
mi cara,
mi casa
y pega en la vuelta.
Què ha passat ara?
Què ha passat?
És un rumor,
però és un rumor
molt fort.
Hasta un catcher
i de viure
és possible
que es divorciïn.
Ai, mira que m'acaben bé
tots dos, eh?
Sembla,
sembla que es parla
d'una separació
de 200 milions de dòlars.
Ostres!
La parella
va començar a sortir
l'any 2003
i s'han donat
el Siquiero
el 2005.
Ja portaven uns quants anys, eh?
Exacte.
El curiós
és que el dia anterior
a que es complissin
els sis anys de casats,
que va ser justament
el dia de Santa Tecla,
es van casar
el dia de Santa Tecla,
Demi Moore
va fer públic
a Twitter
una frase
que va destapar
la caixa dels trons.
Et deixeixo textualment.
A veure,
què va dir?
Cuando estamos ofendidos
por el error
de alguna persona,
debemos girar
hacia nosotros mismos
y estudiar
nuestros propios fallos.
Entonces,
olvidaremos la ira.
Oh, oh, oh.
A mi això,
ho llegeixo
amb la meva mala...
Mal rotllito.
...allò
i jo veig aquí
unes banyes, tu.
Mal rotllito, no?
Jo veig aquí
unes banyes,
el rotllo
tu no perdonis
i després
mira bé
el que has fet tu.
Exacte,
perquè potser han estat
provocades
per el que tu fas.
Eh, eh.
O ha passat alguna cosa.
Mira tu el teu melic.
fixa't tu si hem fet
tots naltos
només d'un rumor.
I d'una frase, eh?
Eh?
I perquè no ens deixen
perquè no tenim més temps,
Marc,
que si no allargaríem aquí...
La qüestió és que es veu
que entre els rumors
que hi ha
i aquesta frase
la cosa està ja
palpable, palpable.
Ostres, ostres.
O acaben dient
que està embarassada,
que s'estima molt
o realment
es separen i punto.
Home, jo espero que no.
Ja em diràs
que s'acaba això, no?
Sí,
si anem a la casita
de papel...
Exacte.
Que també la teníem, no?
Molt bé, molt bé.
No t'he dit
que me la posessis
perquè m'interessava més
aquesta música
que em porta això.
S'ha comprat
una mención
al...
La Chabola.
Una mención.
La Chabola.
Una mención
a la millor zona
de Nova York
amb uns 1.300 metres quadrats
repartits
en tres plantes
i amb un preu
de 13 milions d'euros.
Què dius?
Això no rep
aquesta xiqueta.
Ara que està divorciada.
Bueno,
hi ha una extensa
explicació
de com és
aquell triplex
perquè això no és un duplex,
és un triplex,
clar,
perquè són tres plantes.
Clar, clar.
I ja no et diré més,
o sigui,
no et diré més
amb els pàrquings
i els mármoles
i la mandanga.
Sí, sí.
Recordem
que ella
va enganxar,
s'ho ha currat, eh,
però va enganxar
un bon grapat
de la fortuna
que van adquirir
entre ells dos,
més a la que eren
350 milions de dòlars
que havien recollit
entre ells dos
els anys
que van estar casats.
al moment
de separar-se,
es va partir entre dos.
Per tant,
ella es pot permetre
un triplex
i un quadruplex
i un quintuplex.
Ah, exacte.
I no compra Tarragona
i que compri ja el nàstic
i de pas.
I no compra Tarragona
a ràdio
perquè no ens coneix.
Perquè no ens coneix.
Si no,
li enviem ara mateix
un mail
a Jennifer,
cómpranos.
Claro,
que nos tenemos
que pasar la crisis,
home.
Cómpranos.
Cómpranos.
I te pondremos
todos los días.
Jo te pondré
gel,
gel,
gel.
Jo te pondré
gel.
Pues anda,
marxamos.
Ja,
ja m'està fent
el símbol
aquell de...
Genial.
Quin mono,
quin mono teníem.
Has vist?
No els vaig poder veure
en directe.
Encara ploro ara.
Encara estic sorda ara.
Però bueno,
els disfrutem així.
Sí, doncs sí.
Tornem la setmana vinent,
no?
I tant,
per mal dels que no ens escoltin.
I què fem?
Anirem a la de la vèrsa del Pilar
i tot això?
El dia 12 o no?
No.
No?
Jo ni vèrsa del Pilar
ni desfile.
Ja està, ja està.
No?
No, jo no.
Ja si m'he dit
millor la Mar s'anima
i ens anem amb l'una
i família
cap allà.
Home, si vols anar anem,
però jo no.
Va ser que no, eh?
Bueno, ja quedarem
un altre dia
i ens anem cap a Andorra.
Anem a un altre lloc,
no cal que sigui Saragossa.
El dia del Pilar.
Caso de res.
Que no hi ha ningú.
I sucre, no?
Formatge i sucre.
Vols dir que val la pena ja?
Ja estem,
ja desveríem.
Marxem, marxem.
Bueno,
molt bona tarda.
Ja anava a dir
millor cap de setmana
però queda lluny,
encara falta un dia pel mig.
Però bueno,
molt bona tarda
i millor dijous.
Ja m'ho buscaré.
I dissabte
i ja m'ho busquen.
Ens veiem la setmana que ve.
Bona setmana, guapa.
Adéu-siau.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!