Llarga vida a tots els qui caminen, regalant un tros de vida en cada pas.
T'esperaré.
L'únic que tindrem seran els somnis, però obrirem totes les portes d'aquest món.
Oh, sigues l'única guia.
Oh, seran només per tu la nit i el dia.
Oh, seran només per tu la nit i el dia.
Per arribar al nostre lloc, quin serà l'estel que ens gui pel món?
Quina llum s'ha d'encendre.
Esperem que ara per ara no es pari tot, perquè això ha de continuar i en el nostre programa també.
I després de parlar amb l'Avi Ramon i de convidar-vos a aquestes segones jornades del Romesco,
el que hem de fer és una altra presentació,
La mirada infinita, el segon treball discogràfic del Josep Romeu,
que vam tenir l'oportunitat de gaudir-ne, jo no sé si al 100%, però dins de les festes de Santa Tecla.
Josep Romeu, bona tarda i benvingut.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé i molt content d'estar aquí.
Et vam tenir per Santa Tecla, dintre del que era el concurs de cantautors,
que va ser la solució després del concurs de cantautors,
i tu eres l'estrelleta convidada, diguem-ho, en aquell moment, no?
Sí, sí, va ser un concert a la Passa al Rei i ens va agradar molt poder fer aquell concert dins de les festes de Santa Tecla.
Es va fer la presentació ja allà del disc, o almenys es va durar alguna que una altra pinzellada d'aquest disc?
Sí, sí, sí, vam fer cançons d'aquest segon disc,
i va servir per trencar una mica el gel amb aquest nou format banda,
i una mica la presentació oficial del disc, això sí, la farem, però, aquest diumenge 23 d'octubre.
A dos quarts de vuit, el magatzem.
A això mateix.
Que per això també el tenim aquí, el Josep Romeu, el tenim de tàndem, no?
De dues qüestions, per una part perquè ens parli d'aquesta mirada infinita,
i també per parlar-nos de veure com sona en directe aquesta banda que t'acompanya.
Però anem per pams, anem a poc a poc, amb bona lletra,
parlem de la mirada infinita, aquest treball discogràfic que recull unes 11 cançons,
que segurament que moltes altres s'hauran quedat al bagul,
hi ha guardadetes, que també podrien haver entrat.
Algunes sí.
Sí, no?
Sí.
I com va ser la bestreta?
Perquè això gairebé és una bestreta, però és una cosa que fas tu,
com li dius a una cançó que sí que entra i l'altra que no, no?
És com els fills, això, no?
És molt complicat, perquè totes tenen alguna cosa que t'agrada
o que voldries compartir i que d'alguna manera t'ho sents teu, no?
Però vam haver de triar i alguna cançó, no moltes tampoc en teníem per triar,
però és cert que algunes no estan encabides amb aquest disc.
És una mica complicat, eh, de triar?
Ja m'ho imagino, ja.
Sí, sí, sí, sí.
Jo una vegada feta la tria, jo no sé com vas, no sé, vas trucar a la gent de l'Axambusto,
Pemi, que casualment que estaves per allà, coneixes el Jesús?
Sí, que el Jesús que té alguna cosa a veure.
Com va anar la relació amb el Josep Rovira?
Molt i molt bé.
De veritat que ha estat una experiència única i ha estat una aventura de luxe,
comptant amb la producció musical d'en Jesús Rovira,
i crec que sense ell aquest disc seria molt i molt diferent,
i també que ens ha ajudat moltíssim a l'hora de donar una forma més acurada
o més arrodonida de les cançons.
Ja venies d'un primer treball historiàfic,
que podríem dir que en aquell primer treball historiàfic
jo crec que tots els cantants, cantautors i grups
paguen la novetada, jo què es diu, paguen la L, no?, de novatre.
Però no saps ben bé per on sortirà i a veure què és el que passa.
Ara ja, vist en la llunyania aquest primer treball historiàfic,
que tal regust a l'hora de fer també aquest segon.
Una mica la diferència entre els dos, no?
Sí, i també una miqueta allò que dius, mira,
doncs d'aquest primer vaig aprendre
perquè en aquests segons no tornes a passar, no?
Sí, amb el primer disc segurament les cançons eren més despullades
i no hi havia potser una producció musical
i llavors una mica cada cançó era un món diferent
i potser no teníem un concepte molt global de disc,
sinó simplement era un recull de cançons.
En canvi, potser en aquest segon, una mica hem intentat, doncs això, no?
Treballar una mica més les cançons
perquè tot el conjunt del disc, doncs, sigui més coherent
i concebre aquest treball, doncs, com un tot
i una mica que sigui variable, que sigui complementari
i que hi hagi una mica de tot, no?
No, no, i punts molt positius
perquè hi ha coses que no s'acaben, hi ha resums inacabats,
estic una mica jugant amb els títols del disc, eh?
De les cançons.
Hi ha una clau de futur...
El que es pari el món, si el sentiu bé,
de veritat no vols que es pari el món.
No vols que continuï rotllant, però potser d'una manera millor
i que serà amb la veu que puguis aixecar-te
i continuar caminant i...
Déu-n'hi-do, la de coses bones que dones.
Quines injeccions de moral
que potser és necessària ara, en el moment en què estem patint, no?
I tant, i tant. Sempre i ara més que mai.
És un disc optimista
i que una mica, doncs,
per exemple, amb el single
de que pari tot una mica
el que és una invitació, doncs,
a una breu reflexió,
doncs, com que a la vida a vegades es va tan de pressa tot
i tenim tanta informació,
doncs, és això, no?
Una reflexió, doncs,
per pensar realment les coses importants,
les coses que realment estimem, no?
I, doncs, seguir endavant
a través d'aquesta reflexió.
I un treball discogràfic, ho has triat tu,
però ara, el tenir això, el tenir a la banda?
Jo no sé si també ells posen la seva cullerada,
també fan de les seves i diuen
mira, a veure, aquest està bé,
però si li posem una miqueta més d'això per aquí,
allò com els que fossin els condiments,
no?, com amb una bona amanida,
li poses una mica d'oli,
una mica de vinagre per la sal i el pebre
i tot el que va venint després.
També t'han donat un cop de mà?
Sens dubte, aquest disc l'hem cuinat entre tots, no?
Molt bé, molt ben criada.
Sí, cadascú ha ficat els seus ingredients
i sí, evidentment,
jo portam una proposta d'arranjaments
amb cada cançó
i entre tots, doncs, l'hem anat madurant
i un cop teníem les cançons
amb la proposta d'arranjaments.
Vam anar allí a la Casa Morada,
a Banyeres del Penedès,
i amb Jesús Rovira, doncs,
una mica vam passar pel seu filtre
i va donar la seva opinió,
sempre constructiva,
i vam acabar de donar la forma.
Però és cert que aquest projecte
és en bona part molt col·lectiu
i sense els músics
amb qui comparteixo aquest projecte,
aquest disc seria impossible de fer.
Jo no sé si la gravació
ha estat com una espècie d'assaig.
Saps a com m'ho refereixo?
Anar assajant conforme s'anava tocant
i clar, a més a més,
pots veure fins i tot
de quina manera poden entrar
i com es pot sortir, no?
Sí, hi ha cançons
que teníem més madures
i cançons que teníem
una mica més verdes,
per què no dir-ho,
i algunes fins i tot
hem canviat una mica
amb l'estructura,
amb el fons,
el patró rítmic
i sí, hi havia algunes cançons
que vam gravar una mica
allò que se'n diria
sobre la marxa, no?
I jo que dius, mira,
modifiquem-la
perquè així sonarà millor, no?
Sí, per què no, no?
Anàvem provant coses,
aviam què surt, no?
I a vegades, doncs,
una mica ho anàvem provant
i ho anàvem construint així.
L'actuació que teniu aquest diumenge
a dos quarts de nou,
recordem al magatzem,
al carrer Fortuny,
a dos quarts de vuit, perdó,
és veritat.
Sí.
Jo els hi feia una hora abans
per si de mosques,
que facin fent cua.
O sigui que després la liem, eh?
A dos quarts de vuit, perdó,
si hi ha el teatre al magatzem
a Tarragona, al carrer Fortuny.
Ah, això mateix.
I allà tindrem
cada setmana en banda.
No sé si ja has passat per allà,
has donat un cop d'ull,
si la banda cabrà sobre l'escenari,
si haureu de baixar a baix.
Esperem que sí, esperem que sí.
Tu ja saps que hi ha molts locals
que després te trobes
el que te trobes, eh?
Jo sé que al magatzem
som molt bona gent
i que ho fan amb molt de cor
i amb molt de carinyo,
però depèn de com sigui la banda.
Home, vosaltres sou cinc, no?
Que sí, si no la bateria en un racó.
A veure, que tampoc, eh?
Que no sigui per la bateria.
Sí, a més, ja hi he estat algun cop.
Sí, sí, sí.
A més, ens fa especial il·lusió
perquè és un concert que farem,
doncs, això, no?
Amb un espai que ens fa il·lusió
perquè és un teatre,
un espai que d'alguna manera
és un espai nou per nosaltres.
Sempre fem, sobretot en espais oberts,
i ens fa especial il·lusió per això.
Serà més íntim, dintre del que no.
Sí, sí.
A més, tens el públic allà?
Sí, sí, això.
Que si podràs veure la carona?
Això segur, sí, sí.
A veure, els podràs, jo que dius,
mira, ara baixo ja,
em poso entre el públic.
Home, que també seria molt bo, no?
Jo que dius,
Sí, home, seria...
Seria més interactiu.
Això segur, sí, sí.
El que dèiem,
aquest diumenge el tenim aquí a Tarragona,
i després, què?
Cap a on caminem?
Per poder...
Doncs, dissabte següent,
sí?
El 29,
amb Sària Granollers,
una mica més lluny,
compartint escenari
amb diferents cantadors del país.
Molt bé.
amb en Cesc Freixas,
amb Paula Bajos,
amb Maritx Ingenér,
Andreu Valors,
Jordi Montañez,
crec que no me'n deixo cap.
És una màquina, eh?
Tu saps de memòria?
Crec que no me'n deixo cap.
Crec que és dels pocs cantants
que s'ho saben,
que ja és important, eh?
Saps què passa?
Que de cantautors joves en català
no en som tants.
Home, sou...
Home, de mica a mica anem sortint, eh?
Volguis que no, també ajuda.
Home, deu ser difícil.
Ara comentarem, si vols.
Sí.
Però deu ser difícil.
Perquè, clar, és allò d'obrir-te el camí,
a més a més, tu sol,
amb les teves pròpies possibilitats,
i aquest s'ha de ser molt valent.
Penso, eh?
De veritat.
Bueno...
No ho trobo fàcil.
No, fàcil...
Segurament fàcil...
Tampoc hi ha res,
però en aquest sentit,
i més a més amb els temps que corren,
de crisi i a nivell cultural,
doncs ho sentim...
Es nota més que en cap altre lloc.
És complicat, és complicat.
Però això potser el que més aporta
és fer una mirada optimista
i tirar endavant com es pot.
Per això n'ha estat excusa,
n'hem de dir,
perquè aquí, on veieu el Josep,
se'n s'ha escapat més d'una vegada.
Ara em dirà, per on va aquesta?
Per on va aquesta?
Doncs mira, vaig marxar cap al Pongalícia,
País Bà, s'ho sé, no?
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Home, cap a Cerdènia.
Mira, bona tria, eh?
Cerdènia, País Bàs, Galícia...
Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, com van anar aquestes històries?
Com va ser que vas poder anar per allà?
Per allà, per les terres?
Doncs una passada.
Va ser un privilegi poder presentar les cançons,
en aquest cas van ser cançons del primer disc,
per molts llocs de fora, no?,
de casa nostra,
perquè d'una banda vaig conèixer en primera persona
aquestes realitats que no coneixia,
que no havia estat mai,
en alguns llocs,
i d'altra banda vaig tenir l'oportunitat,
de veure casa nostra des de fora, no?,
també,
i el punt de vista, no?,
diferent, vist des de fora,
que és una cosa curiosa, no?,
que no havia pensat mai
i que la vaig trobar interessant, la veritat.
I segurament, potser,
d'aquestes experiències sempre es guanya, no?
Sí.
I sempre poden sortir bones idees per noves cançons i...
Sí, sí, sí, fer viatges,
presentar les cançons,
tens temps per conèixer persones,
llocs, espais,
amb el transport també,
vull dir que sí,
tot ajuda.
T'havia anat amb furgonar cap a mon i cap avall?
No, no, amb avió, amb avió.
Dic, home, no em facis patir, eh?
No, vam facturar la guitarra i...
D'acord, d'acord.
I cap a Galícia i a Cerdanya vam anar amb avió, sí.
I per aquest segon treball ideogràfic,
també, no ho sé si...
Mira, que estem...
I ja que vam anar cap allà,
perquè no ho provem una altra vegada.
Ho has pensat?
S'està treballant?
Estem, estem treballant amb això,
estem lligant gires,
estem lligant dates per la gira de sales
que farem ara a l'hivern,
però no tenim encara res tancat
però sí, ens agradaria molt poder fer-ho
perquè, a més a més,
fa temps ja que hi vam anar
i aquestes cançons noves,
d'alguna manera,
també ens fes-ho jo,
compartir-la amb tots ells
i sí, sí, ho estem intentant lligar.
Cop de telèfon i els amics, eh?
Sí.
Que per això estan els amics.
Sí, sí, cop de telèfon.
Sí, sí, sí.
Va així, això, eh?
Ja m'ho imagino ja.
Va així.
Tu què tens en aquella sala?
Què et sembla si presentem alguna cosa?
Sí, sí.
I diu, Josep, per l'amor de Déu,
però si vam venir la setmana passada.
Ai, perdona, que no m'havien recordat.
Espera, que truca l'Enric
i hi penges i tornes a trucar a l'altre.
Això va així.
Clar, no, és que s'ha de fer, s'ha de fer.
S'han de utilitzar els amics per aquestes coses.
Hombre.
I a més, són per coses bones,
com la presentació d'un segon treball discogràfic,
que millor, que millor.
Doncs, Josep, i a part en cap,
quina cançó t'agradaria fer el que dius?
Doncs mira, representativa,
o almenys que representa alguna cosa per mi especial en aquest àlbum?
Doncs mira, m'agradaria escoltar una cançó que es diu
Crítica, tu crítica,
que una mica, doncs, el tema que tracta és el concepte
que fa una mica de fil conductor amb aquest segon disc,
que és l'entendre la vida com un aprenentatge constant,
com un aprenentatge infinit,
i l'avançar, doncs, amb els petits passos,
a nivell local, a nivell micro, podríem dir,
i una mica, doncs, l'autosuperació, no?
Doncs no ens critiqueu gaire, tot el contrari,
animeu-lo-hi moltíssim,
i aquest diumenge, a partir de dos quarts de vuit de la tarda,
tindrem el magatzem presentant aquesta La Mirada Infinita,
el segon treball discogràfic del Josep Romeu.
Josep, gràcies.
M'he posat en pla d'intimisme,
però no m'he posat nerviosa,
perquè veig, se me van les paraules.
Moltes gràcies,
i acabem amb aquest tema, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
A tu, adéu-siau.
Amb el primer raig de llum que entra a l'habitació,
el dia es veu més clar amb versos de Bartra
i cançons d'Ovidi Molló,
sentir-se viu també és llibertat,
la llibertat de ser el que vols
i també d'aprendre a estimar.
Hem obert els ulls i ens hem trobat
com dos paons en un combat,
rodejats de massa peces
on el taulell és la realitat.
No espero a cap moment,
però sento que el temps se m'envada a les mans.
Trens avall, mirades amunt,
i el dia en què vam començar queda lluny.
El silenci és un lladre de veus,
però avui no callarem.
No hi ha res escrit sobre allò que estem vivint.
Empenyent una porta, empunyant el demà,
a l'espatlla només els cinc sentits,
sense oblidar que fes la millor forma de dir.
Trevassarem camins cremats per al poder.
Silencis eterns al mar sencer,
amb buscades d'estels i curtes nits,
la il·lusió dins del cor,
la mirada a l'infinit.