Va, som-hi!
Tranquils, que està molt bé!
Vinga, venig!
Està perfecte, eh?
Vinga, venia!
Va, que està molt bé!
Va!
Va!
Va!
Aquesta és part de la banda sonora, podíem dir-ho així, d'aquesta pel·lícula, pel·lícula documental que es diu Enxaneta i que teniu a Ocin les Gavarres.
En un principi anaven a ser vuit dies, però, oh sorpresa, es quedava una miqueta més i, a més a més, hi ha moltíssima gent que encara s'ha quedat amb les ganes de veure.
Per això, comentem-ho, comentem-ho a poc a poc. Josep Eduard, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Estava fent una miqueta de cinc cèntims del que em vas explicar l'altre dia.
Clar, la gent té ganes de veure aquesta enxaneta, de veure en tres dimensions, en pantalla grossa, el que va ser el darrer concurs de castells de la ciutat.
I que, potser, fins i tot per a vosaltres, oh sorpresa, la gent ha respost i de quina manera, no?
Sí, jo crec que molt bé.
Nosaltres és una cosa que...
Jo particularment hi creia, perquè s'ha deficient el món dels castells, però no és el mateix anar a plaça que tindrà de pagar una entrada per anar a una pel·lícula.
Aquests matíos sempre són importants, no?
Sí.
I ens ha sorprès molt que hi ha hagut molta rebuda
i que, a més a més, hem trobat moltes camines de diferents colles.
Vull dir que ha vingut fins i tot amb la sudadera, la colla...
Ahir, per exemple, teníem els xiquets de Reus que fan 30 anys que van vindre un grup de 60-70.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Vull dir que sí, sí, venen grups molt grans.
El cap de setmana vam fer, no just, justícia, no quedar cap butaca lliure.
Ostres!
Sí.
O sigui que...
I, per exemple, em van quedar sis.
O sigui que va ser una cosa que les primeres files, vull dir, la gent entra, gaudeix, aplaudeix...
Jo també sóc el primer que vaig anar el primer dia, vull passar bomba, vull dir...
D'aquelles coses que a les aficionats li agradarà, però el que no ho és, també.
és l'avantatge d'aquest documental, no?
Que s'ha pensat una mica per divulgar aquesta cultura tan important que tenim del món castellà.
Sí, sí.
A més, que es veu i es viu i es pateix gairebé, com si estiguéssim a plaça, no?
Sí, sí, la veritat és que sí, perquè hi ha moments que, com és en 3D, som aquest vegis, no?
A la plaça, dius-ho de què passarà ara, no?
Sí.
Els que ja ho saben, ja sabem què passarà passant, però els que no ho saben,
són d'aquell moment d'incertesa.
A veure si caurà, no caurà, ho aconseguiran, no ho aconseguiran.
Està molt bé, i a més a més, és una pel·lícula que també he dit a favor de TV3,
que això també és bo a dir-ho, que és del primer, segon, fins l'últim, en 3D.
Imagina't.
Sí, sí, que és allò que dius.
És un producte exclusiu a 3D, o sigui, tu, si torres ulleres, no ho veus bé.
Ah.
Hi ha vegades pel·lícules, però és que tens alguna imatge que no ho és, no?
No és 100%, potser és el 90, 95, 85, però és el 100%, no?
I això és un producte exclusiu català i pioner, crec, i crec que això és molt bo i ens hem d'aguntar.
Josep, a veure, explica'ns una miqueta ara,
continuarem amb els actes, perquè hi ha actes aquesta tarda precisament en relació a aquesta pel·lícula documental, diguem-ho així,
però com va ser que un dia et van, no sé, et van trucar a la porta, van comentar amb Austin i les Gavarres de dir,
ostres, tenim aquest producte, us interessa, com va arribar?
Bueno, una mica des de TV3, no?
Ells mateixos es van posar en contacte amb naltros, llavors ens van dir que si ens interessava.
jo com, bueno, jo com tot aquest tipus d'apostes sempre hi estic a favor,
perquè ja saps que ens coneixem i fem sempre el que podem i més, no?
Sí, sí, sí.
I a més a més, en aquest cas, fins i tot, jo que llegia i era plaça, jo m'he vist el documental,
m'ha fet il·lusió.
I t'has trobat, no?
No?
Sí, m'he trobat a dir, petitet, i un moment, ostres, mira, estic allà amb la dona,
la cria, no?
I llavors, clar, fa il·lusió, no?
Llavors vaig dir, home, i a més a més Tarragona, que és la, bueno, el rassol del món casteller,
que està avall, vull dir, que està aquí al costat, i, clar, hi ha 30 collars castellers
com tenim a Tarragona, clar, família que tens del món casteller, amics, coneguts,
dius, ostres, aquí ho hem de fer, perquè, com a mínim, pot interessar.
Després ja veurem si funcionarà.
Doncs al final ha interessat, i a més a més, a un pler, no?, que és l'important.
però va ser fàcil, va ser fàcil, i a més a més, vam arribar a aquest pacte de fer un pas, eh?
Perquè, clar, a vegades també dius, no t'arrisques, també dius, ostres,
perquè un producte així ho pots matar, no?
I al fer-ho així, quasi ens vam equivocar perquè hem fet curt, no?
Però, bueno, el que farem és allargar una setmana més,
una altra vegada a les 8 i mitja, una altra vegada.
Llavors, si algú aquesta setmana no li ha anat bé per motius equips,
o no s'ha enterat, o no li quadrava per horaris,
doncs ho podrà intentar aquesta setmana, no?
Però ja dic que és un document que seria interessant veure-ho tots, eh?
i que no és allò pels purs castellers, saps?
Perquè els purs castellers, cadascú mira dir el seu, el documental.
És més divulgació, més...
De veure un global, no?
Sí, quins valors té el món dels castells.
Pensava que es va presentar a París, al setembre,
llavors es va presentar com una cosa de quins valors tenim els catalans, no?
Sí, sí, sí.
I van agafar com a estereotip al món dels castells.
No, no, no.
És una meravella pel que m'estàs explicant.
M'estàs fent unes dentetes.
Bueno, ja tinc unes dents que et tiro per terra, ja, eh?
Bueno, no l'has vist encara.
Encara no, encara no.
Molt malament, ja ho sé, ja ho sé.
I a més a més, en relació amb coses interessants,
fins i tot de la nostra arquitectura.
Ja et puc dir res més.
D'acord, d'acord.
Jo t'he de dir que jo vaig patir, entre cometes,
això del concurs de castells des d'aquí, des de la ràdio.
Que també es pateixi de quina manera, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Amb les narracions dels companys,
també es viu o almenys ho intentem narrar
la millor manera possible.
Però clar, no és el mateix el que dèiem.
No veure amb pantalla grossa asseguts en una bona butaca,
poses les ulleres i comença a disfrutar.
I moltes vegades també el que ens fa, potser,
és recordar certs moments que potser hi ha pel pas del temps,
mirar que no fa molt,
però, bueno, el pas de temps també ens ho ha fet,
de no recordar segons quins moments, no?
Aquell castell que ens vam quedar amb les ganes,
que ens pensàvem que potser cauria
i no va caure i ja no ho vam poder veure, no?
I d'aquestes, milers de coses.
I a l'inversa, també fan un treball pedagògic
en el sentit que les caigudes tampoc són,
o sigui, a vegades són dolentes,
evidentment són totes dolentes,
però no s'han tan...
A vegades les volen magnificar, no?
Sí, sí, sí.
I llavors també, bueno, expliquen també el tema de les caigudes
i que tampoc és un dels punts crucials del món dels castells, no?
que és un element, per sort, aquí, del que significa ser castells.
I que continuï així, eh?
Sí, sí, que sigui sempre així, no?
Però, vull dir, normalment cauen pocs en aquest sentit, no?
Vull dir, que no...
Jo aquí he estat a moltes places,
em puc dir que cauen molt pocs.
És a dir, sí.
I amb l'excusa que tenim aquest enxanet
corrent pels passadissos d'Ossina a les Gavarres, no?
Sí.
Aquesta tarda passa alguna cosa,
que ens agradaria convidar tota l'audiència que vingués,
almenys per poder veure-ho.
Sí, a veure,
els de la universitat, que es diuen...
Bueno, és un castellet pataquer,
es diuen que és un...
Bueno, jo no els he vist mai allà fer castells,
però sí que es dispeixen, no?
Llavors m'han trucat que els dic,
ara, si venir,
ells engloben diferents colles,
vull dir, de Tarragona,
suposo que potser alguna més fora de Tarragona,
també, però serien de la Jove,
dels xiquets...
Del Cerballo, de Sant Pau...
Vull dir,
engloben una mica de les colles,
llavors tenen ells un grup de castells.
I què...
Una colla de castells.
I m'han dit, bueno,
que vindran avui tots,
i que la idea és fer un pilar.
Anda!
Un pilar, sí.
És allò que dius,
mira, encara li donem més, no?
Ha sortit una cosa que ha vingut d'ells,
és a dir,
anirem al cinema,
i com anem tots,
què et sembla si fem un pilar?
I a què estem?
Véns més de 50,
llavors,
ja què podíem fer, no?
i volem fer un pilar.
Ah, vale.
Ostres!
Llavors, aquí hem muntat una mica,
de fi i tot hem fet el hall més ampli,
perquè com una mica de plaça,
llavors ho farem aquí al mig del hall.
Ah, que bonic!
Abans de veure la pel·lícula.
Ja saps que volem la foto, no?
Sí, sí.
Alguna cosa s'ha de veure, eh?
Això s'ha de veure,
s'ha de remullar almenys, no?
Sí, sí, sí.
La foto la farem.
Mira, és una cosa que he d'escollars
que ha vingut d'una iniciativa universitària.
Sí.
I a més, a més,
també he comentat-te això,
perquè avui hi ha passat això,
però ahir eren els xiquets de res,
perquè vaig veure que venien un munt,
després el dimensió hi havia
de les joves de valls,
després he vist de la jove de Tarragona,
he vist dels xiquets de Tarragona,
vull dir, també del Serrallo,
sempre he xampat amb camisa,
vull dir que he vist de tots els colors, no?
Totes les camises de Tarragona, no?
Home, és una miqueta...
Digues, digues.
Digues, digues.
No, i que això és bonic,
veure tantes colles i tants...
Sí, junts, no?
Que a vegades no estan junts, no?
Sí.
Podien coincidir la colla vella
i la colla jove de valls,
el mateix.
El mateix que farà, no?
Com a trucar la pel·lícula...
Anava a dir-te,
com us truquin tota la gent de la jove
necessitareu tres sales.
Sí, a veure...
I ara els xiquets també,
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Ara mou molta gent, també.
Sí, sí.
Bueno, com s'apassin totes
les quatre colles de la ciutat, d'acord?
Sí, la veritat és que...
Jo crec que aquest anxeret ocuparà,
no sé si...
Com teniu la 12, la 13, la 14, la 15?
És la primera sala.
Sí.
No, la veritat és que estem contents.
El que passa és que tenim la temporada,
que ja ho saps, d'estrenes,
la meva gata com bota,
tenim amanecer, tenim tin-tin...
Vull dir, és una època de moltes estrenes
i tenim moltes coses potents en cartellera.
Llavors, a la meva anxereta
li podem donar això, no?, aquest passe.
Però bueno, aquest passe està superaprofitat
i la gent lluita perquè continuï una setmana més,
que això és l'important, no?,
perquè a vegades aquestes coses,
el problema que tenim
és que passen de lloc la primera setmana
i la segona ja no arriben.
Però en aquest cas no ha passat.
O sigui, és tot el contrari.
La gent ha dit,
vull veure la l'enxereta i la veuré com sigui.
I això també és d'agrair, no?,
de tota la gent que ha pogut veure la pel·lícula.
Josep Eduard, també us truquen així,
que dius, mira, som un grup,
ara, per exemple, ara que ho comentàvem,
som un grup dels xiquets, som uns 30,
us truquem,
tenim lloc per poder anar a veure tal dia a tal hora?
Bueno, l'hora ja és...
Clar, jo crec que és interessant
o simplement que ho agafin pels perificats
i s'ho agafin abans i ho s'assegurin.
Clar.
Jo també tinc una de les entrades més barates,
perquè s'aplicaixen sempre per internet,
o que envien un correu al cine.
Igualment jo m'he posat en contacte amb les colles.
Amb les colles, d'acord.
Sí, jo ja he enviat un correu per facilitar-ho.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, m'ha sorprès
que molts han tirat pel dret, no?,
i, bueno, hi han vingut ja.
Vull dir que...
Però, clar, és això...
Tinc una mica de previsió,
perquè estem parant d'una sala de 130 butaques,
llavors, clar, és fàcil d'omplir, no?
Sí, sí, sí.
Hem de dir que aquesta setmana ja gairebé complet,
perquè ens queden res, pocs dies,
però que l'altra setmana,
per aquells que potser, com deies tu abans,
que no arribo, que la trauran, no, no, tranquils,
que encara la setmana vinent tindrem en Xaneta per l'estona, eh?
Sí, i si podem, anirem continuant,
sempre el que la programació ens permeti, no?,
perquè, clar, tenim moltes coses a estrenar
i sempre és complicat,
però la idea és mantenir el màxim que puguem,
perquè considerem que és una cosa molt nostra,
molt bona, i, a més a més, en 3D, no?,
que a vegades ens sona tot molt llunyà
i, a vegades, molt a proper, no?,
estem fent 3D, estem fent qualitat
i estem fent cultura pròpia.
Fantàstic.
I la veritat és que és una cosa per estar molt orgullosos.
I una cosa que us he de dir,
i, a més, felicitats des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
crec que per part de la ciutadania,
és que sou valents en tirar les coses endavant,
perquè dius, mira, tenim aquest documental,
anem a veure què passa,
però, bueno, també ens movem
perquè la gent estigui i sàpigui
què és el que passa al cinema de les Gavarres.
Tenim la part de l'òpera,
tenim el cinema de la sala vuit i mig,
anem fent coses per canviar una miqueta
el món del cinema,
que no és tan quadrat com sembla
sinó que li pot donar una altra vida, no?
És veritat, la veritat és que ho intentem
i, evidentment, ens costa,
perquè la quadrada del cercle és difícil, no?,
perquè sempre hi ha les obligacions
amb els Estats Units que són complicades.
Però sempre s'ha de buscar aquest racó
i sempre s'ha de buscar l'autòcton
i sempre s'ha de buscar l'original, l'autèntic, no?
I ara què?
Ara seria la pregunta, no?
Ara ja en tenim la xaneta,
hem tingut un munt de coses.
Teniu alguna cosa més entre abans
o allò quan estigui tot tancat i barrat,
llavors ho comentarem?
O no hi ha res en previsió, ara?
Amb el tema de l'anxaneta estem pensant
en alguna cosa en TV3.
A vegades estem encara treballant-hi
perquè encara no podem donar més continuïtat.
Detalls, no?
Sí, encara donarem més continuïtat
i seguirem treballant en diferents coses, no?
Avui ara tenim, per exemple,
projectarem pel mitjà de desembre una pel·li muda.
Molt bé.
Que és actual, que es diu The Artist,
però és una pel·li muda.
Llavors amb l'any negre,
però sí que és una cosa feta d'ara, eh?
Sí, sí, sí.
No és antiga, és feta d'ara,
però clar, és una cosa molt exquisita, no?
Que diem...
És a dir, que seguirem provant aquest tipus de cinema
que es diferenciï una mica dels altres, no?
I que a part ho fem amb molt de gust
i sabem que ens costa fer-ho
perquè no sempre es pot
però és el que ens il·lusiona
poder oferir més coses als nostres espectadors.
I Josep Eduard, ja que te tinc aquí
i que està tan propet el cap de setmana,
i ja que, més o menys,
ens has comentat almenys una de les pel·lícules
que...
Bueno, he comentat, dir,
una de les pel·lícules que aterren aquest divendres,
com és la del Gat o com botes,
què tal s'espera aquesta pel·lícula?
Home...
Dir-vos que aquí, com sempre,
anem endavant.
I també anem endavant amb el català,
com sàpiga.
Farem el Gat amb botes
i el Gat o com botes.
Perfecte.
Farem les dues versions.
A més a més,
farem les dues versions
en format digital,
en format de pantalla normal
i en format 3D,
també en català i en castellà.
Fantàstic.
Si tothom podrà llegir entre el 3D i el no 3D,
en català i en castellà.
O sigui que és el moment també de dir
que volem el cinema en català.
A tothom que li agrada el cinema en català,
l'emplaço a que es l'envasi de taquilla
trigui a la catalana.
Molt bé.
Després també una altra de les pel·lícules que arriben
és la d'Un mètode peligroso,
Simone Freud.
Sí.
A terra, aquest divendres.
Aquesta és la pel·lícula, crec jo,
el contrapunt del Gat amb botes, no?
Això ho faria per la gent més gran, no?
Sí, és el contrapunt.
Bé, el Gat amb botes,
jo estic segur que en trobem molta gent jove,
gent gran que ho voldrà veure,
perquè crec que és un personatge que s'ha fet universal.
Vull dir, que és un personatge d'un secundari de rec
que al final es converteix en protagonista, no?
Ah, sí, és veritat.
I la veritat és que em sembla que tens ganes
tant tu com els nostres fills de veure-la.
O sigui, és així.
Sí o no?
Ja t'ho dic ara.
Sí, no?
Sí, sí.
A més, amb aquells ulls que posa
cada vegada que li han de dir alguna cosa
és que te l'emportaries cap a casa
i mira que a mi els gats no m'agraden,
però és que aquí...
És que t'arriba la fibra.
És que t'arriba.
Per això t'ho dic que a mi a nosaltres fa ser igual, no?
Jo diré d'es pel·lícules que crec que no té franja davant, no?
Que fins i tot la gent gran vindrà a veure-la i ja disfrutarà.
Els petits també, però ja estarà repartit, crec jo.
I després de que parlàvem del mètode perigros,
estem parlant ja d'una pel·lícula allà de Simone Freud,
de tot el tema de la psicologia,
que diu molt el temps en darrere,
vull dir que hi ha molts actors importants...
Bueno, jo crec que és el contrapunt de la setmana, no?
La pel·lícula intel·lectual de la setmana,
que ha funcionat molt bé, també.
I tenim la pel·lícula de por, que no podia fallar.
Perquè tu tens premonicions o no tens premonicions?
Sí, sí, premonicions la tenim.
És per això, que també és una que vindrà...
No la teníeu fins ara, crec, no?
Sí, sí, sí, sí, estem premonicions.
Ah, jo també m'he despistat amb tu.
No, no, tens raó, tens raó.
Fins ara teníem, clar, teníem les altres, la del...
Espera, ara...
Aquesta setmana estic una mica centrat amb aquestes dues, no?
Clar, teníem la del tiburón i teníem d'altres.
Sí, sí, premonicions estrena.
Però premonicions estrena i, a més a més,
surten també diverses cares conegudes.
Una d'elles fa, podríem dir, relativament poc,
la vam tenir a Tarragona.
Sí, haig de malcomit.
Com ho saps.
Sí, sí, aquesta també és una...
Bueno, d'aquestes de por, bueno, de flashsos,
d'aquestes històries que, bueno, que ens agraden,
que després passar un bon rato i per mantenir crispetes.
Com ho saps.
I de com les crispetes convulsivament a dinar entrant, eh?
Hi hauràs, perquè això ja és de qüestió de por, no?
Sí.
Doncs, Josep Eduard, gràcies per comentar-nos les estrenes.
Gràcies per comentar-nos que aquest enxanet,
que aquest enxanet va molt bé cap a un castell amunt
i que farà el pilar final o el castell que convingui,
i que teniu una setmana més per poder anar a veure-la,
recordem, tots els dies en un horari especial.
Tot s'ha de dir, eh?
Dos quarts de nou del vespre.
Això mateix.
Allà la trobarem.
Allà la trobarem.
Molt bé.
I segurament que potser si parléssim amb tu de cara a la setmana vinent,
depèn de com ha anat,
millor dius, mira, allarguem una miqueta més,
a veure què passa, no?
Sí, la veritat és que si espai hi ha,
ja te podria dir que l'allargaríem.
però ara és el tema d'espai,
que sorbrem de veure com anirà la setmana que ve.
Doncs estarem pendents de veure què és el que ens comenteu
de cara a properes setmanes.
Josep Eduard, moltíssimes gràcies i fins la propera.
Molt bé, gràcies a tots, Julia.
Adéu-siau i bona tarda.
Parlem.
Déu.