La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres en Beta i el saludem.
Beta, bona tarda i bon mes, que comencem avui mateix per nosaltres.
Hola, bona tarda. Sí, sí, comencem novembre,
però les notícies que us portarem avui són de l'aquest mes passat d'octubre,
però tot i així són fresques, fresques, perquè van passar la setmana passada.
Són d'actualitat encara, no?
O sigui que, podríem dir, més que fresques encara ens cremen a les mans.
Sí.
Ostres, que encara es poden comentar, no?
Sí, una va sobre caiguda de satèl·lits i tornem-hi.
Home, home.
D'allò que em parlàvem, que no paren de caure satèl·lits obsolets.
I l'altre d'enlairament de satèl·lits.
O sigui, aquest és de futur, té més recorregut i ens seguirem parlant.
Però bé, primer, per la caiguda, no?
Doncs vinga, sí, anem, perquè estàvem molt, podríem dir que neguitosos.
Sí.
Perquè hi havia un que ja va caure, que ens va deixar tranquil.
Sí, el Guards.
El Guards, que passava per damunt de Catalunya, però al final ens va deixar tranquils.
I hi havia una altra veta, que és el que a mi m'emmoïdava,
per aquella lent enorme, que passava no sé quantes tones,
veus, una tona, i que aquella tona, una vegada que entri a l'atmòsfera,
teòricament no s'ha de descomposa.
No, perquè era una lent d'un material, com vam dir la setmana passada.
Bé, la setmana passada no.
No, l'altra.
L'altra, sí, perquè el mastig, doncs, no ens va permetre, no?
Bé, doncs, una lent d'un material que aguantava l'abració de les temperatures,
perquè era un material, doncs, això, de barreja de vidre, materials sintètics moderns,
i el problema, diguéssim, de bombes, de rescalfaments i de tot plegat.
I, esclar, això, doncs, en principi, l'entrada a l'atmòsfera no s'havia de desintegrar, no?
No ho han explicat, no ho han explicat si se va acabar desintegrant o no, això no ho han explicat.
El que sí que al final han dit que la setmana passada els fragments d'aquest satèl·lit alemany,
rossat, era dels alemanys, es deia rossat, doncs van caure entre Índia i Myanmar.
Myanmar, Myanmar, és l'antiga, doncs, Birmania.
Sí, això, l'Àsia.
Sí, ja ha caigut?
Sí, sí, sí, sí, sí, ha caigut.
Oh, que estàvem tots patint, no?
Ens vas deixar creant l'ànima en un bilo i ara ja ho tenim més que fet.
Sí, perquè, esclar, fa dues setmanes dèiem, doncs, això,
que els científics no volien donar més pistes per no crear l'armisme, no?
I sort que no ho van fer perquè van estar a punt de caure en ciutats molt poblades d'Àsia.
Es parlava fins i tot, bé, ara es parla perquè allò que una vegada ha passat, doncs, ja no hi ha perill, no?
Però es parlava de ciutats xineses, doncs, amb una població bastant considerable, no?
Mira, quina por.
Sí, la qüestió és aquesta, no?, que una vegada ha passat, doncs, ara ja podem dir
que les dues ciutats que van estar molt al poc de rebre aquest impacte, aquestes dues ciutats
amb milions de residents que eren Yongjing i Zhengdu, que són, recordem-ho, doncs, de la Xina Popular,
doncs, s'han lliurat, s'han lliurat, que hagués passat, no?
Aquest satèl·lit científic rosat, doncs, de 2,69 tones, una d'elles, doncs, amb aquest material incombustible,
doncs, fóu llançat des del Cap Canya Baral a Florida el 1990
i va ser retirat el 1999 després d'haver estat usat per investigar forats negres i estrelles de neutró.
retirat, entre cometes, perquè, esclar, va deixar de ser útil, però estava voltant per allà fins que va perdre gas
i, bé, doncs, això que sabem.
No van dir res per por que causés una desgràcia.
Quan no ha passat la desgràcia, doncs, ja ho poden dir, va, va caure entre la Índia i Bitmarnia i ja està.
I ja està, i no ha tocat a ningú perquè ningú s'ha queixat.
Ja, però això és una mica en jugar a la sort, no?
I és el que parlàvem també fa dues setmanes, que s'hauria d'haver mirat,
o s'hauria de mirar d'ara endavant, d'anar una mica més en compte perquè
quan hi ha casos com aquest alrossat, que tenen aquestes peces que estan a prova de bomba,
que per tot i entrar a l'atmosfera, doncs, no es desfan, doncs, clar, una tona que caigui,
que pugui caure una ciutat molt poblada o a Tarragona mateix, no?,
que encara que no sigui poblada, però també faria el seu mal, no?
I tant, perquè no s'ha explicat, no s'ha acabat d'explicar que ha passat amb aquest talent, no?
No, no, no.
Ha dit que els diferents...
No, no, no ho diuen, no ho diuen.
Una vegada no ha passat cap desgràcia, ja es cura en salut i diuen, va a caure i ja està.
Segur que si hagués caigut a una d'aquestes ciutats xineses que hi havia la trajectòria,
aleshores, i hagués fet mal, doncs, haguessin tingut que reconèixer
que no eren trossets que caien, sinó que eren trossots grossos d'un material resistent a la calor, no?
Se sap d'algun més que ha de caure aproximadament?
Bé, bona pregunta, Sílvia, bona pregunta.
Ho dic perquè últimament mateix que me deixes amb un esraig al cor, eh?
Me l'estava esperant.
Te l'estàs esperant ja.
Aquesta pregunta me l'estic esperant, i també que caigui una altra, possiblement també...
No, no, per favor, espero que no, eh?
Però de moment no han dit res a científics, en aquest cas, doncs, hi ha silenci.
Sembla ser que ara, doncs, caurem, valgui la redundància d'això de caure,
caurem en un període tranquil, però, esclar, el perill ja és, és el que deia, no?
Que s'hauria de posar remei a aquestes situacions, i bé, encara que sigui en plan sincera ficció,
allò de la guerra de les galàxies, anar allí, anar destruint les restes que no serveixen,
perquè algun dia es prendrem mal.
No, sí, sí, sí.
Si no seguim jugant així, algun dia es prendrem mal, i, esclar, i en poc temps s'ha donat el cas
d'aquests dos satèl·lits, el Wars i el Rossat, esclar.
I els que queden, encara, donant voltes al voltant de la Terra,
doncs encara estan allà.
Clar, de la ferrella que està voltant, no? Esclar, aleshores, doncs,
algú hi haurà posar una solució, perquè fins que no prenguem mal...
Sí, no prenem, no prenem.
És el que, possiblement, també passarà.
Fins que algú no prengui mal, doncs, no s'hi posaran els mitges.
També és trist, no?
Sí, i més que trist, és que les conseqüències que porti a partir d'aquell moment.
Sí, sí.
Perquè s'ha de veure de quina manera cau, a sobre d'on cau,
i després qui ve és el que passa a partir d'aquest moment que caigui.
Sí, és clar, i aleshores qui també se fa responsable,
en aquest cas del satèl·lit, aquest últim, era alemany,
doncs, qui vés pagat, l'Institut Científic Alemany,
el govern Alemany...
Ai, la senyora Merkel, amb les mans al cap, amb els mans al cap que té...
No, no, però aquí tampoc no es tracta de pagar indemnitzacions,
es tracta de dir que directament no caigui i no faci mal, no?
Bé, doncs, aquesta és la notícia de les caigudes,
que de moment...
De les caigudes, sí.
Ara m'has agradat, Bé, t'ha.
De moment ho deixem tranquil·litat,
perquè no se n'albira cap, és el que t'estava dient,
però estarem amb atents per si hi ha algun indici,
per una petita indici que hi hagi,
doncs, eh, que n'hi ha un altre que hi ha un altre,
però de moment no, tranquils.
No sé si t'has fixat avui quan entraves,
que he portat les xancletes,
no m'has vist que vaig així com de vacances?
Ah, sí, és veritat.
No, és que no sé, dic que avui el Lluís
me parla dels viatges especials
i jo me preparo ja amb la maleta, la xancleta...
Ah, bé, bé.
No, no en parlarem avui, no?
No, no, no es tracta d'anar a nosaltres a l'espai.
En aquest cas s'han enviat dos satèl·lits
i que té molt de futur la cosa.
El que passa és que tot hi ha així,
a pesar de tenir futur,
doncs els problemes econòmics també hi afecten.
estem parlant del sistema galileu,
que seria la competència directa del GPS nord-americà.
La setmana passada s'hi van posar les piles ja d'una vegada
i feia temps que havien d'haver posat aquests satèl·lits
per per qüestions econòmiques,
s'han endarrerint la cosa, endarrerint...
I bé, doncs, finalment, doncs, sí,
la Unió Europea, que és qui està al darrere tot plegat,
doncs, des de la Guaiana francesa,
que seria el Port Especial Europeu de Curú,
es van llançar aquests dos primers satèl·lits
que seran una primera, doncs, avançadeta,
o avançament de satèl·lits,
perquè al final n'hi ha d'haver 30.
Clar, perquè el sistema sigui operatiu
i cobreixi tot el món,
doncs n'hi ha d'haver 30.
És clar, de moment s'han llançat els dos primers,
els posen en òrbita,
comprovaran el seu funcionament, etcètera, etcètera.
Totes les proves que s'ha hagut de fer.
si veuen que la cosa en tira endavant,
doncs, aleshores, ja serà un continu de viatges fins a 30, no?
Possiblement tu t'hi puguis apuntar un d'aquests viatges.
Jo vaig vestida, però jo crec que vaig haver vestida
per anar aquí al costat de la platja, eh?
Bé, però entre satèl·lits i satèl·lits de Galileu,
doncs, tu podies apuntar.
Escolta, me deixen pujar un moment, després ja...
Sí, és per explicar-ho per la ràdio?
Tu creus que això col·laria?
Home.
Home, jo provaria de trucar al senyor Virgin,
i a veure si amb una mica de sort...
Bé, però això del senyor Virgin és una altra història.
Estan parlant de satèl·lits,
que també podríem manar...
Però jo prefereixo l'altre, que és així, d'anada i tornada.
El satèl·lit saps que puja,
i la tornada ja veus que és complicada, eh?
Estic molt d'acord amb tu,
perquè el problema que hi ha,
que et col·lis allí de polizón, entre cometes,
a un satèl·lit d'aquestos,
és que tens la garantia de la pujada,
però no la baixada.
Veus?
Aleshores, millor parlar amb el senyor Virgin...
Ja anàvem, ja anàvem.
Millor parlar amb el senyor Virgin,
que ho tindràs millor a l'hora de tornar, no?
Perquè suposo que t'estaran esperant gent, no?
Per això et deia, a més,
a veure si amb aquesta història que som de la ràdio,
ens convota la pena,
que són 170.000 euros, crec que costa.
Bé, sí.
I és una bona pena, perquè clar,
per pagar a qui ho tingui, sí,
que ho passi, però si no...
Val diners.
Doncs bé, parlem una miqueta així per sobre,
perquè en parlarem més abastament,
més endavant,
perquè és clar, no és una qüestió de carregar
amb dades a la gent.
Només dir la bona notícia
que finalment la Unió Europea
s'ha decidit, després de temps de demora,
doncs ja ha de començar el projecte Galileu,
que és això,
és fer la competència directa
als GPS nord-americans
que es van llençar als anys 70.
Què passa amb els GPS nord-americans?
Clar, ja són vellets.
Ja tenen una edat,
no hi ha millor dit.
Sí, tenen una edat,
i aleshores ja fallen,
ja fallen,
i les seves dades no són tan,
ja no són tan precises
com les que, en principi,
seran les del Galileu,
que seran molt més fiables,
o sigui que la precisió serà més bona,
tindran altres prestacions,
a més a més de servir de GPS,
i és el que dèiem,
seran en total 30 els satèl·lits
que completaran la xerxa Galileu,
i es preveu completar-ho,
doncs, el 2020.
O sigui que tampoc no creguis
que la cosa serà d'avui per demà.
No, no.
Es han llançat dos,
han de fer una manera de proves,
que duraran un any, dos anys,
el que sigui,
perquè no hi ha presa,
perquè quan es vagin llançant,
si és que tot funciona,
que esperem que sigui,
sí, no?
Que aquests dos satèl·lits funcionin bé,
doncs, aleshores diguin,
va, comencem a llançar la resta
fins a l'hora de 30,
no serà allò un dia un,
un altre dia no,
serà un any un,
un any un altre,
fins al 2020 hi ha temps,
no?
Però jo m'hi pregunto,
a veure,
pujaran molts,
però ja n'hi ha molts més allà dalt.
Sí, però...
No es faran nosa?
No hi arribarà un moment
que diràs,
a veure,
no podríem centralitzar
i llançar un o dos
que serveixin per gairebé tot,
per fer-ho més global?
Per fer una bona xarxa global
necessites això com a mínim 30,
perquè, esclar,
un satèl·lit,
doncs,
té una acció d'influència,
no?
Sí.
Aleshores, tu,
doncs,
si estàs a Europa,
doncs,
potser,
et va bé que en tinguis un,
però depèn d'on estiguis a Europa.
Si estàs al sud d'Europa,
necessitaràs un.
Si te'n vas a Suècia,
tot i ser Europa,
i la distància és tan gran
que potser necessitaràs una altra,
no?
Doncs compta que potser a Europa
necessitaràs dos o tres.
Àsia necessitaràs...
Sí,
sí,
uns quants més,
clar,
clar.
Després a Austràlia,
després,
clar,
tu estàs fent un sistema
que vols fer la competència
a GPS,
no?
I en aquest cas,
doncs,
vols agafar els clients
no tan sols europeus,
sinó clients mundials.
Aleshores,
per cobrir tot el planeta,
tot,
des de la Xina
fins a Europa,
fins a Amèrica,
fins a l'Àfrica,
necessites això,
30,
no?
Que n'hi ha molts,
sí,
però també dient que el cel
és molt gran,
el nostre horitzó,
el nostre espai
és molt gran
i no es destorben.
A més a més,
fan servir
òrbites diferents,
no?
O sigui,
els GPS non-americans
els som jo estan
a 30.000 metres,
doncs,
els europeus aniran
a...
A mi a 40,
a 50,
a cap amunt o cap avall,
no?
Però per no destorbar-se.
No s'interferiran,
és com també els corredors aèris
de s'avions,
no?
Tu veus passar molt d'avions
i tu hi sembles
una vegada que es troben dos avions
i no xoquen perquè...
Fa per xoc,
perquè dius,
m'em,
perquè són corredors aèris
i un passadís
va a una alçada
i un altre va a una altra alçada,
no?
Està tot en aquest sentit calculat,
no?
A veure,
el problema
no és que hi hagi
molts de satèl·lits operatius,
perquè l'espai és molt gran,
el cel és molt gran,
el problema és
quan deixen de ser útils...
És el que parlàvem abans,
no?
El que parlàvem abans,
això mateix.
Aquest seria el problema,
no?
Doncs,
aquest projecte
que s'ha completat el 2020,
doncs,
ha trigat a tirar endavant
perquè li costa traure empreses
i té una forta competència,
sí?
Perquè si,
esclar,
les empreses privades
de moment
encara no aposten
per aquest sistema,
el Galileu,
perquè, esclar,
tu vas a buscar un navegador,
GPS,
esclar,
tots van de cara,
doncs,
el GPS,
el sistema GPS,
esclar,
representa que les empreses
que tenen això,
localitzadors,
geogràfics,
doncs,
s'hauran també de posar
el Galileu.
Aleshores,
esclar,
hi ha d'haver una iniciativa privada
perquè tu vagis al mercat
i puguis comprar
un aparell
que pugui detectar
aquests satèl·lits,
no, Galileu?
Esclar,
i de moment
les empreses
que s'hi dediquen
a fer aquests aparells,
diuen,
nosaltres amb els GPS
també,
encara que tinguin
una rada
de localització,
encara que tinguin 70 anys,
bé,
no,
70 anys no,
que són dels anys 70,
bé,
no,
no sé què ho haguéssim pas.
Són dels anys 70,
no és que tinguin 70 anys,
ara.
Tindrien uns 40 anys,
més o menys.
Sí,
això mateix ens han confós,
però bé,
també 40 anys és una edat,
no?
Déu-n'hi-do.
Bé,
la qüestió és aquesta,
no?
Les empreses
no ho tenen clar.
Jo crec que és més,
potser,
la part de rendiment
possible
de cara a un futur,
perquè els aparells,
depèn de com,
els està posant
més barats
en el preu
que els GPS d'ara.
Sí.
Almenys per començar
a vendre
i fer-te un espai comercial,
no?
Això mateix.
A mi els que et coneguin.
I clar,
tot això ha de tenir
un suport econòmic
darrere que potser
ara mateix,
a causa de la crisi,
i el que s'està fomentant
no existeix.
Clar,
aleshores,
doncs,
les empreses
van a lo segur
i si lo segur
és GPS,
doncs,
de moment
no es posaran
a fabricar
per llegir
els satèl·lits
de Galileu,
no?
En el moment
que potser
la gent es comenci
a queixar
que hi hagi
molts problemes
i el GPS
ja no comenci
a funcionar
com a dia a fer-ho,
llavors seria el moment
idoni
perquè tot això
comenci a esclater,
no?
Això mateix.
Per això
és el retard
que hi ha hagut,
no?
Després,
és la força de competència,
representa que
els xinesos
van per la seva,
van a la seva,
és el que dèiem
també fa un parell
de setmanes
que hi ha
l'estació especial
internacional
que hi ha
en tots els països
del món
que s'han unit
per això
d'unir esforços,
no?
I tots estan allí
representats,
excepte els xinesos
que van a la seva,
que volen muntar
la seva estació
especial internacional.
Doncs en aquest cas
també
tenen un sistema
que es diu
Veiyu
i també els xinesos
volen fer
una manatge GPS
a la xinesa
i també,
vinga,
els xinesos,
esclar,
això ho tenen bé
perquè a més a més
de llençar satèl·lits
com és una mà
d'obra barata
també fabricant
els aparells
i veus
Made in China
un aparell
per localitzar
els seus,
a meitat de preu
que els localitzadors
GPS o Galileu,
esclar,
inundaran el mercat
del seu
i aquesta és
la forta competència.
A més a més,
no t'ho perdis,
no t'ho perdis,
l'última,
no t'ho perdis.
Els americans
que veuen
passar aquesta pel·lícula
entre els europeus
i els xinesos
diuen,
ostres,
entre els xinesos
i els europeus
nosaltres estem perdent quota,
doncs saps
quina han tingut de pensada?
Quina?
Doncs tenen ara també
previst actualitzar
el sistema GPS,
o sigui,
substituir els subsolets
i posar-ne de més moderat
però continuant sent GPS,
en aquest cas seria
GPS,
la nova generació,
queda bé,
la new generation,
no?
Aleshores,
entre americans,
europeus i xinesos,
doncs,
tria tu i...
Però saps què em falta aquí
per acabar d'adobar la història?
Què falta?
La part dels països
del petroli,
que dic jo.
que aquests,
a veure,
tenen recursos,
tenen molt de capital
i també tenen molt d'eventiva.
Sí,
però aquests països,
sí,
aquests països,
em sembla que la preocupació
que vagin
per la seva compte,
no.
Aquests països,
de moment,
estan fent una política
bastant intel·ligent,
crec jo,
i en lloc de fer,
o sigui,
anar a la seva
com fan els xinesos
i unir-se a tots els països
que tenen diners,
els que tenen,
els àrabs que tenen diners,
vaja,
doncs,
en aquest cas,
ara ja s'haurita
i altres,
no?
En lloc de dir,
doncs,
jo tenia alguna estació especial,
jo tenia alguna estació especial,
doncs,
són intel·ligents,
crec jo,
i aposten,
doncs,
per prendre els seus diners
i entrar en les empreses
de...
Que ja estan consolidades
i que d'alguna manera
ja tenen el rendiment fet,
no?
Això mateix,
o sigui,
en lloc de dir,
doncs,
vaig a fer la meva estació especial,
doncs,
no,
entren en una empresa
que es dedica a fer components
o naus o satèl·lits
i inverteixen allí
i tenen la seva part de benefici,
no?
I en aquest sentit,
doncs,
jo,
no t'estranyi
que dins del sistema xinès
hi hagi algun àrab
ric àrab invertint,
el sistema també europeu
i també hi hagi inversions àrabs,
no?
Que és,
en el fons,
el que estan fent
en el món del futbol,
que és el que es veu més.
Vull dir,
en lloc de crear
un superequip
a Arabia Saudita
o a Qatar
o Kuwait,
aquests països
que són rics en petroli,
doncs,
prefereixen els seus diners
comprar equips europeus.
Sí, sí,
o comprar accions
o comprar coses
que es vegin
però de coses que ja estan...
O posar publicitat
a samarretes,
Qatar's foundations
i, esclar,
aleshores,
doncs,
és el sistema
i si ho fan en el futbol
també ho fan en tecnologia,
no?
De moment,
això ja també ens està bé
perquè si no,
si hi eren pocs,
doncs,
no es faltaria els arbs.
No t'ho imagina't,
eh?
No, no,
per això...
És el que et deia al principi,
que arriba un moment...
Aleshores sí que no sé que hi hauria ja.
A no sé que hi hauria,
al final hauríem de fer-ho
per torns.
sisplau,
agafem un número,
a veure qui llençarà els satèl·lis
i després a l'hora de baixar
a veure on cauen,
que aquest és un altre.
Hauríem de fer una diana gegant
i a veure on cauria,
posant una miqueta més de broma a l'assumpte,
perquè a veure no la té, però...
I bé,
doncs,
hem parlat molt d'això del Galileu,
en seguirem parlant,
però només deixarem dir-te
l'última dada.
L'última dada
que,
en aquest sentit,
tant americans
com europeus,
excepte els xinesos,
que també en qüestió
de naus euroespecials
també van a la seva,
doncs,
en qüestió d'americans
i d'europeus,
ens confiem molt
de la tecnologia russa,
de la de tota la vida.
Allò que dius,
hòstia,
tecnologia russa,
però...
És un ferro,
però dura,
és duradera.
I estem fent servir
per llançar tant
les naus americanes
com els satèl·lits europeus
els Soyuz russos.
O sigui,
una nau Soyuz
que ve de la carrera espacial
de 160,
actualitzada,
això sí,
doncs,
ni els americans
ni els europeus
tenint nous pròpies
i hem d'agafar
tecnologia russa.
Ves també on hem arribat,
no?,
que és fiable,
no?,
però vull dir que
és aquelles contradiccions
que quan hi havia
la Guerra Freda
mai hauríem pensat
que anys més tard
descauria el teló de ser
i tant europeus
com americans
farien servir
naus soviètiques
o exsoviètiques,
en aquest cas,
per portar a l'espai
els seus satèl·lits,
quines contradiccions
que porta la història.
No, no,
jo recordo fins i tot
que al principi,
quan estava tota la Guerra Freda
encara que
amb moltes de les peces
que eren russes
se'ls deien gremlins,
que per això també va venir
la història de la pel·lícula
en si,
perquè eren gremlins,
eren com a coses alienes
i que podien fer
més mal que bé.
Doncs sí.
I la gent no volia gremlins,
no volia gremlins
dins dels seus cotxes
ni dins de qualsevol aparell
que tingués a casa seva
perquè eren americans
abans que res
i havien de tenir
la seva bandera americana.
Això mateix.
Perquè veus com canvien
les coses.
Com ha canviat la cosa,
ja t'ho dic.
És fantàstic.
M'agrada, eh?
Perquè vagi sobre aquesta qüestió.
Esclar, però,
és la unió, no?
Aquelles contradiccions de la història
que dius fa uns anys
era impensable
i ara, doncs,
els no americans
que s'han càncer
sense transbordadors
especials per jubilació
també perquè tenien una edat,
doncs,
les properes missions
que han d'enviar
per anar a l'estació
espacial internacional
per llançar qualsevol satèl·lit,
doncs,
faran servir
nous sódios russes.
Els europeus,
per un projecte de Galileu,
han confiat també
les nous sódios russes.
Recordem-ho, però, eh?
Recordem-ho,
t'ho anem a insistir,
que són actualitzades.
O sigui,
la tecnologia base
és dels 60,
però s'han anat modernitzant
i és tecnologia
del segle XXI.
Però, tot i així,
és allò que dius,
ostres, al final
és com una rebenja
que se serveix
a un plat fred, no?
Al cap dels anys
els russos han dit,
doncs, mira,
nosaltres estem aquí
i la nostra tecnologia
teníem raó,
és la més fiable.
Encara té eropes, no?
Sí,
els seus coets
ens portaran a l'espai.
Doncs, no, res,
anem a fer un altre viatge
en aquest cas
sense coets,
sense russos,
sense res,
un viatge en la imaginació,
un planeta vinília
i anem als anys 80.
Agafa carrerilla, eh?
Agafa carrerilla, eh?
Agafa carrerilla, ara ja, eh?
Estàs pujant,
és que m'ha anat
com anent al llit
i anem amb un grup
que es deia
Aflocos Siguls,
a tu no sé si et sona,
però la cançó
segur que sí que et sonarà,
a tu hi ha molta gent.
Aflocos Siguls
en traducció al català
seria com un estol
de gavines,
no allò,
una bandada
de gaviotes,
no?
Sí, sí, sí.
Doncs, un estol de gavines
i així es deia
en aquest grup
que feien cançons
tan interessants
com aquesta,
recordem-ho,
del 84
que es deia així,
the more of your life,
the more of your love,
o sigui,
el millor de la teva vida
i el millor del teu amor.
Ja, ja ho veureu,
si et sonarà.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
i els grups
de les cançons
i és d'aquestes cançons
que tothom ha escoltat
moltes vegades
però s'ha preguntat
i qui la cantava?
Doncs, Aflocos o Siguls
i no era l'única,
en tenien moltes més
de molt bones
que anirem descobrint
al llarg de la temporada.
Sí,
perquè ara ja
el Beta no el tenim
fins la setmana vinent,
fins el proper dimecres,
que esperem que no hi hagi ginàstic,
ni que sigui festa,
ni reta res,
i serà dia 9 de novembre.
Beta,
moltes gràcies.
Ha de veure'l.
I nosaltres continuem mirant cap a l'espai.
A veure què trobem més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.