I ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda, benvinguda.
Molt bona tarda i no estic sola.
No, no, ja veig que te busques bones companyies, eh?
No, no, no.
No sé què passa, què passa?
No enganyem, bones companyies no.
Home, és una bona companyia.
He hagut de buscar la llengua més viperina de tota aquesta emisora.
Home, a més a més, els divendres al migdia ja li fa.
Mira què te fa, mira què te fa, marrano, marrano.
I no m'ha calgut allò remenar gaire, eh?
De seguida ho he vist clar.
És allò que fins i tot crec que s'ha ofert voluntari, eh?
Justa, justa, justa.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
M'han ensabonat aquestes dues dones.
Miquel González.
Bona tarda.
Portem, Miquel.
Digui.
De cara a l'any vinent, dintre del programa dels Ja Tardes,
pensa en fer alguna coseta amb nosaltres.
Ja sé que tens molta feina.
Si jo per pensar...
I per fer que no sigui, no?
Jo per pensar i per fer que no sigui.
Marr, ja el vaig enredar aquesta setmana
amb l'entrevista amb el Sergio Dalma.
Ai, sí?
També?
Sí.
Amb els OBK, amb el Sergio Dalma...
Home, ja estem agafant carrerilla.
Ja, ja, ja.
I a veure si ja que formi part del Covid-Diari.
Tu vols fer un tandem.
Sabeu si Sergio Dalma s'ha canviat el telèfon mòbil?
No, per què?
No, perquè com se li tallava tota l'estona.
Però no era d'ell, era del Road Manager.
Ah.
Com que està en Road...
Germà de Road Stewards.
Exacte.
Cosí germà.
Cosí germà.
Bueno, escoltem-me.
Digue'm, vostè.
Benvinguts.
Bienvenido.
Sí.
Na, na, na, na, na.
Sí.
Bienvenido.
Bienvenido.
Tu com a disc jockey no et guanyaries la vida, Sílvia, eh?
No, no, ja t'ho dic ara que no.
Tu vés punxant discos a la ràdio, però...
La veu la té.
Però no, però no, eh?
Menys mal.
Que quan parlis d'aquella canta en què jo, Messia, jo també, eh?
No, no, no, no, no.
Jo ja saps que d'ella no parlaré avui.
Per què, home, si és l'últim de l'any, home.
Ho has d'arreglar perquè m'has posat bona música.
Com ho sabes.
És l'últim programa de l'any.
Deixarem descansar les orelles dels nostres oients fins...
Fins quant?
Fins el dia 12 de gener?
Sí, el dia 12, tornem.
Imagina't tu.
Podran viure sense naltros?
Home, jo crec que podran passar.
Sentim la cançó del Zoveca?
Sí.
Som-hi.
La sonrisa se empezó a torcer.
Signo de interrogación.
Hoy despierto hasta las seis.
Soy capaz de no volver.
Tengo intacta la ilusión.
Tú sigue así.
Sigue bailándome.
Sigue mintiéndote.
Sigue así.
Cuéntame a mí.
¿Qué está pasándote?
¿Qué estás buscando aquí?
Este es tu fin.
Tú sigue así.
Sigue bailándome.
Sigue mintiéndote.
Sigue así.
Cuéntame a mí.
¿Qué está pasándote?
¿Qué se ha cienado aquí?
Voy vestido para ser el rey.
Con trocitos de mi ayer.
No me puedes conocer.
Interpreto este papel.
Interpreto este papel.
Que siga el fin por su función.
Tú sigue así.
Sigue bailándome.
Sigue mintiéndote.
Sigue así.
Cuéntame a mí.
Cuéntame a mí.
¿Qué está pasándote?
¿Qué estás buscando aquí?
Este es tu fin.
Tú sigue así.
Sigue bailándome.
Sigue mintiéndote.
Sigue así.
Sigue así.
Sigue así.
Sigue así.
Sigue así.
Ai, ai, ai, ai.
M'encanta aquesta segona, es veus?
Aquest punt hi ha estat en directe.
M'heu tocat el punt dèbil, ho sento.
Després diu que perquè no vinc més vegades.
Esclar, si vinc i em tracteu tan bé, doncs...
Genial.
Jo no entenc com algú pot seguir assentat.
Impossible, eh?
Impossible, impossible.
Jo ara mateix m'ho imagino.
És que he dinat bé avui, llavors no puc aixecar-lo.
Estic imaginant-me els cinc o sis oients que tenim.
Tots fets davant de la seva ràdio.
Home, jo espero que uns quants més, no?
Bueno, és per fer-ho allà, home...
Unes 30.000, per ahir.
O un mas.
O un mas.
O feria l'avinguda aquesta de gent.
Saltant.
Que guai, eh?
Com es diu això, que cantes, però que no cantes, però que balles?
Un playback.
Un Smash Mood o alguna vegada.
Ah, un flashmood.
Un flashmood.
Exacte.
Ui, sí, ja xulíssim amb aquesta cançó, eh?
Hombre...
I per aquí Tarragona?
Fem-ho o què?
Ai, no ho sé.
Vinga, va, ara, som-hi.
Ara?
Ara, ara, som-hi, va.
Ara, som-hi, va.
Ara, som-hi, va.
Vinga, va, som-hi, va.
El que puc fer ara és baixar de la taula, és el que hauria de fer jo per seguir-ho.
Sí, aviam si cauràs.
Compte, et dona-hi un cop de mà.
Sí, no, no cal.
Miquel, agafa, agafa, agafa, agafa.
Perfecte.
Compte, eh?
Cuidado.
Ja està, ja està.
Oi, és que mira, ens posem, ens posem com en motos, eh?
Ens posem a meu.
Ostres, quina cançó, per l'amor de Dios, eh?
Hola.
Ha sigut un any que ja està.
No, és que estic posant l'eleco.
No m'ha surt, no surt.
No, no, no, Sílvia.
No sé què ha passat.
No.
Hola.
Si us plau.
Ai, no, ara no surt.
Sílvia, si us plau.
No, m'he promès a mi mateixa que no parlaríem d'ella, que no diré ni el seu nom.
Per què?
Perquè no vull entrar en aquesta evitació.
Qui és?
Jo no ho sé qui és.
És la Billonci.
Ai, què ho he dit ja?
Jo us havia d'explicar una cosa, doncs, de la Billonci.
Ah, sí?
Per això has posat l'eleco.
Clar.
Digues.
Ja té el seu bebè, el seu fill petit, ja té perfil al Twitter.
Ja es té, però si encara no l'ha nascut, no?
Doncs imagina't.
Imagina't.
I quina foto té?
No ho sé, no ho sé.
Home, l'última ecografia.
Segurament.
Segurament.
Tu saps, no, Miquel, que aquest nen, que és una nena, em sembla,
que naixerà d'aquí no res, té una habitació de 200 metres quadrats?
Bueno, aquí no té una habitació de 200 quadrats avui en dia.
Home, de fet, estem aquí, la pots veure.
Ah, exacte.
Cada vegada que parlem de la Billonci, la Sílvia ens posa l'habitació d'ell,
d'aquella criatura que jo trobo que començarà a caminar molt aviat,
si no, anirà amb moto abans de caminar.
Imagina't, ha de tenir ja portàtil i un iPhone per fer els tuits i coses aquestes.
i dirà...
No, no, però ja ho fa, no?
Per què?
Per comunicar-se amb la mare.
Mama, m'he fet caca, porta'm el bibi.
Agafa el telèfon.
Ja ho fan per això, ja dius, la comunicació amb la família,
que no estigui renyida amb els 200 metres quadrats de l'habitació.
De l'obitori d'aquella nena.
Déu-n'hi-do.
Ja està?
Podem sortir, no?
Sí, sortim, sí.
Fa calor aquí.
És que la calefacció, ara.
La Billonci ja ho té, això, posa la calefacció sempre a mullar.
Oh, la finestra.
No, que se'ns emporta...
És una mujer friolera.
Se'ns emporta l'aire, que saps que estem en un àtic.
200 metres quadrats i no té porta a l'habitació.
Us ho fixa.
És que sortim...
Sortim per la finestra.
Apunta-ho, Sílvia.
A partir d'ara, cada vegada que s'acabi l'eco s'ha de tancar la porta.
FX, efecte puertas.
Ei, que no és cap indirecta, eh?
Què passa que la Mar m'ha dit...
Posa'm això, què és, Mar?
Sí.
Espera, què diu? Què dius?
Canta, ell no fa...
Fa les icos.
Fa la musiqueta de fons.
Veus, Mar, t'hauria d'haver portat l'organillo.
Per què?
Perquè tu no...
Que m'estàs dient, capra?
No t'ho dic, marxitant.
No, no anava per aquí.
No.
No anava per aquí, jo crec, eh?
No, no.
Ni per altres camins tortuosos, eh?
No, és que clar, jo hauria de fer...
He pensat en la versió normal, dic, també pensarà malament,
dic, prefereixo no dir-ho.
Per això he dit l'organillo, que ha sonat una miqueta millor.
Ah, ah, ah, per l'òrgano.
Per exemple.
Cada cop ho porto el seu d'òrgano.
Hi ha una ampolla que ha de sortir ja.
Ja està, ja està.
Ja està a la ciutat.
Sí, sí, sí, sí.
Surt ja, ja que ets dies.
Avui? No era avui?
Avui, avui.
Avui, dia 22, esclar.
La Sílvia ha estat enganxada, no a la loteria.
Gràcies, Mar, gràcies.
No a la loteria, ha estat enganxada tot el rato
per veure la presentació de la ditjosa ampolla
que vam estar parlant la setmana passada.
Home, 25, no?
Sílvia.
Què?
No hem de parlar, d'això ja ho vam parlar.
No em tornes a posar aquesta cançó.
Ja m'estàs monopolitzant al meu mini espai.
Jo vull parlar del Fernando Alonso i la Raquel del Rosario.
Oh, home, quina pena em fa tot.
A mi també.
Sí, sí, ja sé per on vas, ja ho sé per on vas.
Vam començar a sortir el 2005.
Oh.
Es van casar el 2006
i ha sigut tan ràpid,
ha sigut tan ràpid
que ja han decidit que meditadament
i de mútu acord es separen.
Oh, Miquel.
No estic d'acord.
Toca, toca.
Per què, per què?
Ningú pot separar-se de mútu acord.
No existeixen les separacions de bon rotllo.
Jo tampoc no crec.
Que li pregunten els vimpiners.
I em fa molta gràcia perquè...
Però, hermanos, era incienso esto, no?
En el comunicat posen
que se separen com a parella
que no com a amics.
Mentida, podrida.
Van a quedar a tomar algo todas las noches.
Sí, mentida, podrida.
Oye, Raquel, vente que estoy solo.
Vente que tengo frío.
Dirà, pues, ponte el mono de piel.
Ponte el casco.
Jo crec que això, que és que...
Viuen molt de pressa.
Quina gent de la Fórmula 1.
Viuen massa de pressa, sí.
Viuen molt de pressa.
Però, bueno, 5 anys, tu.
5 anys.
Li ha durat més que el contracte amb Segons Quim.
Vaya.
M'agrada molt aquesta cançó.
El videoclip no té ni poca ni solta,
però m'encanta la cançó.
Sentim-la.
M'agrada molt aquesta cançó.
Sessi, powerful, yes.
They love to get a little nasty.
This ain't a game, you'll see.
You can put the blame on me.
Dale muñequita, ahora ahí.
And let it rain over me.
My body don't lie.
I'm out of my mind.
Let it rain over me.
I'm rising so high.
Out of my mind.
Don't let it rain over me.
Fins demà!
He de fer una puntualització!
A veure, apunta, apunta!
Què ha passat?
No, és que ho he d'explicar, perquè...
Aquesta cançó m'agrada molt, però he de fer una queixa.
A veure, queixa't.
Com se diuen la gent que realment dissenya un videoclip?
Dissenyadors de videoclip?
Realitzadors, no ho sé, no ho sé.
Sí, realitzadors, no?
La cançó està molt bé, la cançó té molt d'allò que enganxa,
però el videoclip és molt poc que solta,
perquè surten el Marc Anthony, que en parlarem ara d'ell,
i el dijous que hi ha aquest de turno...
El people? Home, ja, Déu-n'hi-do!
Tots dos, amb uns cosos que semblen flans,
que no tenen cap gràcia,
amb un desert, amb una ventada de por,
arrencant-se les camises, que dius...
No, no, xata!
Tenen calor, tenen calor!
Ni ets el Jules Cluny, ni tens el cos del duque, xata!
No!
De la duquesa, més que del duque!
Pita, la de Alba!
Menys mal!
Ai, ai, clar, del fred que fot el desert amb aquest ventilador
que els hi deuen posar...
No, no, jo no crec que sigui del fred, eh?
Ara, això sí, el cervell no soli d'espantina, tu!
Mar, jo no crec que sigui del fred,
jo crec que és més de la sorra que li cau als ulls...
Els ulls...
Ai, ai, ai!
Ai, ai!
I que després, jo crec que els veig allò els ulls florosos,
allò inflats...
Ai, sí, sí, sí, sí, sí, sí...
Pobre xic, ja el que són!
Lamentándose, perquè la Gillow l'hem vist ja...
aferrada amb un manso, eh?
Ja t'ho vaig dir, te'n recordes que t'ho vaig dir?
Però ja hem vist fotos, ja hem vist fotos, nena!
Però ho he dit, xata!
Hem vist fotos amb el bailarín, però escolta'm...
¿A la llumada te ha repuesto?
Ah, exacte, sí, però no se ha muerto el Marc Anthony.
Bueno, però ja lo ha quitado de medio...
Això sí, ho ha matado, no se ha muerto, l'ha matado.
L'ha matado con el Pitbull, diu, ves cap allà...
Jo ja he gravat primer...
Al cuello, al cuello!
Jo ja he gravat primer, igual tot va ser culpa del Pitbull, això.
Eh, claro, el temps, eh?
Perquè primer...
Que el Pitbull per allà em passa...
Clar, primer va gravar la Jennifer López amb el Pitbull,
i ara el Marc Anthony, aquí hi ha alguna cosa, eh?
Aquí, clar...
Ah, però amb la Paulina va gravar, però amb el Colate, no?
Ja està bé?
No ho sé...
Espera't, espera't, que ara arribarà, no?
Que cada sis mesos hi ha crisis amb aquells dos.
Bé, la qüestió és que el Marc Anthony, a part de cantar bé i tenir un cos ridícul,
és molt generós.
Sí, sí, sí, perquè vol demostrar...
A la llum d'ara, eh, Marc?
Sí, que és un jefe agraït.
Veus?
I què fa?
Doncs acaba la gira i agafa els 14 membres del seu equip
i se'ls emporta a la República Dominicana amb tots els gastos pagats de vacances.
Marc, igual que aquí.
Igual.
Si no sé què t'estranyes.
Igual que aquí.
Això ho fan totes les coses.
Jo també em pensava, dic, Tarragona a ràdio, això no ho fa molts col·laboradors.
No, no, vinga, una setmana d'espa.
No, no, ha de ser treballadors, col·laboradors no...
Ah, els que no tenim nòmina, no.
No pots dir...
Allà dintre tenim una banyera que, si vols, si vols.
L'únic d'espa, te podem...
Amb uns canuts, la Sílvia i jo et farem bombolles.
Unes canuts?
Te farem bombolles, amb unes palletes.
M'ha agradat això, amb les bombolles i les palletes.
És que anava a dir...
Bueno, que és que canuts no queda molt millor, tampoc.
No, no, no, no.
Vinga, va, que estem bé no n'hi protegit, eh, per favor.
Total, no, però jo sóc de...
Anava a dir d'espuma, no.
De sales de baño.
Jo sóc esponjosa, però a més a més sóc de sucre.
Molt bé.
Ja pot dir coses.
Jo puc dir el que vulgui.
Molt bé.
Perquè no em poden fotre fora, m'entens?
Entre altres coses.
Bé, deixem el tema.
El que pot ser és que no em deixin entrar, però...
Això...
Deixem el tema.
Deixem el tema.
Què li ha passat més al Marc, que tenia part que és tan generós i tan bona persona?
Ja està, què vols?
Encara que llets i tot això que has dit també.
Què més vols que li passi, pobre xiquet?
No, ja està.
Digue'm jo que no hi hagi trobat una nòvia per tornar-li el cop a la Jennifer.
Ha sigut un any, un any...
Una mica durillo per ell.
Un any espès.
No, no, durillo, durillo, eh, crec.
Però mira que et digui...
Què?
Que ningú...
Mira que et digui.
Que ningú no havia sentit parlar tant d'ell des que es va separar.
Això sí, també és veritat.
Eh?
Eh, la Jennifer, eh?
Com es va saber?
Nòvies no sé, però concerts hi han sortit molts.
Veu?
I que duri, i que duri, tal com està el món de la música.
Mira, mira que t'ho poso, mira que t'ho poso.
Mira que t'ho poso, mira que besona.
És el Serrat con el Sabina, una cosa extraordinària.
Sí, una cosa...
És la primera vez, la primera vez.
La cara de poc era perquè no l'ha sentit mai.
És la primera vegada que la sento, aquesta cançó.
Sabina, Sabina ja ha tret això que té la gola que no li deixa cantar?
No, que és el que li dóna la personalitat.
Per favor.
No, però Sabina no canta, Sabina recita.
Sabina fa 20 anys que no té veu per cantar, ja.
No, no ho he tingut mai, però és molt volatxista.
Sí, al principi sí, quan cantava allò de Pissa l'accelerador.
Jo crec que el va pissar massa, no?
I ara, mira, s'ha quedat...
Va passar de frenada.
Sí, va passar de rosca.
Va passar de rosca.
Bé, ja han perdut una gent, eh?
Que és els oients que li agraden a Sabina, ja els hem perdut.
No, perquè a mi m'encanta el Sabina.
Serrat i Sabina regalen a través d'Eatons una Nadala.
Als seus fans.
I ens ensenyen i ens expliquen.
Se n'en fot, perquè és veritat.
No.
Ens ensenyen i ens expliquen que faran una gira l'any que ve,
que es diu L'Aventura del Titànic.
Imagina't quin final que és això.
L'Aventura del Titànic.
L'Aventura del Titànic.
Això és dir, que saps que una hora o altra...
Ha de caure.
Cent anys no els té al Serrat, no?
O acabes hondida.
Encara?
No, no els té cent anys.
Però, bueno...
Però aquesta, teòricament, es cuenta conmigo.
El que passa que és la cançó que potser li dóna títol a aquest àlbum.
Però no és la Nadala.
És que no crec que sigui la Nadala.
És que no hi és encara.
Almenys jo ho he estat buscant jo.
A iTunes no ens la regala.
Perquè no tens iTunes.
És que és això, no tinc iTunes.
És el que passa.
I com ho he de fer per a Tivenet, iTunes?
Doncs comprate qualque cosa de Apple i de iTunes.
De Apple?
Sí, però te va regalar poques coses, eh?
Todo vale 0,99 aquí.
És verdad, és verdad.
Jo recordo haver comprat Michael Jackson i Déu n'hi do.
M'estàs hablando de Michael Jackson?
No me lo pongas, por favor, que se m'acaba el programa.
Però et puc donar una notícia de Michael Jackson.
Vinga, Michael, arráncate.
Porque alguien tiene que decir algo.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Mira.
He de demanar perdó.
No me lo fa falta perdó, Dora.
Sí, sí, sí.
Només que s'aclareixi el tema.
Perquè me'n vaig enfotre molt de tu la setmana passada.
I ara he de rectificar perquè és de sabios.
Veus?
Sabia mar.
A veure si comença que tome a cantar ja.
Espera.
Michael, por favor.
Tres mesos més tard.
Michael.
Michael.
Michael.
Michael.
Estàs ahí, Michael?
No, no estàs ahí.
Michael.
Jo he nido.
A veure, rectifico.
Michael.
Espera, que ni file.
Está bajando, está bajando del cielo.
Espera, que ja vinc.
Bueno, mentre trepitjam la música et diré que tens raó.
que aquesta música que estem sentint és una remescla especial que vam fer i que han fet els del Cirque du Soleil pel seu espectacle i que per tant porta el títol de l'espectacle.
Jo ho deia, jo ho deia, jo ho deia.
No em fa cas.
A mi em semblava estrany que sortís un treball discogràfic abans que la gent pogués veure l'espectacle.
Normalment és al revés.
No fa cas a la gent gran, no fa cas a la gent gran, va darrere ells.
I a Iona, tens raó.
I on està Michael Jackson?
És immortal.
Ah, vale.
Al cel, de les estrelles, de la música.
Molt bé, molt bé.
Amb l'Elvis.
Sí, sí.
No sé si haurà pujat l'Aime i un house, no sé si encara està pel camí.
No, es va entretenir.
Bona, doncs em volia dir que la seva filla gran debutarà com a actriu.
Oh, que dius.
Sí.
No la deixaria si estigués el Michael Jackson.
Com que no té veu ni té gràcia per escriure música, ha de fer alguna cosa per guanyar-se la vida.
No la deixaria si estigués el Michael Jackson viu.
No podria sortir de casa seva.
Incluso ha dit que a ella, justa, justa, a en Beny li feia moltíssima vergonya sortir al carrer amb màscares.
Veus?
Te'n recordes que a son pare els obligava a anar-me a casa?
Doncs que a ella li feia molta vergonya anar pel món així.
I haurà pensat, oh, mi lluny, s'ha mort de mi, padre, ja et podo quitar-me el velo.
Cosa, mordios, quiero ser libre.
Home, ho parlem d'així molt cru, però clar, pobres xiquetes, que d'un i d'hora que va arribar a passar, jo crec.
Tu diràs.
Perquè nosaltres, podíem dir que puntualment, veiem les imatges de coses molt puntuals.
I perquè nosaltres el venenàvem com a músic, però com a pare allò havia de ser...
Home, pobres, i aquell xic no deixeu.
Que te comes el pollo.
Algo fora de ser.
Si no, te pongo en el balcón a hacer un poco así de...
Sàquete del aire.
Sí, sí, sí, exacto.
M'encanta que esta banda sonora.
Que és la gals...
Pirates del Caribe.
Mira, de tu amigo, de tu amigo.
Mira que feo, eh, también.
És feo, però feo, però que me'l donin a mi de feo.
Verás tu que ràpid l'arreglo, jo.
Johnny Deep està passant per una crisi.
Ai, sí, Juanito el profundo.
I Juanito el profundo.
Muy bien.
Sí, justa, justa.
Està passant la crisi dels 40 als 48, perquè ell va tard, ja saps.
Va poco de retraso, eh.
Perquè la pèrla negra arriba quan arriba, m'entens?
I ara resulta...
I parrou, por favor.
Doncs bé, la seva dona que està fins al monyo de les extensitats, de les borratxeres
i de prometre que deixarà les drogues contínuament, l'ha fotut fora de casa.
Veus?
Veja, va pel dret.
Però què passa?
Que a tu et foten fora de casa i et foten fora del pis, però recordem que ells viuen en una illa privada.
Uf.
Ostres, com ho fa?
Però ell això ja està, ell això de naufragar i d'estar per la mar, ja ho de fer.
I a l'hi va bé.
I què li diu? Agafa el llot i marxa.
Claro, vete nadando, perquè no et dono ni la barca.
Ostres, això és molt dur, eh?
Això ho han fet per dir bé.
És una separació forçosa, perquè ella està ara mateix donant la volta al món,
fent, promocionant la seva última pel·lícula.
Oh, sí?
Però ella li ha dit que fins que no posi seny i es comporti com un home de la seva edat,
que no cal que torni a casa.
Ja és l'Amenissa Paradeix, eh?
Sí, l'Amenissa Paradeix.
Li està dient que no cal que torni, ja, clar, perquè si ha de posar seny a aquest xic, no.
És que no.
No, no, perquè llavors ja no seria, ja no seria el mateix don i dit.
No, Juanito, no hace falta que vuelvas, que ja ha venido otro.
No, que la Vanessa Paradeix, jo crec que la veig molt assenyada, eh?
Sí, algú ha de tenir seny en aquella família.
Algo ha de cuidar de l'illa.
Claro.
No li d'accent i les criatures que tenen, no?
Eh?
Tenen criatures, també?
Sí, sí, sí, sí.
Que es para de família, tiene que sentar la cabeza, que le dan una butaca o algo.
No lo sé, no lo sé jo, si arribarà a un punt que el barret de pirata...
No sé, no sé.
Miquel, has de parlar amb el Johnny Deep.
Truca'l.
Ara le llamo.
Ah, truca'l.
Ara le llamo por el Skype.
Li diu Juanito, escoltem.
Ara el truco, sí, sí.
Perquè és que el coneix, ja.
Sí.
Per això li diu Juanito.
De pirata, pirata.
De pirata, pirata.
El que passa que jo soc més de Tarragona, de Caribe, no he arribat encara.
Tu ets a la rebessada, eh?
Jo soc, exacte, sí, sí.
Més de la zona del Sant Perís en Pau, però bueno, una mica.
En fi.
Bueno, fem una cosa, Miquel.
Què?
Em deixes que li faci un regal musical a la Mar?
Home, i tant, ja està, ja s'acaba això.
No, encara no.
Ah, vale, vale.
Però jo sé que a la Mar li agrada una cançoneta i de tant en tant l'hi vaig deixant.
Vinga, va.
I avui m'ha dit, és que no sé quina excusa podríem posar per posar-la.
Ja està, te la regalo.
No cal, molt bé.
Per Nadal.
Per exemple.
Hombre, l'hermana pequeña dèiem mi o al sou.
Bueno, pequeña, per edat.
Perquè en fa dos, eh?
Sí, sí.
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the dark.
Finally, I can see you crystal clear.
Go ahead and sell me out and I'll lay your shit bare.
See how I'll leave with every piece of you.
Don't underestimate the things that I will do.
There's a fire starting in my heart.
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the dark.
The scars of your love remind me of us.
They keep me thinking that we almost had it all.
The scars of your love, they leave me breathless.
I can't help feeling we could have had it.
Ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah-ah.
Str青
사실
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit