Cerro Gala, al carrer Mallorca, número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-22-8073.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sastreria a mida.
Vingui a veure'ns i li donarem pressupost sense cap compromís.
Sastreria Pizarro. Som professionals.
Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Sastreria Pizarro.
Sastreria Pizarro. Som professionals.
I aquesta és la sintonia que ens porta a donar la benvinguda a l'Andrés i Andrés, que ja el saludem.
Andrés, molt bona tarda, benvingut.
Molt bona tarda.
I en bona companyia avui. Què ha passat? M'ha sorprès?
Bé, que passa una cosa, que aquesta classe de músiques que porto amb aquestes pel·lícules que estan fent a l'Antiquari,
que hi ha gent aficionada amb aquestes pel·lícules i llavors jo porto gent que els agrada comentar també i parlar.
No, no, te m'estàs estapant, eh? El segon programa de la jornada ja...
Sí. I aquí tenim el nostre bon amic Carlos, que ell és un gran admirador de la pel·lícula que farem aquest dijous a l'Antiquari a les deu i mitja del vespre amb entrada totalment gratuïta.
La pel·lícula és 24 Party People, una pel·lícula musical 100%.
Carlos, entiendes el català?
Sí, però me lo he deien de mejorar en castellà.
Ja, bueno, Carlos, chileno eres.
Chileno, de chileno.
Sí, sí. Doncs a Xile també els agrada aquesta música, o com és lògic, és música que agrada per tot arreu.
És internacional aquesta música.
I ella em va dir, oi, que jo, aquesta pel·lícula, és una pel·lícula molt interessant i, en fi, dic, por res, home, vine cap a mi que parlaràs tu de la pel·lícula.
Perquè s'ha dit que el Carlos regenta un local allà de la part alta, com es llama el local tu i jo?
Cunan.
Cunan.
Cunan, sí.
De hecho queda un poco más hacia arriba de l'Antiquari, o sea, como vecino.
Sí, sí, sí. Però això de Cunan, que és algun nombre...
Ese, bueno, és un nombre, és un nombre que ya tenía puesto local.
Ah, ja, ja, ja.
Una cosa de mantener la clientela, pues, no se ha cambiado.
Ya, ya, ya.
Y eso ya hace cinco años atrás.
Bueno, explícame un poquitín, más o menos, de qué va la película de Marras.
Veinticuatro hours.
Sí.
Veinticuatro horas.
Sí, sí. Más o menos.
Sí, más o menos. Bueno, es una película de Tony Wilson, que, bueno, descubre que su verdadera vocación es la música.
Y con ella fue fundado un sello, una discografía y una discográfica.
Y se convierte en casa talentos y un actor musical.
Sí, ese fue un nombre que, bueno, que...
Exacto. Esto es del año 1976.
Sí, sí, sí, sí. O sea, que ahí es lo que trata la película.
Tú la has visto al... Sé que la música la conoces y la suena y tal, pero la película la has visto.
La película aún no.
Aún no, pues me aprovecho de mollar.
A Mariano le pasa lo mismo. A Mariano del Galliné, del Antiquari, le pasa lo mismo.
Y dice, mira, dice que las películas que haces ya las he visto, pero esta voy a hacer lo posible para verla entera.
Porque, claro, él tiene faena en el local, igual que la tienes tú.
Sí.
Y ya veremos si te puedes escapar para verla. Y eso que estás cerquita de la antigua...
Hombre, me escaparé. Me escaparé de Carola, de...
Fíjame una cosa, si nos sembla. Podríamos poner el tráiler y así al menos hacemos...
Pues vamos a ambientarnos y vamos a escuchar la música esta.
Venga, vamos a sentirlo.
Manchester, cula del ferrocarril, el ordenador, la bomba que bota.
En 1976, si querías ver los mejores grupos del mundo, estaban en un programa regional de Manchester.
Mi programa.
Soy Tony Wilson.
El 4 de junio, los Sex Pistols tocan en Manchester por primera vez.
Solo hay 42 personas en el local. Inspirados llevarán a cabo hazañas memorables.
Por ejemplo, a mi espalda, los Steve Kittens. Luego se convertirían en Joy Division.
Y finalmente, New Order.
Ese es yo en el cartero, y es... cartero.
¿Has oído hablar de Factory Records?
¿En serio?
Sí. Joy Division, New Order, Happy Mondays. Somos un experimento de la naturaleza.
¿Qué clase de música vas a traer?
Algo de New Wave.
Música indie.
¿India?
Me pena que los Smiths lo firmaran.
Acabo de ver a Dios.
¿Qué aspecto tenía?
Se parecía a mí.
Vértigo Films presenta a Steve Coogan en la comedia más vibrante del momento...
Sí, es como Scooby-Doo, porque ellos también tenían un autobús, ¿verdad?
Es un poco como Scooby-Doo.
...que les llevará a los inicios de un movimiento musical.
Aquí está, el nacimiento de la cultura rey.
Este es el momento en que hasta el hombre blanco baila.
Una época en la que se creaban leyendas.
¿Sabes? Creo que Sean Ryder está a la altura de WB, James, como... como poeta.
Un ejemplo de algunas de vuestras letras.
Bueno, bueno, bueno. Bueno, dos veces bueno.
Y se saltaban las normas.
Deberías tener cuidado con eso, Sean.
Podrías sacarle el ojo a alguien.
¿Puedo ofrecerle a alguien la mejor experiencia con drogas?
No, no me juzguéis.
Me estoy mostrando postmoderno antes de que se pusiera de moda.
Si tienes que elegir entre la verdad y la leyenda,
publica la leyenda.
¿Me va a pegar?
24 Hour Party People.
Doncs això sona més o menys aquesta pel·lícula
que té una boníssima banda sonora
i sobretot una banda sonora que ens arriba dels 80
amb el Joy Division, New Order
i no sé si esgarrapen una miqueta els Sex Pistols,
que també Déu-n'hi-do, eh?
Bueno, van aprofitar la fama dels Sex Pistols
per tirar endavant.
Aquesta és 24 Hour Party People,
que és la pel·lícula que farem a l'Antiquari
aquest dijous a les 10 i mitja del vespre
amb entrada totalment gratuïta,
sense obligació de consumir res.
Molt bé.
Qui pugui, que consumeixi preus populars.
Qui no pugui, doncs que, bueno,
que hi ha molts que no poden, s'ha de tindre present.
Però ja que parlem de cinema,
deixem que parli una miqueta del que farem el dissabte.
Perquè el dissabte, al Museu del Port de Tarragona,
seguim fent el cinema, en fi, de qüestió del mar.
I aquesta setmana, a les 5 i mitja,
farem El Dia del Delfín,
una pel·lícula d'emoció, d'aventures.
Això és al Museu del Port de Tarragona
amb entrada també totalment lliure.
Si venen abans d'aquesta hora,
si venen cap allà a les 5, per exemple,
tenen mitja horeta de temps per admirar el museu
i, en fi, gaudir-ne sense tindre que pagar res absolutament.
I, si no volen anar a veure aquesta pel·lícula,
El Dia del Delfín,
i volen veure una altra, que ara els hi diré,
doncs també ho podem aprofitar.
A on? A l'Ateneu.
Ja t'ho pregunto jo. A on?
A l'Ateneu. A les 6 i mitja de la tarda.
Passem a una pel·lícula en raza.
És un cicle que hem fet de 3 pel·lícules
sobre la guerra civil espanyola
o alguna cosa que tingui a veure amb l'euroisme espanyol.
La pel·lícula Raza
és curiós perquè,
aquí, cuidado, primerament de tot,
aquí no valen que si jo era de dreta,
si era d'esquerra,
és simplement un document.
És una pel·lícula que és, en fi,
una pel·lícula amb argument,
sobre el valor,
el patriotisme,
en fi, tot el que requereix,
doncs tot ser humà.
i la pel·lícula,
el guionatge,
va ser escrita
pel Francisco Franco Bahamonte.
Vols sentir un extracte de la pel·lícula?
Anem a sentir un fragment.
A veure, a veure,
si ara me deixarà malament,
però ho tenim preparat.
Escolta'm-lo.
Jo crec, senyorita,
que això ja està.
A veure.
Sí, ponlo al baño, María,
hasta que yo vaya.
Quiero que me busques para esta noche
calamares pequeños y espárragos.
Anda, lleva eso.
¿Dónde está José?
Llegó hace un rato.
Debe estar arriba.
Ocúpate de todo.
Y no olvides limpiar
y preparar la cafetera del señor.
Sí, señorita.
¡José!
Vengo de la comandante.
¿Qué te han dicho?
Que la corbeta trae buen viento
y estará aquí a media tarde.
Gracias a Dios.
Pero, hijo mío, ¿cómo vienes?
Va, es demora.
Anda, ve enseguida a lavarte
y ponte el traje nuevo
para ir a recibirle.
Enseguida.
¡Pero!
¡No lo necesitan nada!
¡Pégame el ojo!
¡Es mío, que lo he pagado!
¡No te lo he pagado!
Mamá, mira, Pedro.
Dile que me devuelva el pájaro.
¿Qué pájaro?
Mira, mamá,
lo traía a Pedro
y yo solo quité para soltarlo.
¡Dale, lo es mío!
Me costó tres perras
que le veía el chico de esa chica.
¡Quieto, Pedro!
Puede soltarlo, Isabel.
Los animales no son indiferentes al dolor
y no se les debe hacer sufrir.
¡Mírale, mamá!
Adiós, mis tres perras.
S'ha pogut sentir que aquest és un extracte
de l'inici de la pel·lícula
a la qual hem de dir que és en blanc i negre.
que hi ha part també domèstica, que dic jo.
Exacte, exacte, exacte.
Ara, ja dic,
la principal és aquesta del dijous, l'antiquari,
que, bueno, tal com està l'ambient allà dalt,
ja saps el que es va començar a armar aquest dijous passat,
allà a la part alta.
No, explica'm.
Allà dalt s'ha creat ara el Tapa Alta.
El Tapa Alta?
El Tapa Alta, sí.
Home, jo sabia que feien alguna cosa de bacallà
i que de tant en tant faren alguna cosa...
No, no, això el bacallà, sí,
hi ha algú que fa bacallà,
però no té res a veure amb el bacallà.
No, a veure, a veure, explica'm.
Tarragona s'està començant a moure molt.
No, no, no, si no parem,
si algunes vegades tenim tantes coses que fer
que al final ens n'atabalem.
Exacte, tu saps el que és una Tapa, no?
Home, clar, i tant.
Exacte, i la part alta saps que està a la part alta.
Home, he viscut ara uns 23 anys.
Per això, saps que saps que estarà.
Sé més o menys però on cau, eh?
Per això.
Bueno, doncs ara resulta que una sèrie
d'establiments gastronòmics
s'han juntat
i han fet la Ruta Alta,
no, Ruta...
Ruta Apa.
Ruta Apa, això, Ruta Apa.
Ja ens ho compliqueu, eh, Carles?
Clar, clar, clar.
Perquè el Carles és part component
d'aquest circuit que hi ha allà.
Ah, molt bé.
Llavors, ara t'ho explicaré.
Fixa't tu si és interessant,
no és publicitat això,
sinó que és la veritat, eh?
No.
És la veritat.
Ja està bé.
Els dijous de 8 a 10 de la tarda,
o de la vespre, de 8 a 10,
tu te'n vas pels locals
que hi ha allà dalt
amb un tríptic que ja es dona
i tu pots triar qualsevol d'aquests locals
que tenen.
Cada local té dues tapes especials
per aquesta diada.
Molt bé.
Això cada dijous, cada dijous, cada dijous.
Molt bé.
Llavors, aquesta tapa que, en fi,
que elabora cada establiment
serà la mateixa durant tot el mes.
Molt bé.
I el mes següent la canvien.
Però pensa que, esclar,
si són uns 13 o 15 locals,
tu pots triar el que vulguis.
Llavors, el que han procurat
és que s'ho pensen tot.
han procurat que tots els locals
estiguin el més pròxim possible.
Home, clar,
així d'aquesta manera
no perds el ritme.
Ja ho fan bé, ja.
Perquè llavors tu saps,
tu saps que, per exemple,
tu te'n vas a quina ciutat
i se'n van de ronda
i ara entrem a ese bar
i ara entrem a ese otro.
Bueno, doncs aquí passa alguna cosa similar,
però tu entres
en un d'aquests establiments,
demanes una tapa,
que és una senyora tapa,
a més de qualitat,
no és l'anxobeta
amb l'olivert.
És una senyora tapa.
És una cosa cuinada
i ben feta, no?
I l'etapa et costa
dos euros amb cinquanta.
Molt bé, molt bé.
Però és que passa una cosa,
que la beguda que tu demanis
te la regala la casa.
Ostres,
això és fantàstic.
Jo he fet un càlcul,
jo per mi,
jo dic, mira...
Oi, Carlos,
Andrés ja està,
ja està puest, eh?
Jo he fet càlculs.
Esperar-lo que va per allà, eh?
Mira, jo he fet càlculs.
Jo amb deu orets
jo puc fer un sopar
i passar-m'ho la mar de bé.
Home, tens quatre tapes
i entro en quatre locals diferents.
O amb dos
i menjo dos i dos,
el que sigui,
la combinació que vulguis.
Ja em menjo quatre tapes
i em costen 10 euros.
I amb el que donen en cada tapa,
escolta,
aferra't, eh?
Perquè, mira,
jo diré que hi ha algunes coses.
Per exemple,
el Cunan...
Bueno, tu mismo.
Tu mismo.
Carlos,
vénde-nos-la un poco, hombre.
Bueno, yo soy chileno,
por lo tanto,
hice dos tapes chilenas.
Bueno, ya está muy bien.
Més variació,
son cosas que...
Bueno,
yo hago un tipo de empanadilla
de carne,
pero una carne ternera
no es carne picada,
es carne trozada.
Lleva un poco de huevo,
lleva un poco de pasas,
oliva,
la masa hecha al horno.
Es una tapa, eh?
Es una tapa.
La verdad que te comes una tapa de estas
y ya quedas semisenado, eh?
Por eso digo yo,
con 10 euros puedo cenar.
Y lo otro que tengo
es un timbal,
es una especie de timbal
típico también,
con maíz,
con pollo.
también es una cosa cocinada.
Gratinado con un poco de azúcar,
es agridulce,
es una mezcla bastante buena.
Tengo dos opciones.
Andrés,
si llegas a ver,
Carlos,
no entra por la puerta, eh?
No, no, no.
Aquí esto o se prueba
o no hacemos nada, eh?
Eso no puede ser, eh?
Eso no puede ser.
Ah, nos está levantando,
estamos aquí a la hora de merendar.
A ver,
lo que yo digo.
Dime, Carlos.
La bebida es gratis,
lo que vendemos nosotros
es la tapa.
Claro.
Y la bebida es cava,
vino,
blanco, vino negro,
bebidas,
digo,
gaseosas,
lo que sea.
O sea,
hay variedad de bebidas.
Y eso,
eso lo invitáis vosotros.
Y eso lo invitamos nosotros,
sí.
Ya lo he dicho,
que la tapa vale los 50.
Que la tapa tampoco es cara,
si vamos a mirar la tapa,
por las elaboraciones que hacen,
bueno,
es que,
que vale la pena.
Yo creo que ese jueves pasado
que se inició con eso.
El jueves pasado fue genial.
Fue estupendo.
Y era el primer día.
Me esperábamos menos gente,
pero fue el primer día
y yo por lo menos vendí
todas mis tapas.
Sí, sí, sí.
¿Y cuántas tapas más o menos
llegaste a hacer
para ese jueves?
Esos a mí te son dos horas, eh.
Por probar,
para ver qué es lo que pasaba.
Yo vendí 80 tapas.
¿80 tapas?
¿En dos horas?
40 y 40.
Una se me acabó un poco antes
que la otra,
pero bueno,
a las 10 de la noche
ya se me acabaron.
O sea,
ya para este jueves
estaremos un poquillo más.
Un poco más preparados.
Lo que hago yo es cocinar,
o sea,
no lo puedo hacer al momento.
También seguramente
que depende de qué cocinar hagan.
Bueno,
nosotros hicimos un recorrido
con Mariano precisamente
de Antiquari,
que es una mena de organizador.
Sí.
Sí,
y nos fuimos,
a todo el mundo
le fue bastante bien.
De hecho,
era un jueves muy raro
que había un poquillo de viento,
un poquillo,
los únicos locales
que tenía más o menos público
eran los de las tapas.
O sea,
la gente se movía por las tapas.
Además,
también coincidiste
de que el día anterior
había sido fiesta
y tal vez ya la gente
se preparaba
o tenían puente
o el fin de semana
y bueno.
Después de eso,
no es que respetáis este jueves
otra vez.
Sí.
Això va molt bé,
dic jo,
tot això són apreciacions meves
que jo penso seguir
en aquest aspecte.
T'arriba un familiar de fora,
un turista,
en fi,
qui sigui,
i bueno,
sortim una miqueta,
anem a sortir una miqueta.
Els portes
en una sèrie de locals
perquè cada local
té el seu encant,
la seva personalitat,
que són curiosos,
uns més,
uns menys,
però tots tenen
la seva personalitat.
A més a més,
hi ha un personal
en cada local
que són meravellosos
i atenen
però fantàsticament bé,
què és el que m'agrada a mi?
Arribar a un local
i que deia un somriure.
O i tant.
Aquell clàssic
que m'agradaria
que ha deseat
o què vol.
No, no, no.
Amb habilitat
a banda de tot.
Aquí està.
I a part d'anar-los
ensenyant
un sistema
de tapeo
amb una qualitat
gastronòmica
fantàstica,
a més a més,
doncs sopem.
Veus?
A més a més sopem.
M'has deixat així,
vas relaxat, eh?
A veure,
perquè tu vas a sopar
en un lloc
i tu,
cuidado,
és que a més a més
això és una mostra
gastronòmica
del que ells fan.
No, no, molt bé.
Perquè tu vas a sopar
després en un d'aquests llocs
perquè t'ha agradat l'etapa
i lògicament
un menú pot costar
un menú
pot costar
12, 15,
18, 20 euros,
per exemple.
No, no,
i depèn també dels gustos
perquè a més a més
triàs un plat determinat
que és el que t'ha agradat
o per curiositat
ho vols tastar
i a partir d'aquí
per exemple
ara ens hem enterat
que aquí
el Carlos
ha una espècie
de menjar
que farà el seu menjar
de la casa, no?
d'un ambient xilè.
Bueno,
jo que ja saps
que estic casat
amb peruana
i que a més a més
mira,
i mateix vam tindre a casa
dos peruans
una colombiana
i una paraguaya.
No, no,
li va a la Tinoamèrica.
Però esclar,
vam vindre a dinar
i vam marxar
però en venen
per exemple
el dissabte
que es queden a casa
doncs escolta
si és per exemple
una vigília
de festa
que en venen
ja tinc el dijous
solventat
per anar a fer la ruta.
Hotel fantàstic
perquè pots passar per allà.
Carlos,
comentava,
Andrés,
que más o menos
cuántos sois
de restaurantes
haciendo esta rutapa?
4, 6, 8, 10, 12, 14,
de moment 15
que consten aquí
amb el fulletó.
15,
ah, molt bé.
Bueno,
como decían ustedes,
esto es de la parte alta, alta.
De la parte alta, alta.
La catedral.
Sí, sí, sí.
Y alrededor.
Sí,
és que està fet
que tots estiguin
molt apropets
perquè jo porto aquí
i a l'interior
hi ha el planol
del casc antic
de la parte alta.
Perquè deu ser
carrer major,
segurament, no?
Sí,
fins a carrer major.
Hasta carrer major.
Carrer Santana,
carrer major.
La passa al fòrum,
carrer major,
fins a carrer d'Astral,
carrer la nau.
Justet, justet.
Que tu no tinguis
de caminar gaire
per anar d'un lloc
a l'altre.
Home,
és que depèn
de com sigui la tapa
el millor no pots moure't, eh?
No, però escolta,
la miqueta que puguis moure...
I si t'enganxes
a dues o tres tapes més, ja...
La miqueta que et puguis moure
que ja tinguis l'altra boca al costat.
Exacte, exacte.
Molt bé, molt ben pensat.
Ja et dic, mira,
jo, per exemple,
aquí llegeixo una,
no et diré ni qui és,
lomo d'anxoa
con tosta de salmorejo.
Ui, que mal suena.
Ui, que mal.
I l'altra,
nido de patata,
la crema d'ajo
i virutes de jamón.
Ui, Andrés,
que mal suena això.
La gana que t'agafa, ja.
Com ho saps?
Un altre, un altre així
al boleo.
El tuntisme.
Tartar de salmó
amb salsa de ciburlet.
Oh, oh.
Hamburgueses de calamar
amb mongeta del ganxet.
Veus?
Tu t'imagines
quines tapes han de ser?
Ostres.
Escolta.
No, no,
això s'ha de provar, eh, Andrés?
A més, a més,
ara en faig la meva propaganda.
Vinga, digues la teva.
El dijous faig cine.
No.
Puges.
Tu dijous fas cine?
No pots fer.
Puges el dijous
a les vuit d'allà a les nou,
fas la miqueta de tapé
o per allà
i acabes a l'antiquari
fent la tapa o veient cine.
Molt bé.
I ja ho tinc arreglat jo.
Sí, ja ho has arreglat.
I si has quedat net de diners
de fer el tapeu
l'entrada és gratuïta.
Per això.
I tampoc és obligatòria
la consumició, no?
No, no, no.
Si no pots consumir-les...
Doncs això, perfecte.
Perfecte, perfecte.
No, i a més,
els treus
són els clàssics de pap,
clàssic de xou
ni res de xou.
Molt bé.
Un clàssic normal, sí.
Doncs aquesta rutapa
comentem que
va començar
el passat dijous
que continuarà aquest dijous.
O sigui, aquest dia 20
també us esperem
per la Paralta de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Y Carlos, más o menos
¿cuántos meses tenéis previsto
que esto funcione?
De momento es todo el año.
Todo el año.
Ah, fantástico.
Tenemos un proyecto
que de momento es un año.
Sí, sí.
A ver, de momento un año.
Cada mes se cambia la etapa.
Como son dos horas de etapa,
es imposible hacer
todas las etapas en un día.
Claro.
Por eso es el tema
de todos los jueves.
De acuerdo.
Todos los jueves.
Ya un jueves puedes ir
y probar cuatro.
De anima cinco,
que sí, sí, sí.
Y después.
Claro, un jueves no puedes probar
los quince.
No puedes probar todo.
Imposible.
Claro, claro.
Yo hice el intento el jueves,
me escapé, me fui.
Pero no te gastéis.
Y ocho, ocho con suerte.
Ya.
Ya.
Y después, pues.
No, es que queda saturado, ¿eh?
Es mucho, mucho.
Y además, buena etapa,
eso es lo principal.
Además, tenemos de contar
que si son quince establecimientos,
son treinta etapas.
Sí, quince de momento,
también es una cosa que...
Ah, ¿estáis abiertos
a que si alguien más
quiere asumarse?
El primer mes,
el primer día ya no fue bien.
Yo pienso que el primer mes
tendremos una aceptación buena.
O sea, el boca a boca
también dice mucho.
Sí, sí, boca a boca.
Estamos ahora en la radio,
o sea, estamos haciendo publicidad
y, bueno,
y si hay algún compañero
o que tenga algún establecimiento
que esté muy cerca también,
pues a lo mejor se puede...
Se puede abrir.
Se puede, claro.
¿Y tiene algún teléfono
en algún sitio
donde puedas dirigirse
directamente, tal vez, a...?
Pues nosotros...
Se puede dirigir directamente
a los establecimientos,
que sea...
Claro.
Cada establecimiento
tiene un plano
de dónde están
los demás establecimientos.
Sí, sí, sí.
O sea, no es el fet
que un establecimiento
es bloqueja en él mismo.
No, no.
Tú entras en un establecimiento
y allá te dan un tríptic
a todos los demás establecimientos.
O sea, que aquí
es toda una comunidad
muy oberta
en todos los aspectos.
Bueno, ya lo sabemos.
Andrés,
tot el dijous
a donar un tomet
per la part alta
i aprofitant també
per anar a veure
el bon cinema de l'Antiquari,
que recordem aquest dijous,
no he millor dit,
per no tornar-me a repetir,
dia 20 d'octubre
tenim la pel·lícula aquesta
de 24 hores
de festa
per la gent, no?
Seria festa per la gent.
Sí, sí.
Això, ja dic,
amb entrada gratis.
Molt bé.
Després, ja acabem de fer
la cartellera.
Després,
al Museu del Port de Tarragona,
a les 5 i mitja,
el Museu del Port
està a l'últim tinglado
tocant el serrallo.
Passa amb la pel·lícula
El dia del delfín,
la pel·lícula
d'un investigador
que aconsegueix
fer parlar,
bueno,
d'una manera
semi-intel·ligent
amb un deufí.
Hola, Josep.
Llavors, el que passa
és que hi ha
el que passa sempre
amb aquestes coses.
Hi ha uns enemics
que el volen agafar
per fer un crimen
amb aquest deufí.
Bueno,
una pel·lícula d'aventures.
I, si aquesta pel·lícula
no els crida l'atenció,
a la teniu
a les 6 i mitja,
passem la pel·lícula
Raza.
Una pel·lícula
del patriotisme
personal
de cada un
i això
és el que tenim
però, escolta,
ja et dic,
tot completament gratis.
Menys les tapes
que quasi-casi són gratis.
No, no,
casi-casi.
Carlos,
muchísimas gracias.
Buena suerte
con esa inventiva.
Que vaya muy bien
y hacia adelante
y si más adelante
queréis volver a visitarnos,
ya sabéis que aquí
tenéis los micrófonos
para poder comentarlo.
Andrés,
gracias, gracias a tú
y la semana viene
en tornam, ¿no?
Aviam si déu vol.
La semana viene
i ya se acaba el mes,
24 ya, ¿eh?
Sí, la semana que ve
tenim gris.
No, no canto més
que fa molt bon temps.
Gràcies, Andrés.
Val.
Adéu-sia, bona tarda.
Acabem amb la música
dels New Order
que també és un dels grups
que també surten
directament o indirectament
en aquesta pel·lícula
que podeu veure
com us dèiem
a l'Antiquari.
De nou, gràcies
i amb els New Order
us deixem.
Adéu-sia.
Josep?
Josep?
Hola, guapo.
és que sé que m'has trucat
tu abans, no?
Sí.
Perquè estava en antena.
Va, va, me pateixis.
És que he baixat el volumen
perquè...
M'he sentit un retard,
és normal això, eh?
Clar, clar,
perquè t'estàs sentint
a través del meu micròfon.
Va, va, va, va.
No, no, no,
t'esconto perfecte.
No, tranquill,
queda mitja hora.
És que com m'has dit
a tres quarts,
com m'has dit a tres quarts,
clar, jo deia,
hosti,
què m'està trucant ara?
Què m'està trucant ara?
D'acord aquí.
Vale.
Una cosa inyac,
havia baixat el volumen
perquè resulta que estava
el bafle de fora
estava posat
i estava a punt de portar
amb un acoblament
de molt senyor Millo.
Doncs nada,
aquí està,
mosse, cariño.
Sí, no, ja,
ja ho deixem així.
No, no, no,
no fa falta,
ja ho deixem així
i ara parlarem amb la Tere
a veure com ho volen començar
i a veure què.
Per un moment
va ser bé
però ja la trobarà.
Bueno,
jo te sento perfecte.
O sigui que després,
bueno, aquí no,
perquè és SSI,
o sigui, no,
és impossible.
Pues si vols, sí.
Abans de que comenci
de Port Aventura.
Hola.
Uy.
Tiene una bona elección.
Hola, sí, bien.
Hola, guapo.
Sí, sí, sí.
Muy bien, muy bien.
Fantástico, eh?
Fantástico.
Pues nada, cariño,
he estado preparat tot, eh?
Fins ara, cariño.
Molt bé, molt bé.
Fins ara, cariño.
Fins ara, cariño.
Adeu, vida, fins ara.
Adeu.
Ja tardes.
Les tardes de Tarragona Ràdio.
Del 24 de setembre al 20 de novembre,
tu,
els teus cosins,
els teus amics,
us ho passareu de por
al Halloween de Port Aventura
amb Estrella Damm.
ara, cada etiqueta promocional
d'Estrella Damm
són dos euros de descompte
en la teva entrada,
fins a un màxim de 20 euros.