L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Com estem?
Venguemos, Carlos, ¿me podéis contratar para algo en la tele?
Carlota!
Però no estem a la tele, Carlota, nosaltres.
Carlota!
No estamos en la tele.
Això, tu quan veu en un micro sembla que sigui en la tele, sempre, sempre.
I l'altre espontani, Eric, te quiero mucho.
Te quiero mucho.
Això els para que pels que no ho van sentir, era un tall de fa dues setmanes de l'última mitja hora.
L'última mitja hora, edició número 28, som divendres 29 d'abril, com cada setmana, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres.
Facebook.com, ens busqueu al grup de l'última mitja hora, twitter.com barra última mitja hora,
i la nostra adreça de correu electrònic, elmatí, arroba, tarragonaradio.cat.
Doncs vinga, comencem.
Som-hi.
Som-hi.
L'última mitja hora, amb Miquel Monzales i Pep Perdila.
Ja se'm quedarà Miquel Monzales, no?
Miquel Monzales i Pep Perdila.
Pep Perdila.
És tan bonica aquesta palca, no?
És molt bonica aquest tall, sí, sí, sí, sí.
Vinga, som-hi.
Què comencem aquesta setmana?
Som-hi, va, doncs comencem amb una trucada, això passava el divendres passat, justament.
No, divendres passat, no, dilluns passat, perdó.
Una trucada al futbolí.
O Jordi Blanc no estava on havia d'estar, o aquí alguna cosa fallava.
I avui ha estat seguint l'entrenament del Nàstic el nostre company Jordi Blanc.
Jordi, bon dia.
Jo crec que això els mereix un aplaudiment, eh?
Doncs no, tenim contacte amb ell.
Ara tornarem a contactar amb el Jordi Blanc, que, com dèiem, ha estat seguint aquest entrenament del Nàstic.
Jordi Blanc a l'altra banda del fiu telefònic.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Ara sí. Com ha anat l'entrenament aquest matí?
Doncs ha anat fort.
Bé, al final va entrar.
Va fallar, sí.
Alguna cosa devia passar, vés a saber, vés a saber.
Vés a saber, es devia tallar la comunicació o alguna cosa.
Vés a saber.
Per cert, que tornem a recuperar la porra.
Sí.
La fantàstica porra.
Si hi ha dies que no sentíem ara la porra de la Tera, eh?
Doncs avui, clar, perquè jo crec que estava allò molt tranquilet tot.
I ara, quasi ja amb l'arribada de la primavera, ai, de la primavera jo també.
D'on?
Del, bueno, ja gairebé, no, no arriba res.
Estem en plena primavera, Miquel.
Estem en plena primavera.
No ha arribat, sinó que està...
Estem en plena primavera.
I això l'assanya altera, que diuen.
Estava calculant mentalment allò, 21 de març, 21 de juny.
Bé, el que anava a dir és que la gent està una mica alterada
i llavors a la porra es nota.
Per exemple, escoltem aquest primer tall de la porra.
El telèfon, un sou una mica estrany.
És aquest diumenge 22 d'abril.
És diumenge 22 d'abril.
Diumenge 22 d'abril.
Són les jugades 24, perdó, d'abril.
Són les trucades que rebem al joc de la porra.
Bona tarda.
Hola, hola.
Doncs és impossible escoltar aquest nou concurs
anar a la porra.
Busquem més trucades al 977-24-40-767.
S'ho passa bé, la tele.
Jo crec que es deuria espantar quan va dir 22.
Ai, ara no sé quin dia estic.
No, però fixa't que el so que se sent
és com si algú estés sintonitzant una ràdio, en realitat.
Jo crec que algú estava trucant a la porra de Tarragona Ràdio
mentre escoltava una altra emissora.
L'edició del sempre nàstic 977-24-40-477-44-477.
Prou.
Nova trucada, quan queden encara 6 minuts per a les 6 de la tarda.
Bona tarda.
L'edició de l'Hidro Merit.
A vosaltres noies en punt d'abril.
Què és això?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlo?
Mira, 2-0.
Com et dius?
Isidro.
Isidro, què més?
Merino.
Merino.
Apuntat queda per tu, Isidro.
Que vagi molt bé, gràcies.
Vale, de res.
Amb aquesta ràdio de fons que sentíem,
no sabem si trucava des del nou estadi, des d'un cotxe,
jo què sé, la qüestió és que l'hem entès,
que ha fet l'aposta de 2-0 a favor del nàstic.
Jo què sé.
Clar.
Jo què sé.
Tu imagina't que truquen a la porra i de cop,
Agustín Castellote, Punto Ràdio.
Si estava escoltant Punto Ràdio,
com és que escoltava Tarragona Ràdio a d'hora?
No ho sé.
Un per cada orella?
Igual sí.
No, clar, perquè potser ell tenia els cascos a l'orella
i Punto Ràdio anava per la megafonia o el cotxe o jo què sé.
Jo què sé, jo què sé.
Mirem una mica enrere o què?
Agafem la màquina del temps, va.
Som-hi, va.
I ens desportem fins...?
Fins el 2009, un 21 d'abril del 2009,
un sempre nàstic,
on el Jordi Blanc havia de donar un premi
i sembla que també avui estem de línies telefòniques que fallen.
No trobàvem l'ama del premi.
A la Mora, en aquest programa,
pràcticament hem consumit una hora ja de programa ara mateix.
No sé si tenim a l'altre costat del fil telefoni,
perquè amb la distància es fa difícil de controlar alguns aspectes,
però crec que ho volíem saludar a la Sandra Moreno.
Sandra, bona nit.
Sí, digui, sisplau.
Hola?
No sé si pot poner en este momento.
Sí, su novio que fui también al campo.
Hola?
Sí.
Hola, bona nit.
Buenas noches.
Hola.
Volíem parlar amb la Sandra Moreno.
Bueno, soy yo, su novio que no sé si puedo poner en este momento,
que yo también fui al campo.
Val, val, val.
Tu ets el seu marit, eh?
Val, la Sandra Moreno i tu sou els guanyadors de l'estada del cap de setmana
vessat a Saragossa,
amb dues entrades per anar a la Romareda.
què tal, com van al cap de setmana?
Bien, bien, bastante bien, Airo.
Clar, o sigui, no pots dir,
Sandra Moreno, soy yo y soy su novio,
que son dos personas, un ambiente.
No, vull dir...
Soy yo, soy su novio.
Soy su novio, soy su novio.
Déu-n'hi-do.
En fi, novio de la Sandra Moreno,
jo crec que s'aixecava de dormir o alguna cosa.
Home, però si era un programa que era nit.
Clar, però no sé, quan estava fent la migdiada.
No, vés a saber, una migdiada molt llarga.
Sí, vés a saber, vés a saber.
Abans, tu ens posaves a la prèvia un tall d'ahir,
del sempre nàstic.
Sí, sí, sí, sí.
Us ho passeu bé, us ho passeu bé.
Sí, i la veritat és que...
Quim Pons i jo, la veritat és que tenim una bona relació.
Tot i això, a sovint...
Hi ha de tot, hi ha moments de tot.
Hi ha moments de tot.
Perquè si no, escoltem aquest 2010,
quan el Quim...
el tall hem titulat
Quim fa moving al Miquel.
Com, com?
Quim fa moving al Miquel.
En dos minuts arribem al punt d'un quart de nou del vespre.
A veure, això és...
Tenim un assessor musical en aquest programa,
que és el Miquel González,
que arriba després, a dos quarts de deu,
amb el seu programa Tothom,
aquell programa de to seriós,
però que, amb les seves estones lliures,
proposa músiques per començar el programa.
I com teníem aquella cançó de Cher,
que ens va donar tan bona sort,
avui hem provat amb Inhumanos,
a veure si això ens donava una sort dissabte davant del vespre.
Miquel no sabia que la oïda també la tenies tan espatllada, tu.
Menys mal que la secció de Música Bona arribarà després.
No patiu, no patiu.
No patiu, no patiu.
Bueno, comencem amb el sempre nàstic.
Home.
Què et sembla?
Bueno.
Fa raó no li faltava.
Clar, molt ben triada la cançó tampoc no estava.
No estava, no.
No, no, no, no.
I parlant d'equivocacions...
Ja que parlem del nàstic i parlem d'equivocacions,
tu com diries, com anomenaries a molta gent de l'afició del nàstic?
A molta gent?
Sí, clar.
La marea grana.
La marea grana.
Sí?
Doncs no sé si és grana.
Per tal d'omplir el nou estadi, el pròxim diumenge,
recordem que hi haurà marea negra, marea negra, marea negra,
acompanyant l'equip a partir de les 4 de la tarda...
Marea negra, eh?
Marea negra, sí, sí.
Això és xapapote, marea negra és xapapote.
I tornem a l'actualitat, perquè aquesta passada setmana,
crec que va ser el partit anterior,
el Quim Pons li feia una entrevista al nostre benvolgut Joan Carles Oliva,
l'entreador del nàstic, que recordeu?
Sí, aquell home que feia pactos...
Que sopava peix.
Que sopava peix i feia pactos en el jacuji.
Això, això.
Doncs està molt posat en les noves tecnologies de Joan Carles Oliva,
perquè tu saps el que és el WhatsApp.
Home, i tant, allò que et pots enviar missatges gratuïts
entre iPhones i BlackBerrys i Nokia i molts dispositius mòbils.
Doncs Joan Carles Oliva també té WhatsApp.
I vas estar seguint el Corconta Nife d'alguna manera?
Va ser horrorós.
Va ser horrorós.
Va ser horrorós perquè, a més a més,
el meu representant estava en directe allà al partit.
Estava allà al partit.
i llavors va ser així amb el WhatsApp.
WhatsApp, WhatsApp, WhatsApp, WhatsApp, WhatsApp, WhatsApp.
El WhatsApp, cada 5 minuts enviant-me coses, no?
Va ser...
Va ser...
No, no, no, no faig més.
No faig més.
I no ho vaig buscar jo,
sinó que va ser ell que estava allà
i em va començar a enviar missatges.
I va ser un horror.
Perquè...
Perquè et diu el primer gol de Nino,
et diu que empaten abans dels camps,
volen ser la segona part i fa el segon de Tenerife
i llavors tots els missatges eren
que malament estàs jugant al Corconta,
és impossible que ho pugui dir endavant,
avui tenen una pàxara.
La veritat que era...
Escolta, avui patia amb el meu nàstic,
però no avui patia amb els altres,
en absolut.
A més, és que jo no ho faig habitualment,
però ja te dic,
tenia el representant allà
i cada 5 minuts envia el missatge, no?
I avui que parlo amb ell,
i li dic, vamos,
quasi l'he tirat de les orelles,
perquè l'únic missatge que no me va enviar
va ser el del final del partit,
perquè va sortir abans,
però no agafava cua
i no me va enviar el missatge.
I jo dic, xato,
te vas cobrir, eh?
No m'ho facis mai més, eh?
La veritat és que avui viure amb massa nervis,
tu, ja havia patit a Oscar,
escolta'm...
L'envia el WhatsApp
i no pot ser, vull dir,
m'imagino el pobre Joan Carles Oliver
no reben WhatsApps
tota l'estona,
i no pot ser.
Déu-n'hi-do.
Vinga, canviem de tema.
Més cosetes, vinga.
Anem ara a dos o tres talls
als quals jo ja dic
que jo ho faig molt, això.
Vull dir, jo sol reiterar-me molt
i fer redundàncies d'aquestes impressionants.
Però com que nosaltres ho veiem
i ho escoltem tot,
doncs val la pena recollir-ho, eh?
Escoltem-me en aquest cas
el que deia la Carme Crespo
la setmana passada
en roda de premsa.
La setmana passada
vam donar 30 guardons
de mèrit cultural,
però no són ni molt menys
tots els que hi ha,
perquè ho vam, doncs,
agrupar, potser,
per grups, no?
Doncs agrupar per grups, no?
Doncs agrupar per grups, no?
Avui, aquest mateix matí,
els...
Agrupar per grups.
Està bé.
És d'una lògica aplastant,
que podríem dir, eh?
I si multipliquem per 5,
com ho diem?
Quintupliquem, no?
Sí?
Quintupliquem?
No ho sé, no ho sé.
Vinga, a veure.
Els Mossos han confirmat
que quintuplicava per 5
la taxa de l'alcoholèmia.
Quintuplicava per 5,
quintuplicava per 5,
quintuplicava per 5
la taxa de l'alcoholèmia.
Això quan és?
Quintuplicava per 5?
5 per 5, 25.
Déu-n'hi-do.
Si quintuplicava per 5
és 25, no?
Era moltíssim.
Ostres, t'imagines treure 25
al control de l'alcoholèmia.
Escolta'm,
has tancat la porta
quan has entrat?
Sí?
Sí, sí, sí.
A veure, crec que sí.
Sí, està tancada, està tancada.
És que a vegades
es queda oberta.
Sí.
I què passa, llavors?
Passa això.
Passa això.
Va a la porta A.
Són dos quarts a dues.
Va a la porta A.
Va a la porta A.
Ha tancat la porta ja,
perquè si no, clar...
No, no, no.
Però això és veritat.
Vull dir, clar,
a vegades entrem a l'informatiu
i ens deixem la porta
una mica oberta
i després la terem
que tanquem la porta
i amb tota la raó.
Clar, clar, clar.
Hi havia la porta oberta.
La porta oberta.
I escolta.
Vinga, anem a la processó
del sant enterrament
del passat divendres.
La veritat és que
tècnicament va estar molt bé
i amb contingut
i amb la gent
que hi va treballar.
Però va haver-hi
un petit problema.
Escoltem.
D'elles sembla que
en aquests moments
s'està plovent
i més que mai
a la ciutat de Tarragona,
església de Nazaret, Ricard.
Hola.
Obrim aquesta connexió, Ricard.
Sí, tornem.
Endavant, endavant.
Sí, perdoneu,
és que no ho sentia a la recepció
a causa de la gran quantitat
de gent que ara mateix
ja dintre de l'església
de Nazaret.
estem aquí per ser criticats.
Aquí seguim en aquesta tarda tan especial
de divendres sant.
És que no, no, vull dir...
No, és normal.
Aviam, hi havia moltíssima gent.
L'ambient se sentia de fons.
Allà a la plaça del rei.
A més, estàvem al terrat
de l'església de Nazaret
i una vista espectacular
per veure aquesta recollida
dels misteris.
Som-hi?
No, Ardira,
la recollida dels misteris
no es va fer.
No, no es va fer,
però van estar retransmetent
i explicant què passaria.
Però no estaven al terrat,
estaven a la porta de l'església.
No, no, estaven a la porta de l'església.
Ah, molt bé.
Això ho tenia jo mal entès, doncs.
Vinga, canviem de tema.
Anem ràpidament
per les tertúlies
d'aquesta setmana.
doncs a la taula
Alejandro Fernández,
Albert Ballbé,
Begoña Floría
i Sergi de los Ríos.
Un espectacle, eh?
I clar, no discriminem, oi,
entre rics, entre comunitats.
És a dir, els rics catalans
no els demanem responsabilitat social.
Se'n van!
Se'n van a un altre lloc!
I nosaltres no els demanem
responsabilitat social
i que es quedin aquí, no.
El que fem és discriminar
entre classes.
I llavors, els pobres,
que es fotin, que es fotin...
Evidentment que t'estimo.
Que es fotin
i retallades i llistes d'espera
els hospitals...
que els pobres que es fotin...
Que el únic que ha sigut això.
...que els rics
no hagin de posar
els seus impostos.
Ara canti la internacional.
Arriba a los pobres del mundo.
i parli les joances de vacunin.
Quin discurs més carpeto-betònic
que has de viure vostè?
Què vol dir de carpeto-betònic?
Carpeto-betònic, carpeto-betònic.
Vol dir que tu estàs dient
perquè no se vallen...
Los ricos, los pobres...
No, perquè la gent que té més...
Estàs molt encostipada.
Ja ho veig.
Disculpa-me, Alejandro,
no està superat.
Perquè si tu estàs dient...
El govern de progrés
és el que han fonçat
Catalunya i Espanya.
Jo no t'he interromput a tu, eh?
Jo no t'he interromput a tu.
Jo no t'he interromput a tu
ni tampoc al senyor Valver
Telefonitis.
Què et sembla, Begoña Fónica?
Aquella paraula que he dit...
Carpeto-betònic.
És difícil, eh?
Què ho diu, això?
No ho sé, Carpeto-betònic.
Ho haurem de buscar al diccionari.
Vaig a felicitar públicament
i a l'antena el Ricard Laoz
perquè moderar aquests tipus
de tertúlies no és gens fàcil
i, si no, escolteu per què.
No, no, no, no,
no estic d'acord amb això.
Primer un incís,
després dels salògis del Sergi
presentaré la meva dimissió irrevocable
de tots els càrrecs.
Estava a la broma.
Estava a la broma.
Estava a la broma.
Estava a la broma.
Estava a la broma.
Estava a la broma.
Perdona, Alejandro.
El modelador m'ha preguntat a mi.
Sí, és molt fort.
Jo t'he t'escolat.
No, no, no.
Espera, com que no, no, no, no.
Tu t'has colat, tio.
Perdona.
A veure.
A mi m'ha preguntat,
a mi m'ha preguntat el senyor modelador
si jo, si comparència i unió,
del tot.
Si comparència i unió era...
Vaig a respondre,
que estava fent una broma,
però vaig a respondre
el que se m'ha preguntat.
Però si s'ha d'haver parlant jo.
Directament.
Però és que m'ha preguntat després...
M'ha recordat la senyora Crespo?
Sí.
Continua.
Continua.
Home, clar.
A mi m'ha preguntat el senyor...
Si no queda un incuitos interruptus,
un incuitos interruptus,
un incuitos interruptus...
Ho ha gravat això, no, senyor Laó?
Ah, que sí que ho ha gravat?
I no em dóna la gana.
Que prou ho anapadim.
Per ser d'unió, Déu-n'hi-do, eh?
Aquesta darrera frase.
A tu no et passa, això.
A veure, a veure,
a veure,
reconduïm la tertúlia
de la millor manera possible.
El senyor,
el senyor Mudelel,
m'ha preguntat si,
com a senyor,
tenia una tendència,
tenia una tendència
a propiciar la...
la...
la...
la medicina privada.
La...
la...
la...
la...
la...
la...
la...
la...
tu m'entens?
Tu m'entens?
Tu m'entens?
Tu m'entens?
Tu m'entens?
Ah...
Ah...
Ah...
La...
la...
la...
la...
però que ets molt pesada.
Déu-n'hi-do.
Què et sembla?
Escolta'm,
ens queden dos minuts.
I què vols fer
amb aquells dos minuts?
Doncs acabarem
amb un...
acabarem amb música.
És necessari?
Miquel, sí.
Acabarem amb musiqueta,
re.
L'escoltarem 30 segons.
Que vagi bé la setmana,
Miquel.
Moltes gràcies.
El dimendres que ve bé.
Acabarem
amb l'Himne d'Alnàstic.
Nàstic, nàstic,
crida l'afició.
Nàstic, nàstic,
ets el millor.
Ets la tradició
i l'orgull.
El degar
entre els clubs de l'esport.
Nàstic, nàstic,
crida l'afició.
Nàstic, nàstic,
ets el millor.
Cantar els petits,
cridar els nostres.
Nàstic,
que,
que,
en,
que...