Fins demà!
Fins demà!
La humanitat sempre ha sortit de totes les crisis.
Però hi ha alguna persona, hi ha alguna notícia que ens pugui alegrar el dia?
Bé, jo penso que a mi m'agradaria, per exemple, que hi hagués notícies d'exemples,
de persones que fan coses positives per sortir de la crisi,
perquè tots els inputs que ens arriben són negatius, no?
Sempre hi ha bones notícies, sempre hi ha persones que fan coses bones,
actes de solidaritat, actes d'exemple, i n'hi ha cada dia, i tot això no són notícies.
Hi ha quantitat de bones notícies, potser també els periodistes podríeu començar a triar,
de cada 10 posar-ne una positiva que hi és.
Sí, perquè, mira, les notícies que expliquem, els mitjans terrenins avui,
doncs parla de la concentració sindical d'ahir, defensant els drets dels treballadors,
tenim la primera manifestació d'estudiants de secundària pels carrers del centre de la ciutat,
i no fa ni un mes que ha començat el curs, també contra les retallades,
tenim les protestes contínues del món sanitari, dels metges i de les infermeres,
que fins i tot parlen de la possibilitat d'una vaga,
tenim la patronal PIMEC reclamant a les administracions que paguin una mica més aviat del que paguen,
perquè ara el retard és espectacular, en fi, tenim notícies negatives de tota mena.
Joan Andreu, fins i tot els nois i noies dels instituts fan vaga o convoquen vaga i fan manifestacions.
No sé si això és un pèl exagerat o no.
No, no, exagerat no, vull dir, són.
Jo penso que només és una altra cosa que fruita la realitat que ens envolta.
Vull dir, fins a quin punt és mimètica, fins a quin punt és que es va encomanant una sèrie de situacions
i fins a quin punt, vull dir, la realitat és tan dura o no és tan dura.
Clar, aquí va una mica cadut pel barri que li toca, no?
Sí que és veritat que el més preocupa una mica és aquesta incertesa de cap on va tot això, no?
Vull dir, la sensació que és un vancell que està fent aigües
i que el que estem fent és, en lloc de poder tapar, perquè no podem tapar forats, ningú s'ha de tapar forats
i el que estem fent és tirant coses per la borda.
Anant tirant coses per la borda, perquè el vaixell se va enfonsant.
Però pensem que si no té tant de pes tardarà menys a enfonsar-se.
I per tant, aquí anem fent les retallades.
Tirem una cosa per la borda, potser, a jo seguir la metàfora,
seria que els consellers i 350 els càrrecs de la Generalitat no cobrin la paga de Nadal.
Ara el que passa és que també hi ha la possibilitat que no la cobrin els funcionaris.
Rafael Muñoz, bon dia.
Bon dia.
Ja tenim el terça contartuli a punt.
Alguna reflexió, en fi, de tot plegat, de la crisi en el seu conjunt o d'algun dels detalls de la crisi?
Si voleu començo pel final, no?
Ja està bé que s'hagin rebaixat el sou, els càrrecs.
No se l'han rebaixat, eh?
És el no cobrar la paga de Nadal.
És igual, no deixa de ser una rebaixa.
Perquè nosaltres ja es van retallar aquesta paga extra.
i si algú no se'n recorda, nosaltres no només es van retallar el 5% i en alguns casos més del 5%,
també es van retallar les pagues extraordinàries.
Ja fa dos anys, eh?
Vull dir que...
Per tant, anem acumulant.
Bé, no, jo, per situar el tema, no és una notícia més positiva.
A mi que els estudiants fessin ahir paga i manifestació,
més enllà de consideracions personals que podria fer respecte d'algú dels que van fer aquesta paga,
que està en paga tot el curs, segurament,
més enllà d'això, això també pot ser positiu, no?
És a dir, d'alguna manera encara tenim una joventut que és capaç de manifestar-se.
Bé, mirem-ho així per treure una notícia positiva, eh?
Perquè no n'hi he vist moltes més notícies positives.
Penso que, a més, la crisi no només no està controlada, sinó que n'hi ha més.
I a mi el que em preocupa, i em preocupa especialment com a molts ciutadans,
és que aquesta crisi reverteix al final en prestacions socials i reverteixen els més febles.
Analitzem algunes de les coses que hem sentit aquesta setmana, no?
D'aquests inputs que dèiem al principi de la tertúlia que arriben als ciutadans.
El govern anuncia la possible retallada de la paga de Nadal als metges i, en fi, a tots els professionals de la sanitat.
Després anuncia que els alts càrrecs de la Generalitat no cobraran la paga de Nadal.
Això fa que altres institucions també s'ho plantegin.
En fi, es parla d'una certa improvisació en les mesures que va prenent el govern.
L'àmbit sanitari continua sent el principal focus d'atenció.
Tenim els metges i les infermeres, doncs, realment, amb una imatge l'altre dia dient
ja n'hi ha prou, nosaltres no podem suportar més retallades de les que estem suportant.
Els hi dona també a vostès la imatge d'una certa improvisació?
O és que potser la crisi va agafant cada cop més volada, més entitat,
i els governants, siguin quins siguin, els que siguin, han d'anar prenent mesures sobre la marxa.
Perquè ara, per exemple, l'última és avui el conseller d'Economia dient
potser és que també haurem de tocar la paga de Nadal als funcionaris, no?
Bé, jo crec que la vareta màgica per solucionar no la té ningú,
i molt menys jo, que no entenc d'economia.
Però jo en aquesta situació, com a ciutadà, cansat, preocupat, desencantat,
i amb ganes de començar a somiar, no que sigui realitat un món millor,
sinó més somiar, jo a la classe política només li demanaria quatre coses.
Una, veracitat. Realment es té que dir la veritat, costi el que costi.
No se'ns pot amagar cada dia el problema sota del coixi.
Dos, transparència. La gestió pública ha de ser plenament transparent.
Hem de saber a on se destina tots i cada un dels euros que paguem la ciutadania.
Tres, exemple. Felicito el president de la Generalitat
per treure's la paga doble, però jo li exigiria encara una mica més.
Li exigiria que es posessin un salari ètic.
Tots els polítics, tota la classe política,
des del president de la Generalitat fins a l'últim regidor
del poble més petit de Catalunya.
Un salari ètic.
El que és contradictori no es pot demanar un sacrifici a la ciutadania
i allà es nombrin 17 càrrecs de confiança a la Diputació de Tarragona.
Això no es pot fer.
No es pot demanar un sacrifici a la ciutadania
que renuncii a tot el que se'ns fa renunciar
quan l'administració continua igual.
I realment hi demano solidaritat.
Hi ha una classe, que no som funcionaris públics,
que fa molt de temps que ens apretem el cinturón,
que ens ha rebaixat els ingressos molt més del 5%
i que ens han tret molt més de la paga extraordinària.
I que, bueno, no tenim la seguretat del funcionari públic.
Jo no demano res, però demano que la solidaritat sigui per a tothom
i que tothom, per dir-hi, amb l'exemple.
Estarien d'acord amb aquestes exigències?
Llavors, jo des d'aquí...
Amb això que demana Antoni Vives?
Sí, sí, sí.
I el que no pot ser, insisteixo,
insisteixo, és que es cobren els sous que es cobren
i que es paguin dietes de 800 euros
per anar a un pleno municipal a escoltar
el que diuen els regidors.
Quan hi ha gent que viu amb molt menys,
hi ha gent que viu amb molt menys distors,
això es té que suprimir.
I tenen que començar per això.
I la política té que ser un servei públic.
I la gent se la té que reduir
amb un salari just i ètic,
amb consonància amb la realitat.
Ara i sempre.
Jo ja no tinc cap més solució.
A partir d'aquí,
a partir del consens,
i demano consens en totes les forces polítiques,
el que no pot ser
és que estem discutint aquí tonteries,
posem-se tots a treballar,
produïm riquesa
i amb la riquesa pagarem el deute.
Això és l'única solució
que ja no n'hi ha cap altra.
Jo estic bàsicament d'acord
en les tres primeres afirmacions de l'Antoni
i en la quarta amb alguna matització.
Perquè, clar, la quarta,
que és la de la solidaritat,
està molt bé.
Quan parlem de solidaritat
sempre parlem d'un determinat sector social.
i, home,
és veritat el que dius Antoni,
molts de vosaltres,
com a professionals,
s'han anat pertenint a aquests anys.
Però també és veritat
que molts professionals d'aquest país,
i podríem parlar, per exemple,
dels directius de les caixes i dels bancs,
no només no han perdut poder adquisitiu
en aquests anys.
Aquest és el segon global de classe política.
quan parlo del petit professional,
doncs, per tant,
matissem-ho això, no?
Del petit comerciant,
del petit autònom.
Sí, sí.
Jo els de les classes,
els de les caixes,
els poso dins dels sacs dels polítics.
Molt bé.
Perquè són designacions polítiques.
Per tant, matissem això
i matissem altres coses,
perquè, si no...
Aquests senyors,
aquests senyors,
avui,
un estat de dret
amb un senyor
que retira
amb 23 milions d'euros,
aquest senyor,
avui,
l'estat de dret
li té que requisar
aquests 23 milions d'euros
i té que estar imputat
amb un procediment penal,
perquè això és un delicte d'estafa.
Jo ja no...
Ja no arriba...
Ja no arriba...
Ja no arriba...
Ja més clar...
Segurament el tema dels directius
dels bancs i les caixes
és el més escandalós, no?
Ja no arriba...
I el que més deixa
estar avorrida la població, no?
A la ciutat de carrera.
Jo ja no arriba tant, no?
Vull dir, però,
la solidaritat
ha de començar
per molta més gent,
pels que més diners tenen,
pels rendistes, també, eh?
Per aquells grans empresaris
que tenen grans capitals
que els estan portant
a l'estranger.
per molta gent, eh?
Aquí hem de començar...
I després, clar,
hi ha un tema
que la premsa segurament
magnifica aquests dies
i cal en la ciutadania,
que és aquest fet
que, clar,
és que els funcionaris
tenen el lloc assegurat.
No és veritat.
Alguns funcionaris
tenim el lloc assegurat.
En tenim un...
Alguns funcionaris,
tots els funcionaris,
però hi ha uns funcionaris
que és el que dia
funcionaris d'ampleu interi
o substituts,
que és un gruix
molt important
d'aquesta població
que també pateixen
les retallades,
perquè aquests
ni són treballadors
ni són funcionaris.
I estan cobrant,
de vegades,
molt menys que mil euristes.
Clar,
aquest és un conjunt important
de ciutadans
que estan patint també
la crisi
i que també se'ls castiga.
I en el tema de la...
En tot cas,
per treure una punteta
que la trec
i l'esborro després,
si voleu, eh?
Home,
i està molt bé
que se'ns recordi
que els funcionaris
tenim el lloc fix, eh?
Això està molt bé
i és molt interessant
i és molt important.
Però quan hem tingut
l'època de les vaques grasses,
en la que
companys meus de carrera,
amb la mateixa titulació
que jo,
que si les 5 altres professions
en una empresa privada
o, per exemple,
la petroquímica de Tarragona,
cobraven 3 vegades més que jo
i tenien beques
pels seus fills
i tenien els llibres gratuïts
i tenien vacances
i tenien no sé què més.
Llavors,
ningú no ens recordava això.
Ningú no ens recordava
que els funcionaris
no hem tingut
i encara no tenim dret
a la negociació col·lectiva.
Doncs, per tant,
bé,
això són també coses
que s'han de plantejar.
És a dir,
solidaritat sí,
però sempre.
Joan Andreu?
Bé,
des del punt de vista ètic
podem fer tots els plantejaments
que vulguis,
però el problema,
en el fons,
en el fons,
és un problema greu econòmic.
És un plantejament econòmic
que no sé com s'ha de resoldre,
evidentment,
perquè si doctor
té l'Església
també economistes doctorats
deuen tenir
les universitats
més importants del món
i no saben com resoldre-ho.
Bé,
i aquestes coses,
evidentment,
que la imatge,
l'ètica,
etcètera,
vull dir,
s'ha de cuidar
i s'ha d'exigir,
d'acord,
tot això estem molt d'acord.
Però en un moment
en què estem patint,
potser sí que això
s'ha de fer servir
per plantejar
totes aquestes altres situacions
que es donen una miquè,
diguem-ne,
i estan sortint a la llum
i s'estan...
que abans era molt normal
i ningú en té res
i avui dia
cada un pren consciència
que això una mica
clama el cel,
no?
Però,
definitivament,
el problema és econòmic,
clar,
molt bé tot això,
però si anem fent retallades
per el que deia abans,
per dir no tapem els forats,
és a dir,
els forats són econòmics,
els forats de la nostra societat
en aquest moment
és un plantejament
purament econòmic,
que això,
quan anem tirant coses fora,
clar,
és el que es veu des del dalt
del vaixell,
el que vas tirant al mar,
però, clar,
ens estem enfonsant.
Qui té aquesta solució?
vull dir,
és que això està passant
en molts altres països
i abans aquí
doncs també dient
això és el tripartit,
bé,
escolta,
els altres països
que no tenien ni tripartits
ni quatre partits,
vull dir,
la situació és molt global
i jo no sé qui és capaç
de poder trobar aquesta solució
perquè a vegades
jo em pretenia
els mateixos diners que fan,
molt bé que s'indignin la gent,
però vull dir,
què fa davant de tot això?
Què podem fer?
I no et troba encara
perquè comença a ser
un acert corrent de reflexió
que s'estan fent,
potser que algú s'està plantejant,
tantes retallades
són necessàries
perquè hi ha gent
que ja s'ho està plantejant
si retallem
i retallem
i retallem
i no parem de retallar
i clar,
retallem serveis tan basis
com és la sanitat
que és una cosa
al pal de palla
de l'estat del benestar,
tenen la sensació aquesta
que també
potser ens estem començant a passar?
No ho sé,
jo insisteixo
que no tinc la solució econòmica.
O com a mínim
en aquest territori
que és el nostre,
que és el nostre país
que és Catalunya
respecte a altres zones
de l'estat?
Sí, evidentment
que si tingués la solució
no estaria aquí sentat
sinó que potser estaria a Berlín
allí sentat al costat de la Merkel,
no?
Bueno, tant en tant
vindrà la tertúlia, no?
Sí, i tant, i tant.
Segurament no estaries
a la Merkel
si d'alguna altra
que no veiem.
Llavors,
jo discrepo
al Joan Andreu,
crec que la sortida
de la crisi
evidentment és econòmica,
però la societat
s'ha de rearmar
èticament,
perquè si no ens rearmem
èticament
d'aquí no en sortim.
D'aquí no en sortim
perquè la solidaritat
es basa en l'ètica
i si no hi ha ètica
no hi ha solidaritat?
O sigui,
jo, si roba l'altre,
jo robaré.
O sigui,
el que no faré
és sacrificar-me
per mantenir el que roba.
Llavors,
o hi ha un rearmament ètic
de la societat
o aquí no se'n surt.
I el tema econòmic,
evidentment,
els ingressos
de la Generalitat
han baixat,
no sé si han baixat
un 25 o un 30%,
les despeses
es mantenen,
llavors,
això només
es pot fer,
es pot reduir la despesa,
ai,
es pot reduir el dèficit
reduint la despesa
i augmentant els ingressos.
Clar,
però fins a quin punt
s'ha de reduir la despesa?
Jo penso que es té
que fomentar també
d'alguna manera
la creació i l'empleu.
Com?
No ho sé.
Bé,
doncs donant subvencions,
creant empleu,
ajudant els jovens
que comencen,
fomentant iniciatives,
facilitant qüestions.
Jo crec que s'ha de crear riquesa.
Si anem fent el forat
i anem retallant
i retallant
i retallant
és el que deia el Joan Andreu,
el vaixell s'enfonsa
per molt que tiris,
arribarà un mes
que el vaixell s'enfonsarà.
De què es trata?
De tapar
aquests forats
per als quants
se'n va l'aigua.
Realment,
una societat
es té que basar
en la creació de riquesa,
no en la creació
de pobresa.
I ara sembla
que cada vegada
anem retrocedint.
Totes menys
tenen la sensació
del que els hi comentava
fa un moment,
que només parlem
de retallades
a Catalunya
i que la resta d'Espanya,
no sé si perquè hi ha eleccions
aquí un mes i mig,
a la majoria
de comunitats autònomes
o a la majoria
de territoris...
I arribarà,
i arribarà.
Clar que arribarà.
És només una qüestió,
un tacticisme electoral.
Clar,
com va passar aquí,
com passa d'arreu.
Aquí es passa a l'Ajuntament,
no?
No estem un tacticisme.
I arribarà.
L'Ajuntament
de darrere on està
i ho parant pendent
de les eleccions,
m'imagino,
del 20 de novembre,
no?
I amb algunes comunitats
d'Espanya
ja està passant,
vull dir,
de manifestacions
i d'història.
Per exemple,
a Madrid el tema educatiu
ja s'estava llogant.
Protestes molt fortes.
El tema d'ensenyament
i hi ha moltes comunitats
governades per diferents partits,
vull dir,
perquè no és una qüestió
de partit,
com deia abans el Joan Andreu,
perquè a més la crisi
jo crec que va més enllà
de les nostres fronteres,
no?
El que passa és que jo
hi ha dues coses
que abans deia l'Antoni
i penso que són importants
perquè jo estic d'acord
amb el reglament ètic.
És evident que...
Ètic i estètic,
les dues coses.
Però perquè hi ha un reglament
ètic i estètic
ens cal aquesta veracitat
i transparència
de la qual tu parlaves.
És a dir,
jo puc ser solidari
com m'expliquen
per què és de ser solidari
com m'expliquen
on està el forat.
De quan és aquest forat?
De què estem parlant?
I com se gestionen els meus diners?
Clar, vull dir,
perquè si no,
al final,
si només retallem,
retallem, retallem.
Però, a veure,
les retallades,
sí, home,
en tota economia
inclús domèstica,
quan no arribem a final de mes
hem d'emprendre
dues o tres cosetes
molt elementals.
Un és retallar,
però, clar,
tu no retalles
si no saps
quin és el teu forat.
I després,
home,
has d'aportar ingressos
perquè, si no,
malament.
Bé,
no podem dir
només retallem.
Hem de retallar
i hem d'augmentar els ingressos.
Els ingressos
només es poden augmentar
de dues maneres.
O s'augmenten
amb un factor impositiu
i, clar,
el factor impositiu,
si sempre grava
les classes mitjanes
a les mateixes
que estan pagant
des dels Reis Catòlics,
anem malament.
Però l'altra
generació d'empleu
i empleu no públic,
però, clar,
si generem empleu públic,
això és el que feia Franco.
Clar,
seria molt fàcil
agafar tots els aturats
i anar construint carreteres.
O, com ja està mal a mil,
vull dir,
que vas una trinxera
i després els altres
la tapen
i la tornes a acabar.
Mira,
escolta,
amb aquesta obra pública
t'hi posen un any i mig.
No,
hem de crear un empleu
de qualitat permanent
i, clar,
i això,
avui dia,
suposo que és molt difícil
perquè la crisi és internacional
i perquè les empreses
estan mundialitzades
i perquè, al final,
deia l'Antoni,
estaria al costat de la Merkel.
Jo no estaria al costat de la Merkel,
estaria al costat
d'algun d'aquests xicharel·los
que hi ha a Nova York
o a Londres
o no sé on,
que són els que en aquests moments
estan fent els diners.
Aquests i que no tenen ni ètica...
Al voltant de les borses
i dels mercats, no?
Que són els que no tenen ni ètica
ni estètica,
però, en canvi,
estan governant el món.
I aquí els governs
també haurien d'emprendre
alguna decisió.
Conjunta.
En aquest context de crisi
tan forta,
és evident que,
aleshores,
les administracions,
els governs,
el que han de fer és prioritzar,
tenir molt clar
allà on podem gastar els diners.
I això em porta
a proposar-los un altre tema
que venim arrossegant
ja des de fa uns dies
i que encara ha de tenir
una certa continuïtat
que ens afecta com a territori,
perquè estem parlant
d'una infraestructura bàsica
que és el tema
del corredor del Mediterrani.
Ja saben que en els últims dies
hem tingut diferents notícies.
Algun eurodiputat català
a través del Twitter
anunciava que ja la Unió Europea
ha anat explicant
als eurodiputats
que l'opció prioritària
serà el corredor del Mediterrani,
però ahir, per exemple,
el ministre espanyol de Foment,
José Blanco,
va anar a Luxemburg,
es va reunir
amb l'eurocomissari de Transports
i va dir que l'estat espanyol
aposta no ni per un ni per dos,
sinó va parlar
de cinc corredors ferroviaris diferents.
Tot això, clar,
aquests dies ho hem anat comentant
en les tertúlies.
A poc més d'un mes
de les eleccions
em sembla que també
que sigui un cert tacticisme
electoral del govern central.
Vostès creuen que finalment
el 19 d'octubre,
perquè això és el dia 19 d'octubre,
la Unió Europea apostarà
per al corredor del Mediterrani,
per una lògica aplastant econòmica,
Joan Andreu?
Les creències,
per tant,
creure no té res a veure
amb la realitat,
ni vegades ni menys
amb el que pensen en política,
no?
Per tant,
creure també és gratuït
i per tant
és una manera...
No costa res.
No costa gaire.
I, bueno,
la veritat és que ens movem
com sempre,
vull dir,
els polítics estan jugant
amb nosaltres
i ells juguen
amb el seu estatus
i el que fan és això,
ara Marijala,
per dir,
només hi havia un corredor,
ara posem-hi dos,
i ara posem-hi tres,
bueno,
i si convé,
hi posem cinc
i aleshores ja
comença a sortir el de Saragossa,
que clar,
que evidentment,
la comunitat vol que passi per allà,
que l'altre també vol per allà,
que si només és fins a Cartagena,
que si és fins al Maria
o arribem a...
Els jacires.
Els jacires,
el port que està fent els jacires,
però un passà...
És una manera
d'anar-ho embolicant tot,
i clar,
llavors aquí mai saps
aquest joc.
Tothom va donant
50.000 històries
per despistar el personal
i clar,
llavors et trobes
que pot ser que no n'hi hagi cap,
que és el més probable,
vull dir,
que al final és el més probable...
Com que no hi ha diners
o com que hi ha pocs diners...
Clar,
és que no n'hi haurà cap,
és llavors,
i el primer el dir,
poseu-vos d'acord,
no els poseu d'acord,
doncs,
jo torno al que deia
al començament,
veracitat i transparència
en la gestió.
Em sembla això absurd,
infantil,
populista,
i no sé quin esgatiu
més posar-li,
no?
O sigui,
jo crec que el polític
que governa
té que saber
quin és l'interès
en aquest moment
de l'estat espanyol
i per on ha d'anar
aquesta línia ferroviària.
Pel centro,
pel mig,
per la dreta o per l'esquerra,
però es té que decidir,
el que no pot fer
és el joc dels tontos
per contentar tothom,
perquè contentant a tothom,
el que diu el Joan Andreu,
al final perdrem tots,
no?
Ell ha de tenir clar
per on ha d'anar
i ha d'apostar
i ha de jugar
i lluitar a Brussel·les
per aquesta opció
i a pit descobert
i a per totes,
eh?
De l'altra manera,
em sembla,
jo dic infantil,
tonto
i realment
jo m'avergonyeixo
que em dirigeixin
persones com aquestes
i ho dic sincerament.
O sigui,
preferiria un polític
que lluita
si ell considera
que l'interès
general
passa perquè vagi
la línia per Madrid,
que lluiti,
però que lluiti,
però no,
que ens tracti
com a tontos,
no?
Ens està tractant
com a enganyant a tots
i això, escolti,
això,
miri,
vagi al casino
enganyar,
jugar a les cartes
i enganyar qui vulgui,
però no la ciutadania,
per favor.
Jo deixem-me que introdueixi
una reflexió perversa.
Si això depengués
només de l'estat espanyol,
és a dir,
si l'estat espanyol
fos qui hagués de fer
un corredor
i l'hagués de pagar
ell amb els seus diners
i l'hagués de construir
per interessos
purament estatals,
segurament,
jo diria
que el corredor mediterrani
és el més lògic
i és el més normal
i el més real.
Però...
Això és creure.
Però...
Això són les creences.
No, no,
jo ja vam treure
l'altra opció
i si de la màniga...
Ja ho vull dir,
si depengués d'això...
No, si n'hem vist
tantes de barbaritats...
El que passa és que...
No ens oblidem d'una cosa,
això és la Unió Europea,
i la Unió Europea
en aquests moments
vol dir Alemanya.
Ens hem plantejat
que Alemanya
en aquests moments
té comprat Portugal,
igual que té comprat Grècia,
sinó que és només Grècia
i Portugal
podrien ser
un l'any més
d'Alemanya.
Jo no crec que a Alemanya
li interessi
fer un corredor
del Mediterrani
en el que quedi
aïllada
tota la nació
de Portugal,
perquè en definitiva
si tu vols treure després
els beneficis
d'allò que has comprat,
voldràs que allò
tingui una bona comunicació
amb tu.
Per tant,
jo crec que en aquests moments
Alemanya,
que és qui va anar
a la Unió Europea
en aquests moments,
està més decidida
pel corredor central
que no pel Mediterrani.
I probablement al final
s'acabi fent
un corredor central
i algun ramal
del Mediterrani
per contentar amb algú.
Un corredor central
que clar,
comunicaria a Lisboa,
a Madrid
i arribaria a França...
Evidentment.
València...
perquè la València
és el port de Madrid.
I València
és un ramal
que és un port de Madrid.
I passa per Saragossa.
Jo estic convençut
que això serà així.
Aleshores,
tot això que hem fet
en les últimes setmanes
o que no serà.
Aquelles imatges d'unitat
que tant ens han agradat
de veure tots els alcaldes,
totes les cambres de comerç
de València,
de Catalunya,
de Mússia...
Ja poden estar mitjans ells,
això no és cap problema.
Una decepció més.
Serà una decepció...
Una decepció més.
Tu, Rafa,
estàs molt convençut?
Jo estic bastant convençut.
I el Joan Andreu,
cregui o no cregui?
No, no,
ni el Mediterrani,
ni el Central,
ni el Mediterrani.
Cap.
Home, clar,
és molt...
Home,
és la inversió que suposa això.
Sí, home,
ja ho tenim clar,
però ja tenim clar
que és una inversió
a mig i a llarg termini.
Però alguna cosa
haurem de fer, no?
No, jo,
que tan llarg m'ho fies
que no sé si ho veurem.
En fi,
la crisi ho omple tot.
Jo no sé si ara
els hi proposaré un tema
que ens traurà
una miqueta d'aquest ànim
o d'aquest desànim,
millor dit,
perquè els hi vull recordar
i avui ho estem recordant
en els informatius
de Tarragona Ràdio
que demà farà just un any
de l'obertura
del Corte Inglés de Tarragona,
un centre comercial
que per cert en el seu moment
va ser molt benvingut
per la creació
de llocs de treball.
La crisi,
l'any passat,
era tan aguda,
potser no tant com ara
perquè la crisi sembla
que va més,
però sí que m'agradaria
que com a tarragonins
en fi,
doncs,
comentin quina sensació
han tingut,
si creuen que s'ha notat
d'alguna manera o no,
ni positivament
ni negativament
pel que fa al comerç
i al turisme
de la ciutat de Tarragona.
Bé,
jo crec que s'ha notat,
no?
No ho sé,
jo no és que sigui
gran comprador
ni del Corte Inglés
ni de molts establiments
els que vagi molt a la compra,
però bueno,
es veu per almenys
un flux peatonal,
no?,
i de vehicles
cap a la plaça
de la Generalitat,
el que llegeixen
els mitjans de comunicació
és que el Corte Inglés
està molt content,
no?,
que venen molt de turisme
i avui,
no sé si deia a la ràdio
que els comerciants
també volen
que es deriï part
turístics que venen...
No sé si recordaran
els contartulis
que, clar,
l'any passat
a aquestes alçades
es deia
com que el Corte Inglés
ens situarà
com a capital comercial
i el traurà
milers,
desenes de milers de persones,
l'objectiu
és que algunes
d'aquestes milers
de persones
que venen de fora
també vagin
cap al centre de la ciutat,
facin turisme cultural,
comprin a la part alta
o al centre
o vagin al Serrallo,
això el que venen a dir
els comerciants
és que un any després
no s'ha acabat
d'aconseguir
i que la immensa
majoria de la gent
que ve de fora
al Corte Inglés
ve al Corte Inglés,
es queda allà
i se'n va.
Bé, potser
l'inconvenient
que té aquest Corte Inglés
és que des del Corte Inglés
fins al centre
hi ha un territori mort
que no hi ha res,
llavors la gent
d'embolar per aquí
és una mica
complicat i difícil.
Si hi hagués
una continuïtat
de poder fer
una via comercial
des del Corte Inglés
fins al capdamunt
de la Rambla,
potser això facilitaria
el trànsit peatonal
i que la gent
anés caminant
per un que surt
del Corte Inglés
ben bé
fins que no arriba
el monument
dels castells
no comença a trobar
i allí hi ha bancs
em sembla
o sigui que poc comerços
a partir de la font
del centenari
pràcticament
ni la font del centenari
el banc d'Espanya
les Tresines
i Genda
o sigui que pràcticament
tenen que caminar
fins a la cruïlla
del carrer L'Unió
per començar a trobar
una mica
d'activitat comercial
jo crec que és
el gran inconvenient
salvar aquesta distància
positiu
jo penso que
per un serà positiu
per altres negatius
no ho sé
jo que gent
n'hi haurà de tot tipus
de comentaris
Joan Andreu
ha tingut algun efecte
tu creus?
a mi molt poc
personalment
però a mi suposo
molta gent
molta gent sí
molta gent no
aquí hi ha un aspecte
que són les trístiques
a veure com les esmascaren
o com les presenten
o com les fan ballar
i a partir d'aquí
doncs una mica és això
vull dir
que el ball
li vagi molt bé
doncs t'ho dirà
que molt bé
i el que els vagi
malament
el sentit perjudicat
i a vegades pot ser
la causa
vull dir de la situació social
però a més també
agrojada sobretot
el petit comerç
a veure què diu
com li ha anat
i com tens d'anar
jo no tinc massa judici
massa elements de judici
per poder dir
això ha estat
un gran
una empenta
per la ciutat
pel turisme
pel comerç
en fi
per tot
jo no ho sé
em sembla que també
aquestes grans
locals
que vas
compres
i des del cotxe
baix i marxes
com si vas
a l'Heroi Marlina
com si vas
a vegades
vull dir
no sé
a l'Ikea
o altres llocs
vull dir
que vas
compres i marxes
que té aquesta funció
vull dir
després
dibuixem-ho
i pintem-ho
i
bueno
pel que ve de fora
hi ha gent
hi ha molta gent
que ve de fora
i aquesta gent
que ve passar el dia
potser sí que els has de distreure
clar
aquest és
jo crec que el Tarragoni
que va al corte inglès
evidentment que no és
el corte inglès
però el que ve de fora
que ve molta gent
de fora
no tinc data
de conèixer la gent
home
diuen que la meitat
dels visitants
al corte inglès de Tarragona
són de fora
i de tota la província
i fins i tot
de la zona de Lleida
però pugen després
o fan mitja volta i marxen
aquest és el tema
com a ciutat ens interessa
que clar
jo crec que per mi
el problema
és donar-li continuïtat
comercial
en aquest avingut
fins que no se li doni
el problema
és difícil de salvar
sí perquè entremig tenim
aquesta part administrativa
de la ciutat
massa edificis
cruçar la plaça Imperial Tàrraco
per un peatón
que no coneix
és àrid
és com anar per un desert
és que és una morà
sí
per un que ve a fer xòping
pel que va a fer xòping
o beure paradors
si tu surts del corte inglès
fins que no arribes
ben bé
a la meitat
del que era
l'antic cont de vetllà
no hi veu res
no veu res
Rafa
primera
que les estadístiques
clar jo
al final
que veia
estic més consciente
jo que deia
Xurxill
que només crec
en les estadístiques
que jo puc manipular
perquè clar
cadascú fa la seva
tres coses
el cort
una
la que diu l'Antoni
és veritat
cal
aquesta unió
o aquest gran passeig comercial
que no tenim
dos
jo quan no havia
corte inglès a Tarragona
anava al de Barcelona
moltes vegades
però jo m'havia comprat
en una botiga de Barcelona
vull dir
si anava al corte inglès
anava al corte inglès
a Barcelona
i en tot cas
amb el FENAC
que és al costat
és a dir
no anava a petita botiga
anava a allò
que no tinc a casa meva
perquè la petita botiga
ja la tinc a casa meva
dos
jo compro el corte inglès
i com jo
molts tarragonins
però compro allò
que m'interessa comprar
ahir em vaig comprar una americana
però les sabates
me'n vaig comprar
una sabateria de Tarragona
del centre de la ciutat
i si el que em posen
al corte inglès
és més car
que el que em posa
a la botiga de casa meva
m'anirà a comprar
a la botiga de casa meva
tres
els comencem a Tarragona
a part de
de lamentar-se
alguns d'ells
també podrien fer
alguna coseta més
per atraure
a la clientela
primer de la nostra ciutat
i després de l'exterior
perquè moltes vegades
tenim botigues a Tarragona
i una vegada
s'ho hem comentat
en què
quan entres
en aquella botiga
sembla
que
els hi facis un favor
que segurament els hi fas
perdó
que te'l facin ells a tu
i
jo crec que això
ja ha passat
en millor vida
jo ahir
i abans d'ahir
vaig tenir un
ariès i Sant Toni
aquest és un tema
que apareix de manera
regular a les Tertúlies
ahir vaig tenir
dues experiències
que no
no citaré
perquè seria lleig
i poc estètic
però
dues botigues
en concret
que vaig dir
escolti
potser no vindré mai més
però això
passa a tot arreu
jo no crec
jo dic una cosa
jo crec que això
és una legenda urbana
jo penso que és una legenda urbana
creada pels d'arreus
creada pels d'arreus
això és gravíssim
això que dius
procuro comprar
procuro comprar
a petit establiment
atenció
perquè encara
Antoni Vives
ens acaba de descobrir
una nova maniobra
una maniobra
d'arreus
per desprestigiar
d'arreus
per desprestigiar
el comerç de Tarragona
i atreure la gent
a la seva
jo procuro comprar
sempre el petit comerç
i jo he de dir
que el petit comerç
de Tarragona
m'ha netès
sempre
amb un somriure
m'ha netès
amb afecte
amb amabilitat
i que alguna vegada
trobes una dependenta
o un dependent
de mal humor
evidentment
com me'ls trobes pel carrer
o et puc trobar
a tu un dia
després t'ho explicaré
on va ser
perquè a més
és una de les persones
que ha fet manifestacions
públiques
del cort anglès
però jo en general
en general
t'he de dir
home
jo és com la gent
que ve a casa meva
o la gent que ve a casa vostra
com la procureu atendre
bé
és que hi ha
per compromís
i obligació
i aquest per mi
és una l'agenda
vaja
jo la meva dona
és comercianta
i jo a casa seva
procuren atendre
la gent
el millor possible
per ser
a Reus
també tracta malament
que digui
clar
i també
s'ha de dir
que a Reus
perdó
un segon
Ricard
a Reus
hi ha un establiment
que entres
i se't pega
un dependent
damunt
i fins que no compres
algú
no et deixen
tranquil
i volen col·locar
i dir que escolti
que en tinc una d'igual
no la vull
i tu en porra
a treure un altre
o sigui que també
entre una cosa
i l'altra
hi ha un punt mig
i seria interessant
saber o analitzar
l'impacte que ha tingut
per exemple a Reus
l'arribada del Corte Inglés
a Tarragona
perquè aquí també
moltes veus
ho recordaran l'any passat
i ho recordaran ara
que l'important
del Corte Inglés
és que si s'havia d'instal·lar
en aquesta àrea
que com a mínim
s'instal·lés a Tarragona
més que no pas
en la ciutat de Reus
perquè com a mínim
els visitants
venen a fora
i també ha debat
una mica
en la línia
del que comentava el Rafa
si realment
el client
que va al Corte Inglés
a un gran magatzem
és alhora també
client
de petita botiga
potser és que
volem fer una cosa
volem atraure
un tipus de client
que a ell
el que li interessa
és anar al Corte Inglés
i ja està
però per segurs
quines coses
jo torno a repetir
però parlo dels de fora
no, dels de fora també
parlo
parlo dels de fora
però aleshores
els hem de procurar
un atractiu
que a Puig ara
no oferim
clar, evidentment
per això deia
la gran zona comercial
aquesta
que pugui passejar
que pugui beure
però que sigui
un comerç competitiu
perquè si no és competitiu
la gent no comprarà
escolteu
i menja la crisi
Barcelona
el carrer
més car
d'Espanya
és la porta de l'Àngel
que està al costat
dels anul·lens
o sigui
que la influència
donar-li un contingut
de vinguda
i el passeig de Gràcia
les multinacionals
estan buscant
llocs
com a
clar, el que passa
que Barcelona
ja està consolidada
com una gran capital
de compres
sí, però bueno
jo penso que a Tarragona
se li tindria
que donar
aquesta continuïtat
jo no dic que
tinguem un passeig de Gràcia
no somio tant
però un passeig de Gràcia
en petit
però això facilitarà
que la gent es mogui
però al final
la gent no comprarà
si els presos
no són competitius
jo quan vaig a Roma
la via Condotí
m'encanta
no he comprat mai
la via Condotí
perquè ja
és que...
que és la via Condotí
com el passeig de Gràcia
no, una carrera estretet
que hi ha a la plaça Espanya
un carrera estretet
però
però és la via comercial
de Roma
en què hi ha
que només
quan entres
i ja tens
tres tios en tratge
que ja
segons te mira
ni te rebeixes
que sí que ni a mirar
l'aparador
que t'impressiona
perquè segurament
només per mirar
te diuen
mil euros
però en canvi
facilita el trànsit
senyors
ho deixem aquí
amb la propaganda
que els hem donat
al Corte Inglés
ara podríem anar a comprar
a veure si ens fan algun descompte
aquesta setmana
podríem anar als 4
aquí
en fi senyors
aquesta és com a mínim
una notícia
que surt una mica
de tot el tema
de crisi
que ens omple
l'actualitat
i la informació
també a la nostra ciutat
així que els agraeixo
que hagin vingut
aquesta estona de Tartuli
Antoni Vives
Joan Andreu Torres
Rafael Muñoz
moltes gràcies
bon cap de setmana
i fins la propera
ja començarà el fred
que vagi bé
a veure si és veritat
que vagi bé
adeu
adeu
el pò