Gairebé és un quart d'una del migdia.
Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem les nostres rutes de natura, d'aventura,
i el Pep deia, diu, hi ha una miqueta de tot, no?,
que si escalada, curses corrent, bici...
Sí, perquè a l'estiu, doncs, tothom aprofitem per organitzar de tot, no?
A més a més de les ja grans i típiques i tòpiques, no?,
com ara comença avui a la tarda l'ultratall del Montblanc,
la Xamonics, que vam estar parlant aquí amb el Jordi Justícia,
que anava a córrer, i és el que deia que, a veure,
amb una miqueta de sort, quan tornin, podem parlar amb ells,
i la meva idea és parlar amb el Kilian Jornet, que he parlat i està allà.
Que és el campió?
Campió del món, molt bé, de curses de muntanya.
Això ho diu aviat, eh?
Sí, sí, l'ha guanyat dues vegades, i a més en 21 hores,
cal dir que, per exemple, 21 hores per saber com és aquesta cursa,
el que va vindre aquí, el Jordi Justícia i els companys qui volen anar,
la seva idea és fer-la en 34, 35, i aquest, el Kilian l'ha fet en 21, no?
O sigui que Déu-n'hi-do.
Una cursa de muntanya.
Una cursa de muntanya de 170 quilòmetres.
Ai, pujar i baixar, eh, Montllavall.
Pujar i baixar, perquè es pot la zona del Mont Blanc, i Déu-n'hi-do.
Però sí que parlarem amb ells, sí, si tornen sencers, avui comencen a córrer.
Molt bé, avui comencen.
Peres, n'hi ha per a tots, en l'agenda que ens porta el Pep,
sempre hi ha graus de dificultat diferents, eh?
No cal que feu tota aquesta quilòmetra de muntanya a Montllavall,
n'hi ha per a tots els públics.
Què tenim? Què ens espera aquest cap de setmana?
Comencem aquest cap de setmana, hi ha la travessa Les Borges-Munt Blanc,
la distància aquesta també és una miqueta llarga,
però, bé, no cal fer corrents a saco, eh?
La distància són de 50-20 quilòmetres, eh?
És tot per senders, i la sortida serà a les 7 del dematí
des de la plaça de la Constitució, a Les Borges Blanques,
i arribarà a Mont Blanc, d'acord?
Les inscripcions, això sí, avui a les 10 de la nit acaben,
o sigui, que la gent que vulgui participar,
que s'espavili a inscriure's.
En principi, perdona, Pep, faig un incés,
en principi totes aquestes curses o activitats que ens recomanes,
és important inscriure's abans?
Vull dir, no podem improvisar, eh?
No ens acceptarà.
No, hi ha algunes que sí, que ja et deixen,
perquè hi ha més marge,
però aquestes que són tan llargues,
necessites tants controls i tal,
doncs ho has de tindre tot bastant controlat ja.
Bé, també tenim el dia 28,
tenim la tercera cursa i caminada d'aquí del Forge,
tenim aquí al costat,
la distància està més clara,
és més fàcil,
són 14 quilòmetres 300 metres,
i la sortida és a les 8 de matí,
és a les del Forge.
Bé, em sembla que és 13 esports que l'organitza,
o sigui, que entrarà a la pàgina,
o si no a l'Ajuntament del Forge,
tindran tota la informació.
Això recordeu que és pel dia 28,
saltaríem el cap de setmana següent,
però allò que dèiem d'haver-se d'escriure previament.
Molt bé, d'acord.
Llavors, el dia 3,
i aquesta ja és més popular i ens toca més en antros,
aquí a prop, és a Tarragona,
és la quarta cursa Vall de la Rebessada,
que hi ha diverses distàncies,
distància de 10.000 metres,
distància de 5.000,
i després curses infantils de tots tipus,
depenent de la categoria i de l'edat.
Això seria el dia 3.
Em sembla que coincidint, a més,
amb les festes del barri.
Del barri, molt bé.
Llavors, també, el dia 4 de setembre,
hi ha l'Aqualó, ciutat de Tarragona,
és la primera,
perquè la gent,
clar, els hi parles d'aquatlons,
d'uallons, de triatlons,
els tens una miqueta perduts.
L'Aqualó,
l'organitza Runes Wars i l'Ajuntament de Tarragona,
són 2.500 metres corrents,
1.000 nedant,
i després 2.500 metres de treball de corrents.
O sigui, és nedar,
o sigui, córrer, nedar i córrer.
Per això és Aqualó.
Organitzen també, dient,
les festes de Sant Pere i Sant Pau.
Molt bé.
No, de Tarragona,
els Runes Wars,
les festes de la Vall de la Rebessada.
Sí, és Vall de la Rebessada, això també?
Sí, sí, em sembla que sí.
De totes maneres, l'Ajuntament de Tarragona...
Ara que ho dius, sí, és veritat.
És veritat, és veritat.
Sí, és que això ve l'embalat de la setmana vinent.
Ah, bé.
Ja us aplicarem a profunditat.
Sí, això ho dic una miqueta més
perquè la gent s'hi pugui apuntar,
el que parlàvem.
Molt bé.
L'Aqualó de Ciutat de Tarragona,
primera edició.
Sí, és la primera edició,
fins ara no s'havia fet mai,
doncs esperem que tingui continuïtat.
Llavors ja també comencen,
o sigui, les duelons que han fet
i alguna que en farà més l'Artur Aragonès,
doncs és per entrenar una miqueta,
les duelons que ara comença la temporada
de dueló de muntanya.
Ja ha començat amb,
sembla que va ser una a Lleida,
però la que hi ha el dia 4
és a Vilallonga de Ter,
al Ripollès,
i després el dia 9
hi ha la dueló de Núria,
ja que és per excel·lència
la que a la gent li agrada més a Nai,
que més coneix.
Perquè aquest té d'especial.
Bé, el que té d'especial
és que passa per tota la vall de Núria,
el trenc cremallera,
Caralps,
tota aquella zona,
però a més a més,
aquesta modalitat,
així com les duelons que tenim aquí,
que fem,
és primer comencem corrents,
seguim amb bici de muntanya
i després seguim corrents,
aquesta ho fan al revés.
Primer és bici de muntanya,
després corren
i després acaben fent bici.
O sigui, fan dos vegades la bici.
Què és millor o què és més durilló?
Això depèn del que estigues acostumant, no?
Sí, jo crec que el que passa
és que realment dos vegades
bici de muntanya
i el lloc on et fan pica bastant.
És exigenda.
Però, bueno,
hi ha gent per tots i...
Hi ha gent que, clar,
i si dius que estan populares...
Sí, sí.
I que és molt difícil.
Molt, home,
difícil no perquè la gent
fa molta muntanya,
a més del que esperem.
O sigui,
quan tu prepares una dueló,
per popular que sigui,
se t'apunta a molta gent
que dius, ostres,
aquesta gent li dona canya, no?
Però és que, bueno,
és el que te vas entrenant
a nivell popular
i després vas provant una mica més.
si no les tres,
en aquest cas del campionat
d'alta muntanya,
de duet l'or,
però aleshores una.
I dius,
a veure com estic.
Molt bé.
Bé.
Llavors,
també,
el setembre,
del 2 al 4,
o sigui,
el dia 2,
3 i 4,
llavors sí,
hi ha la segona competició
de barrancs,
val?
Barranquisme.
Porto una activitat
de barranquisme.
Sí, sí.
Hi ha competicions de barrancs,
també?
Sí, sí.
A veure,
no seria
el propi,
no és el més habitual,
perquè, a veure,
tots parlem
quan fem barrancs,
d'anar amb cuidado
i tot això,
però bé,
o sigui,
es tracta d'una competició
on s'aprima
la velocitat,
està clar,
però a més a més
la seguretat.
O sigui,
si una persona,
per exemple,
per anar ràpid,
s'ha lixat
una part de seguretat,
doncs baixa un munt de punts.
Llavors,
és clar,
ja perd
el campeonat.
Com es controla això
de la seguretat?
O què es considera,
doncs...
Sí,
això hi ha una sèrie
en cada control,
hi ha una sèrie de controls
que tenen la seguretat,
per exemple,
del fet de posar,
si s'ha de fer un ràpel,
doncs assegurar bé les cordes,
que has tingut cura
de tot el que és
el medi,
no?,
que no has tirat allí,
si en aquell moment
necessitaves
menjar una miqueta
de sucre i tal,
vols que no ho tiris allí al riu,
o sigui,
és una sèrie de puntuacions
que bé,
se fa per equips,
o sigui,
hi ha dos o tres persones
que participen,
val?
Llavors,
clar,
una prepara el ràpel,
l'altra es tira,
l'altra el recolleix,
doncs,
que tot això
se vegi una seguretat
i la gent ho puntua,
val?
Això sumat a que...
És habitual que es faci això
en les competicions de barranquia?
A veure,
cada vegada més,
perquè cada vegada
tirem a més a fer
i després ja veurem
a fer unes proves diferents,
no?
La prova,
tothom corrent?
Doncs tothom corrent.
La prova,
tothom nedant?
Tothom nedem.
Però ja quan ho vas juntant,
que si fas trialó,
que ja naden,
corren i bici,
o ve de carretera
o ve de muntanya,
no?
O sigui,
cada vegada
anem a fer
les coses més dures,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Més exigència,
molt bé,
però amb el cas aquest
de la seguretat,
jo crec que està molt bé.
Sí,
està molt bé,
és un barranc,
és curtet,
perquè és el d'Asterón,
que està allà a Borsí,
i bé,
jo l'he fet,
és bastant senzill,
bastant senzill,
s'ho fas tranquil·lament,
clar,
si ho fas amb aquestes garanties
que ells volen,
doncs clar,
s'ha convertit en bastant exigent,
no?
Però bé,
que sàpien que la gent
que hi vulgui anar
és del 2 al 4 de setembre,
val?
El dia 4 també,
i aquest és amb bici de muntanya,
BTT,
hi ha la Correcuita,
aquí a la Secuita,
Correcuita a la Secuita.
Aquí els hi va venir bé el nom,
eh?
Molt bé.
Molt bé,
molt bé.
Són 3 hores de resistència,
val?
Amb un circuit,
i llavors,
doncs ho fan o per sol,
allò que la persona
es vulgui apuntar sol
o per equips,
val?
Llavors,
doncs bueno,
qui vulgui entrar
a la pàgina web
de Correcuita
i s'assabentarà de com,
s'informarà de com va tot,
no?
Llavors,
el dia 10,
una miqueta més enllà,
de setembre,
aquí a Vilanova de Prades
hi ha un Open d'escalada.
Són 6 hores d'escalada,
les muntanyes que hi ha,
on estan les emissores,
per damunt del càmping
de Vilanova de Prades,
val?
Sí.
Se fa per currades
de dues persones,
i bé,
les distàncies,
o sigui,
les alçades són
entre 15 i 20 metres,
val?
O sigui,
que la gent que participa
sap que són
aquestes tirades
de 20 metres,
i va des del cinquè grau
fins al vuitè,
tenint en compte
que el cinquè és
més o menys facilet,
val?
Mai és fàcil la muntanya.
Els graus de dificultat
de veure que van tot el volteu.
Bé,
comencen a partir del 4,
que seria trapar
la muntanya,
quart grau,
una muntanya
vas trapant,
a veure,
quasi sense assegurat,
però a partir d'aquí
el cinquè,
cinquè superior,
se van afegint dificultats,
i que el vuitè...
Ja has de ser una sargantana.
Pensa que
l'un possible
seria el nové,
i hi ha gent que ho fa.
Ah, sí?
Sí, sí.
O sigui,
el desè ja no es compta
perquè ja seria
l'infierno.
Ja sabia,
allò seria
un espiderman
d'aquella
omararanya
que s'enganxa
sense
artilugis d'aquests.
O sigui,
mateix que hi ha dificultat
per fer-vos idea
del 4 al 8.
Sí,
molt bé,
llavors clar,
puntuarà
depenent de la dificultat
que tu
vagis i facis.
Si tu
tens
un 6è,
tens un 7è,
doncs,
bueno,
participaràs
d'entre
d'aquest grau.
Llavors,
per interessar
sobre
aquesta escalada,
doncs,
s'han d'informar
al càmping
Vilanova de Prades,
que, bueno,
entre ells és un dels organitzadors
i tindran tota la informació.
Això seria el dia 10.
Ui,
10 de setembre.
Direu,
encara falta,
bé,
però...
Sí,
però encara
vaig dient aquí
perquè les inscripcions
vagin fent.
I així aneu practicant.
I tant.
Pujar-vos per les parets a casa.
Després m'he deixat una,
que aquesta és el dia 27 i 28 d'agost,
o sigui,
ja,
és la tercera edició
del Terra d'Indiquetes,
que es diu.
Llavors,
els Indiquetes,
doncs,
bueno,
per la zona,
són el poblat Ibero,
no?
Doncs,
de cada zona tenim,
o estaven abans
poblats pels Iberes,
no?
I aquest és
a Santa Cristina d'Aro,
a Girona,
val?
És un entorn meravellós,
ja he dit,
i ha estat,
és fabulós.
I aquest consta
en dos dies,
el 27 i el 28,
el dissabte
se fa
corrents
18 quilòmetres,
bastant exigent,
perquè són mil i pico metres
que de pujar i baixar,
llavors,
a la tarda
i dins del pavelló
se fa
escalada,
val?
O sigui,
que...
A dins del pavelló.
Dintre del pavelló.
I llavors,
el diumenge,
doncs,
se fa la BTT,
la bici de muntanya,
que llavors,
doncs,
hi ha diverses
opcions,
no?
Fer itineraris
més llargs,
més curts,
tot dintre
d'aquesta,
la tercera
terra d'indiquetes.
Però,
a més a més,
fan el que diuen
l'indiqueta de ferro,
el que parlàvem,
junta en totes les disciplines,
i aquí,
doncs,
és
córrer
i fer la cursa
de BTT.
O sigui,
que el que vulgui participar
amb una sol
d'aquestes equitats
ho pot fer,
el que vol fer
les tres
ho pot fer,
i el que vol fer
aquesta...
l'indiqueta de ferro,
doncs,
és fer la cursa
corrents
i l'endemà
fer la de bici
de muntanya.
És habitual,
això de fer escalada
en interior?
Sí,
perquè,
habitualment,
per exemple,
aquí a Tarragona,
si volguéssim fer escalada,
tindríem canales...
Aquí ho tenim molt fàcil,
perquè tenim molt a prop
la Mossara,
tenim molt a prop Parades,
però, clar,
si volguéssim fer un campionat,
hauríem de muntar
un rocòdrom,
no?
I aquí,
en aquest cas,
o dintre d'un pavelló,
imagina't el pavelló
del Serrallo,
doncs,
posem una paret
i allí tot ple de preses
per fer
que seria el seu,
no?
Perquè aquí hi ha molta gent
que li agrada
tot això d'escalada
i, si no,
doncs,
a vegades,
com han fet dintre
d'algun raid
en antros,
en e-l'travel,
doncs,
allà a la Rambla,
doncs,
muntar tota una estructura
allà amb unes plaques
per fer escalada,
però, bueno,
tot és muntable.
És una manera també
de concentrar,
no?
Pots concentrar
si les proves
en una zona
no cal desplaçar-te tant.
Clar,
i així,
doncs,
s'ha facilitat a la gent.
Bé,
tenies raó,
que ens has portat
un munt de coses
variades,
molta varietat,
sí,
però encara en tens més.
Encara en tinc una més
que aquesta,
quan arribava a la ràdio
me l'han donat.
Té, té.
Vas recollint testimonis,
però,
si ho posa una cursa.
Sí,
perquè aquesta no la coneixia,
és la segona cursa
Gregorio Rojo
de Creixell,
val?
La sortida és a les 9 del matí,
el mirador de Creixell,
val?
I,
llavors...
El que dia és,
Pep,
perdona?
Aquest és el dia 4 de setembre,
també.
És que està molt tapait tot
el dia 4,
hi ha moltes coses,
però,
bé,
aquest té de bo
que també hi ha
la cursa
per ara infantil,
no?
O sigui,
que hi ha infantil
de 7 a 8 anys,
de 9 a 11 anys
i de 12 a 15 anys.
O sigui,
en tres categories,
val?
Que,
simplement,
m'assembla que
els infantils
és gratis,
com a molt,
els hi cobren un euro,
que és l'assegurança,
val?
I els altres,
doncs,
la cursa són de 10 km.
altres.
És una miqueta la festa,
m'imagino,
no ho he mirat,
però suposo que deu estar
dintre de les festes
de creixell,
també.
Molt bé.
A més ara,
el mes d'agost,
és que sí,
festes a 12.
estem a Espanya,
tots de festa.
Sí, sí, sí.
Doncs ja ho veieu,
algunes d'aquestes activitats
les recordarem
la setmana vinent,
jo diria,
Pep,
perquè com que tenen lloc
el cap de setmana que ve,
doncs les podem recordar
les que encara
puguin inscripció.
i si algú se vol assabentar més,
doncs trucant a Neil Travel
o a mi,
doncs els poso al dia.
A mi em fa la impressió,
Pep,
que tothom organitza
tuatlons,
tuatlons,
curses,
però això ho pot fer tothom
o què s'necessita?
El que es necessita,
primer,
si està l'Ajuntament davant,
doncs,
bueno,
queda més cobert
perquè té una assegurança,
una RC i tal,
però normalment
la gent que ho organitza
deuria tenir
una assegurança
que obliga
la Generalitat
de 600.000 euros
d'ERC
pel que tu puguis fer.
D'ERC.
La resposta...
Ah, sí, sí,
perdona, sí.
Per exemple,
tu agafes la bici
i tu dius,
doncs mira,
has d'anar d'aquí a allà
però jo per retallar
passo pel mig d'un sembrat.
Doncs el pagès,
doncs,
en vez de venir amb l'escopeta,
te denuncia
i llavors...
Està bé.
Això està bé
de la assegurança,
està bé.
I llavors,
doncs,
t'obliguen a tenir també
una assegurança
d'accidents.
Sí.
Llavors...
Això per cada participant,
diguéssim.
No tothom ho té,
hi ha molta gent
que s'aventura,
allà ells,
però, per exemple,
hi ha moltes empreses
que jo sé que sí que ho tenen
perquè l'Ajuntament,
jo si faig alguna cosa,
per exemple,
l'empresa Neil Travel,
la dueló de Palleresos mateix,
ens demana a l'Ajuntament
que tinguem l'assegurança el dia.
L'han de presentar
i llavors ho podem fer.
també has de tenir
doncs
un mínim sistema
de...
bueno,
d'organització.
Sí, sí,
està clar.
Perquè,
o sigui,
tot això,
una vegada fas una cursa,
una vegada corren,
ja sembla que
ja està,
ja està llançada la cursa
i tal,
però hi ha tota una afanyada
que si es vol fer bé
són molts de dies...
I permisos també,
si passis a segons quins llocs,
no?
Sí, sí,
permisos,
per exemple,
quan aquí,
per fer la trialó
de Tarragona,
clar,
estàs tocant a l'aigua,
estàs tocant la zona portuària,
estàs tocant el riu,
o sigui,
has de demanar permisos
per tot arreu.
Si ho vols fer legal,
clar,
has d'agafar
de comandància marina,
que, bueno,
posar en coneixement
el que fas allí,
demanar a la comunitat del port
que passes per l'intre
de la seva zona,
a la Guàrdia Urbana,
doncs, bueno,
tot això és una sèrie
de requeriments
que s'han de fer.
En gestions per això ja...
Que també és veritat
que hi ha molta gent
que moltes vegades no es fa,
però, bueno,
no passa res
fins que passa,
no?
Però, bueno,
per això hi ha empreses
com la vostra,
com el Travel,
que ho sentit,
que va gestionar-ho.
Sí, sí, però almenys intentem
portar-ho tot el dia, no?
Doncs això era l'agenda
per al cap de setmana,
les activitats de natura
que ens proposava el Pep.
Ara, avui,
en vez de proposar-nos
una ruta
o una activitat
concreta de cap de setmana,
el Pep ens ve a parlar
del senderisme.
Molt bé.
I de com estan senyalitzats
els camins.
Perfecte.
I hi ha molta gent
que desconeix una miqueta
o gent que no ho desconeix
però només sap reconèixer un,
com és el que tothom sap
que és el de gran recorregut,
el GR,
perquè és de color vermell
i de color blanc, no?
Llavors, doncs,
més o menys
sap que hi són, no?
El que no saben és que,
per exemple,
si jo vull fer una excursió,
doncs puc entrar
dintre de la pàgina de la FEC
i buscar senderisme
i llavors,
dintre de la teva comarca,
a veure quins camins tenim
i quins senders hi ha, no?
Això per un costat.
Per l'altre, doncs,
bueno,
els senders,
què són?
Doncs són recorreguts
que eviten
en el possible
passar per l'asfalt.
Ah.
O sigui,
és agafar tots els camins,
els senderons
i tot això que, bueno,
als que ens agrada la muntanya
ens va perfecte.
Que per sort encara en queden.
Sí, sí.
les zones estan urbanes
encara en queden.
I tant.
Llavors,
hi ha molta gent,
els encarregats
de mantenir
aquests senders
i camins
i tal,
doncs, bueno,
a més a més,
de cada localitat,
doncs,
és el...
el que és la FEC,
la Federació
del Centre Excursionista.
Val.
Llavors,
doncs,
ells ho mantenen,
si algú que té algun problema
o ha viscut un defecte,
tal,
doncs,
se posa en contacte
i ells ho arreglen,
no?
La FEC.
Afectius?
Sí, la...
sí,
la FEC,
la FEC...
Sí, sí,
la FEC.
Anem a entrar a la pàgina web,
que així us anem...
Aleshores, doncs,
bueno,
quins tipus hem de reconèixer
més importants?
Perquè de pintures,
quan anem per la muntanya,
n'hi ha de tota mena,
no?
El que tu deies,
tothom organitzem coses
i hi ha moltes vegades
que no parem cura
i comencem a pintar...
Sí,
i veus a vegades
amb una pedra
amb 12.000 colors
i dius,
bueno,
què m'estan dient?
Sí,
què passa, no?
Llavors,
comencem per el més llarg,
que és el gran recorregut,
que és el GR,
el color,
per distingir-lo,
és de color blanc i vermell,
llavors,
només té tres senyals,
té la progressió normal,
que és dos rectangulars,
una senyal,
una damunt de l'altra,
de color blanc i vermell,
tenim,
si el camí no s'ha de seguir,
tenim una aspa,
també amb aquests colors,
una ex,
llavors vol dir que per dir
no hi podem passar,
que hem de buscar
on està,
altra vegada,
la progressió normal
i després on te gira.
Si fa un revolt,
doncs farà també
com una curva
les dues senyals
de color vermell
i de color blanc.
Això és
amb tots aquests recorreguts
que ara parlaré.
En aquest cas,
el GR aquest
és gran recorregut
perquè té
molts de quilòmetres.
Per dir d'alguna manera,
aquí tenim el GR7
que comença
a Baix d'Almèria
i acaba per la Rússia.
O sigui que
és un recorregut europeu
i tot ja, no?
Molt bé.
Cada quants quilòmetres
hem de trobar
la marca blanca i vermella?
Habitualment,
la marca blanca i vermella
està a cada lloc
que n'entro
se puguem confondre.
Per exemple,
agafem un senderó,
si aquest senderó
té, per dir alguna cosa,
dos quilòmetres
i es veu evident,
no te'l marquen
fins que tornem a veure
un altre
que pot estar
molt bé.
pot estar amb una pedra a terra,
pot estar amb un arbre.
Sí,
normalment és això,
es marca les pedres
o els arbres.
Sí, els arbres,
generalment,
perquè és una senyal sola
i no fa mal.
Cartells no s'han acostumat
a posar.
No,
habitualment no.
El cartell
te'l posen a punts
com, per exemple,
si aquí a Tarragona,
si vas a la zona
anant cap al cementiri,
per dir-ho d'una manera,
ja s'hi han fixat la gent,
hi ha un cartell
i allí te posa
diverses senyals.
Coïcideix el GR,
coincideix un PR,
coincideix el camí de Sant Jaume,
ara cada vegada
ens habituarem més
i veurem l'anella verda,
que és el pal
amb el cartell de color groc.
Ara tindrem anella verda a Tarragona,
ja hi era,
però ara tindrem una senyaljada.
per almenys tindrem més opcions
per fer excursions
i reconèixer-les
i saber per on van.
Doncs això era el GR,
blanc,
la consegna és vermell i blanc.
Molt bé.
Ara tenim el GR,
el petit recorregut,
que és el PR,
que aquest és de color groc i blanc,
o sigui, ja canvia.
Llavors,
per què li diuen petit recorregut?
Perquè com a màxim
són 50 quilòmetres.
Llavors, 50 quilòmetres
pots donar les rodalies
de Tarragona,
comarca,
una miqueta més.
Llavors,
el PR
anem de...
aquí a Tarragona,
parlem de Tarragona,
per exemple,
de PR tenim el PR 15,
que és el sender del Serrallo,
que es diu,
que va,
surt des del barri del Serrallo,
passa pel riu Francolí,
cap al pont del Diable,
al mas dels Arts,
a la Font i al mas de Garrot,
passa cap al mas dels Frares
i torna cap a Sant Pell i Sant Pau.
Torna-m'ho a dir això,
a veure, a veure...
Sí,
és el...
li diuen
el sender del Serrallo,
és el número 15,
perquè cada PR
té un número,
i aquest,
doncs,
se surt des del Serrallo,
ja s'entra al riu Francolí,
riu Francolí amunt,
llavors,
arribem cap al pont del Diable,
del pont del Diable
anem cap al mas dels Arts,
és un mas que hi ha
dins del pont del Diable,
seguim cap a la Font del Garrot,
que és la part com siguéssim
des de Sant Ramon,
per un costat Sant Salvador
i per l'altre Pallaresos,
llavors,
hi ha gira,
agafa el mas del Frara,
un mas que està allà abandonat,
però li dona nom,
per dir-ho d'alguna manera,
al carrer que va cap a la benzinera
que va a Sant Escreus,
la benzinera que trobem
després de Sant Pere i Sant Pau,
doncs,
arriba allí,
aquest senderó,
hi ha gira
i va cap a Sant Pere i Sant Pau.
Llavors,
això seria el PR15
que surt des del Serrallo.
Està indicat el número 15
en els senyals o no?
Sí,
no en totes,
però, bueno,
el que sí que han senyalitzat
és el senderó,
d'aquest color,
perquè sapiguem que passa per aquí.
Llavors,
d'aquest mateix PR,
hi ha el PR28,
que és el que va
des de Vilaseca a Coll de Jou,
estic parlant del Tarragonès,
llavors,
se surt des de Vilaseca
i anem fins a Coll de Jou
passant el...
aquest passa pel Castell d'Escorn al Bou.
o sigui,
per on està el pantà,
al costat hi ha el pantà,
a veure si...
de Riu de Canyes,
i pugem cap dalt
i de dalt anem a Coll de Jou,
que és on està la mola
i tot allò.
Llavors,
el PR aquest,
que seria el 28.
Molt bé.
Llavors,
tenim aquest,
recentment l'han fet,
que és el PR159,
que li diuen
el Camí de l'Aigua.
El Camí de l'Aigua
té,
aquest que hem dit
de Vilaseca
a Coll de Jou
té 28 quilòmetres,
i aquest,
el Camí de l'Aigua,
en té 29,
930 quilòmetres,
i és seguint
tot el que és
el vestigi
de la mina
de l'arcabisbe,
famosa que tenim aquí,
que surt de Puigpelat
i arriba
a Tarragona.
Doncs, bueno,
seguim tot el que és
tota la mina.
La mina aquesta
la reconeixem
perquè
tenen
uns respiradors
que són com unes torres
rodones,
cilíndriques,
i, bueno,
van passant,
van seguint
tot el que és
el nivell
de les línies
de nivell
de la carretera,
no?
La carretera
i les muntanyetes,
o sigui,
és interessant,
o sigui,
aquesta,
doncs, bueno,
se surt,
si volem sortir
de Tarragona,
per dir-ho d'alguna manera,
sortim de Sant Pere,
Sant Pau,
tocant la carretera
cap a la dreta
que hi ha terres cavades,
d'allí
seguim
en direcció
al pont del diable,
també,
del pont del diable
i al mig,
em sembla que és
el mas del pastor,
llavors,
agafa cap a Pallaresos,
a Pallaresos
hi ha
tot una vall
que és a Hostalets,
segueix per allí,
d'allí
hi ha travessa,
se'n va
cap a la Secuita,
de la Secuita
llavors ja tira
cap a Puigpel·lat,
o sigui,
és tot,
més o menys seguint,
no hi ha aquaductes,
per tant,
va seguint
les línies
més o menys
planes perquè l'aigua
corri,
no?
De quants quilòmetres
és aquest?
Diguem?
Quants quilòmetres
té aquest?
Aquest no té
29,
30 quilòmetres,
ja dic,
últimament l'han netejat,
no?,
tot el recorregut,
han pintat les senyals,
i tot això
està molt bé,
la gent que vulgui,
doncs,
si no vol anar
fins a Puigpel·lat,
doncs un dia fa
fins a Pallaresos,
un altre dia surt
de Pallaresos
fins a Puigpel·lat,
i està.
En tenen cura,
dius,
ara dius,
ho han netejat,
ho han pintat,
clar,
s'ha d'anar controlant
que estigui bé el camí,
que sigui practicable,
tot això on té cura
la federació,
la FEC?
Sí,
en aquest cas,
aquest és un,
d'aquí Tarragona,
és que no me'n recordo,
no vull dir el nom
perquè si m'equivoco,
però sí que dic
que podem parlar amb ell
un dia
i el portarem aquí
i ens explica,
perquè inclús ha escrit
un llibre
del camí de l'aigua,
i llavors,
doncs...
O sigui,
és una persona?
Sí,
és una persona
que l'ha tret,
o sigui,
la mina aquesta
ja hi ha,
fa molts anys
que és la mina
de l'Arcabisbe,
i llavors,
doncs,
ha fet servir
seguint tota aquesta mina
per fer una excursió
per fer un petit recorregut,
un PR,
i li diuen el 159,
per exemple,
jo on t'habic,
que vic a Pallaresos,
el tinc davant mateix,
a parco el cotxe,
tinc el llibre color
i posa 159.
T'ho dic perquè
això deu passar
que si un particular
doncs va recorrent un camí,
seguint les indicacions,
i per aquell camí
fa temps que no hi passa ningú
i està malmès
perquè hi ha pedres pel mig
o perquè hi ha caigut un arbre,
tot això,
com ho denuncia
o com ho arregla?
Sí,
pot trucar a la FEC
dient això,
o bé,
doncs mira,
ja que n'entros
parlem aquí,
mira,
ho vehiculem,
no?,
o sigui,
que ens ho diguin antros,
i nosaltres ja posem en contacte
a qui sigui.
Perquè en principi és això,
és la FEC
qui recull totes aquestes qüestions
i va a repintar o va...
Sí,
ella és la que després
indica a cada un,
a cada zona,
doncs sempre hi ha
gent,
centres excursionistes
que s'encarreguen
de mantenir-ho.
L'Euredo,
doncs sí que tenim PRs per aquí.
Sí,
aquí estem parlant del Tarragonès,
no?,
de la província,
hi ha molts,
però de moment parlem aquest,
i llavors hi ha el sender local,
que et seria com si diguéssim el...
El nivell més baix.
El més baix,
no?
O sigui,
a veure,
GR,
aclarim,
GR,
vermell i blanc,
PR,
groc i blanc,
i el sender local.
I ara el sender local,
que és de color verd i blanc.
SL?
Sí,
SL,
molt bé,
perfecte.
Llavors,
aquest realment tenen com a màxim
10 quilòmetres.
per exemple aquest,
si en volguéssim fer un ara,
doncs diem,
doncs mira,
fem un sender local
que vagi de Tarragona
fins a Tamarit.
De alguna manera,
el marquem d'aquest color,
avisem a la fe que ho volem fer,
i no tindríem cap problema
amb deixar el senyalitzat
de color verd
i de color blau,
ai,
blanc,
perdó.
I n'hi ha molts,
deia marcats,
quins abunden més?
Sí,
a veure,
home,
el GR és el que està tota la vida
i n'hi ha molts i tal.
De PR cada vegada en van fent més,
eh?
perquè, bueno,
la gent,
doncs és per les rodalies
on te te mous i tal.
I llavors,
el senderó local,
d'aquest de color verd i blanc,
llavors són els poblets
que cada grup de jovent
que vol posar el seu gra de sorra
per fer activitat
i fer excursionetes i tal,
doncs ho poden fer.
Llavors,
per exemple,
d'aquest tenim
més a prop
que la gent
que ha anat més d'excursió,
l'avís
és el camí de Vilanova
de Prades
a Ull de Molins.
Sí.
De Vilanova a Prades,
com abans hem parlat
que faran,
des del càmping,
fan
l'open
aquest
d'escalada,
des d'allí surt
tot aquest circuit
pintat de color
verd i blau
i passa
per damunt
de la serra,
la cresta
de la serra
de la Llena,
que és la serra
de la serra
que,
com diguéssim,
divideix
la part de Lleida
i les Borges
Blanques,
Juneda i tot allò
i la part de Tarragona
d'Ull de Molins,
Prades
i cap a
Mar Galef,
tota aquella
zona
és la serra
de la Llena
i davant,
clar,
tenim la nostra
que és la de
la Mossara
i el Montsant,
llavors,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
això era més o menys
perquè la gent
ara,
cada vegada que vagi
a la muntanya,
doncs,
sàpiga reconèixer
doncs aquests
senders.
Ha sigut el temps
que hem dit
els senders locals
verd i blanc?
I verd i blanc.
Verd i blanc.
Verd i blanc.
O sigui,
tots tenen el color blanc,
l'únic que,
vermell és el GR,
groc,
o sigui,
blanc i gloc,
és el PR
i el sender local
és de color verd
i blanc.
N'hi ha uns altres
però, bueno,
que ja són coses puntuals
que ho fan servir
per curses i tal
que, bueno,
que entre tots
hauríem de,
i jo m'aposo primer,
no,
de fer-ho...
Clar,
perquè aquí qui organitza
una cursa
o una activitat de muntanya,
bé,
diu,
jo també,
doncs,
indicaré als meus participants,
vaig a marcar-ho
i al final hi ha tantes marques
que m'han de la ment,
si ens passa
que vas al Pont del Diable
i n'hi ha moltes,
no,
de color vermell,
fletxes,
tal,
doncs, bueno,
potser cada vegada
ens hauríem de posar
més les piles
i...
I quina solució
hi veuries?
Potser a vegades...
La solució més pronta
és marcar-ho amb cinta
i després treure-la
quan s'acaba la cursa
i ja queda tot net.
Clar.
hi ha vegades
que, bueno,
pel fet de la cursa
si és molt llarga
i tal,
clar,
tardes dos dies
a treure-la,
però, bueno,
la qüestió és que
aquella setmana següent
ja ho poguéssim treure tot,
eh?
Llavors,
doncs,
tot queda igual
i només quedarien
les marques aquestes
que ja estem acostumats
i s'haurem d'acostumar
de veure-les.
Déu-n'hi-do,
Pep,
ens has donat
molt bons consells.
Molt bé,
així segur que no ens perdrem.
No,
i més que res
perquè ara,
doncs,
clar,
n'hi-hi una més
que és la que s'està posant ara
que és aquesta que hem dit
de...
Sí,
de l'anella verda.
De l'anella verda.
Com anirà senyalitzat això?
Aquesta anirà
a uns postes
amb les senyals
ben marcades
i amb lletreros.
Aquesta porta el lletrero
i on no porta el lletrero
hi ha el pal
amb un aro
circundant el pal
de color groc.
Val,
val.
O sigui,
com totes les altres
ja hem dit com era,
aquesta només és color groc,
ni blanc,
ni res.
I és especialment
aquesta l'anella verda.
Anella verda
que són les rutes de natura
que hi ha,
doncs,
al voltant de la ciutat.
Al voltant de Tarragona.
Per exemple,
aquesta anella verda,
per dir-ho d'una manera,
pot coincidir
amb la font del Garrot,
no?
Pot coincidir,
per exemple,
amb un PR.
Però, bueno,
PR sabem que passa
i l'altre,
doncs,
agafa el font del Garrot,
torna a pujar per amunt,
se'n va cap a la Torre Scipions,
bueno,
va fent una miqueta
el recorregut
per tota la ciutat.
de tota el que és,
seria,
doncs,
surten,
és que surten
quasi uns 40 o 50 quilòmetres
o més.
No n'hi do, eh?
Sí, sí.
És una...
Jo estic content.
Si tothom
n'ha fet servir bé
d'aquesta anella,
doncs,
ja ho direm bé
de tots els senderons.
Segur que en tornarem
a parlar,
especialment de l'Àila Verda,
perquè és un projecte
que ja està començat,
però que s'està fent encara, eh?
I ens parlarà més
el Rafa López.
Sempre,
cada dos o tres
el convé de parlar.
Per això,
doncs,
està al tanto
de tot això
i és una molt bona fenya
que està fent.
Pep Calvet,
moltes gràcies,
ha posat en forma
i la setmana que ve més.
Molt bé,
la setmana que ve
invitarem,
ja dic,
tots els que han anat
a córrer
per allà de la Xamonitz.
Vinga, va, vale.
Molt bé.
Gràcies, Pep.
Vinga, adeu, adeu.
Gràcies.