Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
La setmana passada parlàvem de ressaca electoral,
aquesta setmana hem de parlar de ressaca esportiva,
amb el Nàstic, ho comentàvem ara fa una estona al Sumari.
Ara és moment, però, a la sintonia de Tarragona Ràdio
d'encetar una nova edició de l'Espai Tothom.
Aquest moment de ràdio, aquest espai,
on ja ho sabeu que tractem temes relacionats d'alguna manera
amb el món de les persones amb discapacitat.
De moment el que farem és saludar-vos
des de la part tècnica Lluís Comes,
tenint cura que tot soni com ha de sonar
i des del davant del micròfon un servidor Miguel González,
el que intentarà editar i presentar
els continguts del Tothom d'avui,
que tot seguit repassem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
Avui el programa ens visita, de fet ja el tenim aquí a l'estudi,
de seguida el saludarem, el José Carlos Eiriz,
ell és el director de la Fundació Privada Onada.
Amb ell compartirem els propers minuts de Ràdio,
ens donarà més detalls dels projectes que tenen en marxa
des d'aquesta entitat i de futures novetats també,
o de futurs projectes que ells volen plantejar-se,
que volen reivindicar,
i per això l'hem convidat també a l'Espai Tothom
per parlar de tot plegat.
Farem també una mica d'agenda,
us hem de comentar algun acte que també tindrem aquest cap de setmana,
aquest proper cap de setmana a la ciutat de Tarragona,
un acte també que ajunta el tema de la discapacitat
i el tema més merament esportiu.
Abans, però, deixeu que faci com sempre un repàs,
una crida als nostres agents a que es posin en contacte amb nosaltres.
Teniu tres maneres per fer-ho.
L'adreça de correu electrònic,
tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
aquesta adreça de correu.
També som presents al Facebook,
ja ho sabeu, a la nostra pàgina al Facebook,
crec que som ja a veure els 240 amics,
240 gràcies, en tot cas,
a facebook.com barra tothom,
i també estem presents a la xarxa social Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
Són aquestes tres les vies de participació,
les maneres que teniu de posar-vos en contacte amb nosaltres,
per enviar-nos qualsevol sugerència,
qualsevol temàtica que vulgueu que tractem al programa,
també qualsevol consulta o fins i tot qualsevol queixa o crítica.
Estem aquí també per construir
i per acceptar les crítiques constructives.
De moment, el que hem de fer és construir el tothom d'avui,
donem pas a la entrevista.
Fundació Privada Onada iniciava el seu camí l'any 1988,
gestionant centres ocupacionals,
centres especials de treball,
accions formatives i d'integració laboral.
Ara mateix compten dos punts d'atenció,
una a Tarragona i l'altre a Torre d'Embarra,
i treballen perquè les persones amb discapacitat
forgin les bases per a una convivència plural
d'igualtat en temes de qualitat de vida.
Almenys així ho defineixen ells.
Avui ens visita el José Carlos Eiriz,
el director d'aquesta Fundació Privada Onada.
José Carlos, molt bon dia.
Molt bon dia, Miguel.
Són moltes les coses que hem d'anar parlant
en aquesta entrevista.
La veritat és que ens agradaria tocar diferents temes.
Si et sembla, abans d'entrar en matèria,
fes-nos cinc cèntims del que seria
o en què consisteix la Fundació Privada Onada.
Doncs la Fundació Privada Onada
és una organització sense ànim de lucre,
d'economia social,
que intenta promoure el benestar
de les persones amb discapacitat i trastorn mental
a partir de la seva participació activa
amb la millora de la seva qualitat de vida.
Això és una miqueta el nostre leitmotiv.
Parlàvem...
De fet, aquí al programa ja n'hem parlat
de la Fundació Privada Onada
i avui, diguéssim, el fil conductor d'aquesta entrevista
és una trobada, una jornada,
que si no recordo malament ha tingut lloc aquest dissabte,
que es diu el Tu i Comtes, no?
Exactament, el Tu i Comtes.
El Tu i Comtes 2011,
és la quarta edició que hem fet aquest cap de setmana.
I què és exactament el Tu i Comtes?
En què consisteix?
Doncs és una trobada de professionals,
persones amb discapacitat,
treballadores de la Fundació,
voluntaris, famílies,
on posem una mica en comú allò que fem
amb el nostre dia a dia,
els nous projectes,
les inquietuds,
les il·lusions que tenim
i els reptes que tenim per davant.
Ha estat un acte
on han participat més de 130 persones
que vam fer al Caixa Fòrum aquest dissabte
i que va servir per sortir una mica tots
amb la il·lusió de tirar endavant nous projectes
i de millorar dia a dia
l'atenció, el servei
i la qualitat de vida d'aquestes persones.
A partir d'aquestes jornades de treball,
de treball en equip anomenada Tu i Comtes,
quins projectes o quins eixos
podríem dir que van ser les conclusions
d'aquesta jornada?
Jo penso que una mica la conclusió és que
en aquests moments de crisi econòmica
en què estem immersos,
hi ha aspectes que hem de treballar nosaltres mateixos
i que ens permetran sortir de la crisi
i sortir, a més a més, enfortits.
Hi ha una necessitat bàsica
que és que la crisi provoca situacions
de més dificultat per a totes les persones,
però especialment per a aquelles persones que tenen més dificultats
com poden ser les persones amb discapacitat o trastorn mental.
I que per sortir d'aquesta situació
hem de treballar bé,
hem de fer el treball ben fet
i això es tradueix en un bon servei als nostres clients.
Hem de millorar amb la nostra productivitat
i per tant això repercutirà en un ajustament de preus.
Hem d'innovar
per crear noves activitats
que puguin substituir aquelles que potser ja no funcionen.
Hem de treballar en equip,
hem de crear sinergies
i sobretot hem de tenir una actitud positiva,
hem de ser optimistes
i hem de posar en valor a cadascuna de les persones
amb les seves responsabilitats,
amb les seves capacitats,
perquè entre tots hem de crear el projecte.
En definitiva, hem d'evolucionar.
Seria una mica l'objectiu, no?
També, la conclusió baixa.
Hem d'evolucionar amb una actitud positiva,
amb una actitud de posar en comú amb els altres,
de treballar amb els altres
i de crear sinergies
amb les altres organitzacions del nostre entorn
i amb el conjunt de la societat,
amb les administracions, amb les empreses,
perquè la problemàtica de les persones
amb discapacitat o trastorn mental
no és una problemàtica de les famílies exclusivament
o de les administracions exclusivament
o de les pròpies persones.
És del conjunt de la societat.
Perquè qualsevol de nosaltres,
si avui encara no ho és,
demà pot ser una persona amb discapacitat
que necessita una carida de dades
o necessita tot tipus de supòs
per a la seva vida diària.
A partir d'un accident,
a partir de qualsevol petita alteració
en el nostre entorn.
Ho hem comentat sovint en el programa
que en definitiva tots som discapacitats amb potència, no?
No sabem mai en un dia o altre
en què ens podem trobar.
Et dèiem al principi de l'entrevista
que treballeu en dos punts d'atenció,
una a Torre d'Embarra, l'altra a Tarragona.
Segur que en aquesta jornada del Tui Comptes
vau parlar també del tema dels habitatges tutelats.
Ja en teniu a Torre d'Embarra.
De fet, nosaltres en vam parlar també aquí al programa.
L'octubre de l'any passat
vau signar amb l'Ajuntament de Torre d'Embarra
aquests habitatges tutelats.
No sé en quina fase es troba ara el tema de Torre d'Embarra
i com teniu el tema dels habitatges tutelats
aquí a la ciutat de Tarragona.
El tema de l'habitatge és un dels temes fonamentals
per a l'atenció a les persones que estan a la nostra entitat.
Actualment tenim tres habitatges tutelats
amb un servei que es diu el Servei de Suport
a l'Autonomia a la Pròpia d'Embarra,
que consisteix a un servei allà on viu la persona
per tal que pugui viure amb l'entorn més adaptat possible
i amb la màxima independència possible.
Llavors el pis aquest de Torre d'Embarra al que et refereixes,
després de fer totes les reformes i adaptacions necessàries,
que ha quedat un pis magnífic, xulíssim...
Ho heu fet vosaltres, això? Totes les reformes o no?
Bueno, les hem contractades.
Les heu contractat, vale, vale.
No era un treball del...
Del centre especial.
Sí, exacte, sí.
Però un pis molt antic.
Bueno, precisament el tu i contes hem vist l'avanç i el després
d'aquestes reformes i la gent ha quedat molt sorpresa.
I precisament el dia 14 d'aquest mes el posem en funcionament
amb les quatre persones que hi viuran, en aquest pis.
Aquí a la ciutat de Tarragona la nostra intenció és tenir també vivendes
perquè cada vegada hi ha més persones que ho necessiten,
que els seus pares es fan grans o que ells es volen o necessiten independitzar-se.
I, per tant, estem promovent la creació de pisos també aquí a la ciutat de Tarragona.
Doncs esperem que algun dia puguem explicar-ho,
puguem donar la notícia que ja teniu pisos també tutelats aquí a la ciutat de Tarragona.
Segur que ho podrem donar com a notícia.
De fet, participeu molt activament també en activitats de la ciutat
perquè, de fet, ara, per exemple, el passat desembre
mantenia una exposició, una mena d'una finestra a la igualtat.
Aneu treballant, no?, amb coses a la ciutat.
Us aneu donant a conèixer també a nivell de Tarragona.
Sí, per nosaltres és fonamental la ciutat de Tarragona.
La major part de les persones que estan a la fundació viuen,
són ciutadans de Tarragona.
I formen part de la ciutat, evidentment.
Evidentment.
De teixit cultural, associatiu,
les persones amb discapacitat i trastorn mental participen en molts grups.
Llavors, tal com deies, aquesta exposició,
una finestra a la igualtat,
que precisament ara, en col·laboració amb una altra emissora de ràdio,
hem fet una versió sonora d'aquesta exposició,
doncs en aquest moment es pot veure al Corte Inglés de Tarragona.
Està a la sala d'exposicions del Corte Inglés.
Molt bé.
Per tant, si algú la vol veure,
crec que demà és l'últim dia,
però encara avui la podria veure...
Que aprofitin aquesta tarda,
si algú encara vol veure aquesta exposició,
al Corte Inglés de Tarragona.
Exacte.
Més serveis que ofereix la Fundació Privada Onada.
Parlem ara del servei d'intermediació laboral.
En què consisteix, això, José Carlos?
Doncs mira, es tracta que nosaltres promovem
l'ocupació de les persones amb discapacitat i de transfert mental,
la seva formació i la inserció laboral.
La inserció laboral entenem que ha de ser
el més normalitzada possible.
I per fer-ho possible,
els nostres serveis d'intermediació laboral
col·laboren amb les persones amb discapacitat,
amb el seu procés de recerca de feina
i amb les empreses, amb la selecció
i adaptació al lloc de treball d'aquells candidats
més idonis per ocupar aquells llocs de treball
que tinguin vacants.
Llavors, el servei d'intermediació laboral
ho fem en col·laboració amb els ajuntaments.
En aquest moment estem treballant ja
amb l'Ajuntament de Torra d'Embarda
i aquesta setmana o la setmana propera
anunciarem a algun altre ajuntament
que comencem aquesta activitat
per tal de fer-ho de forma integrada
dins dels serveis de col·locació municipals.
Entenem que hem de oferir aquest servei
amb els mateixos mitjans,
amb els mateixos espais
que en la resta de la població,
no d'una forma diferent.
I per això ho fem en col·laboració
amb aquests serveis municipals.
Parlem d'ocupació, hem de parlar també de formació.
Realitzeu també activitats formatives.
O promoveu, vaja,
o les realitzeu vosaltres mateixos també?
Sí, promovem i realitzem.
Mira, precisament, ara,
aquest mateix matí, o demà al matí,
encara m'ho han de confirmar,
signarem amb la Fundació Port Aventura
i amb l'Ajuntament de Salou
un conveni per fer una activitat formativa
per sis persones amb discapacitat
de la ciutat de Salou
per formar-se com a jardiners.
Aquesta és una activitat important
que en moments de crisi com l'actual
és molt important
perquè ens permet que persones
que potser no tenien una formació anterior
puguin accedir al mercat laboral
amb una qualificació que necessiten
per poder ocupar els jocs de treball
que es van generant.
Perquè tornant al tema de la crisi,
no només afecta a les entitats,
com pot ser la vostra,
sinó que també afecta
a les pròpies persones amb discapacitat
que potser tenen encara més problema
per trobar feina i per poder-la mantenir.
Sí, de fet.
Han d'estar més preparats.
Han d'estar més preparats,
han de ser capaços d'adaptar-se
als canvis que es generen
a les seves empreses
o a els seus entorns
i, precisament,
els dos últims anys
s'han multiplicat quasi per sis
el nombre de persones
que es dirigeixen a la nostra entitat
per un procés de recerca de feina.
Això és molt significatiu, no?
No és que s'hagi incrementat
un 30, un 40, un 50%, no?
Sinó un 600%
el nombre de demandes
que tenim
perquè no tenen feina.
I s'ha produït molt
durant aquest últim any
que persones que estaven
inserides a les empreses ordinàries
doncs han estat
dels primers
que s'han quedat sense feina
i que, a més a més,
ara se'ls acaba l'atur.
En el qual
genera una situació
també dramàtica
en molts casos
perquè no disposen
de recursos necessaris
per poder mantenir la seva vida.
I fer front
amb aquestes demandes
sovint suposo
que deu ser complicat
també, no?
Reubicar aquestes persones
i ajudar-los
a tornar a inserir-se
en una empresa
ha de ser un tema complicat, no?
És complicat
perquè en aquest moment
és més complicat
que abans.
Per la situació,
pel context econòmic, evidentment.
Exacte.
Generar llocs de treball.
Sí, sí, sí.
És complicat.
Però aquesta és la nostra feina.
El que passa és que
l'entorn econòmic aquest
no ajuda
perquè, per exemple,
el Departament de Treball
ens acaba de comunicar
que els ajuts que hi havia
pels centres d'espècies de treball
amb efectes retroactius ja
des del febrer d'aquest any
doncs no hi ha més subvencions
per a noves persones
que es contracten
amb la qual cosa
clar,
la pròpia administració
ja està posant
les primeres traves
per poder crear ocupació.
Pensem que
aquestes retallades
que estan a tots els nivells
a nivells d'educació,
ensenyament,
doncs les de serveis socials
encara no han sortit
amb força a la llum pública
però poden ser
molt significatives,
importants
i que afecten realment
a la vida,
directament a la vida
i al benestar
de moltes persones.
Si et sembla,
anem a parlar
de projectes més concrets.
Jo tinc aquí
tres apunts
que m'agradaria
repassar amb tu.
El primer és
una activitat
de pintura viària.
Sí, senyor.
En què consisteix això?
Aquesta és una nova activitat
que vam...
Bueno,
fa aproximadament dos anys
vam iniciar
treballs de pintura viària
amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb algun altre
ajuntament de la comarca
però d'una activitat
poc significativa.
Llavors aquest any
hem donat
un pas endavant
molt important
amb l'Ajuntament de Tarragona
i també amb l'Ajuntament de Salou
on estem pintant
el centre
de les dues ciutats.
Ha estat un procés
de col·laboració
amb altres centres
especials de treball
també,
amb la Fundació
en Ventai
de la Fundació Santa Teresa
el Vendrei
i amb el centre
que hi ha a Igualada
Aurea
i conjuntament
doncs estem
daltxant aquestes tasques
jo penso que
bueno
amb un molt
bon nivell professional
i formant unes persones
que en el futur
podran
doncs ser les persones
que pintin
tot el que necessitin
els ajuntaments
de la nostra comarca.
Passa,
passa per...
anava a dir que passa
per aquesta.
una altra vegada
tornem al tema
de la formació
que és important
doncs
amb aquestes també
activitats
una mica lúdiques
una mica formatives
que per cert
n'hi ha d'altres
perquè també tinc
per aquí
per exemple
apuntat
el projecte
de Prèsecs del Morell.
En què consisteix
aquest projecte?
A mi m'ho van presentar
com això
projecte de Prèsecs del Morell.
Doncs mira,
aquest és un projecte
superinteressant.
és un projecte
on conflueixen
molts interessos
moltes voluntats
per tant
de tirar endavant
un procés
amb el qual
d'aquí un temps
podrem crear
ocupació
recuperant
unes varietats
de Prèsecs
que s'han perdut
que tenien
unes propietats
magnífiques
però un problema
amb el seu transport
que són Prèsecs
que no aguanten
masses dies
i per tant
s'han de consumir
en el moment
que pràcticament
que es cullen.
Llavors
tenim un projecte
amb l'Ajuntament del Morell
amb la cooperativa
Agrària del Morell
que hi ha
un parell de persones
que s'han implicat
moltíssim
un parell de vallosos
que s'han implicat
moltíssim
per tal de recuperar
aquestes espècies.
A més a més
una família
ens ha ofert
un terreny allà
que és on estem
portant
endavant
el projecte
i a més a més
ha estat un projecte
on ha lligat
un àrea més
de creació
d'ocupació
de la nostra fundació
també amb un àrea
més assistencial
i per tant
hi ha persones
que com a teràpia
dins del seu treball
diari
també fan
activitats
en aquest hort
del Morell.
Llavors és un projecte
on participa
el voluntariat
on participa
l'administració
on participen
persones
amb la seva vessant
assistencial
i també
amb la vessant
productiva.
Doncs veurem
quins fruits
i mai millor dit
dona aquest projecte
esperem que
dintre un temps
puguem tornar a tastar
aquests presecs
del Morell.
En aquest moment
pensa que no tenim
perseguers
tenim a metgers
o sigui que està
el tema
on encara falta
molt per fer.
Hem plantat a metgers
perquè és un arbre
molt més fort
que no té
tantes malalties
i els empeltarem
aquest estiu.
Primer tastarem
les ametlles
i després deixarem
el prèsec
per més amant.
Anirà una mica
així la cosa.
Has introduït
en aquesta resposta
un tema
que jo també
volia traure
sobre la taula
que és el tema
del voluntariat.
Suposo que
les entitats
o les associacions
que treballen
amb persones
amb discapacitat
han de treballar
molt
i molt conjuntament
amb persones
voluntàries.
Aquest és un tema
que històricament
amb el naixement
de les entitats
que donem servei
a les persones
amb discapacitat
havia estat molt present.
Hi havia persones
voluntàries,
famílies també
com a voluntaris
que havien participat
molt activament
en la creació
de les entitats
i en el desenvolupament
de les primeres activitats.
Amb el temps
això s'ha anat perent
i el paper
dels voluntaris
ha quedat reduït
segurament
a l'àmbit del lleure
a l'àmbit esportiu.
Però nosaltres
des de fa 3 anys
estem impulsant
amb moltíssima força
un gran projecte
de voluntariat.
Un projecte
que li diem
vols
i aquest vols
és
vols compartir
amb les persones
amb discapacitat
vols
donar a conèixer
el que tu saps
vols
bueno
dins del vols
hi ha 5-6
subprogrames
i en concret
aquest any
estem impulsant molt
un de
vols compartir
amb família
i el que es tracta
és que
els famílies
de les persones
amb discapacitat
també aportin
allò que saben
allò que coneixen
allò que
els agradaria
donar a conèixer
els companys
dels seus fills
que facin
la feina
de voluntari
i de compartir
aquestes idees
o aquests coneixements
amb tothom
exacte
però tenim
en aquest moment
a la Fundació Onada
és un projecte
dels emblemàtics
en aquest moment
de la Fundació Onada
tenim més de 70 voluntaris
participant activament
cadascú
amb la seva disponibilitat
de temps
i amb el seu projecte concret
que fan coses
maquíssimes
hi ha voluntaris
que fan joga
hi ha voluntaris
que ensenyen
a bailar country
hi ha un voluntari
que ensenya
a tocar la lira
Déu-n'hi-do
hi ha voluntaris
que comparteixen
amb persones
que tenim
mafitatges
per exemple
el poder sortir
el cap de setmana
i anar a veure
el Barça
un partit del Barça
o al cinema
de la vessant
més lúdica
més de lleure
més de l'oci
però des d'un punt
de vista
molt individualitzat
el voluntari
el que ens aporta
és un tracte
a tu
estar amb la persona
amb discapacitat
com un amic més
i compartir-t'ho a tu
i des d'una vessant
humana
no tan professional
com les persones
que treballen
és el que aportarà
més beneficis
tant amb un
com a l'altre
m'imagino
tant a la persona
amb discapacitat
com al voluntari
a tots plegats
Déu-n'hi-do
si n'hem comentat
de projectes
encara em quedava
a treure el tema
fundalis
no sé si ens el pots
explicar
molt breument
perquè anem
ja
cap al final
doncs sí
el puc explicar
i a més a més
és un projecte
que quan vulguis
podem destinar
una estona
al seu
i tant
és un projecte
fonamental
per la Fundació
Onada
també per la Fundació
73
i per la Fundació
GINAC
que consisteix
en que aquestes tres
organitzacions
s'han posat en comú
el que són
el que saben
el que tenen
per tal
de tirar d'un projecte
de grup
fundalis
a grup
aquestes organitzacions
el treball
d'aquestes organitzacions
per crear sinèrgies
per valorar
les millors
propostes
i les millors apostes
de cada centre
en cada territori
i per treballar
un projecte comú
això
està donant
molts fruits
ja a hores d'ara
i jo penso
que és
un pas endavant
molt important
amb el nostre tipus
d'organitzacions
que s'havien creat
en un àmbit comarcal
molt dividides
de vegades
tenim competència
entre elles
llavors ara
el que intentem
crear i formar
i estem aconseguint
és una estructura
més gran
que doni respostes
als diferents territoris
i que faci
avançar
substancialment
amb el suport
a les persones
amb discapacitat
Doncs José Carlos
jo te'n plaç
a obrir un segon capítol
on parlar de fundalis
més àmpliament
obriríem també
la porta
de les reivindicacions
que també és important
serà ja
en algun altre programa
avui ho hem d'anar
deixant aquí
tot i això
agrair-te
la presència
als estudis
de Tarragona Ràdio
forma part també
del programa
a tothom
estem oberts
a qualsevol tipus
de col·laboració
tant amb
ja ho sabem
els nostres agents
ja ho sabem
amb totes les associacions
de Tarragona
com evidentment
amb la fundació
privada
onada
esperem que ens vinguis
a visitar
tu o qualsevol
company teu
fins i tot
els associats
les nois i noies
que també formen
part d'onada
José Carlos
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
a Tarragona Ràdio
i a tu
Miguel
per la teva col·laboració
Encara hem ja
a la recta final
del nostre programa
temps només
per fer-vos
un apunt
que ens arriba
des de la direcció
administrativa
de la ONCE
a Tarragona
que organitzarà
aquest cap de setmana
la cursa d'atletisme
la 22a edició
de la pujada
al Loreto
la prova tindrà lloc
com dèiem
aquest dissabte 4 de juny
a partir de 2.15 del matí
des del passeig a Marítim
Rafael Casanova
davant del port esportiu
el cost de la cursa
és de 3 euros
per participant
finalitzada
aquesta competició
tots els esportistes
gaudiran
d'un esmorzar
al recinte
del santuari
del Loreto
a més tindrà lloc
també allà
el lliurament de trofeus
el primer classificat
se sortejaran
en regals
entre tots
els altres participants
i totes aquelles persones
que desitgin participar
a la cursa
o bé
col·laborar
en la seva organització
doncs poden posar-se
en contacte
amb Anna Zanfanyo
l'animadora sociocultural
de l'11 a Tarragona
trucant al telèfon
977
25
09
55
977
25
09
55
és la informació
que us donàvem
per anar finalitzant
ja el tothom d'avui
amb aquesta 22a pujada
al Loreto
que organitza
l'11 a Tarragona
nosaltres
anem posant el punt final
i alguns dels nostres oients
hauran dit
ostres
si avui havíem de parlar
amb l'Albert Casals
doncs finalment
hem posportat
aquesta entrevista
per la setmana vinent
ens visitarà l'Albert Casals
vindrà a presentar
el seu segon llibre
Sense Fronteres
recordem que l'Albert
és un noi de 21 anys
que va amb cadira de rodes
i escriu
les seves vidències
les seves històries
mentre viatja
per tot el món
això serà a partir
de dilluns vinent
a partir de les 11
i alguns minuts
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
recordar-vos que
si voleu tornar a escoltar
aquest o alguna
altra edició
del tothom
ho podeu fer
a través de la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
que passeu
molt bona setmana
ens retrobem
dilluns que veu
saludem des dels controls tècnics
Lluís Começ
i qui us ha parlat
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González
Miquel González