Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
έond!
Fins demà!
Fins demà!
Vuar.
Fins demà!
Nasdaq!
Entrenar, jugar, estar en forma per arribar el millor possible a competir.
El nostre objectiu és sol competir, però intentem preparar-nos una mica
les jornades de descans que a vegades tenim.
O les vegades que hem anat a països més a prop,
normalment el que fem és anar a jugar a la competició la setmana que toca
i sempre penses que tindràs temps per més.
En aquest cas, el ser Nova Zelanda, el fer 25 hores de viatge
i la federació et dona l'opció de tancar el bitllet de tornada
quan tu vulguis, per si vols aprofitar i quedar-te uns dies més a fer turisme,
aquesta vegada, i és la primera vegada que ho havia planejat així,
em quedava una setmana més a gaudir de Nova Zelanda,
perquè realment valia la pena aprofitar un viatge tan llarg.
Recordem que això va ser el febrer, però el viatge no va acabar del tot bé, Miquel.
Aquesta vegada, bueno, va acabar bé perquè aquí estic xerrant.
Va acabar bé, no? Per sort va acabar bé.
Sí, sí, va acabar bé perquè estic aquí amb vosaltres
i tinc d'agrair un cop més la sort que tinc en aquesta vida.
I, bueno, va haver el terratrèmol, a Cris-Charge,
just, imagina't, la ciutat on anem a jugar,
a tants mils i mils i mils de quilòmetres i casualitats de la vida,
que aquella setmana, aquell dia, un d'aquells dies, va haver el terratrèmol
que realment va destrossar la ciutat
i, bueno, i vaig tindre, bueno, la desgràcia de viure'l i de patir'l.
Ara dic la sort perquè, bueno, és una experiència més,
és una gran experiència i, bueno, aquí estem.
Què recordes de tot plegat?
És a dir, amb uns mesos de perspectiva, des del febrer, no en fa tants,
però, vaja, com vas viure aquells moments,
imagina't d'incertesa, quan hi ha un terratrèmol?
Sí, jo, hi ha moments que encara quan ho recordo,
quan em trobo algú i m'ho explica i m'ho demana, no?,
perquè, ostres, i com va anar?
I seguim una mica explicant el mateix.
Jo vaig passar 4 o 5 hores realment dures, dures amb el sentit.
Ja no parlo dels 10 o 12 segons
on va haver-hi el terratrèmol que es feien interminables, no?
Vull dir, de sobte començar a sentir trons
i veure com cauen els quadres, la televisió,
es trenca el vidre de l'habitació de l'hotel,
com s'obre la carretera.
En aquell moment, bueno, no tens temps de reaccionar.
Quan para, llavors és quan, uf, et surt tot, no?
I les 3 o 4 hores següents van ser uns moments realment dramàtics
a nivell que et sents bastant...
Bueno, tu sents el moment de la veritat, no?
El moment de la tremolor.
Però amb la incertesa de saber què passarà,
jo recordo quan veia pujar l'aigua sota l'alquitrà,
pensava, ostres, el dia abans havíem anat a veure la platja,
l'oceà i pensava, ostres, que ara ens vindrà aquí
un tsunami que ens emportarà i, bueno,
i són moments realment tensos.
On ho vol viure? On estava quan va passar aquest terratrèmol?
Doncs mira, just aquell dia, era el segon dia de competició,
jugàvem contra Suècia, recordo,
i havia plogut.
Havia plogut pel matí quan ens havíem aixecat,
i llavors, si jugàvem a les 9,
la competició es va ajornar fins 9 a les 12 del migdia.
I, bueno, estàvem esperant
que les pistes estessin en condicions
perquè ens donessin l'ordre de tornar a jugar,
o de començar a jugar, més ben dit.
Llavors, jo aquell dia descansava, havia jugat el dia abans
contra Alemanya, aquell dia descansava,
sóc el cap de l'equip i decidia una mica qui juga,
llavors, el dia següent jugava el company meu,
el Carlos Lomedes,
i, bueno, amb aquesta incertesa de saber,
de no saber si realment començàvem 12, 12 i mitja
pel tema de preparar les pistes,
jo vaig aprofitar, tenia feina,
el típic perquè te'n portes avui en dia,
gràcies a la tecnologia,
doncs, pots treballar arreu del món,
i tenia el portàtil a l'hotel,
me'n vaig anar a l'hotel, vaig aprofitar,
i just quan, res,
quan ja m'aixecava per anar-me'n cap a les pistes,
va ser res, 5 minuts abans,
va ser tot el merder.
O kare, kare a na,
Experiències com aquestes,
canvien la vida?
O canvien una miqueta la manera de veure la vida?
O no?
Home, sí.
El que passa que jo n'he viscut unes quantes.
i penso que he viscut unes quantes.
Jo sempre dic que tinc molta sort
i soc molt afortunat
i aquesta ha estat una més.
Llavors, sé que vaig estar,
unes quantes a nivell personal
on realment t'adones
que a vegades ens preocupem
de problemes que no ho són tant.
i llavors, bueno,
ja he tingut experiències fortes
a nivell personal
i penso que, bueno,
el que sempre dic i repeteixo
que tenim salut,
estem aquí,
gaudim de Tarragona,
no ho sé,
tinc unes filles fantàstiques.
Tinc molta sort.
I sí que canvien una mica la vida.
Jo sí que vaig estar 10 dies una mica tocat
perquè evidentment la natura,
o sigui, sentir la natura
com diu aquí estic jo
i no ets ningú,
doncs sí que segurament
et fa veure
una perspectiva diferent.
Però, bueno,
és sumar una mica més
a la meva manera de ser,
a ser capaç d'estar content
i pensar que, bueno,
que els problemes
no els tenim nosaltres a Tarragona,
la majoria de gent.
I en un país com Nova Zelanda,
on la natura és principal,
vaja,
principal,
té un protagonisme espectacular.
M'imagino que potser
que en ves et va sorprendre,
la natura a Nova Zelanda?
Sí, sí,
la veritat és que
és un lloc paradisiac
a nivell de natura.
No ho sé,
hi ha uns prats,
unes muntanyes,
tot combinat,
el mar,
llacs,
però tot amb una...
Jo crec que
hasta que la llum
és diferent,
no?
és una impresió
molt també
molt agrícola,
molt poc edificial.
Sí que hi ha Chris Church
al centre de la ciutat,
bueno,
doncs és una mica
potser tipus
d'un downtown
de les ciutats americanes,
però la veritat
és que
tot és
molt pla,
les cases
no superen
els 3-4 pisos,
molta caseta
unifamiliar
i
molt maco,
molt maco.
Com deies,
la ciutat
era molt gran,
molt petita,
com era la ciutat
on vau estar?
Sí,
la ciutat
és una ciutat
maca,
no gaire gran,
està al voltant
dels 500.000 habitants,
però no te n'adones
d'aquesta...
500.000 habitants
ja és una ciutat
important,
vull dir,
no és una ciutat
petita,
però no tens
la sensació
de ciutat gran,
de ciutat
d'embossos,
de ciutat
d'estrès,
jo crec que
allí
el fet
que pràcticament
no hi ha delinqüència,
jo diria
que no n'hi ha,
vull dir,
perquè realment
no vaig veure
cap episodi
o cap
cap persona
que em pogués,
bueno,
que a vegades
veus amb algú
i, hosti,
segons com et preocupes,
no?
Dius,
ostres,
a veure què passa,
no,
la veritat
és que tens
una sensació
de seguretat
impressionant,
de neteja,
impressionant,
que no hi ha estrès,
la veritat
és que
molt,
molt,
un lloc
realment
recomanable
per anar-hi.
Més enllà de Chris Charts,
no sé si vau tenir temps
de veure alguna cosa
més a prop
o a la zona
de Nova Sabana.
doncs,
doncs,
doncs no,
bueno,
vam fer,
una mica,
un dia vam fer
una excursió,
però,
però la veritat
és que
se'ns va
tombar tot,
no,
perquè
teníem previst,
sobretot,
a Queenstown,
que
diuen que és la capital
del món
dels esports d'aventura,
on hi ha uns
barrancs
impressionants,
on hi ha,
bueno,
infinitat
d'atraccions
per
fer esports d'aventura
i on,
bueno,
els
febres
de tot això,
no,
els valents,
que dic jo,
no,
perquè
realment hi ha esports
difícils
d'imaginar
que es puguin fer,
no,
i que et juguis,
dius,
hosti,
no ho sé,
Queenstown
és la capital
mundial
dels esports d'aventura,
tenia entès
i era on
tenia previst
passar
tres o quatre dies
dels següents,
no,
del descans.
Se'ns va
tombar tot,
perquè el terratrèmol
doncs,
ho va trencar tot,
va bé,
vam estar al carrer,
no teníem hotel,
vam estar dos dies,
doncs això.
Ens va acollir
una família
que realment
amb la que
després,
bueno,
vam estar xerrant,
però ens van acollir
a casa seva.
també parlar
de la gent
de Nova Zelanda
són paraules
d'agraïment,
no,
de veure
com
te donen tot,
en aquells moments,
no,
en aquells moments
és que,
mira,
t'ho juro
que m'emociono i tot
perquè pensar
que va morir
tanta gent,
estàvem parlant,
sembla,
de més de 500 morts,
de,
de,
bueno,
la veritat
és que hi penso
i que estem allí
i que la gent
et demani perdó
perquè ha hagut
un terratrèmol,
que estem nosaltres
de convidats,
que anem a jugar
mundial,
i que et demanin
perdó,
que obrin un,
no ho sé,
un poliesportiu,
comenci a vindre
gent,
comenci a portar
menjar,
mantes,
digui,
a casa tinc dos llocs,
a casa en tinc set,
i viniu a casa,
i dormiu a casa,
bé,
no ho sé,
no ho vaig trobar,
o sigui,
em va sobtar,
no?,
em va sobtar
tanta generositat,
tan carinyo,
l'està patint
per,
imagina't,
per,
perquè nosaltres
que érem,
que érem convidats,
ho estem passant malament,
no?,
i ells que se'ls,
en molts dels casos
se'ls destrossava
la vida,
la família,
el pobre senyor,
el propietari
de l'hotel,
encara me'n recordo
que,
que,
que,
bueno,
deies que això,
però el tio tenia
la sang freda
d'ajudants,
de,
bueno,
d'estar per nosaltres,
no?
I tornaràs,
Miguel?
T'ha quedat
aquell espinet
d'acabar el viatge
a Nova Zbanda
com el teníeu planejat?
Espero tornar
a jugar mundial,
espero tornar
a jugar mundial,
i,
i tornar-hi,
bueno,
és,
sí,
sí,
sí,
la veritat
és que,
sí que m'agradaria
tornar-hi,
el tema
és que,
que en aquests moments,
doncs dius,
ostres,
ho veus tan lluny,
no?
Perquè,
bueno,
no és fàcil
arribar fins allà
i poder disposar
de dies
i poder,
i poder organitzar-te
per,
per tornar-hi
aviat,
no?
però sí que està
amb l'agenda
el que algun dia
puguem anar-hi.
Airemai
means welcome,
a greeting
from a friend,
Airemai
is to the Māori,
the beginning,
not the end,
Hawaiians say
aloha
for hello,
love,
and goodbye,
in Tahiti
it's
manuiyapó,
farewell,
don't cry,
Airemai
means welcome,
no matter
where you roam,
Airemai
is always with you,
reminding you
of home,
you'll hear
some o-n-say,
double fire
to oi,
but you never
can forget
the sound of
Airemai,
no,
you never
can forget
the sound of
Airemai,
Airemai
Sempre quan es viatja
es parla també
de gastronomia,
d'aquest allò típic
de cada país,
no sé si
vau poder tastar
alguna cosa
o d'alguns
dels menjars típics
de Nova Zelanda.
Doncs la veritat
és que no,
que teníem el
teníem el sopar
també oficial
el dijous
i saps què passa,
quan anem a jugar
una miqueta
el camp de menjar
no podem anar
fent massa
provatures,
no?
Sí que vam veure
que a Christchurch
hi havia infinitat
de restaurants
bueno,
ètnics,
no?
Hi havia,
no sé,
paquistanís,
libanesos,
asiàtics,
molt asiàtic,
molt també
em va cridar l'atenció
molt bufet lliure,
no bufet lliure,
molt menjar
per emportar
aquest,
el tipus McDonald's,
no?
El fast food
japonès.
Fast food japonès?
Sí, sí, sí.
I,
i bueno,
els dos
vam arribar
un divendres,
bueno,
el típic,
no?
Vull dir,
nosaltres
la pasta,
l'amanida,
la carn
i no sortim d'allí,
això,
no sortim massa
d'aquí,
no?
Llavors,
bueno,
potser a l'acabar
sí que hauria estat
el moment
de disfrutar
de la gastronomia
com de
de la marxa,
no?
que la veritat
és que
a Gritxars
també deien
que és un dels llocs
on hi havia
més bars musicals,
més discoteques,
etcètera.
Vaig veure
a la plaça
un,
un que em va cridar
l'atenció,
un ice bar,
que era un bar
de gel,
on, bueno,
vam treure el cap
per la porta
i veies com
a l'entrat
donaven uns
anoracs
i per poder
prendre-te
la copa
i sense
passar fred.
Bueno,
eren coses pendents
per durar la setmana.
Nosaltres,
bueno,
el set amplà
i vam
tindre l'encert
de jugar
unes bicicletes
i moure'ns
amb bicicleta,
llavors,
bueno,
bé,
vam estar bé.
estan preparats
per això,
per les bicicletes?
Sí, sí, sí.
Van molt amb bicicleta?
Sí, sí,
vam molt amb bicicleta
i nosaltres
ens va ser molt fàcil
llogar,
bueno,
tot l'equip espanyol
vam llogar bicicletes
perquè saps què passa?
Que llavors
no depens
del transport,
de si els busos,
de portar-te
del club
a l'hotel
i tens una mica
la llibertat
de moure't
i tampoc estar lluny
de l'hotel
al club
potser teníem
cinc minuts
pedalejant.
I vau visitar
també,
deies abans,
alguna platja,
l'oceà...
Sí, el dia abans.
Imatges d'aquelles
impressionants,
no també del paisatge?
Sí, sí, sí.
El dia abans
vam poder arribar
fins a la platja.
La veritat
és que ens pensem
que estàvem a prop
vam estar patint i tot
perquè vam dir
ostres, tu,
fer bastant de vent,
i que no ens castiguéssim
massa a les cames
per competir
el dia següent
però, bueno,
ens ho vam prendre
tranquil·lament,
passejant,
va ser més lluny
del que ens pensàvem,
vam gaudir
de l'oceà pacífic
i bé,
molt maco.
De tots els viatges,
Miquel,
que has hagut de fer
gràcies
o amb el tenis,
potser aquest és un d'aquells
que mai oblidaràs
per les circumstàncies
però no sé si hi ha
algun d'aquells viatges
que recordis
amb especial emoció
dels que has viscut
gràcies
o competint
com a tenista.
Bueno, he tingut
sí,
diverses anècdotes.
Bueno,
hi ha un país
que realment
em porta records
macos,
perquè
perquè he guanyat
dos campionats
del món
i clar,
això també
et marca,
i és Turquia,
casualitats
de la vida,
les dues vegades
que he pogut
assolir
el campionat del món
ha estat
al mateix lloc
a Turquia.
I després
també vaig coincidir
el dia
de les torres
bessones
jugant un campionat
del món
a Àustria.
Just acabem
el partit,
arriba a l'habitació
l'hotel,
prenc la televisió
i veig
el segon avió
com xocava
contra la torre
bessona.
Llavors,
allò va ser
també
va ser bastant
impactant.
Recordo
el sopar,
l'equip americà
estàvem
molt,
molt tocat
i, bueno,
ens van plantejar,
ens va plantejar
l'organització
el deixar de jugar.
Quin és el proper repte
o el proper viatge?
Doncs el proper repte,
si tinc sort
i segueixo convocant
i segueixo formant
part de la confiança,
obtenim part de la confiança
del comitè
de veterans
de la Federació Espanyola,
el campionat del món
de l'any que ve
és jugar a San Diego,
a Califòrnia.
I has estat aquí?
No,
no he estat a Califòrnia,
vam jugar un Mundial
a Miami,
però,
però,
bueno,
la veritat
és que és un altre
lloc
realment
que motiva,
que motiva.
Una mica
acollonit
pel tema
de la falla
de San Diego,
perquè, bueno,
també és lloc
de,
és lloc
de la falla
de Sant Andreu,
és lloc
de terratrèmols,
llavors,
bueno,
la sort
és que ja estic una mica
habituat.
Una mica ja curat
d'espans una miquesa.
Sí,
i amb aquest aspecte,
bueno,
jo m'he passat
els últims cinc anys
parlant de terratrèmols
amb la meva feina
i, bueno,
mira,
mira per on
ho vaig viure
en directe,
no?
Home,
una experiència més
d'aquelles
que explicaves abans,
almenys estem aquí
i ho podem explicar,
no?
Sí, sí, sí.
En tot cas,
Miquel,
recomanable
el viatge a Nova Zelanda?
Sí,
no, no,
sens dubte,
sens dubte,
sens dubte
i no cal patir
perquè,
perquè les construccions
també estan preparades
perquè, bueno,
els seis més
són minsos,
bueno,
el típic,
no que ningú se n'adona
però llavors
el sismógraf
es registra
i es parla
que n'hi ha
moltíssims
i, bueno,
qui li agradi
la natura,
qui li agradi
l'esport,
realment
val la pena.
Aquest estiu
te'n vas a algun lloc?
No,
aquest estiu
ens quedem a Tarragona,
treballem
i, bueno,
saps què passa?
Que també
tinc un centre
i, bueno,
el típic,
la gent fa vacances
i llavors
has d'estar
una mica
més a sobre
per suplir
aquesta falta
de personal
en algun moment.
També hi ha
més falta
de clients
amb la qual cosa
anem light
però
res,
ens quedem aquí.
Doncs ja heu sentit
el testimoni
de Miquel Puigdevall
va estar
el febrer
a Nova Zelanda
i va tocar
veure uns
aconteixements
d'aquells
que segurament
mai oblidarà
i va anar
a jugar
a tenis
i va haver de tornar
perquè va haver
un tarratrèmol
a la ciutat
on s'hi estava.
Segurament
serà un d'aquells
viatges
que recordarà
tota la vida
en tot cas
com dèiem
molt recomanable
sobretot
pels seus paisatges
i per la natura.
Miquel
moltíssimes gràcies
per haver compartit
aquesta estona
amb nosaltres
i que vagi bé.
Molt bé, moltes gràcies
on sí que aniré
és a la festa major
de Sant Salvador
que em van convidar ahir
i aquesta no me la perdré
del 21 al 31 de juliol.
Doncs mira, ja ho sabeu
a Sant Salvador
gràcies
Miquel, bon dia.
Miquel, bon dia.
Miquel, bon dia.
Miquel, bon dia.
Miquel, bon dia.