Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Matí de dilluns, és moment ara de començar l'edició d'avui de l'Espai Tothom.
Ja ho sabeu que intentem, vaja, parlar de discapacitats d'una manera clara
i, sobretot, normalitzant aquest fet,
perquè ja ho sabeu que així ho diu l'eslògan del nostre programa,
l'Espai de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferents.
Avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia.
La veritat és que coincideix amb el Dia Mundial del Síndrome de Down,
del qual avui en parlarem i força durant aquesta mitja horeta de ràdio
que ara comencem.
Un espai, com ja sabeu, del qual té cura tècnicament el Lluís Comés
i edita i presenta un servidor, aquí us parla Miquel González.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Com us deia, se celebra mundialment el Dia de la Síndrome de Down.
Avui conversarem, debatrem sobre l'estat actual d'aquesta discapacitat
i la integració social i laboral de les persones que la tenen,
que conviuen amb aquesta discapacitat, com us deiem.
Ens parlarem via telefònica amb la coordinadora d'activitats
de l'Associació Down Tarragona, la Victòria Llames.
També havíem de comptar amb representants de la Fundació Estela.
Finalment, no hem pogut assistir al programa, vaja.
I parlarem també amb l'Albert Blanc, un noi amb síndrome de Down,
que treballa a l'Hotel d'Entitats de Tarragona
i col·labora també amb el Club dels Tarragonins.
De seguida el saludarem.
Abans, però, deixeu-me que us expliqui que després també marxarem cap a Reus,
concretament a Firarreus, allà si celebra avui la tercera conferència internacional
de l'Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a tothom.
Després parlarem també amb el nostre company Jordi Planes
del Tarragona sense barreres.
Allà ens explicarà tot el que s'està coent en aquesta conferència.
Això serà però dintre una estona.
Abans, deixeu-me que us recordi que teniu tres maneres
de posar-vos en contacte amb nosaltres,
de participar a l'Espai Tothom.
La primera i la més tradicional, per dir-ho d'alguna manera,
és el correu electrònic, l'adreça tothom,
arroba tarragonaradio.cat, és el nostre correu electrònic.
També tenim pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom,
ja som més de 235 amics als quals saludem,
i també el nostre perfil al Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
Són les tres maneres que teniu d'enviar-nos,
doncs això, suggerències, consultes,
o qualsevol tema que vulgueu que tractem a tothom nosaltres,
com sempre, n'estarem encantats.
Ara sí, repassat tota aquesta parafernàlia de noves tecnologies,
comencem i obrim l'Espai Tothom.
Definir la síndrome de Down és parlar d'un trastorn genètic,
conginat per la presència d'una còpia extra al cromosoma 21,
és a dir, en lloc dels habituals,
doncs hi hauria tres.
Les persones amb aquest trastorn es caracteritzen per tenir un grau variable
de retard mental i uns trets físics, doncs, peculiars,
a més d'una probabilitat superior de patir algunes patologies.
Evidentment, això no sempre és així i no es pot generalitzar.
Per parlar d'aquesta discapacitat,
per celebrar una mica el Dia Internacional,
el Dia Mundial de la Síndrome de Down,
avui a l'estudi tenim diversos convidats.
D'una banda, deixeu-me que us saludi abans l'Albert Blanc.
Ell és un noi que té aquesta síndrome.
Ell, com ho dèiem abans al Sumari,
treballa a l'Hotel d'Entitats de Tarragona
i col·labora també amb el Club dels Tarraconins.
Albert, molt bon dia.
Bon dia.
Nerviós d'estar a la ràdio o no?
Una miqueta, no?
Una miqueta.
Ja veràs com serà tot molt fàcil.
L'acompanya la Núria Lloras, coneguda també del programa,
també col·laboradora del Club Baixell.
Núria, et podríem presentar una mica així, no?
De moltes maneres.
De moltes maneres, no?
Ha arribat un punt ja que bé.
Avui acompanya l'Albert, també ens donarà la seva opinió.
I tenim també via telefònica la coordinadora d'activitats
de l'Associació Down Tarragona,
una mica per representar més el teixit associatiu.
Ella és la Victòria Llames.
Victòria, bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé. Sabem que estàs a Reus ara mateix, no?
Sí, ara mateix estic a Reus, estic treballant, però bueno...
T'has pogut escapar una miqueta.
Sí, encantat que m'atengueu.
Victòria, si et sembla, comencem per tu.
Abans deia jo al sumari que a l'estat espanyol
hi ha més de 34.000 persones que tenen aquesta discapacitat.
No sé si tenim dades a nivell més de casa nostra,
més de Catalunya o fins i tot de Tarragona.
Doncs jo exactament no les tinc.
Jo l'únic que puc dir-te és que a la nostra associació
tenim 30 nens i adolescents,
perquè el més gran té 21 anys,
però sabem que realment n'hi ha molt més,
perquè nosaltres fa molt poquet que hi som.
En quin moment ens trobem ara,
o com definiries tu el moment que ens trobem ara
pel que fa a la síndrome de Down?
Jo trobo que és un moment àlgid,
perquè de cada dia es fa més difusió
a través de tota qualsevol entitat,
i no més que el síndrome de Down,
sinó qualsevol discapacitat.
hi ha un resò,
hi ha molt més gent que es penya endavant
i encara queda molt per fer,
i vulguis o no,
tenim moltes ganes de fer coses
i que s'assenti en tots els racons,
que és l'important.
Quins són,
o quins serien encara els problemes més tangibles?
Doncs els problemes que nosaltres veiem
és la integració.
La integració, sobretot,
hi ha lleis que han canviat,
i sobretot la que és entrar en el món laboral.
Ens queda molt per fer.
La llei ha canviat perquè ara fa molt poquet.
Els discapacitats físics i psíquics
estaven inclosos en el mateix tant per cent.
Llavors, les empreses agafaven abans
un disminuït físic que psíquic.
Llavors, en el nostre cas,
síndrome de Down,
s'acaba molt enrere d'entrar en algun treball.
O sigui, que els reptes de futur
passarien per aquesta integració laboral,
i m'imagino que també social,
de les persones amb síndrome de Down.
Sí, de cada dia més,
el social és una acceptació,
ja no és allò, un bitxo raro,
i allò que te miren pel carrer.
Encara n'hi ha,
encara n'hi ha molt.
de treballar.
El que passa és que hem de treballar molt
a nivell d'escoles.
El que passa és que,
amb això de la crisi,
el que se'ns ha dit,
la crisi continua,
i més amb nosaltres.
Llavors, ha hagut moltes retallades,
sobretot en l'àmbit dels col·legis,
i estan en una banda,
el que ens està passant ara i ens trobem,
que es volen,
com aquell que diu,
separar,
o juntar una altra vegada,
i economitzar esforços.
Posar tots aquests nens,
que parlo de l'edat escolar,
en col·legis especials.
Llavors,
la integració se'n ve a terra.
I ara lluitarem aquests mesos
per intentar que això no passi.
Vosaltres a l'associació
teniu més persones menors,
diguéssim,
més nens amb síndrome de Down
que persones adultes?
Sí,
perquè com fa molt poc
que estem constituïts,
fa tres anys,
llavors hem...
No és que ens hem dedicat als petits,
és els que hem estat més accessibles a ells.
Hem trobat famílies que començaven,
i són les que ara per ara
tenen moltes ganes de tirar endavant.
Els altres ja tenen un camí fet,
o tenen uns llocs on ja hi van.
Doncs, Victoria,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada de tothom.
Sé que aquests dies
heu també fet alguna celebració
quan aquest dia
puntual de la síndrome de Down,
no?
Ahir vam fer una calçotada.
Sí, ahir vam fer una calçotada solidària,
vam anar molt bé,
després vam estar
a la mateixa restaurant
en una discoteca
on vam...
bueno,
vam disfrutar grans i petits
i jo encara me'n recupel
d'aquest esforç.
No,
ells encara estan allí...
Avui s'han aixecat bé
i nosaltres encara els grans
estem com dient...
Déu-n'hi-do,
ells estan amb més força,
estan amb més força.
Doncs, Victoria,
moltíssimes gràcies,
no et robem més temps,
gràcies per participar
i doncs que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres
i una abraçada
a tots els que estan a l'estudi.
Bon dia.
Doncs parlem amb la Victoria Llames,
ella és coordinadora d'activitats
d'aquesta associació
Down Tarragona.
Nosaltres aquí avui a l'estudi
tenim doncs un clar exemple
d'integració.
De fet,
l'Albert,
doncs,
ara ens ho explicarà ell,
però treballa
a l'Hotel d'Entitats de Tarragona
i ajuda al Club dels Tarraconins.
Albert,
explica'ns exactament
en què consisteix la teva feina.
Bueno,
doncs,
jo repeteixo
repeteixo
la...
o sigui,
el que és...
com ho diria,
a veure...
Bueno,
reciclo diaris,
dono claus
a les entitats
i...
Tasques també a les plantes,
no?
Sí,
sí,
també a les plantes.
El correu.
El correu també.
Això ho fas
a l'Hotel d'Entitats
de Tarragona.
Sí, sí.
I quina és la relació
amb els teus companys,
Albert,
de feina?
Ah,
bé,
bé, bé.
És bon,
la relació és bona,
no?
Sí,
exactament.
Ara,
veig que també dones
això que deies tu,
dones els carnets de socis
al Club dels Tarraconins
i també els cromos
en aquesta campanya
d'àlbum de cromos
que està fent
el Club dels Tarraconins,
també hi col·labores,
Albert.
Sí,
i també vaig anar
al dia de la festa
dels cromos
al Barber.
Sí?
I com va anar
aquell dia de la festa
dels cromos?
Bé, bé, bé,
vaig repetir molts cromos.
Sí?
Orgullós,
suposo,
em deies,
l'altre dia
enviaves un correu
i em deies
que estaves orgullós
d'aquesta feina,
no?
Sí.
i que estaves content.
Sí, sí, sí.
M'agrada.
Núria.
Digue'm.
Com a també
col·laboradora
del Club dels Tarraconins,
m'imagino que
el fet d'integrar
persones com l'Albert
és un gran orgull.
És un gran orgull
també per l'entitat,
no?
Home,
està claríssim.
Vull dir,
és un clar exemple
que la integració laboral
és possible,
no?
I en aquest cas,
més en el lloc
que teníem de feina
allà a l'hotel d'entitats,
era ideal
per a alguna persona
com l'Albert,
no?
Perquè l'Albert
té capacitats
molt interessants
com són
l'ordre
o el fet
de ser molt pulcre
i aquestes coses
que,
doncs,
el lloc de feina
al qual està ocupant
era ideal
per a algú com ell.
Són capacitats
que costen de veure?
Vull dir,
quan parlem
que s'ha d'integrar,
que les persones
amb síndrome d'an
han de treballar
sempre,
doncs,
intentem això,
buscar feines
que siguin idònies,
que siguin ideals,
però encara creus
que la gent
mira més
la discapacitat
que les capacitats
aquestes
que comentem?
Jo crec que sí,
que se segueix mirant
bastant la discapacitat,
però...
O sigui,
mirem el que no podrà fer
abans del que podrà fer,
no?
Sí,
això està clar.
I una mica,
quan es parla
de que encara,
és la frase típica,
no?,
de que encara hi ha
molt per fer,
jo crec que una mica
va en aquest abesant
que t'ho comentes.
Però està clar
que cada vegada més
també hi ha
com un canvi de xip
i que,
bueno,
doncs,
que el fet
que la discapacitat
es vagi normalitzant,
jo crec que molt,
molt a poquet a poquet,
però que es va aconseguint.
El fet
que,
doncs,
hi hagi,
trobis,
sinó més de downs
a les escoles ordinàries,
etcètera,
etcètera,
fa que els nens
vagin adquirint
doncs aquest altre tipus
de persones
doncs dintre
del que és
la societat corrent,
no?
Albert,
tu vas a estudiar,
suposo.
Sí.
Vas a...
A quina escola vas a estudiar?
Vas a anar
a alguna escola ordinària,
a alguna escola
de persones
amb síndrome de Down?
Explica'ns.
Bé,
jo,
de petit,
vaig anar a Parc Rolari,
després vaig anar al Pax,
del Pax vaig passar al Pont-s-i-Cac,
i del Pont-s-i-Cac vaig passar a les Camenetes.
A les Camenetes.
O sigui,
que és un...
Núria,
comentàvem,
que és un clar exemple d'integració
ja des de petit.
Exacte.
I si,
a més a més,
doncs,
ho pots reforçar
amb uns especialistes
i uns educadors
que puguin fer el seguiment
d'aquestes persones,
vull dir,
jo crec que és ideal.
i encara més,
doncs,
un pas més
a que aquesta integració
que s'ha fet a les escoles
i que a poc a poc
cada vegada és més real,
hagi passat en el món laboral,
no?,
que no és gens fàcil de trobar.
No us penseu que només parlarem
de feina
en aquesta entrevista
perquè l'Albert
em va enviar una llista
molt interessant
d'activitats
que fa a banda
d'aquesta feina,
o sigui que no us penseu
que només estem parlant
d'un tema d'integració laboral
perquè l'Albert
doncs realitza
moltíssimes altres activitats.
Aviam,
fem un repàs, Albert,
em comentaves,
el dilluns vas al Club Baixell.
No,
primer a repàs.
A repàs.
Avui tinc repàs.
Avui tens repàs.
Sí.
I després d'aquest repàs
aniràs al Club Baixell.
Sí.
I allà què hi feu?
I allà,
doncs,
bé,
dintre fem teatre
i el dilluns
fem aeròbic.
Mhm.
I fas teatre a part també?
Sí.
Sí, sí.
Amb la Núria o no?
I tant.
Sí, no?
Núria encara continuem o no?
Sí, una mica.
És que la història
de l'Albert i meva
és curiosa, no?
L'Albert i jo ens vam conèixer
doncs fent teatre
junts allà al Club Baixell.
Sí.
i, bueno,
de passar de ser...
Un grup de teatre
han passat a ser
companys de feina, no?
Jo sempre li dic
que els divendres
m'aveu per partida doble.
Clar, a la feina i després.
A la feina i després
el que és
els nostres hobbies
que també els compartim
que és el teatre.
Bé, bé.
Llavors, el dimarts
tornem a tenir repàs, Albert,
i piscina.
Sí.
D'on et ve
aquesta afició per la piscina?
Aviam, explica'ns.
Bueno,
jo vaig mirar
els Estats Olímpics
i
i on hi havia
un noi
que es diu
Maciel Phelps
Sí.
i
fa piscina
i
i agunyat moltes
medalles.
I et va agradar.
Sí.
I et vas
dedicar també
o vas interessar-te
per aquesta afició
de la piscina.
Balles també
a les bars Santa Tecla.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Perquè
això ja és
de ser
tarragoní
de
però
com és aquesta experiència
a les bars?
No, no,
doncs
nosaltres
ballem
sacolets
ballem
ballem
les lances
de Villanova
ballem
això
ballem
Perquè t'agrada la música
veig Albert.
Sí.
I toques un instrument.
Sí,
de veritat.
Quin instrument?
La bateria.
La bateria.
I què tal?
Aviam,
com
com
com va això de la bateria?
Perquè jo per exemple
també toco algun instrument
i el tema de la bateria
sempre m'ha semblat
bastant difícil.
Ja.
Tu què creus?
Jo el dissous
vaig a bateria
i vam dintre una actuació
i m'ha sortit bé.
Bé, bé, bé.
Va tocar
la música
del club nostre.
Bé, bé,
amb altres músics
o tu sol?
No, no, no,
amb altres músics.
Amb altres músics.
O sigui que també és un fet
que no toques tu sol
sinó que comparteixes
la teva afició
també amb altres músics.
I continuant
amb aquest tema
de les barres
de Santa Tegla
em comentes
que també surtis
al seguici popular
de Tarragona.
Sí.
Sí, sí.
Com ho valores?
Com ho veus això
del seguici
de Tarragona?
Bé, no?
És una bona experiència.
Sí, bé, bé, bé.
Vaig a les col·let
amb tot el seguici.
Bé, la veritat
és que torna a repetir,
Núria, m'estic repetint bastant,
però és que veig
un clar exemple
d'integració
en tots els sentits,
ja no només
en la vida laboral,
sinó en la vida social
i en la vida de la ciutat, també.
Sí, a veure,
l'Albert és un clar exemple,
no?
A ell li encanta
tot el que parla
de Tarragona,
tot el que es mou
al nàstic,
als castells,
vull dir,
jo sempre ho dic,
el públic
que tothom
voldria desitjar tenir
perquè ho viu
i, a més a més,
s'implica molt
amb la ciutat,
vull dir,
està clar.
T'agrada el nàstic,
també, Albert?
Sí, tant.
Has anat a l' Nou Estàdio,
o no?
Ahir vaig anar, sí.
Ahir vas estar-hi?
Sí.
Ostres, doncs,
vas donar sort,
perquè ahir van guanyar,
o sigui,
que devies passar
un bon partit, no?
Sí,
quan jugo
aquí a Tarragona
i vaig.
Sí,
quan jugo
intentes anar-hi, no?
Sí, clar.
Molt bé,
perquè hi ha vegades
que tinc altres
amb la família.
Altres coses
amb la família,
clar,
i no tots els diumenges
es pot anar-hi.
Doncs,
Albert,
Núria,
jo crec que ha quedat clar
que una persona
entre cometes,
i posarem unes cometes grosses,
diferent,
al cap i a la fi
no és tan diferent.
Albert,
deixa'm acabar
amb una pregunta
una mica compromesa.
Realment,
tu et sents diferent?
Home,
no.
No?
No.
Tu et sents
una persona
completament integrada
amb la societat,
amb la teva feina?
Això sí,
clar.
La veritat
és que
doncs,
doncs sí,
és una persona
completament integrada,
ens està explicant
les seves experiències
i déu-n'hi-do,
la Núria ho deia,
no?
És el públic
que tota entitat
voldria tenir.
Doncs,
acabarem,
Núria,
no sé si,
amb una mica
mirant cap al futur,
què és encara
allò que queda per fer?
Bé,
és com una gran
assignatura pendent
de la societat,
no?
i és el que et comentava abans,
que tot i que a poc a poc
es va fent
i és molt interessant,
doncs queda per fer
que això
no soni estrany.
El dia que puguem
aconseguir
que aquestes entrevistes
o aquestes tertúlies
no s'hagin de fer
perquè ja no és notícia
i és totalment normal,
llavors ja ho tindrem
tot fet,
no?
però mentrestant
que es pugui anar
reconeixent
i que se sàpiga
que des de la societat
almenys hi ha la voluntat
d'anar integrant
aquestes persones
i d'anar trobant
llocs de feina
o escoles
o allà on sigui
la voluntat
de la gent
de poder-les integrar
jo crec que
és cap on hem d'anar.
Albert,
la ràdio,
què?
Quina opinió tens?
Què t'ha semblat?
Jo ja l'he vist
per la tele
Sí?
Ja l'he vist
Ara has pogut veure-la
en directe
Sí
I què?
Te l'imaginaves així o no?
Home
No ha sigut tan complicat
no t'has posat tan nerviós
No, no, no
Doncs Albert,
quan...
És que des d'un principi
quan venia aquí
no serà nerviós
Bé,
doncs això és molt,
perquè ja et dic jo
que fins i tot
els que treballem aquí
hi ha algun dia
que sí que ens hi sentim
Albert,
quan vulguis
pots tornar,
ja ho saps,
a parlar de
de la teva
de les teves coses
i d'altres coses,
evidentment,
perquè és el que deia la Núria
que el dia que
que aquestes tertúlies
doncs es normalitzin
siguin completament
normals
i no haguem d'esperar
que sigui un
un dia mundial
d'alguna discapacitat
serà quan realment
haguem aconseguit
i haguem assolit aquest objectiu
Albert,
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
que vagi molt bé
en totes les activitats
que fas
en la teva feina
Quan s'acaba
aquesta campanya dels cromos,
Núria?
No sé si ho saps
Ja,
ja s'ha acabat
Alego,
sí,
Ja s'acaba, no?
Sí
Doncs bé,
després l'Albert
tindrà moltes altres tasques
estem segurs que sí
No para mai
Albert,
moltíssimes gràcies
per venir
Núria,
moltíssimes gràcies
com sempre
per acompanyar-nos
Molta sort
també amb la teva feina
i aviam
quan ens vens a parlar
del Ganyotes
Aviat,
espero
Vinga
Doncs Núria,
Albert,
moltíssimes gràcies
A
Fins demà!
Fins demà!
Crec que ja el podem saludar a través del telèfon. Jordi, bon dia!
Bon dia, Miquel!
Aviam, com ho tenim? Com està el tema per aquí?
Bé, l'assunto és que no te truco des de Reus, sinó des de casa...
No em truques des de Reus?
No he pogut accedir a les conferències amb transport públic.
Aviam, explica'ns aquesta aventura perquè...
Bueno, és molt senzill. Aquesta conferència se celebra a la nova seu de la Fira de Reus, al Tecnoparc,
i no hi ha cap transport públic, que no sigui el taxi, per aproximar-s'hi.
Jo he intentat fer-ho prenent-me totes les pastilles per poder caminar,
mitjançant agafant l'autobús que deixava a l'Hospital Nou de Sant Joan,
però resulta que, bueno, la zona per transitar d'un lloc a l'altre
és una autovia, està sense urbanitzar, i ha sigut totalment impossible caminar-hi.
Amb la qual cosa, l'escolta hi ha regirat i minat cap a casa.
De totes maneres, independentment d'estigui allà o estigui aquí,
seria molt interessant fer cinc cèntims als doients sobre el que és aquest observador.
Ara, de ser-hi a tu pregunto, Jordi, el passa que m'he quedat una mica sorprès
per això que ens estàs explicant.
De fet, és un tema que divendres passat, quan lligàvem tu i jo aquesta entrevista,
ja valoràvem una mica perquè tu em deies
és que, clar, no hi ha servei d'autobús, no hi ha línia d'autobús.
Això encara és més greu, perquè el cap de setmana passat
es va inaugurar aquest recinte amb una fira sobre automòbils o una cosa així,
i la companyia municipal va posar en marxa un autobús, la línia 80,
que va estar en servei el 12 i el 13 de març,
per donar servei precisament amb aquest mateix recinte.
Es veu que les conferències d'accessibilitat
i de benefici de l'actuació de la ciutat pels discapacitats
no mereixen la mateixa atenció a l'Ajuntament.
De fet, jo abans d'anar-hi em vaig posar en contacte amb la Fira de Reus,
no vaig tindre resposta,
em vaig posar en contacte amb els serveis pertinents de l'Ajuntament
i em van contestar del programa transversal de discapacitats exactament això,
que no hi havia cap mena de servei de transport públic,
l'única manera d'accedir-hi era en taxi.
Bé, doncs Jordi, si et sembla, aparquem aquest fet...
Mira, només a l'últim misto.
La mateixa propaganda que fa l'Ajuntament d'aquest esdeveniment
es parla que s'han dotat de totes les mesures d'accessibilitat
per l'esdeveniment, en parlen que hi ha intèrprets de llenguatges de signes,
de traducció simultània, castellà, català i anglès,
amb descripció escènica,
i anelles d'inducció magnètica, etcètera, etcètera,
però s'han oblidat de l'accessibilitat del resultat.
I potser hem deixat de banda aquesta accessibilitat
a l'hora del transport de les persones que venen de ciutats com Tarragona.
Jordi, explica'ns de totes maneres,
fes-nos això, doncs, cinc cèntims
sobre aquest Observatori Europeu de Ciutats i Pobles per a Tothom
i aquesta conferència, aquesta tercera conferència,
que tindrà lloc durant tot el dia d'avui
a la Fira Reus del Tecnoparc.
Bé, aquest Observatori és una eina europea creada
per dinamitzar, diguéssim, els diferents agents
que afecten amb el tema del disseny de les ciutats futures per a tothom.
Aquí es tracta de dinamitzar el que són els polítics,
els tècnics i els usuaris amb un model participatiu
per anar definint com han de ser les ciutats del futur.
Hem de pensar que no estem en un tema exclusivament de discapacitat,
sinó que estem en un tema que el percentatge de població de gent gran
cada vegada és més gran i ho serà molt més en el futur
i hem d'anar repensant les ciutats i els espais de viure
per gent de més edat i en menys condició física.
Amb aquest Observatori estan adherides quasi 400 poblacions europees,
de les quals hi ha unes cinquantenes espanyoles.
Cal destacar que de Tarragona tenim en Posta, Reus, Valls.
Cal destacar que no hi és Tarragona,
que era un dels motius que teníem d'interès personal
d'anar-hi per veure de gestionar
que la ciutat de Tarragona també s'involucrés en aquestes coses.
Que hi pogués entrar, que hi pogués participar,
ja que hi ha gent pensant sobre això,
sempre tindrà contacte i no tindrà que inventar nosaltres les sopes d'all,
sinó aprofitant-se també del que van pensant els altres.
Llavors, aquesta diguéssim UDA, perquè no sé exactament com definir-ho,
va creant conferències a les ciutats que hi participen,
on precisament hi ha aquest intercanvi entre polítics, tècnics i usuaris,
que és el que va creant aquestes noves línies de pensament
per dissenyar les ciutats del futur.
I a nivell pràctic, Jordi, què en podem extreure?
O què creus tu que se n'extreurà d'aquesta conferència?
Aquesta conferència, o sigui, a nivell d'una cosa més tangible,
perquè normalment en aquestes conferències és el que tu dius,
no hi ha molt d'intercanvi de pensament, d'experiències,
però després, a l'hora de coses materials i coses que puguem tocar
i que puguem gaudir, què creus tu que se'n pot extreure d'aquí?
Bé, moltes vegades aquests centres de pensament
no s'obtenen coses pràctiques a curt plaç,
però es pensen coses que poden resultar pràctiques a mig i llarg plaç.
Amb aquestes terceres conferències que se celebren avui a Reus,
tenim diversos temes.
Per exemple, temes del que és el disseny de l'habitatge,
perquè per millorar l'habitabilitat hi ha conceptes d'accessibilitat universal,
el tema de conviure les famílies amb i sense discapacitat,
el tema de l'accessibilitat urbanística,
el disseny de la ciutat, etcètera,
el tema de l'autonomia personal i la usabilitat dels edificis,
el tema de com encaixar els assistents personals
dins del que serien els esquemes d'una vivenda
i com procurar que la vida independent i l'autonomia personal
es prolongui al màxim amb les persones amb discapacitat.
Tots són temes molt interessants
i l'interessant, Miquel,
és que s'estigui pensant sobre el tema,
que s'estigui parlant sobre el tema,
que els coneixements sobre totes aquestes qüestions
es vagin disseminant
i això ho demostra que aquestes 400 poblacions europees
tenen interès, estan ficades aquí
i van compartint tot el que van descobrint i fent sobre el tema.
Doncs tant de vol, la pròxima vegada que parlem sobre aquest tema
ja puguem anunciar que Tarragona també forma part d'aquestes 400 poblacions.
i, com tu deies, que es continuï parlant
i que es continuï pensant sobre aquests temes.
Jordi, no tenim més temps.
Gràcies per la teva aportació a l'Espai Tothom
i, doncs, això, que el pròxim cop que parlem
sigui ja directament des d'allà.
Perfecte.
Vinga, gràcies, bon dia.
Ràpidament posarem el punt final a aquesta edició de Tothom.
Abans deixeu que us recordi molt ràpidament
un punt d'agenda que ens arriba des d'Estefànies.
Aquest 25 de març, a les 6 de la tarda,
faran a Estefànies una xerrada
sobre trastorns de conducta i estratègies
en situació de crisi en l'autisme
a càrrec de l'Ester Rovira.
No tenim més temps.
Hem d'anar tancant aquesta edició d'Avui de Tothom.
Dilluns que ve hi tornarem a partir de les 11 i alguns minuts
a la sintonia de Tarragona Ràdio
a la Ràdio de la Ciutat.
Moltíssimes gràcies i que passeu una molt bona setmana.