La cintoria del Caixa Fòrum, que cada dilluns a aquesta hora
ens acompanya des del 96.7 de la freqüència modulada
o també des de tarragonaradio.cat.
Aquí estem compartint els últims minuts del programa
amb el director del Caixa Fòrum, Tarragona, Carles Marqués.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui parlarem d'una novetat, d'un cicle, d'una activitat nova
que començarà el proper dilluns aquí al Caixa Fòrum, Tarragona.
Un cicle de cinema.
De cinema d'aventura, cinema d'estiu, tot el mes de juliol,
comença això el 27 de juny, i hi ha allò, alguns dels grans clàssics
del cinema d'aventura de tots els temps.
S'ha triat una temàtica aventurera, potser perquè l'època de l'any
és la que convida més.
Sí, sí, sí.
Hi havíem tingut experiència de cicles de cinema d'estiu
o altres anys que van funcionar molt bé.
Recordo, a veure'm de cinema i gastronomia, per exemple,
que va funcionar molt bé.
I això, vull dir, hi ha temes...
És curiós, això, eh?
Hi ha temàtiques, potser més d'hivern i més d'estiu.
Jo també penso, sincerament,
que l'haguessin programat el mes que l'haguessin programat
hauria funcionat.
Però ara ve com de gust, no?
Són temps, allò, de somni, de vocació, de viatjar.
I, a més, com estem ara, segurament és una de les maneres barates
d'imaginar, de viatjar, és la imaginació amb el cinema.
El coordinador del cicle és Javier Pérez,
professor de narrativa audiovisual
i vice de Gà d'Estudis de Comunicació Audiovisual
a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
El saludem ara mateix a través del telèfon.
Javier Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
Quin criteri, general, ha seguit a l'hora de programar
aquestes cinc pel·lícules, que ara comentarem de seguida?
Doncs hi havia un doble criteri.
Per una banda, volia fer una panoràmica cronològica,
és a dir, que veiéssim que el gènere ha estat al llarg
de totes les èpoques de la història del cine present
i, per tant, començant des dels anys 40,
podíem haver començat abans, però com que eren cinc pel·lícules,
ens vam plantejar des dels 40 als 80,
perquè potser sí que és la edat d'or del gènere,
doncs sí que volia fer una pel·lícula per dècada.
Aquest era un criteri cronològic.
I, per una altra banda, que cada una d'aquestes dècades
exemplifiqués, amb la pel·lícula que triéssim,
un aspecte diferent del gènere d'aventures,
ja que aquest és un gènere molt polièdric
que hi caben moltes coses, molts territoris, molts espais, no?
Són cinc pel·lícules, com deia, i, evidentment, sí,
una és dels anys 40, una altra dels 50, dels 60, dels 70 i dels 80.
Si li sembla, senyor Parets, anem a comentar-les, doncs,
per aquest ordre cronològic.
La primera es titula La fantasia oriental.
Bé, La fantasia oriental és el títol de la proposta, diguem,
i la pel·lícula que fem és El lladre de Bagdad,
que és una segona versió d'una pel·lícula que ja als anys 20
havia interpretat Douglas Fairbanks,
i és una història de les mil i una nits,
i és un gènere que es pot considerar com un subgènere dins l'aventura,
normalment l'aventura ha tendit més al realisme
o a rememorar èpoques passades i, per tant,
més vinculades al que seria la història,
però també és veritat que a vegades ha despuntat en el món de la fantasia
i aquí es va crear com una mena de subgènere.
Aquesta és una pel·lícula anglesa,
feta per un gran director,
un dels grans directors de la indústria anglesa,
que és Michael Powell,
produïda per Alexander Korda,
en la qual d'alguna manera comença a veure
el que després, molts anys després,
serà una de les exigències del gènere contemporani,
que és el gran ús dels efectes espacials,
les coses que no poden passar,
però que gràcies al cine les veiem.
És un gran títol, té un enorme potencial cromàtic
i jo crec que és una bona obertura del cicle.
La segona és Escaramuix?
Sí, aquesta és de l'any 52
i per mi és la millor pel·lícula de capa i espasa de la història.
Està basada en una novel·la de Rafael Sabatín,
un escriptor avui prou oblidat,
però que havia estat important
en el que seria el conreu d'arguments per al gènere.
Havia estat, per exemple,
havia fet moltes històries també de pirates,
com El Capitablot o El Falcó del Mar.
i aquesta Escaramuix està dirigida per George Sidney
i un director de musicals,
i és gairebé un musical en el sentit
que els duels d'espasa tenen una brillant to coreogràfica
que sembla quasi la dels musicals de la Metro,
que també era la productora.
Especialment inoblidable és el duel final en un teatre.
La tercera proposta dels anys 60 és Atari.
Sí, Atari és una història de caçadors.
Entrem en el territori de l'aventura i del safari,
de l'Àfrica, que és un gran territori del món de l'aventura.
I aquí, sobretot, més enllà de les aventures en si,
el que és interessant és...
està dirigida per Howard Hawks
i el que és molt interessant és la radiografia
que fa del grup de professionals
que es dediquen a aquesta feina.
I llavors és una pel·lícula molt dinàmica,
més enllà de les vistoses escenes de caceres,
que després va copiar Spielberg en una clau impossible
a Jurassic Park 2,
és a dir, la idea de la caça dels dinosauris,
que allò era digital,
però aquí és real, diguem, és documental,
tota aquesta història, en aquest cas,
caçant un rinoceron, etc.
I és una pel·lícula molt simpàtica
i amb molta energia i molta frescor
per part de tots els actors.
La quarta proposta que hi ha és dels anys 70
és l'home que volia ser rei.
Sí, és una història, un punt melancònica,
ja d'alguna manera és com si el gènere
tingués una certa consciència de crepuscle.
Està interpretada per dos grans de l'escena
i del cinema anglès,
que són Sean Connery i Michael Caine.
I està basada en un relat de Rudyard Kipling.
I és una història d'exploració
d'una gent que, en el món colonial,
en el món de la Índia colonial,
que entren en contacte amb un poble molt ignorat
i d'alguna manera els prenen per reis.
i tot el que això comporta.
Però és una història que té un punt trist,
té un punt més tràgic, fins i tot,
en alguns aspectes,
però també d'una gran bellesa dirigida
per John Huston,
un dels grans de l'aventura de Hollywood.
I la pel·lícula que tanca els cicles
a principis dels 80
i a sala recerca de l'arca perduda.
Bé, és la pel·lícula que va rellençar el gènere
d'una altra manera.
És a dir, efectivament,
després del crepuscle vindria com el Renaixement.
És un Renaixement,
per una banda nostàlgic,
per una altra banda molt lúdic,
molt jugani.
És, d'alguna manera,
el que va intentar Spielberg amb George Lucas,
que estava al darrere de la producció
i de l'argument,
era crear potser com un superespectacle,
com un compendi de totes les aventures anteriors.
Van crear la figura d'aquest aventurer Indiana Jones,
després tan conegut,
i en definitiva van fer com un cúmul
de seqüències d'aventures,
cada una d'elles perfecta
en la seva realització,
que han servit després de model
per a moltes continuacions
que arriben fins als nostres dies.
El gènere, en general,
senyor Pérez,
ha canviat molt?
És a dir,
del que es feia a mitjans del segle XX,
el que es pot fer ara,
o a finals del segle XX,
ha canviat molt?
Sí,
sobretot ha canviat en el sentit
de la espectacularitat
i de l'increment de les escenes
d'efectes especials d'acció
i de fantasia.
Diguem que potser
la part més realista,
que per exemple
una pel·lícula com Atari
té completament,
o fins i tot
a la seva manera
escaramuix,
és una part que s'ha de...
d'alguna manera
és com si no n'hi hagués prou avui
per als espectadors d'avui
que estan molt influenciats
per tot el món fantàstic,
per a tot el món
els que s'han creat,
els que s'han crescut,
per exemple,
amb el món de Harry Potter
i companyia,
doncs ara el gènere,
si no té elements fantàstics,
és una mica difícil que rotlli.
En canvi,
si l'incorpores
aquests elements
i una mica d'efectes especials,
i en això enllaçem
amb la primera que projectem,
amb el lladre de Bagdad,
si l'incorpores
aquests elements
és un gènere ara molt vistós
i que se segueix fent
i segueix funcionant.
El que passa és que, clar,
veiem tot en una altra mena,
potser amb tants efectes
espacials, no?,
visuals,
potser és que
necessita d'això
perquè el fons,
el guió,
l'argumentació de la pel·lícula
potser eren millors
fa unes dècades
que no pas ara?
Bé,
podríem dir que sí,
a veure,
això cadascú sabrà
perquè sobre gustos
no hi ha res escrit,
però jo crec que sí
que si apliquéssim
una mínima objectivitat
a veure com estan treballades
dramàticament
aquestes històries,
si s'ha de reconèixer
que en el gran moment
del Hollywood clàssic,
doncs sí que hi havia
una atenció pel guió
que avui dia,
doncs simplement
amb les franquícies
i amb els defectes especials
queda una mica anul·lat.
Això passa una mica
amb la majoria de gèneres
i ara els neogèneres
estan molt basats
en aquesta abundància
d'efectes especials
fins al punt
que les grans dramatúrgies,
com ara es diu molt
però crec que és cert,
han passat a la televisió
i en canvi
el cinema
només funciona
a base
quasi de les atraccions.
Què creu
que ha portat el gènere
en el seu conjunt
a la història del cinema?
Bé,
jo crec que va portar
per una banda
la familiarització
dels espectadors
amb el que seria
un món
que en definitiva
ja existia
en la imaginació literària
però que mai no s'havia plasmat,
de fet tot el gènere
et veu molt
de la literatura
de finals del segle XIX
i inicis del XX
d'autors com Stevenson
com Kipling
com Verne
però naturalment
aquest imaginari
doncs d'alguna manera
el que va fer el cinema
va ser poder-lo plasmar.
Llavors jo crec que sobretot
a veure,
és un gènere essencialment evasiu
però
és un gènere
que també té
una gran vitalitat
i per tant
sí que ha donat
podríem dir fins i tot
el llenguatge cinematogràfic
una gran capacitat
de desenvolupament
de ritme
de muntatge
és a dir
tots els grans recursos
de mobilitat
que el cinema té
i li són propis
de certa manera
neixen per la exigència
que el gènere d'aventura
es proposa
de ser un cinema
essencialment centrífug
essencialment en moviment
essencialment capaç
d'arribar
a qualsevol situació
o a qualsevol lloc insòlid.
El fet d'això últim
que comentava
per exemple
el tema de gènere
és un gènere
evasiu
eminentment
creu que
precisament
això
l'ha perjudicat
de tal manera
que hi hagi
una part
dels aficionats
del cinema
que hagin tingut
aquest gènere
d'aventures
o en una mena
de segon pla
com un gènere
poc important
com pel·lícula
simplement
d'entreteniment
i ja està?
Sí, jo crec que això
dependria una mica
de com aquests espectadors
han viscut la seva infància
o negocien
amb la memòria
de la seva infància
jo crec que l'espectador
que ha estat
molt feliç
de nen
amb aquestes pel·lícules
i que no té cap problema
amb reconèixer
aquesta felicitat infantil
sempre ha seguit
valorant molt el gènere
hi ha un altre tipus
d'espectador
que potser no ha estat
tan cinèfil
o no ha entrat tant
en el cine
des de la infància
o que després
li han vingut prejudicis
o té una relació diferent
amb aquest passat infantil
i que llavors
doncs sí
després
almenys prea
jo crec que des d'un punt
de vista
de construcció formal
una qüestió
que el cine té
més enllà
del que és
la narrativitat
que és la qüestió
de la creació
de formes
i de la importància plàstica
el cine d'aventures
és tan poderós
com altres gèneres
però és veritat
que el caràcter evasiu
pot ser
pot haver fet
que en alguns entorns
hagi estat
l'hagi perjudicat
des de certes percepcions
crítiques
per ser
i ara
la seva vitalitat
com la definiria?
jo crec que
aquesta vitalitat
del gènere d'aventures
com la majoria
dels gèneres clàssics
com he dit abans
una mica
crec que
no està
perquè ara està
massa
massa
pendent
dels efectes especials
i que altres gèneres
han passat
al camp de la televisió
però la veritat
és que el cine d'aventures
no
o sigui
de tant en tant
es fa una pel·lícula d'aventures
que acostuma a ser
un blockbuster
una pel·li molt
espectacular
normalment
vinculada a la fantasia
per exemple
aquestes pel·lícules
tipus Fúria de Titans
que ara ja se'n fa
una segona part
una que està a punt
d'estrenar-se
que es diu
Els Immortals
que també és una història
amb déus
i elements fantàstics
ara s'estrena
Conan
una nova versió
de les novel·les
i còmics de Conan
que també imagino
que apostarà molt
per l'espectacularitat
és a dir
que està molt
centrat en les franquícies
quan abans
estava centrat
en relats
en històries
en històries
amb un sentit intrínsec
cadascuna d'elles
és a dir
que és un bon moment
ara veure aquest cicle
que ens coordinarà
perquè com a mínim
recordarem els bons moments
o les bones èpoques
del gènere
amb tota la seva pluralitat
segurament d'estil
i a més
amb aquest recorregut
cronològic
que fa
durant
cinc dècades
Javier Pérez
professor de narrativa audiovisual
de la Universitat Pompeu Fabra
ha estat un plaer
conversar
amb vostè
que ens expliqui
que ens defineixi
aquest cicle
que a partir de dilluns
vinent podrem veure
aquí al Caixa Fòrum Tarragona
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia
Javier Pérez
com dèiem
el coordinador
d'aquest cicle
en fi
que realment
és molt interessant
pel que ens ha explicat
molt bona pinta
i serà molt
i l'únic que ens sap greu
és que no comenci avui
doncs això
depèn del director
del Caixa Fòrum
sí
perquè podíem haver fet
escoltant-ho
sí
però valia la pena
valia la pena
avançar una setmana
i poder anar
agafant aquest
regust de boca
que no sé si a vosaltres
us ha passat
però a mi sí
jo ara
ara mateix me la volies
algun detall a concretar
l'horari
és mitja hora més tard
l'horari és mitja hora més tard
del que és habitual
un amic horari d'estiu
exactament
comencem a dos quarts de vuit
del vespre
perquè entenem
que a les set de la tarda
encara
bueno
a les set i dos quarts de vuit
també
però bueno
una miqueta menys
és a dir
ho ha retardat una mica
l'activitat
mitja hora
dos quarts de vuit
perquè a més de juliol
costa molt
de bellugar-se
i ho entenem
per tant
dos quarts de vuit
els dilluns
és a dir
tal dia com avui
però no avui
sinó la setmana vinent
ho recordarem
i tots els dilluns de juliol
l'activitat és gratuïta
per cert
exactament
som pel·lícules d'aventures
en fi
algunes realment
molt conegudes
comentades
que això és interessant
i hem sentit
la capacitat
de situar-ho
en l'època
i en el gènere
que té Xavier Pérez
que això
sempre diem
que és una de les
de les nostres característiques
vull dir
el poder
el poder explicar
una mica més enllà
del que
del que es pot veure
o sentir
en el cas
de
concerts
o concerts familiars
sempre hi ha
aquest component
diguéssim
de narració
o de pedagogia
sobre el fet
molt bé
doncs el cinema
d'aventures
el cinema
d'avació
omplirà
les tardes
vespres
dels dilluns
del mes de juliol
al Caixa Fòrum Tarragona
a banda d'això
recordem Carles
que tenim l'exposició
de Sagnié
correcte
fins al
14 d'agost
i tenim activitats
paral·leles
o complementàries
a l'exposició?
sí, sí, sí, sí
tenim activitats
paral·leles
hi ha visites
guiades
cada dijous
dissabte
i diumenge
a les 6 de la tarda
tots 3 dies
en català
i aleshores
només dissabte
i diumenge
a les 7 del vespre
en castellà
també sabeu
que altres anys
acostumem
a moure
també
és a dir
el mateix que fem
les projeccions
o els cicles
fins una mica més tard
però com que és la mateixa exposició
ho vam estar valorant
i per no embolicar la gent
que si són les 6
que si són les 7
continua
sent a la mateixa hora
per entendre'ns d'hivern
en ares
de la facilitat
i de no embolicar el públic
i quan és
que comencen les visites d'estiu
a finals de juny
parlant de finals de juny
recordem que teniu
res
3 dies
comptats
4 fins al 24
de veure l'exposició
Romanor-Umbita
sí, és veritat
plaça Verdaguer
sí, sí, exacte
molt recomanable
molt recomanable
molt recomanable
jo crec que
ha estat un dels grans èxits
d'aquest 2011
que es va estrenar
a principis de maig
coincidint amb l'inici
de Tarracó Viva
i que s'acabarà
el proper divendres
el dia de Sant Joan
la visita s'ha de fer guiada
en fi
durà un quart d'hora
20 minuts
però val molt la pena
en horaris de migdia
i de tarda vespre
que podreu trobar
allà a la gran carpa
de la caixa
instal·lada
a la plaça Verdaguer
Carles Marquès
moltes gràcies
moltes gràcies
dilluns que ve
més
i serà l'últim
abans de vacances
l'últim, exactament
correcte
farem un parèntesi a l'estiu
però en fi
seguirem parlant dia a dia
de les activitats
del Caixa Fòrum Tarragona
gràcies Carles
a vosaltres
que vagi bé
bon dia
dilluns te