Temps de tertúlia en aquest matí de divendres.
Una tertúlia avui serà una tertúlia 2.
Al final, per un problema personal d'última hora,
un dels convidats que us havíem anunciat,
el president del Grimi de Llibretes, Pitu Rovira,
no pot participar a la tertúlia,
però sí que ens acompanyen dues persones
per ser vinculades a diferents entitats de la ciutat
i especialment al món de la cultura.
La professora de Can Teresa Valls, Teresa, bon dia.
L'Àngel Conesa, vicepresident de la Cooperativa Obrera.
Àngel, bon dia.
Dues persones, dos terranins, un terranini i una terranina,
que ens ajudaran a comentar les notícies del dia i de la setmana,
que, la veritat, estem vivint, jo diria que una setmana
que recordarem durant molt de temps
per la quantitat de notícies importants que hem tingut.
dissabte començàvem amb la designació de Tarragona
com a seu dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Dimecres, la Unió Europea confirmava el corredor del Mediterrani
com una obra, com una infraestructura prioritària
en els propers 15-20 anys.
Ahir, al migdia, coneixíem la mort del dictador Gaddafi a Líbia
i ahir a la tarda, a les set de la tarda, coneixíem l'anunci,
el comunicat en DETA anunciant que deixa definitivament la violència armada.
Tantes notícies concentrades en tan poques hores i en tan pocs dies
que, en fi, més enllà del que puguin pensar i analitzar els propis periodistes
que treballem amb la informació, no sé si els ciutadans
poden absorbir aquesta quantitat d'informació,
a més de notícies molt desagades i, a més, positives.
Sí, em sembla que és la primera vegada que vinc a la Tertulia
que totes les notícies són positives, que recordi.
Home, molt importants, a més, a més, no?
Algunes que directament ens toquen i que espero que les sapiguem
aprofitar tots els tarragonins i les institucions, etc.,
i que això ho girin el rumb d'aquesta ciutat
que durant molt de temps ha estat com molt adormida, no?
Tot i que la gent sempre ha fet coses, però, en general, costa d'estirar.
I nosaltres, que som més generals, que també,
també ens toquen, perquè, directa o indirectament,
per exemple, la comunicat d'ETA, doncs, bueno, sí que és allà,
però aquí, uns anys enrere, el vam patir molt a prop, no?
I els que, en aquell moment, vam veure totes aquelles trifulques de gent
pel carrer Amunia Vall i que marxaven i tal,
doncs, de veritat, fa molts anys, però impressiona,
i te n'en recordes molt.
Àngel, tanta informació en poques dies...
Home, estàs més distret i, sobretot, vull dir,
si les notícies són relativament positives o bastant positives en general, no?
Sobretot perquè es d'entrar en una dinàmica, em penso jo,
una mica de pessimisme, no?
Vull dir, sempre parlant...
De notícies negatives, no?
De les retallades.
Sí, de les retallades, de les qualificacions de les entitats
i dels estats i totes aquestes coses,
i vull dir, sembla que potser s'obre...
Ara que comença a posar-se núvol,
en canvi, sembla que s'obri una mica el cel, no?,
per aquestes notícies.
Comencem per l'última, si us sembla,
la deia el vespre, la que vam conèixer el vespre
amb aquest comunicat d'ETA,
del qual ja s'estava anunciant
que segurament es produiria en aquests dies,
després d'aquella conferència internacional
que va haver-hi dilluns a Donòstia,
amb, en fi, representants d'àmbit, això, internacional.
Com la valoreu?
Us la creieu com realment definitivament
és el final de la violència terrorista?
Jo vull creure'm o em costa, eh,
perquè com més d'una vegada s'ha dit que ara sí, no sé què,
però, bueno, ara que aquesta vegada
sembla que tot plegat és bastant diferent,
i, per tant, me la vull creure,
perquè penso que és molt important,
vull dir, hi ha no sé quantíssims morts
al final de tantíssims anys, no?,
i, bueno, jo me la vull creure.
M'acosta, eh?
Sí, et costa?
Sí.
Encara que hagi parlat clarament d'un cessament definitiu.
Sí, per això, vull dir que sí, que me la crec, eh,
però que quan la van dir, vaig dir,
ai, vols dir, no és una vegada més que diuen, no sé què,
i, bueno, vull tenir fe.
Jo crec que va en sèrio, perquè forma part, ja,
com has apuntat tu, d'una escenografia,
inclús ja muntada, de temes ja pactats,
i també d'una incapacitat, suposo,
per seguir en aquesta dinàmica, que vull dir,
és absurda.
Absurda des del punt de vista que no ha aconseguit
els objectius que es plantejava, per un costat, no?
I darrere d'això, d'aconseguir els objectius que es plantejava,
hi ha tot una rastre de morts i tot una rastre de jovent,
que no podem oblidar, de jovent del País Basc,
vull dir, no ha tingut joventut o ha viscut d'una manera clandestina,
una situació...
Jo, vull dir, m'adonen molt els morts, evidentment, vull dir,
però també penso molt, com a persona, com a pare o així,
tota aquesta gent jove que hi ha hagut al darrere,
que els fanatismes, diríem, no porten enlloc,
vull dir, això està clar que els fanatismes no porten enlloc,
malgrat que, com a català, nosaltres tenim
la nostra reivindicació independentista o de país, no?
Però mai en els termes en què ho planteja Teta, no?
Sí, la veritat és que en un dia com avui,
en què això sent ja el final definitiu de la violència terrorista,
segurament és dia per recordar-se de les víctimes,
dels més de 800 morts que ha deixat la banda terrorista
o dels atemptats que es van produir aquí a casa nostra, no?
I que van viure de ben a prop.
Afortunadament no hi va haver-hi víctimes,
però qui no recorda aquella nit del juny del 1987
amb l'atemptat d'en Patrol, no?
Era impressionant.
Segurament en un dia com avui és per recordar
feig com aquell, no?
Era impressionant, perquè jo recordo comentaris de gent gran
que en aquell moment tenia al voltant
i deien, apatant la camsa.
O sigui, perquè la gent tenia el cap,
encara que la camsa estava aquí al costat del Francolí
i que allà hi havia tot el...
Tot.
I clar, evidentment no era la camsa,
però era impressionant veure les flamarades,
veure la gent pel carrer marxar.
Vull dir, davant de casa meva, marxava la gent.
Bueno, jo no hi havia més.
La Teresa no va marxar?
No.
Es va quedar...
Sí, i l'endemà teníem uns exàmens complicats.
I l'Àngel?
Què recorda d'aquella nit?
Jo en aquella època treballava a la indústria química, precisament,
i vaig dormir tota la nit.
I es va assabentar?
Vaig tenir uns amics a sopar, vam anar a dormir una mica tard,
i tinc la sort que a la nostra comunitat
hi vivien dues o tres persones que treballaven a la indústria química,
que sabien perfectament que en aquests casos
el millor és tancar les finestres i no moure's de casa,
i no em van avisar ni em van dir res.
I jo vaig posar la ràdio com acostumo a fer cada dia al dematí,
i llavors me'n vaig anar a treballar.
El que sí que puc vaig veure després és una mica els resultats.
Precisament al treballar a la indústria vaig tenir ocasió
de veure les tuberies on estaven i tot l'espai aquell.
Aquella nit, afortunadament, no va haver-hi víctimes en aquell atemptat,
però va ser tan espectacular.
Sí, sí, a mi m'explicaven coses de cotxes que picaven entre ells
per escapar-se ràpida.
Sí, la gent marxava amb la bata i no sé què,
i pujava al cotxe amb sabatilles, és clar, a la nit.
I el foc a la nit és molt més impressionant, no?
Vull dir, impressiona més.
L'estiu que ve, el mes de juny que ve, farà 25 anys d'aquell atemptat,
i aleshores estem parlant d'una època en què ETA
feia moltes víctimes mortals.
Pocs dies després de l'atemptat d'en Patrón
va haver-hi l'atemptat hipercord, brutal, 21 morts a Catalunya.
Clar, ara, analitzant-ho amb la perspectiva històrica,
penses com es va aguantar aquella situació
de tantes víctimes mortals, de tants atemptats terroristes.
Ha passat un quart de segle, encara no?
Amb la perspectiva del temps ho veus diferent,
però en aquell moment impressiona.
jo no hi era allà, però tal com t'arribaven les notícies,
jo recordo els moments en què et diuen una notícia d'aquestes
que t'impacta, no?
I recordo en aquell moment quan me la van dir i van dir
hòstia, no pot ser, vull dir, què és això, què ha passat, no?
Però, bueno, la gent ho ha contat tot.
Quedava realment una mica, vull dir, sobrepassat, no?
Jo recordo quan anir a Barcelona, precisament estàvem en una reunió
i estava ficat en temes d'ensenyament, estàvem en una reunió amb el conseller d'ensenyament
i, vull dir, bueno, vam viure una miqueta, es va parar la reunió,
es va, vull dir, una mica amb la situació,
què et passa aquí, ara Catalunya i tot, vull dir, no?
I en aquesta...
Doncs això passava el 87, si recordem altres atemptats
o altres accions terroristes, tenim un cotxe bomba
a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita l'any 90,
el juny del 96 una trentena de persones van resultar ferides
en un atemptat que va haver-hi a l'aeroport de Reus,
no gaire important, però sí que va fer-hi unes quantes persones,
i tenim el 2001 que la banda terrorista sí que va fer esclata un cotxe bomba,
que potser més d'un recordarà, a les portes d'un hotel de Salou,
l'hotel Calafon, i allà l'edifici va poder ser de s'allotjar a temps,
però tot i així unes quantes persones van patir ferides.
Aquest, de fet, segons ens consta, és l'últim atemptat,
i estem parlant ja del 2001, a les comarques de Tarragona,
l'últim atemptat amb aquell cotxe bomba a l'hotel Calafon,
és a dir, que ja en els últims 10 anys,
és veritat que l'activitat havia anat disminuint en general,
i també, sobretot a nivell de Catalunya
i a nivell de les comarques de Tarragona.
I ara, no sé quin escenari veuen, des d'un punt de vista polític,
fins i tot més que social i polític,
perquè, clar, tenim, a més a més, unes eleccions just d'aquí a un mes,
el 20 de novembre, unes eleccions generals espanyoles,
després hi haurà eleccions al País Basc, creuen que...
Suposo que s'ha de canviar l'estratègia, no?
Vull dir, la mateixa gent que recolzava ETA i tal,
suposo que en aquest moment ha de canviar els seus objectius,
perquè ETA no existeix.
Per tant, no sé quin gir faran,
perquè la gent sí que hi és.
Per tant, tampoc es pot...
Penso que es pot tallar en sec, no?
Ara no hi són.
No hi són, no sé si no hi són.
Jo penso una mica que...
És un procés que s'està treballant des de fa temps,
una mica aquesta sensació.
I la sensació que s'està treballant força bé.
De fet, les declaracions d'ahir del Rodríguez Zapatero
com del Mariano Rajoy són prudents, ja diria, no?
Vull dir, no són tan dràstiques
com la mateixa president del...
De Madrid.
Del País Basc, no, del País Basc.
Ah, el president del Lendecari.
Des d'això és que és molt més contundent, no?
Jo crec que tant el Partit Popular com el Partit Socialista
com la resta de forces polítiques
tenen clar que és el moment oportú
per acabar de veritat del tot.
i aquí ho han de donar passos.
I també jo crec que les eleccions del 20
poden ser molt interessants
des del punt de vista de resultats, no?
En el País Basc, sobretot.
Veure si el fet de baixar,
o sigui, de l'ETA desapareixi o que deixi de matar,
vull dir, augmenta molt el percentatge de vot
a l'esquerra de Sala.
Una cosa de canviar, vull dir,
jo penso que la gent que recolzava aquesta idea
o aquesta manera de fer,
encara que l'organització no hi sigui,
existeixen.
Llavors, aniran a votar, no aniran a votar,
qui votaran és una incògnita.
Caldrà veure exacte quins resultats hi ha al País Basc
i també fins i tot a nivell espanyol,
perquè, en fi, més que la dissolució,
no és dissolució,
l'abandonament definitiu de les armes
s'ha produït en un context
en què encara el govern central
està en mans del Partit Socialista,
del PSOE,
amb el govern Zapatero,
amb el que s'ha fet en els últims anys,
també en els anteriors governs del Partit Popular.
En fi, veurem si això té alguna conseqüència política
en el mapa electoral basc i espanyol.
En qualsevol cas,
nosaltres, després de les notícies de les 10,
analitzarem aquest tema,
que transcendeix l'àmbit estrictament local,
i ho farem amb un expert,
com és el professor de la Universitat Rovira i Virgili,
Antoni Batista,
autor de diferents llibres sobre la situació al País Basc.
Ell és professor de periodisme
especialitzat en conflictes a la URB.
I, en fi, el trucarem perquè ens expliqui
i ens analitzi aquest anunci d'Eta.
Aquesta és una de les moltes notícies de la setmana.
Clar, ara fa una setmana
estàvem justament pendents de Turquia, de Marcín.
Faltaven 24 hores per la decisió dels Jocs del Mediterrani.
Així comença segurament una setmana platòrica
de notícies transcendentals.
Aquesta dels Jocs del Mediterrani, a més a més,
ha tingut continuïtat al llarg de la setmana
i ahir, de fet, la delegació terrenyina
va ser rebuda per les dues principals institucions del país,
pel govern de la Generalitat,
pel president Artur Mas
i també pel Parlament de Catalunya.
Un reconeixement, com deia ahir l'alcalde,
del Conjunt de Catalunya al paper de Tarragona
i a la feina de Tarragona en aquesta candidatura
i ara ja en l'organització d'aquests Jocs del Mediterrani.
Què els sembla?
Primer, comencem per últim també,
el GES ahir, que a més va coincidir
amb el dia del Parlament i de la Generalitat
respecte a Tarragona.
Molt bé, em sembla.
Em sembla que és un reconeixement
a una feina que hi ha un grup de gent que l'ha fet,
que l'ha tirat endavant,
que l'ha tirat endavant exitosament,
que l'hem de saber aprofitar tots,
que jo crec que el dissabte va ser un dia molt emocional,
els que érem a Tarragona, els que érem allà, suposo que també,
però els que érem aquí.
i, per tant, penso que és una mena d'això,
el que deies tu, un reconeixement a una feina
i vol dir que tenim les institucions al costat
i això és molt important de cara a Tarragona
i de cara no només a Tarragona Ciutat,
sinó a tota la comarca,
totes les subseus que hi ha que hi ha una colla.
Sí, sí.
Àngel?
Jo tinc aquest reconeixement,
em sembla una mica fet a contracorda,
de vegades, jo potser...
Sí?
A veure...
El reconeixement d'ahir,
del Parlament i de la Generalitat.
Jo tinc una mica aquesta sensació de dir
els de Tarragona se'ls ha ficat el cap
que volen organitzar uns jocs del Mediterrani.
Sí.
On van aquests...
I bueno, seguim fent coses,
anem treballant,
al final s'aconsegueix i dius
que això no l'han aconseguit i tot.
Ara què farem?
Ara, clar, els hem de donar el reconeixement.
I per què tens aquesta impressió?
No ho sé,
perquè aquesta sensació sempre del centralisme barceloní,
vull dir que han dit que...
Però aquestes notícies que estem tenint ara
és per no centralistes, justament.
No, no, però precisament jo el que vull dir
que...
No, jo ho valoro positivament
en el sentit de...
Em sap com va dir l'alcalde,
una mica dir...
Escolta, situem a Tarragona
dintre del context de...
Dona notorietat a la ciutat
per notícies positives.
No, però ho deia en aquest sentit de contracord,
vull dir,
obliguem,
obliguem a reconèixer que...
Vull dir, a Tarragona hi ha una sèrie de gent
que es mou,
que són capaços de muntar coses
i que, per tant, vull dir,
doncs ara queda més remei que recolzar-ho
perquè en el fons Tarragona és Catalunya.
I el que passa és que aquesta idea
que ha expressat l'Àngel Cunessa
segurament està bastant extesa, no?
Aquesta sensació de molts tarragonins
de discriminació de la capital
respecte al sud...
No, vull dir, una mica...
No, no, la sensació aquesta és a dir
a veure si realment ens ajudaran, no?
Vull dir, com ens ajudaran.
Sí, perquè tu creus que encara hi ha
alguna part de la gent
que pugui recelar
del suport realment institucional?
No ho sé.
A nivell econòmic, clar,
que el que parlem és de diners.
Clar, clar, clar.
Vull dir, clar, sempre hi ha infraestructures
i hi ha obres al cinturó de Barcelona
que són molt importants.
I, vull dir, l'AVE ha d'acabar d'arribar
no sé on, etcètera, no?
Vull dir, vull dir...
A veure, jo penso que el reconeixement
és important, és un primer pas,
però penso que aquest reconeixement
s'ha de recordar.
S'ha de recordar molt tossudament.
Home, recordo les paraules
de l'exalcalde i expresident
de la Generalitat, Pasqual Maragall,
el dissabte, parlant amb l'alcalde Ballesteros,
que li recomana que sigui tossut.
Sí.
Aquesta paraula que acaba d'utilitzar l'Àngel Curesa.
Sigues tossut durant tots aquests anys que quedem.
És que segurament haurà de ser molt tossut,
l'alcalde i qui li toqui treballant això,
perquè, clar, aquest centralisme barceloní
no l'esborrarem, no l'esborrarem, eh?
I és normal.
I també de l'Estat i del Comitè Olímpic
i de totes les...
Clar, aquí a darrere ja s'han fet uns passos
a Madrid i allà on sigui.
Vull dir que, en principi,
tota aquesta gent, amb els diners
que ens han d'arribar,
s'han compromès tothom.
Per tant, com es tira enrere això, clar,
i en un sebacle mundial...
Evidentment, si els diners van aquí,
deixaran d'anar a un altre lloc,
això també ho tinc clar.
Però, bueno, vindran aquí, no?
Perquè en aquest context de crisi,
clar, col·loquen, teòricament, Tarragona
i els seus projectes el 2017
els col·loquen al damunt de la llista, no?
Clar, clar, amb el cap damunt de la llista.
És que, en el fons, estem creant un problema
sobre els problemes, vull dir,
siguem realistes, no?
Diguem allò que tu vas just de...
No, no, contra la crisi d'inversió.
No, però vas just de diners
i t'has de canviar les ulleres
perquè se t'han trencat, no?
Sí, però toque fer-ho.
Ofegeixes un...
Però jo m'ho miro diferent.
Vull dir, evidentment,
s'ha de fer una inversió en tot això,
però aquesta inversió ha de revertir.
Ha de revertir moltes coses
i, per tant, jo, quan penso
només en els llocs de treball
que es poden crear en un moment
en què no hi ha feina,
com aquell qui diu,
ostres, ens ha tocat la loteria, eh?
Jo crec que és un moment molt oportú
en la línia que sempre jo he defensat aquí,
que les institucions...
O sigui, que la ciutadania,
és a dir, els partits polítics,
facin pinya davant d'un projecte concret, no?
Això em penso que és molt important,
perquè llavors, si hem de pressionar,
podem pressionar a tot arreu, no?
Vull dir, és una oportunitat,
és una mica el tema de la infraestructura,
que podem...
Sí, sí, ara parlem també del corredor, sí.
De fet, són dues accions de similars
en què hi ha...
Són temes que són ciutat, no?
Vull dir, no són temes partidistes
i crec que en aquest sentit
és molt important incidir-hi, no?
Vull dir, escolta'm,
a una i no comencem a criticar
el que ha dit aquell
i el que ha fet aquell altre...
S'ha de tirar endavant, s'ha de tirar endavant
i, per tant, s'han de posar d'acord.
Com bé, barallem-se abans o barallem-se...
I des d'un punt de vista no tan material,
material en el sentit que, clar,
s'han de fer unes infraestructures,
uns equipaments,
d'hi ha d'altres que estan a punt,
des d'un punt de vista més filosòfic,
si em permeten la paraula,
això ens pot ajudar,
ens pot donar una mena de bany d'autoestima...
Home, això segur.
Segur, segur, entre una cosa i l'altra.
Bueno, dissabte ja la teníem,
aquí ets tot, l'autoestima, dalt de tot,
però el dimecres ho van rematar, no?
Vull dir que jo penso que sí.
Perquè aquesta ciutat, potser a vegades
se li critica que la ciutat sigui una mica...
És complicada, Tarragona.
...anudina, que sigui...
I coses com aquesta potser al final ens fan reaccionar.
Jo penso que Tarragona...
Segur, el que passa és que Tarragona
s'hi viu bé, és còmode.
I, bueno, per què ens hem de trencar les banyes, no?
Si ja hi estem bé, bueno.
Però, clar, en el moment que arriba una cosa d'aquestes
és un revulsiu,
perquè es gira tot de cap per avall.
Vull dir, la gent s'haurà d'espavilar
perquè si no, aquí no pugi el tren
i ara ja pel tren es quedarà fora.
Perquè, clar, això, la gent s'ha compromès,
aquí hi ha una sèrie de coses compromeses
i, per tant, això tira endavant.
Jo penso que és un revulsiu
i han de canviar moltes coses en aquesta ciutat.
Sí, jo sempre he dit
que jo soc un dropur responsable.
És a dir, que a mi...
Un dropur responsable.
A mi el que m'agrada és no fer res, no?
Però si realment...
I perquè ets responsable, aleshores.
Perquè si em comprometo amb una cosa,
llavors m'obligo i soc responsable.
Jo penso que aquest és una mica el cas.
És a dir, ara és el que diu la Teresa, no?
Ara, escolta'm,
no podem ser dropurs, no podem ser dropurs.
Hem de ser responsables
i, per tant, hem de tirar endavant una cosa
que ens hem embarcat, no?
I, per tant, hem...
I que hi haurà molta gent.
Jo penso que amb això
la ciutat sí que té capacitat en aquesta línia.
Jo penso una mica en el tema dels castells,
per exemple, que estem ficant.
Vull dir,
les colles de Tarraona
estan treballant molt bé últimament, no?
I això no és fruit de...
És esforç i assaig i treball i tal.
I hi ha altres ambients de la ciutat.
Jo penso que aquest sentit
s'està millorant, Tarraona.
Sí, segurament és que es treballa bé,
però tampoc se'n presumeix, no?
Se'n fa gala,
es demostra, no?
Ara has posat l'exemple als castells,
on sí, és veritat,
estem tancant una temporada excepcional.
Però es demostra quan fan castells.
I sembla...
Sí, però potser després ja no, no?
I potser amb el tema dels Jocs del Mediterrani
encara falta això,
que surti la gent
i demostri el seu orgull de ser tarragoní, no?
Falta una mica de trempera.
Potser no vols dir...
Però ja hi ha...
Ho dic perquè això surt molt en les tertúlies
i es compara molt amb ciutats com Reus,
i a més s'ha de dir el nomen,
que segurament sembla que la gent
o hi hagi una majoria de la societat
reusem que en aquest cas
que sí que tingui un orgull
i presumeixi contínuament de Reus
i en canvi sembla que aquest factor
falti una mica de Tarraona.
La societat civil de Reus
sempre ha estat organitzada
i ha sigut sempre molt activa.
Aquí també,
no s'ha unit mai,
al contrari,
hi ha capelletes per tot arreu.
Suposo que en els llocs,
no devem ser els únics,
però hi ha molts nuclis
que costa molt,
jo penso en el terreny cultural,
més o menys,
que tothom fa la seva feina
tan bé com sap,
però després costa molt
unir esforços
per tirar un projecte endavant,
el que sigui, és igual.
Ara ens obligaran,
perquè si no ens unim
ens vindrà un de fora i ho farà.
Perquè tot això,
tot en el plan cultural,
en el terreny,
jo que sé,
de la construcció,
en el que vulguis,
això tindrà molts nòvios.
Tothom voldrà estar aquí.
Perquè, clar,
és aquí on es courà la cosa,
no?
Llavors,
o els d'aquí ens espavilem,
ens fotrà el pal al cistell.
Que sí, que sí.
Que molt bé.
Hi ha un altre aspecte
de la candidatura
que hem anat analitzant
aquests dies,
que, en fi,
Tarraona es converteix
en la seva organitzadora,
acompanyada de tota una sèrie
de ciutats de l'entorn,
de subseus.
I crec que és interessant
analitzar el paper,
també,
de Tarraona,
en aquest cas,
com a capital
d'aquest event esportiu,
amb un exercici,
segurament,
de generositat,
que es va poder veure,
per exemple,
en l'acte de dilluns
a l'Ajuntament de Tarragona,
amb els alcaldes
de les altres poblacions,
amb l'entusiasme
que han demostrat
gent,
els alcaldes de Reus,
de Vilaseca,
de Salou,
de Cambrils,
de Torre d'en Barra,
de Valls,
després de parlar
durant tant de temps
en els últims anys
de les capitalitats
i de l'estira
i arronça
entre Tarragona i Reus,
ara estem davant
a més d'una altra oportunitat
d'exercir la capitalitat
de manera positiva?
Jo crec que la capitalitat
o el lideratge
d'una cosa
es demostra caminant.
Sí,
el moviment
es demostra andant.
Exacte,
vull dir,
si tu tens la iniciativa
en un tema,
doncs la tens
i llavors
jo trobo molt bé
que siguis generós,
perquè és el que et dona
realment prestigi
i et dona una mica
la iniciativa de les coses.
Per tant,
jo trobo bé
en aquest sentit,
trobo bé que...
A més a més,
siguem realistes,
és a dir,
si el fet aquest
requereix uns esforços importants,
si es poden compartir
molt millor,
vull dir,
si il·lusiones la gent
de l'entorn,
de les ciutats properes
i que a més tenen capacitat,
diríem,
tant a nivell de seus
com a nivell de persones,
jo crec que és molt positiu
i així se reafirma
realment el lideratge
d'una ciutat.
Sí,
jo també ho crec,
que és una manera
de reafirmar
i distància
de si ets
deixes de ser
i no sé què.
Són els fets
i els fets són
que hi ha
al voltant de Tarragona
una sèrie de ciutats
i pobles
que aquest 2017
també els revertirà
i per tant
és normal
que estiguin engrescats
i que procurin
per lo seu
i que a més a més
disposen d'unes instal·lacions
i disposen d'una sèrie
de coses
que també nosaltres
ens en beneficiarem.
O sigui,
serà...
Retroactiu,
no?
Sí.
Per tant,
bueno,
penso que sí,
que Tarragona
ha estat generosa
però que també
en el seu benefici propi.
De fet,
hi ha gent de les Terres de l'Ebre
que és que això
és de la centralitat
de Tarragona,
no?
Sí, sí, sí.
Aquí tothom parla...
Això és el que et deia abans jo,
allà on no s'hi fa res
ara voldrà que s'hi facin coses
perquè clar,
vull dir,
si jo estigués a l'Ebre
potser també ho diria,
no?
Perquè ostres,
a mi no em tocarà res.
Sí, clar,
pensen que hi ha una oportunitat
que està aquí al costat
i que la volen aprofitar.
i la matrosi no la podem aprofitar,
vull dir,
llavors,
per tant,
és normal,
vull dir,
i ojalà hi hagi més llocs
on es vulgui col·laborar
amb coses,
vull dir que...
Amb la perspectiva dels sis anys
que tenim per davant
fins al 2017
sí que també
una assignatura pendent
que podríem aprovar,
segurament,
amb l'excusa dels llocs
del Mediterraní
és precisament
aquesta mobilitat
entre Tarragona
i les poblacions al voltant.
De fet,
ha estat un aspecte
que també aquests dies
hem comentat
en tertúlies
i en diferents responsables,
segurament una de les grans qüestions
que tenim pendents,
no?
A nivell,
per exemple,
de transport públic,
de millorar la mobilitat,
amb autobusos,
amb tren,
amb les rodalies
o fins i tot
amb el projecte aquell
del Trencam,
tot i que aquest sí que és un projecte
que segurament necessita
més temps.
Creus que això
sí que ens en podem beneficiar?
És a dir,
que pot ser una excusa perfecta,
Àngel,
perquè a més enllà
d'uns equipaments esportius
que quedin per la ciutat,
doncs puguem realment
fer un salt endavant
en el tema?
Bé,
evidentment,
vull dir,
quan s'ha plantejat,
i això suposo que
el comitè organitzador
ho té en compte,
un dels temes importants
és els desplaçaments
sobretot a les instal·lacions,
diríem,
això pot ser l'excusa
evidentment
de millorar almenys
alguns dels elements
de mobilitat
de la ciutat
que són bastant...
A veure,
jo per exemple,
no sé,
jo vaig fer broma
que dic,
abans per anar
de Tarragona-Reus
estava 5 minuts,
ara per anar
de Tarragona-Reus
has de passar
no sé quantes rotondes,
has de tombar
no sé cap on,
bé,
potser si tinguéssim
un trenet
o un tramvia
com teníem abans
el trole
o una cosa d'aquestes,
potser ens ajudaria
una mica
a millorar.
Jo penso que pot servir
una mica
per tenir en compte
el tema de les instal·lacions,
sobretot,
l'accessos a les instal·lacions.
Jo penso que és important
pensar en el 2018
què quedarà,
no?,
de tot això,
si el transport públic
d'aquesta ciutat,
sobretot sotseus
i al voltant,
però sobretot
de les sotseus,
han d'estar ben comunicades,
això és el que quedarà
per després,
és aquí l'important,
no la importància
dels 10 o 12 dies
que dura això
que no sé exactament
quan són
i la gentada
que hi haurà
i tot això,
que evidentment ho és,
però és tot el pre
i tot el post
d'això
què és el que queda
i què és el que...
Jo crec que l'edifici
serà mesurar
el necessari
amb el convenient,
no?
Què vols dir?
Bueno,
que en una època,
com estem,
que diem que s'ha d'estalviar,
que hem d'estar
en una època d'austeritat,
trobar l'equilibri
entre el que necessitem,
el que pot quedar,
que deia la Teresa,
i el que es pot gastar,
no?,
allò sense passar-nos
en excés.
Aquest serà,
jo crec,
el quit de la qüestió
i la pedra de toc
dels organitzadors,
no?
I ja parlàvem ara
de comunicacions,
de mobilitat,
en fi,
en relació a tot això
amb aquestes notícies
que hem tingut
aquesta setmana,
el tema del corredor
del Mediterrani,
que també és un projecte,
aquest va més enllà del 2017,
del 2020,
2025,
2030,
però que també situa
Tarragona
com una mena
d'anús de comunicacions
entre aquest corredor
del Mediterrani
i aquest corredor central
que comunicaria
Tarragona
cap a l'interior
de la península.
En fi,
un tema d'aquells complicats
perquè t'has de mirar
molt els mapes
que surten aquests dies
a la premsa
i a la televisió,
allò per entendre-ho,
ho han entès
i en tot cas
n'estan convençuts
que es prioritzarà
el corredor
del Mediterrani,
Àngel?
Home,
jo que es prioritzarà
no ho sé,
tal com han anat les coses
sembla ser que
la prioritat
estarà en funció
de la pressió
de la comunitat europea,
a més que no pas
de l'Estat,
tal com estan
les coses muntades.
Home,
a mi em sembla,
com a tarragoní,
que la sortida
del port de Tarragona
és fonamental,
és fonamental
per l'economia
a veure d'aquesta zona
i ja dic
perquè la sortida
del port de Tarragona
és una sortida natural
de les terres d'Aragó,
de Saragossa
i tota aquesta població,
no?
Llavors jo,
clar,
el tema de les prioritats,
no ho sé,
vull dir,
jo ho veig prioritari,
però tornem
a el que hem dit abans,
estarà en funció
de la pressió
que es vagi fent
perquè clar,
pel que hi ha sentit
o hi ha llegit,
aquest projecte
es pot començar
per als jacines
o es pot començar
per la frontera,
encara que hi ha trossos
que em penso
que ja estan fets
o estan definits
i tal.
Nosaltres
ho volíem de dir
que comencessin per aquí,
perquè clar,
jo no sé
si ho veuré això ja,
no?
Home,
ahir el secretari
d'Estat de Transports
que va venir
a l'Ajuntament de Tarragona
i se hi està boas,
en fi,
va dir,
va explicar tot el projecte,
va donar a entendre
o va explicar,
va dir clarament
que la lògica econòmica
i empresarial,
crec que va utilitzar
textualment aquestes paraules,
en fi,
marcarà
d'alguna manera
la decisió
dels polítics.
Jo ho trobo
importantíssim
que les empreses
que estan aquí a Tarragona
tinguin una sortida
natural,
anem a dir,
cap a Europa
i fins a Escandinàvia,
perquè això arriba
fins a dalt de tot,
no?
I després,
a veure,
a més a més,
si és un nus
d'aquests dos corredors,
per tant,
encara més.
I després penso
que jo tinc la sensació
que es començarà
pel que sigui més rentable,
i jo penso
que el més rentable
és aquest tros.
Vull dir,
sense menysprear a ningú,
m'imagino que de València
per amunt
deu ser el més rentable
i potser estic equivocada
que jo no hi entenc
amb aquestes coses.
Després també
penso que en aquest moment
l'important
és que la sortida
del Port de Tarragona
es pugui ajuntar
amb la sortida
del Port de Barcelona
fins a...
Castellbisbal.
Ah, això mateix,
fins a Castellbisbal,
que no m'ho recordava.
Sí, perquè ara recordem
que el Port de Barcelona
ja està connectat
amb una via
d'ample europeu
que fins a la frontera.
Per tant,
ja seria
que no són tants quilòmetres,
són bastants menys.
Un cent,
deuen ser,
en números rodons.
Vull dir que no són tants,
però vull dir que
jo penso que es començarà
pel que sigui més rentable,
tal com estan les coses
que no es poden...
Bueno, no poden...
Ja s'ha vist
que si es fan vies
no rentables,
al final els trens
no passen
i es tanca la via,
no?
Per tant,
jo penso que
on hi ha el comerç
realment
és tota aquesta zona.
Vols dir que
després d'algunes decisions
il·lògiques
que s'han pres
en els darrers anys,
per dir-ho d'alguna manera,
la bufetada
farà...
Clar,
m'acord reaccionar
de dir,
bueno,
no hi ha calés,
no sé què,
on els hem de gastar?
Allà,
on tu ho puguis treure?
Jo crec una mica
que el tema aquest
de la crisi
que estem dient,
s'està produint
un fenomen interessant,
que és que
s'està posant
sentit comú
amb algunes coses.
A la força,
per obligació.
I en aquest sentit
hem passat anys
de disbauxa
i de cop i volta
allò que deia
de la bufetada,
no?
Metafòricament,
la bufetada...
Ara és el moment
de canviar coses
que no funcionen.
Però no podem oblidar
que una mica
pel projecte aquest,
penso que una part
important del projecte
és la sortida
a l'Àfrica,
els països.
També, també.
Possibles grans
consumidors d'Europa,
no?
Per tant,
pot ser que tinguin
molt d'interès
en que es pugui
començar per la zona...
Sí, sí, esclar,
per això he dit
que jo no soc experta,
però d'entrada
ara la meva llògica
em fa pensar això,
però sí que és veritat
que a molta gent
li interessa tirar avall,
no?
És curiós,
de les moltes dades
o valoracions
o comentaris
que hem sentit
en aquests dos dies
després de l'anunci,
per exemple,
una que em sembla
realment interessant
perquè ens afecta directament,
que quan estigui en marxa
el corredor del Mediterrani,
la meitat de les mercaderies
que mou la indústria química
de Tarragona
es transportaran
a través del ferrocarril.
Ara mateix,
aquesta xifra
representa entre un 5
i un 10%
del tràfic de mercaderies
que afecten
a la indústria química.
Però també deien que,
clar,
perquè aquí és poc,
però a França
o a Alemanya
això és molt més
i l'energia
és molt més net
i no contamina
i és més barat
i etcètera, etcètera.
Cosa que ja vaig sentir,
no sé si,
em sap qui va parlar
el director general
de l'EQT,
Ramon Fontboté.
No, de transport.
Com afectaria també
el transport per carretera?
El responsable
de l'EQT.
Hi ha gent
que pot estar afectada,
no?
Sí,
en aquest cas...
Hi ha temps,
hi ha temps,
en aquest cas
ell donava a entendre
que, clar,
caldria adaptar-se
a les noves circumstàncies.
però, clar,
que puguem passar
d'unes xifres irrisòries
de transport en tren
que crec que en el conjunt
d'Espanya
es representa el 4%
quan ens sembla
que Alemanya i França
són un 20%
o un 30%.
Alemanya, sobretot,
és molt més alt.
Clar,
la indústria química,
com pot variar tot això,
no?
Fins i tot
des d'un punt de vista
de medi ambient,
d'evitar els col·lapses
a les carreteres,
estaria endavant
realment d'una decisió
transcendental
pels motors econòmics,
no?
Sí, sí,
és veritat.
Jo vaig estar,
al començament d'aquest any
a Alemanya
i la sensació
una mica
de falta
de transport,
diríem,
de més tranquil·litat,
de més relaxació.
Vas tenir aquesta sensació?
Sí,
perquè vull dir,
el transport públic
està molt ben muntat,
vull dir,
el transport per tren
també està molt ben muntat
i vull dir,
una mica aquesta sensació
de no tant col·lapsa
com es nota aquí
d'entrar a Barcelona
o d'entrar a qualsevol ciutat.
I que hi ha molta
molta circulació de camions
per les autopistes,
i per les carreteres.
Per les que han tret els camions,
van entrar un motiu
els camions
al centre de les ciutats
que estan molt bé,
però ara passen per fora,
per tant,
estan a les carreteres.
Ostres,
és que seria un gran què,
vull dir.
Ja posats a triar
què creuen
que és més transcendental?
Els Jocs del Mediterrani
o el Corredor del Mediterrani?
Que tot té nom de Mediterrani
aquesta setmana.
Ho volem tot,
ho volem tot,
ho volem tot,
que ja ens toque.
Home,
clar,
fa molt temps
que no tenim res ara.
Tenen la sensació,
això com dèiem
al principi de la tertúlia,
que és com una setmana rara
des del punt de vista de...
Tot és positiu,
tot és positiu.
No cal parlar de...
Bueno,
també se n'han parlat de retallades,
i la situació a la sanitat
continua sent complicada,
però suposo que d'això
en tindrem temps
de parlar en proper dies.
Parlem la setmana que ve.
Però tenen la sensació
de viure en un núvol,
una mica?
No,
jo no,
però això de viure en un núvol
ho ha dit algú
dels que ha anat a Mercén,
ha dit que encara estic en un núvol.
Sí,
perquè,
clar,
jo crec que a Tarragona
feia molts anys
que no li passaven coses aquestes,
no?
I ja li tocava una alegria
a tots,
però a la ciutat en si
són coses positives
i penso que la gent
les ha de pair
i també entenc
que hi hagi gent escèptica,
perquè com que
no estem acostumats,
doncs dubtem.
Sí,
escèptica en aquest context de crisi,
no?
En què pot dir molta gent,
home,
ara es gastaran els diners
en comptes a saber què
i mentrestant,
doncs,
els serveis bàsics
se'ls retallen,
no?
I en són molt incrèduls,
no?
Això mateix jo que he d'explicar
abans de l'ETA
que no sé què,
doncs hi ha gent que ho té
amb coses més properes.
Tu, Àngel,
ja posats en 30 segons,
què tries?
Corredor o Jocs al Mediterrani?
Ja m'ho he dit,
corredor.
Corredor.
A veure,
amb prioritat,
però no perquè
després sí
ni molt menys l'altre,
vull dir,
l'altre és una cosa
potser molt més de ciutat
que pot estimular més
la ciutat
i l'altre és una cosa
més de país
i de territori.
Així acabem la Tartuli,
en fi,
avui afortunadament,
avui com tota la setmana
hem pogut parlar
de coses en general
agradables i positives,
cosa que és molt d'agrair.
Teresa Valls,
Àngel Cunés,
gràcies per compartir
aquesta estona de Tartuli,
que vagi molt bé,
fins la propera.
Gràcies.
Ja, disfruta,
bon dia.
Bon dia.