Pucu, caca!
L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 39 de l'última mitja hora.
Tot bé o què?
Tot bé, tinc un problema.
Digues.
Tot el dia que em penso que és dijous.
Per què?
No ho sé, no ho sé, no sé què m'està passant,
però tot el dia que m'imagino que és dijous.
No, no, avui és divendres, eh?
Divendres, divendres 21 d'octubre.
Doncs res, bon dia, eh? Bon dia.
Jo vaig, va, al consolido!
Jo vaig, va, al consolido!
Que se'ns ha col·lat un indignat, el que passa?
Home, que tenim indignats, també,
aquí a les estudis de la ràdio.
És possible que sí.
No hi pàmparat en tot, xorizo.
Escolta'm.
Digues.
Comencem recordant, com sempre, les vies de participació.
A la nostra pàgina web, a tarragonaradio.cat,
poden escoltar la ràdio en directe i el programa.
L'adreça de correu electrònic,
elmatí, arroba tarragonaradio.cat,
al Facebook i al Twitter,
perquè ens enviïn pràcticament el que vulguin, no?
Sí, sí, com sempre, que estiguin atents a la ràdio,
que vegin la ràdio ben vista,
que l'escoltin ben escoltada, vaja.
I res, que si detecten que ens equivoquem,
que riem, que ens ho passem bé fent ràdio,
doncs escolta'm, que ens ho facin saber,
aquestes adreces que acabem de dir.
Vinga, va, que tenim teca, avui. Comencem.
La última mitja hora,
Peper, Dila i Miguel Monsalit.
Ho sentíem ara en començar,
se'ns colava aquest indignat,
i això és un tall que ara escoltarem,
del passat...
dilluns.
Del passat dilluns, eh?
Sí, sí.
feien aquest acte en homenatge, no?
Era de celebració, no? Pràcticament.
Sí, sí, l'acte de celebració, eh?
Ja tenim els Jocs del Mediterrani
de l'any 2017,
i, per tant, això s'havia de celebrar
en un acte institucional
que es va fer a l'Ajuntament de Tarragona.
Encara estarem fent l'última mitja hora, el 2017?
Home, jo crec que sí, no?
Sí, sí.
Home, haurem de buscar les pífies dels esportistes i tal.
Sí, sí, sí.
Vinga, escoltem què va passar en aquest acte.
Aquest recolzament es va fer, diríem,
es va formalitzar, es va fer efectiu
amb un acord de ministres
el 24 d'abril de l'any passat.
Bé, en aquest compromís del govern
es diu que recolze la candidatura.
Uai, en un acte així tan sobemna, no?
El senyor Inglés, clar, parava de cop de parlar,
en plan, què faig, continuo, paro o què?
I sembla que se l'emportin de la sala,
perquè se sent cada cop...
Sí, sí, sí, se sent com de lluny,
és veritat, és veritat, és veritat.
Bé, és veritat, és veritat.
S'acaba sentint així.
De lluny, sí, sí.
Escolta'm, Miquel,
hi ha paraules d'aquestes en anglès
que les acabem utilitzant en català
perquè són aquells anglicismes,
i el Twitter ara se n'utilitzen moltes en anglès.
Sí, que si hashtag...
Que si...
Que si...
Que si, que si, escoltem.
Que si tuit.
Que si tuit.
No, que si retuitejar.
Exacte.
Que si un retuit.
Aviam, què passa?
En Jocs al Mediterrani i Tarragona
avui estan sent els protagonistes principals
el trending tomping
que es diu del Twitter,
d'aquesta xarxa social
on es parla de moltíssimes coses
i avui es parla també
d'aquests Jocs al Mediterrani
a nivell de Catalunya
i a nivell de tot Espanya.
El trending tomping.
El trending tomping.
Trending tomping.
Trending tomping.
Doncs podria ser, per què no?
Sí?
Per què no podria ser trending tomping?
No, escolta'm, sí, sí, no, no.
A veure, a Twitter diuen això.
Amb lo fàcil que és dir tendència, eh?
O la llista amb els etiquetes més utilitzades.
Però no, els hashtags més utilitzats,
el trending tomping.
Bé, que ens compliquen la vida.
Sí, sí.
Doncs això passava,
aquest tall que acabem d'escoltar
passava al programa del passat dissabte
amb aquest especial que vam fer
aquí a Tarragona Ràdio
amb la nostra enviada especial a Turquia.
Hi havia intervencions realment emocionants
i, escoltem, si no, aquest senyor
gairebé no deixava ni continuar el Ricard Laós.
Home, més que emocionant,
aquesta és espectacular.
Escoltem.
Parlem amb el senyor Francesc Ciprés.
Senyor Ciprés, bon dia.
Bon dia.
Fantàstic, noi.
Fantàstic, eh?
Fantàstic.
Una cosa extraordinària,
extraordinària per Tarragona i per Catalunya.
us felicito de veritat, de veritat.
Mare de Déu, quina joia,
quina joia poder disfrutar d'aquest moment, eh?
Fantàstic.
Són extraordinaris, noi.
Tarragona és fantàstica.
Oh, oh, oh.
Tinc una alegria en nom meu
i en nom del club
que això sobrepassa ja,
sobrepassa l'estrictament just, eh?
Jo pregunto que havia esmorzat aquest senyor,
perquè, clar...
Clar, m'encanta aquell...
Oh, fantàstic, escolta, noi.
Fantàstic.
Sí, sí, és que, clar,
m'imagino el Ricard Raúz
intentant fer la pregunta
o fins i tot dient-li bon dia,
perquè, clar, és que no tinc temps...
No, no, és que directament
no hi va poder fer cap pregunta.
Directament, que has d'agrair molt, eh?
Evidentment, estem molt contents, eh?
Sí, sí.
Però, vaja, ens va fer com a gràcia.
Mira, és la nova modalitat d'entrevista,
sufassò.
Sí, tots ho...
Escolta, noi, fantàstic, fantàstic.
El que també va ser fantàstic
que va ser la roda de premsa
del mateix dilluns al migdia.
Sí.
El dilluns al matí, vaja,
l'alcalde va fer la primera compareixença pública
després de conèixer els jocs.
Hi ha vegades que fallen les coses
o les roda de premsa.
Sí, no és tan fantàstic l'equip de Sò.
Vull dir que a vegades potser és més fàcil fer.
No sé.
Els jocs del Mediterrani, per exemple.
O una roda de premsa.
Aviam.
Ja ens han permès visualitzar-nos en el món.
Quan a mi em van dir el dissabte a migdia,
està passant alguna cosa, s'acopla alguna cosa.
A veure, això no funciona, eh?
Quan em van dir dissabte a migdia
que en Twitter,
com es diu això?
Que no ho sé com es diu això.
Érem hashtag.
Eh?
Hashtag.
Érem el número dos del món,
els segons del món i els primers a Espanya.
Tothom pensant que aquest era un projecte...
Algú deu estar fent alguna cosa
no massa bé perquè et xiula, no?
Se sent bé, però?
No.
Entra'l al xiulet, no?
Ara, ara.
Ara ho estan arreglant.
A veure si organitzarem els millors llocs
i no podrem ser capaços d'organitzar
la millor roda de premsa.
Ara. Se sent?
Ara sí, no? Ara sí.
Clar, això pot ser, escolta.
No, a les rodes de premsa passen aquestes coses.
Vols dir que algú estava intentant boicotejar, no?
Allò, en plan...
Perquè diu, algú està fent alguna cosa mal fet.
Des del més enllà.
Sí, sí, sí.
Des del més enllà.
Igual és Steve Jobs,
que primer és Blackberry
i després l'equip de l'Ajuntament.
No res, no res.
Escolta'm,
deixem els jocs del Mediterrani
i anem a més cosetes.
Vinga, va.
Anem a més cosetes
i anem a parlar del sempre nàstic,
perquè...
Ai, ja ho trobo a faltar, jo, eh?
Sí, sí, sí.
Home, aquest dissabte,
Déu-n'hi-do, tu també aquest dissabte passat, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ens ho vam passar prou bé, eh?
Ens ho vam passar prou bé
tot el dia aquí a la ràdio,
vivint l'emoció dels Jocs del Mediterrani,
vivint el futbol.
I és que portava un dia d'eufòries.
Estava...
Estava contents.
I clar,
el Quim Pons celebrava un gol
del nàstic
d'una manera...
una mica peculiar
per fer-ho per ràdio.
Escoltem.
Gou del nàstic
el 39 de la segona.
Quin gularro,
quina jugada,
de cabona,
de cabona,
de cabona,
de cabona,
la pilota passada a l'espai
per Fernando Morán
i va a Txecci
i li diu no.
És que, clar,
és com una psicofonia.
Sí, sí, sí.
Per cert...
Estava tan emocionat
a veure un gol del nàstic
que no s'ho podia creure.
Sí, sí, sí.
M'agrada molt
el nom de Txecci, eh?
Sí?
Sí, sí, Txecci.
És que sona bé.
Txecci.
Sí.
Txecci, Txecci.
Sí.
M'estaria te lo dient.
És Txaccia el nom de Txecci, no?
Molt bé.
Vinga,
ara cal recorde pensar.
Escolta'm,
tu quin...
Vinga, digues, digues.
Tu quin resultat
hauries posat a la porra?
No ho sé.
Un a zero gol de Tuni,
com deia el benvolgut Jesús Ramiro.
Gol de Tuni.
Gol de Tuni.
No ho sé.
Un a zero vols dir?
No, no.
Jo hauria posat molts més gols.
Sí, aviam.
Sí, perquè a més
era un dia especial, escolta.
77, 24, 47, 67.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Què passarà?
El teu nom primer, el teu nom.
Castellvic.
Perdona?
Castellvic.
El Castellvic.
Digue'm, què passarà?
Vinga, doncs quedarem 20 a 17.
Home, no fotem-se, jo de telego.
Com?
20 a 17.
20 a 17?
Mm.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Ja ho sé per què ho dius, això.
Clar.
Perquè avui hem aconseguit els Jocs del 2017.
Correcte.
Bueno, però tot i així, perdem.
Bueno, ja, però...
Què t'havíem de fer?
És la teva aposta.
Gràcies per trucar.
Adéu.
És la trucada del Quim Castellvic.
Qué bé que t'ho passes, eh?
Fent la porra.
Qué bé que t'ho passes, eh?
Ah, alerta.
Alerta.
Clar, és que em va sorprendre.
Igualment perdia, però vaja.
Jo, el primer cop que ho vaig sentir,
no hi vaig caure, eh, amb això del 20 a 17.
Vull dir que vas estar aquí ràpid, eh?
Vull estar...
La vaig enganxar al vuelo.
Sí, sí, sí.
Per cert, hi havia gent dissabte que no acaba de tenir clar
que en vez de la nostra companya, Tere Ortega,
que estava mercint,
doncs estiguessis tu a càrrec del Sempernàstic.
Clar, és que tothom la va trobar a faltar, evidentment.
Sí, no, no, però és que fins i tot, clar,
deien, ostri, aquí hi ha alguna veu que ens falla.
Arriban moltíssims missatges.
Ricard Uribe diu,
ostres, Tere, quina veu més rara que tens.
Molt involucrat, molt crescut.
Che, che, che, visca on estic.
Me parece un atentado a la libertad de expresión.
Che, che, che, che, che.
Sí, sí, sí, clar, che, che.
Clar, che, che, che.
No, clar, vaig llegir tot el missatge, jo.
Che, che, che.
Sí, sí, escolta.
Això és com si posen una careta d'aquelles, no?
Una emoticona, doncs, som riure, no?
I la cosa va de riure's avui.
Exacte, exacte.
La cosa va de riure's perquè el nostre company Joan Edeu
també ha riu, també riu ell.
Sí, riu, riu, riu els informatius.
Y bueno, a ver cómo sale este miércoles.
El partit de tornada de la Copa Federació
jugarà aquest dimecres a dos quarts d'avui.
L'entrada és gratuïta.
I van parles estranyat aquest diumenge
com a golejador.
La cultural Torreforte de futbol
ha marcat tres gols del sis
que va aconseguir l'equip
en el seu desplaçament a Oscar.
A Oscar.
No jugava contra l'Oscar.
Diu que està content
per haver contribuït al segon triom
seguit de la temporada.
Considera que no estava obsessionat
pel fet de no marcar
en el primer mes de competició
a la primera divisió catalana.
No pels gols, sinó per la victòria de l'equip,
perquè...
No he dret això.
No, no, no.
Tot va fallar, vaja.
Tot va fallar, tot va fallar.
Ah, no jugava a l'Oscar?
No, no, no jugava a l'Oscar.
Ara no em facis dir
contra qui jugava,
però no jugava contra l'Oscar.
I no és l'única.
No, perquè això passava al migdia.
Això passava aquest dimarts
i a la tarda,
a l'informatiu de la tarda,
tornava a passar.
Amb la mateixa notícia, eh?
Escoltem.
Así que...
Tenemos que ir a...
A enxufar.
A enxufar.
Es lo que tenemos en mente.
Recobrat de la lesió
a Zizquios,
Boniquet diu
que demà
ja gaudirà
després de més minuts.
Tu passes bé, eh?
El partit de tornada
de la Copa Federació
jugarà aquest dimecres
a dos quarts de vuit.
L'entrada serà gratuïta.
Parlem de més futbol.
En aquest cas,
d'Ivan Parra,
que s'ha entrenat,
que s'ha estrenat,
volíem dir,
aquest diumenge
com golejador
a la cultura al Torreforta de futbol.
Ha marcat tres gols
del sis
que va aconseguir
l'equip
en el seu desplaçament a Olesa.
és un tipus simpàtico.
No, no,
ho he de dir, eh?
Ho passes molt malament, eh?
Ho he de dir,
Joan Andreu Pérez
és un crac
perquè ho aguanta
molt dignament, eh?
Vull dir...
Jo ja ho dic ara.
Nosaltres no haguéssim continuat.
Que no hagués aguantat, vaja.
Sintonia amunt.
Ni un segon.
Sintonia amunt
i ell ho aguanta, bueno,
molt dignament.
Vinga, anem amb més cosetes?
Fami.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa.
És molt bona, aquesta sintonia.
Com m'agrada la sintonia, com m'agrada.
Vinga, som-hi, som-hi, va.
I ara parlem de la tartubia.
Ja sabeu que sempre hi ha
algun moment del programa
on dediquem a parlar
de les tartubies
de la setmana a Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana
un dels protagonistes
era el regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
Josep Acero,
que es veu que li agrada molt
mirar la sexta.
La sexta, el follonero.
Sí.
Un mal exemple va ser
la Expo de Sevilla
i un molt bon exemple
va ser Saragossa.
Bon exemple, Saragossa.
Home, han girat
tota la ciutat.
Vas veure el follonero
l'altre dia?
No, perdona.
No lo entretengáis mucho,
que tenemos que ir a misa.
Han girat cap a Saragossa,
han girat la ciutat cap al riu,
moltes de les infraestructures
estan...
Home, no, escolta'm una cosa,
Saragossa,
que jo soc de Saragossa.
A la potra ponta!
El que ha canviat
aquesta ciutat
en els últims cittats
és una que és bastant important.
La majoria d'infraestructures
estan inutilitzades a l'Expo.
Una altra cosa...
No, tota la zona de dir
que l'Expo s'utilitza
moltíssim a l'estiu.
Jo no sé si has anat o no,
però jo sí...
Bueno, jo veig a veure el follonero.
El paradigma de bon exemple
són els llocs olímpics
de Barcelona,
amb això ho podem estar
tots d'acord.
No, perquè aquí sé
que es va transformar
la ciutat i...
Sí, la vida olímpica
de l'autònom,
per exemple.
Tens punts poscos, eh?
No, i sobretot
el que es va aprofitar
per fer la regeneració urbanística
de tota la ciutat.
Boníssim, eh?
Déu-n'hi-do.
Però ho va veure
el gufollonero, no?
Ell volia dir,
clar, que ell va veure
salvados,
que ho va veure el follonero,
ja està.
Que ho va veure
i que van parlar
de les infraestructures
aquestes que ja no s'utilitzen,
vaja.
Sí, de Saragossa, molt bé.
Ah, senyor.
Déu-n'hi-do.
Continuem, anem amb el...
Ja tardes,
amb la Sílvia García.
Ahir mateix,
dimecres, perdó,
doncs,
feia la secció
el seu col·laborador
Lluís Beta
i parlaven, doncs,
d'invents del cotxe,
del Henry Ford
i la Sílvia, doncs,
tenia aquest petit lapsus.
Això va ser un invent
espectacular, no?
I va revolucionar tot, no?
Aquesta seria
la vessant Edison,
inventor.
Però
també té la vessant
Henry Ford
perquè Henry Ford
no va inventar el cotxe.
El Henry Ford
va ser un gran venedor
de cotxes.
O sigui, escutis...
Els inventors
van ser els germans Romier, no?
No, això és cinema.
Ai, perdó.
Ah, no em faci dir
qui va inventar el cotxe,
però...
Ara busco.
Això, a finals del segle XIX,
doncs,
es van començar a fer
adaptacions de carruatges,
de cavalls.
Tenim l'inventor,
un dels inventors
del primer cotxe com a tal,
l'any 1769,
Nicolás Joseph Cugnot.
Això mateix.
Aleshores...
Això mateix.
Jo continuo buscant
a veure la relació
amb el Romier
i la del cotxe.
Bé, això són aquelles coses,
però tampoc
no anaves tant desencaminat
perquè, doncs,
l'Hombier
es van inventar alguna cosa.
El que passa
és que no va ser concret
a la mateixa.
Però, és que,
personalment,
t'ha traït el subconscient
perquè has de parlar
de cinema després.
Veus?
Veus ser això, eh?
Veus ser això.
Si Freud estigués aquí...
Ara m'ha agradat
perquè ho has enredat tot, eh?
Que bé que ho lliga,
que bé que ho lliga el Beta,
eh, els temes.
Sí, sí, eh?
Home, clar,
és que pot passar a tots.
No, no,
era un lapsus important,
absolutament.
Els germans Romier
van inventar el cotxe,
precisament, no.
El cinema.
Això no.
Vinga,
anem a més coses.
Amb el Josep Sunyer.
Feia dies que no sortia, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
I avui li hem dedicat
al final, mira.
Mira.
La part final.
Que és el millor,
a vegades, no?
És amb el rebus
que es queda la gent.
A culminació.
Després ens ho haurà
d'agrair d'alguna manera.
I tant.
Hi ha vegades
que t'entra...
T'entrabanques.
T'entrabanques.
Sí, t'entrabanques.
La Roderies de Tarragona
més a prop.
Entrarà, volem dir,
en funcionament
entre finals de 2012
i principis de 2013.
És que és fàcil
entrar en...
A veure, un moment,
això s'ha de tornar a posar.
La Roderies de Tarragona
més a prop.
La Generalitat
anuncia que el servei
entran...
Pobre Sonyer.
És fàcil, és fàcil
entrabancar-se.
Sí, sí, sí.
Hi ha paraules que em costen molt,
sempre ho he dit.
Generalitat, proliferació,
són paraules que costen moltíssim.
Home, doncs ara les has dit
estupendament.
Ara, perquè estava
pendent.
Ah, va bé.
Ja ho tenies escrit, això.
Ja ho tenia escrit.
Vinga, acabem
l'última mitja hora d'avui
amb un Greatest Hit.
Jo crec que encara falta
molt per a l'estiu,
però com ara a Nadal
també surten àlbums
d'aquests recopilatoris,
algun la pot incloure.
Estem davant de la que
podria ser cançó de l'estiu,
no ho serà,
però
de Sunyes,
Tos,
Song.
Que tofiera, fiera, fiera.
a dieu, hein?
Fiera, fiera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això no haurem de fer politó, eh?
Gairebé ens ho haurem de posar al mòbil, bé?
Quedeu-vos amb el nom, eh?
Desunyes Tos Song, que és la cançó de l'estiu.
Molt bé. Ja està, eh?
Me'n vaig de boda.
Ah, te'n vas de boda? Que et cases?
No, jo no, però aquest cap de setmana tinc una boda molt esperada.
Ah, molt bé, sí.
No interessa ningú, però jo ho dic.
Sí, de fet...
Què?
De fet no interessa ningú.
Però no, escolta, no.
No per dir alguna cosa.
Doncs que et vagi bé a la boda, no sé què dir-te.
Moltes gràcies.
No, gràcies, gràcies, eh?
Va bé, doncs res.
Doncs acabem.
Ens portaràs almenys el, no sé...
Un vestí.
No, home, les flors aquelles del centre de la taula, eh?
Ah, vale.
Divendres te les porto.
Divendres que ves les porto.
Molt bé.
I les ensenyen per la ràdio.
Perfecte.
Molt bé.
Miquel, que vagi bé a la boda.
Adeu.
I wanna talk but all I hear.
La última millora.
Pepe Dilla y Miguel Mozzolet.
Go Charlie.
I don't wanna talk to you.