Tothom, un programa de Tarragona Ràdio normalitzant la discapacitat.
Molt bon dia, benvinguts una setmana més al Tothom de Tarragona Ràdio,
un espai, com ja sabeu, on tots som iguals però diferents.
Perquè així ho marquen les pautes de la discapacitat,
aquestes persones amb capacitats diferents, hi ha moltes maneres de dir-ho.
A Tarragona Ràdio el que volem és oferir-vos un espai on parlar d'aquest col·lectiu
i de tot allò que estigui d'alguna manera relacionat amb el món de les persones amb discapacitat.
Així ho farem durant els propers minuts.
Avui, qui us acompanya? Un servidor, Miquel González. Comencem, molt bon dia.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio perquè les diferències són d'allò més normals.
I avui, com és habitual, dividirem el programa en dos blocs.
En primer lloc tindrem una entrevista, parlarem d'esports, concretament del Club Esportiu Solc,
perquè ens visiten a Tarragona Ràdio tres esportistes, tres esportistes d'aquest club esportiu.
Alguns d'ells van participar fins i tot en els Jocs Special Olímpics a Atenes.
Ens acompanyaran l'Anagore Acebal, el Juan Luis Gutiérrez i el David Fuentes vindran acompanyats,
ben i de fet acompanyats, pel Serapi Colombo, que és el director del Club Esportiu Solc,
i també per la Marian Fernández, una de les entrenadores.
Tot seguit, en parlem i ens explicaran les seves experiències.
I després parlarem amb José Carlos Eiriz.
Ell és director general de la Fundació Fundalis.
Ens comentaran els actes que van tenir lloc el passat dissabte.
Recordeu que se celebrava el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
De fet, en parlàvem ja a l'anterior programa.
Sembla que les tardes culturals, les tardes teatrals i els actes en general d'aquest dia
van ser tot un èxit per reivindicar una integració social més plena
i una major visibilitat, sobretot en el context de crisi actual de les persones amb discapacitat.
De seguida en parlem de tot plegat.
Abans, però, deixeu que us recordi que teniu tres maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres.
facebook.com barra tothom, twitter.com barra tothom.tr,
a les xarxes socials i l'adreça de correu electrònic,
allò encara una mica més convencional dintre del món de les noves tecnologies,
l'adreça tothom arroba tarragonaradio.cat.
Sense menys dilacions, obrim l'espai de l'entrevista.
Molts convidats avui a l'espai tothom.
Encetem aquest primer bloc de continguts al tothom,
dilluns al matí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui us volem dedicar al programa, de fet, gran part del programa el dedicarem a parlar d'esport,
i d'esport amb persones, o dedicat a les persones amb discapacitat.
Per això ens acompanya el Serapi Colombo, també un conegut del programa,
president del club esportiu Solc, a qui ja saludem.
Serapi, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
La Marian Fernández, que és també entrenadora i companya del Serapi.
Marian, molt bon dia.
Bon dia.
La Nagore Acebal, si us recordeu, ja fa un parell d'anys que la teníem aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Ella va representar el Solc als campionats de tenis dels Special Olímpics
en la categoria de Van Vinton. Nagore, bon dia.
Bon dia.
David Fuentes, ell va participar al campionat de natació, si no m'equivoco, interautonòmic a Ourense.
David, bon dia.
Bon dia.
És així, no? Vas participar en aquest campionat.
Sí, i tant.
I després tenim el Juan Luis Gutiérrez, també, doncs, que va participar juntament amb la Nagore.
És així, Juan Luis?
Sí, bon dia.
Bon dia.
Doncs, Serapi, si et sembla, comencem per tu, perquè tenim moltíssima gent a l'estudi,
anirem parlant tots, òbviament.
Què ens has d'explicar? Perquè tenim novetats en quant al Club Esportiu Solc.
Tot aquests nois que tenim aquí, déu-n'hi-do els meris que han fet, eh?
Doncs sí, mira, jo el que et comentaria, a part de...
A més que tot, aquí tenim tres que són, doncs, bueno, diguéssim, nois i noies
que han estat fent competicions amb un nivell, diguéssim, més elevat, no?
Però, vull dir, per mi l'important és ells i, a més a més, la resta de companys seus.
Vull dir, que hem arribat a ser ara mateix 32 xavals que estan fent esports amb continuïtat amb nosaltres, no?
Això d'entrada, no?
Després, t'ho diria, doncs, bueno, a nivell d'events importants d'aquest any 2011,
ells van estar al Mítin Internacional de Figueres,
amb un segon Mítin Internacional, també, que es va fer a la ciutat d'aquí, Veïna de Reus,
i després, com deies tu, doncs, l'Anagore i el seu company Raimon Aldagó
van tenir la gran sort, no?, de ser seleccionats per anar juntament amb mi
als Jocs Especial Olímpics d'Atenes aquest estiu passat.
De seguida parlarem d'aquesta experiència, però les xifres, en principi, són bones,
vull dir, moltíssima gent fent esport i moltíssima gent als pòdiums,
que, com tu deies, no és el més important, però, Déu-n'hi-do, dignifica molt, no, Serapi?
I tant, i tant.
I dona alegria, esclar.
Sí, sí, sí, a nosaltres ens engresca per continuar aquesta tasca,
que ja fa una bona pila d'anys, no?, que portem a terme.
Com dèiem, els Jocs Mundials són aquest aconteciment esportiu i social
més important a nivell d'Especial Olímpics,
i aquest 2011, doncs, tenien lloc a Atenes.
Deixeu-me que faci una mica de repàs de números,
perquè més de 7.500 esportistes amb discapacitat intel·lectual
participaven en aquesta cita, provenien de 185 països diferents,
acompanyats de 2.500 entrenadors i gairebé 25.000 voluntaris
i 3.000 jutges i àrbitres.
A nivell espanyol, les xifres, doncs, són també prou importants,
i a nivell dintre d'aquesta representació catalana i espanyola,
doncs, figuraven, com deia el Serapi, dos tarragonins,
entre els quals hi ha la Nagore Acebal, els dos del club esportiu Solc.
Nagore, vas participar a Atenes a les competicions de Bad Binton.
És així, el quadre individual, no?
Sí.
Com va ser l'experiència?
Què recordes d'aquest viatge, d'aquesta participació?
I en individual, gané tercera.
Queda ser tercera, en individual.
I en dobles?
I en dobles, segona.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I què recordes d'aquest viatge? Com t'ho vas passant, Nagore?
Molt bé, m'agustó molt el viatge, ir a los museos...
Clar, perquè no només vau fer esport, no?
Vau fer més coses a banda del Bad Binton.
Vau poder veure alguna coseta més?
Sí, el Partenon.
Serapi, és també...
Vaja, tu també hi vas anar, com ens deies, us vau passar pipa, no?
Sí, sí, jo vaig tenir la sort, no?
De fer de seleccionador de l'esport que tinc concret de Bad Binton, no?
I, bé, vull dir, aquestes xifres que has dit tot abans, que mereixen, no?
Vull dir, la quantitat d'esportistes, entrenadors, tècnics, voluntaris,
tots abocats amb un mateix event, no?
I, bé, com te deia, ja s'ho va passar molt bé,
perquè en aquests, en els Mundials, normalment, es fa una prèvia
que es diu Hots Town, les ciutats acollidores,
i normalment es tracta que cada ciutat,
repartides de la geografia grega, en aquest cas, no?,
i les illes inclòs, doncs el que feien era acollir en un país, no?, determinat,
i feien quatre o cinc dies d'aclimatació a la ciutat, a la cultura, una mica,
i, bé, fent algun tipus d'entrenament,
i després ja la resta ja era la competició pura i dura, no?
A banda del viatge, després aquí a Tarragona
hi va haver una recepció dels esportistes a l'Ajuntament de Tarragona.
Serà que us va rebre l'alcalde, base a les autoritats, no?,
us van una mica premiar la feina feta.
Sí, van aprofitar, doncs, no només l'event d'Atenes, no?,
els mundials, sinó que van, bé, van passar una mica,
van fer una mica de repàs, no?,
quant a reconeixement de mèrits de tota una temporada, no?,
perquè això et deia aquests mítims internacionals de Figueres i de Reus, no?
Això la Marian t'ho podrà explicar, que va tenir la sort de ser-hi present...
En aquesta recepció.
En aquesta recepció.
Ah, doncs, Marian, explica'ns com va anar.
Com va ser l'experiència.
Molt bé, molt bonica.
Jo, a més, aquest tipus de reconeixement a tots els nois i noies del club els agrada molt
i encara els hi motiva més que l'alcalde, no?,
doncs els hi doni aquesta oportunitat d'anar a l'Ajuntament
i donar-los-hi aquest diploma de participació.
No sé si la Nagora hi va ser present també en aquesta recepció.
Nagora, ¿estuviste en la recepció con el alcalde o no?
Sí.
Sí?
Te hizo il·lusión, también, me imagino, no?
Sí.
És una il·lusión especial que l'alcalde de Tarragona
reconozca vuestro trabajo y vuestro esfuerzo, no?
Sí.
Yo me acuerdo la última vez que viniste, hace ahora un par de años,
que, bueno, antes lo comentaba el Serapi fuera de antena,
que ahora ya estás trabajando, ya has superado lo que es la etapa de estudios.
¿Cuál es ahora tu situación? ¿Qué estás haciendo?
¿Cómo es tu día a día, Nagore?
Ahora estoy trabajando en un taller.
Y estoy en Vicecam en Reus.
Estás en Reus. ¿Y qué haces? ¿Cuál es tu trabajo exactamente?
¿En qué consiste?
Pues hacemos plastidecor, manteles, bolis...
Vaya, que estáis ocupados prácticamente todo el día, ¿no?
Sí.
Tenéis trabajo, tenéis trabajo.
Y en cuanto al deporte, Nagore, ¿qué te gustaría continuar haciendo?
¿Seguir con el badminton?
Sí.
Sí, con el badminton sigues, ¿eh?
Serapi, si et sembla que enviem ara, parlem amb el David Fuentes,
perquè ell va participar al campionat de natació, deia, interautonòmic, a Orense.
David, és la natació la teva disciplina, el teu esport preferit?
Sí, em dóna molt bé, sobretot la natació.
T'agrada, eh?
Sí.
I quins beneficis creus tu que et dóna la natació?
Tu com et sents quan acabes de nedar, de participar en un campionat, et sents millor?
L'orgullo i, o sigui, sobretot l'apollo de totes les persones.
Et sents recolzat per les persones que et venen a veure.
Com va anar aquest campionat de natació?
Doncs molt interessant i em va agradar molt l'experiència visitar una ciutat nova.
Clar, perquè a Orense, què tal com a ciutat? Et va agradar o no?
Em va agradar...
Sí?
Sí, em va agradar la past antiga.
L'assuntament i...
I a nivell de medalles vam aconseguir alguna cosa?
Sí, vam guanyar Clor Medalla 2, Esquena Medalla 2 i Relleus Medalla Prata.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, nois.
Sí.
Digues, anaves a dir, Serapi?
No, no, que això...
Que si afirmaves, eh?
No sé si ens donaran a convidar a Catalunya a una interautonomia perquè es van portar un sac de medalles.
Vaja, vaja, home, i tant, algú se les ha d'endur, vegis tu.
Diu-n'hi-do.
I...
Diu-n'hi-do.
Diu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Diu-n'hi-do, David.
I, David, a banda de fer esport, què fas? Quines són les teves aficions, el teu treball, estudis, què estàs fent ara?
Doncs estic a Sant Rafael i estic estudiant cuina.
Cuina?
Sí.
Ostres, t'agrada la cuina?
M'agrada molt.
Doncs mira, a tu t'agrada la cuina, a mi m'agrada menjar, ja ens podem ajuntar.
I se't dona bé o no, això de la cuina?
Home, em sento una mica novato encara perquè...
Digues-nos un plat que ens podries fer, per exemple, alguna cosa que ja sàpigues fer, que digues això, això em queda la mar de bé.
Los quillas.
Los quillas, ostres, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Juan Luis.
Què?
Parlàvem amb tu abans, et saludàvem.
Què?
Et saludàvem, et deiem bon dia.
Bon dia.
Com està el teu tema?
Amb quin esport, quina és la disciplina que practiques tu?
Jo, Van Vintón.
Van Vintón.
I Serap i ell encara no...
Encara comentàvem al principi que encara està en aquella primera fase, no pot ser?
No, no pensis.
Té un...
Ara per ara és dels que millor nivell tenim al club.
No, no, no.
No es tracta de fer diferenciacions ni molt menys.
No, no, però el que vull dir...
Sí que ell, per exemple, va anar, eh, Juan Luis, el 2008, eh?
Va amastrar a on?
Aquell mundial...
El campionat d'Espanya de Castelló, tu n'acordes?
Sí.
El que passa és que en aquell campionat va ser...
El Bad Vintón és un esport molt minoritari encara, no?
I llavors allí va estar com a exhibició, d'acord?
Clar.
Però bueno, encara així va fer un paper molt bo, eh?
Juan Luis juga força bé al Bad Vintón.
I a més a més té un recorregut encara ampli.
O sigui que tens ganes de continuar, Juan Luis, amb el Bad Vintón, no?
Sí.
I fora d'aquest món esportiu, el que li preguntava també abans al David, tu, quin és el teu estat?
A què estàs fent ara? Estudis, treballes, a què et dediques?
Ara estic en el col·legio, al mismo.
En el col·legio.
I què estàs... en què... en què cursos?
Escola.
Escola Sol.
A l'escola Sol.
Ah, està a l'escola dins de l'escola.
I a banda d'aquest estudi, quines aficions tens?
Què t'agrada fer quan surts de l'escola al Bad Vintón?
A mi, jo, per tal, tinc Facebook...
O sigui, eres un tio tecnològic, eh?
Tot el tema de les redes sociales, internet...
Te gusta.
Pues te tendremos que buscar en el Facebook, a ver si te encontramos.
Serà millor...
Potser m'estic reiterant, però és que...
Vaja, han viatjat més que un servidor i el nivell és força important, eh?
Sí, sí.
Teniu, la veritat és que uns cracs de l'esport.
Escolta, mira, és que fa ja com a...
És que avui, ahir, per exemple, vaig estar en una reunió a Barcelona, de la Federació, no?
I és una notícia que ells encara no ho saben i la donem en primícia.
Ah, doncs, endavant.
Farem el...
Aquest proper any, commemorarem els 20 anys de l'any olímpic famós, no?, de Barcelona 92, eh?
Sí, és veritat.
En aquella època va ser la primera vegada que el nostre club va participar en uns specials
que es van compartir entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Van tenir la ocasió, doncs, de córrer la mateixa pista que havia de Montjuïc,
que havia corregut dos mesos abans el mític Carl Lluís, no?
I això va ser tot un event.
Ara en celebrarem 20 anys d'això aquest any vinent
i Vilanova ja està preparant el 20è aniversari d'aquells jocs que es van fer llavors
i, bueno, i aviat suposo que començarem a rebre instruccions al respecte
i el proper octubre allà hi serem, a les mateixes pistes que fa 20 anys, no?
Doncs, si voleu, nosaltres estarem amb vosaltres donant-vos suport
i explicant als oients, doncs, tot això dels 20 anys d'aquesta commemoració.
Suposo també que hi ha competicions i hi ha participació de la gent de l'escola Sol.
Nois, aquest matí us buscava jo per internet,
intentava documentar-me una mica sobre vosaltres
i he vist que teniu moltes fotos, pensades a internet,
a uns àlbums del Picasso, no sé això si ens ho pot explicar algú,
el Serapi, per exemple?
Ets conscient que hi ha fotos a internet, moltes fotos dels nois?
Ells també ho fan, això és la idea, va sorgir d'un dels companys del club,
que no hi és aquí ara, però, vaja, el que va tenir la llumeneta, no?,
és el Jordi Valero, i, bueno, va dir, escolta,
per què no fem un bloc o una mena de bloc?
Sí.
I, bueno, i aquí va començar, va començar, doncs, a cavilar com fer-lo,
va fer un petit disseny i a partir d'allà ens va ensenyar
els quatre rudiments a la resta i hem anat, doncs, bueno,
actualitzant-lo dia a dia, no?, i allà estan penjades...
Totes les fotos...
Totes les fotos de tots els xavals que estan al club,
tots els entrenadors que hi treballen, cadascuna de les competicions que anem fent,
els calendaris, en fi, tota aquella informació que considerem que és rellevant
per les famílies, els xavals i d'altres interessats.
Animem els oients també a que ho consultin, aquest bloc,
aquestes fotografies, i podrem veure també això el Juan Luis,
que és un noi tecnològic, es podria posar en aquest bloc.
Nagore, David, el tema d'internet, de les xarxes socials, com ho porteu?
Nagore, te gusta el tema d'internet?
Te pones en Facebook i en tots els sitios o no?
No, me meto en internet.
Per buscar coses, no?
Sí.
I tu, David?
Pues yo después voy al 20.
Al 20? Ostres, molt bé, molt bé, molt bé.
Déu-n'hi-do, esteu molt posats ja en el tema de les xarxes socials, també.
Doncs, nois, hem d'anar acabant, en ràdio el temps és el que tenim,
i normalment sols ser poc.
Sí que m'agradaria acabar Serapi abans.
Coneixíem la notícia, doncs, ara fa alguns mesos,
que el 2017, doncs, Tarragona serà seu dels Jocs Olímpics Mediterranis.
És un motiu de satisfacció.
i ja s'havia anunciat fins i tot que hi hauria algun tipus de disciplina d'esport
més destinat a les persones amb discapacitat.
No sé si en sabeu alguna cosa, o si us ho han comunicat,
i en el cas que sí, doncs, si estaríeu disposats a formar-hi part
o a participar-hi d'alguna manera.
Bé, nosaltres estem, doncs, encantadíssims, no?,
que escondi a nosaltres de tenir les portes obertes per poder participar,
ja sigui en el disseny o en col·laborar,
en com organitzem a través de, doncs, bueno,
la federació, per exemple, nostra, no?,
que treballem amb el camp de la discapacitat intel·lectual
i, per suposat, tots ells estaran encantadíssims de xafar pista
fent aquell esport que l'organització ens pugui dir, no?
Jo ens anava a preguntar si es veuen participant en uns Jocs Olímpics,
però és que, clar, molts ja han participat als Special,
que, Déu-n'hi-do, també, vull dir, són força importants.
Mariana, has parlat poc, de fet, ja ho has dit al principi
que volies parlar poc, sí que m'agradaria acabar amb tu, doncs,
això, amb un repte de futur, però no hauria de passar encara,
o què queda encara per fer al món de l'esport
perquè s'integrin més les persones amb discapacitat, què creus tu?
Doncs crec que continuar treballant amb la línia que estem fins ara, no?,
intentant anar picant i trucant a portes
i a veure si aconseguim que, doncs, bueno,
integrar tots aquests granos que tenen ganes de fer esport
com qualsevol altre, no?,
i crec que, bueno, a poc a poc ho anirem aconseguint.
Ho anirem aconseguint i, de fet,
federacions i escoles com la vostra, doncs, treballen per això.
Nois, Nagore, Juan Lluís, David, acabem,
i sí que m'agradaria que acabéssiu animant
a la gent que ens està escoltant,
als oients que ens estan escoltant,
siguin o tinguin alguna discapacitat o no,
a que facin esport.
Nagore, què els hi podem dir?
Amb aquesta gent que els hi costa més,
que facin una miqueta d'esport.
que entrenen molt
i que ganen i que jueguen bé.
Molt bons consells.
David, tu què els hi diries?
Que, amb que tinguin discapacitat,
que ho entenguin i que, si no ho poden intentar,
doncs, que lluitin fins que aconsegueixin.
Molt bé.
Molt bé, que ho torni a intentar.
Juan Lluís, acabem amb tu.
Quin missatge donem?
Doncs que nunca se rinden
y que hagan todo lo posible para poder conseguirlo.
Doncs, nois, no us rendiu.
Feu tot el possible per continuar guanyant medalles,
per continuar explicant-nos-ho.
Ha estat un plaer tenir-vos aquí aquest matí,
de dilluns, a l'Espai Tothom.
Dagore Acebal, el David Fuentes
i el Juan Lluís Gutiérrez,
juntament amb Serapi Colombo i amb Marian Fernández.
Moltíssimes gràcies a tots per venir.
Esteu convidats a Tarragona Ràdio quan vulgueu
i a continuar lluitant, com dieu vosaltres.
Molt bon dia.
Gràcies.
I encara hem el segon bloc d'aquest Espai Tothom,
en aquest dilluns.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic el José Carlos Eiriz.
De fet, ell ens visitava fa alguns mesos al programa
per parlar de la Fundació Privada Onada.
Avui el tenim a l'altra banda del fil telefònic,
com deia, per parlar d'aquests actes del passat dissabte,
del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
alguna iniciativa que han promogut des de Fundalis.
José Carlos, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Director general de Fundalis.
Què és exactament Fundalis, Carlos?
Com ho podríem definir?
Fundalis és una agrupació de tres organitzacions
que treballen aquí al camp de Tarragona.
La Fundació Onada, de Tarragona,
la Fundació Santa Teresa d'Albendrell
i la Fundació Ginac, que està ubicada a l'Alcamp.
Tarragona, Vendrell i Alcamp,
tres entitats que us decidiu agrupar amb aquest...
que decideu no que us agrupeu, de fet, amb Fundalis.
Quins projectes dueu a terme, doncs, a nivell de les tres entitats?
Doncs compartim el coneixement, l'experiència, els nous projectes, la gestió,
intentant aprofitar el coneixement de cadascuna de les entitats i dels seus professionals
per avançar conjuntament en una millor atenció a les persones amb discapacitat
i transformamental de totes les tres comarques.
posem en comú tot tipus de projectes assistencials
de centres ocupacionals, serveis ocupacionals d'inserció, serveis prelaborals,
habitatges, serveis de suport a la llar, centres de lleure,
voluntariat dins de tots aquests centres
i també tota l'àrea molt relacionada amb la creació d'ocupació
amb els serveis d'intermediació laboral
i la creació d'ocupació directament als nostres centres d'espècies de treball
a través de diverses activitats que portem a terme
per desenvolupar la capacitat, per una banda,
i per una altra banda la professió de moltes persones que treballem amb nosaltres.
Aquí a la ciutat de Tarragona, aquest divendres i dissabte,
dies 2 i 3 de desembre, doncs s'han dut a terme diversos actes,
una tarda cultural, també la lectura d'algun manifest.
Vosaltres, de fet, també heu impulsat propostes, iniciatives
de cara a aquest Dia Internacional de la Discapacitat, no, José Carlos?
Sí, hem col·laborat amb la resta d'entitats a treballar sobre aquest dia
i el que passa que ens ha coincidit que des de fa temps teníem previst
per aquest divendres també una trobada de totes les persones
del centre ocupacional i les seves famílies
i això ho vam fer divendres a la tarda, a la tarda de nit,
al Tincladó 2 del moll de Tarragona.
I, bé, va ser un èxit important de participació de les persones,
de les seves famílies i de posar en comú el projecte
que des de fa temps estem portant a terme,
de fer que les persones del centre ocupacional
tinguin una vida cada vegada més activa,
m'agradaria que més puguin optar i decidir sobre el seu propi futur,
sobre les coses que els agraden fer i podeu-les fer, no?
I en aquest sentit és fonamental el paper, com dèiem,
de les persones que esteu donant suport i recolzant aquestes iniciatives,
però també el paper fonamental és la família, no?
Com tu deies, la família pot ser un dels eixos fonamentals i importants
perquè aquestes persones assoleixin tots aquests objectius que ens comentaves?
Evidentment, la família és l'entorn més proper,
els pares i germans són les persones que millor coneixen,
les persones amb discapacitat,
i les persones que de primera mà poden fer millor
la tasca de suport que aquestes persones puguin necessitar.
El treball de les nostres entitats amb les famílies és fonamental,
és fonamental perquè treballant conjuntament
podem aconseguir resultats molt més significatius.
I encara, malauradament, suposo que veiem famílies
que continuen pensant o promovent, en certa manera,
la no acceptació de la discapacitat dintre de l'entorn familiar.
Bé, hi ha famílies que els costa...
També treballeu per això, m'imagino, no?
Que els costa acceptar aquesta realitat,
però tard o d'hora tots ho hem d'acceptar
i hem de treballar per millorar precisament
les capacitats de les persones i les possibilitats
per tal que puguin desenvolupar-se com qualsevol de nosaltres.
El treball conjunt és un dels reptes importants
per tal que la persona amb discapacitat estigui menys protegida,
pugui tenir els suports que necessita,
però no més dels que necessita,
perquè sovint el que ha passat,
malauradament, a la nostra societat
és que s'ha decidit massa per a aquestes persones.
No se'ls ha deixat desenvolupar-se com a individus,
com a persones,
i amb la voluntat de protegir-los
doncs s'ha creat al seu voltant
tota una situació que no ha permès el seu desenvolupament.
José Carlos, potser molts oients
possiblement hagin vist aquests dies pel carrer
que la gent duia a la seva solapa, a la seva camisa,
un llaç de color taronja.
N'havíem vist de diversos colors
pel tema de la sida, del càncer.
Aquest llaç taronja, d'on surt aquesta iniciativa?
És vostre o...?
Aquest llaç taronja és una iniciativa
de la Fundació Onada
que fa pràcticament cinc anys
el va començar a impulsar
i l'han donat a totes les persones
que estan relacionades d'alguna manera
amb la nostra entitat.
De fet, nosaltres el portem, eh, també?
Molt bé.
Com un símbol de participació,
de comprensió de la realitat d'aquestes persones
i de voluntat de posar cadascú
el seu gra de sorda
per fer que la vida d'aquestes persones
sigui més normalitzada
i al final siguin persones més felices.
Seria aquesta la reivindicació màxima
per aquest dia de les persones amb discapacitat?
Jo crec que la reivindicació aquest any
i en aquest entorn de crisi que tots patim
i també d'una forma significativa
les persones amb discapacitat
que han incrementat de forma increïble
el porcentatge de persones amb discapacitat
que estan a l'atur d'aquesta crisi
i que estan en procés de recerca de feina
i no en troben
i molts d'ells ja no tenen ni tan sols l'atur.
I altres persones que necessiten serveis assistencials
i que, malauradament, les places s'han congelat, no?
Llavors, la reivindicació és que
hem de continuar avançant
en poder donar i aportar
recursos que necessita aquest col·lectiu
que potser hi ha despeses
de les nostres administracions
o en altres temes que no són tan prioritaris
però l'atenció a les persones amb discapacitat
i donar-los oportunitats
perquè puguin tenir igualtat d'oportunitats
amb la resta de persones
ha de ser un dels aspectes
per als que continuem lluitant
i que no deixem que els nostres representants polítics
puguin fer detallades importants en aquest sentit.
José Carlos Heriz, director general de Fundalis
agrair-te la predisposició, com sempre
a participar del programa Tothom
moltíssimes gràcies
endavant amb aquests objectius que ens has comentat
estarem pendent també de la feina ben feta de Fundalis
moltíssimes gràcies, José Carlos
moltíssimes gràcies a vosaltres
molt bon dia
de les nostres activitats
i de les nostres reivindicacions
molt bé, gràcies, bon dia
bon dia
Doncs d'aquesta manera hem consumit avui els minuts
que dediquem cada dilluns a l'espai Tothom
a la sintonia de Tarragona Ràdio
el 96.7 de la freqüència modulada
i també una salutació si ens escolteu
des de la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
o a banda d'escoltar la ràdio en directe
podeu recuperar tots els programes anteriors
d'aquest mateix espai
La setmana que ve hi tornarem
passat aquest pont llarg
aquest aqueducte per a molts
ens tornarem a retrobar el proper dilluns
que passeu una molt bona setmana
que gaudiu molt si teniu algun dia de descans
i tornarem el proper dilluns
Ma aldum-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam
Fins demà!