Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
David Serra, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Els nostres experts en cinema que cada setmana ens visiten
per repassar la cartellera cinematogràfica,
però ho dèiem, ara estem regalant aquestes entrades pel REC
i és que tenim el Festival de Cinema de Tarragona
que comença aquest divendres mateix.
Una setmana llarga per endavant
per poder veure moltes estrenes aquí, a la ciutat de Tarragona.
Doncs jo diria la veritat, sóc sincer.
Aquesta setmana tinc por de no donar l'abast
en tot el que tenim aquí.
Bé, és que clar, el Festival REC ja obliga per si mateix,
és una mena de festival que jo l'he viscut molt a prop
i felicitats aquí a la Llave i a Estia Porto
i a tot el seu equip, meravellós,
vull sincerament arribar a aquesta data de festival,
o sigui, l'onzeava d'edició...
Onzena edició.
Onzena edició del festival.
Onzena edició per un festival és a una majoria d'edat interessant.
Jo suposo que l'ho has entrevistat
i heu parlat prou de la importància que té,
però no necessita per Tarragona
tindre un festival d'aquestes característiques.
El més important és la participació de la gent,
perquè un festival, si no hi ha gent a anar al cinema,
si no hi ha gent participant de les activitats,
que no tot és cinema, sinó són pel·lícules,
són documentals, són curtmetratges...
I jo ja ho vaig dir en altres edicions,
el Festival Rec ha superat el tema dels curs
per convertir-se en un festival d'òperes primes,
que això és molt important,
perquè estem parlant d'obres inaugurals
a la carrera d'un futur director.
I a més s'han descobert pel·lícules extraordinàries,
autors que després han demostrat
que han donat continuïtat
i han sigut molt interessants
i s'ha estrenat al Festival Rec.
O sigui, hi ha moltes coses que podríem parlar
de la història d'aquest festival.
I jo crec que Tarragona és obligat,
té que viure aquest festival
amb tota l'alegria
que representa
tindre una vena audiovisual
de primera categoria.
Una coseta més,
abans d'entrar en matèria,
avui s'estrena,
jo no podré estar-hi per qüestions laborals,
no podré anar a la inauguració
a enguany del Rec,
amb una pel·lícula molt interessant,
després hi ha tot un tema
de pel·lícules experimentals,
que segurament ahir sí que hi podré anar-hi.
La quantitat de gèneres
que té el festival
és el que li fa interessant.
És a dir,
que ningú s'esperi
pel·lícules habituals
dels que podem criticar,
blockbusters,
pel·lícules habituals
del que podem criticar
cada setmana
en aquesta cartellera.
Són pel·lícules de descobriment,
pel·lícules arriscades,
que menys que una òpera Prima
tingui aquest sentit de risc.
Jo,
aquesta primera ocasió
per parlar-ne,
i espero tindre alguna més
durant la setmana vinent,
és convidar tothom
que vagi a veure,
que disfruti,
que es faci la cartellera,
que hi ha pel·lícules molt interessants,
que ara parlarem amb el Juanjo i jo,
que són pel·lícules de nivell,
algunes més espectaculars
que d'altres,
però que la ciutat
ha de viure
el que se li ofereix.
I ho faig sincerament.
Jo penso que mai,
o sigui,
la gent que assisteix
als seminaris,
que vagi a descobrir
nous gèneres,
doncs es portarà
una cosa molt important
al cor,
que és la passió
per un gènere
que és l'audiovisual
que ara està a tot arreu
i que dóna molta vidilla,
per cert.
Doncs ja ho sabeu,
el Festival Rec,
des d'avui fins al dia 7 de maig
a la ciutat de Tarragona,
el Festival Internacional
de Cinema de Tarragona.
Després anem a obrir
els telèfons,
que tenim encara
un parell d'entrades
dobles més
per regalar-los,
però com dèiem,
els divendres
sempre ens agrada
repassar la cartellera cinematogràfica,
les estrenes
per anar a veure
aquest cap de setmana
i n'hi ha algunes,
si més no interessants
aquesta setmana.
No sé per on
no sé que comenceu,
però on vols començar?
Avui deixo al Juanjo
que sigui...
Jo crec que podríem
empezar por Thor.
Thor, vinga.
A ver,
és una pel·lícula,
sí?
Sí, sí, sí.
Posem el tràiler?
Vinga, va,
escoltarem com sona.
Nos informan
de una serie
de perturbaciones.
Señor,
lo hemos encontrado.
Los testigos hablan
de un ándelo
que llegaba hasta...
Jane,
creo que deberías ver esto.
¿Se encuentra bien?
¿Te atreves a amenazar
a Thor
con un arma tan ridícula?
¿Qué?
Me estaba acojonando.
¿De dónde has salido?
¿Nombre?
¿Ha dicho que era...
Thor?
Para ser un indigente
chiflado
está bastante...
potente.
¿Cómo te metiste
en esa nube?
¿Y cómo puedes
haberte comido
una caja de galletas
rellenas
y seguir con tanta hambre?
Me gusta esta bebida.
¡Otra!
Esto va al Facebook,
sonríe.
Para tus antepasados
era magia.
Tú lo llamas ciencia.
En el mundo del que vengo,
las dos son lo mismo.
¿Pero quién eres en realidad?
Es una part del Trevor
de Thor,
así son
aquesta pel·lícula.
¿Qué, Juanjo?
¿Es la estrena
de la semana,
crees,
ambas dos?
A ver,
en principio sí.
Yo quería decir
que es una...
Cuando la había anunciada
dije,
vale,
otro truño
que ahora la Marvel
le ha dado por producir
sus películas
de superhéroes
que todo el mundo
creíamos que lo iban a hacer mejor
y lo hacen bastante
peor que otras.
Hulk,
Iron Man,
que le ha gustado a la gente,
a mí no me ha gustado
ni la 1 ni la 2,
pero de repente
me encuentro
con esta película
que además
se basa un poco
en la primera vez
que Thor va
a la Tierra y tal
pero lo más interesante
que veo es que está dirigida
por Kenneth Branagh,
¿vale?
que es el actor
que todos conocemos
de las películas
de Shakespeare
pero también director
de las películas
de Shakespeare.
Entonces,
bueno,
eso lo convierte
en una película interesante
de a ver qué tal actúan,
aparte de la historia
que seguramente será espectacular
y con efectos especiales,
a ver cómo actúan,
cuál es el conflicto
entre el padre y el hijo,
que Thor tiene un conflicto
con su padre
porque Thor es una especie
de semidiós engreído.
de la literatura nórdica,
sí,
de las legendas nórdicas.
Provoca una guerra
y entonces su padre
lo expulsa
y lo manda a Esboga
a Nueva York
o algo de esto.
Es normal.
Que también
una película
de Hércules
en Nueva York.
Y bueno,
me parece interesante
por el hecho
de ser,
digamos,
no tonto,
entre comillas,
de lo más así
simplón
de un cómic
o de...
Es que simplón
no es la palabra,
digamos,
juvenil, infantil,
pero a través
de la visión
de un actor
y un director
que ha demostrado
ser muy serio
y muy bueno,
pues eso,
ver esta película
de cómic
a través de los ojos
de este director.
Me parece interesante
y además creo que
por lo que he visto
del tráiler
puede ser graciosa incluso.
Mira,
yo aquí,
participant una mica
de lo que comentaba
Juanjo,
yo aniría
cap a la part
de la banda del cómic.
O sea,
yo soy una persona
que he nascut
en plena generación
Marvel,
que he crescut
en los seus cómics,
que soy un
admirador fidel
del seu creador,
el seu pare putatiu
que es el Stan Lee,
que es el creador
de...
Bueno,
es el que ha estat
darrere
de tota aquesta
humanització
del gènere
dels superherois,
de l'Spiderman,
de la Patrulla X,
que va saber
donar-li una empenta
humanitzant
aquests personatges
i fins i tot
convertir-los
en éssers divís
i ser part
de la mitologia
moderna.
Thor era
un dels meus
favorits.
He de dir que
jo era un amant
dels Sinumanos,
de l'Spiderman,
però els còmics
de Thor
eren especialment
atractius
perquè tenien
un punt
d'imaginació,
a més,
el seu dibuixant,
ara no em ve el nom,
em fa molta ràbia,
perquè m'agradaria
trobar-me ràpidament
quin era el dibuixant
dels primers còmics
del Thor.
Era probablement
el còmic
més
amb uns dibuixos
molt sofisticats
i a la vegada
amb unes històries
molt surrealistes
i molt potents
des del punt
de l'imaginari.
Quan vaig sentir,
me va passar el mateix,
vaig tindre por
que portar Thor
amb l'avantatge
que ara volen crear
tota la saga
dels Vengadors
i hem de recordar
que els Vengadors
Thor formarà part
d'aquesta èlit
que es muntarà
ara,
vindrà a Capital Amèrica,
o sigui,
és el que deia Juanjo,
la franquicia Marvel
i de fer còmics també
han trobat un caudal
molt interessant
que no sempre
ho han sapigut
dur a terme
des d'un punt de vista
atractiu
des del punt de vista
dels guions,
de les històries,
des del punt de vista
d'espectacularització,
són molt espectaculars
les pel·lícules
i el problema
o el que
els amants del bon cinema
o els amants del còmic
trobem a faltar
és a vegades
una mica més
de capacitat
d'apurar
les creacions
d'aquests personatges
per un públic
més adult.
Hi ha massa
caiguda lliure
amb l'adolescent.
O sigui,
els que hem sigut
lectors d'aquests còmics
tenim una edat.
I clar,
ens sap molt greu
poder veure
que personatges
tan potents
des del punt de vista
del cinema espectacular
a vegades
cauen
en un humor
molt gratuït
i això és a mi
el que em feia por
fins que vaig saber
que estava el Krell
de Branagh
darrere d'aquesta pel·lícula.
Vull dir que
ens convida a confiar.
D'entrada
ens convida a confiar
amb el personatge.
Sí,
perquè de totes maneres
el que em fa
una mica de por
és que s'ha insistit
molt en el Shakespeare
en el tema
que és
la mitologia
nòrdica
portada a Shakespeare
a través de Hollywood.
Això ja em fa por.
Em fa por
perquè és la tendència
a banalitzar
i moltes vegades
els efectes especials
es mengen
els millors efectes especials
que són
les bones històries
ben escrites
i ben desenvolupades.
No és una de les
recomanacions de la setmana
que és
Thor.
Hi ha curiosidades.
Per exemple?
Bueno,
aparte de
que
és
a veure com se llama
el protagonista.
Sí,
el Chris Hemsworth.
Bueno,
aparte que aparecen
Natalie Portman
i Anthony Hopkins
que això sempre
és una bona senyal.
Bueno,
Anthony Hopkins
no és tan bona senyal
perquè últimament
està fent bastant basura
però
si no me equivoco
el protagonista
és novio
del Zapataki.
Sí,
sí,
és cert,
és cert.
Aquesta és la part
de safarets
que també
ho diem a ti
perquè és important.
I això em serveix
a més a més
per lligar pel·lícules
perquè
el Zapataki
és una de les protagonistes
de Fas en Furios,
la cinquena part
d'aquesta pel·lícola.
Què tal?
Què tal aquesta pel·lícola?
Juanjo,
comença tu
i m'ha xacat jo.
És la quinta entrega
d'una saga
de carreras de...
Bueno,
no és de carreras de cotxes,
de competicions,
carreras robatoris...
Siempre entran els cotxes entremedio
però està el tema
de los robos,
carreras ilegales
i tal...
Bueno,
en esta ocasió
vuelve a aparecer
en pantalla
Vin Diesel,
un actor
muy infravalorable.
A mí me encanta.
A mí también.
Es con una especie
de...
Yo qué sé,
de tocino adorable.
Pero me encanta.
Además,
ha demostrado
ser muy buen actor
solo en una película.
Ha hecho muchas películas
y ha demostrado
ser buen actor en una.
Declaradme culpable.
Sí.
Bueno,
el caso es que
esta vez la produce él
y como la produce él
ha decidido
que él también sale.
Me parece perfecto.
Muy legítim,
muy legítim.
Si tú pones pasta,
te sacas un sueldo
porque se pagará
a sí mismo sueldo
y aparte,
bueno,
ayudas a que tengamos audiencia.
Yo no creo
que la película
vaya más así.
Bueno,
es una película
muy simplona,
seguramente muy
tonta y tal.
A molta testosterona.
Lo que no significa
que esté mal hecha
en absoluto.
posiblemente sea
una genialidad
en cuanto a dirección
y tal,
pero vamos,
a mí personalmente
no me interesa nada.
Bueno,
surt también,
que no me recordaba
tampoco el nombre,
que es La Roca,
pero tengo un otro nombre,
ahora se dice
Don Johnson.
¿Qué tenemos?
A ver,
no nos enganyemos,
lo hemos dicho muy claramente,
Juanjo ha dicho,
es un entretenimiento,
es una película
de persecuciones,
yo he visto el tráiler,
es francamente espectacular,
y hay también
la curiosidad
de que son actors
que se doblan
muy poco.
O sea,
ellos mismos
con el su contrato
tienen que
la parte del doblaje
tiene que estar
muy limitada
desde el punto de vista
que aquel 10%
que no pueden assumir
gairebé
el 90%
de las escenas
de acción
las interpreten
ellos mismos.
son tipos durs.
Amb això
ja ho deixem aquí
i és una película
per disfrutar,
jo ho he dit abans,
no sé si m'he sentit
testosterona a tope.
Aparte d'això,
cinematogràficament
és un entreteniment.
Ja està.
Per anar a passar
un estorn al cinema.
Una altra
de les pel·lícules
que hi ha
aquesta setmana
és una
que està basada
en un llibre
de fet
en un dels
escriptors
japonesos
que en els últims anys
més ha triomfat
amb les seves noveles.
És Haruki Murakami
amb el llibre
Tokyo Blues
i ara
arriba
a la gran pantalla.
Què us sembla?
Ja n'hem parlat
moltes vegades
d'adaptacions.
Jo ja he citat el llibre.
Estàs alejo, David.
Sí,
jo ja he citat el llibre.
Jo ho sabíem.
A veure,
el Tokyo Blues
és una pel·lícula
que encara no he pogut veure.
M'hauria agradat
vindre aquí
amb els deures fets,
però moltes vegades
és impossible.
Però sí,
tinc llegit el llibre
i el llibre
és fascinant
des del punt de vista
del retrat que fa.
El que em fa
una mica de por
és que tenim
la tendència
a divinitzar molt
tot el que ve
des del món oriental.
I moltes vegades,
doncs, bueno,
a veure,
directors com
Wong Kar Wai
no són tots.
No tots els directors
orientals.
I això és una cosa
que tinc la gesso
molt a pressa
perquè el Festival
de Sitges
durant molts anys
ha sigut
la finestra d'entrada
d'un cinema oriental
molt interessant
però a la vegada
també molt pesat
i molt reiteratiu.
Què treu?
Bueno,
és un director autòcton
que agafa aquesta història
que diu que, bueno,
Murakami per ell
és gairebé déu
i que l'ha construït
des del respecte
a l'obra escrita.
Aquí el tema
està en què
les persones
que coneixem
l'obra literària
l'anirem a veure
amb un ull molt crític
perquè, clar,
la novel·la és densa,
parla precisament
del món de les passions
des d'un punt de vista
gairebé surrealista
perquè Murakami
té aquest punt
que a vegades
és com si l'hagi arribat
a comparar
una miqueta
a un Borges
al, bueno,
per dir-ho d'una manera,
o un, sí, sí,
a un Borges oriental
però en un sentit
de la modernitat
molt imprès
cuida molt el tema
del sonor,
de la banda sonora,
de les sensacions.
És un escriptor
molt hiperestèsic
de sensacions
de portar.
Ho farà o no
ho farà bé
aquesta pel·lícula?
És com una aposta
interessant
però hi ha hagut
algunes crítiques
que diuen
que potser
és un apropament
massa fidel
a la lletra
però massa distància
cap a l'espírit.
Això és el que han dit
les veus
que han pogut
tindre la fortuna
o no
de veure la pel·lícula.
Jo faig eco,
però sempre dic el mateix,
aquesta setmana
que haurà,
intentaré trobar el juradet
per estimació
a l'autor literari
i veurem si descobrim
un bon director
o un intent
ben intencionat
sobre una obra
potent.
Ah, diré una cosa
molt ràpida.
A vegades
les obres literàries
de molt de pes
i amb molta substància
són males conselleres
per una pel·lícula.
Les bones obres literàries
pesen molt.
A vegades és millor
agafar
best-seller
o la novel·la
petita
per fer una gran pel·lícula.
Això és una cosa
que l'experiència
també té la donada.
La crítica
que s'està dic
d'aquesta pel·lícula
és que quizá
la novel·la
el director
no s'ha d'acord
però quizá
la novel·la
era inadaptable.
A vegades
pot passar això.
A vegades pot passar
que una novel·la
sigui molt difícil
d'adaptar-la al cinema.
A veure,
aquesta pel·lícula
jo d'entrada
com si hagués
hagut de fer
la part meva
més ànica
de guió
doncs hagués agafat
l'anècdota
de la història
dels personatges
i segurament
m'hagués quedat
amb una petita part
de la novel·la
no tota la novel·la.
Això és el que jo
hagués fet.
El problema
és que no he vist
la pel·lícula
i no sé exactament
el que ha agafat
o el que ens ha agafat
o ha traspoat
de l'espirit
de la novel·la
de Murakami.
En tot cas
si us animeu
a anar-lo a veure
Tokyo Bus
una altra
de les estrenes
de la setmana.
Per cert
que tenim dues entres
encara per regalar-vos
si algú s'anima
a trucar
el 977-24-47-67
977-24-47-67
que encara tenim
un parell d'entrades dobles
per a aquells
que vulgueu
anar al cinema
en aquest cas
el proper dilluns
a l'antiga audiència
a veure una de les pel·lícules
que es projecten
en el marc del REC
al Festival Internacional
de Cinema
de Tarragona
tenim els telèfons oberts
el 977-24-47-67
Alguna pel·lícula més
que puguem destacar
d'aquesta setmana?
Què creieu?
Bé, hi ha dos pel·lícules
una que a Juanjo
li faria molta gràcia
que la fan a la sala 8 i mig
suposo que han parlat d'ella
avui no n'hem parlat
a la sala 8 i mig
sembla que fan
la pel·lícula Bebès
un documental tot
de bebès
de tot el món
de Navíbia
Japón
Mongòlia
Califòrnia
i que em va fer
molta gràcia
perquè
a banda que té
uns patrocinadors
com són Johnson Baby
Hero Baby
jo vaig veure el trailer
i em va sortir
la vena aquesta
de l'amant dels vídeos
de Youtube
que com veus uns petits
doncs no podem deixar
de somriure
som així
no podem evitar
llavors aquesta pel·lícula
que diu
tot el món
que era a los bebès
jo no sabia
si l'anaven a estrenar o no
vaig veure el trailer
fa molts mesos
endarrere
i em va semblar interessant
aquest seguiment
que s'ha fet
d'una
quatre nens
d'arreu del lloc
i he vist
i he vist aquí a Tarragona
la cartellera
se m'ha escapat veure
que la feia
a la sala 8 i mig
jo me penso
que a molta gent
li fa la gràcia
o sigui
pot ser interessant
a mi em fa gràcia
ho confesso
perquè les imatges
que vaig veure
em van deixar
el somriure
aquí
enclastat al rostre
i no me l'he pogut
arrencar
bueno
fins que no veig la pel·lícula
no me la troaré
tenim una trucada
el 977-24-4767
hola bon dia
hola
el teu nom
Delfina Hernández
Delfina què tal
molt bé
sí
alguna de les pel·lícules
que hem parlat
tenim ara d'anar-la a veure
o què
bueno
és que
la de los bebés
sí
he visto un trocito
por la tele
y me parece que tiene que estar muy bien
aquest et fa gràcia
aquesta pel·lícula
sí
molt bé
doncs podres anar a veure aquesta
si vols
i podràs anar
dilluns a les 8 del vespre
a l'antiga audiència
a veure aquesta pel·lícula
que es projecta
en el futur
en el marc del REC
allà mateix
podràs anar a buscar
les entrades
al mateix dia
sí
vale gràcies
que vagi bé
adeu
molt bé
doncs ja tenim
un altre
dues entrades
per tant bé bé
és una altra
de les propostes
de la setmana
ens queden uns minutets
encara
per si volem
recomanar
a alguna altra
si n'heu vist
a alguna altra
aquests últims dies
i la voleu veure
què Juanjo
a veure
lo que voy a recomendar
és un poc difícil
no, no
és una serie
és una serie
és una serie
és una serie
és que encara
no està traducida
no la han traído
a les televisions
de España
i està en ingles
entonces
por lo tanto
hay que descargarla
en parte
de forma ilegal
però és que
a veure
és una serie
que no hi ha que perdre
és
Canció de hielo i fuego
és una novela
que llevo dos anys
leyéndome
les noveles
llevan
cuatro
de unas 900 páginas
cada una
és medieval
és
fantástica
és
té un guió
i una historia
maravillosa
profundíssima
conoces a los personajes
hasta que
te haces amigo
los odias
i posibilitament
al mismo personaje
quererlo i odiarlo
és una serie
que recomiendo
la gente
que se quiera esperar
que se espera
que la traduzcan
i tal
tendrà el inconveniente
de que la estaran
viendo traducida
és veritat
Juego de tronos
em sembla
que es titulada
està basada
en las novelas
de Canció de hielo i fuego
Canció de hielo i fuego
i dius que ja són
quatre bobons
la novela
però episodios
llevan dos
dos
és la serie
más cara de la historia
ostres
de la HBO
i el protagonista
és
bueno
protagonista
en realia
és una novela
en la que no hi
protagonistas
què más puedo decir
estan
no sé
en què canal
van a poner
en espanyol
és l'aposta
del canal digital
d'enguany
o sigui
serà directament
és la gran estrena
el canal plus
i comença ja
o sigui
és imminent
perquè res
és el que deia el Juanjo
és una sèrie
que ha despertat
una expectativa brutal
jo tinc una recomanació
expressa
de Juanjo
d'aquests llibres
i ell me conegui
perfectament
i sap que cauré
a quatre potes
perquè sóc un amant
del gènere
de Tolkien
i companyia
i ell m'ha confessat
que inclús
l'ha arribat
molt més lluny
aquestes novel·les
que el mateix
El Senyor dels Anells
sí, sí
està molt por encima
i jo participaré
jo sóc un reverenciu
al creador
de El Senyor dels Anells
a Tolkien
però jo sóc molt obert
i cauré directament
perquè penso
tothom ho ha parlat molt bé
a mi és una persona
que encara estaria
i l'està escrivint
i és un personatge fascinant
vaig veure un documental
que parlàvem precisament
de tot el procés creatiu
i em va semblar extraordinari
quin nom tindrà aquí
la sèrie
dieu
Juego de Tronos
Juego de Tronos
és que la sèrie
o sea
las novel·las
son canción de hilo y fuego
y cada capítulo
tiene un nombre
el primer capítulo
digamos
es Juego de Tronos
que es la primera temporada
de la sèrie
molt bé
doncs una recomanació
que també està bé
que a vegades
recomanem sèries
d'aquestes grans produccions
que també són molt interessants
de poder veure
i una altra recomanació
digues
espera
quiero apuntar
que es para mayores
de 18 años
és muy dura
muy dura
sí
sí sí
vale vale
no porque
el sexo ya no lo tomo
como algo duro
y tal
porque es algo
que ya se da en todas partes
de violencia
física y psicológica
como las historias de Shakespeare
que dèiem abans
que en realitat tenen
no vull
deixar de dir
una cosa
hi ha una pel·lícula
que no hem parlat d'ella
i és important
perquè és del Montxo Armendari
ràpidament
no tengas miedo
també és una estrena
jo pensava que no la estrenaven
de fet
i rebusca'm la cartera
que a vegades
és ben complicat
doncs tenim una pel·lícula
de que és la tornada
del navarrés
Montxo Armendari
que és un director
de silencio roto
és un director
molt veterà
que sempre m'han agradat
molt les seves pel·lícules
pel sentit del risc
i sobretot
perquè penso
que és un director
d'actors formidable
a més
veu-me'n roda
Lluís Omar
exactament
i una pel·lícula
molt dura
on
bueno
parla precisament
de la violència
de la por
de les parelles
no he vist la pel·lícula
per això parlo
de oídas
però el fet
de tindre aquesta pel·lícula
en les nostres cartereres
és recomanació
obligada
per tant
no tengas miedo
no tengas miedo
a Montxo Armendari
aquesta pel·lícula
rodada
com dèiem
a Pampona
i que narra la història
de Sílvia
una jove marcada
pels abusos sexuals
petits
durant la seva infància
el tema ja és
dur
i protagonitzada
com dèiem
per Beben Roja
Lluís Omar
i per la Mitchell
Janer
molt bé
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i el rec
no ens avorrirem
perquè mireu
aquest cap de setmana
comença el rec
comença el Tarragona
de tapes
podrem anar a fer unes tapes
i després anar a veure
a les pel·lícules
la setmana que ve
ens comença
el
el
Tarragona
Viva
aquest cap de setmana
tenim la Fira d'Abril
a Bona Vista
vaja
que no ens avorrirem
en absolut
i a més a més
totes aquestes estrenes
cinematogràfiques
a mi això em fa molta ràbia
perquè clar
de cop i volta
tenim a Tarragona
tantes coses
que no sabem on anar
no es podia espaiar
això
és una petita crítica
que faig jo
perquè jo mateix
que soc un
bueno
jo és que ara ens anirem
de tapes
directament per inaugurar-ho
però no podíem espaiar
o com ho fem complementari
per què no fem
una barreja
interessant
totes aquestes actividades
tendrían que ser
tot l'any
que cada fin de setmana
tengas opció
de fer alguna cosa
sí senyor
el festival
quizá no
però sí que
hi poden haver
sales
en Tarragona
en les que se predicta
pel·lícula
en la ciutat
jo aquí
dic una cosa
és que Tarragona
té que
eclosionar
jo que penso
que estem eclosionant
des de fa molts anys
des que vaig començar
a la ràdio
hi ha una eclosió
permanent
però no ho acabem de fer
jo penso que ara mateix
doncs amb aquesta
experiència que vivirem
aquesta setmana
tots plegats
hauríem de fer una reflexió
per veure com podem
distribuir tot això
perquè és el que deies tu
és que són moltes coses
però ben espaiades
o ben conjuntades
dia a dia
vivint això
ostres benvingut sigui
doncs sentim unes setmanes
per endavant
força intenses
Juanco David
moltíssimes gràcies
que vagi bé la setmana
i ens tornem a trobar
divendres vinent
que vagi bé
bon cinema a tothom
adeu-siau