moment de Tartúbia, de debat
al matí de Tarragona Ràdio, com cada dia
obrim la Tartúbia, avui és dimarts
dia 13 de desembre, ens acompanyen avui Jordi
Jaria, professor de Dret Constitucional
de la Rovira i Virgili, Jordi, bon dia
també Francesc Domènec, periodista i professor
de comunicació també de la universitat
bon dia, i Rafel Muñoz
d'inspector d'ensenyament, bon dia, Rafel
avui, si us sembla que podem començar parlant
ahir ens visitava l'alcalde Josep Fèvix
Ballesteros, fèiem balanç d'aquests primers sis
mesos al capdavant de l'Ajuntament
de Tarragona, del seu segon mandat
entre altres coses, parlàvem dels
pressupostos d'aquest proper any, on espera
aprovar-los en la unitat de totes
les forces polítiques, i parlava
que, tot i estar en minoria
s'entès raonablement bé
amb la resta de partits polítics, i que
vaja, no hi ha hagut una excessiva crispació
política en aquests sis primers mesos
d'activitat política
no sé quin balanç en feu
d'aquests primers sis mesos de
l'alcalde Ballesteros
Jordi?
que no hi ha hagut crispació és veritat
una altra cosa és perquè no la hi ha
jo tinc la impressió que
no hi ha crispació perquè
no es fa massa res
és a dir, jo tinc la impressió que
la ciutat
probablement
en part degut a la situació de crisi global
però també en part a una
a una manca de definició política
doncs es veu
jo diria que
amb bona part aturada
i per tant
jo tinc la impressió que
hi ha un ambient de tranquil·litat
que en una altra situació
podria ser bo
però que en aquest cas
em fa l'efecte que és un símptoma
de
diguem-ne més aviat d'inactivitat
que d'altra cosa
no pas de consens
En Rafael?
Bueno, jo no sé si
em percucio d'això amb el Jordi
hem de tenir també present
que entre aquests sis mesos
hi ha hagut també
unes eleccions
a l'estat espanyol
que d'alguna manera
com que les campanyes electorals
van marcar molt la vida ciutadana
doncs també hi ha hagut
aquest impàs
la situació és crítica
crítica de crisi
i per tant
és que no sé
si pot haver alguna altra
situació
en el consistori
que no sigui
la d'intent del consens
ara també és veritat
que en aquests sis mesos
doncs de moment
hem vist poca cosa
ara veurem
com vinguen els pressupostos
del 2012
veurem les retallades
que es puguin fer
ara veurem
en quina alçada
estan els diferents grups
que l'Ajuntament de Tarragona
però ara per ara
sí que hi ha hagut tranquil·litat
i bones maneres
això també s'agraeix a la política
Francesc?
Sí, en essència
ja està dit
més o menys tot
pel que fa a l'àmbit general
aquesta situació
de crisi
sumada a la debilitat
del govern
pel fet que aritmèticament
està en minoria
suposo que fa que hi hagi
poca capacitat d'iniciativa
per part del govern
i en el cas
hi és
és un procés
molt més lent
del que no és
quan es té una majoria clara
perquè s'ha de negociar tot
i el que potser
el que no sabem
és que
quan hi ha crisi
i a més a més
hi ha dificultats
per tirar les coses endavant
és el moment
de la política
en majúscules
és a dir
quina feina hi ha
els despatxos
els passadissos
que estan parlant
entre els grups
més enllà
estrictament del pressupost
i suposo que cal
esperar justament
el pressupost
per saber
quines són
les grans línies
d'actuació
d'aquest govern
en definitiva
quines prioritats
i sobre quina base
d'acord
s'hauran establert
aquestes prioritats
per tirar endavant
durant el 2012
que tot apunta
que almenys
a l'administració
serà un any
extremadament difícil
Potser serà
la primera gran prova
de foc
aquests pressupostos
del 2012
per veure això
com diu el Francesc
cap on aniran
les línies del govern
Home ho han de ser
de fet
el document de pressupostos
d'alguna manera
el que estableix
és la política
d'espesa
per l'any fiscal
i per tant
determina
quines són
les prioritats
d'un determinat
equip de govern
en el sentit
que ensenya
en què es pensen
gastar els diners
a banda de com
es pensen
ingressar
jo crec que sí
que els pressupostos
són probablement
i més en una administració
municipal
el document
polític
més dens
i més important
de la temporada
per dir-ho d'alguna manera
en el sentit
que ens explicaran
quines són
les línies polítiques
que pensa ser
el govern municipal
perquè ens diran
on el govern municipal
es pensa gastar els diners
creieu que hi haurà unitat
o aquesta unitat
que demana l'alcalde
de totes les forces
hi hauria d'haver
aquesta unitat
perquè
no estem
amb uns pressupostos
ordinaris
d'altres èpoques
de la vida municipal
estem amb uns pressupostos
totalment restrictius
són totes les administracions
públiques
però les municipals
especialment
en aquest tema
ara no recordo
quina és la quantitat
d'ingressos
que deixarà de per ser
l'Ajuntament de Tarragona
per al voltant
dels 12 milions
d'euros
per tant
amb uns pressupostos
restrictius
si al damunt
els nostres polítics
no són capaços
de posar-se d'acord
malament pel consistori
i malament per la ciutadania
sobretot malament
per la ciutadania
jo crec que en època
de crisi
el que un espera
dels seus dirigents polítics
és que com a mínim
facin els esforços
necessaris
per arribar
com a mínim
al consens
a les discrepàncies
que hi puguin haver
que n'hi hauran segurament
de ben cert
jo no sé
si la paraula
unanimitat
és la paraula
més adequada
però com a mínim
que hi hagi consens
hi ha una altra
particularitat
i vull sentir
el resum
que fèieu
aquest matí
de l'entrevista
i l'alcalde
i d'alguna manera
aquesta sensació
que tens
i que ja fa temps
que dura
la ciutat de Tarragona
que alguns dels grans projectes
que hi ha sobre la taula
façana marítima
el mapa ferroviari
no depenen
tant de la voluntat
estrictament
de l'Ajuntament
de Tarragona
sinó d'altres administracions
i l'alcalde deia
home
si s'ha endalentit
que s'alentessin
però sobretot
no ho aturem
una mica
un cert pessimisme
de cara
a valorar
la possibilitat
d'inversió
de l'Estat
de la Generalitat
en aquests projectes
clar
això
dibuixa un panorama
complicat
des del punt de vista
d'inversió
per tant
de generació
d'activitat econòmica
de moviment
en definitiva
per tant
insisteixo
que ens estem davant
un 2012
que des del punt de vista
de l'administració
massa alegries
no hi podrà haver
masses condicionants
potser
oi?
el que passa
que en relació
amb això
que diuen
el Quico
ara
és veritat
bona part
d'allò que són
els grans projectes
no depenen
ni financerament
ni des del punt de vista
de la decisió política
de l'Ajuntament
això és cert
el que passa
que almenys
en aquesta ciutat
jo ignoro
si en altres llocs
això és igualment així
bona part
del debat polític
des de fa molts anys
s'ha centrat justament
en aquests grans projectes
com si d'alguna manera
els dirigents municipals
fora de
impulsar
negociar
la inversió
de l'Estat
i la Generalitat
no poguessin fer
polítiques
públiques
pròpies
amb el pressupost
municipal
en algun sentit
és a dir
com si l'administració
municipal
fos una pura gestora
de serveis
urbans
i
les grans coses
no estiguin
a les seves mans
aleshores
quan justament
la política municipal
s'ha centrat
en aquests grans projectes
és normal
que la ciutadania
demani comptes
d'aquests grans projectes
i a mi em sembla
que ni aquest equip
de govern
ni probablement
l'anterior
han estat capaços
de
liderar
dintre
del marge
pressupostari
i de competències
de l'Ajuntament
doncs
diguem-ne
projectes si voleu
no tan grans
però que realment
impulsessin
doncs
el que podria ser
una
vallant millores
des del punt de vista
social i econòmic
en aquest sentit
per exemple
l'Ajuntament
té una eina
molt important
l'ha tingut
ara és un mal moment
per utilitzar-lo
però l'ha tingut
com és l'urbanisme
que jo crec que
l'ha utilitzat
de manera nefasta
i altres eines
que estan a les seves mans
i que no han utilitzat
aleshores
clar és molt bonic
dir quan les coses van bé
que hem aconseguit el projecte
quan no depèn de tu
i vendre que
tu ets un gran alcalde
perquè has aconseguit això
i quan les coses van malament
dir home
és que no depèn de mi
en el fons clar
jo no puc fer més
del que faig
jo crec que
és un bon moment
ara
en època de crisi
per començar a demanar
però ara ja ho hauríem hagut de fer
abans
que els polítics municipals
ens parlin
de les polítiques municipals
i que els grans projectes
doncs escolta'm
són importants relativament
per exemple
doncs
és evident que
el mapa ferroviari
és un tema important
però que
ja fins i tot
queda més enllà de Madrid
la decisió final
jo crec que
el que han de
comptant
amb la situació general
doncs intentar
aprofitar
les competències
i les
malauradament
doncs escasses finances
municipals
ara per fer polítiques
d'impuls
en moment delicat
que permetin
doncs
home
apaivagant
la més obert possible
els efectes de la crisi
i sobretot
col·locar la ciutat
en un escenari
de bona sortida
de la crisi
d'aquí doncs sembla
que dos, tres, quatre, cinc anys
aquí esteu d'acord
que potser no són
això totalment prioritaris
temes com
el Museu Nacional Arqueològic
la façana marítima
també l'alcalde parlava
de la T11
de la 27
creieu que són prioritaris
o no en aquest moment
home
jo és que la façana marítima
clar
els que som tertulians
de Tarragona Ràdio
des de fa 25 anys
aquest com que és un tema
que forma part
de la pròpia història
de Tarragona Ràdio
no?
el dia que ens la facin
ho dius que darrereixi
aquest tema
per això no la fan
vull dir
jo crec que és per això
aquest tema
o d'altres
vull dir
que l'estació
etcètera
per tant
jo no crec que sigui
un tema prioritaris
per la ciutat
vull dir
que és un tema
que convindria
que no quedés estancat
o que no quedés
tret de l'agenda
dels polítics
és veritat
perquè no hi hauria
res pitjor
que un tema
que és de ciutat
quedés fora del joc
dels polítics
del que depèn de la situació
vull dir
que en aquest cas
és l'administració central
per tant seria bo
que això
hi hagués
un acord
amb el govern central
de dir
escolta miri
això no ho podem fer ara
però està en un calaix
la farem d'aquí
15 o 10 anys
o vinc
els que siguin
però bueno
la política municipal
jo penso que és una facena marítima
és a dir
el ciutadà de peu
i els que es movem pels carrers
ens interessen altres coses
i interessa saber
quin és l'impacte
de l'atur
a la ciutat de Tarragona
i això com ho hem de combatre
perquè tenim
un grau d'atur importantíssim
i per tant
si tenim un 24% d'atur
un 25
un vinc
és igual que sigui
en tot cas elevadíssim
la gent no consumeix
si no consumeix
és tanca en botigues
si no genera empleo
aquest és el tema
que preocupa la ciutadà
com li pujaran els impostos
un cone de pujar
el rebut de la llum
de l'aigua
això és la política municipal
i en tot cas
si volem parlar
d'un macroprojecte
home tenim la Tarragona
del 2017
ravi
us anem preia
amb els pins
a les americanes
i aquest sí que és un projecte
que s'ha de fer
d'aquí 5 anys
i no esperarem
de fer-ho d'aquí 5 anys
bueno
doncs jo crec
que aquests són els temes
que haurien de ser
prejuitats per la ciutat
em dic
opinió molt particular
i segurament molt sesgada
jo començaria
pel tema de l'ocupació
i pel tema de la
de què pensa fer l'Ajuntament
amb els seus treballadors
que en té uns quants
i molts
què s'ha de fer
amb els impostos
què hem de fer
amb l'urbanisme
més local
en el del dia a dia
què hem de fer
amb l'empresa
moltíssima de transport
i en tot cas
un projecte llarg termini
Tarragona 2017
tot el que sigui
projectes amb més llarg termini
que no depenguin de l'Ajuntament
està molt bé que es diguin
però no podem centrar l'atenció
en aquests projectes
perquè llavors
ens oblidem de l'important
si esteu d'acord Quico
una mica la sensació aquella
que el missatge
que sovint diuen els polítics
per
en fi
per
animar la gent
quan
es parla de la crisi
que és
això
que de fet és veritat
és a dir
prenem
prenem-nos tots plegats
la crisi
com una oportunitat
no sé jo
si s'ho apliquen
a l'Ajuntament
o als Ajuntaments
en general
probablement
en fi
la capacitat econòmica
que hi ha
és la que és
el dia a dia
és el que és
els compromisos
econòmics
financers
són els que són
i segurament
són molt difícils
d'obviar
però sí que una certa innovació
es troba a faltar
a l'administració
en general
per superar
aquesta crisi
probablement perquè
així com en el sector privat
a les empreses
hi ha una cultura de crisi
és a dir
per sectors
per empreses concretes
s'han viscut crisis
de manera periòdica
a l'administració
la sensació
és que és la vegada
que els hi ha tocat
més de ple
la crisi del deute
en fi
estem davant
d'una crisi
molt potent
del sector públic
i per tant
tinc la sensació
que no saben
tots plegats
no saben
com sortir-se'n
jo ho veig normal
jo ho veig normal
perquè
primer perquè és veritat
perquè segurament
és la
la crisi
més significativa
en una
en una democràcia
relativament jove
i
en una democràcia
relativament jove
amb una determinada estructura
del sistema de partits
i del sistema electoral
que fa que quan
un ocupa el govern
a nivell administratiu
que sigui
a nivell municipal
a nivell de la Generalitat
a nivell de l'Estat
però sobretot
a nivell municipal
bàsicament utilitzi
les finances
públiques
com a oportunitat
per crear
fidelitats electorals
en el millor dels casos
xarxes clientelars
en el pitjor
aleshores
clar
quan jo soc
l'amo de la caixa
i dono subvencions
a aquesta entitat
o faig aquest parc
a aquest barri
perquè després em votin
soc una mica
doncs això
el rei del mambo
i és molt bonic
i tothom diu
que bé l'alcalde
el que sigui
clar
ara això no es pot fer
i aleshores estan fora de joc
perquè si fins ara
un quedava com el reis max
i anava repartint subvencions
i impulsant petites activitats
i la gent estava contenta
ara del que es tracta
és de prendre decisions estratègiques
és a dir
en una situació de caixa
mig buida
invertir els diners que es tenen
no tant en comploure la gent
com en generar oportunitats
d'inversió de cara al futur
que realment
doncs ens col·loquin
a la línia de sortida
raonablement bé
quan això s'acabi
i que ens permetin passar
aquests anys que venen
que sembla que són uns quants
i que seran durs
de la millor manera possible
clar
com un mentalment
no està preparat per fer això
de fet just fixeu
les campanyes electorals
sembla que
de sobte
un sortir de la crisi
estigui en un núvol
que sí
que continuem gastant diners
o ens ho farem
per continuar
mantenint la gent contenta
doncs clar
quan no està acostumat
a fer això
doncs costa
i la mateixa dinàmica
de la cultura corporativa
dels polítics
d'aquest país
i de la cultura
dels partits
fa que els sigui molt difícil
reaccionar
davant d'una situació
que els obliga
justament
a canviar el peu
això en una empresa privada
clarament és diferent
i jo crec que és una cosa
que poc o molt
hauran de fer
que possiblement
algunes administracions
ja estan fent
i que vaja
doncs
n'hauran d'aprendre
imagino
el que de tota manera
a mi m'agradaria
dir en aquest sentit
quan parlàvem abans
del consens
en relació
amb un pressupost
segurament molt més
ajustat
jo crec que el consens
és relativament important
amb això
perquè jo crec que
sí que
i aquest continua
sent un moment
per a la política
sí que s'han de discutir
les prioritats de despesa
sobretot quan
la despesa que pots fer
és molt més petita
aleshores
jo crec que
aquí hi ha dues coses
que has de tenir
en consideració
la primera i l'òpia
és que has de gastar menys
això estem tots d'acord
però pots gastar menys
de moltes maneres
jo tinc la impressió
que de moment
algunes de les polítiques
de just
que s'estan fent
en general
i particularment
en la ciutat de Tarragona
són fruit de la improvisació
és a dir
com tinc un problema greu de caixa
està al viu
per allà
on primer
on primer arribo
i jo crec que les coses
no s'han de fer així
per tant
s'ha de discutir efectivament
doncs
en què es gasten
aquests diners
que són menys
que es tenen
no només
jo crec que hi haurà consens
en què s'ha de gastar menys
perquè els diners
són els que són
però és important discutir
des del punt de vista
de model de ciutat
en què es gasten
els pocs diners que hi ha
home en tot cas
sembla que
aviat potser serà
el Partit Popular
de fet ja va
aprovar les ordenances
fiscals
no ho va fer
Convergència i Unió
ara sembla que
vaja
si van aprovar les ordenances
fiscals
també votaran a favor
dels pressupostos
vol dir que es pot potser
convertir en un aviat
creieu
de Ballesteros
o no?
No sé si la paraula
s'ha liat
del Ballesteros
es pot tenir coincidència
en el tema
d'organització fiscals
i es pot no tenir coincidència
en retallar
segons quines despeses
o en incrementar
segons quins
ingressos
per tant
no té per què
sí que és veritat
que en principi
de sortir d'estar
més predisposats
o semblen més predisposats
a pactar
aquests pressupostos
però jo per això
deia abans
el tema del consens
una nimitat
segurament no n'hi haurà
per què consens?
home
doncs per una qüestió
si voleu estètica
vull dir
en els moments actuals
jo crec que la ciutadania
demana també gestos estètics
a part dels ètics
que això
s'haurien de pressuposar
però estètics també
i crec que no seria bo
que es donés una imatge
de divisió
en tot cas
si aquesta divisió
no va acompanyada
d'una alternativa
una altra cosa
és que
escolti
una convergència
amb tot el legítim
dret que pugui tenir
o iniciativa
o qui sigui
nosaltres putem en compte
d'aquests pressupostos
perquè tenim una alternativa
que és millor
i creiem que és millor
i li expliquem a la ciutadania
si no s'explica
una alternativa millor
és que el consens
no és que sigui necessari
és que penso
que és imprescindible
hi ha una certa estratègia
a més bastant clara
crec jo
del Partit Popular
a Catalunya
que allà
on pugui
vol fer-se notar
en el sentit
que són capaços
de governar
és a dir
el Partit Popular
a Catalunya
en fi
està fent
o ha fet
una llarga travessa
del desert
en el sentit
d'aquest
és un partit
allò
vilipendiat
allò
poc tingut en compte
gairebé fora del sistema
amb tot
el tema
de l'Estatut
i en fi
totes aquestes
vagenanes
que han arribat a fer
i s'han trobat
ara en una situació
en què
volen mostrar
que són capaços
de governar
i de fer les coses
ben fetes
per tant allò
partit de govern
responsable
etcètera
a Reus
vam fer
un pacte
molt fàcil
a Tarragona
fixeu-vos
neguen la moció
de censura
i es posen
a tiro
per col·laborar
amb el govern
ordenances
quan tens
quan et poses
a tiro
per aprovar
els impostos
que pararà
el ciutadà
l'any que ve
és molt significatiu
per tant
és previsible
que en el pressupost
facin
més o menys
el mateix
més ara
quan tindran
un atac
d'hi per responsabilitat
la gent
del Partit Popular
que conquestaran
al govern de Madrid
i hauran de provar
retallades
que em sembla
que serà
el gran divertiment
d'aquests
pròximes setmanes
saber quina serà
la dimensió
de la política econòmica
del govern
en els primers mesos
d'aquesta nova legislatura
jo crec que el Partit Popular
a tot arreu
on pugui
es posaran a tiro
per negociar
i arribar a acords
amb moltes coses
Sí, Jordi?
Jo com a
com a diagnosi
general
a nivell de Catalunya
la comparteixo
és a dir
tal com ha anat
l'últim cicle electoral
d'una banda
i d'altra banda
de la situació
prèvia
a la que veníem
jo crec que és evident
que el Partit Popular
de Catalunya
doncs
es vol
mostrar
com a
com a força
de govern
allà on pugui
i jo crec que
això s'està veient
a diversos llocs
tant a nivell
de l'administració local
com a nivell
de la Generalitat
de Catalunya
més enllà d'això
jo crec que també
segurament
en el cas de Tarragona
per les característiques
de la ciutat de Tarragona
d'una banda
per les característiques
del candidat
a l'alcaldia
en les últimes eleccions
doncs hi ha
una agenda pròpia
que reforça
encara més
doncs aquesta
aquesta actitud
del Partit Popular
és a dir
jo crec que és obvi
ja des de
des de fa temps
jo crec que
podríem parlar
des de fa
dos o tres anys
llargs
que
que el senyor
Alejandro Fernández
doncs
es postula clarament
com a
com a futur
alcalde de Tarragona
i que fa
gestos
en tota la seva
agenda pública
en tota la seva
diguem-ne
activitat política
en aquest sentit
no
i segurament
doncs
ha fet
el raonament
següent
ara que
potser doncs
en el sentit
que el Rafa deia
ara que
segurament
la gent
la ciutadania
agraïm els gestos
de consens
d'entesa
doncs
quan toca
en moments clau
jo faig
aquest gest de consens
d'entesa
i per tant
dono
aquest missatge
de responsabilitat
de seny
que segurament
doncs
em revertirà
després
amb una millor
imatge pública
de cara
a les pròximes
eleccions
municipals
per tant
jo crec que
es barreja
una
podríem dir
una estratègia
global
del Partit Popular
a Catalunya
que jo crec que
té conseqüències
fins i tot
amb el mateix
discurs del Partit Popular
és a dir
segurament
no dient coses
que han dit
en el passat
tant a Catalunya
com a fora de Catalunya
perquè quan un governa
les coses
no són igual
que quan un està
permanentment
a l'oposició
i per tant
el fet que
passi de ser
un partit
com deia el Quico
abans
que era fora del sistema
un partit que està
diguem
en possibilitat
de governar
i que canvia coses
de cara en fora
però també
de cara en dintre
i a banda
jo
subratllaria
aquesta estratègia
particular
a nivell de Tarragona
que veurem
on els du
d'aquí quatre anys
i fixa't que
aquesta estratègia
que estem comentant
aquest paper
del Partit Popular
deixa una mica
en una situació
complicada
de Convergència i Unió
que és el tercer discòrdia
teòric també
aliat natural
per aprovar
coses importants
està en el govern
de la Generalitat
per tant
també
allò que dèiem
de la responsabilitat
de govern
etcètera
aquesta cultura
també la tenen
interioritzada
però clar
una mica
allò
ostres
si
el Ballesteros
en aquest sentit
l'alcalde
els socialistes
tenen una situació
relativament còmode
però poden negociar
una mica
dues bandes
i
aquest paper
de Convergència
d'una certa
complicació
a més a més
amb la situació
del partit
a la ciutat
de Tarragona
cal
tenir una certa curiositat
per veure com es va
desenvolupant
també
en els pròxims mesos
Un Alejandro Fernández
també és que
ara en parlàvem
que precisament
avui jurarà
o prometrà
el càrrec
de diputat
al Congrés
avui comença
la legislatura
amb la Constitució
del Congrés
i el Senat
amb alguns noms
tarragonins
per exemple
el Jordi Janer
de Convergència
Unió
el diputat
tarragoní
que serà
el vicepresident
quart
de la mesa
del Congrés
un congrés
president
per Jesús Posada
i es van donar
a conèixer
una mica
els noms
no sé
quina elaboració
en feu
així
d'aquestes primeres
dades
Jesús Posada
Pío García
Escudero
presidirà
el Senat
que us suggereixen
aquests noms
home
ho han de demostrar
tot
és a dir
Jesús Posada
va ser
ministre
amb el govern
Aznar
el Pío García
Escudero
l'hem vist
escudero
l'hem vist
allò
fent d'oposició
agressiva
al Senat
s'ha de veure
en tot cas
des del punt de vista
allò patriòtic
camp tarragoní
felicitem-nos
pel fet que
el Jordi Gené
o sigui
un conciutadà nostre
torni a ser
vicepresident
del Congrés
dels Diputats
que sempre va bé
tenir
algú amb una certa
capacitat d'influència
és una dues coses
ell s'havia compromès
a treballar
per la 27
el tema
del tercer
raïl
aquest
de la sortida
del port
en fi
és millor que hi sigui
que no hi sigui
està clar
jo de tota manera
voldria dir una cosa
que va més enllà
que aquestes dues persones
siguin una president
del Congrés
i un altre president
del Senat
que és el perfil
d'aquestes persones
tant un com l'altre
tenen un és
enginyer de camins
l'altre és arquitecte
però tots dos
tenen una
una llarga trajectòria
primer com a
els funcionaris
de l'Estat
i després
com a
com a polítics
jo crec que aquest
és una mica
el perfil
que pot
que pot ser
el del
pròxim
govern espanyol
és a dir
jo crec que
en aquest sentit
és un
és el tipus
de perfil
en el que
segurament
el president
del govern
impactore
si no hi ha
cap accident
que és registrar
la propietat
també
és el perfil
en el que
el president
del govern
impactore
el futur president
del govern
confia
aleshores
jo crec que això
té com a mínim
dues lectures prèvies
que
jo no diria
si són
si poden ser
fins i tot
una mica
preocupants
la primera
en una situació
en què clarament
diguem-ne
el sobredimensionament
el sobredimensionament
de les administracions
públiques
és part del problema
sobretot els països
del sud d'Europa
en què a més
les administracions
públiques
tal com estan configurades
tenen poca capacitat
de reacció
en escenaris
canviants
inestables
incerts
jo no sé
si aquest perfil
de líder
i de ministre
és el perfil
adequat
per
diguem-ne
situar Espanya
amb aquest
adequadament
amb aquest mar
tempestuós
amb el que ens trobem
en aquest moment
és a dir
jo tinc la impressió
que això
avança bastant
quin pot ser
el perfil
del pròxim govern
on s'aprecia
doncs poca gent
que vingui del sector privat
pocs emprenedors
diguem-ne
molt perfil
al funcionari
de l'estat
i això
doncs
és tota una manera
de fer les coses
és tot un estil personal
i també un estil
de fer política
que ja et dic
jo crec que en el món
en el que estem ja
i en el món
sobretot que ve ara
no sé si és el més adequat
o si no
no anem cap a un món tranquil
de gestió pública
com s'havia entès
doncs
durant el segle XIX
i bona part del segle XX
aquest és un primer tema
i un segon tema
segurament
si aquest és el tipus
de perfil
que finalment
s'imposa també
amb el govern de l'estat
realment és
el perfil de polític
menys autonomista
que un pugui imaginar
de manera que
en un moment
molt delicat
per les administracions
autonòmiques
i particularment
per la Generalitat de Catalunya
des del punt de vista
financer
amb
vaja
descarats incompliments
de l'estat
en el sentit financer
perquè com en definitiva
qui cobra l'estat
i qui té la caixa
és l'estat
reparteix quan vol
fins i tot quan et toqui
aquest tipus de perfil
en el govern
pot ser devastador
per les administracions
autonòmiques
i sobretot
per la que a nosaltres
ens interessa
que és la Generalitat
de manera que
com deia abans
no és només
que ajustis
que facis polítiques
d'ajust
sinó en què
i com ajustes
i
les primeres notes
a la partitura
d'aquests dos càrrecs
a mi
no m'acaben d'agrada
no acaben de sonar
massa bé
Rafael
bueno no ho sé
el president del Congrés
és veritat
que quan va ser
ministre d'Aznar
va ser dels ministres
no ho sé
no va dir
més dialogants
és que la veritat
no és més dialogant
però en tot cas
menys agressius
per tant
tampoc està malament
perquè hagués pogut ser pitjor
d'altra banda
jo aconseguim
el Jordi
que ha fet una magnífica
lliçó
a més de política
se li nota
la formació
però
suposo que
això del Rajoy
és el que
podríem esperar-nos
Rajoy
és una persona
molt
conservadora
i segurament
és que un registre
de la propietat
és una persona
molt conservadora
i és que
registre la propietat
i segurament
potser
en el seu
inconscient
o subconscient
hi havia
aquell govern
de Franco
que va treure
de l'autarquia
a la nació
que van ser
els governs
dels tecnòcrates
però
és que avui en dia
no estem en una situació
d'autarquia
perquè
Espanya no és un país
aïllat
com eren
els anys 60
Espanya en aquells moments
forma part
d'un engranatge
en què els 10
són els mercats
i això és veritat
amb aquest perfil
serà difícil
que sortim
d'aquesta crisi
perquè m'imagino
que
Franca
el més fàcil
i el més fàcil
ja ho han anunciat
clar
el més fàcil
és una situació
quan no hi ha caixa
és pujar impostos
i baixar-los
sobre els funcionaris
i acomiadar
o aprimar la funció pública
cosa que
si s'ha de fer
s'ha de fer
de manera
organitzada
i
raonada
i amb molta precaució
i molta prudència
o es pot fer
d'una manera
totalment
com l'elefant
en catxerreria
a mi em preocupa molt
aquest govern
i em preocupa molt
que aquestes alçades
que estem a
no sé quan
quan pren possessió
d'aquí
d'aquí una setmana
o menys d'una setmana
pren possessió
i encara
no s'ha filtrat
gairebé
cap nom
del que serà
el govern
i això em preocupa molt
perquè
pot ser molt pitjor
que aquests dos
que han anomenat
sí perquè
potser la gent espera
sobretot això
el nom del ministre
d'Economia
potser és el que més
espera tothom
o què?
Estaria bé
conèixer-lo
perquè
donaria moltes pistes
Ministre d'Economia
Ministre d'Aferes Estrangers
també
en el moment en què estem
i
i les administracions públiques
perquè
el que veia el Jordi
les relacions
amb les comunitats autònomes
depenen molt
de quina sigui
la política
del govern central
perquè si començem
històries com la
que el que et dec no talpau
perquè d'aquesta manera
jo el meu dèficit
l'hi jugo
però el teu
l'incremento
anem malament
i clar
tota l'àrea econòmica
del Ministeri d'Economia
òbviament
però el Ministeri d'Indústria
Comerç
Turisme
totes aquestes competències
Foment
Ministeri de Foment
és clau saber
per acabar de definir
tota la vida té un color
de moment
observem
pel que veig
estem tots d'acord
domina el gris
i a veure si
els noms
del govern
contradiuen
aquesta sensació
que tenia el Jordi
i
li donem un tau
una mica
un coloret
una mica més calent
veieu que jo no he dit res del d'educació
perquè
no
parlant de reforma educativa
una altra reforma educativa
una altra
per això dic
jo n'he volgut parlar d'aquest tema
perquè
en tot cas
és que
millor no parlar
perquè
és que això
és una de les coses
més poc serioses
de la història
de la democràcia espanyola
política educativa
és a dir
que no hi hagi consens
en això
en això sí que hi ha
d'haver consens
no tant amb els pressupostos
que no hi hagi consens
en això
que cada govern
hagi impulsat
la seva pròpia llei
d'educació
i d'universitats
doncs
crea una situació
que segurament
tu pateixes cada dia
de desorientació
i de
i de treballar
en un entorn
que no
que no funciona
que en fi
no no
millor no parlem
d'aquest tema
seria un altre tema
escoltem
ens queden res
dos minuts
i m'agradaria que
vaja
el Quico i el Jordi
més a més
com a professors
de la universitat
de fet ahir es complien
ho dèiem també
a Tarragona Ràdio
aquests 20 anys
de l'aprovació
al Parlament
de la llei
de la universitat
i s'aprofitarà
vaja
per fer una mica
de balanç
d'aquesta
d'aquesta trajectòria
no sé quin balanç
en feu vosaltres
com a professors
de l'impacte
de la universitat
del territori
vaja
la importància
que també està agafant
amb els campos
d'excel·lència
jo em sembla
que ens hi hem acostumat
tant
a tenir-la
que no valorem prou
la importància
que va arribar a tenir
aquella decisió
d'ara fa 20 anys
i prèviament
tota la feina
que s'havia fet
amb les delegacions
de l'universitat
de Barcelona
el paper d'impuls
de
en fi
cultural
econòmic
etcètera
podem entrar a discutir
si algunes decisions
que es van prendre
com la distribució
territorial
etcètera
etcètera
tot això és discutible
però més enllà d'això
en fi
crec que
20 anys
mereixen
una bona celebració
però com que no hi ha diners
suposo que no ho celebrarem gaire
però en tot cas
remarco això
crec que
probablement
és de les decisions
d'importància històrica
més potents
que han afectat
directament
el camp de Tarragona
jo
més que com a professor
com a ciutadà
com a ciutadà
és segurament
un dels
elements
més importants
d'un punt de vista
estratègic
que s'ha
que s'ha implantat
en els últims 50 anys
a l'àrea del camp de Tarragona
si no més temps
i en la línia del que deia abans
jo crec que és un dels elements
fonamentals
en el qual
doncs
les polítiques
públiques municipals
en part
ja haurien de reposar
per justament
col·locar
a la ciutat
i el seu entorn
metropolità
en una situació
diguem-ne
millor
des del punt de vista
competitiu
de cara a la sortida
de la crisi
doncs ens acaba
el temps
Jordi, Francesc,
Rafel
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé
les deu les notícies
corret cities
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies
gràcies
gràcies