L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bona tarda.
Bona tarda, Josep Pardila.
Una setmana més, encetem l'última mitja hora,
l'Espai d'Humor del Matí de Tarragona Ràdio.
Avui, amb alguna novetat.
Oi, sí, en tenim de novetats.
Tenim moltes novetats, eh?
En aquesta setmana anem carregats.
Mira, les primeres novetats, o almenys les més immediates,
és que ja tenim pàgina al Facebook i perfil al Twitter.
Per allà ens podeu seguir, eh?
Si ens voleu buscar, al Facebook, poseu l'última mitja hora,
i a Twitter també el perfil Última Mitja Hora.
Allà, doncs, podreu trobar les actualitzacions,
anem penjant els programes,
i durant la setmana us anem avançant aquests continguts del programa.
Sí, ja ho vam fer la setmana passada amb l'Angelo Garcia
i aquell muntatge amb la porra,
i va tenir molt d'èxit, eh?
Avui, de fet, reclamàvem que ho tornéssim a posar,
però vaja.
No, no, jo crec que...
Si la gent no vol vol escoltar, que entri a la pàgina web.
I avui comencem el nostre propi repàs de la setmana radiofònica
i ho fem parlant dels serveis informatius d'aquesta casa.
Tenen tantes ganes de donar notícies
que sovint passa el que passa.
Això que escoltareu.
Que el pla torni al consistori.
El Partit dels Socialistes proposa Ballesteros com a cap de llista.
El 17 de febrer es farà l'assemblea local
on es proclamarà oficialment el número 1 de la candidatura al termini.
L'Anna Plaza, que tenia ganes de donar notícia.
Tenia ganes allà de xerrar.
Això passa a vegades, eh?
Sí, això que era aquest dimarts,
però és que això ja passava l'any passat, també.
El Miracle i la plaça de la Font
es preparen per la Rebella de Sant Joan.
A la platja es faran concerts en dos escenaris.
Què passa?
A la platja...
A més, ho hem fet a l'unísono.
Si ho haguéssim volgut fer...
No els hauria sortit.
No els hauria sortit.
Això sempre passa, eh?
Això passava l'any passat i fins i tot el 2004.
Ja?
Sí, sí.
És a dir, a l'Anna Plaza què li passa?
A veure, què li passa a l'Anna Plaza?
Abans de marxar, recordem en titulars
quines són les notícies que hem destacat
aquest migdia a l'informatiu.
100...
Ai...
150 agents de trànsit participat.
Ja li passava, ja li passava.
Sempre passa, això sempre passa, eh?
Digue'm.
Com m'agrada la sintonia aquesta antiga dels informatius, eh?
Sí, t'agradava més.
No, no, més no, més no.
Ah, t'agradava també, no?
Però estava bé.
Home, era canyera, eh?
Sí, sí, sí.
Era canyera, l'any 2004.
2004.
I aquests darrers dies, Pepe,
quina ha estat la paraula més utilitzada a la ràdio?
Ostres.
Quina ha sigut?
Tu què creus?
El POUM.
El POUM, i tant.
El POUM, que ja s'ha aprovat.
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
Tanta cua que ha portat tants anys a aprovar-ho.
I al final moment ho han aconseguit el passat dilluns.
Alguns li diuen POUM,
d'altres POUM.
Cadascú com vol, no?
Cadascú com vol.
I nosaltres hem dit que hem de fer la nostra pròpia aportació
i hem fet la cançó del POUM.
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.
POUM.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
El POUM, eh?
Sí, sí, sí.
Tenim l'aprovació i tot, eh?
L'aprovació i tot.
És la cançó de l'aprovació del POUM.
Sí, sí, clar, és que, a veure, havíem de dir,
vam dir, havíem de fer alguna cosa amb el POUM
perquè tothom n'ha parlat i a l'última mitja hora també.
Doncs el rap del POUM.
Fixa't que hi havia talls de la Tere, de la Laura, del Ricard,
dels residors, del plenari.
De tots, dels veïns.
Exacte.
Tots els talls aquí posats.
Per cert, què va passar divendres a la tarda, Miquel?
Va passar divendres a la tarda, que plovia, a fora.
Sí, sí, sí.
A fora de l'estudi plovia.
Sabeu què passa?
Que a vegades, de la tonteria més petita del món,
no ens podem aguantar el riure.
Ara continua Provent, Provent, Provent.
Provent.
Provent.
Al Tarragona, la temperatura a l'exterior dels nostres estudis,
a l'Avinguda Roma, és d'uns 7 graus.
Sària Servei, Miquel González, bona tarda.
Bona tarda, doncs...
Què passa?
Segons informa el Servei Català de Trànsit,
aquest divendres a la tarda...
Què volies dir?
No es registra cap incidència que afecti la circulació.
Pel que fa al Centre d'Emergències de Catalunya,
també indiquen que no hi ha cap servei,
que no hi ha cap servei d'especial importància
a la nostra demarcació.
Aquest tio, vull dir, què ve fer aquí?
Tocar la moral.
Avui és divendres 28 de gener.
Sílvia García, estàs contra els tècnics,
a la redacció Laura Casas.
Bon dia.
Estrés Ortega.
Digue'm, digue'm.
Jordi Obach.
Membro por suplicarte.
Us parla en Josep Sunyer i Anna Plassa.
No sé què em dius, eh?
Perdona'm un moment que em centro.
En fi, tot l'equip al completo, eh?
Tot l'equip, eh?
Estàvem tots.
Estava tots aquí.
El Pep Sunyer també, tots.
Tots estaven aquí, eh?
És veritat, és veritat.
La setmana passada...
És que no podies aguantar-te, eh?
No, no, no.
Estaves patint, eh?
Estàvem fent allò en plan, la demarcació, i no podia, no podia aguantar-me.
Ja no podies més.
No.
La setmana passada acabàvem l'espai de l'última mitja hora amb la primera part de les porres mítiques de Tarragona Ràdio, aquelles porres que ens porta la Teresa Ortega.
I avui us volem fer-hi la continuació, la segona part.
Vinga, va.
Vinga, som-hi.
Més trucades encara, bona tarda.
Josep Maria Emilian.
Bona tarda.
Hola, com et dius?
Bona tarda.
Hola, t'escolti, com et dius?
Bona tarda.
Hola, bona tarda, t'escolti, com et dius?
Josep Maria Emilian.
Josep Maria Emilian, quin serà el resultat?
Un 0-1.
Un 0-1 a favor del recre, m'estàs dient?
A veure, adeu.
Adéu, adéu, adéu.
Més trucades al 977-24-4767, ara per concursar la porra, bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
I ara que has trucat, tu, qui?
Com et dius?
Jo que hi he fet, res.
Ui.
Senyora, bona tarda.
Bona tarda.
Està en directe per Tarragona Ràdio, pel concurs per la porra, com es diu?
Nuri.
Ui, m'assembla que no anem bé, no anem bé.
Nuri Soler, m'he dit.
Sí, però vostè com se diu?
Jo, Nuri Soler.
Ah, Nuri Soler, i quina és la seva aposta?
La aposta, 1-0.
Molt bé, a favor del Nàstic, 1-0-1.
Doncs aquí queda apuntat.
Al final ens hem entès.
Nuri, gràcies.
Adiós.
No ho entenia, no ho entenia.
977-24-4767.
Lluís, no riquis, anem per l'altra trucada de la porra.
Lluís, no riquis.
Que simpàtica aquesta senyora, de totes maneres, eh?
Sí, sí, i la Tere, com sempre, espectacular amb la seva secció de la porra.
Jo no sé què faríem sense la porra de la nostra companya, la Tere Ortega, eh, Miquel?
Jo no sé què faríem, la veritat, eh?
Què faríem sense la Tere Ortega?
Hem entrat en un bucle.
Què passa?
Hem entrat en un bucle.
Què passa?
Hola, hola.
Mira, és que és el nom de la Tere i es presenta a l'estudi.
Tere, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què, Tere, com estàs?
Què tal?
Què fas per aquí?
Què passa?
Et preguntem que com és que has vingut a visitar-nos?
Que si vens per quedar-te fins a l'informatiu?
Com?
Avui està despistada la Tere, està despistada.
Com et dius?
Ell, aviam.
Ell, Miquel González, i jo, Josep Ardila, Tere.
José, José.
No, José, no.
José, no.
Josep Ardila.
Josep Ardila, Tere.
Josep Ardila.
Riu.
Mira-la, mira-la com riu.
Sí, sí, sí.
La Tere avui està riallera.
No, no, no, no, no, no, ja vull, eh.
Bé, Tere, ja que has vingut, ja que has vingut...
Digue'm, digue'm.
Doncs això, què et sembla l'humor del programa?
Doncs no l'entenc.
No entenc, no entenc l'humor, no entenc l'humor.
Tere.
I què és el que més t'agrada de l'espai?
Una porra.
Doncs no sé si, no sé si ens queda, no sé si és les ganes de...
Moscarem les ganes de saber si la secció que li agrada és la de la porra,
o si el programa és una porra, o en fi, no.
Algú en comentari?
No, no, Iara, ja saps que nosaltres tots els comentaris que fem els fem de bona fe, eh, Tere?
Tu tens amics o et quedes sols als bars a l'hora d'una conversa?
Hombre, d'amics ja tenim pocs, però algú et m'ho en queda, algú et m'ho en queda.
Me caliento tocando las palmas.
Molt bé, Tere, potser està bé.
Tere, gràcies per venir.
Tu torna com ho dius.
Però que haga falta, vamos, eh.
Ho tindrem en compte, ho tindrem en compte.
Adéu, Tere.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Ja ha faltat.
Sí, quina intervenció espontània de la Tere.
Ho sento, és que m'ha agafat la risa.
No passa res, Miquel, no passa res.
I després d'aquesta visita et proposa jugar a un joc.
Quin joc?
Vinga, per 25 cèntims d'euro, diguem noms de tertulians de la ràdio, va.
Noms de tertulians de la ràdio, a veure, no ho sé, l'Antoni Salles,
el Josep Maria Sabater-Bos,
el Marga Santís,
la Begonya Floria,
el Jordi Roca,
l'Octavi Saumell,
l'Òscar Palau,
la Mercè River,
Campana i s'acabó.
Per què?
Campana i s'acabó.
Ah, Campana i s'acabó.
Sí.
Però quan hem dit el millor de tots,
Miquel,
que és l'Antoni Uber.
És Uber, no?
Uber, clar.
Mireu com ho pronunciava el Miquel.
Mireu, escoteu.
No ho tenia molt clar.
Aquest dijous 3 de febrer, al matí de Tarragona Ràdio,
farem tertulia amb Sandra Ramos,
gerent de l'empresa Aplicat.
Antoni Huber, Huber, Huber.
Disfruta de Huber.
Advocat i Tomàs Carrot, periodista,
era quan faltin...
És que clar, jo tenia certs problemes.
Clar, disfruta la fruta.
Huber sin azúcar, era.
Una salutació.
Què més?
El que passa durant la programació,
a vegades és que fem errors lingüístics,
i si parlem del que s'ha d'utilitzar correctament el català,
hem de tenir en compte
amb quina expressió que ve amb la frase,
sempre.
I si no, escolteu el Miquel fent un clic amb el Ricard.
Avui passa per mi.
Avui li tocava una mica...
Escoteu, escolteu.
Sabeu que Facebook ja està en català,
tot i que a la mateixa Estrada Social
hi ha un grup que demana
una traducció més bona al català.
No estan d'acord amb la traducció que hi ha
i diuen que estan en contra
de la pèssima traducció que Facebook ha fet al català.
I sí que és veritat, Ricard,
que t'he de dir que hi ha errors ortogràfics
d'aquests que fan mal a la traducció de Facebook en català.
És com una punta de la llengua, no?
Sí, des de l'uego, des de l'uego, des de l'uego.
Des de l'uego, des de l'uego.
Hi ha coses que no estan massa ben traduïdes
per la importància de Facebook.
Molt bé.
Normalització lingüística.
Clar, si estem parlant de què està utilitzat el català,
no podem acabar la frase amb des de l'uego.
Des de l'uego, clar, des de l'uego no ho podem dir, Miquel.
Tornem a les tertúlies...
Què ho dieu, això, a veure, des de l'uego?
Bueno, jo ho dic.
Però és que jo dic molts castellanismes, en realitat.
No passa res.
Tornem a les tertúlies, que són una gran font d'inspiració per aquest espai.
Mireu, si no, com arribava a descansar de l'Arga Sentís
el passat dimarts a la tertúlia.
I amb una tercera convidada que esperem que s'incorpori de seguida,
que és Arga Sentís.
Ja recordem que és la portaveu del partit d'iniciativa per Catalunya Verge.
Saludo a la tercera convidada que arriba una mica esbufegant.
Arga Sentís, bon dia.
Ho sento, vinc de la feina, s'acompliquen les coses.
És igual.
La deixarem respirar una miqueta.
Imagino que estàveu parlant del POU, però com que no he sentit el que han dit els dos convidats...
Ells estan clarament favorables.
Estava cansada, eh?
Estava cansada.
Deuria venir ràpid de la feina.
Però una tertúbia sense una baralla no és una tertúbia.
I si no, escolteu com es barallaven aquesta setmana a la tertúbia.
ara estem parlant d'avançar aquell projecte que teníem per unes altres determinades
i si l'avances has de tenir una seguretat real de què es pot fer.
De què es pot fer i que no te fotràs una...
Una hòstia terrible.
Però amb això Arga Sentís.
Perquè si ho fas, perdona, perquè si ho fas el que no pot ser és dir que hem d'estar il·lusionats i hem de tenir confiança.
No, no, esperem a veure què passa i quan tinguem els països...
Jo dic que qualsevol decisió que s'ha de fer...
Jo crec que estàs una mica a la defensiva.
No, no, no, però és que...
Bueno, perquè sois dos contra una.
No, no, però és que...
Perdona, jo con l'Alejandro no vull, eh?
Jo vull sola.
S'està arreditant la pinça.
Aquella pinça...
La pinça de Julianguita.
El Partit Popular.
No, anem a veure.
La Mifriar de la Unida.
Anem a veure.
Escolta una mica de confiança.
Jo crec que la...
La, la, la, la...
La decisió va quedar a la decisió aquí.
El que passa és que no s'entén massa cosa, perquè comencen a cridar i cadascú trepitjar-se
i a banda de barallar-se no deixen que el Ricard moderi i ha de ser el tècnic
i tanqui els micros i doni la tertúbia per finalitzar de vegades.
I imagineu-vos com s'encenen i com s'ho passen també amb els tertúbies.
Jo no he fet un discurs en absolut polític.
Em sembla que he fet...
Em sembla que he fet...
Em sembla que he fet un discurs de sentit comú i prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou.
Prou, prou, prou, prou.
El discurs de sentit comú...
Alga, jo l'entenc.
El que he dit què és?
És que és el que compta per aquestes coses.
Perdona, però l'alcalde...
L'alcalde no és deu, eh, begonya.
Jo ja sé que el teniu...
No és deu, eh.
Escolta, res, contra l'alcalde, però si l'alcalde ho ha dit...
Molt bé.
Si l'alcalde em tiri per un penyaçagat no m'hi tira braç.
Però és que parles de l'alcalde com si estiguessin, no sé, com si fos Alejandro Magno.
Un poquito de por favor.
Alejandro Magno, això és que et subliminal, no?
Alejandro, és molt divertit el que he dit, però saps que no ho he dit en aquest sentit.
En qualsevol cas, i des de l'absoluta tranquil·litat del govern tranquil que l'Alejandro reivindica.
Hauran de continuar el debat...
Si l'alcalde ho diu, és que és el capità del barco en aquest moment.
Per tant, és perquè està segura que això pot tirar endavant.
I si no, no ho diria.
Jo recordo altres, ho fiem a Tarragona i ho fiem a seguretats.
No és veritat, de l'alcalde.
Ho deixem aquí.
Calleu!
Bon dia a tothom.
Seguíem parlant, eh?
Seguíem parlant damunt de la música.
No ho deixaven acabar.
El Ric ara ja intentant acabar i al final el Lluís va dir...
Xe, fora, s'ha acabat.
Qui estem a punt d'acabar som nosaltres.
Anem ara sí amb l'última d'aquesta setmana.
Ha arribat el moment.
La falca alternativa de la secció del nostre companys Josep Maria Bertran.
El disc rovellat, això que fa...
Ara no hi és aquí, eh?
No hi és ara, no ho veig al Josep Maria.
Jo crec que ha marxat a propòsit.
Sí, i ara no ho veig per aquí a l'estudi, eh?
És la falca que mai va arribar-se a emetre, la falca censurada.
Nosaltres l'hem trobat.
L'hem trobat, hem buscat...
I l'hem modificat.
Som-hi.
Et sona aquest soroll?
No.
Sí, sí.
No.
Sí, sí.
No, no.
És el so de la història de la ràdio.
I ara, a Tarragona Ràdio...
Sí.
...la recuperem.
Que venen a fer-nos por.
I aquesta música que sona?
Arriba el dius rovellat.
Jo Maria Bertran.
Jo Maria Bertran.
Jo Maria Bertran.
Hombre.
Et porta la música dels 80 i 90 en format vinil.
Happy boy, el happy girl.
Encantat.
Si vols rememorar vells temps...
A les xochis no les conoceràs, no?
...o recordar el que s'escoltava als inicis de Tarragona Ràdio.
No et perdis el dius rovellat.
Atenció, atenció, atenció.
Ara, cada dissabte, de dos quarts de dues a les dues...
Durant mitja hora repassarem un llarg de durada...
...d'un d'aquests grups que formaven part de la nostra història.
Gràcies.
Enrobella't amb Tarragona Ràdio.
Oi, oi, oi, oi, oi.
Cada dissabte, dos quarts de dues a les dues...
...i en qualsevol moment a tarragonaradio.cat.
Vaja, eh?
Què et sembla?
La censurada, eh?
Ja ho pots ben dir, eh?
Ja ho pots ben dir.
Igual m'ho censura ell a nosaltres.
A partir d'ara també t'ho he de dir.
I avui, com que tenim temps encara...
I hem dit, home, que estrany que s'acabi l'última mitja hora...
...i no aparegui per enlloc l'Àngel García.
És veritat.
Ha d'aparèixer.
Ha d'aparèixer.
L'Àngel García li explica al Quim què és un empeine gallego.
Aquí...
Aquí es treu que tirar amb l'empeine gallego.
Saps com bé, home?
Saps quin és, Quim, l'empeine gallego?
No, explica'm-ho, Àngel.
La puntera.
Aquí amb la puntera i fots el gol dintre, home.
Empeine gallego.
L'ha punterat una miqueta i segur que entra.
Se l'ha volgut preparar tant, se l'ha volgut preparar tant...
Que no ha mogut ser.
Que a mi t'agradaria estar mirant cap aquí, cap a la cabina.
Que no t'agradaria.
Camini, jo me'n vaig.
Camini, tio.
Jo me'n vaig.
Que som els estranyes, nosaltres, aquí.
No potser el càmera, adéu.
Camini, Camini, tio, que som les estranyes.
Ostres, ostres.
Ai, l'empeine gallego, eh?
Però en tenim més, en tenim més.
Tenim temps per una última.
I tant, i tant.
Posem les reaccions de l'Àngel García al muntatge que fèiem la setmana passada
de quan ell mateix va trucar a la porra.
Perquè ho va escoltar, l'Àngel.
Ja, ell ho va escoltar i durant el partit del Sembrernàstic va opinar això.
Podem saludar ja el nostre comentarista, l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda, Àngels.
Hola.
Com va això de ser una estrella mediàtica de la ràdio?
Hòstia, si tu, al final t'he de cobrar royalti, eh?
T'he de cobrar royalti, eh?
Àngel, jo el que no sabia és que a la mitja part n'hi vas a trucar a la porra, eh?
Sí, sí, hòstia.
Això m'has d'explicar com t'ho fas amb la velocitat que deus anar.
És que tinc tantes ganes de menjar per rir que o agafo per un costat o agafo per l'altre.
Llavors l'àmbit no sap com fer-ho, eh?
Solta, perdoneu, eh?
Però, Miquel, com que encara tenim temps i hem descobert que a la mitja part d'on estic tothom truca a la porra...
Sí, ara estan com a tots obsessionats.
Ara tots volen trucar a la porra de la Téa Ortega.
Doncs escolteu, escolteu.
Com dèiem, anem al nou estadi amb Lluís Comas.
Hola.
S'Àngel García.
Hola, bona tarda a tothom.
Quim Pons.
Feliç com un gíngel, tu.
Sí, Jordi Blanc.
De nou, bona tarda.
Jordi.
José.
José.
Estat trucant.
Doncs intentarem tornar més tard, a veure si ens demanen pas.
Ara mateix no estàvem pendents aquest inici de la segona part del nàstic de Tarragona.
Dit això, ara sí, ho tornem a intentar.
Hola, Jordi.
Hola, Tere, què tal?
Molt bé, molt bé.
Que tal el descans, bé, no?
Sí, havíem aprofitat tots per anar a trucar al joc de la porra, però doncs és una línia, ja.
Ja no teníem feina.
És complicat, és complicat.
Comunica tota l'estona, l'Àngel col·lapsa la línia, això crec.
Escolte, m'estàs trucant i no m'han agafat el telèfon.
No hi ha manera, tu.
Bé, doncs fins aquí.
Fins aquí l'última mitja hora, com sempre.
Recordeu que tenim els tuits al Facebook, el correu al matí, arroba tarragonaradi.cat,
i ens podeu enviar.
Doncs allò que escuteu i creieu que pot sortir l'última mitja hora,
pots que ens ho enviïn, eh, Miquel?
I tant, que ens ho facin arribar i nosaltres ho posarem.
Que vagi bé per una setmana.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.