Fins demà!
Obrim una nova edició de l'Eines.
Aquest espai setmanal que fem des del matí de Tarragona Ràdio
amb el suport de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Un espai que estrenavem la setmana passada en la nova temporada aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Coincidim, si fa no fa, també amb l'inici del curs escolar.
I ja us deiem la setmana passada, en el primer programa de la nova temporada,
que aquests primers espais els volem dedicar monogràficament cada dimarts
a un institut de la nostra ciutat.
Per això convidem el seu director perquè ens expliqui com ha arrencat aquest curs 2011-2012
pel que fa a l'oferta de cicles formatius i pel que fa també a l'assistència dels estudiants.
Així que avui el protagonista d'aquest segon programa de la temporada
és l'Institut Pere Martell.
I avui ens acompanya el seu director, el senyor Àngel de Miguel.
Senyor de Miguel, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com ha començat el curs? Bé?
Doncs bé, hauríem de dir allò del curs ha començat en normalitat.
En guany vam fer l'opció de començar tot l'alumnat el mateix dia,
tot i que sí que les instruccions diuen que el de Gròs Superior
poden començar fins a una setmana més tard.
Nosaltres, per intentar agafar la normalitat del centre el més aviat possible,
vam optar per aquesta fórmula, fórmula que també es compartida amb altres instituts.
I, per tant, vam començar el dia 12, vam fer la rebuda a tot l'alumnat
dels primers cursos, tant de cicles formatius de Gròs Superior,
amb una novetat també, i és que això ho vam fer al Teatre del Compleix Educatiu,
té una capacitat de 1.200 persones, i per tant la veritat és que feia goig
veure tants alumnes.
Vam fer la rebuda per part dels instituts, primer va fer l'Institut Calípolis,
que ja sabeu que compartim espai,
i després ho van fer els alumnes de l'Institut Premartell.
I també, com a novetat, enguany, tres dies més tard, el dia 15,
va venir la directora territorial d'ensenyament a Tarragona,
la senyora Angéls González, a fer una mica la inauguració formal
al Compleix Educatiu.
Van comptar, doncs, en la seva presència,
van comptar, evidentment, a la presència del gerent,
els dos directors dels centres, la directora de l'internat,
perquè ja sabeu que allà hi ha alumnes que resideixen, que hi viuen,
i també van aprofitar per fer una ponència de tema transversal,
en aquest cas adreçat només als alumnes de grau superior,
perquè és cert que tots no hi caben allà, tampoc.
I, com deia, una ponència amb una fórmula transversal
respecte al tema del que demanen els empresaris avui dia
a la contractació de personal,
o el tipus de perfil que demana l'empresari avui dia.
Relacions empresa-educació, per dir-ho d'alguna manera.
Evidentment, ja sabeu que a la formació professional,
a tots els cicles,
hi ha dos paquets de continguts transversals,
uns que van també a aspectes de formació i orientació laboral,
i l'altre, un que incorpora en el cicle és el tema d'emprenedoria,
empresa-iniciativa-emprenedora,
perquè és cert que falten persones amb idees,
que falten persones emprenedores,
i que puguin generar empreses que, evidentment,
generen llocs de treball.
Diuen que això és una mancança que tenim,
i per tant, els nous currículums s'incorporen.
Deia el director de l'Institut, Pere Martell,
que ha començat el curs amb normalitat,
però ha començat amb més o menys alumnes,
amb més o menys professors,
es nota la crisi,
i si es nota, en quin sentit es nota?
Mireu, Ricard, alguna vegada ho hem comentat en aquesta taula,
a veure quan, desafortunadament,
perquè ho hem de dir així,
la situació econòmica baixa,
doncs és cert que les persones són més conscients
que han de tenir una qualificació professional.
I, per tant, això nosaltres ho notem,
i ho notem amb un creixement a nivell d'alumnat,
és a dir, hem crescut en alumnes,
a nivell de serveis territorials,
ho deia la directora l'altre dia,
és un 10% més d'alumnes de formació professional que hi ha,
i també estem notant un increment en la mitjana d'edat,
sobretot amb els cicles formatius de grau superior,
que són aquells que o venen per la via del veig i d'edat
o per les pròdiques,
perquè també notem que persones que acaben de graduar-se en un títol
volen augmentar la seva qualificació
cursant un altre títol bastant afín.
Per tant, creixem en nombre d'alumnes
i també creixem en mitjana d'edat de les persones.
A noireu-ho, doncs, quants alumnes teniu ara el Pere Martell?
Nosaltres estem entre 1.150 i 1.200 alumnes.
Deu-n'hi-do, eh?
Penseu que encara hi ha gent que a data de la setmana passada
ve pels centres dient
havia acabat d'estudiar l'any passat,
no aconsegueixo trobar un lloc de treball,
escolta, quina oferta teniu que pugui complitar el meu perfil, no?
L'augment de la mitjana d'edat implica, doncs,
que aleshores teniu també gent que, clar, està sense feina,
però també gent que potser està treballant
i busca, si és possible, de manera compatible,
seguir amb la seva ocupació laboral
i millorar la seva formació?
Sí, tenint de les dues fórmules,
persones aturades, que es troben en una situació d'atur
i, per tant, diuen, bueno, m'ho pren com una oportunitat
i vaig a formar-me.
I després, amb aquell format de la formació professional
que permet que tu puguis matricular
per un paquet de continguts,
el que nosaltres, els del sector, diem mòdus professionals,
per aquests més petits, encara, unitats formatives,
doncs, la gent vulgui venir a completar perfils
cursant només un mòdul o una unitat formativa.
Aquest és un espai, l'eines, del matí de Tarraona Ràdio,
que ja l'emetem des de fa tres temporades
i, per tant, segurament hi ha oients
que ja saben una mica perfectament ubicar
les famílies de formació professional
de cada institut de Tarraona,
però segurament hi ha d'altres que no hi val la pena,
perquè, a més, l'oferta que oferiu des del Pere Martell
és molt àmplia, no?
Tenir unes quantes famílies.
Sí, nosaltres tenim vuit famílies professionals,
en total són 21 títols de segles formatius el que fem
i, a més, cal remarcar
que en determinades famílies professionals
són l'única oferta a tot el territori.
I quan dic el territori,
no és només el territori de l'àmbit
dels serveis territorials de Tarragona,
sinó també de Terrassa de l'Ebre.
És el cas, per exemple, de les famílies agràfiques.
És a dir, les persones que volen
cursar alguna formació professional
en l'àmbit, en el sector de les agràfiques,
doncs ho ha de fer l'Institut Pere Martell,
perquè és l'únic centre de tota la província, no?
Per això es passa també en Comunicació Imagissó.
És a dir, tenim un cicle que, per cert,
és molt demandat.
El tema de realització de diversos espetacles
que també és l'única oferta.
En aquest cas, a més, competim entre cometes, eh?
tenim alumnes de la província de Barcelona,
de la província de Lleida,
fins i tot alumnes de Girona,
que venen a cursar aquests ensenyaments, no?
Però és el cas aquest i el cas de la fusteria immoble,
per exemple.
En el cas de la fusteria immoble,
és l'únic centre de tota la violència
que fa aquesta oferta, no?
Per tant, tenim una oferta professional
molt àmplia, ja saps que és sempre més
encaminada, doncs, al sector industrial,
i en alguns casos que és l'única que tenim al territori, no?
Ha citat aquestes tres, que són concretes,
allò que abast en tota la província de Tarragona,
i els altres estudis, els altres cicles formatius que feu,
quins són?
Tenim de la família Edificació i Obre Civil.
Edificació i Obre Civil.
Edificació i Obre Civil,
un sector amb el qual està patint una veritable
retallada d'activitat.
I tot i així teniu demanda d'estudiants?
No massa, no massa, perquè, a veure,
una mica l'orientació de l'al·luna
també va en aquelles perspectives que diuen
quines possibilitats després tindrà
d'una inserció fàcil al mercat del treball.
No, no, s'ha de dir que el tema
de lligat a la construcció,
doncs, evidentment, ha patit una gran devallada.
Tot i així, tenim alumnes,
i tenim alumnes, curiosament, més
amb el cicle formatiu de grau superior,
que seria un tipus de perfil
d'encarregat d'obra, perquè tothom ho entengui,
que no pas en el cicle formatiu de grau mitjà.
Clar, en formació superior.
Sí, sí, formació superior.
Després tenim la família Electricitat Electrònica,
també tenim tres títols.
En aquest cas, comencem enguany amb un títol nou,
un títol nou d'aquest que diem l'OE,
que va substituir un dels títols antics.
Tenim la família de fabricació mecànica,
també amb oferta formativa de grau mitjà,
sobretot amb el tema de la soldadura,
que també té bastant demanda,
i amb el superior, amb les construccions metàl·liques.
I tenim la família d'instal·lació i manteniment,
lligat amb un cicle formatiu de grau mitjà,
un tècnic de manteniment,
i el de grau superior d'equips industrials.
Amb l'adaptació aquella, que hem comentat ja algunes vegades,
adaptada al sector de les energies renovables.
Dir que amb el cap del manteniment industrial
també hem notat un increment, un augment,
del nombre de persones que el volem formar en aquest àmbit.
I per últim tenim la família professional,
que és més gran de l'institut,
perquè és la que més volum d'alumnat té,
de grups i de professorat,
que és la família de transport i manteniment de vehicles.
L'oferta de carroceria, que és única a tota la província,
de grau mitjà,
i després també tenim l'Electromecànica de vehicles,
amb títols nous, i el grau superior d'automoció.
En aquest cas, totes estan doblades,
tenim dos grups.
I què noteu, per la percepció de les preinscripcions
i de les matriculacions,
i per tant dels alumnes que ja teniu?
Noteu alguna diferència destacable
respecte als últims anys en augmenting...
És a dir, cicles que van de baixada,
cicles que van de pujada...
Podeu cobrir més o menys tota la demanda que teniu?
El cas, per exemple, aquest últim que et comentava,
de la família de transport i manteniment de vehicles,
en guany hem incrementat un grup més de grau mitjà,
precisament perquè hi havia molta demanda a la prescripció.
En cicles de grau mitjà,
el departament intenta ajustar en funció de la demanda.
I en aquest cas, vull dir,
ens han obert una línia més del cicle d'electromecànica de vehicles.
Aquest cicle a què es dedica, bàsicament?
Doncs vindria a ser el perfil del tècnic d'un taller d'automoció.
Un concessionari, un taller lliure d'automoció,
que va relacionat amb el manteniment dels vehicles automòbils.
Tot i que, també ho hem comentat alguna vegada,
aquí juguem també amb una adaptació,
amb un tipus de perfil mecànic de vehicles industrials.
És a dir, això és una iniciativa que va sortir
d'uns concessionaris de marques al territori.
concret, vull dir, hi ha un conveni signat i, per tant, estem parlant del concessionari SIDECO,
de la marca IVECO, de Reus Fleming, que és el concessionari de la marca Volvo,
de Talles Rapallo, que és el d'Escania, i d'autotractor, que és el de MAN.
Perquè ells es van adreçar a l'institut i ens van fer arribar aquesta inquietud.
És a dir, molt bé, des de la formació professional esteu muntant, esteu, es dissenyen,
esteu formant persones que després aniran a desenvolupar la seva professió
amb un taller de vehicles, però nosaltres tenim vehicles que són més grans,
que són autobusos i camions.
I, bé, jo el que dic sempre, van ser amb una taula,
ens van dir quines eren les necessitats.
Amb tot aquest sistema de flexibilitat de la formació professional,
no es permet adaptar currículum, sempre mantenint el títol,
però permet adaptar currículum, i per tant van començar a parlar de continguts.
I fem una adaptació d'aquest xicle de electromecànica al sector del vehicle industrial.
A l'igual que vam fer un altre, amb en GAM,
que també ha estat aquí gent de l'empresa amb el programa Eines l'any passat,
si no recordo malament, perquè en aquest cas el que ens deien,
molt bé, però nosaltres tenim maquinària industrial,
i per tant també vam fer una adaptació.
Jo ho he dit moltes vegades, a veure, des de la formació professional,
el que volem des dels centres és donar resposta
a aquelles necessitats que tenen les empreses.
I per tant, sempre ho diem, les portes estan obertes al sector empresarial,
perquè, evidentment, hem d'anar de la mà.
No té sentit que nosaltres estem formant professionals
que després l'empresa haurà de tornar a formar.
No, escolta, què necessiteu? Parlem,
segurament trobarem les vies per poder-ho solucionar,
i posem-nos a treball.
Sí, perquè aquests exemples que ara ens explicaves demostren això.
Ja ho hem parlat en temporades anteriors en aquest programa,
de com un institut s'adapta a les necessitats
del que li demana una empresa o un grup d'empreses determinats.
I com aquests exemples, n'hi hauria d'altres a l'institut,
en aquests moments, en altres famílies, en altres àmbits?
Adaptacions i fins i tot altres fórmules de formació professional.
Com quines que vols dir, altres fórmules?
Sí, altres fórmules.
El tema de la formació en alternança.
El tema de la formació en alternança és anar un pes més enllà
amb el tema de formació professional.
Jo sempre dic que fins ara, i dic fins ara,
perquè la veritat és que el marc normatiu ho permet,
fins ara podem anar des de la...
Quan parlem de col·laboració, ens trobem l'empresa.
Des de la mínima col·laboració,
que és que els nostres alumnes han d'anar a fer un mòdul
que es diu formació en centre de treball,
i això ho han de fer amb els centres de treball,
és a dir, el que normalment la gent entén com a pràctiques,
i per tant necessitem aquestes empreses.
Això és la col·laboració mínima.
I a hores d'ara, la col·laboració que enten màxima
que tenim establerta, el nostre centre,
és el tema de la formació en alternança,
en la qual les empreses tenen un compromís molt gran
de participar en la formació d'aquests alumnes.
I quan dic un compromís molt gran,
és perquè els cicles que són de dos anys,
els nostres són tots de dos anys, menys un,
el segon any, les empreses contracten aquests alumnes
amb una modalitat de contracte en formació.
I per tant representa que al mateix temps que s'està formant,
aquells alumnes tenen ingressos,
però jo fins i tot no diria que aquesta és la part més important.
Perquè al final es tradueix en que l'alumne
que està fent aquesta modalitat,
si el cicle són 2.000 hores,
al final acaba fent 2.500 hores de formació.
Per tant està fent un 25% més de formació
que un alumne que no fa aquest programa.
I evidentment aquesta formació la fa
de manera consensuada amb les empreses.
I per tant permet adaptar molt
el tipus de perfil al que realment necessita el sector.
Perquè aquí sí que hi ha una implicació gran de les empreses.
I això ho tenim amb el tema de GAM,
amb el tema de Macri Industrial,
i això ho tenim amb aspectes de Sotla Dura,
amb el cicle de Sotla Dura,
amb la col·laboració d'Apenta,
l'Associació Provincial d'Empreses del Metall de Tarragona,
i això ho tenim amb el cicle de Manteniment Industrial,
amb col·laboració amb l'Associació d'Empreses de Servis de Tarragona.
I teniu molts alumnes?
Doncs amb aquests cicles estem plens.
Però quants, per fer-nos una idea, entre tots?
Quants alumnes que puguin fer formació en alternança?
Que puguin fer formació en alternança tenint tres grups,
jo estaria parlant unes 60-70 persones.
I acostumen a ser ja els millors alumnes?
D'alguna manera l'institut, el centre,
a partir del currículum del primer any,
i en fi, els alumnes que puguin estar més interessats
són els que poden fer aquest sistema?
Tot això es fa en el marc d'un conveni de col·laboració
signat entre aquestes empreses o col·lectius empresarials
amb el Departament d'Ensenyament
i, per tant, s'estableixen mecanismes
per fer una mena de selecció
amb aquelles persones que fan l'alternança.
I el primer any el que es fa és
el desenvolupament del mòdul de formació en el centre de treball,
per tant, l'alumne està fent pràctiques
i el segon any l'alumne ja està contractat.
La majoria dels alumnes són contractats,
vull dir que és també un alumnat que té una motivació,
que coneix el programa i que també té aquesta motivació.
Al marge d'aquesta fórmula del que anomenen,
en el sector s'anomena formació en alternança,
les relacions amb les empreses,
de les que hem parlat tantes vegades en aquest espai,
es mantenen, amb la perspectiva del nou curs,
que acaba de començar,
es mantenen als mateixos nivells pel que fa a l'institut vostre?
Sí, nosaltres, els dos últims anys,
el Departament d'Educació, el Departament d'Ensenyament,
va signar convenis de coloració que ens afecten
a pràcticament totes les famílies professionals del centre,
excepte amb una,
que és en el tema de Comunicació Imaig i So,
i jo ho he comentat, i ho he comentat públicament,
és un tema que no tenim un referent al territori
que agrupi les empreses d'aquest sector,
com potser amb el tema del metal,
tenim a penta,
o amb el tema del quími,
hi ha la QT o l'AST,
amb el tema de manteniment,
o el tema del gremi de la construcció,
amb la família de construcció.
Amb el sector d'Imaig i So,
no hem trobat encara algun col·lectiu que agrupi,
però, per exemple,
amb el sector de les agràfiques el tenim,
amb el sector de fabricació mecànica el tenim,
hi tenim més d'un,
amb el sector de les energies anuals el tenim,
hi tenim més d'un,
amb el sector del manteniment el tenim,
amb el sector de l'electricitat electrònica el tenim,
vull dir, és bàsic.
A veure, pel nostre centre,
que és un centre amb el qual no impartim ensenyaments
d'ensenyament secundari obligatori, l'ESO,
ni impartim batxillerat,
a veure, la relació amb l'entorn és bàsica,
és fonamental,
i per tant hem d'anar de la mà,
i per això els diem,
escolti, les portes estan obertes,
l'administració normativament ha posat les mesures
perquè es pugui flexibilitzar
tot el ensenyament de formació professional,
i per tant el que demanem,
i el que fem una crida,
és a totes aquelles empreses,
si us plau,
aposteu-vos al centre de formació professional,
perquè tenim respostes.
Tenim respostes.
I globalment, com analitza el director
de l'Institut Pere Martell la situació de l'EFP?
Aquesta era una pregunta i una reflexió
que també li demanava la setmana passada
el director de l'IES Comte de Rius,
el Francesc Roca,
i de fet és una reflexió que li demanarem
a tots els directors,
perquè clar, en un moment en què
no parem de parlar de crisi,
de retallades,
en fi, de les necessitats de formació,
de les necessitats educatives,
quina visió veu el director d'un institut
com el Pere Martell del moment,
en què, clar, també ha de tendre
una demanda cada cop més gran,
precisament en aquest context de crisi
que comentàvem al principi de l'entrevista.
Tenim una FP cada cop millor?
Sí.
Sí.
Tenim una FP cada cop millor.
I precisament perquè entenem
que està agafant el nivell de dignificació
que li pertoca a l'EFP,
després en tot cas parlarem de les necessitats
que hi ha,
però estem entrant en un nivell de dignificació de l'EFP,
amb una obertura dels centres de formació professional
al sector
i sobretot aquestes col·laboracions
que tenim amb empreses i col·lectius empresarial.
Els cicles que més demanda
per part de l'alumnat estan tenint
són aquells amb els quals darrere
hi ha un col·lectiu empresarial que aposta
i aposta firmament per aquesta col·laboració amb els centres.
I el tema de la formació professional
és que és una realitat.
Vull dir, quan Europa marca directrius,
perquè al final el tema de l'educació
no és un tema local ni és un tema de l'Estat,
sinó que al final són directrius europees,
el que estan dient és que d'aquí no res,
el 2020,
només el 15% dels llocs de treball
seran per persones sense qualificació professional.
Per tant, si a això afegim
que ara mateix tenim un diferencial
d'aproximadament uns 25 punts
respecte a la Unió Europea
en la qualificació de persones
a nivell 2 i 3,
que és el que correspon
a la formació professional
de grau mitjà i de grau superior,
doncs evidentment aquí hi ha un camí per recórrer.
I el que fa falta és
que la gent sigui coneixedora d'això,
fer difusió,
perquè insisteixo,
el marc normatiu
està posat
per aquesta flexibilitat
i per donar respostes.
I aquest món què necessita?
Perquè deies,
podem parlar de les necessitats,
què necessita?
Què necessiten els directors dels instituts,
els professors,
els centres educatius?
Home,
és evident,
els centres el que necessiten
són recursos,
però...
I són insuficients,
clarament insuficients ara mateix?
A la formació professional
sempre són insuficients,
sempre.
Però,
precisament,
és aquesta col·laboració
amb el món empresarial
el que ha de fer arribar
aquests recursos.
Jo el que dic és,
a veure,
els centres de formació professional,
quan parlem de centres de formació
professional públics,
són centres de tots.
I, per tant,
jo dic que les instal·lacions
estan allà
i els professionals
de l'ensenyament
de la formació professional
estan allà.
I, per tant,
si hi ha un acostament,
si hi ha un apropament
per part del sector empresarial
que altres modalitats
de formació,
conegudes com la formació
per l'ocupació,
nosaltres també formem
persones per treballar,
s'apropin
als instituts
de formació professional,
sense dubte,
tots sortirien beneficiats.
Tots.
Perquè aquesta mancança
de recursos
que puguem tenir
sí que vindrien
per aquesta via.
I estic parlant d'això
en el sentit
que posarem un exemple.
Si nosaltres tenim
unes instal·lacions
en un espai
de soldadura
amb el qual
nosaltres obrim
el centre
a les 8 del matí
i el tanquem
a les 9 de la nit,
hi ha determinades
franges horàries
en què
aquests espais
podrien estar ocupats
per fer formació
de treballadors
d'empreses.
i podrien estar ocupats
per fer formació
per persones
que es troben
en situació d'atur.
I les instal·lacions
s'estan.
Per tant,
és un tema
d'optimització
de recursos.
I evidentment,
el que hauríem de demanar,
escolti,
senyors empresaris,
aquestes instal·lacions
són per formar
els futurs treballadors
que necessiteu,
que ens diuen
que necessiteu,
que ens dieu
que necessiteu,
i els treballadors
que ja teniu.
Per tant,
compartim,
perquè en definitiva
estem parlant
d'espais públics
i d'instal·lacions públiques.
el que està t'ha de tenir
el màxim rendiment.
És a dir,
que encara ha d'incrementar,
ha de lligar encara més
la relació
amb el món empresarial.
És que en la formació
professional
ha de ser així.
En la formació professional
ha de ser així.
No té sentit
que nosaltres
formem persones
que després
les empreses
han de tornar a formar.
No,
parlem.
Què necessiteu?
Aquest curs
heu pogut respondre
a tota la demanda
que teníeu?
De l'UNAT?
Sí.
Sí, sí, sí.
Heu pogut absorbir...
Estem en grups de 33.
Del màxim.
El màxim.
però sí,
ho hem pogut.
I pel que fa a les instal·lacions,
han estat a punt...
Sí.
Sí.
Sense oblidar
que estem en un complex educatiu
que té uns 50 anys
i en tenim algunes mancances
a nivell d'infraestructura
però les instal·lacions sí.
També tenen els seus avantatges.
Tenen els seus avantatges.
Molta gent ho diu.
No, no, no.
Tenen els seus avantatges.
Aquestes els seus inconvenients
però alguns diuen
que el complex educatiu
és el millor.
Jo no acostumo
a queixar-me
mai
del tema
de les instal·lacions
perquè la veritat
és que
sí que tenim mancances
però ens permeteixen
unes altres oportunitats.
Nosaltres quan vam dissenyar
el pla estratègic
que ara acabarà l'any vinent
i per tant
haurem de començar
a treballar amb un altre,
un dels punts forts
que deien que teníem
era les instal·lacions
perquè tenim superfícies.
És a dir,
la veritat és que
quan la gent ve a visitar
l'institut
o les instal·lacions
del complex educatiu,
qui no coneix
es queda una mica sorprès
de les dimensions
que pot tenir allà.
Clar, quan jo dic
escolti, és que nosaltres
tenim una nau
de 16.000 metres quadrats
de planta
i dic
és que tenim
més de 130 cotxes
allà dintre.
Clar, això
diu, home,
vine a veure-ho
i t'ho ensenyaré.
Pocs ho poden dir, no?
T'ho ensenyaré.
Aquesta és la realitat
de l'IS Pere Martell
que avui hem volgut analitzar
en aquesta segona edició
de l'Eines
d'aquesta temporada
que fem
amb el suport de la CEPTA.
Ja us vam explicar
dimarts passat
que el que farem
aquestes primeres setmanes
és una ronda
d'entrevistes
amb els 100 directors
per conèixer la realitat
de cada centre
i després l'Eines
al llarg del curs
2011-2012
anirà obrint la porta
i la veu
i els micròfons
a professors,
a estudiants,
alumnes,
a les empreses
que tenen un paper fonamental.
Així que avui
agraïm especialment
al director de l'IS Pere Martell
Àngel de Miguel
que ens hagi acompanyat
i que ens hagi explicat
la radiografia
la situació actual
de l'Institut
a l'inici del nou curs.
Àngel de Miguel,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I bon curs 2011-2012.
Fins la propera.
Que ens trobarem aviat.
Gràcies.
Adéu, bon dia.