Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de divendres, primaveral, a les portes d'un cap de setmana,
que ens dona pas a uns dies de vacances per a molta gent.
Com a mínim hi ha vacances escolars
i també la veritat és que hi ha moltes famílies
que fan vacances laborals.
Com a mínim són uns dies una mica diferents.
En fi, temps de Tertúlia que avui compartirem
amb el director de l'Institut Municipal d'Educació, Carles Tepero.
Carles, bon dia.
Bon dia.
El director d'Educació fa vacances o no?
Com els nens i nenes.
Molt probablement, aquesta vegada sí.
Carai.
Dionisio de la Barga, bon dia.
Bon dia.
Ell és el president de la cooperativa obrera Tarraconens.
Em sembla que aquest càrrec no li dona per fer vacances, o sí?
No, no, no.
És igual.
És igual.
Avui no parlarem però de vacances escolars.
Tot i que sí que parlarem segurament d'alguna qüestió
relacionada amb el món educatiu,
perquè el món educatiu i el món de la sanitat
continuen sent els autèntics protagonistes
de l'actualitat de la jornada.
Avui farem Tertúlia amb Carles Tepero,
amb Dionisio de la Barga
i esperem saludar de seguida també Francesc Sanroig,
director de Càritas Santiocesana.
Per cert, un canongí que avui està de festa,
perquè recordem que avui, 15 d'abril,
fa un any de la llei
que el Parlament de Catalunya va aprovar
per permetre la independència de la canonga.
Però, en fi, primer parlarem
d'aquestes retallades de sanitat,
d'aquestes mobilitzacions,
d'aquesta protesta ahir d'unidor massiva
a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.
milers de persones es van manifestar
davant del Palau de la Generalitat
contra unes retallades
que estan en el primer pla de l'actualitat
des de fa dies.
Unes protestes perfectament justificables o no, Carles?
O no n'hi ha, per tant?
Jo crec que sí, en principi.
És a dir, els anuncis,
les campanades que se senten,
perquè concret, concret,
menys alguna mesura ja així genèrica
de percentatges de reducció de la despesa, etcètera,
jo crec, o no les conec,
que encara no s'han concretat,
per tant, amb números factibles,
vull dir, de cada un dels apartats
o de l'apartat, per exemple, de personal,
com anirà aquesta reducció.
Per tant, tot això és molt preocupant,
jo crec que molt preocupant.
Ja sabem el moment en què vivim,
ja sabem els esforços que tots hem de fer,
les administracions, els personals,
els de la benzina,
ho sabem, tots hem d'estar,
però jo crec que hi ha uns serveis bàsics
com aquests que acabem de comentar,
el de l'educació, el de la sanitat
i segurament també el de les prestacions socials,
que si costen de fer,
refer, encara costen molt més.
Crec, no?
Què vol dir això?
Doncs que si d'uns avanços
que hem aconseguit al llarg dels anys
i que han costat moltíssim
a tots els ciutadans amb els seus impostos,
aconseguir un nivell de benestar
i, home, i déu-n'hi-do
de prestació de servei
en aquests àmbits,
clar, ara,
fer retallades importants o substancials
en aquests sectors,
doncs vol dir que probablement
es tirarà,
vulguis o no,
patirà això,
patirà amb llistes d'espera,
amb temps,
amb intervencions,
amb personal,
amb formació,
amb mitjans,
clar,
després tornar a recuperar
aquest nivell
que jo crec que era el que es corresponia
amb la societat
i amb la producció
que econòmicament feia el país,
doncs tocar aquests sectors
vol dir que
quan s'hi vulgui recuperar
costarà,
jo crec que molt més
del que havia costat recuperar-los ja.
Per tant,
inicialment
entenc aquestes mobilitzacions
i jo crec que no,
que a veure,
espero que no vagin més enllà,
que hi hagi una entesa
entre totes les forces polítiques
i amb el govern actual
de la Generalitat
per entendre
què és el que s'ha de tocar
i quins sectors
i aquests,
evidentment,
aquests tres que acabo de dir,
crec que s'haurien de mirar
amb l'UPA
què és el que es toca
i què és el que es redueix.
Dionísio,
això és el programa electoral
de Convergència, no?
El què?
El que està fent ara, no?
No va dir això.
Tanta gent va votar això.
No va dir això en la campanya.
Ah, que ja, per això.
Muy bueno.
Perquè semblava que
tot era flor i viola
si la veritat és
que està sortint
el programa Oculi Real
de Convergència
i de la dreta,
de la dreta en definitiva.
Que quan hi ha
una situació de crisi econòmica
no va
a treure més diners
per solucionar els problemes,
sinó que va
a retallar
i sempre
els més dèbils.
No retallar
als bancs,
no retallar
a altres
entitats,
inclús
l'import
de successions
ho elimina.
En canvi,
ens està
fent la guitja
a tots els ciutadans
que crec que tenim
un dret
a que ens donin
un bon servei
tant a nivell sanitari
com a nivell educacional.
I això és
molt,
molt perillós.
Molt perillós
perquè entra
en una dinàmica
que sembla
que tots
l'únic
que pretenen
és reduir
tot l'estat
del benestar
que tants anys
ha costat guanyar.
Això, és això.
Ara saludem
el Francesc Roig,
que arriba.
Francesc, bon dia.
No sé si arriba.
Encara el deixem
un descans una miqueta.
No, no, no.
Ah, no, ja?
Doncs hem començat
parlant
de la retallada
de sanitàries
que, en fi,
que monopolitzen
l'actualitat
des de fa dies
i avui especialment
per la mobilització
que va haver-hi
Massiva i a Barcelona.
Hi va anar, per cert,
força gent
de l'Hospital Joan XXIII.
Els metges,
infermeres,
alguns col·lectius
de l'Hospital
de Referència
de Tarraona
ens van explicar
que hi van anar
a Barcelona
i segurament
les mobilitzacions
continuaran
durant les properes setmanes.
Preguntava, Francesc,
als altres contartuli
si són justificades
aquestes mobilitzacions
i que et sembla
tot el plegat
tot el que està passant
a l'entorn
de les retallades
en sanitat.
Home,
justificat
una retallada
encara que ho fos
mai és ben vista
perquè fent
a les tisores
sempre
implica
una certa reducció
i quan estem parlant
d'un nivell
de benestar
perquè se sobreentén
que estem
en una línia
que no hauríem
de baixar
en el tema
de benestar
social
aplicar retallades
sempre és dolorós.
No estic
ara jo
en disposició
de saber
el motiu
per què
justificat
el que passa
de la finalitat,
no?
Perquè en el fons
la retallada
ve producte
de circumstàncies
que poden venir
des de l'epicentre
de Madrid
perquè no paguen,
des dels fons europeus
perquè no arriben,
des de la Unió,
però en definitiva
sempre hi ha algú
darrere la pantalla
que és el mercat.
El mercat
és el gran
element
que ens té
diguem-ne
manipulats
en aquest aspecte.
Retallar
un servei bàsic
costa molt
d'admetre
sobretot
si realment
és un servei bàsic.
Una altra cosa
és que hi hagi
una organització
que cal millorar.
Què pensen
de totes maneres
en relació amb això?
La rapidesa
amb la que s'ha
produt tot el procés,
és a dir,
des de les eleccions
al Parlament de Catalunya
a finals de novembre,
la Constitució del Govern,
finals de desembre,
principis de gener,
100 dies de govern,
anuncis de retallades,
encara que no s'han començat
a aplicar,
i primeres mobilitzacions.
Segurament tot això
està anant
amb una velocitat.
realment sorprenent,
no?
Sí,
però jo crec
que era d'esperar.
És a dir,
jo no dubto
que hi hagi,
com heu comentat,
doncs pressions
i a veure,
factors externs
al propi país
o a la pròpia vida ciutadana
que fan que
s'hagin d'aplicar
una sèrie de mesures
d'àmbit econòmic
i financer
perquè,
bé,
ho estem veient,
i països
amb diferents governs
i amb diferents ideologies
doncs es troben abocats
a que els rescatin,
a que no sé què,
no sé quantos,
tot això que estem
cada dia sentint.
El que és dolorós
és que,
clar,
és a dir,
un govern
o una alternativa de govern
que ja començava
criticant les mesures
que s'havien d'apartar el cinturó
en determinats àmbits
de qualsevol tipus de govern
i que anuncia
que això s'estava fent malament,
que s'ha de fer d'una altra manera,
per a timp,
per a tamp.
Clar,
arriba el govern,
com deia el director,
i immediatament,
per la raó que sigui,
aplique o anuncia,
més aviat,
perquè encara no estan concretades
moltes d'elles,
com dèiem al principi,
mesures de reducció
i d'estalvi
justament en tres àmbits
o en tres sectors,
bueno,
en dos,
educació i sanitat,
però li tocarà rebre també
les prestacions socials.
I de fet a tots els departaments
també a cultura.
Per què aquesta línia?
Potser pel que deia el Dionísio,
alguna cosa de fons
i de tres fons ideològic
també hi té cap a la força,
perquè si no,
parla amb tots els grups parlamentaris,
mirem a veure què és el que...
I per on s'ha de reduir,
per on s'ha de posar la tisora,
perquè segurament,
jo no sé si s'ha d'incrementar
l'impost de la benzina un 50%,
per exemple,
perquè no,
dic una animalada,
però jo no sé
què està disposat
o del tabac.
Bueno, no ho sé,
si anem a la peró.
Que no t'escolti,
que potser ho fan.
No, però justament...
No, però a Catalunya
desafanyes la gasolina
ja té un petit impost
precisament per finançar la sanitat.
Sí, senyor.
El cèntim sanitari,
que potser ja ni ens anadurem
quan anem a posar benzina.
Exacte.
Però la benzina aquí
és més cara que la resta de l'estat.
Si no ens preguntessin
què ens estimem més,
sí que retardin
el període d'espera
per operacions
o d'atenció al ciutadà
a les escoles adequadament,
o que t'incrementin això
un 50%...
El que plantejava al d'inici
era que la decisió del govern
és per motius ideològics
i, en fi,
el que diu el govern
és que, a veure,
és que la caixa està buida
i que no hi ha un duro
i que la crisi,
l'impacte de la crisi
és brutal
i segurament una mica
la filosofia és...
Això quin canvi porta?
A la privatització
de la sanitat?
El mateix que ha passat
a Madrid
i d'altres comunitats
on governa la dreta.
És a dir, pagant.
Pagant, exactament.
És aquest el problema.
a fer negoci
amb el benestar dels ciutadans.
Però qui fa negoci?
Home,
si el mateix responsable
de la sanitat
abans era el responsable
de la major empresa
sanitària privada,
doncs ja em diràs
a qui beneficiarà.
I aquest és el tema.
Exactament igual
en l'ensenyament.
Es potenciarà
l'escola privada,
l'escola concertada
i es retallarà
l'escola pública
amb el tema
de la sisena hora
i tot això.
En el tema
de la universitat
passarà exactament igual.
És purament ideològic.
I qui no...
La justificació
és la crisi econòmica.
Per solucionar
una crisi econòmica,
si es vol mantindre
l'estat del benestar
de la societat,
n'hi ha més solucions
diferents
per trobar diners
per portar a terme això.
Francesc...
I si no,
tu creus que hi ha
un reafons ideològic o no?
O que és un tema
purament econòmic
de diners,
de números?
La política
sempre té
darrere
un reafons ideològic
i és molt difícil
que sigui neutral,
eh?
Això sempre.
Ara,
jo també voldria
afegir una mica més
perquè si no
sempre estem en aquest espiral
de si els d'abans,
els d'ara
o els que vindran després.
Per exemple,
aquesta situació
de crisi
que anem a suposar
que és a causa
de la situació
de restricció
que primer comença
amb Grècia
i després continua
amb Portugal
i ara ve
la tercera germaneta
que és del sud
que és Espanya.
La resta
de comunitats
de l'Estat,
com és que
no tenen
també aquesta percepció
de crisi
en la seva
situació
de sanitat?
Puig,
perquè
el 22 de maig?
No,
o és que estem esperant
que sigui el 23,
no d'abril,
de maig?
per exemple.
Sí,
perquè és veritat
que aquest missatge
de restriccions,
de crisi
que ens impacta,
aquest missatge
a la població
de retallades
només s'està escoltant
a Catalunya,
no?
Curiosament.
No,
vaja,
jo només tinc aquesta percepció
ara de moment,
pel que llegeixes
i pel que escoltes.
Per tant,
hi afegeixo
un altre element més,
vull dir,
per exemple,
aquí estem dient ara
sanitat
o salvell públic,
no?
Per exemple,
educació.
Però,
per exemple,
poso un exemple,
el País Basc,
la crisi també els deu afectar,
malgrat que el seu concert
pugui blindar
determinades situacions.
Però,
per exemple,
Andalusia
té un percentatge
bastant elevat
de funcionaris públics
comparat amb Catalunya.
I se suposa
que això
crea encara
o hauria de crear
una situació
de dèficit,
també,
no?
A Madrid
és la comunitat
autònoma
més endeutada
i la...
per molta esperança
que hi hagi
en el seu govern,
doncs,
realment,
doncs,
els ciutadans
no ho veuen igual.
M'explico.
Tenim una situació
difícil
i després,
si voleu,
anem una mica més enllà.
Només són
els estats
del sud d'Europa
els que tenen crisi
o també hi ha
altres estats
que amaguen l'ou?
Per això
és la voluntat
política
d'una solució
a uns problemes.
Per això,
vull anar
amb el tema
que el transfons
també és polític
a tot arreu,
sigui d'un color
o sigui d'un altre.
Però el més fàcil
és retallar
a les classes
més necessitades.
Ara veurem
com és concret
en aquestes retalles,
perquè aquesta setmana
el president
del Col·legi de Metges
de Barcelona,
que és un dels principals
assessors del govern
en matèria sanitària,
li ha demanat
al president,
fins i tot,
posar el comptador
a zero
i veure realment
com es negocien
aquestes retallades
és que n'hi ha.
I ahir mateix
en unes declaracions
a Tarragona Ràdio,
el director
dels serveis territorials
de salut
aquí a Tarragona,
el doctor Josep Mercadet,
també deia
que es calia
obrir-se el diàleg
i parlar amb els sindicats,
amb les infermeres
i amb els metges
de Joan XXIII,
per exemple,
per veure
com es concreten
aquestes retallades.
Digues, Carles.
Una cosa,
perquè s'ha citat ara
fa un moment
això de la sisena hora
de l'Escenament Publicat.
Doncs és que els hi volia
plantejar aquesta qüestió
perquè anava a dir
que ahir
en la manifestació de Barcelona
va haver-hi bàsicament metges
però també mestres
perquè al voltant de l'educació
també s'estan creant
aquests dies
algunes expectatives
i tenint en compte
que a més
els nostres contartulis
poc o molt
tenen a veure
amb el món educatiu.
Hi ha també
una proposta
municipal
per portar al plenari
del proper dilluns
una moció
contra la retallada
de la sisena hora
a l'escola pública.
Aquí, tenint en compte
que avui ens acompanya
el director municipal d'Educació
valria la pena
concretar
que el que s'ha dit
és que
aquesta sisena hora
que s'aplica
a les escoles públiques
es deixarà sense efecte
al curs escolar
menys en alguns casos
concrets, no?
Escoles en un entorn
complicat.
Aquest és l'anunci
també, eh?
Perquè encara
que jo sàpiga
no s'ha concretat en res.
És a dir,
no hi ha cap resolució
ni cap...
norma
que s'hagi dictat
des del departament
en aquest sentit.
Però, clar,
el que teníem abans
les campanades
al que se sent dir
i els anuncis
que es fan
doncs, clar,
preocupen
i provoquen
la mobilització.
És allò com si tu
et comencessin a explicar
que
és probable
que com que hi ha massa
gent al teu carrer
potser et trauran de casa,
no?
Perquè s'obren habitants
en aquell carrer.
Bueno, no hi ha res concret,
però...
En aquest cas no hi ha res concret
per sobre
que l'anunci
va encaminat clarament.
I l'anunci
és molt preocupant,
de veritat,
cap a aquest sector,
justament cap al sector públic,
justament,
quina casualitat,
no?
I tan preocupant és
que l'atreguin
a tots els centres públics
com que l'atreguin
només en uns quants.
I ara ho explico
pel que comentava
el Ricard, no?
És a dir,
fins i tot l'anunci
de dir que
es mantindrà
en determinades zones
desafavorides
o amb alumnat
que no assoleixi
les competències,
etcètera, etcètera,
clar,
a veure quina escola pública
de Tarragona,
en aquest cas,
s'apunta
a voler mantenir
la sisena hora.
és pervers
anunciar-ho d'aquesta manera,
crec jo,
perquè clar,
si a l'escola
on hi ha dificultats
repliquen la sisena hora,
ja hi som,
el peix que es mossegui
la cua.
Aquesta escola,
en fi,
no val tant com les altres,
no?
Vols dir que quedaria
estigmatitzada?
Home, bé,
evidentment,
evidentment,
clar,
a veure qui la vol,
jo,
he estat director d'escola
molts anys,
doncs,
en fi,
no la voldria.
A l'escola privada,
concertada,
en contra de l'escola pública,
quan tindria de ser al revés.
Molt bé,
com fins ara.
Jo crec que això és sostenible,
aquesta hora.
És sostenible,
perquè és una hora que es planteja
en el context del reforç,
que després,
en cada cas concret
i sense anunci,
i sense norma,
es pot anar mirant,
jo crec,
els centres que en convenc 4,
en convenc 24.
com justificació
de l'eliminació
d'aquesta sisena hora,
no es pot eliminar,
no es pot suprimir d'aquesta manera.
Se suprimiran
un munt
de llocs de treball
d'ensenyament,
també.
Francesc,
com ho veus?
Pot portar-ho,
clar.
Això de la sisena hora.
Espero llegir-ho,
més que veure-ho.
Només llegir-ho.
Clar,
perquè de moment
no hi ha cap cosa publicada,
només el que tenim
és una referència
a nivell de premsa.
De la consellera.
I les opinions
i declaracions
de la responsable
de la conselleria.
el que és evident
és que anem
una mica enrere.
La conseqüència
de la anunciada
retallada
a la sisena hora
és,
m'imagino
que va per aquí,
apaivagar
l'increment.
L'increment
d'alumnat
de l'any que ve
és al voltant
d'uns 14.000
i escaig alumnes
que s'incorporen
de nou
al sistema educatiu.
En el conjunt del país.
Sí,
a Catalunya,
evidentment.
Aleshores,
si no volem incrementar
cap lloc de treball
entre les jubilacions
que es produeixin
i l'augment
de les hores
que s'afegeixin
lectives,
no laborals,
no lectives,
pot apaivagar
en certa manera
aquest ajustament.
Ara,
el tema
de la sisena hora
quan es va posar en marxa,
que va ser l'any 2006,
era per equilibrar
la situació
de desequilibri
que ja hi havia
amb la concertada.
El problema
és que
amb l'anterior govern
no es va acabar
pagant
a la concertada.
Aquestes es van fer,
la pública la va fer...
La sisena hora
la pagaven els pares
de l'escola concertada.
En teoria
s'havia d'haver equilibrat
en aquest aspecte
i no es va fer.
O per el motiu que sigui,
eh?
Ara
tirem enrere.
Això és com
el tema
de la setmana blanca.
Ningú la volia,
després que l'han fet,
molta gent ja està d'acord.
Per tant,
la sisena hora
ja s'estava fent
i ara
hi ha gent
que li sap greu
que l'hi treguin.
Bé,
en alguns centres
s'ha fet
d'una manera estricta,
pulcra
i a més a més
exemplar.
La sisena hora.
Hi pot haver
altres centres
que
no s'ha fet,
no s'ha fet,
s'ha fet igual.
Però l'aplicació
dels
els continguts
o les matèries
que s'han pogut donar,
bueno,
doncs,
cada centre
ha adaptat una mica
les necessitats
dels alumnes
que tenia
i l'ha utilitzat
en funció
d'allò
que li convenia més.
Però bé,
s'ha fet servir.
Ara,
en aquest moment,
però és bastant
diferent
del plantejament
de retallada monumental
que és
el de la sanitat,
això.
Perquè,
en teoria,
aquell anunci
que hi havia
en una premsa
que se suprimirien
5.000 llocs de treball,
vaja,
jo he sentit
la consellera
i no ha dit pas
que siguin certs
aquests anuncis.
Em sembla que hi va haver
una rectificació
per part del diari
en qüestió,
també,
no?
Que hi pot haver
alguna retallada
al Departament d'Ensenyament,
ja l'estem veient ara.
No cal que ho digui.
De tot es menysclar,
tant el tema
de la sisena hora
com el de la setmana blanca
que comentava el francès,
són decisions
que semblen
que adopta el govern
en matèria educativa,
que sempre s'ha parlat
tant de la importància
del consens
entre totes les forces polítiques
perquè un canvi de govern
no suposi canvis
en el sistema educatiu,
sembla que siguin decisions
una mica
per anar contra,
és a dir,
decisions que havia pres
l'anterior executiu,
ara el nou,
no?
La setmana blanca
i la sisena hora
serien dos dels temes més...
Sí,
però la setmana blanca,
per exemple,
o la setmana de vacances d'hivern,
doncs,
a veure,
jo crec que fins i tot
potser és discutible
el format,
és a dir,
el repartiment dels dies
de vacances
al llarg del curs,
els períodes,
doncs es poden perfectament,
jo crec que,
malgrat en algunes escoles,
és veritat que aquesta setmana
els hi queda just
on hi ha convenir
una BB
per diferents activitats,
però jo crec que això
encara seria un mal menor,
és a dir,
repartim perquè
segurament es mantindrà
el dia 7 de setembre
per inici de curs,
o així s'ha anunciat també,
però el repartiment
potser serà diferent.
Ara bé,
això de la sisena hora,
a banda,
hi ha més o menys
la ciutat del 2006,
això respon
a un pacte nacional
per a l'educació
que hi havia.
Això no va dir.
Per un pacte
entre...
Home,
jo no diré
que els signessin
les forces polítiques,
que crec que no van firmar,
crec,
però sí
els representants
dels municipis,
de l'associació,
de la federació,
la FAPAC,
i en l'anterior legislatura
Carles va haver-hi
la llei d'educació
que es va aprovar
no per unanimitat
però per una amplíssima majoria.
Però a la sisena hora
sortia en aquest pacte,
és a dir,
jo crec que no s'ha d'entrar
per aquí tampoc,
no s'hi pot entrar per aquí,
el govern s'equivoca
entrant per aquí,
si és que finalment
retalla aspectes d'aquests.
Una altra cosa
és que a cada escola,
com deies el francès,
doncs s'estudia,
es miri de quina manera
s'aplica,
si amb més o menys quantitat,
si amb el 100%
o el 80% de l'alumnat,
no ho sé això,
però és que això
fins i tot ara
ja era possible
fer-ho.
En algunes escoles
ja era possible.
Ja ho feien,
ja ho feien.
Ja hi era,
doncs,
bueno,
inspecció,
departament que sigui,
estudiar cada cas
concret,
però no generalitzis
perquè això
és anar
de nuevament
atacant
el moll de l'ost
de l'ensenyament públic.
Algun comentari més
en diàlegs
sobre aquesta qüestió?
No, no,
de banda que és erudits
i professionals del tema.
Aquí tothom pot opinar.
Francesc.
De fet,
les opinions són
estrictament personals.
Sí, sí, clar.
Bueno,
però...
Vosaltres domineu el tema
més que jo.
Sembla que s'aplicarà
clarament
el tema de la sisena hora.
En fi,
hem parlat de sanitat
i educació.
Avui que el Francesc Roig
ens acompanya,
recordem que ell és director
de Càritas,
és inspector d'ensenyament
i és Canongí.
I avui la Canongí...
Avui fem festa.
Avui feu festa.
Jo pensava...
Igual fins i tot el Francesc
no acaba venint a la Tertúlia
perquè avui és festa local
a la Canongí.
Nosaltres apliquem
l'activitat a la japonesa.
Què vols dir?
Fem festa a casa
però anem a treballar
als veïns.
Avui és un bon motiu
i en fi,
això ha estat casualitat
perquè quan vam concertar
amb el Francesc
que vingués a la Tertúlia
com amb el Carles
o amb el Dionísio
feia dies
i potser encara no ens en recordàvem
de la festa aquesta del 15 d'abril
però abans que el Francesc
ens parli d'aquest any
d'independència
a partir de l'aprovació
avui fa un any
pel Parlament de Catalunya
de la llei
que permet això
la independència
la segregació de la Canonga
els altres contretúlis
que els hi sembla.
S'han fet bé les coses, Dionísio?
Tens aquesta impressió
que tot el procés
que es va fer en el seu moment
de negociar?
En el tema de la Canonga?
Sí.
Home, jo crec que sí.
Jo crec que ja...
Bueno, es tenia...
Jo penso que tenia d'haver sigut
una mica més ràpid
el procés de...
no de segregació
sinó de tornar
a ser un municipi de la Canonga.
Jo me'n recordo
que la primera comissió
per la descentralització
es va fer l'any 80
que jo formava part
quan era regidor
i es deia
que això era un camí
perquè en un plaç
de 8 o 9 anys
es fessi independent.
S'ha trigat molt de temps
per això dic que...
S'ha trigat 30 anys.
Per això dic
que es tindria
d'haver fet més ràpid
que el tema...
però clar,
són interessos polítics
que sempre n'hi ha
que si això
traurà més vots
que si no més vots
el territori
que ha de ser
d'una manera o d'una altra
ja ha sigut complicat
també el procés de...
Però bueno,
ja han aconseguit
el que crec que
per dret els corresponia
que és...
Amb 30 anys un dia.
30 anys.
Que és tornar a ser
el poble de la Canonga
com sempre l'hem conegut.
Carles,
s'han fet bé les coses?
Tens la impressió
que s'han fet bé les coses?
Tant des de la Canonga
com des del punt de vista
de Tarragona?
Més aviat, sí.
L'hi poso un notable,
no un excel·lent
perquè evidentment
és veritat
que en els diferents anys
i governs
d'uns i els altres
i aquí al país
a la Canonga,
a Tarragona,
doncs sempre hi ha hagut
els seus més i menys
sobre el que podia suposar
però a banda del tema vots
doncs també econòmicament
pel municipi
perquè és evident
que s'ha tingut
que arribar amb una entesa
i s'hi ha arribat
afortunadament
amb un pacte
perfectament assumible
per tots
i per tant
clar,
tot això
feia ells dificultats
a part de la mateixa llei
que feia possible
que municipis
amb aquestes característiques
poguessin tornar
a ser independents
uns dels altres
per tant
jo li poso un notable
a com s'han fet les coses
i crec que continuen
fent-se'n bé
perquè
veig realitats també
de, bueno
que ho sabrà millor el francès
però no ho sé
però amb el tema
del transport públic
amb el tema de serveis
que no hi ha cap dificultat
per entendre's
i sí que crec
que en aquest cas
no hi tindrà gaire veure
i a partir de ja
quan se va ensignar
i se veia
doncs la llum verda
per a tot això
el color polític
dels governs
perquè
fins ara
i segurament
en el futur
doncs serà així
per tant notable
i altíssim
L'alcalde de la Caronja
Dimecres
en aquest programa
en fi
va dir que per exemple
tot això dels serveis
m'han comunats
per dir d'alguna manera
o que depenien
de Terraona
continuen funcionant
i que fins i tot
els caronjins
poden disfrutar
de millors serveis
ara que no fa un temps
Francesc
quina impressió tens
de tot plegat?
Els serveis
disfrutem dels mateixos
el que passa
que els serveis
sempre s'han d'anar
mantenint
renovant
i sobretot
gratificant
a veure
la satisfacció
doncs és notòria
portem un any
de
no diré de celebracions
però sí
de satisfaccions
contínues
bé
el que passa
que això és perillós
està donant
tot un any
de satisfaccions
contínues
ahir precisament
ho comentava
amb l'alcalde
que
ha arribat un moment
en què
cal començar a plantejar-se
que el futur
és ara
no és demà
ni passat demà
hem tallat
molt just
perquè si això
s'hagués reproduït
és a dir
vam trigar molt
però si héssim trigat
una mica més
no hi seríem aquí
perquè la crisi
ens hauria afectat
de ple
ens hauria afectat
de ple
el tema
de la qüestió
electoral
més o menys
no
la crisi encara
no l'afecta
però
la qüestió econòmica
sí
perquè esclar
hem de
diguem-ne
mantenir l'esperança
que la indústria
instal·lada
la petroquímica
el polígon sud
que la tenim
tota
gairebé
clar
si a veure
BASF
IQUA
Deu Chemical
Bayer
Clarion
la majoria
d'indústria
la tenim instal·lada
en pastits
bocins
tant al municipi
de Vilasega
com al municipi
de Reus
si això
ara
tira enrere
home
els números
ja no serà
el mateix
i la situació
ni per nosaltres
ni ho seria tampoc
per Tarragona
si a més a més
ara Tarragona
ja comença a baixar
en l'escalafó del pacte
progressivament
cada vegada menys
perquè cada vegada
tindrà més
amb aquesta
diguem-ne
comissió
que s'ha creat
de gestió
doncs
evidentment
per tant
deia que
ho vam agafar just
ara
és obvi que les coses
sí que es van fer bé
perquè si no
hi hauria hagut
unanimitat
al Parlament de Catalunya
també hi va haver
és molt difícil
que en un Parlament
hi hagi
unanimitat
és que és fàcil
de dir
però
aconseguir-ho
mireu quantes lleis
han tingut
unanimitat
i això era una llei
això era una llei
i veníem
d'una situació
del Badia del Vallès
molt polèmica
perquè esclar
Badia del Vallès
l'estem pagant entre tots
sí
clar
per entendre'ns
per això
la Generalitat
és reàcia
crear nous municipis
aquí no es tractava
de crear res nou
era restituir
el que ja existia
és la gran diferència
és la bàsica diferència
la bàsica diferència
no hem creat
una entitat nova
i una despesa més
no
hem tornat a restituir
el que érem
i ja està
per tant satisfacció
però tornant una mica
al que dèiem
és perillós ara
mantenir-nos
en l'autocofoisme
perquè cal
començar a plantejar
de fet
ja s'estan fent
les coses
ningú s'ha adormit
encara que
ho sembli
que tot va igual
no va igual
s'en gestionen
moltes de coses
per exemple
el tema
que pel terme
de la canonja
hi passin
dos traçats
de via fèrrea
i que
estiguin ubicats
els passos
dels camins
naturals
veïnals
dins del propi terme
a DIF
ho té claríssim
supressió de barreres
i no sé què
i tancar
no, escolti
allò és un camí veïnal
vostè posi
les solucions
i nosaltres
posarem la precaució
però el que no és normal
és dir
ho tanquem
ja està
és com si diguéssim
aquí com que hi ha problemes
a la plaça dels carros
doncs mira
una tanca
i no passa a ningú
no, no
no és aquesta
i com això
n'hi ha d'altres
de coses
que s'han d'anar treballant
i d'altres
i d'altres que sorgiren
clar
però tenim una situació
que la gent
es pensa que
bé
l'Ajuntament ha liderat
els organismes públics
lideren
han viscut molts anys
de les subvencions
han viscut molts anys
de la gratificació
de les institucions
i jo penso
i jo penso que
això ha afablit
molt
el teixit social
molt
i el teixit social
s'ha d'acostumar
que hi ha coses
que no han de venir
només per l'administració
sinó que s'han de guanyar
el dia a dia
amb l'esforç
amb l'esforç
de cadascú
i de les entitats
també
perquè les entitats
formen part
d'aquest teixit
i ara
anem analitzant
moltes de les entitats
no només de la Ganonja
sinó de Tarragona
o de qualsevol lloc
feina raia
a trobar relleus
per continuar
aquestes entitats socials
i econòmicament
des del punt de vista
de Tarragona
Dionísio i Carles
veuen que pot
Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
perdent
determinats impostos
de la indústria
patirà
molt o no?
jo crec que s'han fet
els càlculs
raonablement
bé
per entendre
aquesta progressió
que comentàvem
dels ingressos
però evidentment
clar
evidentment
se tocarà
queda tocada
l'economia
del municipi de Tarragona
això
i a veure
i esperem
queda lleugerida
bueno
tocada
lleugerida
exactament
lleugerida
però clar
si queda lleugerida
com somriu el francès
lleugerida
per les despeses
jo crec que s'han fet
els càlculs
adequadament
vull creure
que sí
però
és veritat
que en un futur
no massa llunyà
no massa llunyà
i depèn de com vagin
els aspectes
d'economia
de productiva
doncs clar
les coses
poden variar
però
en un sentit
i en un altre
és a dir
poden anar bé
per tots
poden anar bé
només per Tarragona
i malament
per la canonja
o no
i la canonja
també s'ha de bellugar
per prop
és a dir
ara el fill aquest
sense faltar el respecte
ja és gran
i
s'ha de buscar la vida
s'ha de buscar la vida
i Tarragona també
jo vull
espero que sí
i tenim clar
que buscar-se la vida
tal com diu aquí
el conductor
del programa
és tenir clar
que formem part
d'una comarca
i que estem
al mig
de dues poblacions
importants
com pot ser
Tarragona i Reus
per tant
forçosament
estem
no diré pas
condemnats
sinó obligats
a haver de
relacionar-nos
amb gestió
administrativa
municipal
i el que calgui
amb Constantí
i amb Vilaseca
i amb els que hi facin falta
perquè
nosaltres ja formàvem part
de la comuna
del Camp de Tarragona
en aquella època històrica
clar
per tant
ja participàvem
del Junts
senyors
ho hem de deixar aquí
felicitant
la gent de la canonja
avui acabem la tertúlia
recordant aquest 15 d'abril
dia de festa local
a la canonja
avui fa un any
de la llei
que va aprovar
el Parlament de Catalunya
donant pas
donant llum verd
de la independència
de la canonja
avui hem compartit
la tertúlia
amb Dionísio de la Varga
amb Carles Tepero
i amb Francesc Roig
que vagi molt bé
bona setmana
bon cap de setmana
bones vacances
si és que en fan alguns
i que vagi molt bé
fins la propera
adeu-sia
bon dia
molt bé