Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saps!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'una,
environment,
Fins demà!
Fins demà!
És l'única gran ciutat de Catalunya que no té Palau de Justícia,
l'única, i certament són 78 milions d'euros,
però, clar, si ens quedem amb aquesta xifra,
que també són molts diners...
Clar, sembla una barbaritat.
Clar, però tinguem en compte que aquesta reivindicació
o aquesta voluntat de fer un Palau de Justícia
es va fer amb el canvi o permuta amb el Corte Inglés
i es va dir fa 5 anys o 6 anys.
Això és qüestió d'un o dos anys.
Es va fer aquell canvi si que el Corte Inglés
anava a les cases dels mestres i la Ciutat de la Justícia,
el Palau de Justícia, anava a la zona de Joan XXIII.
Pau, Javier, vinga, què us sembla?
Jo crec que és molt greu.
Jo crec que és greu perquè, a més, ho ha dit el Toni,
però de manera indirecta.
O sigui, som l'única ciutat de Catalunya que gran ciutat, que no...
Bueno, doncs, escolta'm, l'Escola Oficial d'Idiomes,
sort que vam fer l'acord i l'hem financiat des de l'Ajuntament.
Si no, estic segur que tampoc es faria després dels anys que porta.
Jo crec que és greu.
Jo crec que és greu després que fa pocs dies o setmanes
que ha tingut la Generalitat un nou refinançament
en forma de deute per 1.800 milions d'euros.
O sigui, que jo crec que, evidentment, governar és prioritzar,
però és que aquesta ve a sumar-se a les de la sanitat,
que són molt importants per Tarragona.
Jo crec que estem assistint a una altra vegada,
com que em va passar fa temps,
que Tarragona quedi al final perquè no hi ha pressió
o no hi ha aquest lobby que es parlava tant a Madrid
i altres llocs, no hi ha a Barcelona.
Qui de Tarragona està emanant el govern de la Generalitat?
Ningú.
Ja veiem.
A veure, jo penso que haurien de demanar...
Igual que reivindicàvem l'equilibri territorial
quan a l'època bona, també l'equilibri territorial
era l'època de retallades, si ens toquen totes a nosaltres
o les més importants també, ja és trist, no?
Perquè tu tens la sensació que ens està tocant a totes a nosaltres.
A veure, des d'aquí segur que la tenim perquè ens toca directament,
però tu comences a mirar a l'exterior
i sí que hi ha retallades amb altres camps i amb altres ciutats
i amb altres sectors,
però és que aquí ens cauen sempre la grossa.
I a més a més, amb l'agravant
que veníem d'un dèficit molt important,
no és que no arribin unes inversions noves
que eren per millorar, no, no,
és que eren per cobrir unes mancances terribles, no?
Això de la ciutat de la justícia,
tu dius de fa cinc anys,
però jo en sento parlar de almenys fa 15.
No, cinc anys jo crec que era l'acord amb el cort inglès, no?
La permuta de terrenys.
És que inicialment la ciutat de la justícia
anava a l'altre costat del riu
amb una operació urbanística molt interessant,
ja estava prevista des de fa un munt d'anys
quan, jo crec que he recordat
quan Aguirre Niuman va fer la primera versió del POUM,
ja sortia per allà situada.
Imagina't si fa dies que se'n parla del tema.
Ara, el problema, a veure,
el problema de la ciutat de la justícia,
evidentment pels abogats,
és més important que per altres sectors.
És per tots, en realitat és per tots.
Sí, perquè és unífic a tots els equipaments,
que ara estan dispersos, no?
I avalo el que diu el nostre Odeca del Col·legi d'Abogats
que són l'única ciutat.
Altres ciutats, jo em moc amb el tema pericial per jutjats
i tenen uns palaus impressionants.
Impressionants, eh?
A més a més, a vegades sobrats, eh?
Francament sobrats,
perquè veus una quantitat d'espais morts
que dius, ostres, potser no calia tant, no?
Un excés, fins i tot un excés.
Ara, doncs una miqueta ens ha de tocar, no?
A mi em sap greu de veritat criticar
i que d'alguna forma, ja està una tabacada l'advocat criticant, no?
Però la reivindicació que fan els advocats
no és pas pel que els advocats treballin millor,
és per la societat.
Tinguem en compte que dos mesos i mig després d'accedir al govern,
avui surt el diari que han anomenat a Dolors Morillo
director de Territorial de Justícia.
Dos mesos i mig que no han tingut a Tarragona
director de Territorial de Justícia.
Clar, això ho portava directament el delegat del govern.
Això jo crec que no està bé.
No tinc la sensació que la justícia una altra vegada,
especialment la justícia,
ja sé que em pertoca a mi personalment, no?
Però que la justícia una altra vegada
és la germaneta pobra del govern de la Generalitat actualment.
I això jo crec que s'ha de reivindicar,
i com deies tu abans, reivindicar davant de tots els foros
que no pot ser que una altra vegada la justícia sigui a l'últim de la fila.
El fill d'aix últim que comptava l'Antoni,
tot es mereixi que és veritat, Lluís,
que hi ha hagut un degoteig dels nomenaments del govern
que molts consideren que s'ha fet molt lentament, no?
Molts delegats, perquè ara és veritat,
Dolors Murillo es presentava ahir,
però hi ha hagut en els últims dies altres nomenaments,
tot una mica...
Sí, va molt lent.
És com si...
I ho interpretes d'alguna manera, això?
Dona la impressió que no se sap on està
i que potser els hi ha agafat a tots de sobte.
Això seria normal en un partit,
en una formació política que no hagués tassat mai el govern,
però no s'entén per part de Convergència.
Jo entenc que s'estan retassant moltes coses
i no sé si hi ha hagut els pressupostos,
no sé si hi ha hagut les retallades,
que potser no hi ha hagut per tothom,
però em dóna la impressió que, efectivament,
crec que el país va molt a part de formiga.
Aquesta qüestió,
també algú ha fet la referència al tema de les retalles sanitàries,
perquè, clar, aquest anunci de la retallada al Fòrum de la Justícia
arriba també després d'unes quantes setmanes,
i ja n'havíem parlat aquí en algunes tertúlies,
de molts anuncis, entre cometes, si em permeten, negatius, no?
No hi ha diners per això, no hi ha diners per això,
haurem de reprogramar aquesta qüestió.
Sobretot en el tema de la sanitat, també, aquí a Tarragona,
hi ha una sensibilitat especial,
segurament perquè diuen que es paren les obres de Joan XXIII,
Pau, no?
O hi ha un centre d'alta resolució que li diuen així a camp clar.
Tot això, quina sensació, per exemple, teniu a l'Ajuntament,
de tants anuncis de retallades?
Jo crec que hi ha...
Jo només ho puc entendre en clau política.
I per què?
Perquè també estem ara, com sabeu,
quedant 75 dies avui per les eleccions,
i estan fent les coses no com s'haurien de fer,
sinó com creuen que és millor pel partit.
Per mi. Això és claríssim, perquè hi ha una estratègia.
Però no pot ser contraproduent,
precisament que hi hagi eleccions i han anunciat tantes retallades.
Aquí, com sabeu, tothom, quan entra un govern nou,
comença a parlar del que hi havia abans.
Per tant, ara, per què dic que és estratègica i és política?
Perquè, a la vegada, de parlar-nos de la ciutat de la justícia,
per cara que sigui, o la sanitat aquí,
per cara que sigui, tenim una retallada també.
d'ingressos proposada amb l'impost d'associacions,
que afecta, no arriba ni al 6% de la població,
que ja hi va haver un acord a la legislatura passada
i es va quedar en mínims aquest impost,
i que pot suposar entre 350 i 500 milions d'euros.
Per què no volen recaptar aquests?
Perquè, ideològicament, estan pensant
que han d'afavorir a qui ells ho pensen.
Per tant, a la vegada que es pugui produir un debat
de menys ingressos via recaptació
i retallades de...
Per mi és claríssim,
perquè tu acabaràs anant amb una mútua
per complementar això.
És com si, com quan l'època que es va dir
aneu preparant un pla de pensions
perquè si no no tindreu prou.
I sort que es va fer el pacte de Toledo,
no és d'ara, de fa molts anys.
Per tant, hi ha coses que jo crec
que hauríem d'estar tots, d'acord?
Això del copagament,
per què diu el president
una de les primeres coses que no hi creu?
Home, perquè tothom s'ho plantegi.
Perquè tothom s'ho plantegi.
O sigui, aquesta és la por.
Jo, evidentment, estic com a polític aquí.
I penso que quan governem fem política.
Això és com ho veig.
De fet, tothom té opinió política, està clar.
Però tots aquests anuncis, insisteixo,
de retallades sanitàries o d'ensenyament,
Xavier i en Toni...
A mi, perdoneu, però...
Allò que algú havia de dir,
però només hem de mostrar mediocritat.
Mediocritat dels nostres polítics
de tots els colors, eh?
Jo ho sento, Pau,
perquè també són els del govern central.
A veure, jo no em puc creure
que a aquestes alçades
ningú tingui la suficient imaginació
i capacitat
com per buscar temes de finançament
que a tot arreu se'n van sortint.
D'acord que són processos lents
i ferragossos i tal,
però és que s'han de sortir.
És que és impossible.
Igual que l'Ajuntament
ha finançat, per exemple,
l'Escola d'Idiomes
amb no sé quines artil·lugis
que tu deus haver tornat boig
per trobar aquests diners,
però he que t'ho has aconseguit
i estem parlant d'un govern local
relativament petit,
caram, un govern central
o un govern autonòmic
ha d'aconseguir el mateix.
T'has de tenir el finançament per una obra.
És que tot és finançament.
Si és que no és res més que finançament.
Quan tu la comences...
Ara estàvem posant l'exemple
de l'Escola de Fuigel d'Idiomes,
que és una competència de la Generalitat
i que per problemes finançats
de la Generalitat
està pagant l'Ajuntament per avançar-ho.
I que han sigut capaços l'Ajuntament,
a pesar de les penúries,
trobar una fórmula...
Però és que ni ens han preguntat, eh?
El tema és que ni ens han dit...
Escolteu...
No, no, no, no.
Però és que no m'han preguntat
perquè recordeu quan es va fer
que no va ser aquest govern,
sinó l'anterior,
el finançament de lletres
i va haver un préstec
per part de l'Ajuntament.
Però aquest préstec,
el que es va acordar en la Generalitat,
d'aquella època també,
és que no computava com a deute.
Per tant, a mi,
és una despesa d'interessos
que pot ser important,
però jo estic disposat sempre que parlem.
Si tenim una limitació estatal
per demanar préstec
i tenim una autonòmica també,
doncs, escolta'm,
es va pactar que no comptés.
Si no, jo parlarem...
A les diferents escales
ha de ser possible.
Si vosaltres a nivell municipal
heu sigut capaços de fer aquest finançament,
la Generalitat a nivell Generalitat
i l'Estat a nivell Estat.
A veure, per favor...
No, però perquè canvia,
penseu que canvien prioritats.
i canvia quantitats.
Jo, per anul·lar una obra
que tinc anunciada
o que tinc aprovada
i que tinc el pressupost,
l'he de donar de baixa.
Per una altra,
per el finançament.
Això està clar.
El que passa és que,
anem a veure,
òbviament,
i tu ho saps millor que ningú,
i dic, Pau,
perquè és el que no estic d'acord amb tu,
a pesar que coincideixo
totalment amb el que diu el Javier,
òbviament,
un pressupost
és la suma d'uns ingressos
i una resta d'unes despeses.
Això és clar
i tothom ho sabem, no?
La meva crítica és
que sembla que actualment
hi ha la corrent,
hi ha la corrent de contenció
de despeses
i més no del 10% de rebaixa,
però de pujar els impostos.
I això és el que jo
no estic d'acord amb tu.
Tu estaves comentant abans
de l'impost de successions.
A l'impost de successions,
a Alemanya,
li diuen l'impost del tonto.
Per què?
Perquè el que té renda baixa
no el paga
i el que té renda molt alta
tampoc el paga.
I només el paga
la banda intermitja de la població.
Però aquí no és així.
A Catalunya no és així.
Aquí és exactament igual,
perquè tu saps
que quan les rendes
són molt altes
fan societats
i les societats
que són patrimonials
o són professionals
tampoc paguen aquest impost.
O sigui,
en definitiva,
acaba pagant
un segment de la societat
un impost
i això també acaba
ser injust
perquè no s'està redistribuït
la renda.
A partir d'aquí,
la meva proposta,
com sempre,
no és la pujada d'impostos.
La meva tampoc, eh?
Bueno, ja,
però, clar,
aquesta la consti...
La meva tampoc,
però la reta d'impostos
tampoc.
Bueno,
però el que està clar...
Nosaltres hem baixat
la pressió de Tarragona.
Abans comentàvem amb el Javier.
Ara mateix tenim una crisi
que és molt important, no?
El que necessita saber
el ciutadà
és que alguna cosa
està fent per ell
per sortir d'aquesta crisi.
I jo personalment
tinc la sensació
que el que s'està fent
són absolutament parxes.
No hi ha cap proposta
que diguis.
Amb aquesta proposta
sortirem de la crisi.
I és el que estic trobant a faltar.
Abans comentàvem el Javier.
Aquestes mesures
que hi ha d'estalvi energètica
en el fons
és per mi, per mi.
El xucuata del lloro...
És fum total.
El xucuata del lloro
tinc la sensació, eh?
una voluntat ferma
i una...
Més, perdó,
no hi ha una sensació
per part del ciutadà
que els polítics
han agafat el camí correcte
per sortir d'aquesta crisi.
Però aleshores,
en context d'aquesta crisi
es pot entendre
els missatges del govern Lluís
que s'ha de retallar despeses
en matèria d'inversions,
per exemple?
És que jo aquí
m'agradaria introduir
algun matís.
Vull dir,
moltes d'aquestes retallades
que es parlen
el govern està dient suspensió.
Suspensió vol dir aturada,
momentània, paràlisi.
Ajornar.
Ajornar.
No sabem fins quan.
El que volen saber és quan.
Crec que és el que parlàvem al principi
amb el tema de...
Però es pot entendre
que hi hagi aquesta...
Home,
jo puc entendre
des del punt de vista,
si jo em situés amb el govern
i em trobés el que s'ha trobat ells
i que ara van una mica perduts,
vull dir,
perquè potser esperàvem
trobar una caixa
més o menys
equilibrada
i ara la troben més buida,
doncs suposo que no van estar
amb el debat
a veure què fem
i com ho fem
per tornar a tindre ingressos
i per tornar a repartir.
Crec.
Vull creure,
però em torna la impressió
que ja portem gairebé
complint els 100 dies
de govern
i encara,
jo estic d'acord,
no es veu una línia clara,
encara no es veu
per entrar en aquest govern.
I en matèria econòmica,
evidentment,
aquí,
tant de dalt com de...
O sigui,
de l'Estat
com de Catalunya,
el rebre ens toca a tots,
però...
Ara va que parlem de Tarragona,
o sigui,
de la ciutat,
però és que a nivell provincial
sabeu la quantitat
de projectes
que estan suspesos
o aturats?
Bueno,
d'infraestructures...
Però és que no ho sé,
ara no tinc coneixement
ni puc quantificar
els que hi ha en lleides
que hi ha enes idònies
que hi ha en Barcelona.
Però no tenim...
Hi ha coses...
Estic d'acord,
i a més de la manera
que ho has dit,
però és cert
el que estàvem parlant
del Palau de Justícia.
Una cosa és que aturis
una millora
o una infraestructura
o que la poses en suspensió
i una altra
és que tinguis
una cosa
que per ells
és vital.
Home,
i aquí suposo
que el problema
és que el Palau de la Justícia
és com una infraestructura
i un equipament
tan llargament reivindicat.
Abans hem posat l'exemple
a la comparació
de l'Escola d'Idiomes
que són coses
tan històriques
que ara sentir
un nou anunci
de retallada
o d'aturada...
El problema
és que tots,
personalment,
som contradictoris.
Volem estalviar
i després arriba el Carnaval
i, bueno,
hi ha una despesa
i un despilfarro
impressionant
de classes a vegades
no tan acomodades
com les que podrien semblar.
Estem parlant
d'estalvi energètic.
Sempre hem parlat
de l'estalvi energètic
perquè no només cal mirar
a la meroteca
si sempre s'ha parlat.
A veure, senyors,
llavors per què fem
els partits de futbol
a la nit
que gasten una quantitat
de bats impressionant?
Fem-los a la tarda
que tenim el llum del sol
que és gratuït de moment.
Per tant,
a veure,
si fem l'esforç,
fem-lo tots
perquè el del 120 al 110
és una altra ridiculesa total.
Ja està.
Ja he introduït el Javier
el tema que volia introduir.
És bastant absurda
perquè segur que hi ha
un estalvi energètic,
segur,
de passar de 120 al 110,
seguríssim,
però algú ha avaluat
la compensació
del temps que perd
el que fa aquest recorregut
de 100 quilòmetres
si li costa més diners,
el temps que perd
per anar 10 quilòmetres
per hora menys.
I al final,
l'estalvi personal és...
És que és mínim.
Ja sabia jo que sortiria
el tema sense que...
És al revés.
És mínim
perquè és el transport
el que mou el diner
i no els viatgers
i no va...
El transport ni de viatgers
ni de mercaderies
va a més de 110.
Saps què va passar
el 1974
als Estats Units?
Durant 21 anys
van tenir
a 88.
Per què?
Per la primera crisi del petroli.
I encara el petroli em sembla,
no em crec que hagi variat massa.
Sí, sí,
certament,
però digues
a quant pagaven la benzina.
A quant pagaven la benzina?
Molt més barata.
Fins i tot
anant molt més barata
allà la gent ho va entendre.
i hi va haver Estats
que no,
ara és competència estatal
i ara estan a 110.
Un euro i 30,
recordem que són
210 pessetes, eh?
Això val un litre
de gasoil.
I la part
d'impostos
que té això
és que és increïble.
Recordeu-se
que tots els que estem aquí
a la taula,
tenim alguns anys
que la benzina
estava a 8, 10, 15 pessetes, eh?
I està a 210 pessetes
al llitre.
Però tu prefereixes
tenir el Palau de Justícia
o anar a 130
perquè el teu còche
va a 130?
Jo el que preferiria
és...
Jo el que preferiria...
Comparem, eh?
L'estalvi en milions
i què pots fer
d'una manera o d'altra?
Pau,
ja sé que
no és la teva voluntat
de treure aquest tema
però t'ho explicaré.
Jo recordaré sempre
que una de les coses
que van dir
fa 10, 15 o 20 anys
és que a Espanya,
o perdó,
a Itàlia
pagant molt més car
a la benzina
perquè havien fet
l'aturada...
Nuclear.
I per això
eren els que pagaven
més cars la benzina.
Doncs ara Espanya
està pagant
exactament igual que a Itàlia.
Pràcticament.
Sí.
I no han tingut això.
França una mica més.
O sigui, al final,
mantens, al final,
la gent...
No som tontos, home.
Però a veure...
He estat d'acord
amb reduir la velocitat
a 10 quilòmetres
a les autobisses
a les autobies?
En absolut.
No.
Pau, sí, no?
Jo sí.
Lluís.
No, no.
em sembla una vaginada.
Xavier?
No, no.
És que no val...
No treu res.
Són massa febles,
aquestes mesures.
I entre tot cas,
perquè vull dir,
estem aplicant
unes mesures
que serien,
en el cas
que es busqués
precisament
el que està augmentant
un estal energètic,
no solament
les de la limitació
de velocitat,
sinó altres
que se n'aplica,
sinó que
aquesta gent
que ara
li han baixat
un 5% en l'enfe,
al juny
segurament li tornaran
a pujar.
Segur, clar.
I s'acabarà
aquesta limitació.
És a dir,
en lloc
d'acostumar
a fer
tot un esforç
d'estalvi,
en teoria
hauria de ser
crec la
les mesures
o havien d'anar
encaminada
les mesures
cap a aquest costat,
doncs no,
serà una cosa temporal
de 4 mesos de moment,
llavors si el juny
això continua,
depèn del que faci
el Gafi,
jo crec que és una excusa
el Gafi,
de tota manera,
però bueno,
si això el juny
s'atura,
doncs bueno,
han fet un esforç
de 4 mesos,
3 mesos i pico.
Això hauria d'edurar
molt més
i la gent
hauria d'estar
molt més implicada.
Allò de les apagades
generals
perquè
fec safaros
això no es fa,
si és que
en aquest país
no ho fem
perquè no som solidaris
i aquí agafem
tots el cotxe
anant sols,
un sol
i 4 o 8.
Però tu és partidari
de la rebaixada
de límite de velocitat.
No, no,
com a alternativa
a altres coses,
com a alternativa
als milions
que s'estalviem
que no siguin
retallades
d'infraestructura
i l'autopista
és una via
de serveis ràpid,
que tu estàs pagant
per poder córrer
una miqueta més
que la resta de carteres.
Que arrebeixin els peatges,
no?
Clar.
Així de fàcil.
Sí,
però és que tot
és una cadena
bastant absurda.
És el que us deia abans,
el que comentaves tu,
el preu de la benzina.
El preu de la benzina
té un component d'impostos
que és més de la meitat,
em sembla regular.
Sí, més de la meitat, sí.
A veure,
estic d'acord
si ha pujat el preu
del barril Brent
aquest que diuen,
que no sé com deu ser
aquest barril,
és un barril
que augmenta de valor,
sobretot,
de tamany, no.
Bé,
quan augmenta aquest preu
ens augmenten directament.
Però, a veure,
si la part d'impostos
és més o menys fixa,
perquè de pujar també l'impost,
si l'estat ja recapta
exactament el mateix,
és l'impost indirecte
que grava el consum.
Però és que
aquí és on hem de jugar
una mica també,
perquè és que
l'impost aquest
grava directament
als usuaris,
el transport
i després repercuteix
en un munt d'hores.
Què prefereixis?
Arribar 5 minuts més tard
o l'A27?
No, Pau,
jo el que dic
és que
aquestes mesures
són febles.
Tu mateix.
Si vas a 80 per hora
també arribaràs,
si Déu vol,
més tard,
però 80 per hora
i si vas a 40 per hora
i si no agafes el cotxe
també.
Vale, vale.
Jo sent jo reducció a l'absurdit.
Tu ets l'advocat
i ho saps perfectament.
Jo està ben per això
que ho estic dient.
Per què anem a veure?
L'absurd quin era?
Que posaven el límit
de 120 per hora
fa 4 dies
però no multaven
fins a 130 per hora.
Ara
el límit està a 110
i no sé per quan multaran
perquè encara no ho han dit.
Sí, sí,
sé que ho han dit i tant.
A partir de 111 quilòmetres
100 euros
i a partir de 140
300 euros.
Però el gap
dels radars
serà igual
també el 10%.
No hi ha gap.
No hi ha marge.
No hi ha marge.
És el d'error.
Hi ha marge d'error
del 10%.
Per això aquest marge d'error
tot en un 10% més.
i al final
si tenies pressa...
Però si el que hem de fer
és pensar més
i no córrer tant.
Si és que aquesta societat
no sé què treballem.
Pau,
et dono la raó.
Les llibres
i...
Si algun dia tinc pressa
per anar a Barcelona
que normalment sempre
jo malauradament
per mi
la meva forma de ser
sempre tinc pressa
haig d'agafar l'AVE.
D'acord?
Agafar l'AVE
em costa una fortuna
i haig d'anar fora a Tarragona
a agafar-lo.
O sigui que al final
m'entens.
A la població...
D'aquí a Barcelona
quin estalvi de temps
tens pel 110?
d'aquí a Barcelona
en cotxe...
Un 10 o un 15%
com a mínim.
No, perquè només
pots conduir
a 120 un tram
de l'A32
aniràs un tram només
perquè de seguida
venen les corbes
i has d'anar
a 100 o 110
o de seguida
el 80 per hora
que s'ha tret
a Barcelona
s'ha convertit en 100.
El límit era 120
fins a Castelldefels
per l'autopista
a la costa.
Ara ja no sabem
ni a quina velocitat
anar, no?
amb tot allò que ha canviat.
Només un punt
al respecte.
És que en aquesta mesura
l'emprenyador
de tot això
que a mi ho emprenyen
moltíssim
és que s'apiga
que els únics
que s'ha de veure
en favorit
seran les companyies
petrolíferes
perquè ara
estan pagant el petroli
que ja es va comprar
fa mesos
i ens ho van aplicar.
Si d'aquí a 4 mesos
ens ho tornen
als nivells
espero que no
que et baixi el petroli
el Bren
i tots aquests
han fet el primo.
Però no només això
sinó que
a més encara
no ha pujat
com havia pujat.
O sigui
encara no ha arribat
el 2008
em sembla que és.
Aquí quan va estar
a Brufau
que era l'època pitjor
no ara
pel tema del pantalà
sinó una visita
de cortesia
i de treball
que ens va fer
fa 3 o 4 anys
va dir
no, no
jo tinc un horitzó
de 200 euros
al barri.
I després
va començar
a baixar
però d'una manera
forta.
Si tu creus
que la mesura
és bona
perdona Ricard
perquè és temporal
si és tan bona.
Jo crec que és
tan impopular
que ha de ser
temporal.
Però potser no és temporal
i es manté.
Però jo
21 anys
va estar als Estats Units.
Escolta'm,
jo crec que...
que es creuen
que baixaran molt
el preu del petroli
d'aquí 4 mesos
i que no necessitarem...
No ho sap ningú,
jo et dic Brufau
en sap més de petroli
jo crec que el món.
Deu ser la persona
que més sap
de petroli
al món.
I es va equivocar
i ho deia ell
ho anava reconeixent.
Escolta'm,
això que vaig dir a Tarragona
ho vaig dir també
al foro del càrtel
de no sé qui
allò,
als productors
de no sé quants
i ara vaig dient
que no ho sé
perquè això...
Perdona,
és que són mesures febles.
A veure,
jo entendria més
que de 120
ens posessin a 90.
Així de dràstic.
No, home,
és que això sí que ho entendria
que és una sal.
Hi hauria una rebel·li
a la carretera.
No,
és que és la mateixa
però és que al final
això molesta inicialment
el mateix.
Un cop t'has acostumat.
Si això és políticament
segurament és així.
No,
el dels 80 km per hora
a l'entrada de Barcelona
era emprenyador
més a poder
però un cop t'has acostumat
i vas.
I el que dius
als Estats Units
van tots per autopista
tots a la mateixa velocitat
tots allà
tots els 4 carrers
o 6 o 8 o 10 carrers
tots a la mateixa velocitat.
És qüestió d'acostumar-se.
Però vull dir,
els Estalvis
o són radicals
o no són
però aquests del 10%
és una tonteria.
El mateix va passar
amb el de l'edat de jubilació.
A mi que em perdoni el govern
però posar de 65 a 67
em sembla una tonteria.
Que posin a ser tanta
tindran la mateixa revolució social
però almenys realment
arreglaran alguna cosa.
Si parles jo
que un càlcul que fas
d'una columna
d'una obra teva
és una tonteria
perquè la podies fer torta
t'emprenyaries
no diguis això, home.
La gent
no...
Això hi ha gent
que en sap del tema, eh?
No em diguis
que és una tonteria.
No, no,
el tema de les pensions.
A veure,
és una anècdota.
No és una anècdota.
Vull dir,
a veure,
està calculat.
Tenim les poblacions,
tenim...
Al final hi ha un pacte
amb els sindicats
i passar
el que és la mitjana europea
de 67
perquè França
tenen una altra situació.
Passar de 65 a 67
és una proposta
molt arriscada políticament
però econòmicament
està molt estudiada.
Molt estudiada.
Per això dic que
els tècnics
d'una altra rama,
collons,
una persona
com tu
que ets molt rigorós
en el teu,
has d'entendre que...
Jo no vull fer res.
Estic exagerant,
evidentment.
El que diu
és que s'han d'apostar
per decisions
més radicals.
Això és interessant.
I fortes.
Si al final
l'emprenyament
de la població
serà el mateix
però ha solucionat
alguna cosa.
De 120 a 110
no soluciona res.
No soluciona res.
No és que vulgui
introduir més temes de debat
però si la mitjana
europea
per la jubilació
que estic d'acord amb tu
és aquesta,
la mitjana europea
per la velocitat
no és aquesta.
perquè tu saps
que la mitjana europea
per la velocitat
és molt més alta
que no pas a Espanya a 110.
O sigui que la mitjana europea
si l'agafes...
Crec recordar
que aquests dies
el conseller d'Interior
Felip Puig
ha arribat a dir
que ell estaria a favor
de pujar 130
a les a França.
Sí, sí, sí.
Com a França.
I em sembla
que un diputat
del Partit Popular
va dir ahir
a Ràdio Nacional
que 150 o 160
es podrien a...
Però tria, eh?
Tria,
arribar 5 minuts més tard
en 200 quilòmetres
no en 100
o que et facin
del Palau de Justícia.
Tu mateix.
Tu estàs dient ja
que arribes a l'autodeterminació
a veure i jo a mesures...
110 per hora.
No, és un límit
de velocitat màxim.
No significa
que tinguis que anar
al 100% del temps
amb aquesta velocitat.
I com sempre
jo crec que és
una altra vegada
una limitació
de l'esfera personal
i una altra limitació més,
una altra limitació més,
una altra limitació més.
Jo políticament
també t'entenc.
Sí, doncs jo...
És a dir,
que és una inversió
en la vida
i en les decisions personals.
Una més.
Estava pensant
que clar,
hem començat parlant
de la retallada
del projecte
del Palau de Justícia.
Després hem parlat
de retallades sanitàries.
En fi,
ara tot això
del tema
de la velocitat
de la crisi energètica,
de l'estalvi energètic.
No sé si,
per anar acabant
la tertulia,
tenen una sensació
que clar,
tots els missatges
que ens continuen
arriben en les últimes setmanes
provoquen en la població
una sensació
que això,
i quan dic això
vull dir la crisi,
aquesta megacrisi,
va per llarg.
Teniu aquesta sensació,
Lluís?
Per tot el que ens arriba?
És que és la realitat,
el que passa
és que venim
de tres anys...
Però també venim
de missatges,
d'uns certs missatges
als últims mesos
que deien...
La culpa la tenen d'aquests senyors.
Sembla que anem a sortir.
La culpa la tenen d'aquests senyors
que porten tres anys
dient que això s'acaba.
Està assenyalant el Pau Pérez.
Fa tres anys que ven
dient que això s'acaba,
que és un any,
que és en dos,
i això va així.
I ningú,
ja ha començat
pel propi partit socialista
que negava la pròpia crisi
quan existia,
vull dir,
això ens ha portat
a improvisar molt,
perquè sí que és
una cosa que es pot reclaminar
i crec que no cal
aquí ser
senyors amb ningú,
però
però
certament
s'ha perdut
molt de temps,
s'ha improvisat molt
i han deixat
passar oportunitats
que segurament ara
estem en un altre temps.
Però ara potser ens estem adonant
tots plegats
que això va per llarg,
per molt de temps.
Bé, nosaltres potser
aquí sí,
sabem que va per llarg.
La població ja fa temps
que li va llarg això,
hi ha alguns
que ho estan patint
des de fa molt de temps.
i ho tenen molt fotut
i ho veu cada vegada més magre,
perquè clar,
quan vas a les oficines aquestes d'aquí
i veus la gent que pregunta
què mira
i què surt,
mira el cap,
mira amb el cap
que surt,
mireu-li la cara.
Les oficines de la Seguretat Social.
L'altre dia
al diari parlàveu,
una societat contraportada,
de la crisi,
de les crises,
perquè no és només
una crisi econòmica,
sinó que hi ha una crisi
de molta mena,
però fins i tot
dins de l'econòmic
hi ha hagut
una successió de crisi,
o sigui,
des de la immobiliària
a la financera,
després a la de deute,
que no hi havia passat mai tampoc,
que és el que va passar
l'any passat
quan es parlaven
dels brotes verdes,
va venir el maig,
ja fa temps,
ja aviat farà un any,
la crisi de Grècia
tan impressionant.
I ara,
el Magreb.
I això ningú no s'ho esperava.
Una persona
que havia estat 31 anys
com,
bueno,
amb un extrem i l'altre,
tant a Tunisia
com a Egipte,
això no esperava ningú
que vingués
com està passant
i encara no sabem
com acabarà.
O sigui,
tu fa sis mesos
preguntes algú
i dius,
no,
els jocs del Mediterrani
molt bé
perquè vindrà
o es faran a Trípoli.
Tu imagina't,
doncs Trípoli
no es guanyarà mai
perquè mira com estan.
I hi ha coses
que no sabem
com dèiem abans,
no?
D'un dia a l'altre...
Tens que d'un minut,
Javier i Antonio.
Jo voldria fer un apunt
a el que ha dit abans
el Pau
que a vegades
aquestes manifestacions
de retallades
també són més polítiques
que altra cosa.
A mi em sobte també
que jo no veig
que el rest d'Espanya
estiguin fent
altres tantes retallades
com està passant aquí.
Molt interessant això també,
és veritat.
És un missatge
que sembla que només
se'ns afecti a Catalunya.
Sembla una maniobra política
per demostrar
que els altabans
ho han fet molt malament
i ara ens hem d'apretar
el cinturon
i després
portarem a l'èxit polític.
Cuidado,
que també a la població
li convé
algun missatge
d'optimisme
perquè si no
estem abocats a...
Ens enfonsarem
en la misèria.
Home,
amb una depressió total.
Toni.
Jo crec que els missatges
que hem de rebre
de la població
no poden ser tan pessimistes
i per això reivindico
el que deia abans
que la població
de rebre
ha de tenir la sensació
que els seus polítics
saben el que han de fer
i actualment
no ho tenim.
Doncs escolta,
faig un petit mea culpa
perquè avui he plantejat
clar,
tota una sèrie de notícies
però és que clar,
la premsa,
al final la culpa de Lluís
la tindrem els periodistes.
Perquè sempre expliquem
les notícies negatives,
no?
Sempre.
Retallades i retallades.
També arriba als polítics.
De tota manera.
El que ha passat
a la dimissió
en bloc del comitè
de Uniós.
Ui, això és portarí.
Molt ràpid.
Jo només perquè vull dir
el que procuro sempre
veure en font
per informar
en aquest cas
els analistes econòmics
crec que el 2012
començarà a ser
l'anà de la tarda.
Per donar-me bona.
Gràcies.
Així acabem.
Lluís González,
Pau Pérez,
Xavier Clement
i Antoni Sales.
Gràcies per convertir
aquesta estona de tertúlia
amb els oients a la ràdio
i fins la propera.
Que vagi molt bé.
Adéu, bon dia.