Miquel González, bona tarda, bon dia.
Bona tarda, bon dia, Josep Ardila.
Com estem? Molt bé.
Bé, és divendres, sí.
És l'última mitja hora, edició 47 ja avui.
I, vaja, per riure i acabar, sí, eh, Déu-n'hi-do, eh?
I acabar ja la setmana i el programa amb un somriure.
Abans, però, i abans d'entrar en matèria, com sempre,
recordem les vies de participació.
Elmatí arroba a tarragonaradio.cat és la nostra adreça de correu electrònic.
Facebook.com barra última mitja hora i Twitter.com barra última mitja hora.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Si ens escolteu, escolteu alguna pifi, alguna cosa que pugui ser divertida,
recollir, ens ho feu saber i nosaltres ho farem encantadíssims.
Fantàstic, estic fent allò que no s'ha de fer mai en ràdio,
que es toca el micròfon mentre parles.
Sí, perquè llavors...
I a Lluís l'estic tornant una mica boig.
Sí, perquè llavors fa soroll.
Sí, passa això i sona molt malament.
Clar.
Queda molt malament.
Però bé, dit això, som-hi, comencem.
L'última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Monsali.
Sempre em venen ganes de cantar quan sento aquesta sintonia, no sé per què.
I què et ve ganes de cantar?
No ho sé, no ho sé.
L'hi hauré de buscar una lletra.
Ja hi posarem una lletra.
Vinga, comencem parlant del sempre nàstic.
Ho escoltavem abans a l'avançadeta de les 12.
90 minuts de partit contra el Recreativo de Huelva,
amb una senyora, el teu darrera,
tocant la guitarra i cridant.
Ha de ser...
Que li diguin a Quim Pons.
Que li diguin a Quim Pons, que jo crec que encara està en tractament.
L'hauríem de trucar per preguntar-li.
Però això és el que passava el dia 3 de desembre,
contra el partit, el nàstic contra el partit,
contra el Recreativo de Huelva,
i una senyora que es va colar al camp amb una guitarra.
Però una cosa, es pot...
O sigui, així que no es poden entrar armes en un camp,
una guitarra es pot entrar?
No pot ser una arma perillosa?
Resulta que no es pot entrar un paraigua,
i sí que es pot entrar una guitarra amb les cordes,
perquè ja veuràs com són,
les cordes havien d'estar oxidades.
Bé, escoltem-ho.
Pilota que la serveix altra vegada al Recreativo de Huelva,
pilota per Cifo,
pilota que la baixa al terra i torna a vaca,
la deixa enrere,
perquè sigui a qui la toqui,
a qui la deixa més enrere encara,
buscant la combinació amb Borda,
Borda amb Manolo Martínez.
Això que sentiu a darrere,
que sembla un gall escanyat,
és una senyora amb una guitarra que anima el nàstic.
Amb guitarra i tot?
Sí, sí, amb guitarra.
Però guitarra professional.
Sí, sí, amb una guitarra.
Sí, sí, amb una guitarra.
Està maltractant les cordes, no?, una mica.
Sí.
Deu ser de juguet, home.
I el meu cap, també.
Està maltractant.
Pilota que molt des de l'eix de la defensa al nas,
Digo Fadarzu,
obrin a la dreta,
apareix Xechi davant d'ella,
Eitor Tornavaca,
que ve s'empat Xechi,
falta home.
El pilota que la mou ara,
Eitor Tornavaca,
continua.
Vaya tarda,
vaya tarda t'espera.
Avui, avui, aquí,
prepareu-me l'aspirina,
perquè...
Mira que bé que talla Xechi,
la pilota per Longas de primeres.
Kevin Carreras pregunta
si algú li podria donar una pastilla a Juanola,
la senyora que crida tant,
no paro d'escoltar galls.
Jo li donaria una altra cosa al cap,
però no sé si no serien bé.
Diu el Ricard Oliver,
Quim,
que posa-li una estona
a la senyora de la guitarra,
faré servir els crits
de Nàstic,
de tota trucada del mòbil.
Amb aquests crits,
segur que sentiré quan em truquin.
I diu alguna cosa,
estil cucaratges,
i no sé què més diu.
No sé què se'l diu ara,
eh?
Jo ho deia...
Para meva,
Déu n'hi do, eh?
Fa por, eh?
Jo ho deia ahir
a la...
a la...
programa especial del...
a la secció especial del Sempernàstic,
que hauríem d'intentar
girar a la inversa aquest tall,
aviam si realment diu
algun missatge o cul.
Saps a qui em recorda, a mi?
Aquí, aquí.
Tu ets fet de los Simpsons?
Sí.
Aquell personatge dels Simpsons,
dels Gats,
una dona que sempre anava rodejada de Gats.
És veritat.
Mira, m'acaba de recordar aquell personatge.
Sí, sí, sí.
Doncs de Gats el Quimpons
no ens va explicar que em portés,
però bé, en tot cas va dir
que era...
Doncs que ja la teníem controlada.
Era curiós.
Tu t'hauries de fer el crit que...
No, no, no, no.
És massa aviat, és massa aviat.
Potser aquesta nit sí,
però ara...
Aquesta nit potser sí, avui ja...
És massa aviat.
I l'Àngel García,
que ja té clar,
d'una manera o altra,
que ha de sortir a l'última mitja hora.
Ell ja ho sap.
Ell ja ho sap que ha de sortir.
I per això ja es prepara els comentaris
abans del partit i haver-hi preparat de casa.
I si no, escolteu això.
De Leandro, no m'agrada aquest nàstic Borussia Dortmund.
Corren més ells.
Sí, perquè sembla que portin una creu al pit, no?
Sí, home.
Deu ser la penitencia que deuen fer per Setmana Santa.
I ara la porten aquí al Mallor.
No sé, jo quan...
Quan la...
Hòstia, Ãngel, si véns.
Què? No porten una creu al pit o no?
Sí, sí.
Aquest tall ja l'has fet expressament
pels companys de l'última mitjana.
Oi, que ens està pendents d'aquesta jugada.
Oi, el llançament del Córdova, posa la pilota.
S'ha de dir que jo no he entès
el que volia dir amb això de la creu al pit
i la penitencia, però...
Vaja.
Que ja portàvem penitencia per jugar al partit, suposo.
Suposo.
D'hauria de ser una imatge que hauríem portat a Samarreta.
Vaja, no ho sé.
Sí, sí, sí.
Ens ho preguntarem als companys d'esport.
Sí.
Anem amb la porra, amb la Teresa Ortega.
Aquesta passada setmana va passar
un d'aquells casos particulars
que només poden passar amb la porra
i només sap sortir-se'n la Teresa Ortega.
Sí, sí, però perfectament, eh?
Sí, truca una nena.
La nena vol saludar.
Vol saludar un amic.
I no se'n surt ni amb la salutació
ni amb el resultat.
Una salutació també cap a la nena.
Més concursants.
Bona tarda.
Bona tarda.
No sents res.
Hola.
No sents res.
No sents res.
Hola, bona tarda.
Hola, com et dius?
Núria Vicini.
Núria, quin serà el resultat final?
Vull dir...
Un?
Puc saludar un amic.
Quin resultat has dit, Núria?
Eh?
Quin resultat dius, Núria?
Zero a...
Un a zero.
Un a un.
Un a un, eh?
Un a zero.
Un a zero.
Sí.
T'apunten un a zero i saluda l'amic.
Saluda un amic.
Núria, vinga, saluda, ràpid.
Hola.
Hola.
Hola, hola.
Un a zero pel Vicenç des del camp.
Doncs una salutació pel Vicenç des del camp de la Núria Vergili.
Tanquem aquesta comunicació accidentadíssima amb aquesta concursant pel Joc de la Porra.
Saludem més concursants.
Jo, aquest soc que se sent per darrere de...
Oh, no sabia bé, no sé bé a què corresposa.
O el germany petit, allò...
Potser vi feien l'avioneta perquè menjés o...
Pot ser.
Una salutació a la Núria Vergili, que estava al camp.
A més, és fidel oient de la Porra, eh?
Sí, sí, sí, sí, eh?
No sé quants anys deu tenir, però vaja...
Sempre és un habitual, ja.
Sí, sí, sí, sí, és veritat.
Anem a la Junta d'Accionistes, Miquel.
Anem, anem-hi, va.
Anem-hi.
Ja ho sabeu que hi va haver Junta d'Accionistes del Nàstic aquest passat dimarts.
Jesús Ramiro, ja ho sabeu que sempre fa riure els assistents.
És veritat, sí, sí.
És tot un monoboguista, eh?
No me he equivocado en nada.
Con la plantilla actual, no digo el equipo, digo la plantilla,
nos vamos al pozo.
O sea que, si no está el dinero, se busca o se pinta el oleo.
Gracias.
Mira, si quieres te contesto yo mismo.
Te contestaré de dos formas, una en broma y otra en serio.
La de broma, que no conste en acta.
Por presupuesto, tendríamos que intentar incorporar algún cedido del Torreforta o Campo Claro.
Por responsabilidad, evidentemente, que a esta plantilla le falta algún reforzo
e intentaremos, pues, durante este mes incorporar,
que ya se está trabajando desde el Consejo,
incorporar algún jugador para intentar tener un poco más de garantías.
O sea que solo vale la de en serio, la otra.
Ho deixa clar, eh?
Ho deixa clar.
I un altre tall del Jesús Ramiro,
en aquest cas l'hem rebobinat una mica
perquè el tall original durava dos minuts i mig,
directament t'ho dic.
Jesús Ramiro reflexionava en veu alta,
feia la seva reflexió, explicava les seves idees.
Fixeu-vos en la resposta del Joan Maria Andreu
del final de la reflexió,
quan se suposa que Jesús Ramiro
esperava, doncs, una contestació,
una resposta, doncs, més treballada.
Da la impresió de que, Andréu,
per dir de alguna manera,
no das el paso adelante
hasta no conseguir una serie de personas que...
rebobinem, sisplau, Lluís, rebobinem molt bé.
i demòver, rebobinem més,
una mica més...
Però no sigamos discutiendo
i tira pa'lante.
Ja dic, i si no, en pocos dies
veréis la reacción de la gent.
Venga, moltes gràcies.
Gràcies, Ramiro.
I ja està.
Vull dir, dos minuts de pregunta
per dir-li, gràcies, Ramiro.
És que...
Allò de...
Li damos una pausa i dejamos que se valla, no?
Sí, sí, una mica d'això.
Pràcticament això.
Molt bé, canviem de tema,
deixem al Nàstic més cosetes.
I ara anem a informatius,
a la Laura Casas,
que a vegades confon l'ordre dels dies
del mes de gener.
Clar, és que com que està encara una mica lluny,
doncs, a vegades passa, eh?
Una mica lluny, una mica lluny.
falten 15 dies pel mes de gener, no?
Home, però...
Ah, bueno, vols dir que encara ha de passar Nadal, no?
Clar, home, i sembla que
es fan llargs aquests dies de Nadal, no?
Aviam, escoltem.
Escoltem.
Aquestes festes, els abans,
reduiran freqüències d'un 33%
entre els dies 27 i 31
i del 5 al 12 de gener.
Eh?
I del 5 al 12 de gener.
Aviam, del 5 al 2 de gener?
Vull dir, va primer...
No ho entenc.
No ho acabaré d'entendre.
Li hauré de preguntar.
Avui ja ho preguntarem a la Laura, també.
Sí, sí.
Anem a un moment surrealista
d'aquests protagonitzats per Núria Cartanyà
i és que realment ella es posa,
es fica els col·laboradors a la butxaca.
Ai.
I si no, escoltem.
Déu-n'hi-do.
O sigui, tu vas a la teva motxilla,
amb els teus mosquetons i les quatre eines que necessites,
tu vas pel món i demanes a través del mòbil.
Vinga, on puc anar?
Tu imagina que vas de vacances, no?
Per exemple, anem de vacances a qualsevol ciutat de l'estat espanyol.
Doncs posem allò, l'aplicació,
i ens diu on podem visitar o què podem viatjar.
És com portar Pep Calvet a la butxaca.
Sí, sí, sí, és veritat, és veritat, és veritat.
És veritat, mira, no ho havia pensat.
Li direm al Pep, ja no cal que tornis.
Ja tenim el GPS.
Li podem preguntar si coneix aquesta aplicació.
Alpinaut.com, és la web si voleu més informació.
No sé si li ha preguntat
o se l'ha posat a la butxaca avui directament.
Has estat tu amb el Pep Calvet avui, no?
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no, no.
Però no tiquet Pep Calvet a la butxaca, no?
Vull dir, no.
Ah, és que clar.
A més, el Pep Calvet estava fort de fer esporin,
a la butxaca.
És una mèfet i dret.
Sí, sí, sí.
Bé, Josep Maria Pala Grí,
secretari general d'Unió Democràtica,
no podia fer la roda de premsa
perquè hi havia algun veí emprenyant.
Aquesta setmana va ser a Tarragona.
Sí.
Bé, és un tall d'aquells que hem d'agrair a l'Anna Plaza,
que ens el va recuperar de la roda de premsa, no, Miquel?
Sí, sí, escoltem-ho, sisplau.
Són tres eleccions, hem acabat un cicle electoral
i aquest cicle electoral ha comportat, com vostès saben,
en primer lloc, el retorn.
Això no sé si el retorn.
Hi ha algú que el sabeu?
Hi ha un veí enfadat.
Bé, ja tenim l'anècdota, no?, d'avui.
Doncs això són aquelles coses que a la ràdio mai surten
però que a les rodes de premsa passen.
Sí, sí, sí.
I és això.
I escoltem, deixa'm que continuï jo perquè, a veure, Miquel,
què et passa aquesta setmana que t'ofegues tant?
No ho sé, tinc la gola com a malament.
Ahir també em passava.
I això és degut, eh?
No ho sé, no ho sé perquè no...
Hem constipat el temps, els canvis de temps, ara fred, ara caó, ara...
Doncs seran els canvis de temps, seran els canvis de temps.
No, els canvis d'aires d'aquí a un altre lloc del món.
Serà això, del món, sí.
Bé, primer, li passàveu a tothom.
El correu electrònic a l'adreça tothom, arroba, tarragonaradio.cat.
També són presents a la xarxa social Facebook, a facebook.com barra tothom.
I al Twitter també tenim perfil amb aquesta xarxa social.
Tot bé?
Perdó, amb aquesta xarxa social a twitter.com barra tothom.tr.
Te diría lo que dice el detective Colombo.
Hay cenizas, alguien ha fumado.
És clar, l'importación de Jorge D'Alessandro.
Això li passava a tothom.
Sí.
I després li passava a l'informatiu de la tarda.
Ariadna, serveis, què tenim Miquel González?
Bona tarda.
Bona tarda, Tere.
Doncs la tranquil·litat és ara mateix la protagonista,
les carreteres de la nostra demarcació.
Així ens ho informen des del Servei Català de Trànsit,
del Centre d'Emergències de Catalunya.
Tampoc destacaven aquesta tarda cap servei important a Tarragona
o Terres de l'Ebre.
Aquí ja no.
Aquí ja vam riure.
Avui és dimecres 14 de desembre.
Silvia García està als controls tècnics.
A la redacció, Anna Plassa, Laura Casas, Josep Sunyer i Teresa Ortega.
Vaig riure jo i, per tant, ja em va seguir.
I va tenir ja allà a punt, a punt, a punt de riure.
És que saps allò que se't queda el poll estret aquell a la gola
i has d'escurar el coll, que queda molt malament, però bé.
Però vaja.
Vinga, anem pujant el to del programa.
Vols dir que podem, aquest hora de...
No, no massa, perquè estem en horari protegits.
Però ho farem igual.
Si teniu nens escoltant, doncs també a les dues orelles.
Hi ha cops en què els entrevistats intenten reconduir l'entrevista cap a camins tortuosos.
Això no s'ha de fer perquè, en principi, qui ha de conduir l'entrevista és l'entrevistador, no l'entrevistat.
Però clar, a vegades passa.
Sí, sort que la Sílvia García, a les tardes de Tarragona Ràdio, sap mantenir-se ferma.
De què parlàvem?
Aprofita la benentesa, eh? A veure, digueu-me agosarada.
Bé, doncs, hauràs vist, Sílvia, que tens aquest CD a la mà que es titula Cuit.
I et preguntaríem, si em verteixo l'ordre.
A veure, pregunta'm.
Quin fruit del paradís censurat hi tenim en aquesta portada?
Anava a dir una pedazo.
Un tros de figa, diria jo.
Val.
A veure, jo en tinc dues.
Un tros de figa.
Jo no, és un trosset.
De fet, és una figa sencera.
Home, jo veig un tros.
No sé si per l'altre costat està tallada i està granxada en algun lloc.
D'acord.
Jo veus que vaig més enllà, eh?
Com descriuries aquesta cosa que sembla que li surt de la tija, no?
Doncs t'he de dir que encara la trobo una mica verda, eh?
Sí, senyora.
Doncs mira, precisament ara ens vas venir bé perquè ara intentarem que maduri.
Aquí?
No.
Més amunt?
Més amunt.
Aquí?
Aquí, aquí, per exemple.
Què et sembla?
I parlàvem de la portada d'un CD.
Que ningú s'espanti que parlàvem de la portada d'un CD on hi sortia una fruita, una figa dibuixada.
Vinga, anem ràpidament a canviar de tema, va.
I ara, menú de Nadal, eh?
Menú de Nadal.
I el tens fet tu o no?
Jo encara no.
Jo tampoc.
I el Francesc Lledó el té fet o no?
Sí, jo crec que sí.
N'hi ha de tradicionals, n'hi ha d'alternatius.
I aquest és l'alternatiu, no?
Aquest és l'alternatiu.
El que ens ha preparat el Francesc Lledó, d'Oquim Quima.
Atenció.
El primer que farem és rebre la gent, rebre els convidats.
Com esteu?
Rebre la família, eh? A casa.
Bon dia!
I per mi s'han de rebre amb una beguda.
Una miqueta de gels, una mica trencat, si pot ser, amb un tovalló.
El posant dins d'un tovalló, l'hi hauríem dos cops de massa de morter.
Martini.
Una manzanilla en rama de l'Antonio Barbadillo, per exemple.
Un còctel de cava.
I si no, doncs un fino, eh?
Com l'aïna o aquest.
D'aperitius es poden fer diverses coses.
Podem començar per una cervesa, per exemple, si voleu.
Si no, també un vermut.
Un vermut, clar, que és molt nostre.
Després un escumós, un cava fresc, eh?
Un cava reserva fresc.
I ja està, i llavors ja passaríem als entrants.
Callos, capipota, codillos, galtes, ous trencats, cua de bou, sèpia, bacallà, dos pebrots.
Podríem seguir o amb el cava o amb la cervesa, o amb el fino.
Vins de la Terra Alta, blancs.
Després passem al caldo, eh?
Agafeu una font i posem un pèl de vinagre.
El suc de 5 llimones, eh?
I posem, en el cul, 5 cullerades superes de sucre.
I si voleu posar-hi una miqueta de pell de llimona.
Amb un cassonet a banda, calentar una miqueta d'aigua, una miqueta.
També hi pots posar tarotja, si vols.
Ara és quan són fresques i és quan són bones.
Pa fermentat.
Hi posem unes fulles de menta, ho deixem reposar, res.
I ja podem servir.
Està boníssim, vull dir, li dona un gustet.
Després del caldo, 25-26 canelons passats per fusta, però fusta integrada.
Una fusta que no fustegi, una fusta caramelitzada, forta, consistent.
I a la vegada que fos una miqueta refrescant.
També amb un peix del 2005-2004.
Sobretot fet al forn, ben fets, macos.
S'ha de servir al voltant dels 14-15 graus.
Bo i poquet.
El capó, jo el conto que l'hem fet fer rostit.
Ransi verd amb llimona, amb el sifon a mà.
Dels que s'apreten.
Una rodonxeta de llimona, una miqueta de gel i una miqueta de sifon està espectacular.
És el millor, un got de xupito.
Sí.
I per últim, els postres.
Pinya, pinya, pinya, pinya.
Vaja pinya que ho saps.
I si no, un moscatell o una mistela.
I si no, un bon cava o un bon xampany.
Un té o un cafè.
No es pot beure.
El gin tònic és un bon digestiu.
Un gran whisky.
Jo, jo, jo, jo crec que és el millor.
Per a les 12 poder estar a missa i veureu que alucinareu.
Un bon whisky per a les 12 estar a missa.
Tenim temps d'escoltar la falca dels tècnics o no?
Quant dura?
No ho sé, Lluís, tenim temps?
Ell ens ho dirà.
Ell ens ho dirà.
Sí, pues vinga, va.
Som-hi.
Vinga, escoltarem la falca publicitària dedicada als tècnics d'aquesta santa casa.
En ocasiones, beotècnicos.
I amb això, acabem.
Sí, sí, tengo constante comunicación con la gente de Arsenal.
Han venido a ver los entrenamientos.
De incógnito, obviamente.
Quiero contarte mi secreto.
Fes bon forada, tu en sigui.
I fem-ho, eh?
En ocasiones, veo tècnicos.
Vaya, eh?
Véem a fer una prova, va.
Com esteu?
Estan por todas partes.
Gràcies.
Arreglan cosas.
Les encantan los electrodomésticos.
T'agrada, no?
Saben que les veo.
Sí.
Y me hablan.
Això no ho borris.
No, no, exacte.
Me dicen cosas increíbles.
Va, doncs anem a començar a veure si la agafem tota d'una tirada, tio.
Como que puedes pagar lo mismo cada mes.
Atenció, atenció, atenció.
Que vienen en menos de tres horas.
Com va?
No es ven.
Si tienes un problema.
Hola.
Y muchas cosas más.
I no només això, eh?
Vienen cuando hace frío.
Aunque no nos veas, siempre estamos ahí.
Sí, sí.
No m'ha agradat tant com la primera, aquesta.
No t'ha agradat tant.
Va, tornem a repetir.
Va, des del principi.
Un besito, guapíssims.
Es va En ocasiones Beotécnicos, eh?
En ocasiones Beotécnicos de Tarragona Ràdio.
El Lluís Começ, el Joan Maria Bertran, la Sílvia García i la Núria Cartanyà.
Per ells, el Citaquem a la última mitja hora.
Ara toca a córrer, no?
Miquel, fins la setmana vinent.
Vinga, doncs.
Ja t'esperen tots a la porta.
Ja, ja, vaig a córrer.
Que vagi bé, adeu.