Matí de Tarragona Ràdio, temps ja de tertúlia en aquest espai d'opinió diari
que, com sempre, compartim amb tarragonins i tarragonines
que ens ajuden a analitzar les qüestions d'actualitat.
Avui ens acompanya una periodista, professora de la Universitat Rovira i Virgili,
professora de Comunicació, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
I avui estem acompanyats de dos advocats que a més es dediquen a la política,
són regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
L'advocat Paco Zapater, que ara mateix és el regidor de Relacions Ciutadanes
i membre del grup municipal socialista.
Senyor Zapater, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I un altre advocat, regidor també de Convergència i Unió,
vicepresident de la Diputació, entre moltes altres responsabilitats polítiques,
Albert Ballver.
Senyor Ballver, bon dia.
Bon dia.
Dos advocats i un periodista que ens ajudaran a comentar.
En fi, l'actualitat de la jornada que passa inevitablement a nivell de Tarragona
i a nivell general de Catalunya pels nous anuncis que ha fet el Departament de Salut
sobre el tema de les intervencions quirúrgiques,
arran del tema de les retallades i, en fi, de la disponibilitat econòmica que té.
Avui és notícia de portada a tota la premsa.
I, de fet, avui es detallarà a Tarragona com anirà tot el tema de les operacions.
perquè el que ha determinat el Departament de Salut és un nou esquema,
un nou sistema per prioritzar les operacions més greus,
que són, bàsicament, les relacionades amb càncers i cor, cardiaques i de càncer,
de tal manera que s'hagin d'operar en un termini màxim de 45 dies.
Això el que obliga és a retardar molt més, segurament, altres operacions no tan greus.
I ja reconeix el propi Departament de Salut i el conseller Boy Ruiz
que hi haurà operacions que s'allargaran més d'un any.
És a dir, que les listes d'espera augmentaran.
Així, a grans trets, Noni, la filosofia?
Trobes que és l'encertada en aquest context de crisi?
A veure, em sembla que la presentació que es farà avui del calendari de les operacions
és el que hauria d'haver estat fa molt de temps.
És a dir, portem com un any sense que la gent sàpiga exactament en què consistiran les retallades.
Jo trobo a faltar un pla precís, concret, de dir, doncs, aquest cap se suprimirà,
aquests llits se suprimiran, aquestes especialitats quedaran aquí, aquestes es quedaran allà
i que es pogués consensuar amb el col·lectiu sanitari tot el calendari,
si és que cal fer tantes retallades, que també tinc els meus dubtes,
però això seria un altre problema, però que, d'alguna manera, el calendari,
el programa, el protocol que s'ha de seguir, que se sàpiga amb temps.
Perquè, ahir, precisament, parlant amb gent vinculada al món sanitari,
me deien que estan sentenciant Joan XXIII, vull dir, a Reus hi ha un hospital tan supergran
que no l'ompliran.
Avui fa un any, de l'Hospital Sant Joan de Reus.
El aniran omplint amb especialitats i amb serveis que hi ha en Joan XXIII.
I Joan XXIII, com necessita una remodelació i no hi ha diners per la remodelació,
ve, doncs, la gent de Tarragona i que em sembla preciós anar a Reus,
i jo vaig a Reus de tant en quant a comprar, però haurem d'anar a Reus,
desplaçar-nos a l'Hospital de Reus, a tenir serveis que fins ara teníem aquí.
El que passa és que aquí, en l'exposició de l'Ananilla, hi ha diverses qüestions que se superposen, no?
Les llistes d'espera de les operacions, les retallades amb tancaments de llits i de serveis,
el tema Tarragona-Reus, és a dir, un gran hospital de Reus i un hospital de Tarragona,
el Joan XXIII, amb una situació una mica...
Precària.
Precària.
És a dir, que podem abordar totes aquestes qüestions.
A veure, Paco, sobre el tema de les llistes d'espera i l'anunci,
això de prioritzar les més greus i, per contra, clar, aleshores,
el darrerim més les altres.
Evidentment, quan es té que prioritzar, és prioritzar,
les qüestions més importants, no?
Però, per mi, el problema ve de més lluny i, per mi, el problema és més greu.
Jo crec que aquí el que estem fent, el que s'està fent,
en realitat, és carregar-se de la sanitat pública.
S'estem carregant de la sanitat pública.
I ja, des del moment que s'anomena un conseller boi-ruïd,
que és un abdelit de la sanitat privada,
ja, això és una declaració d'intencions
i s'estem carregant amb la sanitat pública, amb les retallades,
perquè tota la gent ja té la psicòsis de buscar-se una multa,
de buscar-se una multa.
I això és molt greu perquè una de les banderes que teníem en aquest país
era la sanitat universal i de qualitat.
Això, en primer lloc, que és important.
I, en segon lloc, des del punt de vista local,
també s'estem jugant la capitalitat sanitària.
com deia la nani, si resulta que tenim un gran hospital aquí a 10 quilòmetres
i a Tarragona tenim un hospital Betusto,
doncs està clar que si no hi ha diners per invertir,
el que se farà és un corriment de malalts cap arreu.
O sigui, sanitat pública i capitalitat sanitària
són dos elements importants que s'estem jugant.
i per mi, doncs, és greu.
Albert.
Moltes coses.
I molt diverses.
Home, aquí heu mesclat dues qüestions.
Una, la conveniència i una conveniència d'estalviar
i, en conseqüència, adoptar un pla d'estalvi,
un pla de racionalitzar la medicina.
I això, qui ho vulgui entendre ho entén
i qui no ho vulgui entendre que deu l'acompanyi,
per un costat.
I la segona, el tema de si Reus Tarragona cal capitalitat.
Aquest és l'argument del Partit Socialista
i, per això, el Paco, lògicament, n'ha fet l'exposició.
Si et sembla, doncs, Albert i els altres contratulis anem per parts.
Si vols, primer parlem del tema sanitari,
de les retallades, i després de la capitalitat,
per no barrejar amb gaires conceptes.
No, però saps què passa?
Que jo demano que el torn sigui seguit
com ha fet el Paco més fins a aquest moment.
Llavors, jo el que continuo dient
és que Paco feia referència
a un servei universal i de qualitat de la sanitat.
Això em sembla meravellosament bé.
Però això es paga.
Això es té que pagar.
I quan no hi ha diners, el que hi ha que haver
és un estalvi, hi ha que haver una racionalització.
I d'haver una discussió, inclús,
la col·legi de metges que van dir que sí,
després van dir que no.
Jo recordo bé llits del diari que deien
sí, estem d'acord en què hi ha que haver una racionalització.
I tothom que té una mica de cap
està d'acord que hi ha que haver aquesta racionalització.
I no val això de dir no.
El primer que es té que salvar per damunt de tot
és el tema de l'ensenyament, la qüestió social
i la sanitat.
La seguretat.
Això, amicament, i la seguretat.
Però això són paraules molt còmodes de dir,
però difícilment realitzables, no?
on hi ha un gran bony dels números de l'Estat,
on hi ha un cràter més que un forat,
és precisament el tema de la sanitat.
I aquest és un tema que es té que
adequar a les circumstàncies del moment.
Jo m'agradaria fer un estudi comparat
amb altres sanitats europees
i veuríem que Espanya continua a estar,
tot i les retallades,
continuem a ser una sanitat de verdader luxe.
I la ciutadania...
Sí, Paco, sí.
De moment, però continua sent una sanitat de luxe.
Bé, i s'ha entrat aquest principi,
és a dir, jo comprenc que hi ha d'haver una retallada,
que la gent ho té d'entendre,
que els sindicats i els partits polítics
el que no tenen que fer és utilitzar aquest fet
com arma de pressió política,
perquè em sembla immoral,
i si passem al tema de Tarragona-Reus,
i l'únic que tinc a dir és que
qui va fer l'Hospital de Reus?
És a dir, l'Hospital de Reus era necessari?
L'Hospital de Reus no es podia haver estalviat
adequant al Joan XXIII d'una manera profunda?
És a dir, remozando Joan XXIII,
al costat hi ha el Soli Sanitari del Francolí,
és a dir, hi ha una petita ciutat sanitària de Tarragona,
doncs aquí la Generalitat del Tripartit
va decidir, per pagar en favores a propios i estranyos,
van decidir fer un macrohospital a Reus,
sapiguant que hi havia,
ja n'hi havia un, que era Joan XXIII,
que convenientment actualitzat
podia complir perfectíssimment,
com ho venia fent des de fa molts anys,
perquè no oblidem que entre la Cinta de Tortosa
i la Joan XXIII
se tenia tota la sanitat
i tothom està d'acord amb mi
amb molta dignitat, no?
Llavors, crear...
Bueno, doncs, ja és tot aquest liu
que si s'agessa, que és pro-PSC, etcètera, etcètera, etcètera, no?
El que no...
Això està claríssim, no posis aquesta cara.
Els inconvenients de la ràdio.
No, és que...
Després tampoc els ullets no saben si enteren això de s'agessa, PSC...
Però que quedi molt clar
que l'Hospital de Reus
es fa d'una manera certament innecessària
i amb això és la primera punta de llança,
la primera patada al cul
que fa l'administració de la Generalitat de Catalunya.
Però no oblidem quina...
L'administració del tripartit,
que el que fa és crear aquest hospital,
quina conseqüència pot ser...
Però espera, deixa'm dir una cosa més i acabo.
Perdona'm.
Però no oblidem que hi ha una proposta
de Joan XXIII i la Estatxa de la Tecla
per dir, escolta'm,
fem un gran hospital a Tarragona
juntant aquests dos esforços
que agafaria des de Vilaseca fins a Cunit,
perquè no oblidem que vendria també Estatxa de la Tecla.
I amb això arreglem el problema.
A veure, com que hi ha molts conceptes,
jo els hi demano en tot cas que si volen
el de la Capitalitat o Tarragona Reus
ho deixem per després,
perquè clar, tenim, doncs això, insisteixo,
el tema de les llistes espera,
que el tancament progressiu de llits
o de serveis a Joan XXIII com a hospital de referència.
Sobre Joan XXIII recordem que la Generalitat
ja ha dit per activa i per passiva
que de moment no continua el pla d'obres,
de millora, entre altres coses perquè no hi ha diners
i perquè considera que anar posant pedaços
que potser és millor plantejar-se
un gran hospital a mitjà o llarg termini a Tarragona.
Després tenim les negociacions dels sindicats amb l'ICS.
Recordem que tenim treballadors protestant cada dia a Joan XXIII
perquè el Departament de Salut els va anunciar la setmana passada
que no pagar o pagar la meitat de la paga de Nadal.
Hi ha altres retribucions
que quedarien no del tot pagades abans a final d'any.
És a dir, que hi ha el concepte aquest de sanitat pública...
Mira, jo entenc perfectament...
De sanitat pública i de sanitat concertada.
Jo estic d'acord en que potser calia
una racionalització de la gestió.
Recordo que al començament de la retallada
em vaig trobar a l'infermera a Joan XXIII
i comentàvem i em deia...
Ui, diu, i què jo li deia, què tal?
I em deia, ui, diu, és que ara vas a buscar un rotllo
d'esparadrap, diu, has d'explicar per què el vols.
I jo pensava, Déu meu, i abans no.
Vull dir, a veure, entenc que s'ha estirat més el braç que la màniga,
que potser hi ha hagut una duplicitat de serveis
o uns serveis nocturns, a la millor,
que no eren necessaris
o que no eren rentables
o rendibles, perdona,
però... i que això calia.
A mi el que em posa la mosca redone l'orella
és que no ho tenim clar.
És a dir, jo entendria
que arribés el bo i ruïs i digués
mira, això aquí s'ha estirat més el braç que la màniga,
hem gastat massa i no tenim diners.
Anem a fer això.
I plantegés un pla sencer
de retallades o de sostenibilitat
o de bona gestió
o de comptabilitat sanitària.
A més, igual com li vulguis dir.
Però que fos una cosa prevista.
Però aquest gota-gota
que cada matí ens despertem
amb una nova història,
a mi em fa sospitar
que no és només una retallada
per arreglar la gestió,
sinó una mica d'acord
amb el que deia el Paco Zapater,
és una aposta
cap a que la gent
es vagi afiliant a les mútues
per garantir una seguretat
de primer nivell,
una sanitat de primer nivell
que potser la seguretat pública
no li donarà.
I estic totalment d'acord amb ell
en que teníem
una sanitat de primer ordre
que potser encara la continuem tenint
però pels pèls
i que això és un element importantíssim
no només pel malalt i per l'usuari
sinó pel conjunt del país
i per la seva credibilitat
com a país.
És a dir,
quan tu vas a invertir
en un altre país
mires una sèrie d'indicadors
i un dels indicadors que mires
és com està l'ensenyament,
com està la sanitat.
És a dir,
allò et dona garanties
que aquell país
és un país que tira endavant
o que no,
vull dir que té les coses clares
o que no.
I aquí ens estem carregant
part de la sanitat pública
que teníem fins ara excel·lent
i part de la credibilitat.
El tema,
si no tenim més remei
que carregar-nos,
entre cometes,
aquesta part de la sanitat
durant la crisi econòmica.
No tenim més remei
o hi hauria altres possibilitats?
Jo crec,
sí,
jo crec que tenim més remei
i hi ha altres possibilitats.
Estem d'acord
en que calen retallades.
El que no pot ser
és un govern,
un país,
una família
que guanya dos
i gasta tres.
El que va passar l'any passat,
la Generalitat,
de tres euros que gastava,
dos provenien d'ingressos ordinaris
i el tercer venia del crèdit.
Això és insostenible.
Llavors,
les retallades són necessàries.
El que passa és que en una família,
en una família,
el que farà el pare de família
és retallar els aspectes més superfluos.
El que no pot fer el pare de família
és al fil ric
li perdona el impuesto de sucessions,
ojo,
al fil ric li perdona el impuesto de sucessions
i a els fills pobres
que no puguin operar-se ràpidament
d'una malaltia de cor.
Aquest és el problema.
Aquest és el problema.
Jo crec que en cada sistema temps,
encara és el mateix,
d'aturar la derogació
de l'impuesto de sucessions
de grandes fortunes
i amb aquests diners
destinar-los a la sanitat.
Així de senzill.
Així de senzill.
Que Convergència ho va posar això
al programa electoral,
d'acord,
doncs que ho posarem en pràctica
d'aquí cinc anys,
d'aquí quatre anys
o d'aquí tres anys.
és qüestió de prioritats,
qüestió de lliures
i qüestió també
d'una visió social de les coses.
Home, a mi em sembla, Paco,
que jo no sóc economista,
no conec els grans números
del pressupost,
però dir que amb el que es pot estalviar
de l'impost de sucessions
o l'impost de patrimoni,
inclús,
es podria tapar el boll de la sanitat,
Paco,
em sembla que aquí...
O en pan,
en pan,
en pan,
aquí,
aquí,
patinada,
patinada,
bueno, és igual,
a mi,
és a dir,
els teus arguments
són els arguments típics,
és a dir,
bueno,
deu ser el decàlogo
del Partido Socialista.
No, no, no,
no, Paco,
no, no,
sí, sí, sí, sí,
tu ara estàs parlant,
ara has dit, Paco,
has parlat,
has parlat que l'últim any...
Un pare de família,
al fill ric
no li donaria jo més diners.
Sí, però ara em tocava parlar a mi.
Sí,
però tu has dit
que l'últim any
la Generalitat
havia gastat
tres euros,
dos dels quals
eren d'incressos propis
i el tercer era de crèdit.
Però jo el que et preguntaria,
Paco,
aquesta Generalitat
que tu menciones
de fa un any
es troba un bon
tremendo
de la Generalitat anterior.
Però és que això
sembla que es minimitzi.
Aquí no hi ha una...
No, no, espera't, Paco,
que estava jo,
que estava en l'ús de la paraula.
Paco,
me recordas la senyora...
Això és una tertúria.
No estem en el anda que tu,
estem en el
què tenim que fer ara.
Què tenim que fer ara.
Que l'interrompir és feo, Paco.
A veure, senyors,
que això és una tertúria,
que hi poden parlar quan vulguin,
però amb un cert ordre,
bàsicament,
perquè si no,
és que els oients no...
Reivindicava aquest privilegi.
A veure, vinga, Albert.
Però breu.
No, no, no, home,
ja ho he dit.
Ho he dit malament.
Bueno, és que clar,
el gran debat és el tema...
Clar, això ens porta al tema
de la política fiscal, no?
Sí.
En aquest país,
a nivell de Catalunya
o a nivell d'Espanya,
s'han de apujar els impostos,
sobretot a determinades classes o no,
per tenir més ingressos
i poder fer front a la crisi econòmica.
El Paco ha dit
que com a coincidència
de tot aquest panorama,
que l'ha creat qui l'ha creat,
es pot produir
les circumstàncies
que una persona
no pugui operar del cor.
Això, Paco,
això és immoral.
És a dir,
crear alarma social,
això és immoral.
Perquè jo encara no...
Escolta,
jo encara no...
Jo encara no conec ningú
que s'hagi...
És a dir,
un altre líder socialista
va dir l'altre dia
que els càncers de pulmó
que hi hauria gent
que es moriria
per falta de tensió suficient.
Això és una animalada
tan grossa
perquè tu ets el primer
que si tu contemplessis
un fet d'aquest
posaries una carreria criminal
per emissió del deber de socorro.
Sí, Paco, sí.
Mira,
d'advocats és palo bono
i palo malo,
d'acord, Paco?
Tu ets un bon advocat
però el que no pots fer
és utilitzar les coses a mitges,
d'acord?
Llavors,
jo l'únic que us estic dient
és que s'està fent
un verdader tremendisme,
tremendisme.
Hi ha una idea
que jo crec que el que
en Valtos no heu rebutjat
que és a dir,
es té que posar ordre
en la sanitat.
No podem vindre
una sanitat de milionaris
pagant-la
sense pagar-la,
vaja.
I això ha originat abusos.
Tu parlaves
dels rotllos d'Esparadrat
però a mi m'han explicat
que la gent,
els usuaris,
els usuaris,
abans de marxar
per la nit
a les pedits
i a les pedits
se'n duien
tres botelles de Font Vella
i quatre paquets
de bloquers
i això
s'ha tingut que posar
ordre.
I això ha picat.
Que això estem d'acords tots.
I em sembla
que tanta demagogia
és dir
el que dius tu
de l'Esparadrat
com el que ha dit
ell de les operacions
d'acord.
Intentem posar-se d'acord
encara que no sigui
en aquesta taula.
Però recordeu,
feu una mica
de memòria històrica.
Què es va dir
des de l'oposició?
Què es va dir
quan va dir
això en Miradores
han suprimit
els bolquers?
Dónen un bolquer,
se'n recordeu
d'aquest detall?
Dónen un bolquer cada dia,
que això era
una bola tremenda
i a més
no donen aigües malalts.
I llavors
es va preguntar
i m'han dit
que aquí passava això.
En qualsevol cas,
jo crec que
en la línia
del que deia l'Anna
i sí que
deu haver-hi
una gran coincidència social
en què es necessiten
fer reajustos,
el debat està
en la mida,
en l'abast.
Però que a més
ningú ens ho diu.
Jo ho sento,
torno a
creure el tema
de la comunicació,
però és que ningú ens ho diu.
És que d'això
s'ha criticat molt
la manca d'explicació clara
per part del govern
sobre els anuncis
que han anat fent
en matèria de sanitat.
De la mateixa manera
que el govern Zapatero
hem anat dient
que de la crisi
anaven explicant
ara farem això,
ara farem allò,
ara farem allò altre,
amb una mica d'anarquia
de dir, mare de Déu,
no sé què fer
i vaig apagant focs.
Doncs ara
amb la sanitat catalana
a mi m'ha donat
aquesta mateixa sensació.
Cada matí
quan t'aixeca
resulta una cosa diferent.
Tant costava
de preveure
el de les operacions
fa sis mesos
o els tancaments
dels caps
o els serveis,
les especialitats
que anirien
de Tarragona a Reus
i sento treure altra vegada el tema
perquè no m'expliquen
exactament
en què consistirà
i jo tindré criteri
per decidir
si aquest govern
ho està fent bé
o no ho està fent bé.
Però és que si no tinc criteri,
vull dir,
cada matí
és una història nova.
A mi em sembla
falta de planificació
i fa farum.
A mi això
és el que em posa a nerviós.
Vinga,
ja que has tornat
a treure el tema
a Tarragona a Reus
i com que ara
fa un any
de l'obertura
de l'Hospital Sant Joan
en la línia
del que es deia
el principi de la tertúlia,
realment,
una intenció,
no sé si dir-ne fosca
allò al darrere.
Sempre que parlis
de Tarragona i Reus
hi ha una certa espessor
amb les intencionalitats
de Reus.
Jo les veig sentit.
Jo els hi pregunto.
El Paco Zapater veu una...
Jo no sé què passarà
però jo sé que nosaltres
Tarragona era líder en sanitat
i ja no ho és.
Ja no ho és.
Llavors,
bueno,
ja no ho és.
Si atenem
al volumen de l'obra,
si atenem
a la importància
del nostre hospital,
ja no és líder
de Tarragona.
Ja no és líder.
Llavors,
clar...
Qui ho ha fet això,
Paco?
Sí,
aquí no entrem
i tu més.
No entrem i tu més.
No, no ho pregunto.
Jo miro el present
i miro el futur,
Albert.
Miro el present
i miro el futur.
Ha passat també és bo.
És bo.
Sí.
Llavors,
jo penso que
segurament
en aquesta classificació
sanitària
ja no som líders
i caldria,
i caldria tenir en compte
que Tarragona
no deixa de ser
la capital
i crec que la serà
sempre
per història
i per moltes regons.
I aleshores
la pregunta és,
pensant en el futur,
que la ciutat
es pot plantejar
un nou hospital?
No.
A mig termini?
No.
Per què no?
Perquè no hi ha un duro.
Perquè no hi ha un duro.
Albert,
perquè no hi ha un duro.
Perdona,
em permeteu,
no hi ha un duro
però la Tecla,
que és una fundació privada,
ha fet l'hospital del Vendrell
i després concertant
els seus dits
amb la seguretat social
el paguen.
Això de que no hi ha un duro
per fer un hospital,
això
hauria de discutir-lo molt.
A veure,
però si estem parlant
de gestió coherent,
hi ha 12 quilòmetres,
hi ha un gran hospital
molt ben equipat,
què hem de fer aquí?
No,
per mantenir la capitalitat?
És que això
ja...
No, no, no.
Criñola.
No, no, no.
I a mi m'emprenya molt
tenir d'anar a Reus,
però entenc que si la lògica
de la comptabilitat
m'hi diu
aquí hi ha una instal·lació fantàstica
i a Tarragona teniu
que us cal a tros.
I mig buida, de moment.
I mig buida.
El que passa és que
m'agradaria saber
quina era la intenció
de quan es va fer
aquell macro hospital de la Reus
que ni tota la gent de Reus
que estigués malalta
l'ompliria.
Encara que els senyors
no li agraden passar
el micròfon.
Albert, el micròfon.
Perdó.
No, a prop del micròfon.
Encara que al Paco
no li agraden parlar
de passar.
Sí, clar.
No ho digueu, home.
Se l'he acostat ara
a la nani
que ha perdut
l'orientació del micròfon.
No, home, és clar.
L'he vist
amb arguments dispersos.
Sí, sí, sí.
No, a la guerra.
Vamos a la guerra.
Aquí,
amb independència
de si s'agessa
o altres gestors sanitaris,
això és una parte
que tiene mucha jundia,
el cert és que
la Generalitat del Tripartit
fa un macro hospital a Reus
quan, passant-li una mica
la velleta al Joan XXIII,
haguéssim pogut
tindre aquest hospital.
Ara bé...
Això ja és així.
No, no, però no.
Home, gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Ja ho hem recordat
moltes vegades,
a la història.
El tema és
què fem a partir d'ara.
El que no pot ser
és que els adelits
d'aquest model sanitari
de concentrar
el millor hospital a Reus
en té uns noms
i uns cognoms
i això es té que saber.
Però, és a dir,
perdem la capitalitat sanitària.
Gràcies a vosaltres,
estimat Paco,
la PSC.
O a vosaltres,
que ara,
en aquest moment,
resulta que s'està potenciant
tanta tecla
que no és més que privada,
també.
Potenciar tanta tecla?
Com?
Naturalment.
Enviant-li malalts.
Ah, doncs no.
no es poden enviar malalts.
Clar, home,
enviar malalts.
O sigui,
anem a veure.
Si resulta
que tanta tecla
sí que pot fer això
i la sanitat pública no,
doncs no ho entenc.
S'està potenciant
una vegada més
la sanitat privada.
I és el model
que té.
Un hospital
de l'església
concertat
amb el 90%
dels llits
de Santa Tecla
són concertats
amb la Generalitat.
I ara dius
que estem potenciant
la privada.
Clar.
Vinga, va, Paco.
Siguem seriosos.
Clar, és lo mateix.
És igual.
No és la pública.
Ahir, la diputada
del Parlament,
Hortens Sagrau,
diputada d'Iniciativa
en aquest programa,
ho va dir clarament,
que les administracions
s'estan afavorint
Santa Tecla.
Clar.
Tu ho creus,
també, Nani?
Jo m'ataleré les venes.
Perquè, directament,
l'única cosa
que puc fer-ho.
Home, no, perquè
t'haurem de portar a l'hospital.
A on?
Arreus no, eh?
Arreus no.
El que tenim més a prop
és Joan XXIII,
que a més està molt ben equipat,
malgrat tot.
Vale, vale.
Digues.
Vols dir que no?
Si no podem trobar
un punt d'enteniment
entre aquests dos senyors,
que a més trobo
que tots dos tenen part de raó,
però vull dir,
per què no podem trobar
un punt d'equilibri
on jo cedeixo
i no miro enrere
qui és el culpable
i jo cedeixo
i penso
quina és la millor manera
de gestionar tot això,
difícilment
ens en sortirem.
Perquè vostè es considera
que és viable
coordinar esforços
de Santa Tecla
i Joan XXIII
aquí a la ciutat de Tarraona?
Jo entenc que sí.
Jo entenc que sí,
però a més,
inclús
el famós
polígono
de Tardescavades
hi ha una finca
per serveis
que està
perfectament delitada.
Vall del Lloritó, Albert.
Vall del Lloritó,
si ho ara.
Me n'en fot.
Jo parking
del rectorari
no me n'amago
de res
en aquest sentit.
escoltem-me,
l'únic que vull dir
és,
jo no sé
si és compatible
el macro hospital
de Reus
amb el Jòmitres
de Tarragona.
Jo el que entenc
és que
hi ha una distribució
que va fer la Generalitat
de zones
i a la Tecla,
la xarxa de la Tecla
té des de Vilaseca
fins a la província
de Barcelona.
Tot això és competència.
És a dir,
la sanitat pública
la té cedida
la Tecla.
Si això enteneu
que és
d'una canxa
a la sanitat privada,
és que no sabem
el que diem.
Perquè és que al Vendrell
no hi ha cap hospital
gràcies a l'hospital
que va fer la Tecla
amb col·laboració
amb la Generalitat,
cedint llits,
però ara al Vendrell
tenen un hospital
com Déu mana
que abans no el tenien
i abans un tio
que li agafava un infart
al Vendrell
tenia que anar
o als Camilos
de Vilanova
o tenia que vindre a Tarragona
amb una carretera
que no tira,
etcètera, etcètera, etcètera.
O sigui,
Paco, sí, sí,
siguem curosos.
Està bé
les disciplines de partit,
està bé
les consignes,
però, dimoni,
hi ha coses
que són evidents.
T'equivoques.
Sempre m'equivoco.
No hi ha disciplina de partit
en el sentit
que un no és de cap partit,
però a mi el que em sap greu
és que les mesures
que ens prenen
tendeixen a debilitar
la sanitat pública.
Això és el que em preocupa a mi.
I la tarragonina.
La pública i la tarragonina.
No, no, no.
Pública sobretot.
Pública sobretot.
Això és el que em sap greu.
I creus, Paco,
per exemple,
que es podien coordinar esforços,
naturalment,
hem d'aprofitar
el que tenim,
i més en una època
de crisi,
però sempre
sense debilitar
la sanitat pública.
Capaz que aquesta sanitat pública,
recordem,
és la que està negociant
amb els sindicats
i li ha demanat
als treballadors
que només pagar
la meitat
de la paga de Nadal
i altres restriccions
pressupostòries,
que clar,
això fins i tot
ens pot portar
a fer que pogués
plantejar-se una vaga
i una vaga de metges
en aquest país
seria també un altre...
Vostès l'entendrien?
Que pogués haver-hi
fins i tot això
una vaga
del personal sanitari?
Espero que no
tinguin necessitat
d'una vaga de metges.
No seria bona.
No seria bona
i crec que el diàleg,
com deia la Nani,
doncs tindria
que predominar.
Tu entendries, Nani,
que pogués arribar...
No, realment no.
Realment no,
perquè qui sortiria
perjudicat
seria l'usuari
i l'usuari
ja n'hi ha prou.
Jo crec...
A veure...
Avancem de...
Els entenc com a professionals,
eh?
Si et toquen la paga extra,
dius, carai,
això ja va en sèrio, eh?
Però...
Però els ànims
estan molt exaltats.
No sé si vam veure
l'altre dia
les imatges per televisió
de la reunió de Barcelona
amb sindicalistes
saltant per una taula...
No, no, a tot arreu,
parlis amb qui parlis.
La situació
és realment fotuda,
però jo penso
que el que s'hauria de fer
és intentar
despolititzar la història
i anar a buscar,
doncs, això.
Hi va haver una denúncia pública
de no sé quin tipus
d'operació,
de cadera o de genoll
o de no sé què,
que resulta que hi havia
una descompensació
entre els mesos
que es trigava a la tecla
i els mesos que es trigaven
a Joan XXIII.
Això és un informe
que va fer Comissió sobre les
i que vam presentar
fa unes setmanes.
Hi havia una diferència brutal
entre...
I es van posar d'acord
i ara s'ha equilibrat.
Doncs jo penso
que aquest és el camí
que hem d'anar seguint.
Vull dir,
tant se m'endona
la història
i tant se m'endona
la intencionalitat política
perquè ens estem jugant
una cosa més seriosa
que les properes eleccions,
crec jo.
La crisi...
Mira, eleccions,
és que m'anava introduït
precisament en el tema
de la crisi,
a un mes i mig
i em sembla que hi ha un missatge
que s'ha llançat
a les últimes hores
que m'agradaria comentar
amb els nostres contartulis
que és el missatge
del candidat socialista
Alfredo Pérez Rubalcaba
en el sentit de dir
potser ens estem passant
amb tantes retallades
i amb tantes restriccions
pressupostàries
perquè d'aquesta manera
no hi haurà...
En fi,
no hi haurà
per aixecar el país
i per reactivar l'economia.
D'alguna manera
estava criticant
també la política
del govern socialista,
del govern zapatero.
I aquesta, esclar,
és una política
que estan adoptant
pràcticament
tots els països europeus.
No sé si estarien d'acord
amb aquesta filosofia.
Albert,
com ho veus?
O creus que és un missatge
molt electoral...
Jo crec que...
Però no ens estem passant
potser de...
A veure, a veure,
les realitades
han de ser les justes
i necessaris.
Això està claríssim.
Ara el senyor Rubalcaba
que vingui a donar
remeis magistrals
ara,
després d'haver estat
governant
de governant
8 o...
Home,
em sembla
que és un bon discurs
per a la gent
que l'escolta en Badalit
perquè és el seu líder,
però per qualsevol ciutadà
que tingui dos dits de cervell,
el senyor Rubalcaba
s'està passant
de frenar d'un munt.
I a més,
em sembla poc soldari
amb el seu company,
senyor Zapatero,
que, per broma,
ha hagut de sortir
per la porta dels gats,
no?
És a dir,
em sembla que el senyor Rubalcaba
és bastant més intel·ligent
que el senyor Zapatero,
però està fent
un espectacle
d'oportunitat,
de...
Bé,
em sembla
francament
incorrecte.
Paco,
coincideixes amb el missatge
de Rubalcaba?
Efectivament,
o sigui,
per una banda
es trobem
que les retallades
comporten
desactivació econòmica.
Pot ser,
pot ser,
tindrà que arribar
el moment
en què hagués de posar
diners
per reactivar
l'economia.
perquè mentre la roda
no giri,
no puja el creixement
i no es crea
un lloc de treball
i en algun moment
determinat
tindrem que
començar
a tornar
la roda.
Des d'aquí,
jo faria
una crida
a les persones
que tenen diners
que consumeixin,
que consumen,
perquè, clar,
a través del consum,
desgraciadament,
se reactiva
aquesta
l'activitat econòmica
i caldrà
en un moment
determinat
dir,
fins aquí hem arribat
i comencem
a gastar,
comencem
a consumir
per incrementar
el creixement.
Clar,
és que en aquests
anys
de l'últim
govern espanyol,
del govern zapatero,
hem canviat
la política econòmica
d'una manera
tan radical.
L'any 2009
hi havia molts diners
públics per invertir,
recordem aquells plans
zapatero,
i de cop i volta,
per ordres
europees
i nord-americanes,
canvia absolutament
la política econòmica,
ens n'anem
justament al contrari,
i ara
per això
introduï
aquest missatge
electoral
de Rubalcaba
que em semblava
que podia tenir
un cert interès
o un cert interès
de debat
de dir,
ara ens estem passant,
no sé,
Nani.
A veure,
jo crec que...
Perquè tanta retallada,
tanta retallada
i tanta restricció
al final.
Jo és que
m'agradaria
fer una valoració
respecte
a la campanya,
a l'estratègia
electoral
de socialistes
i del PP.
I em sembla
que
el Partit Socialista
l'assessoren
els enemics,
t'ho dic molt seriosament,
vull dir,
és que no li veig
coherència
de fa molt de temps
a les comunicacions
del Partit Socialista,
les contradiccions
entre el Blanco
i l'Helena Salgado,
les declaracions aquestes
de Rubalcaba,
és que no li veig
la punta.
I en canvi
el Partit Popular,
que em sembla
que fa una campanya
absolutament covard,
que no explica
absolutament res,
a nivell
de treure
la rendibilitat
electoral,
li treurà molt més,
perquè és que
no hi ha res a dir,
la gran massa
que pensa,
bueno,
aquests ho han fet
molt malament,
votarem aquells,
no té elements
de judici
per saber què faran
i què farà el PP,
ho sabem tots,
el que farà el PP,
retallades i més retallades
i encara més
que el Partit Socialista,
però no explica res.
En canvi,
l'estratègia comunicativa
del Partit Socialista
no pot ser
de dir
ho han fet molt malament
si tu estaves
de responsable,
no ho pot fer.
Vull dir,
hauria de dir
a partir d'ara
farem això,
però no pots dir
ho han fet molt malament.
No sé si m'explico,
però em sembla
que no és coherent,
no és coherent.
a veure,
més coses.
això d'aquesta...
Em sorprèn el Paco
amb aquesta versatilitat
que té.
És a dir,
és públic i notori
que hi ha dos models econòmics
en moments de crisi,
un que és el propi
dels socialistes,
que és una forta imposició,
l'Estat tindrà diners
i l'Estat,
des de l'Estat,
poder redistribuir.
Inversió pública,
en poques paraules.
i l'altre
és el del PP,
el de la dreta,
que diu
no,
baixar els impostos
i propiciar
l'activitat creativa
de generar recursos
dels empresaris
i de l'Estat civil.
Bé,
doncs ara el Paco no,
ara troben bo
el tema
de la...
dius tu,
gastar...
Sí,
però no parlo gastar,
o sigui,
no solament
l'activitat privada,
sinó la pública també,
sinó la pública també.
Bueno,
doncs,
escolta'm,
és evident
que si tothom
tendeix a no gastar,
a no gastar,
a no gastar...
Jo t'emplaço,
Paco,
jo t'emplaço
que vagis
de Tarragona
a Lleida
i veuràs
quanta obra pública
hi ha
miserablement parada,
obres tan importants
com l'autovia
Tarragona-Montblanc.
Doncs,
clar,
és que a propositació
d'exembles
com aquests,
per això,
potser alguns polítics ara,
o alguns dirigents
es plantegen de dir,
no ens estem passant
amb tanta aturada
de tot?
Sí,
bueno,
solament fer falta
que el corredor mediterrani
passi per la zona central
dels Pirineus.
Solament fer falta
això,
per acabar dintre
a Catalunya contenta
i agrair
la senyor Pepiña Blanco
que en comptes
de sentir
el que diuen
els alcaldes del territori,
per raons
absolutament
insospitades
o per alguna raó europea,
ara és que
el corredor mediterrani
ja no es farà mediterrani
i serà
el corredor central.
solament que s'ho facin mirar.
L'Albert Balbella
m'ha introduit un altre tema
que ens serveix per tancar la...
Deuen ser carreus.
Els del corredor central
deuen ser carreus.
No,
va més cap allà.
Passa per ser arreosa.
Estem a punt
de tancar la tartúlia,
però ja que el corredor mediterrani
serà una de les seves estrelles
d'aquest mes d'octubre,
Nani,
tu què creus que passarà?
Perquè, clar,
recordem que la Unió Europea
ha de prendre aquesta decisió
amb un govern espanyol
que està a punt d'acabar.
Jo crec que si la Unió Europea
pren la decisió
basant-se en criteris econòmics
que considero
que són els que han d'aprimar
en aquest assumpte,
el corredor serà el del Mediterrani.
Estàs tranquil amb això?
No, no, no.
No estic gens tranquil·la.
Vull dir,
gens tranquil·la.
Penso que els de Madrid
a vegades són una mica ganxos.
Però considero
que si són criteris econòmics
i Europa pensa
com rendibilitzar això,
ha de ser pel Mediterrani.
No hi ha color
al moviment de mercaderies
que hi ha per la zona costera
que per la zona interior.
El que diu el senyor ministro
de Femento
és que no.
Paco, tu creus que
guanyarà l'opció mediterrània?
Tindria objectivament que guanyar.
Tindria objectivament que guanyar
perquè en el Mediterrani
està la economia.
I a més a més,
jo he anat diverses vegades
a Almeria
i a Murcia
per qüestió de feina
i, bueno,
és una odissea
anar des de Tarragona a Almeria.
Una odissea.
Això no pot ser.
Incluso ni a zones
ni a zones per la costa
la costa del Sol
que ni a carretera
té un sol carril
en cada direcció.
Això és absurd.
Això és absurd.
Tenint en compte
que la major part
de l'activitat econòmica
està al Mediterrani,
és absurd que tinguem aquestes...
No, només un apunt.
Jo vaig estar fa un any
als Jacires
parlant amb la patronal química
de la zona
que és molt potent
i ells apostaven
pel corredor central.
Ah, sí?
Claríssimament.
als Jacires,
la patronal química
apostava pel corredor central,
no pel Mediterrani,
perquè, segons ells,
perdien competitivitat.
Vull dir,
si anaven anant pujant,
vull dir,
perdien competitivitat.
Segons els seus criteris...
Però això és una tortura egoista.
Evidentment,
evidentment,
però no és una cosa
que s'encentra.
Ja no sé
si li diuen
tot el mateix diari o no,
però jo vaig veure
una notícia
que el Pepino Blanco
estava amb un ministre europeu,
no em feu dir qui,
i van signar un document
dient que volien...
Sí, sí.
El corredor central...
Però després ho van matisar.
Ho van matisar.
Ho van matisar?
Això va ser la setmana passada.
Però matisar
és canviar el recorregut o què?
Va, siguem seriosos, Paco.
Ara ens portaria un debat
sobre temes lingüístics.
Què és matisar?
Què és matisar?
Albert Baixbé,
Paco Zapater,
Dani Rodríguez,
mirin el rellotge,
que s'acaba la tertúlia.
Així acabem aquesta estona
d'opinió
que avui hem convertit
en els nostres tres convidats.
Tots tres,
que vagin molt bé.
Gràcies i fins la propera.
Adéu-siau.
Bon dia.
Bon dia.