Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
14 minuts passen ara mateix de les 11 del matí.
Molt bon dia, benvinguts una setmana més al Tothom de Tarragona Ràdio,
l'edició 87 i una edició molt especial,
perquè avui estem situats a la Rambla Nova,
al dretram de la Rambla Nova,
en aquest programa especial, en aquesta programació especial de Fem Nadal
que Tarragona Ràdio porta a oferir-nos,
de fet ens oferirà al llarg de tota aquesta setmana.
Una programació solidària,
perquè estem amb els més necessitats en aquesta via solidària.
Ja ho sabeu que podeu venir-nos a veure i a escoltar des de la Rambla Nova
per portar, també podeu portar roba, joguines, aliments,
heu de portar vaja si veniu.
Jo crec que no us costa res portar una mica de roba,
alguna joguina, alguns aliments per dipositar en aquests contenidors
que tenim aquí avui a la Rambla Nova.
Us donarem una butlleta i ja sabeu que podeu entrar
el sorteig d'aquests dos lots de torrons de sirvent.
Nosaltres posem el punt d'inici al tothom d'avui,
ja ho sabeu, aquest programa que intenta parlar
i fer cinc cèntims sobre el món de les persones amb discapacitat.
A la part tècnica, aquí a la Rambla, tenim el Joan Maria Bertran,
els estudis centrals, el Lluís Comes,
i qui us parla un servidor, Miguel González.
Bon dia, comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
I avui, en aquest programa especial,
d'una banda parlarem de la Federació Catalana de Voluntariat Social,
que prepara, de fet, ens oferiran un estant aquí a la Rambla Nova
per aquests dies de Nadal,
suposo que per donar-se a conèixer i per potenciar
la figura del voluntari i el voluntariat en general.
Ens visita, de fet, ja el tenim aquí,
el tècnic de la Federació de Tarragona, el Jordi Rovira,
ara de seguida el saludem.
I d'altra banda, també, ens visiten companys
de l'associació Meni Salut La Muralla,
que organitza diversos actes per aquest Nadal.
De fet, moltes entitats tarragonines
són les que organitzen actes per aquest Nadal.
Ens acompanyen el president de l'entitat,
el Josep Maria Montner,
també la coordinadora Paula Ulloa
i l'usuari Pedro Urbano.
De seguida parlem amb ells.
Abans, però, deixeu que, com cada dia,
us faci cinc cèntims de quines són les vies de participació,
de com podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.
a través, com no, de les vies digitals.
El correu electrònic a l'adreça tothom,
arroba tarragonaradio.cat,
a través del nostre Facebook, a facebook.com barra tothom,
i al Twitter, a tothom.tr,
el nostre usuari, poseu l'arroba
i ens busqueu al Twitter i ens podeu seguir.
Nosaltres, ara sí, obrim l'espai de l'entrevista.
A banda de la celebració internacional del Dia de les Discapacitats,
el desembre és un mes assenyalat també en el calendari
de totes les persones que fan voluntariat,
ja que el dia 5 de desembre és el Dia Internacional del Voluntariat.
No sé si en aquestes dates de Nadal,
jo m'atreviria a afirmar que no,
que els voluntaris descansen poc.
Per parlar-ne, tenim nosaltres el tècnic a Tarragona
de la Federació Catalana de Voluntariat Social,
el Jordi Rovira.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Descanseu a Nadal o no?
No, els voluntaris no descansen mai.
No descansa mai.
Sí, sí, sí, sempre hi ha feina.
I a més a més, aquestes festes són dies que hi ha més feina
perquè realment hi ha molta gent que ho necessita
i el voluntariat ha d'estar sempre al servei de la gent.
Els dies de Nadal són dies propicis per fer voluntariat i tant.
Tot i que de seguida recuperem i parlem amb el Jordi,
tenim, com dèiem, els companys de l'Associació Meni Salut La Muralla
que ens han volgut acompanyar també en aquest matí de ràdio
perquè ells preparen moltes activitats, també diverses actes,
aquest mes per aquestes dates de Nadal.
Saludem el president de l'entitat, el Josep Maria Mondé.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
La Paula Ulloa, la coordinadora.
Paula.
Hola, bon dia.
Ens retrobem en poc espai de temps aquí a la ràdio.
I el Pedro Urbano, que és un dels usuaris del centre de la Muralla.
Pedro, bon dia.
Buenos días.
De seguida parlem amb vosaltres abans, però tornem al Jordi
perquè comentàvem que aquests dies de Nadal no descanseu.
Jordi, què teniu preparat per enguany?
Què heu de fer?
Mira, enguany, durant els dies de Nadal ens han ofert un estant
aquí a la Fira de l'Artesaní, a la Rambla Nova,
i ens l'han ofert pel dia 29, pel 29 de desembre.
Ben propet d'on som nosaltres, eh?
Sí, sí, molt a prop, molt a prop.
Tocant a dalt el balcó.
I enguany, doncs, també el compartirem amb els amics de la Muralla,
que és una de les entitats federades més actives que tenim
i que tenim molt bona relació.
I estarem, doncs, tots dos compartint aquest estant
en horari de dematí a partir de les 10 fins a quarts de dues.
I bé, doncs, una mica fer difusió del que és el voluntariat i això.
A partir del dijous 29 de desembre, d'aquest dijous no el següent,
estareu en aquest estant.
I què és el que ens voleu mostrar?
Què voleu reivindicar en aquest estant?
Per quin motiu heu demanat la disposició d'aquest estant?
Mira, l'estant respon una mica a l'objectiu de fons de la federació,
perquè la federació té com dues línies d'actuació.
La primera és el servei a les seves entitats federades,
tant serveis d'assegurances com de cursos de formació.
I la segona via d'actuació és la sensibilització respecte al voluntariat,
la normalització del fet i la difusió.
Que no hi hagi ningú que s'hagi plantejat de ser voluntari
i no ho sigui pel fet de no saber què fer.
Doncs una mica la federació el que vol és això.
I un dels objectius o una de les fites que té és fer-se present
als espais públics de la ciutat i dels llocs perquè la gent ho pugui conèixer.
Quan ràpidament ens ho van oferir, nosaltres vam dir que sí, perquè respon a això.
Tu creus que encara hi ha gent que vol ser voluntària i no sap com fer-ho
i no té informació per dur a terme aquesta tasca?
O estem al contrari?
La gent sí que té informació però no s'acaba de decidir
dur a terme tasques de voluntariat?
Jo penso que malauradament hi ha molta gent que no sap com fer-ho
o que necessita l'última espenta de dir
mira, t'ho posem encara més fàcil perquè diguis que sí.
Perquè som una mica còmodes, a vegades necessitem que ens ho posin amb safata.
Suposo que el compromís és un dels valors que estan menys presents a la societat.
Clar, però m'imagino que el compromís que vosaltres demaneu, evidentment demaneu i exigiu
un compromís, però cadascú després aquest compromís l'adquireix amb la mesura de les seves possibilitats.
Vull dir, tampoc no és una cosa que ofegui tant la teva vida o que hagis de dependre tant.
Una mica el circuit de la persona que vol fer voluntariat passa per fer una entrevista prèvia
amb gent de la federació per veure una mica les disponibilitats de les persones.
O sigui, hi ha gent que dirà, doncs mira, jo ara mateix puc fer voluntariat una hora cada dia
i hi ha gent que diu, doncs, una hora a la setmana i hi ha gent que diu, doncs jo, una hora al mes.
L'important és tenir clar quin és el temps que es pot oferir
i ser constant en aquesta oferta que tu has fet.
I amb el nivell de vida que portem avui en dia, que tothom va molt atrafegat,
que tothom sembla que els dies han de tenir 26 hores perquè no tenim temps.
Això com és dur?
O potser amb l'atur i amb la gent que està desocupada també augmenta això?
Bueno, suposo que hi ha com a dos factors.
Primer sí que hi ha el tema de l'atur, hi ha molta gent que busca ocupar el seu temps,
però jo penso que més enllà d'això hauríem de descobrir que el voluntariat
hauria de ser present a la vida de les persones d'una manera natural,
tinguem feina o no en tinguem.
Sí que és veritat que fem moltes coses, però aquella dita que diu que herrer és poder
trobar una hora a la setmana, una hora menys de televisió o una hora menys de qualsevol altra cosa,
la gent que fa voluntariat diuen que estan convençuts que reben més que no pas donen.
Llavors, això és un motor per ells durant la setmana.
De la mateixa manera que hi ha gent que troba una hora per fer ioga, per fer tai chi i per fer coses,
doncs és realment també, a banda de tot, també és com una teràpia.
Hi ha molta gent que fa el voluntariat i els hi fa molt de bé.
I de fet, fent voluntariat, doncs poden ajudar associacions com la que ens acompanya avui aquí a la Rambla Nova.
Recordeu que estem fent el tothom des d'aquesta carpa de Tarragona Ràdio instal·lada a la Rambla Nova,
tocada al balcó del Mediterrani.
El Josep Maria Montnès, el president de l'Associació MeniSalut de Muralla.
i sí que m'agradaria, Josep Maria, que ens expliquessis aquest estant amb el qual vosaltres també hi participeu
i que heu, entre comentis, acollit a la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Què és el que ens oferiu? Què és el que podrem veure si ens passem per l'estant i quan el posareu en marxa?
Bé, tenim activitats que s'han fet de part dels associats, vull dir, dels voluntariats.
Hem tingut bastant de temps ajuda d'ells.
s'ha fet manualitats i coses d'aquestes que s'han distret molt als malamentals.
Pel que fa a aquestes activitats, Paula, d'aquest estant d'aquí de la Rambla Nova,
a partir de quan us trobarem, què és el que prepareu?
Sí, bueno, nosaltres estarem al matí del dia 29, com ha dit el Jordi,
i el que portarem és, com ha dit el Josep Maria, hem estat treballant durant,
fa cosa d'un mes, tallers de manualitats,
i portarem coses que han fet els usuaris del club,
i també han col·laborat amb naltros, col·laboraran al centre de dia i l'hospital de dia,
del grup Premata.
Llavors, amb el material que tinguem, doncs, ho aportarem a l'estant
i, bueno, ho farem, doncs, per rebre una mica d'un atiu
i també, doncs, per difondre la nostra informació i una mà al voluntariat.
Abans ens comentava el Jordi que sou una de les entitats més actives
pel que fa al voluntariat, i és que suposo que la vostra tasca requereix
de persones voluntàries.
Per fer quines tasques, Paula, què necessiteu?
Sí, bueno, nosaltres també hem de dir que ara estem supercontents
amb els voluntaris que ens arriben de la federació,
que funciona molt bé, i, bueno, ho necessitem, doncs, per tot,
per lo menys impensable, lo més dispensable.
O sigui, ens van molt bé, sobretot donen suport als monitors,
als tallers, a les sortides, i ens van molt, molt bé, voluntariat.
És encomiable, Josep Maria, no, la tasca dels voluntaris
en quant a la vostra associació?
Tu, com a president, com ho veus, com ho valores, això?
Sí, que és bàsic, que és bàsic.
La feina del voluntari.
Molt desestimada, vull dir,
se'n treguen molt a tope i la gent no sap veure-ho de prop.
Creus que falta més consciència això perquè la gent valori
la tasca dels voluntaris?
Sí, perquè pràcticament poc saben el que es fa allí.
Llavors estem d'acord amb el que deia el Jordi.
Jordi, és el que deies tu abans, no?
Sí, sí, una mica.
Que costa valorar i costa aprendre aquest compromís.
Perquè, de fet, darrere del voluntariat hi ha una sèrie de valors
i avui dia és allò que es diu, que hi ha una crisi econòmica,
però sobretot hi ha una crisi de valors molt, molt forta.
Llavors el voluntariat és una lluita constant
contra aquesta crisi de valors, no?
I un testimoni davant d'aquesta crisi que no,
que es pot tirar endavant i que s'ha de tirar endavant.
L'any passat parlàvem, també a l'entrevista que et feia amb Jordi,
ara fa aproximadament un any,
d'una possible creació d'una borsa de voluntariat.
L'any passat em veies que això era un projecte que estava germinant,
que havia sortit des del Consell Municipal de la Discapacitat.
No sé en quin estat es troba en guany,
si això ha pres forma o finalment ha caigut en sac 8.
Mira, és un projecte que va començar amb molta empenta.
La Paula riu també.
Sí, ja sé.
Va començar amb molta empenta.
La Paula també hi era present.
i sembla que és una cosa que ha quedat a la bossa,
però que hi ha ganes que la cosa tiri endavant.
També és veritat que el fet d'haver hagut les retallades...
El context no acompanya gaire.
Clar, no ens hi hem pogut dedicar tot el que haguéssim volgut.
Això sí que és veritat.
Però sí que jo penso que és un projecte bo,
encara ens el creiem i pensem que més endavant
possiblement el podrem tirar endavant.
Aviam, la muralla, a banda de la participació d'aquest estant,
teniu diverses activitats de cara al Nadal
perquè celebreu l'Associació MediSalut La Muralla
de persones que acull persones amb malaltia mental.
Celebra diversos actes.
De fet, aquest passat dissabte, si no m'equivoco,
ja vau fer un dinar de Nadal.
Com va anar, Paula, Josep Maria?
Sí, de famílies.
És el que celebrem cada any en aquestes fetes.
I el dia apropiat va ser aquest dia 17.
Perquè a vegades costa trobar el lloc
i puguem acabar tantes famílies que ho veiem,
que érem 53 persones.
Tenim amb nosaltres també el Pedro Urbano.
No sé si, Pedro, vas participar en aquest dinar del passat dissabte.
No, no, no.
Tu no fuiste, eh?
Te pusiera un falta o no?
Sí.
El micròfon, el micròfon.
Sí, sí, supongo que sí.
Em passaria en cuentas, pero bueno, no.
Però bueno.
Estamos ya bastante familiarizados con la persona.
Habrá más comida, no?
Habrá más comidas.
Què més tenim, Paula?
Aquest dijous, veig que el tinc al número 1 del Moll de Costa.
Prepareu també, inaugureu, vaja, una exposició.
Sí, bueno, és una exposició que ja es va inaugurar l'any passat a l'Ajuntament.
És una exposició intenerant.
I bueno, és un recull de fotografies que van fer en el taller de fotografia del Club Social,
els usuaris.
I és un recull de 50 fotografies sobre el patrimoni romà de Tarragona.
I molt macos.
que hem de trencar una llança a favor d'allò que la gent diu,
com és possible que una persona amb discapacitat faci fotografies?
Doncs segur que les fa i ben boniques que són, no?
Sí, sí, sí.
Les heu vist? Josep Maria, les has vist aquestes fotografies?
Sí, són precioses.
Són boniques?
Sí.
Pedro, també les has visto, no?
A vegades retratar una pedra romànica ja és una gran fotografia.
I és complicat, que no és tan fàcil, eh?
Vull dir que no és tan fàcil.
No, però és per veure, té molt mèrit, eh?
El proper dimendres 23 podem dir que serà el dia gran
perquè celebreu la festa, la festa de Nadal a les 5 de la tarda
a la seu de la Club Social, al carrer Sant Miquel.
Recordem que esteu situats al carrer Sant Miquel número 16.
La festa de Nadal.
Veig moltes coses, veig entregues de premis.
Què heu preparat?
Aquest any n'ha tingut lloc l'uncè concurs de poesia i fotografia de la muralla.
Llavors, hi ha tres premis de poesia i tres premis per fotografia.
Això s'adonaran els premis durant la festa Nadal,
també se farà un cagatió, un berenar
i el grup de teatre aquesta vegada no actuarà però cantarà Nadales.
Déu-n'hi-do, teniu fins i tot una coral.
Sí, sí, sí.
Ostres, déu-n'hi-do, eh?
I participeu vosaltres en la coral o no?
Jo en particular sí.
Sí?
Molt bé.
I què ens heu preparat?
Què podrem sentir en aquest mini concert?
Vaja, perdó.
Hi ha dues cançons en castellà i dues en català.
Dos n'anàmiques en castellà i dues en català.
Parlàvem d'aquest 11 concurs de poesia
i és que em sembla que tenim un dels premiats
perquè si no m'equivoco el Pedro Urbano
ha quedat en tercera posició.
Sí, sí, Pedro?
Sí, és veritat.
Entrem en la natura i vaig presentar dues poesies
una de les quals va ser escollida la tercera...
la tercera...
per tercer premi.
Tercer lloc, sí.
Tercer lloc i...
i la portava per si...
De seguida la llegim.
Abans explica'm d'on et bé aquesta afició de la poesia.
Bueno, ja me...
Des de fa temps, perquè...
o sigui, des de fa molts anys
a partir d'un amor platònic que tuve i això...
Vaya.
Le llevaba poesías de otros poetas
y...
Y te doy por escribir.
Sí, dije, ¿por qué no llevas la llave de mi cosecha propia?
Y entonces empecé a...
Y ya, bueno...
Y le dedicaste esa poesía a tu amor platónico.
Sí, diversa...
Ya sobreviu esos temas, el amor, el desamor y muchas cosas.
Sí, porque se empieza escribiendo sobre amor
y luego ya la cosa cambia, ¿no?
Sí, sí, va progresando, va dando...
Va aprovechando.
Haciendo cosas nuevas.
A ver, pues vamos a escuchar...
¿Cómo se titula la poesía que nos vas a...?
Siempre viva, siempre viva.
Siempre viva.
Sí.
Pues si te parece, nos la lees y luego ya valoramos.
Vale, de acuerdo.
Escuchamos a Pedro Urbano
amb aquesta poesía que va quedar, com dèiem,
al tercer lloc del concurs,
de l'11 concurs de poesía
de l'Associación Veni y Salud de la Muralla.
Pedro, quan vulguis, endavant.
Es una explosión de vidas y de formas.
Todo lo que toca lo transforma,
lo convierte de manera diferente
en un mosaico de luz y de colores.
Las flores, capricho de supremacía creativa,
por su mano siempre activa,
que permanece atenta
a todo lo que a su alrededor existe o habita.
Representa cada ser,
cada sujeto u objeto
sometidos a sus leyes
que ella rige y dictamina,
llevados por su presencia
en su conjunto pleno y divino,
que lejos de agotarse parece rebelarse sin desprenderse
de su acogedora caricia inequívoca que evoca con absoluta plenitud.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, un aplaudiment, eh?
Déu-n'hi-do el Pedro Urbano amb aquesta poesia que, si aquesta ja és d'aquest nivell,
no em vull imaginar com serà el primer premi, Paula, i Josep Maria, perquè Déu-n'hi-do, eh?
Teniu uns escriptors.
Sí, sí, bueno, ha participat un jurat d'escriptors de Tarragona amb gent de la Junta Directiva,
també l'associació, i ho han tingut molt difícil.
Han participat molts usuaris de clubs socials de tota Catalunya,
potser han rebut prop de 30 poesies o 40,
i ho han tingut difícil, eh?
La veritat, per escollir els guanyadors.
Doncs vinga, Pedro, prepara't en un altre, que abans d'acabar el programa
ens llegiràs alguna, si tens alguna de curteta, després han acabat la llegim.
Perquè jo continuaria fent repàs amb aquesta agenda d'activitats,
que l'heu-n'hi-do, el dijous, és aquí a la Rambla Nova,
on participareu la Fira de Nadal amb l'estant de la Federació Catalana
del Voluntariat Social, que és el que comentàvem al principi,
i divendres 30 ja celebreu el cap d'any, la fi d'any,
perquè ja el 2011 s'acaba, i ho feu amb un verenà, Josep Maria.
Sí, celebrem els festivals, ai, els festivals, els cumpleanys dels usuaris,
perquè clar, som tants que ho fem al final de mes...
Clar, no podeu anar-ho fent allò cada dia, i ho fem al final de mes tots junts,
si són quatre, quatre, si són cinc, cinc.
Fem un verenà, i estem bé.
Clar, i aprofitem que és el cap d'any, i també fem...
Així ja us acomiadeu de l'any.
Algú muntatge de raïm, alguna cosa.
Sí, feu allò del Diamants, que no?
Sí, clink, clink, clink.
Hi ha gent que fa amb olives, fins i tot, o amb trossos de taronja o de mandarina,
fins i tot, ho he vist, eh?
Sí, sí, sí.
I llavors ja aniríem el dia 5 de gener, el dia abans de Reis, la Vespre de Reis,
que fareu un esmorzar amb l'amica invisible, aquesta tradició que sembla que últimament
darrerament ja es fa fins i tot a la família, a les empreses, vaja,
que s'ha extès i força, eh?
Sí.
Que tenim un esmorzar també a la seu de la muralla, no?
Sí, exacte.
Allà al carrer Sant Miquel.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, quin programa d'actes, eh?
Sí, i l'associació Ment i Salut a la muralla, el club social de la muralla,
es vol convidar a celebrar el Nadal amb els següents actes, que és el que hem parlat ara.
És el que hem parlat ara, que hem anat repassant aquests actes.
Tornant al Jordi, que el tenim aquí encara, no ha marxat, el Jordi no parli,
està aquí assegut.
Vosaltres, clar, no sé si en aquests actes també hi col·laboreu d'alguna manera
amb el voluntariat, o això ja és una mica alguna cosa més interna de l'associació?
Bé, la majoria d'actes són interns, llavors nosaltres tampoc no hi participem directament,
però els que estan oberts a, diríem a tothom, en fem difusió a través de la nostra plana web,
o fem un correu intern a totes les entitats perquè puguin saber-ho,
i una mica és donar suport quan necessiten qualsevol cosa i ens ho demanen nosaltres,
en la mesura que podem, intentem fer-nos-hi presents o intentem ajudar-los.
Perquè no només treballeu amb l'Associació MediSalut de la Muralla,
sinó que doneu a ajudar a moltíssimes entitats de l'àmbit tarragoní.
Sí, aquí a la província de Tarragona hi ha unes 28 o 29 entitats federades,
a tota Catalunya són 280.
I ens quedem una mica curts, no?
287 a tota Catalunya i a Tarragona unes 30 i pico.
Home, no ens podem queixar.
Clar, però si fem la mitja ens quedem una mica curts, eh?
Sí, ho he dit que sí.
Saps què passa? Que a Barcelona és on hi ha més, també hi ha més gent.
I llavors, sí, concentra el cruix.
Però no, no ens podem queixar, no ens podem queixar, molt bé.
Alguna altra activitat de cara a Nadal, Jordi, que valgui la pena comentar?
És que totes, de fet, no, així participar-hi directament no,
però que ens arriben que quasi totes les entitats federades fan actes.
Sí, sí, de fet ho dèiem al principi, eh?
Nosaltres avui hem convidat a l'Associació MediSalut de la Muralla
perquè gairebé era impossible convidar totes les entitats tarragonines,
però em consta que moltíssimes, fins i tot algunes,
col·laboraven ahir amb la Marató de TV3,
algunes altres han preparat dinars, sopas de Nadal...
Bé, doncs, maneres d'acomiadar i de rebre l'any següent, eh?
Nosaltres, a nivell de federació, els actes que hem tingut
els vam celebrar la setmana passada,
motiu del Dia Internacional del Voluntariat.
Vam fer un acte a la Universitat Rovira i Virgili,
una taula rodona amb alumnes d'estudis relacionats amb el món social,
on s'hi van fer presents tècnics i voluntaris d'algunes entitats,
i després també el divendres vam tenir un acte
amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat a Reus.
Què reivindiqueu exactament enguany?
Quin és... On heu posat l'èmfasi en aquest acte...?
Enguany és l'any europeu.
En aquest Dia Internacional del Voluntariat.
És l'any europeu del voluntariat,
doncs una mica el tema de la xarxa europea de voluntariat
i el voluntariat internacional,
i bé, una mica doncs cap aquí,
anem cap aquí, enguany ha sigut aquest tema.
Perquè Europa ha de dir quelcom,
amb el tema dels voluntaris,
ha de posar-hi encara més...
Mira, ara, ho vulguem o no ho vulguem,
hem de mirar cap a Europa, segur, perquè...
És necessari.
És obligat.
Ens ho demanen.
A nivell econòmic i a nivell de tot.
Doncs, si ho hem de fer per coses que no són tan agradables,
doncs també val la pena de fer-ho
per coses com a més agradables, no?
Com pot ser el voluntariat,
compartir experiències,
mirar com va amb altres països,
per intentar també exportar-ho i fer-ho present aquí,
tot i que Catalunya és un dels llocs
on hi ha un teixit de voluntariat més tupit a tot Europa.
Doncs jo convido a la gent que ens està escoltant
que intenti dedicar una miqueta del seu temps
a ajudar les entitats,
com per exemple l'Associació Ministerit de la Muralla
que ens acompanya avui,
si volen participar en aquesta federació
també de voluntariat social,
doncs que es posin en contacte amb el Jordi,
que segur que estarà encantat
de donar-los tota la informació que els faci falta.
I és que ja ho veieu que no cal tant
per ser voluntari i fins i tot per ser solidari.
Nosaltres ho veiem al principi del programa.
Tenim aquí aquests tres contenidors
on estem recollint roba, aliments i joguines
aquí a la Rambla Nova,
a l'estand de Tarragona Ràdio.
I home, Déu-n'hi-do, eh?
Vull dir que potser no costa tant
apropar-se cap aquí
i portar alguna cosa.
Se'ns està esgotant el temps,
hem de deixar pas a més continguts
dins d'aquest magazín.
Sí que m'agradaria acabar
escoltant una nova poesia
del Pedro Urbano,
ja que ens acompanya
i ja que escriu tan bé
i ens ha deixat tan admirats
i amb la primera de les seves poesies,
doncs si us sembla,
avui acabarem el tothom
amb una altra poesia
del Pedro Urbano
que m'ha dit al principi
té un nom una mica estrany
però no és de por.
Sí, bueno,
és una pesadilla,
però bueno,
és cortita però bueno,
intensa.
Endavant.
Habito en las penumbres
cercando la soledad
sin encontrarla.
Todo escapa a mi mano,
solo quedas tú,
que luchas por huir.
Detrás de ti huyo yo
sin saber a dónde ir.
Y cuando te alcanzo
te esfumas entre mis manos.
Todas mis manos
se desvanece.
¿Por qué?
¿Por qué?
Y me arrepiento
y solo siento
tu voz en este silencio.
Déu n'hi do.
Déu n'hi do.
Doncs nosaltres
anem tancant el tothom d'avui
amb aquest aplaudiment.
Una salutació,
moltíssimes gràcies,
Paula, Jordi,
Josep Maria i Pedro.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies també a tota la gent
que ens ha acompanyat
i una salutació
també a tota la gent
que ens ha acompanyat
aquí a la Rambla Nova.
Hi havia força tràfeg de gent
per aquí.
ara fa una estoneta.
Agrair també
al Joan Maria Bertrand
que ha estat als controls tècnics
i al Lluís Comes
que ha estat
a l'estudi central
de Tarragona Ràdio.
Nosaltres
ho deixem aquí.
El tothom tornarà
però després de Nadal.
Recordeu que el proper dilluns
no hi haurà tothom
que és el dia de Sant Esteve
i nosaltres sí que tornarem ja
l'any nou
continuant
amb la temporada
del tothom.
Bon Nadal,
bones festes
que acabo de passar
un bon any.
Ens retroben
però la sintonia
de Tarragona Ràdio
durant què ve l'espai
tothom.
Una salutació
del Miguel González.
Molt bon dia.
aM.
okay?
Fins demà!