Aquesta és la sintonia, aquesta cançó és la que identifica cada dilluns a aquesta hora del migdia l'espai al carrer,
l'espai que fem amb col·laboració amb la Fundació Casal Amic i que ens serveix per abordar, per tractar diferents qüestions i diferents iniciatives en el món social.
en el món comunitari, en el món de l'educació de la nostra ciutat, especialment dels barris de Ponent.
Com cada dilluns ens acompanya el responsable de comunicació de la Fundació Casal Amic, el Xavi Saragossa.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui ve molt ben acompanyat, sempre ve ben acompanyat, però avui ens acompanya l'Andrea Sunyer,
ella és tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari de Torreforta i Riuclar.
Andrea, molt bon dia.
Bon dia.
I també la Raquel Duque, ella és la mediadora del projecte Conviure és cosa de tots.
Raquel, també bon dia.
Bon dia.
Perquè avui, Xavi, de què parlarem exactament?
Explicarem què és el Pla de Desenvolupament Comunitari.
I tant.
Ens faran cinc sèntims del Pla de Desenvolupament Comunitari
i quins territoris actuen i quina és la tasca que dona a terme
i, en concret, sobre un projecte que desenvolupa la Raquel.
Un projecte i un pla en què la Fundació també intervé, doncs?
Nosaltres, durant el temps que s'ha dut a terme, hem anat fent col·laboracions diverses.
i treballem bastant de la mà agafats del Pla de Desenvolupament Comunitari,
ja que també nosaltres treballem en aquestes zones, en Torreforta i en Riuclar.
Els equips de carrer intervenen per aquestes zones.
Vull dir que és inevitable coordinar-nos i fer feina plegats.
Perfecte.
Doncs anem a pams.
Andrea, situem una mica què és el Pla de Desenvolupament Comunitari de Torreforta i Riuclar,
perquè n'hi ha un altre més recent de fa un any al barri de Sant Salvador,
però concretament aquest de Torreforta i Riuclar, que ja té més vida.
Explica'ns quan neix, com neix i quins són una mica els seus objectius.
En un principi, el Pla de Desenvolupament Comunitari,
hi havia el barri de Camp Clar, Riuclar i Torreforta,
va néixer més o menys cap a l'any 99,
es va fer un diagnòstic de barri que es va tancar el 2004
i des de llavors es van traçar les línies d'intervenció.
A partir d'aquestes línies s'han anat desenvolupant diferents projectes.
Actualment, des del març de l'any passat,
el Pla de Desenvolupament Comunitari depèn de l'Ajuntament de Tarragona
a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials
i del Departament de Benestar Social i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
I actualment ja estem treballant al barri de Torreforta i Riuclar
i a part a Sant Salvador, com tu ja has dit abans.
Llavors, el Pla de Desenvolupament Comunitari tracta bàsicament
d'agrupar les diferents entitats i serveis que treballen en un territori,
ja que són ells mateixos qui millor poden veure les deficiències
o les necessitats que pot tindre aquell territori.
I a partir d'aquestes persones que col·laboren amb el Pla
o que treballen en el Pla o que són en el Pla, millor dit,
són ells qui plantegen quines necessitats hi ha
i es posen projectes en marxa per millorar aquestes necessitats als territoris.
Vosaltres què feu? De coordinadors, d'alguna manera?
Sí.
D'enllaç, de moltes vegades?
Exacte. Més que res, posar-los a tots en contacte, intentar reunir-los.
La majoria de gent hem de pensar que estan treballant,
a part treballen com a voluntaris dintre d'alguna entitat,
i a part col·laboren amb el Pla Comunitari.
Llavors, molts cops hi ha alguna feina que ells no poden desenvolupar
i que per això hi ha el tècnic comunitari que els ajuda a desenvolupar aquestes idees que tenen
i que des de la pròpia entitat única no poden fer-ho.
En canvi, ajuntant-les totes, sí.
Sí, el Pla va néixer el 99, això vol dir que ja porta més d'una dècada.
En aquesta dècada, quines coses on s'han anat fent?
Cada any s'han anat fent projectes nous o no?
O alguns projectes s'han anat mantenint al llarg d'aquests anys?
N'hi ha dels dos, perquè hi ha projectes que es van sorgir per unes necessitats
que ara actualment ja s'han solucionat o han desaparegut o ja no existeixen,
i n'hi ha d'altres que han anat apareixent.
N'hi ha, per exemple, la BBT, que és un projecte per a nens de 0 o 3 anys,
fa que estan funcionalment més de 6 anys, jo crec.
En canvi, n'hi ha d'altres nous, com aquest del Com viure és cosa de tot,
que és un servei de mediació comunitària, que és el que porta la Raquel,
que aquest és nou d'aquest any, perquè veiem que és una necessitat important
en el tema de la mediació, sobretot en comunitats.
És depenent de...
N'hi ha que han durat molts temps,
n'hi ha que els han fet durant molt temps i han desaparegut,
i n'hi ha d'altres que comencen nous.
Perquè quan parlem de...
Les paraules són desenvolupament comunitari.
Clar, què vol dir?
Activar els mecanismes de desenvolupament, precisament,
de les persones que hi viuen, de crear vincles de comunitat
entre la gent dels barris?
És crear xarxa social, és fomentar l'oteixit associatiu,
és també donar-los força a aquests,
ajudar-los a tenir la màxima autonomia possible,
fomentant, ajudant-los a buscar subvencions,
ajudant-los a buscar recursos,
i a part de tot això, també el tema de territori,
el tema d'urbanisme, que són diferents temes,
els que preocupen les entitats.
No només a vegades és tema social,
sinó que són moltes...
És tot, vamos, és tot el que pot afectar
les persones que viuen a la zona oponent.
El projecte que ara s'explicarà més àmpliament, la Raquel,
doncs, és conviure es cosa a tots,
i aquest és recent, d'aquest any?
O d'aquest curs, podríem dir, 2010-2011?
El barri de Sant Salvador va començar aquest any passat,
i com que vam veure que va tenir molts bons resultats,
l'hem aplicat al barri de Torreforta.
És a dir, va començar Sant Salvador,
que és el que té el pla més recent,
i s'aplica ara també a Torreforta.
Raquel, doncs, explica'ns en què consisteix el projecte.
Doncs, bueno, nosaltres atenem les necessitats
de les comunitats de veïns, bàsicament.
El que fem és passar per fer difusió del servei,
i així també aprofitem per detectar casos.
Casos de, bueno, conflictes.
Conflictes que van des de sorolls,
alguna baralla, algun malentès entre veïns,
algun incompliment de l'ordenança municipal,
com pot ser les antenes parabòliques
ubicades a la façana del bloc,
o els aires acondicionats,
i, bueno, una mica de tot.
El que més ens trobem són problemes de deute comunitari,
per això hem hagut d'obrir un altre front al projecte,
perquè, en principi, clar,
la mediació de conflictes
amb una qüestió estrictament de deute comunitari
és complicat,
però, bueno, hi ha una necessitat gran
i no es pot ignorar.
I, bueno, també donem suport.
Com fa que esteu fent aquest projecte?
Quan el vau engegar?
A Torrefort el vam engegar el gener.
El gener.
És a dir, portem un mes.
Sí, exactament.
I quins són, doncs, els casos pràctics,
les coses que us heu trobat en aquestes primeres setmanes?
Allò en el dia a dia.
De moment, a Torreforta,
és que intervenció encara no hem arribat a fer.
Estem encara acabant de detectar necessitats
perquè, tot i que hi ha similituds
entre els dos barris,
de Sant Salvador i Torreforta,
clar, no són iguals.
I abans d'engegar pròpiament dit el projecte,
hem de detectar
quines són les necessitats exactes del territori.
I estem fent...
Bueno, hem anat, per exemple,
pel barri del Pilar,
acompanyats del president de l'Associació de Veïns,
que ens ha donat informació
on ell detecta
que estan localitzats els problemes més importants.
I, bueno,
aquesta acció tenim previst
realitzar-la també al barri de la Granja,
al barri de...
El Pilar i Torreforta.
I aleshores, què fareu?
És a dir, quins són els propers passos?
És a dir, quina és la mecànica
que fan mediadors com tu
davant de la detecció d'un problema?
Doncs primer
és fer difusió del servei.
Hem dissenyat uns cartells i uns polletons
per penjar-ho a punts que considerem estratègics.
Després és fer detecció
a l'hora que fem la difusió del servei.
I, bueno, a partir d'aquí,
un cop s'engegui la roda,
doncs esperem que quan ja ens coneguin
els propis presidents vinguin a buscar-nos.
Presidents o qualsevol veí
que tingui un conflicte concret.
Quan dius fem difusió del servei,
això vol dir que el servei
és un número de telèfon
o un correu electrònic
on poden contactar amb vosaltres?
Exactament.
Nosaltres fem...
Bueno, tenim un horari d'atenció
que el fem a l'Associació de Veïns Progressista
de Torreforta,
que està ubicada a la plaça Garcia Lorca,
número 14, local 4,
i és els dilluns de 4 a 7
i els dijous de 10 a 1.
El telèfon de contacte és el 977-55-0783.
Aquest és el telèfon de contacte
i el lloc d'ubicació del servei.
Aleshores, vosaltres podeu atendre,
esteu disposats a atendre
qualsevol problemàtica...
Exacte.
...veinal entre persones
que viuen en una mateixa escala.
Sí, qualsevol conflicte
que es derivi de les relacions ciutadanes.
Que aquí...
Amb l'objectiu de trobar la solució, no?
Exactament.
És un servei de mediació i gestió de conflictes
i l'objectiu, està clar,
és arribar a un acord satisfactori
per totes les parts implicades en la problemàtica.
Quan introduïm el tema del projecte
que estàvem explicant la filosofia,
et deies, aquí hi ha una derivada econòmica
en alguns casos,
o hem detectat,
si encara no a Torreforta,
potser a Sant Salvador,
per l'experiència,
problemes de diferències econòmiques.
de no pagar, m'imagino,
les quotes de l'escala,
en fi, del que sigui,
les feines comunitàries,
les despeses comunitàries,
volia dir, de l'escala.
Aleshores, clar,
quan es tracta d'un tema econòmic,
quin paper podeu jugar a vosaltres?
Bé, és un problema una mica delicat,
perquè costa molt
entrar a una persona
i dir-li,
escolti,
venim, bueno,
del servei de mediació
i, bueno,
vostè té un deute comunitari,
clar, és molt difícil.
L'ideal seria
que prèviament a l'escala
ja s'hagi fet
algun tipus de treball
des del servei de mediació,
algun treball per, no sé,
conscienciar sobre
la necessitat d'implicar-se
en la neteja de l'escala.
Això ja seria una excusa
per després
entrar en el tema
que veritablement
és el problema més gran.
Quan s'ha de fer així
sense prèviament
haver fet cap tipus d'intervenció,
doncs, bueno,
el que fem
és donar suport
al president
o al membre de la Junta
que es vulgui implicar
en aquest procés
és passar per les portes,
intentar parlar
amb la gent,
averiguar
per què no volem pagar
o per què no podem pagar,
intentar pactar,
doncs, bueno,
si no pots pagar
els 30 euros mensuals,
doncs,
paguen 10,
però almenys
ves amortitzant
alguna quantitat.
I, bueno,
queda limitat aquí
perquè, clar,
nosaltres som un servei
de mediació
però no tenim cap
possibilitat
de sancionar
ni d'obligar ningú.
Clar,
perquè aquí estaríem
davant de la hipòtesi
o del supòsit
més...
en què difícilment
vosaltres podeu actuar,
no sou l'home del frac,
si em permeteu l'expressió,
entre cometes.
No, no, no.
No podeu anar darrere
d'una persona,
d'una família
perquè paguin una quota.
Està clar.
Està clar.
Nosaltres, el nostre objectiu
és dialogar,
fomentar la comunicació,
perquè en molts casos
també ens trobem
que potser és el president
o el membre de la Junta
d'Escala
que no sap,
bueno, diguem,
comunicar-se
de manera efectiva
amb els altres
i genera una mica
de...
com de desconfiança
o de, bueno,
això,
que no acaba de comunicar-se
correctament amb els veïns
i ajudem-me en aquest procés.
En canvi, hi ha altres supòsits
en què, evidentment,
teniu un paper importantíssim.
Per exemple,
per posar un exemple pràctic,
m'imagino sorolls,
no?
En un pis
es fan molts sorolls
a altes hores de la matinada
o constantment
hi ha un problema
de relació
entre els que fan els sorolls
i els que es queixen
que viuen potser a sota.
Imagino aquest supòsit.
Què feu?
Quins són els papers?
És a dir,
quin és el procés
que fa un mediador o mediadora?
Doncs, en principi,
la demanda ens arriba
de la persona afectada,
que seria la persona
que pateix els sorolls.
El que fem és parlar
amb aquesta persona,
recollir el màxim
d'informació possible
i, a partir d'aquí,
parlar amb altres possibles
afectats,
que nosaltres veiem
que, per proximitat,
en aquest cas,
també poden estar afectats.
I, bueno,
finalment també parlem
amb la persona
que origina els sorolls.
A partir d'aquí,
l'objectiu,
des del punt de vista
de la mediació,
és aconseguir
que aquestes dues persones
que estan enfrontades
seguin en una mateixa taula
i aconsegueixin parlar.
L'objectiu del mediador,
la feina del mediador
és facilitar
la comunicació
amb les parts
perquè les dues
coneguin
el punt de vista
de l'altre,
es situin
en un plànol
horitzontal
i que, bueno,
aportin solucions
al problema.
I sou presents,
valdros.
Sí, exactament.
El mediador
és una tercera persona
alient al problema
i, bueno,
participa
en el procés
de mediació
exactament,
de manera imparcial,
neutral.
I proposa?
Proposa solucions?
No.
No?
No.
Mai?
En la mediació,
els protagonistes
del procés
són les parts.
El mediador
només facilita
la comunicació.
I davant d'una situació
en què no hi hagi
cap manera
que es posin d'acord,
no es pot arribar
a proposar
una sortida,
una solució
que es cregui
neutral
per les dues parts?
Diguem que
podríem arribar
a orientar,
però mai proposar
a nosaltres
una solució.
Nosaltres podem
assessorar
dintre del que cap
o nombrar
les lleis
que hi ha,
si urbanisme
o des de la llei
d'urbanisme
no es permet
que hi hagi música
a partir des de 12 de nit,
podem informar
que hi ha aquesta
regulació
i que s'ha de complir,
però no mai
proposar a nosaltres
una solució.
Normalment,
només que el sentis
a la mateixa taula
gairebé sempre
només exposen
els motius
un i l'altre
i arriben
a algun acord.
Sí,
de fet,
aquesta és una
de les diferències
de la mediació
amb el procés judicial.
En un procés judicial
és el jutge
o la persona
que li toca
i qui pren la decisió
de què ha de fer
tal persona
per haver
incomplert
cert regla.
En la mediació
no.
En la mediació
les parts implicades
són les protagonistes
del procés
i són aquestes
les que proposen
solucions.
És un dels
avantatges
de la mediació.
Ara esteu detectant,
d'alguna manera,
deies Raquel,
heu començat,
ara esteu detectant
una mica
la situació.
de moment
què us esteu trobant?
Us heu trobat
ja casos concrets,
és a dir,
perfils
de problemàtiques
concretes
o encara no?
I en tot cas,
si encara no,
en el barri de Torrefort
m'imagino que
per experiència
que deus tenir tu
i altres companys
del servei de mediació
d'experiències
d'altres zones,
què és el més habitual?
Bé,
el més habitual,
com ja hem dit,
són els problemes
de deute comunitari.
Però bé,
sempre darrere d'això
hi ha altres problemes.
Això és el problema
emergent.
direm,
és el que es veu
i és,
clar,
una escala
que tingui
un deute comunitari
important
veu limitada
la seva capacitat
a l'hora de fer
qualsevol reforma,
si es trenca
el pany de l'entrada
no el poden arreglar,
no podran pagar
segurament l'assegurança,
és un problema
important
i urgent
per solucionar.
Però darrere d'això
hi ha molts problemes
de convivència
perquè el veí
és d'una altra ètnia,
té uns altres costums
i jo no m'acabo
d'acostumar
perquè abans
tots els veïns
érem d'aquí
i ara
problemes d'aquest tipus.
És a dir,
el tema de la immigració
amb connotacions
moltes vegades religioses,
perquè potser
són d'altres religions
i per tant
d'altres costums,
d'altres tradicions,
això provoca...
Exactament,
la nostra feina
aquí seria
apropar
les dues cultures
que es coneguin
i que es vegin
en un mateix pla.
Pot haver-hi casos,
m'imagino,
en què potser ha arribat
a intervenir
la Guàrdia Urbana
prèviament.
Sí.
Aleshores,
vosaltres igualment
interveniu?
És a dir,
és possible
que en un supòsit
com el que dèiem abans,
l'exemple pràctic
que jo posava,
molts sorolls
i que aquell veí
hagi trucat
a la Guàrdia Urbana
als Mossos
indignat
perquè, en fi,
no pot dormir.
Clar,
si després,
al cap d'un temps,
us reclamen
la vostra participació
al servei,
és compatible
l'actuació
de la Guàrdia Urbana
i la vostra?
Sí, i tant.
De fet,
treballem de manera
coordinada
amb l'UMIRC,
que és la Unitat
de Mediació
i Resol·lució
de Conflictes
a la Guàrdia Urbana
i, bueno,
tant ells
ens deriven casos
com nosaltres,
donada la situació,
ho derivaríem també.
Clar,
aquí estaria el cas
que vosaltres
ja veieu
que no podeu fer res.
Exactament.
Exactament.
Bueno,
això o un cas
en què hi ha
un delicte evident
o un risc físic
per a algú
i, clar,
això hi ha nosaltres.
I la Guàrdia Urbana
us ha arribat
a derivar casos
a vosaltres també?
Sí, sí, sí.
I per què?
Perquè creuen
que el paper
d'un mediador
és millor
que el d'un agent
de policia?
Bueno,
depenent del cas,
sí,
perquè hi ha problemes
que es poden solucionar
dialogant
i no cal arribar
a fer una denúncia.
Problemes de,
doncs que,
mira,
el meu veí
és que em molesta
perquè fa soroll
a tal hora,
doncs,
posar una denúncia
a la policia,
primer,
que la solució,
això,
que no sé si
dir-li solució...
Una momentània,
serà momentània.
Certament,
serà momentània
i que trigaran a arribar.
La mediació
és més ràpida
que la via judicial,
és més econòmica
de cara a despeses
a l'administració pública
i, bueno,
el que dèiem abans,
de cara a les parts,
emocionalment,
la part queda
molt més ben parada.
Si forma part
d'un procés
de mediació
que si participa
en un procés judicial,
en un procés de mediació,
tothom té el seu espai
per explicar-se,
per gestionar,
o el mediador ajuda
a gestionar
emocions,
sensacions,
és important
que la gent
tingui un espai
per parlar
i per dir
el que sent,
per això
que li està passant.
I per experiència,
l'escala
o l'edifici
com més gran,
més problemes?
És a dir,
com més veïns,
és possible que...
o no?
o no té res a veure?
No,
en un edifici
de quatre famílies,
de quatre venys
es poden...
A vegades potser
millor.
No té per què,
no té per què.
Bé,
almenys nosaltres
no ens hem trobat
que hi hagi una relació
directa,
no.
Experiència a Sant Salvador
n'has tingut, Raquel?
Sí, sí, sí.
I què tal?
Perquè deies al principi,
és molt diferent,
clar,
cada barri
i cada zona
és un món diferent.
que us heu trobat
o que us trobeu
a Sant Salvador?
Bé,
doncs,
és el problema estrella,
el deute comunitari.
El que deies.
Sí, sí, sí.
Tot i així,
a Sant Salvador,
bé,
també és que portem ja
prop de vuit mesos
treballant allà
i sí que hem arribat
a fer casos
de mediació,
mediació,
però bé,
el problema estrella
és el deute comunitari.
Bé,
tenint en compte
el que ja he dit abans,
que darrere
del deute comunitari
sempre hi ha
algun problema
de convivència més.
I l'experiència,
doncs,
positiva.
És a dir,
el balanç que feu
com a mediadors
de com ha funcionat allà
fins ara és bo?
Sí, positiu
perquè,
per exemple,
posem l'exemple
d'un cas
que ja es farà famós
aquest cas,
d'un...
Era un president
d'escala
que portava lluitant
perquè els veïns
traïssin de la façana
a les antenes parabòliques,
n'hi havia prop
de set o vuit antenes allà
i, bueno,
havia posat denúncies
a l'Ajuntament
amb data del 2007,
si no recordo malament,
no havien aconseguit res
i, bueno,
l'equip de mediació
va anar allà,
va estar parlant
amb els veïns,
van pactar
que traiessin
les antenes
i posaríem
una antena comú
al terrat
i ara mateix
no hi ha cap antena
a la façana del bloc.
Ara estem encara
amb el procés obert
i el pas següent
serà col·locar
l'antena comú a dalt,
però, bueno,
és un exemple,
no?,
de què parlant
i dialogant
la gent s'entén.
I un cop
les dues parts
s'han entès,
vosaltres després
continueu a fer
una mena de seguiment
del cas
o ja us retireu
totalment i...
Sí, un cop s'arriba
a un acord
o es fa alguna intervenció
pràctica,
sí, exactament,
es fa un seguiment.
De fet,
bueno,
té una obligació moral,
no?,
que signa un acord
de mediació
ha de complir
el que
s'ha compromès.
Aquest projecte
Conviure es cosa a tots,
com dèiem,
va començar primer
a Sant Salvador
ja fa uns vuit o nou mesos,
ara des del gener
s'aplica
a Torreforta.
Andrea,
com aleshores
el pla,
la gent que porteu
el pla,
decidiu incorporar
aquest projecte?
Això com funciona?
En aquest cas funciona
perquè funciona,
ara també
a Sant Salvador
que heu decidit
i qui ho decideix
de tirar endavant
el projecte?
A veure,
de fet,
el projecte aquest
surt des de la taula
d'entitats
de Sant Salvador.
És que a Torreforta
taula d'entitats
seria un representant
de totes entitats
i a Sant Salvador
lleia la taula d'entitats
és pels serveis
a la taula
d'on hi ha
les entitats
seria l'equivalent
és la taula
de la comissió
interdisciplinar
o el consell de barri
o el nom.
Això és el de menys.
El nom és el de menys.
És a dir,
ho decideix la gent,
les entitats,
els barris.
Les entitats detecten
aquesta necessitat
i una de les propostes
que es fa
és muntar aquest servei
de medició comunitària.
El fet que hi hagi
pla comunitari
en aquests tres territoris
fa que els dos tècnics
que portem
el pla comunitari,
l'Alicia Alonso
Sant Salvador
i jo a Torrefort
i a Riuclar
és que estem en coordinació.
Hi ha diferents projectes
que són comuns.
Ara, per exemple,
estem fent la guia
d'entitats i serveis
de les dues zones.
És a dir,
hi ha projectes
que són comuns
i per tant
hi ha coordinació
en tots els projectes.
Projectes que estan funcionant
en un barri bé
i que veiem
que allò té una evolució favorable
i que veiem
que allò està funcionant
és lògic
que ho anem aplicant
d'un barri a l'altre.
Llavors,
al veure que a Sant Salvador
el funcionament
està anant molt bé,
l'Ice proposa fer-ho aquí,
i es proposa a les entitats
i les entitats veuen
que la demanda
cada cop va més
i decidim entre tots
posar-ho en marxa.
I el projecte
no té termini?
És a dir...
Veurem,
això es va valorant
cada sis mes
hi ha la valoració
dels projectes
i depenent de la valoració
que es faci
tirant davant
ens tira endavant.
Raquel,
si amb la crisi econòmica,
amb aquest context de crisi
tan fort que tenim,
pot anar més
o creieu que va més?
No pot anar,
sinó que ja estan anant
més aquesta conflictivitat
o aquesta dificultat
de relació entre veïns,
precisament perquè ja deies
que el tema estrella,
el problema estrella
és no poder pagar
determinades quotes
de serveis comunitaris.
I clar,
la crisi sembla
que encara no s'acaba,
estem en un context dur,
especialment per a molta gent.
Creus que pot anar més,
fins i tot?
Home,
jo crec que està clar
que l'efecte
que causa positiu
no és.
Està clar que sí.
De fet,
ara,
tots els presidents
o les juntes d'escala
amb les que parlem
ja ho diuen,
que amb la crisi
el deute comunitari
ha anat augmentant.
Hi ha hagut més gent
que s'ha sumat
al no pago
perquè no puc.
No arribo a final de mes.
Exactament.
No ho sé.
Sí que és això.
Sí que ha afectat negativament,
però, bueno,
tot i així,
també ens trobem que
en escales
on hi ha un deute
molt, molt, molt important,
tu fas el càlcul
i el deute
no és d'aquest any enrere
o de dos anys enrere.
Normalment,
la gent que...
Bé,
el que ens hem trobat,
no dic que sigui així sempre,
és que la gent
no paga
des de fa
cinc, sis, set anys.
Clar,
estaríem davant de casos
que no és per
el context de crisi econòmica,
sinó per una qüestió
ja molt més
molt més profunda
guarda l'edat.
Javi,
alguna cosa, doncs,
per acabar
del projecte
que m'he explicat?
Bueno, res,
que fer una tasca
superimportantíssima,
no?
Gràcies.
Bueno, jo crec que sí,
que està,
que és útil
als barris
i a tot arreu
s'hauria de ser,
jo penso que això
hi ha,
conec escales
que estan a la part alta
que també els hi pot passar
perfectament
en coses similars.
També tenen...
Hi ha un servei de mediació
allà.
Exacte.
d'aquí Tarragona
actualment tenim
tant des del pla
integral de Camp Clar
com de la part alta
que tenen un servei
de mediació també,
veïns actius
en el cas de
Camp Clar
i també està,
per exemple,
el servei de mediació
de la Generalitat
i hi ha també
la UTIC,
que és la Unitat Tècnica
d'Immigració i Ciutadania
d'Ajuntament
que també tenen
un equip de mediadors.
La mediació
com a paraula fonamental,
com a mínim
per intentar
evitar d'arribar
a judici, no?
on els tribunals
per qualsevol
problema
que pugui haver-hi
entre veïns.
Doncs avui hem parlat
d'aquest projecte
Conviures Cosa de Tots
que s'ha començat
a aplicar
al barri de Torrefort
en el marc
d'aquest pla
de desenvolupament
comunitari.
Ens ho han explicat
la Raquel Duque
que és la mediadora,
la que trepitja
el carrer
i trepitja
dels problemes
i l'Andrea Sonia
que també és la tècnica
del pla
de desenvolupament
comunitari.
Totes dues,
moltes gràcies
i d'aquí uns mesos
parlem a veure
com ha anat
a Torreforta.
Xavi Sarabosa,
gràcies.
A vosaltres.
Fins el proper dilluns.
Que vagi bé.
Adéu.