L'espai de salut ja és aquí, al matí de Tarragona Ràdio,
com és habitual cada dimecres, cada setmana,
abordant diferents qüestions de la nostra salut,
amb un clar objectiu també de prevenir
qualsevol problema que puguem tenir.
Aquí, com cada setmana, amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ja des de fa unes setmanes, el nostre conductor habitual de l'espai
és el director de l'Hospital Santa Tecla, el doctor Javier Oliac.
Doctor Oliac, bon dia.
Molt bon dia.
Avui tindrem un programa de nassos, perquè avui parlarem de la rinitis.
I ara li preguntarem també a l'altre doctor que ens acompanya aquest dimecres,
als estudis de Tarragona Ràdio, que és el doctor Jordi Anjuanes,
cap del Servei d'Oterrinolaringologia,
no sé si ho he dit prou bé, de la xarxa de Santa Tecla.
Doctor Enjuanes, bon dia.
Molt bon dia.
Perquè avui, això, parlem de nassos, no?
Sí, sí, és un programa de nassos, com molt bé.
I per què de nassos?
Bé, doncs, parlant de l'àrea de l'otorrinolaringologia,
en aquesta època ens arriba la primavera
i una situació relativament freqüent
són els problemes de la rinitis amb una base al·lèrgica.
No sempre les rinitis són al·lèrgiques,
però sí que són molt freqüents les rinitis al·lèrgiques
i que comencen ara, en aquesta època.
Si hi ha alguna persona, algun oient també,
que ens estigui escoltant i tingués algun problema
o alguna consulta o algun dubte sobre aquestes qüestions
que anem a abordar, que sàpiguen que tenim el telèfon de la ràdio oberta,
en fi, com durant tot el matí, el 977, 24, 47, 67.
Doctor Enjuanes, concretem, doncs, per començar,
el més bàsic, què és realment la rinitis?
Tècnicament, la rinitis és una inflamació de la mucosa nasal.
El que passa és que això, el pacient, el que nota són diferents símptomes.
Bàsicament, és la congestió nasal, és l'obstrucció,
ens costa respirar, notem que tenim més mocs,
polim més mocs del normal,
generalment tenim tendència a polir uns mocs molt més fluïts,
gairebé com a aigüeta.
Els pacients sovint es queixen de picó,
de polícia nasal i també a base als ulls,
i també sovint noten com si tinguessin permanentment mocs a la gola,
cau un moc per darrere la gola, una descàrrega posterior.
Generalment, aquests quatre símptomes
configuren clínicament el que en diem rinitis.
Quatre símptomes que s'han d'ajuntar, per dir-ho d'alguna manera?
Realment no.
O si només en tenim un o dos,
ja pot indicar que realment tenim rinitis?
Això tot depèn de les escoles,
però en general es parla que dos símptomes d'aquests,
d'una forma persistent,
poden començar a sospitar que estem davant d'una rinitis.
La causa fonamental és l'al·lèrgia,
el que tots podem pensar, doncs això.
Aquesta persona és al·lèrgica,
i per això té aquest problema de nas.
Potser és la més prevalent, la més freqüent en la població,
i la que, per sort, un cop diagnosticada,
té més estis per ser tractada.
Com es diagnostica i com es tracta?
Primer la de l'al·lèrgia,
i després abordarem els altres tipus de rinitis.
Primer hem de tenir una sospita clínica.
És a dir, el pacient ens explica que aquesta simptomatologia clàssica
es dona davant d'uns determinats estímuls.
Quan el llevem al matí,
o quan surt a passejar en una època determinada de l'any,
o quan s'exposa al seu ambient laboral,
hi ha un desencadenant que sempre es repeteix
i que dona aquesta clínica.
Per tant, hem de sospitar que hi ha una reacció directa
amb algun element de l'entorn.
Això fa sospitar.
Aleshores, en funció de l'explosió clínica
i d'algunes proves de laboratori,
doncs, podem determinar els adents si ho és o no és al·lèrgica
i, per tant, inclús afinar a quina substància
o quin és l'element inductor provocador d'aquesta al·lèrgia.
Hi ha una determinada franja de població
que, per edat, per procedència, per la zona on viu,
estigui més predisposada a tenir rinitis?
De fet, l'al·lèrgica és una manifestació local de l'al·lèrgia
i, per tant, per ser al·lèrgia necessitem que confloreixin dues coses.
Una és la capacitat de desenvolupar al·lèrgia,
no tothom és capaç de desenvolupar al·lèrgia,
i, segona, exposar-nos repetidament
a una substància que sigui capaç de desencadenar aquesta al·lèrgia.
Per tant, un és al·lèrgic generalment a allò que està més a prop seu.
Els nens que tot el dia estan enredant per terra
sovint són al·lèrgics a la pols.
Els cirurgians, les infermeres,
sovint són al·lèrgics al làtex dels guants.
Fem al·lèrgia...
Qui pot fer al·lèrgia a el que té al seu voltant
i té un contacte repetit.
Però qualsevol cosa que ens pot fer al·lèrgia
ens pot provocar aquesta rinitis.
La rinitis la provocaran substàncies
que vagin vehiculades per l'aire, lògicament.
Les inhalem, les respirem,
s'enganxen en el moc de la mucosa nasal
i a través d'allà penetran i ens provocaran aquesta reacció.
Una persona al·lèrgica és al·lèrgica tota la vida?
En principi, sí.
Una altra cosa és que la puguem controlar mèdicament
o que, amb la inestimable col·laboració dels al·lèrgics,
dels quals n'estem molt orgullosos a la xarxa,
ens puguin arribar a desensibilitzar de l'al·lèrgia.
La gent diu vacunes.
Jo puc seguir sent al·lèrgic,
però gràcies a aquest tractament de sensibilitzar-ho
jo puc enfrontar-me a aquesta substància
i no desenvolupar aquesta al·lèrgia.
O també dit d'una altra manera,
els al·lèrgics, les persones que tenen algun tipus d'al·lèrgies,
de seguida es descobreixen, amb l'edat, sent jove,
ja es veu que aquella persona té al·lèrgia?
Alguna cosa?
Sovint ho sospitem per la clínica.
De fet, hi ha molts nens amb bronquitis
i enduràncies alimentàries, etcètera,
que ho fa sospitar.
El que passa és que el rendiment
de les proves d'al·lèrgia és menor
amb l'edat.
I, per tant, si hi ha una confirmació
de laboratori, per entendre'ns,
ho acceptarem,
però abans dels sis anys tenen poca resolució
i, per tant, l'estudi real i definitiu
generalment s'espera
a fer-ho a partir dels sis anys.
El sistema immunitaria ja està més desenvolupat,
és més madur, i, per tant,
el rendiment d'aquestes proves és molt més elevat.
Molt bé. Aleshores, tenim un cas d'herenitis
provocada per al·lèrgia.
Quin és el tractament habitual,
o no sé si hi ha molts tipus de tractaments,
davant de casos d'un pacient,
doncs això, que tingui l'herenitis al·lèrgica?
Diguem que hi ha un tractament escalonat.
El primer manament de l'al·lèrgia és
l'habitació,
evitar allò que et fa al·lèrgia.
Si jo soc al·lèrgic al marisc,
no he de menjar gambes.
Si jo soc al·lèrgic al polen,
no tinc que anar en bicicleta el dia que fa molt d'aire,
a la primavera.
En aquest sentit, els otorrinos i l'herenitis
tenim una gran sort,
i és que el nas
el podem rentar.
I amb això insistim molt.
És a dir, el fet de rentar el nas
amb solucions salines
que en el mercat o casolanes,
el retirar
una certa quantitat del moc
que contindrà
un nombre no menys preable
de partícules que fan al·lèrgia,
disminuïm l'estímul
i, per tant, tindrem menys resposta.
Per tant, els pacients
amb rinitis al·lèrgica, d'entrada,
els ensinistrem a evitar
allò que coneixem que pot fer al·lèrgia
i fer rentats nasals.
A partir d'aquí ja tenim tractament mèdic.
Hi ha fàrmacs
i hi ha immunoterapia.
Fàrmacs, bàsicament,
n'hi ha tres tipus.
Uns que s'han de prendre
abans que es dispari l'al·lèrgia,
però que amb l'herenitis
tenen poc efecte,
poden donar son,
però no els usarem gairebé mai,
que són inhibidors de granulació.
I el que usarem nuvament
són els antial·lèrgics clàssics,
antistèminics,
que els de nova generació
no donen son,
i derivats de la cortisona
amb aplicació nasal.
Són aplicacions,
són substàncies molt potents,
de molt baixa absorció,
amb un estupent de tolerància,
i que amb aquesta combinació
podem assolir
un bon control clínic
de la malaltia.
A això,
associem
la desensibilització,
la immunoterapia,
és a dir,
amb la col·laboració
dels alergòlegs,
estudiar
quina substància
desencadena aquella al·lèrgia,
si és viable
fer-ne vacunes,
és a dir,
exposar
progressivament
a substància,
a quantitats creixents
d'aquella substància,
de tal manera
que no arribem mai
a desenvolupar
una crisi al·lèrgica,
fins que el pacient
segueix sent al·lèrgic,
però aquella substància
la tolera molt millor.
I per tant,
si aquella substància
és la desencadenant
fonamental
de la seva herenitis,
millorarem molt
la seva clínica,
tot i que ell
seguirà sent al·lèrgic,
però aquella substància
no li desencadenarà
una crisi.
Amb els fàrmacs,
doncs,
podríem resoldre,
podríem tractar
la immensa majoria
de casos
d'herenitis
per al·lèrgia.
Efectivament.
Però medicació
per sempre
o durant un temps
molt concret?
Tot depèn de l'al·lèrgia.
Hi ha les herenitis
que són intermitents
i hi ha les herenitis
que són parentes.
Les herenitis
intermitents
tractarem
simptomàticament
quan tinguem problemes,
és la típica herenitis
del FENC,
l'herenitis estacional
i la que es pren
més permanentment,
la que és
a la pols,
a les substàncies
laborals.
Per tant,
el tractament
dependrà
no només
de la substància
que desencadenarà
al·lèrgia,
sinó
de quan
ens exposem
en això.
Si és una herenitis
que ens dona
poc trastorn
frente a
d'un simptomàtic,
si és una herenitis
que ens dona
molt trastorn
i molt permanent,
és quan
intentem
sempre recórrer
a la immunoteràpia,
a la desensibilització.
Mesures
de prevenció?
És a dir,
com es pot
prevenir
la herenitis
una persona
que ja sap
que és al·lèrgica?
D'entrada
intentar
identificar
a què és al·lèrgic,
en quines situacions
se li desencadena
aquesta crisi.
Insisteixo,
si és
conegut
la seva al·lèrgia
a una flor
concreta,
a un polen concret,
evitar-ho.
Efectivament.
Hi ha uns calendaris
polínics,
a internet
es poden trobar
perfectament
els nivells
de polen
en la suspensió
en l'aire
de totes
les comunitats
i províncies
d'Espanya,
per tant,
saber
quan és
l'època habitual
de polinizació
de l'aquella
planta
i
es recomana
normalment
a banda
de les mesures
que hem esmentat,
no exposar-se
a l'aire lliure
en dies
ventosos,
efectivitats
d'esport
en aquestes circumstàncies,
en aquelles dates
concretes.
El vent
és un enemic
de les persones
al·lèrgiques,
no?
Lògicament,
perquè transporta
en suspensió
les partícules
que pot desenvolupar
i desencadenar
aquestes crisis.
Rhinitis
al·lèrgica,
aquesta seria
ja
una derivada
de la que hem abordat.
Després hi ha altres
casos de rhinitis,
m'imagino,
pel que ha explicat
al principi,
doctor,
que no tenen
res a veure
amb les al·lèrgies.
Aleshores,
de què estem parlant,
doncs?
Hi ha unes rhinitis
que venen
vehiculitzades
per sistema
immunitari,
la majoria
són les al·lèrgiques,
altres que no,
i hi ha rhinitis
que desencadenen
per un sistema
no immunitari,
no al·lèrgic.
Aquestes són
bastant més
empipadores,
perquè generalment
solen correspondre
o bé
a rhinitis
infeccioses,
el refredat comú,
és una rhinitis,
l'hhinitis del lactan,
i si hi ha rhinitis
inespecífiques
per molts virus,
com el de la coriza,
el de refredat comú,
hi ha altres rhinitis,
i n'hi ha una altra
que és bastant comuna,
que és l'hhinitis
vasomotora,
i aquesta és bastant
empipadora.
Com ha dit?
Vasomotora.
Vasomotora.
Efectivament.
I aquesta és
molt empipadora.
Sí,
perquè
el desencadenant
no és infecciós,
el desencadenant
no és al·lèrgic,
el desencadenant
és un estímul físic
perquè genera
una resposta automàtica
de la regulació
parasimpàtica del nas.
És a dir...
M'ho pot repetir?
Sí.
O m'ho pot dir
en paraules més clares?
És molt senzill.
El nas
el regula
de dues maneres.
Amb substàncies
vehiculitzades
per la sang,
i aquí treballaríem
amb substàncies
inflamatòries,
etcètera,
i ve amb un sistema
de regulació
automàtica
nerviós,
de reflexes.
Tothom sap
que el cos
té coses
que funcionen
automàticament
i que s'exceleren
o es frenen
en funció
del sistema
simpàtic
i parasimpàtic.
Se'ns dilata
els ulls,
se'ns encongeixen
els ulls,
suem o...
Hi ha una sèrie
de funcions automàtiques
que es regulen
en aquest sistema
nerviós.
doncs el parasimpàtic
en el nas
ens fa
la guitza.
Quan es dispara
el parasimpàtic
genera unes rinitis
bàsicament
amb obstrucció
i producció
de moc,
dóna poca proïsa.
Com que això
és un sistema
reflex,
és molt difícil
de controlar
perquè es desencadena
davant d'un estímul
tan senzill
com pot ser
a pacients
el fet de llevar-se,
canvi de posició
en el llit,
el fet de passar
d'una habitació
calenta
a una freda,
el fet de menjar,
començar a menjar
i la sopa calenta
ens desencadena
una rinitis,
pren una cervesa
i se'ns tapa el nas,
ens dona el sol
a la cara
i comencem
a estornudar.
Hi ha uns estímuls
que no són químics,
que no són infecciosos,
que no són immunològics
i ens desencadenen
aquestes rinitis.
I aleshores,
quin tractament
s'ha de fer
davant d'aquesta situació?
Aquí el que fem
és aprofitar
fàrmacs
que tenim
per altres rinitis
perquè com que és
un fenomen
molt local,
molt immediat,
és difícil
incidir farmacològicament
en aquesta reacció
que és un reflex
nerviós
i per tant
intentem
millorar
les condicions locals
del nas
perquè no afectin
els reflexes,
insistim
en la neteja nasal,
podem aprofitar
intentar frenar
el nas
amb els corticoides,
podem intentar
aprofitar
els efectes
que no desitgem
dels antics
antialàrgics
que donaven son
i secetat nasal,
doncs aprofitar
aquests efectes
que no desitgem
per millorar
les condicions locals
d'aquest nas
i en aquest cas
i en aquest cas
el que sí que es recomana
és si aquell nas
a banda d'aquesta reactivitat
té algun trastorn
anatòmic,
un tabic desviat,
una anomalia
de construcció
del nas,
que modifica
les condicions locals
del nas,
es recomana
resoldre-ho quirúrgicament
perquè el nas
tingui menys estímul,
no resoldrem
la reactivitat
però sí
reduirem l'estímul,
per tant quirúrgicament
són persones
que s'ha de ser
molt curós
a m'indicar la cirurgia
perquè no resoldrem
el seu problema
però sí
disminuïrem
l'estímul
i la seva reactivitat local.
Seria l'últim recurs
i a més tenint en compte
el pacient
que la resolució
del problema
no és total.
Efectivament,
millorarem
la seva qualitat de vida,
la seva respiració,
tindrà menys episodis
però pot seguir
se desencadenant
tot i que el pacient
n'experimentarà
menys clínica.
Aquests casos
també de rinitis
poden ser
permanents
o temporals?
Solen ser temporals.
Sol haver-hi
un desencadenant
tot i que
el pacient
que ha desencadenat
un cop
sovint es repeteix
i inclús
es pot mantenir
amb menor intensitat
al llarg del temps.
Clar,
i els símptomes
serien com
la rinitis
motivada
per l'al·lèrgia
que comentàvem
al principi?
Efectivament,
tot i que
solen dir menys
pruïja,
menys picor.
Menys picor.
Menys picor.
Menys que les al·lèrgiques.
Sí,
solen donar obstrucció
i una mica de producció
de moc
molt líquid.
I clar,
a partir del diagnòstic
del metge
és el que
determina
la procedència
del problema,
l'origen
de la rinitis.
Així és.
I n'hi ha molts casos així?
A la consulta
ens en venen.
Home,
clar,
perquè vostès són els
que tracten
aquesta qüestió.
Efectivament.
L'origenitis és una qüestió
que afecta molt la població
i dins de l'origenitis
quina és la més habitual?
L'al·lèrgica?
Efectivament.
Molt més.
Més.
De fet,
ja es parla
i es coneix
que cada cop
veiem més
gent amb al·lèrgies.
Això és més
l'oròlegs.
Probablement,
això sí
és resposta
a la vida
que portem.
En el sentit
que estem,
el nostre sistema immunitari
està distret,
de seguida estem vacunats,
estem curats,
no sabem a què
enfrontar-nos
i probablement
hi ha qui diu
que l'al·lèrgia
és una mica
un despiste
del sistema immunitari
i, per altra banda,
que estem exposats
cada cop
amb un entorn
més agressiu.
És a dir,
que clar,
vivim en una societat
que cada cop
ens pot aportar més
a patir
una rímitis.
Els despistes
així ho diuen.
De fet,
hi ha un estudi
relativament recent
que a Suïssa
han de mostrar
que els nens
que viuen
en un entorn agrari,
concretament en granges,
tenen moltes menys al·lèrgies,
més d'un 30%
menys al·lèrgies
que els que viuen
en un entorn urbà.
No sap ben bé
per què.
Sí perquè s'enfronten
més aviat
a microbis anormals
inofensius
que no fan res
o perquè el seu entorn
és més net
i menys contaminat.
Probablement sigui
una combinació
de diverses coses.
Clar,
però podria ser
curiós,
perquè en un ambient rural
podria haver-hi
també més elements
que podrien provocar
una al·lèrgia,
no?
O no?
Sí,
però els elements
serien bàsicament
elements molt naturals,
molt de polen.
En canvi,
també estem exposats
als germans habituals,
als feridetes,
als contagis,
als animals,
i sembla que això
el sistema immunitari
madura més normalment
que no
quan estem molt protegits
en un entorn urbà
i civilitzat.
Pel que fa a franxes d'edat
i tema de gènere,
homes dones
és igual?
l'arrinitis
afecta igual
als homes que les dones?
Efecta igual.
Sí,
és cert que les senyores
solen fer més consultació mèdica
perquè estan més acostumades
i els homes
ho pateixen més malament.
En silenci?
No,
s'enqueixen més.
Ah,
s'enqueixen?
Sí.
I no van a la consulta,
vol dir?
Exacte,
fan el que volen.
I per quina raó
ho entenen vostès?
Probablement
és una cosa cultural.
Perquè clar,
hi ha gent
que pot considerar
que en fi
és un problema
que porta al damunt
i ja està.
I ja està.
I ni tractament ni res.
Però clar,
si no s'aborda
aquesta qüestió
amb tractament,
home,
és una molèstia,
no?
Sí.
Ara sabem també
que com més
ràpid
o més
aviat
tractem les al·lèrgies
i les controlem,
som menys propensos
a desenvolupar-ne
d'altres.
I estem parlant
d'al·lèrgia
no només d'arrinitis.
L'arrinitis
és una manifestació
local
d'una malaltia global.
Som al·lèrgics
totalment,
globalment,
no només al nas,
tot i que a vegades
es pot predominar
aquesta clínica,
aquesta localització.
Sabem que la gent
que té rilitis
i no es controla
té més possibilitats
de desenvolupar
trastorns pulmonals
a la llarga.
I per tant,
el fet de controlar
i tractar
en la infantesa
i adolescència
aquesta clínica,
a banda que té
millor qualitat de vida,
estem protegint
els nostres pulmons
per més endavant
de desenvolupar
altres reactivitats pulmonars.
Això està conegut
i està demostrat.
Molt bé,
doctor Olíac,
alguna cosa més?
No,
jo crec que les explicacions
que ha donat el doctor
Jordi Enjuánez
han sigut molt
aclaridores
d'aquesta
simptomatologia.
Ara,
el que ve la primavera
i que justifica
el doctor Olíac
que avui parléssim d'això,
és quan tenen més consultes?
Habitualment sí.
Sí.
Habitualment sí.
Ho tenim al llarg de l'any.
És a dir,
això de primavera
igual al·lèrgia
i possibilitat
de desencadenar
l'ernitis
és veritat?
L'ernitis
intermitent,
aquesta aquesta estacional
que es depenent
dels polens,
evidentment es dona més
quan hi ha polenització,
tot i que hi ha plantes
que van florint
al llarg de l'any.
Això no ho hem d'oblidar.
Però sí que és una mica
en la cultura popular
doncs sí que ha quedat
aquesta cosa
de la primavera,
la sangre altera,
doncs el nas també s'altera.
I les persones al·lèrgiques
també cuiden,
prenen cures
precisament en aquestes èpoques
més que
en altres moments de l'any?
Els pacients
que estan estudiats
i ensinistrats
en aquest sentit,
sí,
ja ho saben,
inclús poden fer
algun tipus de prevenció
i tenen cura
més rentats
i el que demanen
si són al·lèrgies políniques,
el polen,
doncs evitar
exposar-se
en aquests agents
que estan en suspensió
en l'aire
els dies de màxima polinizació.
Molt bé,
doncs
ja està,
sí,
ja ha quedat
prou clar
tot el que hem parlat avui
de la rinitis,
aquesta rinitis
amb origen al·lèrgic
i la rinitis
que pot arribar
per un altre tipus
d'origen
i que avui
ens ha comentat
el doctor Jordi
Enjuanes.
Doctor,
moltes gràcies.
A vostès.
Que vagi bé
aquesta punta de feina
que potser els hi venen
ara a la primavera.
Feina sempre n'hi ha.
Sempre n'hi ha, no?
Doncs moltes gràcies
per la seva presència
avui en aquest espai
de Terraona Ràdio
i gràcies també al doctor Javier Uliac
com a director de l'Hospital Santa Tecla
que com cada dimecres
també ens ha acompanyat
en aquests estudis.
Doctor Uliac,
a vostè,
fins la setmana vinent.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.