Com sembra, en molt poquet temps,
mira, és que se'ns en va el temps dels divendres,
no sé què passa, però sí que en tenim una estoneta
per parlar sobre cinema, les estrenes que arriben avui a la cartellera.
I avui em fa molt de goig veure-nos a tots dos a l'estudi.
Sí, hem de parlar a velocitats de neutrons.
Com sempre, com sempre.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Què m'expliqueu de les estrenes d'aquesta setmana?
No podem passar per totes, però sí que n'hi ha algunes de molt destacables,
potser no?
Jo crec que principalment hi ha dues.
Vinga.
Una que no la recomendaría.
Ja comencem.
Ahí está, Juanjo.
Pero es un director que me gusta mucho, le tengo mucho cariño,
pero es una mala persona.
Que és el David Cronenberg.
Sí, David Cronenberg.
¿Por qué es mala persona?
Porque hace unas películas que dejan muy mal cuerpo.
Y bueno, presenta un método peligroso.
Sí.
Esta no parece, en principio no parece tan siniestra
como el resto de sus películas.
Es un poco la biografía de Sigmund Freud.
Pero claro, en realidad todas sus películas tienen algo de Freud.
Y ahora pues ya se va a recrear haciéndole la biografía.
Recordem altres títulos del David Cronenberg.
Pues la gente recordará La mosca.
Sí, muy bien.
Muy buena película.
Una historia de violencia.
Esta es más reciente.
Esta es como una etapa que parecía que iba a ser su nueva etapa,
pero no...
Crash.
Crash.
Crash que era una pel·lícula que enllás una miqueta
amb lo que estaba dient Juanjo.
Bueno, la crueltat una mica de David Cronenberg
es basa sobretot en el fet que és una persona que...
o un director que una miqueta la seva filosofia
està en el patiment, diguem-ne.
Està una mica a la catarsis d'una societat malalta.
El que passa és que David Cronenberg és veritat
que ha anat a financer...
jo penso reduint aquestes càrregues de violència
i les ha anat sofisticant
fins al punt que, clar, aquesta pel·lícula
que ens està parlant directament
de les pioners del psicoanàlisi,
i que, bueno,
acaba arribant al cercle
intel·lectual però s'ha de masoquista,
gairebé, podríem dir.
Jo penso que té molts valors.
Té el malordre que hi ha l'actor,
el Mitchell Fatsbender,
que és un monstre d'actuació,
el Vigo Mortensen, del qual tenim...
Que repeteix, no?, des de la història de violència.
Li va agradar molt, i això està claríssim.
I l'Akira Nathalie,
que és un actiu que també et confesso
que tinc certa debilitat.
A mi no m'agrada.
A mi m'agrada.
A mi m'agrada perquè sempre entrem en el debat,
però, bueno, vaja,
penso que a les mans de David Cronenberg
tenim una pel·lícula més que interessant.
Un mètode peligroso,
que en aquest cas és producció canarenca,
tot i que ells s'anen movent per diferents
països productors, diguem-ho així.
Principalmente...
Bueno, él es canadiense.
i la majoria de pel·lícules
se les ha fet en Canadà
o con producció canadiense.
Bueno,
per a mi és un bon director,
però és una pel·lícula
que no recomendaría,
sobretot,
no ir con niños.
No, no.
Ni a les ànimes així més sensibles.
Sí, sí.
Este hombre,
cuando empezó,
pues hacía...
Scanners, por ejemplo,
era una pel·lícula
de gente
que tenía la capacidad
de hacer estallar cabezas telepàticamente.
Bueno,
però ara ja no és aquest.
La primera, la primera.
Ara ja no és aquest
David Cronenberg.
Ara ell ja no ensenyaria una cessària.
No, ja no lo hace.
Doncs,
home,
jo ara estic recordant
la pel·lícula Inseparables,
que era una grandiosa pel·lícula.
Sí, sí.
Inseparables és...
És brutal.
Però s'enfermiza.
Sí, sí.
Bueno,
ho reconec.
Però de totes maneres,
ja t'ho dic,
o sigui,
no és una pel·lícula,
evidentment,
per canalla,
el mateix tema
ja ho descarta.
I,
però a un altre costat,
doncs,
penso que dintre de les propostes
tan tèvies que tenim aquesta setmana...
És una aposta forta, aquesta.
És l'aposta forta.
No hi ha sang i fetge,
això no,
però és que no cal, eh?
No cal perquè sigui allò
un puntet inquietant i desagradable.
David Cronenberg ha aprendit
a fer pel·lícules muy dures
sin sangre.
Sí.
Qué marzo.
Ha ido depurando su técnica.
Sí, sí.
Això és un mètode peligroso.
Sí.
L'aposta, això,
seriosa i,
com dieu, potent...
contundent de la setmana.
Me parece un título horrible.
El título original era aquest?
Sí.
Sí, sí.
Lo mismo,
pero en inglés.
No tenim temps d'escolta trailers,
no?
Tirem endavant,
tu.
Tirem endavant.
És igual.
A Dangerous Method,
sí,
segueix la mateixa traducció.
Què més em recomaneu,
així com a més lleugeret?
Bueno,
El gato con botas.
Vinga, va,
animació sobre un personatge
estupendo, no?
Sí.
Todo el mundo lo conoce,
Desrec 2.
Desrec 2.
En la primera no salia.
Però bueno,
que és un personatge de conte
que existia abans,
Desrec, recordem-ho,
que a vegades els crios
perden el món de vista.
A mí me encantaba.
Nunca supe muy bien
de qué iba la historia,
pero siempre pensaba
en el gato con botas,
de pequeño, siempre.
Y bueno,
en este caso,
he oído por la tele
que le llaman como precuela,
no es precuela,
es un spin-off.
Sí.
Es un spin-off
que es coger a un personaje
que no es protagonista
y darle un protagonismo.
En este caso,
es spin-off del pasado.
Es una historia
que ocurrió bastante antes
de conocer Asrec.
lo dobla Antonio Banderas
y a la gatita,
que no la hemos visto todavía,
la dobla Salma Hayek.
Y bueno,
a ver,
es una productora solvente,
hace buenas películas,
Dreamworks,
no defrauda.
A mí personalmente,
la única que me gustó
de las cuatro
fue la cuatro.
Y bueno,
la verdad es que
es una película
que me apetece bastante ver.
Lo que pasa es que
no creo que pueda ir
todavía.
Bueno,
jo,
la veritat és que
me tocarà anar a veure-la.
De fet,
aquí ja tindria
que comentar,
i sé que m'està escoltant
el meu amic Víctor,
que és un fanàtic
d'aquest tipus de pel·lícules,
que ho estava esperant
i evidentment
és una pel·lícula
que coincidirem
amb tota la canalla,
ens tocarà veure-la
i que el que més agrada
és precisament
la capacitat
d'humor subversiu
que moltes vegades
tenen aquesta pel·lícula
donant la volta als contes.
No ho sé,
jo tinc una certa poc
perquè no he tingut gaire èxit.
és veritat
que la seva estrada
als Estats Units
va ser una mica
tèbia,
la rebuda.
Sí.
Però bueno,
que és la pel·lícula
per anar amb la canalla,
aquesta claríssima.
Suposo que t'ho farà
la comparativa
una mica del personatge
del gat amb botes
de Shrek
amb a veure com,
no?,
si li mantenen
el caràcter així
o si li canvien.
Són una gateta,
jo he vist el tràiler,
no sé,
té elements
que semblen molt divertits,
molt atractius.
A veure què passa
amb aquest gato amb botes
que arriba també al cartell.
Quina més
en voleu destacar?
doncs no sé si destacar o no
però l'estrenen
que és això
el que estava mirant ara
perquè amb el Tintín,
los amaneceres i tal,
la cartera està com una mica
saturada, no?
Que diu
ja no cabe nada más.
Realment no hi ha gaires coses
ara per destacar.
La veritat és que
l'altra pel·lícula
és clarament,
t'ho diré,
dolenta,
que és la pel·lícula
Premonición.
Premonición.
John Malkovich?
Sí, però a veure,
és una pel·lícula
en la qual
els únics elements
que dintre
del que seria el fantàstic,
però és una pel·lícula
de cinema fantàstic
tenen algun element detectiu.
Serien els dos actors principals
que són el Román Durís
i el John Malkovich
i que, bueno,
és la història d'un advocat
que té la capacitat
de veure l'aura
i sap quan una persona
té que morir o no.
La pel·lícula té el seu,
bueno,
tindrà el seu públic.
El meu problema particular
és que el John Malkovich
sembla que cada vegada més
se sembla l'anunci
del Nespresso.
O sigui,
ha acabat sintetitzant
tota la seva força
amb una tassa
de Nespresso
i, clar,
el problema
és que no t'ho acabes
de creure.
O sigui,
fas un sobresforç
moltes vegades
de dir
estic intentant
que m'agradi
o que la pel·lícula
em digui alguna cosa.
I oblidar, oblidar.
Sabes lo que pasa
és que no se tendria
que haver metido
en hacer un anuncio
i menos con un director
tan bueno.
No me acuerdo
ara el nombre
del director
de la anunció
en Nespresso
però és un genio.
És bestial.
És un genio
en los videoclips
de la publicidad.
Entonces,
ha engullido
a John Malkovich.
Lo ha convertido
en San Pedro.
Sí, sí.
Perfecte.
Ara sempre el veuré
és com a San Pedro.
Sí, sí.
I bueno,
aquestes són les estrenes.
Ara bé,
recomanacions directes.
Vinga, va.
Per el que hi ha
a la cartlera actualment.
Home,
jo recomanaria
directament
la de Xeneta.
En Xeneta,
l'has vist, eh?
L'he vista.
Aquest documental
sobre els castells
en 3D, eh?
amb bona part rodada
aquí a Tarragona
al Congús de Castells.
Sí.
Més enllà
del virtuosisme tècnic
ho té.
Més enllà
que és una producció
documental
perciosa.
Mira,
la banda sonora
que sona de fons.
És una pel·lícula...
Jo, Maria,
tenia ganes de...
Té tots els trailers
preparats.
Totes les bandes sonores
no deixen posar res.
Però és que aquesta val la pena.
O sigui,
és una pel·lícula
que és molt nostra
però a la vegada universal
per tota la metàfora
que té de...
Escolta,
entre la música,
que entre les imatges en 3D
jo crec que va més enllà
com dius tu
de l'arquitectura castellera
i mostra molt
les sensacions
i les emocions,
això?
No.
Traspua humanitat,
traspua...
En certa manera
és una pel·lícula
que no està,
diguem-ne,
feta pels castellers
i això,
a mi això estic d'acord
que aquest comentari
m'ho ha fet
el Josep Maria
fa una estona
i és veritat.
O sigui,
és una pel·lícula
que en certa manera
el que vol fer
és contagiar
d'entusiasme
a qualsevol persona
que s'apropa a aquest món
per primera vegada.
Vols dir que potser
algú que és castellà
o que està ja
involucrat en el món
potser no...
Bueno,
hi trobarà però...
Més que res
perquè pot ser redundant
perquè explica coses
però clar,
és molt emocionant.
O sigui,
veure-la a la gran pantalla
i pensem que és un documental,
o sigui,
és documental i cinema
a la vegada
i televisió
perquè està feta
des del prisma
del món de la televisió.
És una bona promoció
dels castells.
Jo crec que sí.
Boníssima.
Una carta de presentació.
Parlem del fenomen també,
parlem d'un altre fenomen.
Això és en Xaneta, eh?
A veure...
Juanjo,
jo he patit
Amanecer.
Amanecer,
que és la nova de Crepuscú,
de la saga.
I és una pel·lícula
que la vaig aconseguir
veure un munt
de preadolescents
per imposició
d'aquestes coses que passen
i tinc que dir
que és una pel·lícula
que a veure
a la canalla
i a les adolescents
els encanta
però a mi em costa entrar-hi.
No, crec que no ets l'únic.
Crec que no ets l'únic.
A veure,
estem parlant
de la saga Crepuscú
o vampirs o homes llop,
uns contra els altres
per una mujer.
O sigui,
molt si ha expariat tot plegat.
Sí, però una mujer
que és més sosa que...
Bueno, espera, Juanjo.
Ara la qüestió
és que en aquest Amanecer
ja estan junts
la Vela, no?
Sí, sí.
I el seu vampir
i es queda embarassada,
clar, d'una cosa estranya
que a més fa que perilli
la seva vida
perquè tenir una barreja
dins d'aquest tipus
no està bé.
Semblava molt improbable
però és possible.
En aquest cas
el que tinc que dir
és que la pel·lícula
utilitza tota l'estructura
dramàtica
de Harry Potter,
és a dir,
en un moment puntual
de dir
i ara què passarà
talla la pel·lícula
i tindrem d'esperar...
Acord, que és la primera part
d'un doblet.
De totes maneres
és una pel·lícula
una mica tramposa
perquè en realitat
no passa res.
O sigui,
el que passa
es podria comptar
perfectament en 30 minuts.
I ja n'hi fan dues parts.
I fan dues parts.
Però vas a contar
l'anècdota o no?
Estamos aquí esperando...
Sí, sí, l'anècdota.
L'anècdota
és que clarament
jo una part d'aquest públic
va veure...
Adolescent, preadolescent.
preadolescent
va patir
doncs els efectes
de veure
i deu forma simulada
una cesària
i van acabar vomitant.
Però és que després
dos files més endarrere
va passar el mateix
amb dos jovents
ja entrat 100 anys
i jo deia
doncs això es contagia.
O sigui, van ensenyar
la cesària
d'aquesta criatura
però no la van ensenyar.
Però això està molt ben fet
perquè si se'ns ensenyar res
provoca doncs que...
A veure, són molt fins.
Són molt fins.
Estos no han crecido
con Indiana Jones.
Clar.
que al Malo Final
que és una pel·lícula
per a les niñas
al Malo Final
se li derrite la cara
delante de la càmera.
És que hem de veure
més cinema clàssic
és veritat.
I després
he de recomanar
això sí
i aquesta la deixava
per al final.
Espera, espera
jo et vull preguntar
espera David
continuen fent cara d'agòvio
els adolescents
de Manifert
de Crepúsculo?
Però molt.
Caurem amb el Juan
la setmana passada.
Però molt.
Sí, ara ja són caricatura.
No, no, no.
Ha arribat un moment
en el que
ja no és cara d'agòvio
sinó que se t'acaba
contagiant a la platea.
O sigui, és aquello de dir
jo sortia del cinema
i a mi me preguntava
la meva acompanya
me deia
que cara estàs posant?
No puc evitar.
Dic, a veure
tu mira
totes les cares
dels protagonistes
estan patint molt.
O sigui, els vostres fills
adolescents
quan vagin a veure Manifert
prepareu-vos
quan tornin a casa
perquè ho tindran
justificadíssim.
Ara, també t'ho dic
els agrada.
Quina franja d'edat
diries?
Doncs jo penso que
és l'adolescència
ben calenta
o sigui
un adolescent
que estan trencant
en el moment
en què les hormones
estan demanant
auxili.
Sí, i a partir d'aquí
em va sorprendre
perquè a banda de la canalla
hi havia una fila
molt endarrerida
de gent ja
més aviat grandeta
i que s'ho miraven
tot molt incuriosits.
Ara, aquests són els pedagogs.
Sí, al sortir del cinema
ho comentaven tot
i s'explicaven les coses.
És a dir, fins i tot
jo penso que havien llegit
els llibres.
Aquests són els pedagogs
i els mestres
que volen controlar
fil per randa
tot el que fan els alumnes.
Hi haurien de fer
una mica d'antropologia.
A mi me gustaría saber
si en el libro
en la descripción
porque en el libro
tienes que describir
al personaje
pone
Ivela tiene cara de asco
tal
Eso es en el libro
Se le presupone ya
Eso le presupone
Yo creo que es la mosca
de ella mateixa
Yo me imagino
el director
dient-li els personatges
máscara de asco
máscara de asco
una mica més
una mica més
cap allà
cap aquí
No
La pel·lícula bona
de la setmana
de les que vaig veure
la setmana passada
la pel·lícula del Polanski
perquè té tota la força
té els personatges reals
i és una pel·lícula
Títol, títol
Los dioses
Sí, home, sí
la pel·lícula aquesta
dels déus
Un dios salvaje
Un dios salvaje
que ara jo estava pensant
perquè dioses
història d'un dios menor
no
Un dios salvaje
Història de dos matrimonis
tres matrimonis
Tancat-se
a una casa
és una història
basada en obra teatral
la pel·lícula
val per si mateixa
més enllà
de l'adaptació
o sigui
té una força
que fa mal
o sigui
aquí el Polanski
el que deia el Juanjo
parlant una mica
del Cronenberg
jo li acabaria
aplicant també
el Roman Polanski
Bueno, de hecho
Som molts semblants
Creo que también lo dije
de Polanski
Bueno, Polanski
sempre se li ha aplicat
l'adjectiu
jo crec que molt acurat
de inquietant
que és diferent
de Maladeu
de Maladeu
Sí
Sobretot perquè
amb poques
com t'ho diria
amb poc recursos
des d'un punt de vista
visual
molt minimalista
és capaç
de comptar
moltes coses
i a mi el que m'agrada
és que té talent
per dir directos
i és una persona
que sap
estreure
a vegades
les pel·lícules
de Polanski
amb poques paraules
amb minis diàlegs
creen una atmosfera
de mal rotllo
però de mal rotllo
d'aquest de veritat
del que fa mal
i aquesta pel·lícula
ho porta
a l'extrem
a mi em va agradar molt
sé que la gent
que anava amb mi
al cinema
es van quedar sorpresos
perquè anàvem
amb el prejudici
moltes vegades
que Polanski
té una història
darrere el seu
però és que
més enllà d'aquesta història
era un grandíssim director
doncs ja està
fem una marató
el dios salvaje primer
i el método peligroso
després Polanski
i Kronenberg
brutal eh
en una tarda
i llavors en fons
conseqüències
què passaria
si Polanski
dirigís
els xics de Crepúsculo
ojo ajo
ostres
però m'agradaria
pues seguramente
estaría muy bien
m'agradaria
ambientarla
ambientarla
en la atmósfera
esa de la semilla
del diablo
al fin y al cabo
es que Crepúsculo
nos vende
unos vampiros
más finos
y más ñoños
que no sirve
sí pero
es que
un vampiro tiene
ser vampiro
te da unos poderes
y tal
y tiene que tener
sus consecuencias
tiene que tener
su parte mala
qué tiene de malo
este vampiro
os acordáis
de Deja'm Entrar
sí perfectamente
realmente te enseñaban
por qué ser vampiro
era algo malo
pero mira
yo feia la comparativa
l'altre día
y eso quizá que
hay muchos seguidores
de la serie
de diarios de vampiro
sí
yo la prefereixo
100 vegades más
a la saga Crepúsculo
o sea yo me la he pasado
toda porque
creo que
el punt aquest
del vampiro dolent
el vampiro
amb un sexapil
ho exploten
amb més sabidoria
i amb més capacitats
d'agradar
o sigui
de prendre-nos una mica
seriosament
al públic
que té davant
que no la saga Crepúsculo
que a mi cada
es trobo
una mica d'enganyifa
parlant de vampiros
i de l'adolescència
que és molt difícil
hem arribat a la una
del migdia
amb el Juanjo Ferrer
i el David Serra
companys moltes gràcies
i bon cinema