Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Jo ho havia dit, això, no?
Abans.
Abans, abans era abans.
Hola, bon dia a tothom.
Tretzena temporada d'aquesta secció
que pretén fer-vos, no sé com dir-ho,
més útil, més quotidiana a la llengua catalana,
més propera...
Tot això.
Tot això és més.
Aquest programa és una oferta de diàleg.
Sense anar més lluny,
és una oferta de diàleg.
que soni.
Primer punt, retorn de tot l'espòlia acumulat,
sota la supervisió de pèrits internacionals,
segon punt de lliurement per tal de ser jutjats
de tots els responsables vius dels cossos repressius.
Terça i últim punt,
traieu les vostres putes gafes,
definitivament dels països catalans.
Signeu això
i us permetrem rendir-vos,
garantim un judici just.
Signeu això,
no empitjoreu les coses,
menys de bona feina on feu a bus.
Aquest disc està acabat de treure de la bossa
de la tenda de discos, no?
Sí, no, no.
Gairebé hem tret el plàstic, eh?
Quasi, quasi, no, no.
La bossa és nova perquè hi vaig fer gasto,
però el disc el tinc des de principis d'estiu
i és, com molts haurien nominat,
és l'últim disc de Brahms,
que són un grup d'aquells
que s'havien separat fa cinc anys, només,
cinc o sis.
N'hi ha que han esperat deu anys per tornar,
ells no tant, tenien pressa,
sempre han sigut impetuosos els Brahms
i oferta de diàleg és el títol del disc
i d'aquesta cançó que posem,
que per la seva pròpia lletra,
doncs ja s'entén de què va.
És prou òbvia.
I el posem perquè, com vaig dir l'altre dia,
als primers programes encara tindrem les seqüeles de l'estiu,
una de les seqüeles de l'estiu és Santa Degla,
aquest grup va venir per Santa Degla,
no el vaig poder anar a veure
perquè era una hora no apta
per a pares de criatures petites com nosaltres
i m'ha passat molt de greu,
però doncs si més no, posem-lo,
posem-lo aquí,
per enxetar aquesta temporada
amb força i contundència.
Sí, perquè això sí que ho són,
els Brahms transmeten aquesta potència.
Escolta, convivíem amb les seqüeles del passat de Santa Degla,
però hem de fer passes endavant
i tornar a les rutines habituals de l'inici de curs.
Ens presentaves la setmana passada
que començaven els cursos,
el Centre de Normalització Lingüística,
i ara ens dius que torna a començar el Voluntariat per la Llengua.
Sí, sempre ho fem coincidir amb l'inici de curs,
a reprendre durant l'estiu la cosa queda una mica esmorteïda,
s'acaba la temporada a principis d'estiu,
fem l'acte de final de curs
i després durant l'estiu la gent parlen igualment,
però ja no els emparellem,
ja s'emparellen sols a l'estiu la gent.
Fins i tot potser aprofiten per visitar el país del seu voluntari,
una vegada es passa.
Sí, de fet, sempre ho hem constatat
des dels principis del tema del Voluntariat per la Llengua,
constatem que sí que la gent fa amistat
i la gent continua trobant-se després
i al marge que hagin estat parelles de lingüistes
i fins i tot en algun cas hi ha hagut matrimoni.
Això no és el més famós, però fins i tot n'hi ha hagut.
Casats per la llengua.
Ha començat parella lingüística i ha anat sent parella total.
N'hi ha hagut, n'hi ha hagut.
gaire, però n'hi ha hagut.
Bé, Voluntariat per la Llengua.
Sabem ja de què va,
és allò que ajuntem una persona que està prenent la llengua
amb una altra que ja la parla d'habitualment
o que ja en sap molt,
perquè l'ajudi a progressar i a parlar, etcètera, etcètera.
Això és durant 10 setmanes, una hora a la setmana.
I què estem fent ara?
Doncs mira, ara hem començat els cursos d'aquesta setmana,
doncs el tècnic que porta el tema del Voluntariat
va passant per les classes.
Avui jo a la tarda faig classe,
doncs vindrà al final de classe i els explicarà als meus alumnes
com funciona això,
i la gent es podrà apuntar.
Però no només ho fem amb els alumnes,
sinó que, per exemple,
avui mateix hem anat a fer una presentació del tema
per un dels programes,
com que estem aquí a l'edifici de la universitat,
hi ha moltes entitats i coses, diguem,
de tipus ONG, programes d'ocupació i tot això,
doncs hem anat a fer una presentació d'això
per un dels programes d'ocupació,
i també, no sé si aquesta tarda un dia d'aquests,
també farem una xerrada de presentació del Voluntariat
a l'Espai QS,
que depèn de joventut i que el tenim a prop.
En aquest cas no és perquè estigui a prop,
sinó que és una col·laboració,
perquè és una via que fins ara no havíem tocat gaire,
el de la franja de gent més jove,
però tot el que fem des del Consolci,
per la Universitat Lingüística,
que treballem a partir dels 16 anys,
i a l'Espai Jove QS hi ha gent de fins a 30,
i per tant també és un públic que ens pot interessar,
i que és un públic el que va a l'Espai QS
que normalment no s'acosta al Centre de la Universitat Lingüística,
perquè si és gent jove, fins i tot encara que siguin immigrants,
han passat per l'institut, el que sigui,
per tant no ens han vingut a conèixer,
no coneixen el Centre de la Universitat Lingüística potser,
però en canvi el Voluntariat per la Llengüa sí que els pot interessar,
i per tant és un lloc que està bé d'anar a vendre el nostre producte.
Per tant ara esteu fent una crida de tothom
que vulgui apuntar-se per millorar el seu català,
per fer aquestes converses en català,
i la crida de l'altre costat de catalanoparlants
que vulguin ensenyar?
Sí, d'això també anem bé,
perquè dels nostres alumnes,
diguem que els cursos bàsics i elementals
es d'on surten els aprenents,
i dels cursos elevats com el nivell C i el nivell D
es d'on surten els voluntaris.
Però de fet en el tema de voluntaris sempre hem anat bé,
perquè també hi ha altres entitats que també ho difonen,
des de l'Omnium Hotel i entitats, diguem, sensibilitzades
en qüestions de cultura catalana i aquestes coses,
doncs que sempre són molt predisposats,
i per tant d'això sempre en tenim.
Però bé, vull dir, quan anem a presentar això a l'Espai QS,
a l'Espai QS hi ha joves immigrants,
però també hi ha joves de Tarragona tota la vida
que també poden ser voluntaris.
No cal ser un erudit de la llengua?
No, no, només cal ser català no parlant,
per ser voluntari,
o ser un que està aprenent català per ser aprenent.
Tot això, a més a més,
ho distribuïm no només des del web normal i corrent
del Centre de Nodació Lingüística,
sinó que també tenim un grup de Facebook creat,
que tots els que ens escoltin i tinguin Facebook
el poden veure, perquè a més a més
no és un Facebook privat,
sinó que és un Facebook d'aquests d'organització,
per tant és un grup de Facebook i és obert
i tothom el pot veure,
i és tan senzill com és voluntariat per la llengua a Tarragona.
I aquí, el company que porta el tema,
cada setmana va penjant,
primer cada setmana penja un apunt de consells
i allò, recomanacions per aquesta setmana,
però a part les coses noves que anem fent al Consorci
també hi són, com les exposicions que ara explicarem.
Una curiositat, volia explicar,
d'això que dèiem,
anem escombrant cosetes de l'estiu,
doncs mira, aquest estiu,
t'ho juro,
parliamo chintadesco,
això ho dic en italià perquè es diu així,
això és,
és una curiositat que m'ha fet gràcia apuntar-la
perquè és, ni més ni menys,
que l'adaptació del nostre programa del voluntariat
per la llengua a Itàlia,
a una zona del nord d'Itàlia fronterera,
Tocània-Alemanya,
és una,
es diu,
és la regió,
la província autònoma de Bolzano-Bosen,
i té el doble nom perquè és una zona bilingüe
d'italià i alemany.
Clar, la llengua oficial allí és l'italià,
però la societat,
la realitat social és que és una societat bilingüe
en què hi ha una comunitat que parla en alemany,
un alemany diferent del que parla en Alemanya,
potser té pèls d'italià,
però parla en alemany,
i els altres que parlen en italià normalment no s'entenen,
si cadascú parla en el seu no s'entenen,
llavors hi ha la idea aquesta
de fer que les dues comunitats tinguin més bones relacions,
i han adoptat el nostre programa,
de tal manera que li han canviat el nom,
Parliamo Chinteresco,
han fet un logotip propi,
molt mono,
de dues cares,
una en blanc i una en negre,
fetes al costat d'unes tasses de cafè,
com si s'hagués abocat una mica al cafè,
però van decidir,
amb tot,
de mantenir el lema en català,
que és voluntariat per les llengües.
El lema l'han mantingut en català.
Ho sabeu que és una adaptació,
si per qui diu amb la participació...
Sí, sí,
és una cosa feta en col·laboració...
Sí, sí, patrocinat per la Generalitat,
etcètera,
llavors això els està anant bé.
Aquí,
diguem,
aquí,
la curiositat és...
De moment ja tenen...
Això ha començat aquest estiu,
vaig treure la informació dels flashos d'actualitat,
que és una cosa de la Generalitat de Catalunya,
de setembre.
Ara, a setembre,
això s'ha produït durant aquest estiu,
tenen ja això que dic,
tenen ja 600 inscrits,
procedents principalment d'aquesta província bilingüe,
que és Bolzano,
vull dir que en italià,
perquè és més,
ho sé dir millor en italià que en alemany,
Bolzen.
I,
però només d'aquestes,
sinó que també hi ha les províncies
que estan apropet
i que també hi ha aquesta situació sociolingüística
d'italians,
de gent que parla d'italia i gent que parla d'alemany,
com Merano,
i Bressanone i Brunico,
aquestes tres províncies també ja s'estan afegint al programa,
ja són d'aquestes parelles.
Diguem que aquí,
el voluntari,
el voluntari aquí,
el que sap,
és el que parla d'alemany.
i l'aprenent és l'italiano parlant
que doncs,
com que viu allí,
diu,
home,
m'interessaria entendre els veïns alemanys.
Aquí,
la llengua,
la llengua,
ara,
que ho penso,
no sé,
en aquesta elegió,
quina de les dues és la llengua majoritària.
No ho sé,
l'oficial és l'italiana,
segur,
però la majoritària no ho sé,
mira,
ho podíem mirar
i potser els pocs dies ho diem.
Si algú li fa gràcia el tema,
la web és molt fàcil de trobar,
3bdobles.infobol,
amb v baixa,
com si fos info de voluntaris,
infobol.it,
perquè això és a Itàlia,
IT és l'extensió de les webs italianes.
Doncs mira,
parliamotxinteresco.
Que bonic,
que xulo,
eh?
Molt bé,
teniu la vostra possibilitat
de fer el voluntariat en català
aquí a casa.
Sí,
si voleu aprendre l'italian
aneu allà,
o a l'alemany,
però si voleu practicar el català
feu el voluntariat per la llengua
al centre de Tarragona.
Doncs dit això,
parlat del voluntariat per la llengua,
que segurament tocarem el tema
més endavant,
amb voluntaris,
d'un costat i de l'altre,
us expliquem que al consorci
teniu dues exposicions.
Dues,
perquè en una em semblava poc
i jo en vull més,
més.
Com que tenim un passadís llarg
i un espai...
Tres ja serien massa, no?
Tres, no perquè no hi eren.
És que són dues
que són complementàries per això.
Són dues exposicions.
Això és una d'aquestes coses
que et deia,
el Facebook del voluntariat
des del dilluns
ja els van posar allí,
ja van fer el penjoll,
van penjar allí l'assumpte,
el tenim posat a la pàgina web del centre,
doncs, bum,
allà ho enllaçem
al Facebook del voluntariat
i es tracta de
dues exposicions
de la plataforma
per la llengua
que estan dedicades
a qüestions de llengua.
De moment,
les tindrem tot el mes,
però,
una,
la tenim al passadís
del pis nostre
i l'altra
estarà a baix
al hall de l'edifici.
Molt bé.
Començarem per la que estarà a baix
perquè ara mateix està
al centre cèvic de la part alta.
es diu,
el català
és xèvere.
Això de xèvere
tothom ja veu la cara
que faig de sorpresa.
Això és sud-americà,
ho diuen els països sud-americans.
Efectivament,
aquesta és una exposició
adreçada
a la població catalana
d'origen llatino-americà
que estan aquí
amb la idea
que la gent
d'aquests països
que arriben aquí
i vegin l'exposició
sàpiguen
per explicar-los
una mica
la nostra realitat sociolingüística
que aquí tenim aquesta llengua
que és el català,
hi ha una mica de dades
de sociolingüística
de milions
que el parlen,
etcètera,
i també
una sèrie d'informacions
sobre els avantatges
que representen
en aquest país
saber català
a l'hora de conèixer gent,
a l'hora de trobar feina,
a l'hora de relacionar-se,
a l'hora de tràmits,
a l'hora de qualsevol cosa,
a l'hora de la integració cultural,
etcètera,
com que està adreçada
a gent que ve de fora,
especialment gent llatinoamericana,
l'exposició es pot llegir
en cinc idiomes,
a més del català,
clar,
que és una cosa del català,
doncs està en català,
però també està
en cinc dels idiomes majoritaris
que hi ha
entre la població sud-americana
que ens ve a viure aquí,
són el castellà,
quichua,
aymara
i guaraní.
Què en dius?
Sí, sí,
l'exposició
està en tots aquests idiomes
perquè els llatinoamericans
que ens venen aquí,
aquí venen parlant en castellà,
però no tots
parlen en castellà a casa seva,
a casa seva hi ha gent
que parla aquestes altres llengües.
Per tant,
per demostrar-los que nosaltres...
És coherent
i una mica
és el reflexe també del que és.
És coherent amb la idea de l'exposició,
nosaltres entenem
que cadascú té la seva llengua,
doncs aquí en tenim aquesta
i per què serveix?
Doncs per tot això.
Aquesta exposició
ara mateix està al centre cívic
de la part alta,
allà al no-parking,
Jaume I,
i serà fins al dia
fins al divendres
de la setmana que ve.
Divendres de la setmana que ve
anirem al temps dels voluntaris
i jo desmuntarem l'exposició.
Desmuntarem furtivament a la nit.
No, furtivament no,
ja està anunciat
i ja està dit.
La desmuntarem
i la traslladarem
a l'entrada de l'edifici
d'aquí la pas sempre al tardo,
on estarà la segona quinzena.
Per tant,
tota la gent que entri a l'edifici
la segona quinzena
se'l trobarà allí.
És molt vistós,
les exposicions de la plataforma
tenen la gràcia
de portes en fora
que són molt estètiques,
molt ben presentades.
És un sistema de plafons
bastant ràpid
i fàcil de muntar
per nosaltres.
Uns cartells bastant grandots,
de més d'un metre a vint d'alçada,
de mida grossa,
estètica agradable
i visualment atractiva.
Dentre si jo,
ostres,
què és tot aquest color
groc, vermell, crevassa?
L'exposició.
Molt llamatiu.
El català és xèvere,
això només entrar
i si a més us pica la curiositat
i ha funcionat
la primera exposició,
doncs us farà pujar les escaletes
i anar cap al pis de dalt
i allí tindreu
en aquell passadís el vostre
la següent exposició,
que és complementària d'aquesta
que es diu
Òbre't en català
i si aquella primera
anava adreçada a l'immigrant,
aquesta va adreçada
a l'autòcton,
al públic autòcton,
al públic autòcton
català no parlant
que som nosaltres,
amb l'objectiu d'insistir
en la necessitat
que parlem en català
amb les persones no vingudes.
Amb la idea
que no fer-ho
és discriminar-los,
és excloure-los,
és dir,
no, no,
a tu no et parlo en català
perquè això és cosa
nostra i tu no ets d'aquí,
no et volem,
et parlem en un idioma
que tu entenguis
però que tu no volem
que ens entenguis.
Això és la sensació
que et dona
quan tu vas a un país
i la gent del país
no et vol parlar
en la seva llengua
perquè et consideren estranger
i diuen,
no, no,
la nostra llengua
és només pels d'aquí,
pels de fora,
no, no.
La idea d'aquesta expressió
és donar a entendre
que això no és normal,
això és el que és improductiu
i que no serveix per res.
La idea és
facilitar el nou vingut
que conegui la teva llengua,
facilitar que l'entengui,
facilitar que l'aprengui
i tot això
doncs està explicat
i aguantat
precisament
amb exemples
de tots aquests tòpics,
sobre el tòpic aquell
que no és
de mala educació
parlar en català
els immigrants, que aquest tòpic ens l'han inculcat
durant dècades, i sobre aquest tipus
de tòpics parla l'exposició
i els desmanteix, els desmunta
i els exposa
els aspectes positius
que a l'immigrant li parlem a la nostra llengua
per fer-lo més pròxim,
perquè se'ns integri, perquè ens conegui,
perquè vingui a nosaltres d'una altra manera.
Molt bé, doncs. Aquesta exposició, doncs,
la tenim... Aquesta és la que veuen els alumnes,
tots els alumnes la veuen perquè la tenim al passadís
on hi ha les aules, tots els alumnes a l'entra o a sortir de classe
i poden veure l'exposició, i de fet, doncs, a classe
també la comentarem i tal.
Dues notícies només ja per començar
el quart de català, dos temes, el voluntariat
per la llengua i les dues exposicions.
Després de la publicitat, us
expliquem com participar en un nou
concurs que ens proposa l'Enric Garriga.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure
a la setmana i t'agradaria ajudar una
persona que està aprenent català a
practicar l'idioma, al
Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua
Un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns!
Què és aquesta sintonia tan xula, Enric?
Que és aquesta sintonia tan xula, Enric?
La paraula viva.
Ah sí?
Quina és la primera paraula?
Ah!
Doncs ja està.
Tenim aquesta bonica sintonia que algun dia serà motiu de concurs, a veure qui l'endevina.
S'ha d'estar molt al dia de la música per descobrir d'on és aquesta sintonia.
Val, doncs recorda'm-ho cada sessió perquè jo no me'n vagi de la llengua i ho digui.
Perquè he estat a punt de dir-ho, eh?
No ho diguis, no ho diguis, no ho diguis, no ho diguis, només donem una pista.
El disc acaba de sortir del forn.
Val.
Només això.
Val.
Ja està.
Concurs per a l'OIVA.
Com ens ho fem?
L'altre dia ja el vam explicar.
És un concurs amb motiu de l'any internacional de la paraula oIVA, promogut pel Institut de Estudis Catalans,
que en guany està de centenari de, per una banda, del naixement de la sessió filològica
i per l'altra banda, centenari de la mort de Joan Maragall i cent cinquantenari del naixement de Joan Maragall.
Perquè va néixer fa 150 anys i va morir fa 100 anys.
Per tant, en motiu d'això, en guany és l'any de la paraula oIVA des de l'Institut de Estudis Catalans
i proposen que fem activitats de difusió de la llengua.
Des del Centre de la Universitat Lingüística van pensar què podem fer?
I des del programa Un quart de Català vaig pensar què puc fer?
I vaig juntar les dues què puc fer, què podem fer amb fem un concurs.
Com el farem?
Aquesta vegada no el farem per telèfon, com deiem, sinó que és un concurs escrit perquè,
tot i que diguem paraula oIVA, com que hem de valorar les aportacions,
si ho fem per telèfon a la tercera trucada no ens recordarem quina era la primera.
Interessa que sigui per escrit.
Com ho farem per escrit?
Que té constància escrita.
Objectiu del concurs.
Digue'ns la teva frase feta o el teu refrany preferit.
O sigui, escriu-lo.
I una breu explicació de per què.
O un joc de paraules o una explicació o una utilització pràctica d'aquella frase feta,
posant d'un context.
Ho vaig dir l'altre dia i ho insisteixo.
És l'estil dels concursos com fan el web de verbàlia.
Que ens és igual quina sigui la vostra frase feta preferida.
La qüestió és que tingueu gràcia explicant per què és aquesta.
Aquí està.
Que fem anar...
Que fem una explicació enginyosa, graciosa, que utilitzem jocs de paraules,
que es poden fer...
O es pot fer fins i tot si algú té, jo què sé, una concatenació de refranys
i fer un paràgraf concatenant refranys per fer una frase.
Mira, l'altre dia, ara que fan el 3XL, a tot l'estil que fan els plats bruts,
l'altre dia hi havia un capítol en què la iaia estava preocupada
perquè no en tenia els joves per qüestions lingüístiques.
I hi havia una escena molt divertida en què la iaia parlava amb el Ramon
i tenien un diàleg tot fet a base de frases fetes i de refranys.
I era molt divertit.
I bé, és l'anècdota per dir...
Doncs una mica la idea és aquesta.
Com ho farem?
Heu d'anar, o podeu anar, al bloc d'un quart de català
i l'adreça molt senzilla.
Sense 3 vedoules, directament blocs.cpnl.cat barra un quart.
Aquest un quart, la U amb el número i quart amb Q-U-A-R-T.
I aquí trobareu la...
De seguida trobareu l'apunt de Paraula Viva.
Aquesta tal de mateix jo penjaré allà l'apunt,
que dirà Paraula Viva, setmana 1.
I hi haurà l'extracte de la dinàmica del concurs, que és aquesta,
i clicant fer comentaris, podeu posar allà el vostre nom
o la vostra adreça de correu i fer la finestreta del comentari
i posar la vostra intervenció o la vostra aportació.
A partir d'aquesta tarda, que l'activaràs.
Per trobar el bloc és molt fàcil.
Simplement poseu quart català.
I també es troba.
Sí, però si poses un quart català també pot ser que vagis a parar
a l'enllaç de Tarragona Ràdio on hi ha penjat en podcast.
No passa bé.
Poseu C-P-N-L.
Sí.
De totes maneres, això, diguem que la inscripció,
la participació es fa al bloc,
però ja posarem enllaços a tots els altres llocs.
Posarem l'enllaç que et pot dir directament allí.
Des del web de Tarragona Ràdio,
des del web del Centre de Normalització Lingüística,
des del Facebook dels voluntaris.
A tots els hi posarem l'enllaç i l'explicació
perquè fent un clic vagin a parar just a la pantalla
d'escriure la seva frase, perquè no sigui gens complicat.
Val, frases fetes o refranys, eh?
La setmana que ve no hi ha concurs,
perquè no hi ha programa, perquè fem pont,
perquè és el dia 12 d'octubre.
És veritat.
Per tant, ara...
Però podem ja anar enviant i triarem el mes enginyer.
La idea és que serà setmanal
i cada setmana, direm, des del dimecres passat fins avui,
hem triat aquest guanyador
i podrem passar a buscar el llibre
pel Centre de Normalització Lingüística.
Pot participar la mateixa persona més d'una vegada.
Sí, sí.
Amb diferents refranys, això sí.
Sí, clar.
Si voleu vos repetir participació, cap problema,
però que cada participació sigui una frase o un refrany diferent.
Molt bé.
I bàsicament és això.
La setmana que ve no tindrem veredicte,
perquè no, doncs mira,
aquesta primera setmana serà quinzenal,
perquè la setmana ja no hi ha programa,
després ja serà setmanal.
I a veure, doncs, aquesta quinzena com funciona,
a veure si s'anima.
També allò que dèiem dels alumnes,
doncs això també els alumnes també arribarà,
i també els alumnes hi podran participar.
Tindrem les parelles lingüístiques
que hi puguin participar,
els alumnes que hi puguin participar,
i qualsevol dels nostres oients.
Els únics que no hi poden participar
són els que treballem al Centre de Normalització Lingüística.
I les locutores de ràdio, no?
Tampoc.
Jo crec que sí.
Que comencen per N.
Les que comencen per N i de cognom Cartanyà, no,
però les altres sí.
Val.
Les altres sí.
Això és el concurs Paraula Viva,
utilitzeu la llengua i guanyareu llibres.
De llibres continuem parlant?
Ah, sí.
Bé, no gaire.
De llibres, no.
Parlem de vocabularis,
però que no són llibres, necessàriament.
Per què?
Com a novetats editorials informàtiques,
porto dos vocabularis en línia.
Que prèviament,
efectivament,
prèviament han existit en paper,
però la vida moderna ens porta cap a la línia,
cap a la cosa digitalitzada,
cap a l'internet i cap als webs.
Diccionaris en llibre.
Sí, diccionaris en línia del termcat.
El termcat és el centre de terminologia,
són els que estan fent diccionaris de coses noves
i de terminologia nova o de diccionaris específics
d'àrees concretes de coneixement.
En aquest cas, primer,
parlem del vocabulari bàsic dels grans magatzems en línia.
Dels grans magatzems?
Sí.
Vocabulari de grans magatzems?
Sí.
Atenció, aquest és una...
Aquí, poca broma,
hi ha més de mil articles.
Aquí hi ha les denominacions...
No articles de compra.
No, no, sí, sí, no, articles de compra.
Ah, sí?
Es tracta de...
Com es diuen les coses dels grans magatzems?
Això, atenció,
ve d'on l'existia,
és una edició ampliada i actualitzada del vocabulari
que es va publicar l'any 98,
impulsat pel govern d'Andorra
i elaborat pel TermCat.
Ja fa 13 anys.
Ara l'han actualitzat.
Amb 13 anys,
el món de l'hipermercat ha canviat moltíssim.
Ha canviat molt.
Doncs hi ha hagut moltes novetats que s'han cobrat aquí.
Sembla estrany que necessitem un diccionari terminològic
de qüestions de grans magatzems.
Sí, no, una de les gràcies és que és amb 5 llengües.
Ah, que la utilitat que té també és aquesta,
que hi ha més de mil entrades de productes
que es poden treure en uns grans magatzems,
però estan en català,
però també en castellà,
francès, portugués i anglès.
Portugués, Andorra,
és una llengua que té molta presència social,
perquè hi ha molta immigració a Andorra.
És la tercera llengua.
No, és la quarta.
Català, castellà, francès
i portugués són les quatre llengües més habituals a Andorra.
Per això hi és.
I l'anglès perquè tot el que falta en el cap,
excepte el que diré després, acostuma a ser.
A més d'això, primer,
estan ordenats també per seccions,
com si anessis a un supermercat.
Si vols buscar...
Clar, dius, a veure,
terminologia, productes de neteja.
Ja t'estalvies d'anar mirant tots els altres.
Terminologia de forn i brioixeria.
Ah, sí.
Aquest tipus de coses.
Begudes, làctics, tal.
Després hi ha un altre apartat molt interessant,
que són més de 350 expressions
que s'usen habitualment en les converses
entre comprador i venedor.
Mira.
Ah, aquí ja està la cosa.
Ja em comença a fer pachot, això.
Si vas a França i vas a un...
Allà quins tenen els...
Com es diu aquell?
Oi, muchacho.
Bueno, el Carrefour, sense anar més lluny.
Carrefour és francès.
Doncs si tu vas a un Carrefour a França
i has de tenir una conversa amb el venedor
i el teu francès comercial no és gaire bo,
amb aquest diccionari en línia,
agafes el teu iPhone edició 27
o la que toqui en aquell moment,
agafes el teu iPhone
i vas ràpidament a consultar en línia
com has de conversar amb el venedor del Carrefour
d'una zona de França.
Molt bé.
O a Lisboa, en portuguès.
Doncs mira, estic ja a la pàgina, ho he trobat, eh?
Sí, aquests vocabularis en línia
estan a la web, diguem-la,
web www.nercat.cat
i des d'aquí ja, a la pàgina principal del Nercat
ja hi ha un enllaç que posa terminologia en línia.
Clicam allà i llavors hi anem a la llista
i des d'allí trobar el que t'interessa,
sigui en magatzem, o sigui el que direm ara,
doncs és fàcil i pràctic.
Després estan ordenats alfabèticament
o per seccions,
tens la típica finestreta de posar la paraula
que vols saber per buscar-la i trobar-la a la P de B
o tens la típica finestra amb tot l'alfabet
i dius vull buscar una paraula que comença per P.
Doncs cliques a la P i ja vas directament a l'apartat de la P.
i després és tan geotípic,
quan cliques damunt de la parauleta
a la banda de la dreta, sobre la finestreta
amb l'explicació i la traducció d'aquella paraula.
Sembla que et pots descarregar el diccionari
amb la qual cosa no cal que estiguis connectat per utilitzar-lo.
Sí, clar, a vegades, segons on estiguis,
a casa potser et convé tenir el baixat,
però una altra cosa és que si estàs en un supermercat francès
i dius això què és,
en línia el Nercat també és molt àgil en aquest aspecte,
els vocabularis d'en línia del Nercat.
Doncs bé, aquest és el vocabulari bàsic dels grans magatzems.
Però continuem parlant, ja per tancar la secció,
d'un altre llibre que primer era paper
i que ara el trobareu en línia
i un llibre que ens toca de molt a prop.
Sí, perquè també és una seqüela de la Santa Tegla
i a més a més va ser el dia de Santa Tegla
quan, aquí era festa, però a Barcelona no.
I a Barcelona, que és on està la seu del Nercat,
va ser el dia que van penjar,
i a més es va fer així expressament,
de penjar en línia el vocabulari,
paraula de tecla,
vocabulari de les festes de Santa Tegla,
que mal m'està el diu, però jo soc un dels tres autors.
Clar.
I davant del dubte de no parlo de mi perquè fas lleig
o deixo el oient sense saber que existeix això,
doncs ho he dit.
No, no.
Sàpiguen que paraula de tecla,
el vocabulari de les festes,
ara es pot trobar en línia,
no es pot descarregar,
perquè encara tenim,
encara els drets de l'edició pertanyen a Arola Editors,
que van publicar fa un any,
però doncs és també el mateix que acabem d'explicar
respecte als magatzins,
però en aquest cas,
respecte a la paraula de tecla.
Tot el diccionari que teniu en paper,
tots els que segur que el teniu,
perquè sou terragonins i l'heu comprat
quan tocava durant les festes,
l'any passat o en guany,
doncs ara també,
en qualsevol lloc on estigueu,
si aneu a l'Apatum de Berga,
per exemple,
i voleu vacilar de vocabulari festiu i autèntic,
doncs podeu...
Això no és una processó,
el que feu, és una professó.
A nosaltres això en diem professor,
i mira, a més,
surta el tencat i és correcte,
que ho sàpigues.
Mira, mira,
ensenyes, mira, mira.
Nosaltres no tenim guites,
però tenim víbries,
tenim...
Allà no n'hi ha de víbries,
perquè allà no tenen mar.
La víbria és una cosa de mar,
a Berga no hi ha mar,
per tant no hi ha víbria,
tenen altres coses.
Però bé,
tu pots anar a Berga
amb el teu iPhone 27,
treure paraula de Déu...
Estàs molt poc actualitzat, eh?
Ho diem així.
No és l'edició 27 ja de l'iPhone?
Va, per la 4.
És que t'ho dic
perquè és que avui en parlarem.
És que vaig molt avançant jo,
jo ja m'avanço.
Jo ja vaig a l'edició 27 de l'iPhone.
Paraula de tecla en línia.
Sí.
Acabem amb Brams
amb el sentit...
amb una cançó òbvia.
No és la més marxosa del llibre,
però és òbvia que l'hem de posar
perquè es diu ni més ni menys
que salvem els pronoms febles.
I una cançó que es digui així
i un programa que és un quart de català
l'havíem de posar.
Brams d'Asa no arriben al cel,
però els Brams de Berga
arriben a tot arreu
i van arribar a Tarragona
per Sant Adegla
per salvar-nos els pronoms febles
i per oferir-nos diàleg.
Un plaer, com sempre.
Enric Garriga, moltes gràcies.
Dimecres que ve, no,
però l'altre, més.
Tenen problemes
d'aparellament.
Salveu els morts,
ens van carregar l'espriu,
però avui viu.
Salvem-los tots,
salveu els morts,
ens van carregar l'espriu,
però avui viu.
Salvem-los tots.
En Mercè del Predador,
i sense cap protecció,
el pronom feble
està en perill d'extinció.
La irrupció
d'espècimes aliens
té molt a veure
amb la situació.
Salveu els morts,
ens van carregar l'espriu,
l'espriu,
però avui viu.
Salvem-los tots.
Salveu els morts,
ens van carregar l'espriu,
però avui viu.
Salvem-los tots.
els morts,
recomanen atenció,
no mengem-los.
Fins i tot, salveu els mots
Ens van carregar l'espril
Però avui viu
Salvem-los tots
Salveu els mots
Ens van carregar l'espril
Però avui viu
Salvem-los tots
Salveu els mots
Ens van carregar l'espril
Però avui viu
Salvem-los tots