.
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Tornem a l'última mitja hora, l'espai d'humor dels divendres a Tarragona Ràdio,
el matí de Tarragona Ràdio.
Avui ben carregat de muntatges de música, però això d'aquí una estoneta, no, Miquel?
Sí, sí, d'aquí una estoneta.
Què et passa, que estàs tan sèrio?
Ah, no, res, estic sèrio.
Has començat molt avall.
Amb una veu com a més greu.
Hem de pujar-ho, això.
Vinga, va, va.
Vinga, com ho podem pujar, això?
Doncs vinga, ho pujarem començant recuperant uns dels talls que quedàvem pendents la setmana passada.
Per cert, ja estàs...
Recuperat, sí, ja estic recuperat.
Sí, sí, sí.
No ets una gravació.
No, estic en directe.
Vale, estàs en directe.
Estem en directe.
Estem en directe.
Doncs comentàvem les gravacions que es van quedar pendents de la setmana passada,
com, per exemple, aquesta del programa especial dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Recordes que els de Soul Machine van interpretar una sintonia?
I molt ben fet, que ho van fer.
I molt ben fet, o sigui.
I vols que imaginem com seria aquesta sintonia si intervinguessin els talls,
els personatges de l'última mitjora?
Vinga.
Som-hi.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Tarragona Ràdio, 25 anys.
Sí.
Tarragona Ràdio, 25 anys.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio, 25 anys.
Tarragona Ràdio, 25 anys.
Molt bé.
Doncs fins aquí, fins aquí.
Això del final no ho he entès.
Això del final és del tall aquell de...
M'acabo de caure d'una petita sella, saps?
És la caiguda de la cadira.
La caiguda de la cadira.
Vinga, som-hi.
Seguim, seguim, seguim.
I ara parlem dels serveis informatius d'aquesta casa.
Què passa a la ràdio quan els auriculars estan molt forts
i llavors obren els micròfons?
Què passa?
Això, passa això.
Passa això.
Ho has sentit, no?
S'ho he sentit.
Escoltem.
Això va passar aquesta setmana.
Informatiu de la tarda.
Són les set.
Algú va morir aquí, eh?
Fes l'informatiu des de l'espai, gairebé sembla, eh?
Jo tenia...
No sé si era jo o algú tenia els cascos molt forts i va començar...
Bueno, això es va acoplar, però impressionantment, eh?
Bé, ja que hem començat amb l'Ana, continuem amb l'Ana, no?
Continuem amb l'Ana.
Amb l'Ana Plaza.
Ardila, diguem com s'hi deuen els darrers fitxatges del Nàstic, vinga, va.
Vinga, Felipe Sanchón, Alex Bergantinos i el Borja, aquest noi que està lesionat, el Borja... que ho digui, vana.
I en esports, Jordi Blanc, bona tarda.
Bona tarda.
Avui Borja Vigueira...
Borja Vigueira...
Borja Vigueira ha obert les portes a tornar a Tarragona la propera temporada.
Avui parleu d'un nom propi, el de Borja Vigueira.
Vigueira...
Vigueira.
Sí que obreu les portes a tornar a Tarragona la pròxima temporada.
En esports, Jordi Blanc, parlàvem de Jorge Vigueira...
Jorge Vigueira...
Jorge Vigueira que obreu les portes a tornar a Tarragona.
Jorge, vam passar de Borja Vigueira a Jorge Vigueira.
És Borja Viguera.
Pobre xiquet que s'ha lesionat i ja l'hem vist prou.
Jorge Viguera, sí.
I el partit del Nasti contra el Raio
sembla que el Jodi Banc s'incorporava ja
començada la transmissió aquesta setmana.
Què li va passar?
No ho sabem, però motius personals.
I el Quim Pons ja s'encarregava de recordar-li.
Escoltem tota la història.
Doncs serien segurament els que entren a l'agenda del Nasti.
Per cert, Tere, deixa'm dir-te
que el tren ha arribat, eh?
Ja està aquí, eh?
Home, el tren ha arribat.
El matí s'ha adormit.
Ell és així.
Té despertadors que no li acaben de funcionar massa bé.
Té piles que no xuten.
Hi ha moments que fallen.
I finalment ha arribat, eh?
Vull dir, ja el veig.
És que ja el veig.
Però el podem saludar o encara no ha accedit a la seva...
No, no, home, jo he notat la seva presència
perquè ja saps que tenim aquell feeling.
I crec que ja hi és.
Blanc!
Hola, hola!
Home, Jordi!
Hola, què tal?
Hola, bona tarda.
Escolta, podries haver inventat una altra cosa, eh?
Perquè jo no m'he adormit mai en ma vida.
No com d'altres, eh?
Això de perdre el tren, vull dir, amb això, és problema teu.
No, perdona.
No cal que busquis excuses.
Ets un tio poc puntual i ho sabem tots.
No, no, no.
A veure, jo puc rectificar això.
La fem una mica, la fem una mica, la fem una mica.
És junt amb mi els homes més puntuals de l'estat espanyol.
Home, i jo us vaig a la part, eh?
No, no, no, tu te fas rugat moltíssim, eh?
Lamentable.
Per cert, acabo de veure Juan Díaz.
Molt bé.
Molt bé.
Juan Díaz.
Juan Díaz.
Sí, sí, sí.
I parlant de puntualitat, Àngel García, el nostre gurú...
El podríem anomenar així, eh?
Sí, sí.
No hi ha cosa que li posi més nerviós que el retard que té la tele,
allò en relació a la ràdio i al Partit Real, saps que a vegades la tele té el delay, exacte.
El treu realment de polleguera.
Veiem a Berri a l'esquerra, Alvaro a la dreta, Morant d'enganx,
i Felipe Sanchon en punta, Àngel.
Jo no m'enteno de res, tu.
Així de clar, amb aquests 10 o 11 segons que portem, no m'enteno de res.
Doncs mira, ara tallar la pilota Raúl Fuster, que se l'emporta per part del Nàstic, falta.
Perquè és pràcticament un contraatac continu a un costat o a l'altre, eh?
Sí, sí, és molt viu, és molt viu, però jo continuo sense entrar-me de res, tu.
Perquè està la pilota a la porteria del Rayo i estan enfocant encara aquí al mig del camp.
Vull dir que és un desastre total, eh?
És a dir, la tele que la ciutat és a presa, eh?
Avui pitjor que mai a la història del mundo mundial, eh?
No, home, no.
Com que no?
Si no ens ho sé segons.
Quan la Téria ha dit, mira, ara tenim...
Perdona.
Mira, Aganzo estarà amb la pilota davant, eh?
Sí, doncs ara la Téria, Rubén Pérez, que la posarà...
Imagina't, eh?
Perdona, que això és una vida, eh?
Aquests 11 segons, és que és impossible.
La tele que espavilin, que fotin canya, això.
Però Angell, aquesta és la proximitat de la ràdio, eh?
Per això tenim 25.000 oients.
Sí, clar, però tu m'estàs radiant una cosa que jo no estic veient aquí.
Bueno, però n'estré 4.000, eh?
De cop n'estré, però bé, tu mateix.
29.000, eh?
Sí, sí, tu mateix.
Però això és la invadiesa de la ràdio.
Bueno, bueno, ara se centrarem millor a veure què passa.
Concentra't.
En Vilata Calabó ara, el ràdio Vallecano, el trobarà d'intentar...
Porta una parada gallega que no s'aclara.
Vens, que és veritat.
Del món mundial, eh?
No, no, del mundo mundial.
És la cosa pitjor del mundo mundial.
Escolta'm, quin és el teu poeta favorit?
Quin és?
No ho sé, direm, direm, direm, direm...
Matxambrat?
Matxambrat, per exemple.
Per exemple, no?
No em diguis que no són macos aquells poemes que fa.
A més, ja no els dedica només al Nàstic.
Ara els dedica a tota l'emissora en complet.
Imagina't.
Però ara jo crec que ens podem relaxar una mica.
Escoltem el poema que ens enviava Matxambrat
per commemorar els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Joan Mario, quan vulgués.
I diu Matxambrat, 25 anys.
Han passat des de la primera emissió.
Ara us heu consolidat com a líders.
Déu-n'hi-do.
Un grup d'amics començaren Radio Fòrum batejada
i uns professionals quedaren per seguir la caminada.
Han passat les mil i una.
I vosaltres les heu explicat.
Heu passat de ser aventura a ser una necessitat.
Tarragona us escolta.
El vostre domini és total.
Jo no heu sentit mai això, però bueno.
I lidereu la revolta de les emissores locals.
Ricard.
Digue'm.
Anna i Josep.
Laura, jo, Maria i Lluís.
Núria, Jordi, Sílvia, Potter.
Tere, tu passes bé, eh?
Tere, tuiteròloga.
Què passa?
I Quim.
A les xotxes no les coneixeràs, no?
A tots vosaltres us dedico i a tots vosaltres us dedico i a tota la resta que em deixo.
i de pas també us felicito amb aquests rodolins sandungueros.
que seguiu molts anys més amb aquesta feina agraïda.
vosaltres, nosaltres també seguirem escoltant-vos cada dia.
Que som els estranyes, nosaltres, oi?
Visca Tarragona Ràdio.
Hosti, si tu.
El poema de Matxambrat.
Moltíssimes gràcies.
No em diguis que no és espectacular.
No em diguis que no és espectacular.
Aquest és per emmarcar-lo.
Jo crec que a Cereo podria passar escrit.
La música aquesta de James Bond, no ho sé què era això, de fons.
No ho entenc, no ho entenc.
Qui estava de control tècnic?
Què era aquesta música que sona?
El Joan Maria.
Hauria de ser d'audir rovellat.
Hauria de ser d'audir rovellat.
Alguna cosa va passar, a part del poema, dissabte passat a Madrid, Pepe,
la connexió no acabava d'entrar, plovia,
fèiem el temps, aquí passava alguna cosa.
Saps què passava, crec jo?
Què passava?
Que aquí en Ponsa estava sol.
No, però ja havia arribat el Jordi Blanc.
Ah, ja havia arribat, ja havia arribat.
Mira, mira.
Va, esgotem-ho, doncs.
Dit això, repassat tots els comentaris,
amb l'alegria d'aquest empat al camp de líder,
tornem a Vallecas, Jordi.
Jordi!
Hem perdut aquesta comunicació amb Vallecas,
no sabem si estan allí preparats el Jordi, el Quim.
Àngel, el que dèiem.
Finalment l'equip se n'acaba sortint d'aquesta situació.
De la classificació, dèiem.
Mare de Déu, senyor, els problemes que...
És que plou i te reuen plou.
Jo crec que són els bucaneros, eh, Jordi?
I el pots amagar.
I aquí també, eh?
Jo crec que els bucaneros directament...
Li han apagat el micro a Quim Pons,
ara intentarem establir...
Que no l'hagin segrestat.
Intentarem establir ràpidament la comunicació.
i, Ângel, com resumeixes aquest partit?
L'Àngel sempre és el comodí, eh?
Sempre és el comodí.
Creus que l'equip entreu d'aquest empat avui aquí a Vallecas,
on t'abans recordeu...
L'equip està en bona línia
i jo crec que hem de tindre confiança en totes totes.
Tornem a anar cap al Quim Pons
perquè sembla que finalment haurem de connectar via telefònica
amb aquesta posició en la que et trobes, Quim.
Què tal?
Sense novetats o què?
Esperant, home, sense novetats, sense llum.
Ja, via telefònica,
doncs esperem que hagin passat protagonistes.
Ja ho farem tot via telefònica, eh?
Des de la teva posició?
Sí, o creem un generador tu i jo...
Déu-n'hi-do, no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Al final per telèfon va haver de entrar, eh?
Al final per telèfon.
Van haver de continuar per telèfon.
Vinga, i deixem els esports de banda.
Avui, ara, Miquel, ja sí, no?
Sí, ja en parlarem, però la setmana que ve,
que hi ha dos partits, eh?
La setmana que ve.
Sí, clar, hi ha partit dissabte i dimarts.
Mira el Joan Aresjo.
Joan Aresjo.
Joan Aresjo, bon dia.
Què dius?
Passeu, vostè en deu un munt de cafès, eh?
No, no, aquí no devem res.
Sí, aquí no devem res, eh?
Bé, per cert, que el passat dilluns...
Sí, dilluns, dilluns.
Doncs va assistir el Joan Aresjo
al darrer ple de l'Ajuntament.
Sí, sí, deixa el carrer.
Després de 16 anys abandona la política municipal.
Sí, sí.
I li hem fet un homenatge.
Li hem fet un homenatge.
La veritat és que nosaltres hem rigut molt
amb les entrevistes, amb les intervencions,
amb les tertúlies.
Li hem volgut retre un homenatge particular
i li volem donar les gràcies.
Avui, com es poden imaginar,
és un dia especial per mi.
Després de 4, quasi 16 anys
de conseller d'aquest Ajuntament,
deixo de ser-ho.
Això no ho poseu en lloc, eh?
Si Tarragona avui és millor que fa 30 anys,
és gràcies als tarragonins i les tarragonines.
Gràcies.
Però també s'ha de dir
que és gràcies a les persones
que han ocupat aquestes cadines.
M'acabo de caure d'una petita sella.
Durant 30 anys.
La política avui
no és una activitat
excessivament ben valorada
pels nostres conciutadans.
Mans netes,
que ha caulat calent, no?,
que deia aquell.
Gràcies, doncs,
al Pons,
al Joan Ramon,
a la Sílvia,
al Lluís,
al Pitu,
a l'Anna,
al José,
al Pedro,
a la Maite,
i a tots els altres funcionaris
i funcionàries que no nomeno,
però que són uns enormes professionals
en el servei d'aquesta ciutat.
Encantat.
Ser conseller de l'Ajuntament de Tarragona
no és una feina,
és una vocació.
Gràcies a tots.
I voldria també demanar perdó.
Perdoni.
com diu Cavafis, el poeta,
un camí llarg
i ple d'aventures
i ple de coneixences.
Que hagis estat
a molts ports
que els teus ulls ignoraven
i que hagis anat
a moltes ciutats
a aprendre dels que sap.
Vostè diu tal quantitat
de frases fetes.
Moltes gràcies, doncs,
molta sort
a tots els que esteu aquí,
molta sort, Victòria,
i visc a Tarragona.
I tu, Mas.
Doncs aquest era el discurs
del nostre particular homenatge.
Sí, sí,
i les darreres paraules
de Joan Arezzo
a la sessió plenària del dilluns.
Amb els aplaudiments de fons, eh?
I ara parlem de què?
Tarragona el 2017?
Endavant, endavant.
Vinga, la Sílvia García
diu que com és possible
que el Miquel González,
que el tenim aquí mateix,
estigués a l'estudi
llegint tuits i Facebooks
i llavors preguntant a l'alcalde.
Però tu on estaves?
Aquí o allà?
Jo estava aquí,
jo estava aquí.
El que passa és que la Sílvia García
diu que un dels que preguntava
a l'alcalde era jo.
Ah, doncs un dels dos
no eres tu.
No, escoltem.
Vinga.
Quan m'han dit que el 2013
era perforia
i que, per tant,
no havíem de córrer frenèticament
per organitzar el joc.
Passat d'això,
ja es pot dir que Tarragona
no estava en condicions
d'oferir uns bons millors?
No, no.
No, no, al contrari.
Tarragona estava tan en condicions
que fins a l'últim moment
no s'ha dirimit.
Jo crec que no s'hi sembla, eh?
Formalment no haguéssim.
Home, una miqueta.
Aviam, aviam.
Tarragona va entrar
en aquesta recta final
perquè hi havia...
Una miqueta potser sí.
Una miqueta potser sí, eh?
Que s'assembla.
Jo crec que sí, eh?
Vinga.
Ha arribat ara sí.
Ha arribat el moment.
Sí?
Ha arribat el moment.
Expliquem la història.
Resulta que aquesta setmana
al YouTube ha aparegut un vídeo
on l'Alejandro Fernández,
l'alcaldable
al Partit Popular per Tarragona,
doncs presentava una cançó,
una versió de l'Alejandro
de la Lady Gaga.
Que està causant furor.
Sí.
A l'Alejandro.
Mira si està causant furor
que ha sortit
a molts mitjans de comunicació
i ara mateix estava
al número 5
dels trending topics
del Twitter
a nivell estatal.
Sí, o més ha comentat
a tota Espanya
el Twitter.
Déu-n'hi-do, eh?
Vols que l'escoltem?
Va, un trosset, sí, no?
Vinga, un trosset, vinga.
Toca, Pepe,
confia en
Alejandro
Un nuevo alcalde
que se preocupa por ti
Toca, Pepe,
confia en
Alejandro
En Tarragona
Déu-n'hi-do,
la Lady Gaga
i Alejandro Fernández
junts a les eleccions
de Tarragona, eh?
Déu-n'hi-do,
està molt bé, no?
Trobo que
la gent en parla,
la gent en parla.
Sí, a més s'enganxa,
és una cançó que s'enganxa.
Nosaltres en què calla?
Si l'Alejandro Fernández
i el seu equip
fan una versió
de Lady Gaga
de l'Alejandro,
per què no en podem fer
una nosaltres
de l'última mitja hora,
una versió
d'aquest tema musical.
Atenció, Pepe,
perquè toca de prop.
Pepe,
Pepe,
que toca de prop.
és de Montblanc,
és de Montblanc,
Pepe,
per dir-la,
cada matí,
cada matí,
ve per dir-la,
fa informatiu,
usuar la unitat,
mòbil busca l'actualitat,
fa producció,
fa titulars,
l'art de la,
Pepe,
per dir-la,
Pepe,
per dir-la,
fes-me una trucada,
fes-me una notícia,
pots estar tranquil·la
si és del Pepe,
per dir-la,
l'última mitja hora,
Tarragona Ràdio.
Continua encara?
Sí, sí.
Bueno, ja està, ja està.
Jo sóc el Josep per dir-la, eh?
Molt bé, mira,
tenim aplausos.
Doncs molt bé,
m'ha agradat molt, eh?
M'ha agradat molt, eh?
I tant.
Molt bé, doncs.
Que bé que canta també Quim Pons
i tu, Miquel, eh?
Que bé que canteu, eh?
Això no ho havíem de dir,
l'antena, en realitat.
Era un secret,
però bueno,
és igual.
Home, jo crec que es veia, no?
El Quim mos ho perdonarà.
I tant, i tant.
Doncs fins aquí,
ja està, eh?
Pe per dir-la.
No tinc res a dir.
La penjarem al YouTube.
Farem un videoclip,
diu el Quim Pons, també.
Ja ho veig, ja.
Sí, sí.
Bé, bé.
Doncs recordem-nos ràpidament.
Sí, eh?
Tenim vies de comunicació,
sempre, eh?
Amb els nostres oients, eh, Miquel?
El matí arroba tarragonaradio.cat
és el nostre correu electrònic.
Facebook,
a Facebook tenim la pàgina
i a twitter.com barra
Última Mitja Hora
també ens podeu anar seguint
durant la setmana
per participar, comentar-vos,
sugerir tot allò que vulgueu
i si detecteu algun tall de veu
que sigui, doncs, també divertit
i que el podem treure
l'última mitja hora
doncs també us ho agrairem.
La setmana que ve
podem fer una segona versió, no?
Ai, no ho sé.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Jo no sé si et veig en cor, ja.
Miquel, bona setmana.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.