Temps de tertúlia, sintonia en aquest matí de divendres,
temps d'opinió, d'anàlisi, de comentari.
Avui amb tres convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya l'arquitecte Javier Climent.
Javier, molt bon dia.
Bon dia, Arga.
Avui també ens acompanya el periodista Òscar Palau, del diari El Punt, Òscar.
Bon dia.
Bon dia, Ricard.
I també ens acompanya Núria Palai, responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Amb ells comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Una setmana que ja comença segurament a respirar una mica d'estiu i de vacances,
aquí a Tarragona amb el concurs de focs artificials que omple bona part de l'actualitat,
però en fi, també amb altres notícies que podem debatre en els propers minuts.
Per exemple, ahir es van reunir l'alcalde Josep Félix Ballesteros i el delegat del Govern de la Generalitat, Joaquim Nín.
Era la primera reunió després de la reelecció de Ballesteros com a alcalde de la ciutat.
I entre altres qüestions, clar, van parlar de temes que està fent la Generalitat a Tarragona.
i es va acordar que, en fi, davant del problema que tenim amb el complex Sant Jordi,
doncs que, en fi, en els propers mesos s'ha d'acui el solar que hi ha entre l'Avinguda Andorra i la Rambla Lluís Companys
com a espai d'estacionament provisional per unes 350 places.
S'han de fer unes obres mínimes que es faran després de l'estiu
i això vol dir que d'aquí a pocs mesos podem tenir un altre aparcament dissuasori al centre de la ciutat.
Els sembla una bona mesura adequar el solar com a estacionament o no?
Jo crec que no, clar, si no es pot fer res més, vosaltres, vosaltres, no?
Però la llàstima és que no siguem capaços de desenvolupar el complex,
encara que no sigui tan pretensiós o tan ambiciós com era al començament.
Hauríem de ser més àgils per trobar una solució viable
i que es pogués finançar i que es pogués tirar endavant.
Bé, si això no arriba i mentrestant podem aparcar els cotxes,
doncs tant de bo, no?
Òscar.
Bé, evidentment, l'ideal fora que Lluís pogués fer el complex com estava previst
o almenys un altre d'inferior categoria,
perquè l'allera era bastant espaterrant i potser no calia tant.
El que passa és que, com que allò va ser un concurs d'idees que va guanyar una empresa
i aquest concurs d'idees havia de ser aquesta idea o cal fer un altre concurs,
doncs no és viable donar-li la segona que va guanyar
i han de l'obrir una altra vegada i tot això.
Llavors, davant les circumstàncies, jo crec que l'opció que han après és molt sensata,
perquè han vist que, a veure, per molt que vulguin,
doncs la tramitació, bueno, tenim el Parc Injama primer,
que és un exemple molt clar de que, per molt que vulguis,
pot estar molts anys parada una obra i davant d'aquesta perspectiva,
doncs la idea que allí vagi i davant també la manca d'aparcament que hi ha en aquesta zona
i que és un problema greu i que crec que tots els terragonins pateixen
i que són partidaris que es facin actuacions en aquest sentit,
és una idea sensata, això que et deia, que adequar.
Això sí que no facin tampoc moltes obres aquí, vull dir que, al mínim,
vull dir que tallin les serveis que hi ha ara, que ho agarrassin una mica,
però no cal tampoc que hi estiguin aires cales perquè allò ha de ser per poc temps.
El que pot pensar molta gent i potser sobretot els veïns és que, clar,
amb aquesta excusa de que ara fem un pàrquing, allò ja es quedi com a pàrquing provisional,
amb un descampat amb places de cotxes i el projecte del complex esportiu,
tenint en compte la crisi econòmica i com afecta totes les administracions,
se n'oblidin fins aquí molts anys.
I l'altre és que, clar, si ara fan això allí, que jo crec que tindrà molt d'èxit un pàrquing provisional allí,
d'aquí a dos, tres, un, any i mig, quan estigui en disposició de poder reiniciar el projecte del complex esportiu,
no aniran a faltar aquelles places d'aparcament i ja pot anar pensant l'Ajuntament on les posarà.
És que jo crec que és el gran problema aquest, els temes de mobilitat són temes feixucs,
que costa que la gent s'habitui, que la gent agafi l'hàbit i que quan tinguem la gent acostumada o conscient,
perquè moltes vegades aparques de consciència, o has de deixar el cotxe una mica per inèrcia,
tinguis clar que allà hi ha una zona d'aparcament i s'utilitzi, desapareixeran aquestes places.
Per tant, estem fent com una espècie d'apagat allà, doncs el moment aprofitem-ho per posar un pàrquing,
com el que diu, doncs aprofitem per posar, quan vingui el circo o no sé què, doncs mira que s'instal·li allà, no?
Per fer alguna cosa, però em sembla que també els temes de mobilitat, si ens els creiem, els hem de prendre seriosament.
i un pàrquing que saps que pot desaparèixer amb un horitzó d'un any, dos, no és viable.
Però és la millor opció, eh? Viable ho és, no és la millor opció.
Abans de tenir un herbessar allà mort i erm, suposo que és més aigua, no?
Si em permeteu, parlant d'herbessars i un pàrquing que sempre s'utilitza cada època estival i sempre està igual de malament,
però cada any està pitjor, és el que està a la platja llarga, al que era l'antic complex de la Unió Sindical d'Educació i Descanso.
Ui!
No, no, era així, era així, allà hi havia un camp de futbol que mai més...
Jo encara vaig arribar a jugar pilot allà a futbol o alguna cosa, però s'utilitza pràcticament com a aparcament.
Però el problema és que allà on cabrien 400 cotxes hi caben 100.
Per què? Perquè les herbes estan a un metre d'alçada.
Allò sí que és simplíssim, una simple excavadora una mica de grava i tens 300 places més allà segur.
Però va a canviar que s'incloguin el catàleg del patrimoni de la ciutat.
El tema de la platja... Home, la veritat és que ara el Xavier ha apuntat un tema.
És molt senzill, aquí.
El de la platja llarga, del qual ja fa mesos o anys que gairebé no es parla,
perquè quantes vegades havíem parlat del projecte de remodelació de la platja,
com a mínim perquè hi hagués una zona d'estacionament correcta,
amb tot el passeig express que incluïa la possibilitat d'anar passejant respectant tot el tema de les dunes...
Però és que, a veure, el del passeig es va discutir molt i encara seria discutible,
però el dels accessos als aparcaments no discutia ningú.
Aquesta part sí que es podia fer o habilitar o programar o endreçar, no?
Tot això sí que es pot fer i amb un cos ridícul, eh?
És clar, les despeses és mínima per al benefici que en podries treure.
Moltíssim, moltíssim.
I és llàstima, no sé si és aquell problema de competències, de si és teu, si és meu,
si és de la delegació de treball, si és dels... No sé, no sé qui és.
O que moltes vegades només ens ha recordat Sant Pere quan plou, no?
I que ens n'adonem compte, o se n'adonem compte,
quan ja estem a sobre les dates de platja,
és una actuació que es pot fer perfectament al març, al novembre, a l'octubre,
i ara ja hi som tant a sobre que no hi som a temps, no?
Potser és una mica el que reclamem a vegades de previsió.
Els dies de cada dia encara ets a temps, allà.
Sí, és un tema de previsió.
Però un dies de cada dia encara es podria fer, s'endreça,
i es pinten unes ratlles al terra, amb la qual ordenes,
com pintàvem abans als camps de futbol, amb la calça aquí a córrer, no?
Encara es pinten ara.
Encara es pinten, encara es pinten.
En fi, doncs, del tema Sant Jordi veurem, de moment això,
hi ha l'acord de la Generalitat per fer aquest estacionament provisional,
i això vol dir que és evident que el tema del complex esportiu va per llarg.
Hi ha una altra notícia urbanística, també de la jornada,
i la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va donar el vist i plau
al projecte de remodelació de part central,
de remodelació d'ampliació, millor dit,
que inclou aquelles sis sales de cinema i que hi hagi més botigues.
Creix en superfície el complex comercial.
En fi, sobre això sembla que no n'hi ha hagut gaires discussions a la ciutat
i que es tracta d'un tema que ha creat una gairebé plena unanimitat, no?
No, no hem presentat al·legacions ningú.
De fet, el volum total edificat no es mou,
no s'amplia amb aquest acord.
És un baix pàrquing, no?
Això és l'altre, que clar, mentre donin les obres,
la meitat del pàrquing aquest també és provisional.
El que toca l'avinguda Roma.
El que toca l'avinguda Roma també està llogat al seu propietari
que té drets d'edificació allí
i com que ara està malament la cosa edificatòria,
no té intenció de fer-ho a curt termini,
però també quan el senyor aquest digui
no, no, és que jo ara vull construir,
s'acabarà aquell pàrquing.
També vull dir que aquestes solucions també s'han de veure.
I ara, en aquest cas, la meitat del pàrquing
quedarà inhabilitat per les obres de la part central
i és una altra pedra que es posa a la sabata d'aquesta de l'aparcament.
que estàvem parlant ara
i que té molt a veure
amb tot això que dèiem del complex Sant Jordi
i de la necessitat de trobar espais
per aparcar en aquesta zona d'aquí.
Dit això, el complex del part central
és un tràmit més,
no ha portat polèmica
i tant de bo això com més aviat
estigui a punt millor,
perquè aquí falta cines al centre de Tarragona, està clar.
Els sembla positiu, doncs?
No, no, molt positiu,
perquè el part central va començar amb una embranzida terrible,
us recordeu els començaments,
unes cues quilomètriques per poder entrar,
ha anat baixant, baixant, baixant, baixant
i penso que és un equipament molt important per la ciutat,
especialment pensant en la ciutat del futur, no?
O sigui, pensant en la ciutat
en què puguem travessar,
o sigui, eliminar o obviar la barrera del riu,
podem connectar-nos directament amb els barris,
desapareixi Campsa o CLH,
que la tabacalera sigui realment el centre cultural important d'aquesta ciutat,
clar, és un equipament amb una situació privilegiada,
per tant, tot el que sigui favorir-lo i potenciar-lo
serà bo per la ciutat.
Núria?
Sí, sí, jo...
No hi ha discussió sobre el projecte.
Això d'una ciutat sense cinema
sona una mica...
Soltats hi ha campanars,
l'Ajuntament i un cinema,
sinó...
I un ambulatori, no?
Però són d'aquells punts que tothom busca com a referència.
Jo aquest cap de setmana estava fora,
en una altra comarca,
i precisament vaig fer això.
Lissabte al vespre vaig anar del poble on era
a preguntar on és el cinema de la capital
i em van dir
Ui, fan pel·lícules molt antigues...
I vaig dir...
No em serveix.
Per tant, una ciutat sense cinema falta referent.
Sí, sí.
Doncs aquest projecte tira endavant.
Repassant algunes altres notícies de la setmana,
amb connotacions urbanístiques,
tot i que no és exactament aquest el tema,
sí que, en fi,
m'agradaria comentar breument amb els contartulis
l'anunci que feia el president de l'autoritat portuària
aquesta setmana,
en el sentit que aquest mes de juliol
vindran aquests senyors de Qatar
a comprar la Marina Portàraco,
i per tant,
sembla que això també tindrà una nova embranzida
després d'una època
en què gairebé semblava la Marina,
o sembla, ara mateix,
amb molt poca ocupació,
i, en fi,
amb una situació de crisi, Xavier, evident.
Et sembla una bona notícia
que els de Qatar vinguin també a injectar diners?
A més que vagin al Barça,
que vinguin aquí també.
Això és perfecte.
A veure, de totes maneres,
també siguin conscients,
a l'estiu és quan la Marina
s'ha de veure més buida,
és quan els propietaris
venen a buscar els seus luxosos jots
i se'n van a passejar.
És normal que a l'estiu estigui més buida.
El que volem veure,
és ben plena a l'hivern,
que és quan realment aquests vaixells
hivernen
i fan aquí els seus manteniments,
les seves reparacions, etcètera.
I tu creus, sincerament,
que es pot revifar?
Sí, sí.
I dones instal·lacions d'aquest tipus...
Però el tema és que...
No, no, segur,
estic convençudíssim
i si aquests senyors venen a invertir
no és simplement per col·locar uns dinerets
i a veure què donen.
No, no, segur que hem vist
que la possibilitat és bona.
Però això hauríeu d'anar acompanyat
amb més coses, no?
O sigui, a veure,
l'aposta, per exemple,
l'aposta del nostre port pels creuers
hauria de ser molt més decidida.
Ja s'han iniciat coses,
ja s'han iniciat contactes,
ja venen creuers,
ja venen no sé què,
però jo recordo un dia
pobra gent
que els van fer atracar
al costat d'on estaven descarregant soja
i devien dir que no tornaran mai més,
no?
No ho sé,
hauríem de buscar
mimar aquest tipus de client,
que és molt bo,
aquest tipus de client, eh?
És que jo,
el professor d'això que deies, Javier,
jo aquesta setmana en alguna de les tartules plantejava
podem tenir una gran marina
i podem tenir molts creuers
i això fer-ho combinable,
compatible amb un port tan industrial com el nostre?
Sí,
tot és possible,
a veure,
més industrial que el de Barcelona,
i és el,
no ho sé,
el primer port de l'amiterrani
crec que en creuers
i el barro
i el carrer del món, eh?
i carrer del món,
gairebé del món, sí, sí.
Per tant,
bueno,
si ells ho sàvem fer,
nosaltres també.
és que l'altre dia m'explicaven
de la costa brava del Palamós,
potser és?
Sí, sí,
que a Culler,
no sé si em van dir 150.000 passatgers any,
però escolta,
i nosaltres que estem aquí
mirant com passen els barros,
no, home, no.
Però també hauríem de plantejar-nos
de fer les coses,
i jo sé que és com picar pedra,
que vaig reclamant
i deu ser que no tinc mai raó,
però hauríem de fer les coses
molt més consensuades
i molt més
que l'engratge
entre
les diferents institucions
vagi lligat.
Em refereixo a
una marina
necessita
d'uns serveis
de manteniment,
de reparació,
de dreçanes,
que a Tarragona
en aquests moments no té,
aquí s'espatlla
un remolcador del port
i el baixen a Benicar-lo
o el porten
a la...
ara no recordo
quin port és,
que està a Astúries.
Per tant,
si aquí no podem garantir
que qualsevol vaixell
tingui el manteniment correcte,
les reparacions,
les modificacions,
ho tenim coix.
Senzillament és
com un pàrquing
d'aquests disversoris,
que quan no sé,
com que no me'l puc endur
i aparcar a la porta de casa,
doncs el deixo aquí,
però no li puc donar un servei.
Per tant,
hauria de ser una cosa
que ens hauríem de plantejar
potser uns estudis
de nàutica,
de mecànica,
de vaixells,
de repressions.
I eren...
No,
els teníem.
Sí,
però on són?
S'han anat perdent.
S'han anat perdent.
Sí que és cert
que aquí és dels únics llocs
on tenim la soldadura
a sota mar.
Es fa a la laboral,
si no recordo malament.
Però necessitem més que això.
Hauríem de donar
un servei molt més integral.
I en quant als creuers,
jo crec que és una
falta
de capitanejar
el tema.
L'Ajuntament pel Port,
el Port per l'Ajuntament,
la Diputació,
no acabem de tirar endavant
i posar-nos
a treballar amb el tema.
I van haver-hi unes jornades,
crec que era l'hivern passat,
no sé si ho recordo,
l'hivern passat,
que van organitzar
i allà van sortir
un munt de bones intencions.
Poder sí,
que no ho sabem,
i estan treballant amb el tema,
però no veiem aquests fruits.
Varies coses.
Bé,
és que el primer,
el tema creuers,
no sé,
jo em fa l'efecte
que el Port de Tarragona
era i és,
un port mínimment industrial,
i sembla que fins
aquest últim mandat,
no municipal,
no és això,
perquè això ha sigut
des de l'Ajuntament
que es va impulsar,
es va haver una mica
el fiblor de dir,
escolta,
explotem una mica més
el tema creuers
que aquí estem sota mínims.
Llavors, clar,
això no és dit i fet.
Això és,
a partir que la gent
em va prenent consciència,
és anar estenent
al discurs,
que també l'opinió pública
doncs se'n faci ressò,
que vegi clar
que hi ha aquesta necessitat
i a partir d'aquí
doncs es crea
una sèrie d'estructures,
anar a veure
una sèrie de fires,
de gent,
d'empreses,
de companyies
de navilières
i això no es fa
de un dia per l'altre
i ells mateixos diuen
que les accions
que s'estan fent ara,
que se n'estan fent,
poc o molt,
no ho sé,
però s'està fent alguna cosa,
tenen la seva traducció,
es veuen,
al cap de dos,
tres anys
de començar,
vull dir que jo espero
que això,
amb un parell d'anys,
veiem més creus el port.
És com la captació
de congressos,
de grans congressos
o de grans fides
que s'ha de fer
en mig i al termini.
És una cosa molt lenta.
Jo em parlava fa
un parell de mesos
amb el president
de l'autoritat portuària,
del tema aquest.
I em deia,
si jo estic disposat
a impulsar,
a posar la infraestructura,
a treballar-hi
i que ho capitaneixi una altra.
Em va semblar sensat,
amb això el plantejament,
però fem-ho d'una vegada.
Perquè això,
amb qui que ens hi posem
a treballar en sèrio,
tardarà un any.
Un any
i siguen molt optimista.
Jo que sóc del RAM,
de les agències de viatges
i dels turoperadors,
dic,
no un any,
és que necessites
com a mínim tres.
I se'm va quedar
encara allò de dir,
mare de Déu,
senyor Calluny,
qui sap qui...
Però jo crec que les coses
s'han de fer.
A veure,
les propostes que jo he vist
o que jo conec fins ara
són molt tímides.
Vull dir,
volien endreçar
aquells nitxos
que hi ha allà
al fons de tot
del pantalán gros.
Bueno,
és que allò ja està acabat.
El problema és que ara
no tenen creu
és que hi vagin.
Fa tres mesos...
L'hi pots portar
després del carbó
i no pots deixar.
Vols dir la perllongació del DIC,
aquella part que es va fer
fa uns anys, no?
Sí,
fa tres mesos...
El vaixell és molt pràctic
que si li acudeixi,
no, no.
No, per això passarà
qualsevol.
Avui no m'agrada
una visita d'aquestes
guiades amb autobús
sinó que em vaig caminant.
Caminant,
pobre tio,
quan arriba a la ciutat
i li toca tornar.
És inviable,
clar.
No,
per això és que
potser resulta
que hem d'habilitar,
com a Barcelona,
que puguin atracar
o altres ports,
que atraces
i quasi baixes
al centre de la ciutat.
Bueno,
ja hi havia
un projecte.
Però si abans
teníem els barcos
aquells que anaven...
que arribaven fins fins.
En deu minuts,
no?
Sí,
no, però...
I teníem una estació marítima,
però si era molt digna
i molt bé,
perquè...
El rècord d'estació marítima
encara hi és.
Sí,
perquè no podem seguir mantenint ella.
De fet,
quan arriba un creuer
sí que l'AMT
modifica els seus horaris
i aquí aixeco jo la meva bandera
amb prejudici dels horaris
dels treballadors
que se'ls modifica,
posa autobusos
per atreure la gent aquesta del cor.
Sí,
però hem de procurar
que sigui compatible
i els museus
aquell dia
han d'estar oberts a migdia
i, bueno,
però són aquestes coses.
O tenim vocació turística
o no la tenim.
I si la tenim
hem de donar els passos
i anar a oferir
un creuès
amb aquells nichos endreçats,
doncs francament,
perdona,
té poca imatge.
És que ara aquí
a l'estació marítima...
Mira, ara de moment tenim això
però tenim el projecte
de fer això altre.
Ah, bueno...
Ara aquí tenim els cateries,
no?,
que dèiem
quan ens ha introduït el tema
que, bueno,
allí hi ha altres que s'ompli
però allí de creuès
ja no en pots portar
perquè allò ara ja és
d'explotació privada.
Per tant,
en aquella zona
hi havia un projecte
que es va desestimar
perquè era inviable econòmicament
però que crec que era sensat
que també era
dividir el port en dos,
el port industrial
i el port comercial
barra pesquer.
Això l'anterior president,
Josep Anton Burgessé,
ho havia plantejat
però, clar,
en un context
de crisi com l'actual
jo crec que és inviable, no?
Jo crec que era una bona idea
però és inviable
i llavors, bueno,
amb el que tens has de jugar
i ara mateix
s'ha fet allí
una paradeta
al fons del que hi ha abans
i ha fet una carretareta
que hi arriba
doncs, bueno,
intentem amortitzar això
de moment
mentre no puguem
una altra cosa.
Prova d'anar caminant
des d'allà.
El que tenim és,
home,
el que sembla clar
és que tenim potencialitats.
Com a mínim,
la marina ja està feta
i ara el que cal
és donar-li vida
en tots els sentits
i a veure si aquí
els diners dels de Qatar
ens ajuden.
I després tenim
tot el tema turístic
i de creu
és que sí que és veritat
que s'ha parlat
en jornades i en debats
però el que sembla
que no acaba de...
Però s'ha de conscienciar
la ciutat també, eh?
que no acaba així.
No, clar,
és que el comerciant
també ha de veure
el que li pot convenir
no tan caminant.
El que deies tu
d'obrir el migdia, no?
El que deies tu
d'obrir el migdia
al museu.
Clar, però és que
el turista té un horari
diferent del nostre,
això està clar.
Però és que el comerç
també s'ha de conscienciar
d'aquestes coses.
Si els volem...
Al Parc Central
hi ha fotigues
tancades al migdia.
Tu a Tarragona
vols anar a comprar
al migdia?
Quan surts a treballar
aprofito
i tens dificultats
per anar a segons...
perquè parlàvem
de la Marina Portàraco.
Em preocupa els llots,
però a mi em preocupa més
els comerços
que hi ha allí
i els establiments
que estan totalment buits
i que no tenen
cap mena de rendibilitat,
o ben poc, crec.
Llavors, bueno,
allò és una zona
a potenciar
i no només de dies
sinó també de nit
perquè estem discutint
que si a la part alta
hi ha un excés
de sobrevull
pels veïns i bla, bla, bla,
allà,
allà no molestes a ningú.
Tenim una estació...
Hi ha un port esportiu
que és mort de fàstic
ara actualment
perquè hi va haver
de baralles
i de mal rotllo
en el seu dia
que fa que la gent
no hi vagi
i tens un potencial
molt gros allí,
jo crec,
d'oci festiu
i sobretot ara
en aquesta època a l'estiu,
que ve de gust
estar al costat de l'aigua
i anar allí
a fer una copa
i seure allí tranquil·lament.
Doncs el port Tàraco
seria un bon lloc
i no s'està explotant.
Jo considero
que està bé
que els caterits vinguin
però més que bona notícia
és esperançadora.
Almenys hi haurà
un canvi de gestió
i pot haver
un canvi de model
o un canvi de maneres
de fer
que m'hi hauria de treure's
en capellí
però esperem
a veure què passa.
En fi,
ja que m'he introduït
notícies així
molt turístiques
i molt relacionades
amb les vacances,
parlem de creuers,
de la marina,
dels iots
que poden atracar
a Port Tàraco
i plantejo també
altres qüestions
que són notícia
aquests dies.
En aquest cas
deixem l'aigua
i deixem els vaixells,
els proposo
agafar avions
i volar.
No sé si amb Ryanair
o amb una altra companyia
perquè, en fi,
després dels anuncis
dels últims dies
i ara
amb unes negociacions
en stand-by
els hi pregunto
què creuen
que han de fer
les administracions,
ens posem en el lloc
això de les administracions
públiques
que tenen
els diners
de tots nosaltres
què han de fer
en les negociacions
amb la companyia
de baix cost
amb els irlandesos
de Ryanair
que se'n vagin
o insistim
en negociar?
A veure,
jo hi havia deixat
en Ryanair
i és molt barat
i vas relativament bé
tractant com
no ho dic
és igual
són trajectes curts
sí,
aproximadament són curts
i arribes al destí
i arribes
i ja està
i tornes
però és que
aquesta no és la qüestió
Ryanair
ha fet una política
de xantatge continuat
doncs
ja n'hi ha prou
s'ha acabat
n'hi ha més companyies
al món
clar
el que passa
és que hauria d'haver-hi
un consens territorial
i quan parlo territorial
parlo de Catalunya
i Aenas
i històries d'aquestes
en què el territori
s'equilibri
evidentment que tots
voldran anar a Barcelona
això està claríssim
no cal que ens enganyem
però si precisament
Aena
d'acord amb la Generalitat
o d'acord amb qui sigui
reparteix una mica més
el pastís
doncs
haurà companyies
interessades
en vindre aquí
sense necessitat
de xantatge
de fet aquí
ja les teníem abans
eren més aviat
companyies Charter
però teníem
una sèrie de companyies
que com que va vindre
Ryanair
i a Ryanair
se li van fer
unes condicions
superespecials
i poc compatibles
amb els altres
van anar desapareixent
però teníem
diverses companyies
que venien
doncs es tracta de tornar
a recuperar
aquestes companyies
o d'altres
el low cost
fins i tot
les companyies grosses
quasi totes
tenen una filial
de low cost
és el futur
segurament
d'aquests aeroports
diguéssim
de segona
perquè
el nostre aeroport
i dic el nostre aeroport
així de clar
el nostre aeroport
no vull afegir res més
però el nostre aeroport
és de segona
i sempre serà de segona
perquè estarem al costat de Barcelona
doncs bueno
conscienciem-nos
de segona
però dels bons
Òscar
tenim molt mala peça
el tele
amb Rainer
em penso
molt mala peça
perquè realment
és un dilema
ara pels polítics
seguir cedint els centatges
o deixar anar
l'única companyia
perquè no hi ha alternatives
desenganyem-nos
ara mateix
perquè pugui omplir
mínimament
l'aeroport de Reus
com a molt
hi ha els xarters
a l'estiu
que les quals
fan-nos
únicament els turistes
i doncs
la gent
que vol anar
a fer turisme
sigui
venir gent de fora
aquí
i nosaltres
si volem agafar
per anar a fora
han d'anar
a optar
per altres companyies
que ara mateix
no hi ha
i no hi ha perspectives
que n'hi hagi
a curt termini
l'única companyia
és Rainer
i Rainer
aquesta política
que està fent
doncs
és mafiosa
és de xantatge
però és la que està fent
no només aquí
a tota Europa
està fent aquesta política
a tota Europa
té problemes
Rainer
i a tota Europa
doncs
està
explotant al màxim
i no té cap problema
doncs
a trencar convenis
a marxar de l'aeroport
i li estàs resuntant
aquesta política
és rendible per ells
és rendible
doncs
bueno
arriba un punt
que si t'has de plantar
i els diners
que t'has emportat
què?
bueno
en teoria els han pagat
pel que ja ha fet
però bueno
està clar que
però és que ens costa molt car
aquest és el problema
és que ens costa molt car
però jo crec que el territori
ha de valorar
si el que li costa
diguéssim
és més el que li aporta
que hi hagi companyia
o no
vull dir fer números
i jo crec que ara mateix
no són tan clars
per això no no
per això dic
que ara mateix
no són tan clars
però
ara mateix no hi ha
una alternativa
doncs
l'única manera
que jo
ve que
no a curt termini
és impossible
de salvar això
a menjar termini
que torni
Ryanair
és el traspàs
a la Generalitat
per què?
doncs perquè
ara mateix
la política
la política
d'AENA
és uniformitzadora
en tots els aeroports
hi ha una
llegera flexibilització
que és tant
doncs que
Madrid i Barcelona
tindran unes taxes
molt més altes
i en teoria
se la deixaran
a Reus
i a Girona
però no n'hi ha prou
amb això
no n'hi ha prou
amb això
el que s'ha de fer
és que cada aeroport
sigui autònom
i jo entenc
que en altres parts
de la Generalitat
la Generalitat
donaria molta més autonomia
a l'aeroport
en aquest cas
per poder fixar
les seves taxes
que serien molt més barates
com és a tot arreu d'Europa
excepte Romania
doncs perquè
hi hagi
uns preus molt més competitius
que atregui
aquest tipus de companyies
com Ryanair
que és l'única manera
de...
ara si es dona subvencions
és perquè a Ryanair
en aquestes morterades
que rep
és perquè no pots jugar
amb la política de taxes
perquè no tens marge
l'Estat no et deixa
estàs lligat
de mans i peus
i l'única manera
és tu poder competir
i fixar els seus propis preus
i doncs
això
en aquest cas
haurien de ser
molt més competitius
molt més baixos
que Barcelona
per exemple
un cop Ryanair
s'ha instal·lat a Barcelona
Núria
tu què opines?
jo porto una setmana
instal·la amb el bucle
Ryanair
i crec que
que vols dir
que estàs anant cada dia
en avió
i tornant
no no no
estic
porto una setmana
sent monotemàtic
amb el tema
Ryanair
per tant
jo el que
com que ens queda poca estona
llenço
quatre idees
que possiblement
són contradictòries
entre elles
molt bé
però crec que ens poden servir
crec que ens poden servir
per reflexionar
amb tot aquest espectre
i llavors et donarà
per fer una tertúlia
de cinc hores
d'un altre dia
per una banda
amb què incompleix
la Generalitat
amb Ryanair
segons
conversa d'ahir
amb Ricard Font
director general
de ports i transports
que una factura
d'aquestes
que ens van girar
per viatger
transportat
cap a
cap o des del port
d'arreu
s'havia de pagar
al gener
i es va pagar
al març
aquest és l'incompliment
un retard de dos mesos
un retard de dos mesos
amb el pagament
d'una factura
dels 7,5 euros
aquests
que donem
per viatger
des dels dinerets
que tots tenim
a la Generalitat
i a la Diputació
i no sé què
que els diem
guarda'ns-los
perquè hi hagi
una bona gestió
i emplea'ls
per generar
benefici pel territori
doncs aquesta factura
del gener
qualsevol excusa
és vàlida
per aquesta gener
per tant
ja tenim l'excusa
per dir
que la Generalitat
incompleta
aquest és el gran incompliment
segons la Generalitat
ens va dir ahir
per tant
valorem
què
per una altra banda
i dic que seran contradictòries
entre ells
en aquests moments
l'aeroport
de Reus
igual que el de Girona
el discurs aquest
de que
volem que ens el transfereixin
a mi no em serveix
no em serveix
com no em servia
en el seu moment
reclamar
la transferència
de les Rodalies
de Renfe
que ens les han empatat
empaquetat
que ens han empaquetat
unes
instal·lacions
obsoletes
unes
vies
i unes
maquinàries
que no són
de segle
actual
per tant
que
que
que ens
transferiran
dos
instal·lacions
dos
aeroports
en els quals
no hi haurà
trànsit
no hi haurà
les
les comoditats
no hi haurà
la transferència
no només de les instal·lacions
sinó de la seva gestió
de poder ser autònom
per gestionar-les
és el que s'està reclamant
tu gestionaràs
Reus
i Girona
però si
rei anir
l'únic que busca
és entrar a Barcelona
l'únic que entra
i els diràs
Reus i Girona
us donem un pareu
més baratet
i més arregladet
diran
però si he aconseguit
entrar a Barcelona
què és el volum
que jo tinc
la gent vol anar
si tu pots anar
a Tarragona
no vas a Serral
sí, sí
siguem clars
si tu pots aterrar
a Heathrow
no vas a Stansted
doncs ja està
en un preu similar
tinguem-ho
llavors
la diferència
aquesta seran
de...
però aleshores
l'error d'origen
és haver permès
que Ryanair
s'instal·lés
ara fa uns mesos
al Prat
precisament
hem estat
donant uns diners
a Ryanair
perquè vagi
i donar vidilla
en aquests dos aeroports
i dir que som l'hosti
en patinet
perquè tenim dos aeroports
que no sé què
i quan entenen
el que ells volen
el que estan buscant
és la primera excusa
per deixar el niu forat
i aquí us quedeu
i mentrestant
ens ha sortit gratis
aquest treball
que hem fet
per entrar a Barcelona
el problema és que
Ryanair
a Heathrow
no hi és
és estànstic
perquè Heathrow
és molt més car
perquè no li surt a compte
això és el que hauria de passar
plantejo que l'error d'origen
a l'aeroport
de primera línia
només el de Barcelona
i el de Madrid
menys a Barcelona
un altre element
que us poso sobre la taula
condicions laborals
de la gent que treballa
a Ryanair
si tu ara demanes
a Seguritat Social
un certificat
de treballadors
de Ryanair
et sortirà un 0-1
un 0-1 pas de terro
que deia aquell
tots els treballadors
de Ryanair
estan
contractats
a Irlanda
estan tots
sense cap mena
de cobertura
ni d'atur
per al govern espanyol
ni de Seguritat Social
jo m'hi he trobat
hosteses de Ryanair
amb unes condicions laborals
que cap de nosaltres
estaria treballant
que quan han anat aquí
al metge
li han dit
no perquè no estàs
d'una d'alta
però escolta
estem permetent
i estem financiant
una empresa
que està fent
aquestes coses
però Núria
aleshores
perquè és que
hem d'anar acabant
tu què faries
jo vull que Ryanair
segueixi
vull que Ryanair
segueixi
perquè genera
moltíssima ocupació
per tant
tu continuaries
negociant
estem parlant
de serveis
estem parlant
de manteniments
de neteja
necessitem
que Ryanair
es quedi
temporalment
després ja els fotrem
la petada
al cul
si convé
però hem d'aconseguir
el que deia
el Xavier
hem d'aconseguir
diversificar línies
necessitem moltíssima
més gent
teníem la Blue
Happen Lois
teníem
en el seu moment
Tomas Cook
Tomas Cook
encara hi és
encara existeixen
però amb un vol
més baix
portaven un vol
dos
però ens porten
gent cap aquí
no ens obren la porta
perquè nosaltres marxem
Ryanair només
te'n porta 30
però això és un mercat
que està per explotar
i molt poques vegades
s'ha fet
el tema dels charters
utilitzats de tornada
que són
no és que siguin barats
són baratíssims
les potes buides
que hi ha en aquest món
són un joio
jo he conseguit aprofitar-ho
alguna vegada
i a part que els horaris
són demencials
però és impressionant
els preus que te'n vas
ara són vols
que clar
no tenen massa programació
tenen una programació
normalment d'un mes
o un mes i mig
però són unes oportunitats
fantàstiques
són les potes buides
que són els vols
que tornen d'avui
primer vinc aquí
i et deixo els russos
i tu
el viatge que torno
cap a Rússia
em va buit
per tant
jo com que l'he de pagar
prefereixo donar-te'l
molt barat
perquè tu puguis utilitzar
la veritat és que
del futur d'aquests aeroports
abans ho deia el Xavier
i abans parlava
el ministre José Blanco
per ser a Girona
i ho deixo aquí
perquè no podem seguir
la tertúlia
van a Girona
a veure com
es completava el túnel
del tren d'alta velocitat
el seu pas per Girona
aquí no podem ni parlar
ja l'han acabat
20 anys aquí
tricarem a veure aquesta imatge
aquesta imatge
aquesta imatge
del ministre Blanco
amb l'alcalde de Girona
que segur que provoca
l'enveja
avui de molts
terranins i terranines
en fi
entre mar
aire
algunes obres urbanístiques
i una mica de tren
avui hem fet aquesta tertúlia
en aquest divendres de juliol
amb els nostres convidats
Xavier Climent
Òscar Palau
Núria Palahir
moltes gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
si agafen algun vol aquest estiu
doncs que els hi vagi molt bé
bones vacances
i si agafen
algun lliot també
bon estiu
bon estiu
que vagi bé
gràcies
adeu
adeu
a