Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Tornem a l'edició número 40 de l'última mitja hora, déu-n'hi-do.
40 ja són uns quants, ja.
Com els lladres, sí, sí, 40 ja en són 40.
Sí, sí, són 20 més 20.
20 i 20, 40.
20 i 20, 40.
Com sempre, recordem abans de començar les vies de participació,
aquella gent que ens escolti, que escolti alguna pífia,
alguna cagada malament dit...
Que ens ajudin, que ens ajudin a fer l'última mitja hora.
Com ho han de fer?
Doncs que ens enviïn un correu al matí, arroba tarragonaradio.cat,
o que visitin el nostre Facebook,
que ens busquin el Facebook,
que de moment encara no tenim facebook.com barra última mitja hora,
però ho tindrem.
I twitter.com barra última mitja hora.
Ja ho sabeu, estigueu atents a la programació
i tot el que detecteu ens ho feu saber.
Vinga, nosaltres ens...
Ja ho farem, ja ho posarem a la ràdio.
Vinga, va, comencem.
Endavant.
L'última mitja hora,
Peper, Dela i Miguel Monsalit.
L'última mitja hora.
Molt bé, molt bé.
Doncs, pifi és com, per exemple, aquesta.
Fantàstic.
No, no, és que teníem aquí dos indicatius a l'hora.
Saludem el...
I com que el primer no m'hem posat, home,
doncs els m'ho viem posat els dos.
Ah, i tant, i tant, i tant.
Ja està.
Vinga, comencem.
Som-hi.
Qui rep?
Qui comença rebent?
És que avui tenim talls de la setmana passada, també,
perquè la setmana passada no va haver última mitja hora,
llavors aquesta setmana ho hem d'arreglar.
Tenim, comencem amb l'informatiu de la tarda,
de la setmana passada.
Per cert, jo crec que a vegades l'Anna Plaza
té ganes de desfogar-se
i ho ha de fer amb algú.
Ho ha de fer amb algú, escolta.
Per què dius això?
Joan, 23 no tancarà tonta la setmana de la Puríssima.
La direcció del centre Matissa,
que només se restringirà en serveis als festius
i el 9 de desembre.
Joan, 23 no tancarà tonta, tonta, tonta...
No tancarà tonta, eh?
Ui, m'estic...
Què està passant? Hola?
Hola, estem aquí com a una sala de festes, no ho sé.
Què està passant?
No ho sé.
Avui tenim algú...
Tonta la setmana.
Tonta la setmana.
Tos, tots els dies,
doncs això, és una mica així.
I bé, no us hem agafat avui, eh?
Que no s'ho pensin,
que no tenim res en contra.
No, no.
No, no, però home,
a vegades no ens agrada que surti tothom de la ràdio
tots els programes
i avui tornem a parlar del Toc de Castell
i escoltem un dels seus col·laboradors
és concretament el Gorca,
que acostuma a arribar una mica tard.
I els comens?
De fet, hi ha dies que arriba
quan potser falten cinc minuts per acabar,
però ell arriba.
Això no és sèrio.
I això ho hi diuen.
I avui, abans de començar,
saludem,
anava a dir l'ampli ventall de col·laboradors.
Retiro-lo d'ampli,
perquè aquí cada dia som menys.
Estem arribant al final del programa.
Vaja, el Gorca,
imaginem que deu estar comprant el carrer Furt
per variar.
Esperem que estigui a la caixa ja i vinguem ràpid.
Però vaja,
en tot cas,
confiem,
no ha dit que no vindria,
per tant,
confiem que vindrà.
No sé,
avui igual fins i tot fem que la Sílvia
ens expliqui alguna cosa de Castells.
no ho sé.
Encara que sembli mentida,
està entrant per la porta
Gorca Bertran,
que suposem que,
jo crec que,
no sé si podem aplaudir un aplaudiment.
Perquè allò,
in extremis,
Gorca,
què tal?
A un quart d'hora al final.
Vens de comprar o no vull?
Sí,
també.
Aquest xiquet no guanya per compres.
Però vaja,
tot bé?
Tot bé?
Arribes a un quart d'hora del final del programa,
tot bé?
Com ha anat la compra?
Bé?
Has comprat polvorons al Carrefour?
Perfecte,
fantàstic.
Anem a fer els castells.
Sí, sí,
clar,
és que...
Home,
però ja estàs posant una mica d'humor.
Una setmana ho provaré.
Vindré a l'última mitja hora
quan faltin cinc minuts per acabar.
No?
Ho podem provar?
Jo no ho provaria.
No,
no ho has fet molt bona cara.
Jo no ho provaria.
Vaja,
no per el que et pugui dir jo.
Ah,
no,
sí,
sí,
exacte.
Mira,
vinga,
va,
som-hi.
Tot i que ho sembla,
no ho fem a propòsit.
A nosaltres també ens agrada sortir de l'última mitja hora,
ja que la presentem,
també ens agrada sortir els talls.
Aquest era un petit incident de la setmana passada.
És que no es poden posar els auriculars tan alts.
I encara hem ja a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Acabarem parlant de teatre,
i és que aquest divendres i dissabte s'estrena la temporada de tardor
del Teatre Metropou de Tarragona.
a més a més amb una estrena,
amb una gran estrena al Teatre Metropou.
Un moment,
Miquel González,
bon dia.
Molt bon dia,
ho sento,
perdó.
És que s'han acoplat els cascos,
estava agafant els cascos i s'han acoplat.
Ah,
d'acord.
Avui no toca l'última mitja hora,
és divendres,
eh?
Pots continuar,
pots continuar.
D'acord.
Bé,
dèiem que el Teatre Metropou va estrena aquest cap de setmana,
la temporada de tardor,
amb una gran obra de teatre,
a més a més.
Ara sí,
fem ja la presentació formal,
Miquel González,
bon dia.
Ara sí,
bon dia,
sense incidents,
molt bé.
No,
no,
és que clar,
he tocat això,
la rodeta dels auriculars i...
Hi ha coses que no es poden tocar,
Miquel.
No,
no,
és veritat,
és veritat.
Passa el que passa.
Què ens portes avui?
El fem un clic?
Hi ha coses que no es poden tocar.
Hi ha vegades que les coses no es poden tocar
i s'han de tocar el seu moment adequat.
Jo em quedo amb el teu...
Un moment,
para un moment,
para la cinta.
Para màquines.
Saps allò,
para la cinta i...
Sí,
sí,
sí.
I escolta'm,
hi ha vegades que li canvies alguna lletra,
una paraula
i el seu significat,
clar,
canvia,
o molt,
o una miqueta,
canvia substancialment.
Sí,
sí,
clar,
això és el que li passava a veure a cases a l'informatiu del migdia.
Estigueu atents.
Seguiment del pla de protecció del litoral.
Rapsol ja ha invertit 27 milions i mitja d'euros.
S'han fet les obres de renovació del RAC
i la primera fase de la revisió del pantalà.
Ara s'experimenta amb un sistema per detectar fruites.
Tarragona s'instal·la la il·luminació de Nadal.
S'estan...
I ara en 54 mil euros respecte a l'any passat.
Què, què, què?
Els llums se'n centran el divendres,
el 25 de novembre,
i la novetat és que arribaran als carrers interiors del Serrallo.
A l'íder de...
Home,
m'han d'aguantar estoicament, eh?
Sí, sí,
és que costa.
Déu-n'hi-do.
Jo ho dic que costa, costa.
I no és fàcil, eh?
Mira,
els oients no ho saben
i, de fet,
potser no ho haurien de saber
i nosaltres no ho hauríem de fer,
però mentre sona un tall de veu,
doncs sovint nosaltres comentem alguna cosa de la notícia,
algun tema.
El problema és, clar,
quan no te n'adones que han obert el micro
i se sent per antena.
Per cert,
qui és Manuel Pobea?
Anem a comprovar.
José López ha volgut destacar
també el bon moment de joc
que està mostrant l'equip en les últimes set jornades.
La veritat és que avui un deu pels jugadors.
Impressionant l'actitud
i en un camp tan difícil impressionant.
Manuel Pobea?
El proper compromís de l'equip de Torreforte
serà aquest cap de setmana
quan en Lliga a la Primera Catalana
visitarà el camp de Vigualada.
Tres quarts de vuit del matí.
Era molt prompte,
era molt aviat
i llavors la costa reaccionar.
Tres quarts de vuit del matí.
Ui, jo encara no sóc persona
en aquesta hora.
Però qui era Manuel Pobea?
M'he quedat amb el dubte.
Joana Marsella,
no recordo.
No, mira,
sí, diré una cosa.
Digues, digues.
No per què digues.
Crec que és l'entrenador
del Torreforte.
No, no.
El Clínica Rincón
que juga avui
contra el Tarragona Bàsquet 2017.
Imagina't.
Jo el Torreforte,
canviem de tema.
Canviem de sintonia, sisplau.
Joan Marí.
M'he agafat el riure.
Recupera't, recupera't.
Ai, sí.
Estic curant de riure, eh?
Vinga, va.
Anem amb lo següent.
Doncs vinga, va.
Amb una bateria de talls
del sempre nàstic
o relacionats amb el nàstic
i és que en tenim acomodats
de dues setmanes.
Imagineu-vos,
si cada setmana ja en tenim molts,
imagineu-vos de dues setmanes.
Anem al primer.
Partit contra el Barça B,
el darrer de Joan Carles Uviva.
Moment, la porra.
I a vegades, doncs,
falla la connexió telefònica.
Tornem al nou estadi,
la primera de les últimes.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
No sento re, mama.
Sí, sí.
Hola, Lorena Humane.
Sí.
Zero, zero.
Zero, zero.
Doncs la Lorena Humane
és amb aquest zero, zero
i que no ens estava escoltant
en absolut el que li estàvem demanant.
No sento re, mama.
M'he quedat amb això, eh?
Amb el no sento re, mama.
No sento...
No, és que a vegades...
Mira, Josep, jo no ho sé,
jo no ho sabria fer
i tu no ho sé,
però recomptar els membres
d'una manifestació,
per exemple, allò que diuen
5.000 segons la Guàrdia Urbana,
10.000 segons l'organització...
És allò que diuen
que quantes persones
cada metro quadrat
o alguna cosa així,
però és molt difícil, eh?
És molt difícil.
Quim Pons tampoc no serviria
per fer això
perquè no sabia
quants espectadors
hi havia al camp
o almenys l'estimació
que ell havia fet visualment
no era la correcta.
Quants aficionats
deies que hi havia, Quim?
Jo uns 3.000,
fico 2.500...
7.000...
7.000...
7.000...
7.000...
7.388.
Què dius?
Uf, ens ho acaben de passar.
7.388.
7.388.
Carai.
No els ha tingut comptar el Rubén,
avui.
Quin ull, eh?
La pelota...
Quin ull, eh?
Quin ull, eh?
Quin ull, quin ull.
Home, i Jordi Bank
a vegades també té aquelles confusions
que deia als directes
i Jordi, l'any 2017
són els jocs del Mediterrani.
No vulguis córrer tant?
En el partit,
però avui estem a l'estadi
de los Juegos Mediterranios.
Almeria va ser la ciutat
que va acollir aquests jocs el 2005.
Des de fa alguns dies
coneixem que Tarragona serà la seu
del 2012.
2012.
Crec que tenim un convidat que...
2017.
Ah, 2017, perdona.
Tantíssimes els estaveniments.
No, jo ja els volia per l'any que ve.
A mi em fa tanta il·lusió
que ja tenia ganes
que fossin l'any que ve.
Ets un tio il·lusionat, sí.
També ahir vaig dir
que el Nàstic tenia 5 victòries,
quan té 5 derrotes,
però bueno, jo soc optimista.
Ets un tio optimista.
Soc optimista.
Tornem a...
És veritat, Jordi Blanc
és un pai optimista.
És il·lusionat, sí, sí.
Això seria la paraula.
Això ho fa Jordi Blanc avui,
que té un dia delicat, eh?
És veritat.
Això ho fa que té un dia delicat.
Molt bé, l'Ange García.
L'Ange García.
L'Ange García sempre està aquí a posar la seva.
Atenció, perquè estem a punt d'entrar
en un bucle espai-temporal
o alguna cosa semblant.
La porra, presentada per Teresa Ortega,
trucava.
Teresa Ortega.
Com?
Ella mateixa.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Teresa Ortega.
Teresa Ortega, sí.
D'on ets?
De Tarragona.
De Tarragona.
Quin serà el resultat?
3 a 1.
3 a 1.
I a vegades havies escrit al Facebook,
no que sí?
Sí, sí, jo mateixa.
Doncs, aportem aquest 3 a 1.
Tocaia, que vagi molt bé.
Vale, gràcies, igualment.
Ei, Tocaia, que vagi molt bé.
No, però el millor és quan...
És la pausa.
Es queda com a parada.
És la pausa valorativa.
Com vulguen dir?
No pot ser?
I li pregunta.
Quan això no ho fa mai.
Sí.
Però tu d'on ets?
Ets de Tarragona?
Has escrit al Facebook?
Ets jo, la teixa?
És el joc dels disparats, això.
Sí, sí, gairebé, gairebé.
Vinga, continua, continua tu.
I fa dos dijous l'espai de la visió particular
del Miquel González en el Semprenatski,
ja ho sabeu,
aquella última mitjora dels dijous,
ho hi podríem dir,
on ell posa tanys, músiques, cositats...
Aquella cosa.
Aquella cosa que fa que no la sabem dir massa.
No la sap ni ell.
No hi ha pitjor manera d'acabar una secció
que amb un acudit d'aquestes característiques, Miquel,
i és que et vas superar.
Sí, sí.
Dissabte el dirigeix un gallec,
com és a Moedo Chas.
L'àrbitre més veterà de la categoria.
Nou temporada ja a Moedo Chas a la segona divisió.
I un àrbitre que sempre...
Tinc bons resultats amb el nàstic.
Joan Carles Oliva...
Hi ha una cançó que t'has dit, no?
Sí.
A Moedo Chas y a parezco a tu lado.
A Moedo Chas y a parezco a tu lado.
Tu no havies marxat?
Sí, sí, sí, perdó, perdó.
Calia recordar aquest...
Calia això que t'ha acudit?
Te l'estaves fent a sobre, no?
Sí, he sentit.
Digues, recupera'm algú, Joan Carles Oliva?
No, a ningú.
Ara, i em van fer fora de l'estudi
amb una bossa de glaquacitos...
Home, jo crec que no cabia.
No, però...
Però vaja, és allò que a vegades et surt del cor
i no hi pots fer més.
Vinga, va.
Continuem, partit d'aquest mateix dissabte
contra el Sabadell.
L'Àngel García...
Contra el Sabadell?
Contra el Sabadell, no.
Contra el Barça B.
Contra el Barça B, perdó.
L'Àngel García no ens pot fer un ensurt
enmig d'una retransmissió.
Vull dir, no pot criar tant.
Jo estava amb un cotxe
i vaig donar un vot del Seyent impressionant, escoltem.
A la nova creu alta, eh, Tere?
Guanya la nova creu alta.
El Sabadell, de moment, era segon a la classificació.
Marcatel.
Ui, ui, perdona, perdona.
Aquesta jugada d'Adrià Luna
ha sortit a Oyer o Arlazal.
No sé què li ha passat amb la pilota.
Jo no sé què passarà, el dia que ha faltat jo aquí.
Doncs això era aquest semblen
Àngel García, com crida, com crida.
Home, és que clar, estàs allò al mig adormit,
escoltant el partit i fan un vot que déu-n'hi-do.
I això ho dèiem abans
quan hem fet una mica el resum
de l'última mitja hora d'aquesta setmana,
que a vegades estàs fent el partit
i què duia Jordi Blanc a la boca?
No ho sé, un caramel o alguna cosa d'aquesta.
Un entrepà.
Un entrepà, escolteu.
Una pilota que bé que se l'ha posat poc a l'espai
per Roberto Peregón, Roberto Peregón, va.
Venir a l'enfrontal per...
Home, mare de Déu.
Ell té que fer la jugada personal, home.
Estàs bé?
El de Peregón té que fer la jugada personal.
Estic bé, estic bé.
L'ha anat amb massa dubtes,
ell ja ho ha fet bé, ha tallat,
però té que tirar porta aquí.
La meva gol ha cascat com la jugada de Peregón.
Han acabat tots dos igual.
Miguel González i el detall.
Fatal, eh?
Ha fet una oportunitat important.
No, aquesta oportunitat.
Important, eh?
Pot, va.
Venir a l'enfrontal.
Pot, pot, pot.
Doncs sí.
És perquè monriem de tot i així ens va.
Problemes tindrem, però és complicat.
I Àngel García, clar, ni se n'adona.
No, no, no.
Ell a la seva.
Ell va al seu rumb i ja està.
Sí, sí, sí.
Sí, qualsevol dia li preguntarem.
Vinga, va, deixem el sempre nàstic i més coses.
Aquesta sintonia que dóna tan bon rotllo
i és tan...
Per què parles així tan català correcte ara mateix?
Serà pel següent tall?
Estic perdent les orígens, ja.
Serà pel següent tall?
Sí, l'Enric Garriga,
que ens porta un quart de català
i és que aquest home
diu una quantitat de frases fetes
que és impressionant, escoltem.
Que perd el cagalló.
Qui no vulgui, vols que no vagi a l'era.
pornoig i pagant el beure pèls als ous
cagat i pixat
en la típica mosca collonera tarragonina.
Males llengües.
Clar, clar, és que diu...
Tot això ho diuen en un quart.
Sí, sí, en un quart de català.
És impressionant.
Déu-n'hi-do, eh?
La setmana que ve escoltarem una història esgarrifosa
que ens va explicar l'Enric Garriga,
o després si tenim temps.
Mesclava sopa de cabra, pedres, ous, gallines...
Bueno, no ho sé, una cosa molt estranya.
Una cosa estranya.
En tot cas, anem a parlar de la Núria Cartanyà.
A veure, a tots ens pot passar
que no tenim un bon matí.
I més si és un dilluns,
entre diumenge i dimarts, que és festa,
que estàs allò més en un altre lloc que va a feina.
I bé, passava això que escoltareu.
Ara anem a saludar les tres estrelles Michelin.
Comencem amb la Joan Bosch,
del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Joan, bon dia.
Bueno, doncs no, doncs Diego Campos,
perdoneu, eh?
Del rincón del Diego.
Diego, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ostres, ja pensen més enllà.
Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Després de 42 anys,
fa una mica la impressió
que ja era hora
que us arribés l'estrella Michelin?
Dona, l'estrella Michelin
fa 26 anys que la tenim.
Vull dir que ja té trajectòria, això.
Sí, sí, sí.
Ja estàveu reconeguts
i contents, suposo.
Ja és una forma de viure per nosaltres.
Vull dir, fa del 84...
És que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
26 anys, 26 anys després.
En fi, doncs escolta, fins aquí no?
Sí, sí.
Home, jo crec que potser tenim temps
de posar l'últim tall encara, eh?
Ah, posem la tertúlia?
Vinga, posem...
I tant, sí, no?
Doncs sí, doncs acabem escoltant la tertúlia
d'ahir mateix, d'ahir mateix al matí,
on Begoña-Floria i Joe Acero
es disputaven el tor de paraula
davant un consternat Ricard Laoz.
Mare, per tant, a veure,
i es va trobar que no hi havia mogles,
amb un gal que havia matat gent,
si anem a retreure,
perquè el Felipe Guamfález
és el govern més corrupte
que hi ha hagut a la història d'Espanya.
Jo t'he respectat, eh, el tor de paraula.
Gràcies.
Jo t'he respectat el tor de paraula.
Jo t'he respectat el tor de paraula.
A veure, jo...
No sempre el respectes, eh?
Per això...
Les primeres...
El respecte tu va estar...
Ja t'ho recordaré.
A veure, senyors regidors.
Begoña.
Senya el José.
Sí, sí, sí, el seny, el seny.
Si Rubalcaba té que generar confiança.
Saps, ho aprens molt bé.
Mira qui l'està interrumpint ara, una vegada.
És que aprenc de tu.
Begoña, primera interrupció.
Aprenc de tu.
Segona.
El Rubalcaba té que ser seny.
Adiós rogando y con el bazo dando.
Doncs sí, doncs sí.
Déu n'hi do, eh?
De moment i s'apuntava.
Begoña, una interrupció.
Sí, begoña, dues interrupcions.
Són anirem apuntant.
I queda una cosa pendent per la setmana que ve, Miquel.
La setmana que ve escoltarem la història de l'Enric Garriga
i un homenatge que li hem fet al Joan Carles Oliva,
perquè sí, perquè ens agrada
i perquè li hem fet amb molt de gust.
Amb molt de què?
Amb molt de gust.
I què va sopar ahir?
Peix.
Vam sopar a peix.
Doncs ja ho sabem, la setmana que ve recordarem
la figura de Joan Carles Oliva,
que també a bons moments ens ha donat a l'última mitjora.
Veurem a Jorge d'Alessandro,
a veure quants moments ens dona a l'última mitjora.
Quim Pons i està superemocionat amb l'Alessandro.
Sí, sí, sí, ja ho veurem.
Miquel, bona setmana, que vagi bé.
Que passeu un molt bon cap de setmana.
La setmana vinent, més última mitjora.
Adeu, adeu.