És l'aventura de la vida.
Gairebé un quart de 12 del matí seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio
i com cada divendres aquesta hora el que toca és saludar els nens i nenes,
els alumnes dels centres de la ciutat que participen a l'aventura de la vida.
Ja ho sabeu, un programa fet en col·laboració amb les conselleries de Salut i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb el suport de la Fundació Catalana de l'Espai.
Avui ens acompanyen alumnes de quart de primària de l'Escola de l'Estonac de Tarragona.
Ens acompanyen ben recolzats amb el seu professor, el Jesús Blanco.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
I tots els nens i nenes de quart de primària de l'Escola de l'Estonac.
Nois, bon dia.
Bon dia.
Com sempre, deu nens i nenes que no només ells han treballat el tema,
també ens han quedat uns quants alumnes de classe, però clar, no poden venir tots aquí.
Ells són la representació d'aquesta classe que m'agradaria que comencéssiu presentant.
Endavant.
Bon dia a tothom.
Avui ens trobem en aquest estudi de ràdio els nens i nenes de quart de primària,
del Col·legi L'Estonac de l'Escola de Tarragona.
Els nostres noms són l'Ada, la Nerea, el Gabriel, l'Adrià, la Lourdes, la Paula Jané, la Paula García,
l'Armand, el Quim i jo.
No ens volem pas oblidar dels nostres companys i companyes de la classe,
que també han fet possible la preparació d'aquest programa així com de la nostra senyoreta fina.
Des d'aquí els enviem una salutació molt especial.
El tema que hem treballat dins del programa de l'Aventura de la Vida
és un tema molt d'actualitat i molt important en la vida diària.
Sí, volem parlar avui sobre el consum responsable.
I com tots nosaltres tenim un paper protagonista en les nostres vides i en el món que vivim,
perquè el món serà millor si tots treballem per fer-lo millor.
Per iniciar la preparació d'aquest tema ens han explicat a la classe un llibre de les tres bessones titulat
Les tres bessones i comprar per comprar.
I també hem fet la lectura d'un llibre original i divertit que porta per títol
el tal Padual i en Serafip Ocapera, llibres que a continuació explicarem.
No voldria pas acabar aquesta presentació sense donar les gràcies a tot l'equip de l'Aventura de la Vida i a Tarragona Ràdio
per donar-nos l'oportunitat d'estar en antena i posar a veu allò que pensem i sentim.
Per últim, volem felicitar aquesta emissora de ràdio en el seu 25è aniversari,
una ràdio que ha contribuït, sens dubte, a tenir una ciutat més ben informada, participativa i dialogant.
Per molts anys, Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs moltes gràcies, molt bé, aquesta introducció.
Ens ha quedat molt clar que els alumnes de l'estona que han treballat el consum responsable.
I com dèiem, ells han explicat que ho han fet a través de dos llibres,
aquest Les tres bessones i comprar i comprar i el tal Pau d'Au i en Serafip Ocapera.
I crec que també ells, la Nerea Crec i la Paula, ens explicaran de què van una mica aquests llibres.
Endavant.
El tal Pau d'Au i en Serafip Ocapera.
Aquest llibre explica la història d'un tal Pau que es diu Eudal,
que un dia va fer un túnel i va anar a parar a la caixa forta d'un banc.
Allà el troba en Serafip Ocapera, que és un treballador del banc, que no té molts diners,
i el seu objectiu és ser ric.
A partir de trobar el talp, en Serafip comença a guanyar coses
i en Serafip el considera el seu talp de la sort.
El resum del llibre de les tres bessones és
les tres bessones i la seva família volien anar de vacances,
però no tenien massa diners.
Les nenes estaven tristes perquè no podien anar de viatge.
Però l'àvia va sentir per la ràdio un concurs i va participar,
i va guanyar el viatge.
Després van anar als grans magatzons per comprar unes coses,
però van veure totes les coses que hi havia i van comprar tot el que van poder.
Quan es anaven de vacances van agafar tot i com veien que no li es cabia el cotxe,
van comprar un altre cotxe més gran.
Després de les vacances es van adonar que tot el que tenien no ho havien fet necessitat.
I tot això, i és una bona premissa per començar a treballar això,
el consum responsable, si és necessari tot allò que comprem o no,
si realment tot el que volem ho necessitem o no, això és important,
i això és el que hem treballat els alumnes de quart, de primària del col·legi Bastonac.
A partir, sobretot, d'aquell llibre, el Tau Pau Dau i en Serafí Pocapela.
Us ha agradat aquest llibre o què?
Sí!
Us ha agradat?
Qui m'explica una miqueta com és en Serafí Pocapela?
Quin és el seu tipus de personatge?
Digue'm, Paula.
És un senyor que treballa al banc i que li agrada molt comptar els diners.
Li agrada molt comptar els diners.
Treballa al banc.
Qui més m'explica alguna cosa més?
Digue'm, Quim.
Doncs també el seu objectiu és fer-se ric i guarda molt bé els diners.
Objectiu fer-se ric.
És una altra de les característiques del personatge.
Què més?
Alguna cosa més a destacar?
Digue'm, Paula.
Que sempre per anar a treballar al banc va molt mudat amb una corbata i una americana.
Molt sempre de cinc botons, sempre ben mudat, ben posat.
Què més?
Qui m'explica alguna cosa més?
Alguna característica més?
Digue'm, Gabriel.
Tenia molts pèls a la carbassa, duia una americana...
Vull dir que anava sempre, com dèiem, ben cuidadet.
Però el que deia el Quim, ell, digue'm, digue'm.
És un home baixet.
Un home baixet, també.
I el que deia el Quim, que ell el que volia era fer-se ric.
Vosaltres què en penseu d'això?
Què en penseu d'aquest personatge, després d'haver-ho treballat a classe, d'haver-lo llegit?
Digue'm, Adrià.
Bé, que tampoc és per fer-se ric, però que també has de tindre uns quants diners, no ser ric, però...
Tenir una mica d'estauvis, no?
No ser ric d'autor, però tenir estauvis.
Digues, Maria.
Doncs que jo crec que no cal ser ric del tot, perquè no necessita ser ric per ser feliç.
Molt bé, això és una altra cosa.
Digues, Ada.
Que jo no voldria ser rica perquè és millor estar amb la família, que no tindrà molts diners,
després no estàs amb la família, i llavors t'ocupes de moltes coses menys per la família.
Clar, aquí hem anat sortint i hi ha diverses coses a través d'això.
si ens agradaria o no ser rics, si creiem que és bo o no ser rics.
Vosaltres creieu que és bo ser rics o no?
No.
Per què?
A veure, perquè dieu que no, però per què?
Per què creieu que no és bo?
Digues, Armand.
És perquè, com per exemple, els amics no es compren o l'amistat.
Això no es compra amb diners.
No.
Per tant, no es pot fer tot amb diners.
Això ja queda clar, no?
Digues, Quim.
I també perquè no cal...
Els diners no sempre et fan feliç.
I doncs...
Vull dir que no ho és tot tenir diners, no?
Com deia Barman.
Digues, Nerea.
El sol cada dia ens dona i no tenim de pagar res per la sort, per la vida.
Mira, molt bé.
També bona reflexió.
El sol cada dia ens toca i no hem de pagar perquè ens toqui el sol.
Molt bé, Adrià.
Que també si tu ets ric i ho vols tindre tot, després no faràs servir res.
Tenim tantes coses que al final no faríem servir res, no?
Digues, Ada.
No?
Algú més em vol dir per què no li agradaria ser ric o per què no vols ser ric?
Digues, Paula.
Perquè també s'hi podem donar als pobres.
Molt bé.
Una altra, no?
Així, si tenim diners o els hi podem donar als pobres, ajudar els que menys tenen també és important.
Gabrieu.
Ets molt egoista, no comparteixes amb els altres.
Sí.
Ada?
Que si ets ric, no comparteixes, llavors si tens els estalvis,
doncs quan la roba ja et va petita, els hi dones als pobres i te'n compres el que necessites.
També, també, no?
Algú que dèiem ajudar als pobres, que sempre això és important.
Quim.
Doncs que, com que ets molt egoista i tot, doncs prens, doncs ja no tens amics i vas perdent els amics i tot.
Però una mica rics us agradaria ser o no?
Sí!
Una mica sí, deu tot no, però una mica sí.
Per què ser una mica rics està bé?
Ser una mica rics.
Digues, Bordes.
Perquè així pots comprar-te coses per menjar, només lo necessari.
Molt bé.
Et sent una mica rics, almenys pots comprar tot allò que necessites.
No?
Digues, Ada.
Perquè no ets probre del tot i tens els diners necessaris per comprar-te la roba o el menjar.
Un necessari, no? Que dèiem, Narea.
Està bé perquè no tens a fer, pots estar més amb la família i tot.
Paula?
Comprar els productes més grans i no comprar els petits, que els grans valen menys que els petits.
I així no se t'ha gastat tan aviat.
Molt bé. Una bona premissa, també.
Digues, Quim.
Doncs que també, doncs, que pots estar més amb la família i no has de treballar tant.
Bueno, si ets més...
I tens lo necessari per viure.
Tens lo necessari per viure.
Vosaltres creieu que amb això ja en tenim prou?
Tenim lo necessari per viure?
Sí.
Vosaltres teniu lo necessari per viure, creieu?
Sí.
Sí, per exemple, a veure, què és el que vosaltres creieu que és necessari totalment per poder viure?
Almenys vosaltres.
Digues, herman, vinga.
La casa.
La casa.
Això indispensable, tenir una casa.
Quim?
Doncs transports i aigua i menjar.
Molt bé.
Paula?
No?
Ja l'he dit el Quim.
Vinga, Ada?
Una mica de roba per poder-te vestir.
Sabates.
Molt bé.
Roba i sabates per poder anar vestits.
Narea?
La família, els amics.
Això també, per això ho vam dir, encara que no ho compràvem amb diners, no?
Però això és important tenir-ho també.
Bordés?
No.
No?
Qui més?
Qui més?
Què creieu que vosaltres creieu que és totalment necessari per poder viure?
Digues.
L'escola, perquè quan estiguis gran, doncs tindre una vida millor.
Molt bé.
L'escola també per aprendre al llarg de la vida, no?
Els pares.
Els pares.
Molt bé.
Molt bé.
També.
També.
Per tant, hem quedat que ja han comentat ells una miqueta tot allò que necessiten
o que és indispensable per poder viure.
No cal ser rics del tot i podem ser una mica rics per tenir tot allò que és necessari.
Però clar, hi ha molta gent que vol ser molt rica, molt rica, que vol tenir molts diners,
que vol tenir-ho tot.
Vosaltres coneixeu gent o que surti per la TV?
O gent que conegueu que vulgui ser molt rica, molt rica?
Digues.
Quim.
Bé, jo sé una que ja ho és, de rica, que és molt egoista i tot,
que és la Belén Esteban.
La Belén.
La Belén Esteban, eh?
Que és molt rica, no?
Deu ser molt rica, perquè surt molt per la TV.
Bé, és un bon exemple d'una persona que surt per la TV que deu ser molt rica.
Ada.
Que el tieto o l'avi d'una nena de la nostra classe és ric però ho comparteix amb els de la seva família.
Molt bé.
Això és important.
Per tant, es pot ser ric i compartir.
Sí.
Per tant, depèn de les persones, també, no?
No?
Ada.
Ai, Nerea, perdona.
Hem d'aprendre els cantants.
Hi ha alguns que tenen molta ànsia per agafar diners i tot.
Clar, que hi ha molt cantants que tenen molts concerts, molts discos que treuen i que tenen molts diners.
Adrià.
Esblac i pis la Kaylee Milón que el 12 farà un concert a Barcelona.
Ja veus, ja s'ho sap, eh?
Ja s'ho sap.
Gabriel.
En Cristiano Ronaldo.
Ara, els futbolistes.
Clar, els futbolistes també tenen molts diners, són molt rics.
Sí, sí.
En canvi, són ídols, o no?
És que sí, que si ens agrada el futbol el seguim, però guanyen molts diners i milions de diners.
Digues, Paula.
Iker Casillas, que quan van guanyar la Lliga, bueno, van guanyar el partit.
Ah, clar, guanyen molts diners, no?
Sí.
Ada.
Que hi ha un cantant que explica a la seva vida que vol ser bilionari.
I vosaltres què en penseu de tota aquesta gent que, vaja, és del món de la fama, que és músic, que és futbolista i que guanya molts, molts diners.
Vosaltres creieu que són feliços o què?
No.
Ui, i per què?
Per què els hi falta?
A veure, què els hi falta, Quim?
Perquè si tens molts diners, doncs, sempre ser ric, a vegades no, però quasi sempre et torna molt egoista i tot.
És un dels problemes, no?, que pot tenir. Paula.
Que sola et compres joguines o algunes coses que no necessites i després, per al menjar, no tens diners i no te pots comprar res.
Que tu gastes en coses innecessàries i després et quedes sense...
Sí.
Ada.
Que no estàs content i no et trobes bé.
Una altra dels problemes que pot tenir, Nerea.
Que tenen molts pocs amics.
Tu creus que tenen pocs amics? De veritat?
Potser sí.
Sí.
De veritat, perquè potser tenen molts amics, però de veritat, no?
Qui més? Maria.
Doncs que els hi falta temps, els hi falta temps per estar amb les persones que estimen.
Adrià.
Adrià.
Que, per exemple, tenen amics que són molt...
Què?
No ho sé.
Mou...
Mou...
Mou que dèiem abans, que potser no són amics amics de veritat?
Sí.
Vull dir que tenen mous amics, però potser no són de veritat, no?
Armand.
Que no veuen... Que veuen molt poc la família, els amics i tot.
Ada.
Que hi ha gent que compra els amics perquè, per exemple, un cada dia l'ha de donar xutxes a un altre perquè ell segueix el seu amic.
Sí, s'aprofita.
S'aprofita, sí. Quim.
No? I escoltem, vosaltres com creieu que es guanyen els diners?
Vinga, va, qui m'ho diu? Va, Gabriel, va.
Treballant.
Treballant. Què més? Paula.
Fent tot l'esforç que pots.
Molt bé. Fent l'esforç per poder treballar cada dia i guanyar els teus diners.
Quim.
Doncs també, quan ets jove, que vols pagar-te a l'universitat, doncs, fer de cambrer o alguna cosa així.
Molt bé. Mira, això m'ha agradat també, no?
Quan t'has de pagar els teus estudis, pots començar treballant del que sigui per guanyar els diners.
Molt bé, molt bé. Ada.
Que primer has d'anar al col·legi per aprendre, passes a la universitat, llavors ja pots treballar.
Paula.
Que és igual que l'Ada, però quan estàs a batxillerat també he de deixar-ho, com a algunes persones ho pots fer-ho i després treballar i no treballar directament, que si no després solt'ho tenen que pagar els pares.
Clar, compaginar els estudis amb la feina, no?, trobar una feina que et permeti, doncs, poder continuar amb els estudis.
Per tant, ho hem vist, eh? Sobretot treballant és com s'aconsegueixen els diners, però segur que hi ha altres maneres d'aconseguir diners.
No en sabeu cap més? Sí, va. Vinga, va. No? Es poden, per exemple, jocs d'atzar, que es poden, no?, a través de jocs d'atzar. I què en penseu d'això, vosaltres? Digues, Quim.
Doncs, que està molt malament, perquè, per exemple, el pòquer, doncs, t'apastes diners, però no sempre guanyes i també els pots perdre.
Això també pot passar. Pots guanyar o pots perdre, Armand?
La loteria.
La loteria, per exemple, una altra manera de guanyar diners.
El bingo.
El bingo. Maria?
La borsa.
La borsa, eh? És una altra manera. Per tant, tenim diversos jocs, no només d'atzar, sinó això, invertir en borsa, que ens permeten també guanyar diners. I vosaltres, què en penseu? Us agrada això dels pòquer i del bingo?
No!
O d'anar a la gent que va al casino, també per guanyar diners, també és una altra manera, no?
Bueno, a mi el bingo m'agrada.
Sí?
Perquè sí, però perquè és un joc divertit.
Però jugues amb diners o sense?
Un dia vaig guanyar el bingo.
Sí? Un dia vas guanyar, i quan vas guanyar?
20 euros.
Home, Déu-n'hi-do. Molt bé, molt bé. Tota la setmanada ja la tens. Ada?
Que a mi m'agrada jugar el bingo, però amb els meus amics sense diners, amb fitxes, ja està.
Amb les fitxes, no només? Això també, això és divertit, no? Perquè vosaltres, clar, això té un problema. Digues, digues, Maria.
I també hi ha jocs de cartes que guanyes diners.
Sí, el pòquer, no? El que deia abans el Quim, les cartes del pòquer.
Les màquines aquelles que tu tires uns diners, apretes un botó, llavors, si et perds els diners o els guanyes.
Les màquines aquestes d'escura-butxaques, no?
Sí.
Les d'escura-butxaques. Digues, Nerea.
A la sotilla. Perdona?
A la sotilla, en castellà.
Ai, ara no... Ah, de cartes també. Un joc de cartes també.
Jo és que no sóc massa expert en cartes, i per tant hi ha jocs que no els conec.
Per tant, i vosaltres què dieu que això pot ser addictiu, és a dir, que la gent s'enganxi a jugar aquestes coses?
Pot ser perillós, no?
Sí!
Pot ser que sobretot a les màquines d'escura-butxaques, coses que la gent, per guanyar diners, diners, diners, i molts diners, i molts diners, els hi passi a joc, no?
Que acabin enganxats, digues, Quim.
Que hi ha un casino a Las Vegas que en una pel·li va sortir que te donaven unes flors i t'estaves enganxat allà,
i, però a vegades, quan jugues a aquests jocs per guanyar diners, a vegades els perds.
Clar, a vegades pots guanyar o pots perdre, clar, és que és el risc, no, Ada?
Que vaig veure un senyor que jugava al cura-butxaques, llavors va tirar dues monedes, però no li va tocar res i es va enfadar molt.
Es va enfadar perquè va perdre aquelles dues monedes, clar, és que és això, sempre que jugues pots guanyar o pots perdre, clar.
Que jo un dia estava dinant i vaig veure un senyor que li van tocar, per almenys, moltes monedes d'un euro.
I va guanyar moltes monedes?
Sí.
I després li va demanar a la cambrera que si s'ho podia cambrar amb bitllets.
Clar, per no portar la butxaca plena de monedes.
Digues, Maria.
No, ja no vull.
Ah, no? A pensar que volies dir alguna cosa.
Doncs ja hem parlat d'això, també d'una altra manera de guanyar diners, que és d'això, no?
Amb les màquines d'escurar butxaques, aquests diversos jocs d'atzar.
I escolteu, vosaltres us passa que a vegades voleu comprar moltes coses i compreu coses innecessàries?
Perquè estic segur que sí.
Sí.
Estic segur que moltes vegades demaneu coses als pares i els pares us han de dir que no, que això no és necessari.
Que ara no és bon temps per comprar això, que va amb molts diners.
A veure, explicau-me els vostres casos. Vinga, va. Va, Maria.
Doncs que algun cop m'he comprat roba i al final després no me la poso.
Per què?
No sé, perquè no m'acaba d'agradar.
O sigui, te la compres i després no te la poses, clar.
Però pocs cops, eh?
Pocs cops, va. Només alguna vegada. Va, així passa. Digues, Adrià.
Que, per exemple, tu te fas la col·lecció de cromos i sempre et penses que l'acabaràs i al final no l'acabes.
Clar, i al final, que han s'ha estat uns diners que no serveixen per res.
Sí.
Clar.
Paula.
Que, res, m'han portat moltes coses i jo mai les utilitzo i les tinc per allà tirades.
Clar, quan potser hi ha altra gent les podria utilitzar, no?
Ah, era més o menys el mateix.
Digues, Nerea.
Que hi ha algú de la classe que té alguna cosa i tu la vols, te la compres i després la deixes sense res allà i per allà.
Clar, és això, que algú a la classe, ah, mama, és que he vist que...
L'Ada vi diu, oh, mama, he vist que Nerea té no sé què, per exemple, no?
I llavors anem als pares a dir-li.
Bordes, a tu també t'ha passat això?
O quin cas és el teu?
Sí.
Explica'm.
Doncs que a vegades veig roba que m'agrada molt i dic que me la comprin, me la compren i després potser me la petita.
Ah, potser no m'agradava tant o potser em va petita, no?
Clar.
Ada.
Que jo, a la meva cosina, portava com uns pantalons de muntallons, com que jo monto cavall, em van dir que jo els volia, els volia, però ja no em quedaven a la botiga i em vaig enfadar molt.
Però ja en tinc de semblants.
En tens uns de semblants.
Perquè, a veure, això és una cosa, la roba, que diversos de vosaltres heu parlat de la roba.
Clar, la roba pot ser de marca, pot ser, ens podem gastar amb uns pantalons moltíssims diners
i amb uns pantalons gairebé iguals, molts pocs diners.
Vosaltres què sou? De comprar més de marques o de menys? Què creieu que... Què creieu, Paula?
Jo, que la roba, quan em va petita, se la dono a mon cosina i no cal que s'ha gastit en els diners.
I així va reaprofitar. Molt bé, és una manera de reaprofitar, és una...
Reutilitzar.
Reutilitzar, molt bé. Veus que bé que ho tenen après? Això és important.
Quim.
Jo, el mateix que la Paula i també, doncs, que a vegades a mi m'agrada comprar coses de marca,
però a vegades quan hi ha alguna cosa que és més barata, doncs també me la compro.
O sigui, a vegades t'agrada comprar coses de marca, no?
Digues, Adrià.
Jo, quasi sempre agrada robar de marca.
L'Adrià, ja ho veig, ja. L'Adrià roba de marca.
Ada.
Que jo més o menys com el Quim, però no soc tant de marca.
No tant de marca, tu. Bueno, a veure, Nerea, la Nerea què?
Jo depèn.
Depèn.
Sí.
És del que t'agradi, si és de marca bé, i si no, doncs, no? Més o menys?
Depèn.
Digue-ho, Maria, Paula.
Jo estic del Zara i de la Xem, però algun cop també m'agrada robar més de marca, com el Benetton, o coses així.
De tant en quant sí que agrada, no, Gabriel?
Jo a molts cops m'acompro coses de marca i tot.
I digues, Bordès.
Doncs que jo soc més a portar coses que no són de marca.
Que no són de marca, no? I ben guapos que anem, també, no? Si no són de marca. Paula.
Doncs que jo normalment acostumo d'anar de l'H&M o de coses així, però pel risc així del catimini o coses de marca.
En ocasions especials, no? Roba de marca, no? Paula.
I ara, com estem de rebaixes, ens podríem comprar coses de marca, també.
Clar, que estan més barates. I per què ens agrada portar marques? Per què? Per què ens agrada portar marques, Armand?
Perquè són divertides i xules.
Són divertides i xules, vinga. És una de les opcions. Quims?
Perquè són xules i són més cares.
Ah, ens agrada portar perquè són més cares. I per què?
I que si són cares, són de més bona qualitat.
Sí? Sempre?
No.
Ah, veus, sempre, no sempre, eh? No sempre el que és més bo... A vegades sí, eh? A vegades... A vegades passa que el que és més car, a vegades és més de bona qualitat, evidentment.
Però, vaja, que amb altra roba també podem anar tirant. Paula.
Sí, perquè estem més guapes o guapos.
Ah, estem més guapos o guapes amb robes de marca, sí? Sí? Ada.
És més modern tot.
És més modern... Què més, Adrià?
Perquè...
Per això que deien, els companys? Ha bé marxat, ha bé marxat, l'Adrià. Digues, Paula.
És més del segle XXI.
És més del segle XXI. Veus que ella, que penyada, digues, Paula.
Perquè potser es veu que vas més ben vestit i tot.
Vosaltres creieu que la gent que va vestida de marca va més ben vestida i que els altres no, no van ben vestits.
No!
I ha de tot. I ha de tot. Però sí que són més xules, són més moderns, no? Nerea.
Hi ha robes de marca que no són tan còmodes com les que no.
Clar, no? A vegades també passa, no? Això. Per ser molt moderns i per ser molt guais, no és còmode. Això també passa. Ada.
Que jo m'he provat roba de marca que li agrada a la meva mare perquè es pensa que és molt còmode, molt còmode, me la provo.
i diu, oi, això deu semblar molt còmode, però no ho és. I al final m'ho acaba comprant i no m'ho poso perquè és molt incòmode i ja anem a l'H&M.
Clar, aquí entra, digues, Maria.
Doncs que ja també. Hi ha molts cops que hi ha la roba de marca i no està a la teva tara. I ho vols però no està.
I ara el que deia l'Ada, aquí entra també el paper dels pares o dels adults. Abans ho dèiem amb el Jesús, el professor, no?
Que també hi ha un paper important del que veuen els nens i nenes, els infants, amb la gent més gran.
Nosaltres vulguem o no, som un model per ells, no? És una realitat. Nosaltres creiem, lògicament, que l'entorn és el que educa.
Clar, els diem, no hem de consumir tant i nosaltres som els primers que ens aboquem a les rebaixes a comprar, a comprar, a canviar el mòbil continuament
i m'ho compro i ara aquest televisor que funciona, però és que vol canviar-lo.
Estem abocant contínuament a un consumisme irracional.
Però ells ho veuen i el que fan és imitar els comportaments que nosaltres els adults tenim.
I això ens porta a una societat que cada vegada es vicia més en el consumisme.
Nosaltres legem una partita en què sortia que en els últims 50 anys s'ha multiplicat per cim el gas de consum energètic i de materials.
És a dir, que anem a un món abocat en el qual contínuament es fabrica pitjor
perquè es vol més guany, es fan injustícies socials perquè hi ha gent que treballa en uns preus desorbitats però baixíssims
i estem en una explotació contínuament d'un mercat que està accelerant que hi ha gent més pobra i altres més rics.
Llavors nosaltres sense voler contribuïm a això.
A part que ens produeix una angoixa perquè la persona que va comprar vol comprar més
i si vas a comprar i més, i més, i no té finitud.
I entres en un cicle en el qual contínuament la inverteixes en una insatisfacció irracional.
Nosaltres la idea amb ells és això de treballar el consum responsable i la reflexió.
Perquè quantes vegades ens ha passat als adults de carregar un carro de la compra o de comprar roba i dius
per això si no m'ho posaré.
I si no fem la reflexió ens ho portem a casa i quan arribes a casa dius
realment què he fet?
Et donen ganes de tornar, no?
I a vegades anem i ho tornem, no?
Aquest tipus d'educació és el que intentem que visualitgin, no?
I això és una mica el que es transmet en l'aventura de la vida, tot això que s'ha treballat.
Dieu, dieu, Paula.
Ah, que com dintre poc ja no estaran en rebaixes i com estem en crisi no ens podrem comprar coses de marca.
I tu estàs trista o no per això?
O no és igual?
No.
No, no, no.
T'adona igual.
T'adona igual, molt bé.
Ada.
Que la meva mare sempre es compra moltes coses però al final les té d'acabar tornant
perquè li van petites o al final no li agraden.
Que va ser això que dèiem, no?
De consumir potser massa a vegades quan no és necessari.
Digues, Quim.
Que jo tinc moltes sudaderes i un dia vam anar al corte anglès i vam veure sudaderes d'abans, de Quicksilver i tot això.
i la meva mare els volia comprar però la meva mare me va dir que no perquè ja en tenia moltes.
Molt bé.
Això també, no?
Clar, si ja en tens moltes no cal.
Doncs que ja un cop vaig anar a comprar al mercat, crec que era, i vaig comprar unes sabates que eren per la meva germana
i al final ens van estafar perquè eren el mateix peu, les dues eren el mateix peu i em va agafar una ràbia.
Clar, això també va, a vegades passa, no?
Adrià.
Que a mi m'agraden les rebaixes perquè així m'ha pogut comprar roba de marca que està més raixa
perquè així la meva mare m'ha pogut comprar més perquè quan no està la meva mare no m'ha vol comprar res.
Clar, si estan de rebaixes millor que així és molt més barat.
A mi la meva mare m'ha comprat camises i com que a ella li agraden que jo porti camises
doncs me les compra i jo no me les fico mai perquè no m'agraden.
Perquè a mi m'agrada però a tu no t'agrada.
Això a vegades passa que els pares ens agrada que anem amb les sabates blanques
però a nosaltres no ens agrada que les sabates siguin blanques, per exemple, no?
La bordés amb les camises.
Nerea.
A mi me passa que jo agafo una cosa que m'agrada i ma mare me diu
perquè ho has agafat i jo dic que és que m'agrada i diu
torna-ho i ho miro a mi i dic bueno sí i ho deixo.
Això també està bé, molt bé. Ada.
Que a mi em passa el mateix que la Lourdes però la meva mare m'insisteix tant
que me les acabo posant però me les poso una vegada cada mes.
Allò de tant en quant se'ls posa, Paula.
Que moltes vegades els pares diuen blanc i nosaltres diem negre.
Però a vegades els pares diuen blanc perquè tenen raó o no?
O a vegades no, clar.
Però gairebé sempre ho diuen perquè tenen raó o no?
Sí, i fan el bé per nosaltres.
Molt bé, molt bé.
Quim?
Que a la meva germana no li agrada gens el Rosa
i a la meva germana sempre li compra vestits i faldilles
i a la meva germana tampoc no li agrada portar faldilles
i després sempre ho té allantat a l'armari i parta el més pràctic.
Clar, al final el més pràctic és com anem còmodes cada dia, anem a l'escola, anem a tot arreu, no?
Ada, no?
I ja ho heu vist, que hem treballat tot això.
I el que apuntava el professor Jesús, això del...
La Paula sí que volia dir alguna cosa, no?
I el que apuntava, no?
D'això del consum responsable, la societat que vivim.
Vosaltres què en penseu d'això, d'aquest consumisme que hi ha,
que la gent no para de comprar?
Creieu que passa molt això en la societat, oi?
Sí!
I per què creieu que la gent necessita tant de comprar i comprar i gastar, Quim?
Perquè, doncs, com ara estem en una...
Doncs, no sé...
Com que estem en una societat que tothom vol comprar molt
i es pensen que si compres molt, doncs ets molt feliç.
Però això no és veritat.
Això és una de les coses que passa, no?
Ada?
Que hi ha gent que li agrada molt comprar perquè comença a comprar molt
i en sec s'enganxa a comprar.
S'enganxa al consumisme, no?
Que en diem, comprar, comprar, comprar sempre.
Paula?
Que no és per ser feliços, però hi ha gent que es posa contenta per comprar i res més.
Només per comprar i estar contenta, no?
Qualsevol cosa només l'ha necessitat de comprar.
Això és un problema, no?
Alguna cosa més?
Nèria, que tenia la matxacada?
Sí, però m'ho ha tret.
T'ho ha tret de la llengua.
Ja ho sabeu que, com sempre, a l'aventura de la vida, ells treballen diversos temes,
s'observen i s'informen, que això és important per després poder criticar, proposar
i, a més a més, després passar l'acció, que nosaltres mateixos també podem fer alguna cosa.
I ells han treballat també les tres R's.
Sí.
Què són les tres R's?
Potser ho podeu dir a cor, no?
Reduir, reutilitzar i reciclar.
Molt bé.
Reduir, reutilitzar i reciclar.
Expliqueu-me, per què és important això?
Expliqueu-me.
Doncs és important perquè així podem... no hi ha tanta contaminació en el món i...
Molt bé, així podem reduir la contaminació.
Paula.
Doncs perquè t'estalvies més diners perquè reutilitzes les coses.
Clar, ens estalviem diners per utilitzar aquelles coses que ja les havíem utilitzat, no?
Adrià.
Com per exemple, un cartell de la caixa, tu et fas un monadero que el Joaquín de la nostra classe
i el Pau ha l'ençà, s'ho han fet i ha quedat xulo.
Amb una capsa de llet, no?
Sí.
Amb un tetabric que es diu, no?
Això és veritat, es poden reutilitzar per fer altres productes.
Digues, Paula.
Que...
Se m'ha anat.
Ara.
Que quan ja no pots ni reduir ni reutilitzar, has de reciclar perquè així es tornin a fondre
o a triturar les coses i ja en tinguem més, però sense matar els arbres ni energia i estalviar aigua.
Molt bé, veus això?
Estalviem energia, aigua, no hem de tallar tants arbres al bosc.
Molt bé.
Nerea.
En primer lloc, tindríem de reduir el consum de tot, dels diners, de l'electricitat...
Per tant, això és una proposta interessant, no?
Reduir, podem reduir tot això que a vegades és innecessari, tot aquest consum tan elevat.
Au, ara sí?
Sí.
Diga.
Que amb el cartró, amb el vidre o amb el plàstic, podem ficar-ho cadascú en el seu contenidor
i ho podem tornar a fer servir perquè ho reciclen els de les fàbriques.
Clar, això és reciclar sobretot.
Que quan has de reutilitzar ho has de tornar a fer servir tots els cops màxims que puguis.
No? I això, i ho quedem els tres contenidors, que us en recordeu dels colors, no?
Sí.
Vinga, va, per exemple, Maria, va.
El vidre, el verd, el d'envasos, el de plàstic, el groc i el de cartró i paper, el blau.
Digues el deia.
També hi ha el de medicaments, el de piles, el d'orgànica, resta i ja està.
Ja està.
I vosaltres recicleu o no?
Sí!
Sí?
I recicleu perquè us ho han ensenyat a l'escola i perquè ho heu vist o perquè a casa ho fan o vosaltres i els pares.
Heu de reciclar.
Què feu vosaltres, per exemple?
Armand?
Perquè a casa ho fem.
A casa ho feu, a casa recicleu.
Quim?
A mi perquè la meva mare me'n va ensenyar i després jo ara li ensenyo a la meva òbvia.
Molt bé.
Veus?
Això és una cadena, no?
Això és important que uns n'aprenquin perquè puguem ensenyar entre tots.
Paula?
Perquè ens ho han ensenyat a l'escola i llavors nosaltres ho aprenem.
Molt bé.
Bordès?
Doncs perquè així després si un dia els pares no poden fer-ho, doncs ho fem nosaltres.
Clar, allò de baixar la brossa vosaltres, podeu reciclar vosaltres i fer-ho perfectament.
Molt bé.
Digues, Nerea.
Per cuidar la natura, per tindre un món més equilibrat.
Molt bé, molt bé.
Paula?
Perquè ho fan a casa i també perquè a l'escola quan parlàvem d'això els companys han dit idees
i també les podem fer a casa si no les fèiem.
Molt bé.
Veus?
És una altra cosa.
Ada?
Que jo sempre li deia a la meva mare que havien de reciclar i ara el fi ha comprat una brossa de reciclar i ara ja reciclem.
Molt bé.
O sigui, que gràcies a l'Ada a casa seva reciclen.
Molt bé.
Adrià?
Que jo tinc aquelles bosses que donaven fa dos anys, crec, que eren d'orgànica tot i jo alguns dies vaig a tirar la brossa.
Alguns dies?
Alguns.
Ah, no.
Alguns.
No tots.
No tots.
Ja està bé, ja està bé.
Que si no fos cap ja...
Paula.
Que com va dir la nostra professora un exemple que amb l'aigua que surt freda de la dutxa o quan ens rentem les mans
podem tirar-ho a les plantes o donar-li el gos.
Clar, perquè això és una altra manera de...
No només podem estar obviant comprant o no comprant menys, sinó com això, reciclant
i quan ens rentem les mans, per exemple, ens posem el sabó a les mans, l'aixeta tancada
o quan ens estem ensabonant la dutxa apagada, no?
O amb les dents.
Molt bé.
Digues, Maria.
Doncs que amb el vidre també, si comprem un pot de nocilla o algú així, podem fer un got.
Podem fer d'un got o fiquem plantes.
Clar, qui no té gots d'aquests a casa, eh? Reutilitzats.
Armand.
Per exemple, amb una camiseta vella, retallar-la i fer un drap per les ceres o pel col.
Molt bé, veus? Roba que també es pot reutilitzar. Ada.
Que jo quan ja no vull més aigua la tiro les plantes.
Així creixen les plantes, no? Paula.
Que amb els pots de marmelada la meva mare fica oli del que fa a cuina i després el torna a utilitzar fins que se li gasti.
Molt bé. Aquest oli no es pot tirar mai pel vaixeta.
No.
Bovi, mai. Maria.
Ja que hem estudiat el reciclatge, jo li vaig dir a uns pares que tenien un contenidor per a orgànica i resta.
I jo li estic dient cada dia.
Tenim de comprar o un d'orgànica o un de resta i així estava bé.
I així ja ho tenim aclarit, no? Digues, Maria.
Doncs que també amb l'aigua, jo quan no me l'acabo, li tiro a la meva tortuga.
Ah, la tortuga. Veus? Així la tortuga també veu aigua, no? Molt bé. Adrià.
Que jo també, la meva mare, quan mengem pots de tomàquet,
doncs ella els guarda i després quan fa Nutella també la fica a dins. Ho renta i ho torna a utilitzar.
No? Clar, els pots de vidre es poden utilitzar milions de vegades.
Quim!
Salut! Quim!
Digues, Quim.
Quim, tio.
Que jo, quan menjo carn, doncs a vegades li tiro al meu gos i ell s'ho menja.
Els ossos.
Ah, mou bé, veus? Així no llencem els ossos i el gos pot menjar, mou bé. Digues, Ada.
Que jo sempre que vaig a casa la meva cosina, com que tenen un gos, doncs sempre, quan ja no vull més carn, li tiro al gos.
Li tires al gos. Paula.
Que amb aquelles queixes dels bombons que donen per Nadal, que són com de plàstic, la meva mare, quan acabem els bombons, posa coses allà dins.
I utilitza aquelles capses, no? Molt bé.
O colors, o per pintar.
Molt bé, també és una altra bona manera de reutilitzar tots aquests materials. Molt bé, Paula.
Que, com deies tu abans, que no hem de tirar l'oli per l'aixeta perquè si no podem contaminar els rius que hi ha en els peixos.
Clar, és una altra.
I la nostra natura desapareixerà.
Això hem de tenir molt de compte amb això, Quim.
Dos coses, que ara hi ha uns contenidors que s'hi pot tirar oli i que també no es pot tirar l'oli per l'aixeta perquè l'aigua i l'oli són que no es poden barrejar.
Sí, molt bé. No connecten, l'aigua i l'oli no connecten.
Que ens fiquen uns contenidors nous de roba que tu fiques una bossa i ho tires.
Molt bé, de roba. Això també és important. Allò que dèiem, oh, és que jo tinc roba que me va comprar la mama i em va petita perquè no m'agrada.
I una bona manera és anar aquells contenidors de color taronja que estan per la ciutat i allà podem tirar, podem llançar aquesta roba. Digues, Ada.
Que jo vaig anar a casa a la meva besàvia, que ja està morta des de fa temps, doncs tenia un munt de roba acumulada també de la meva àvia i del meu avi.
I llavors la vam agafar tota, la vam posar en bosses, vam vindre aquí i la vam tirar al contenidor.
Molt bé.
I uns senyors que no tenien res li vam donar una manta.
Veus? I així podien no menjar un mica al vens? Digues, Nerea.
Perquè nosaltres, sempre que fem servir l'oli, abans quan no sabia què és, no se podia tirar, li deia per què les guardeu amb unes botelles i me deia per deixar-les quan vingui a la deixalleria.
Molt bé, clar, la deixalleria també es pot portar a l'avi. Quim?
Que jo visc a Altafulla i allà hi ha uns contenidors de color marrón que posen roba i calçat i una bala del món i allà hi tires i ho donen els pobres.
i també que nosaltres posem una ampolla d'aigua i després l'oli que fem servir, que l'hem fet servir per la paella o alguna cosa, doncs amb una mena d'embut el tirem i així ens el reutilitzem.
Així ho reutilitzeu, no? Adrià.
El Jesús l'altre dia ens va dir que es va trobar un senyor que estava amb un matalàs i amb una manta i que jo a davant de casa meva tinc un contenidor de roba que quasi mai anem a tirar res perquè li donem als nostres cosins o...
Clar, també hi ha gent que també ho pot reutilitzar. I escolta'm una cosa, que ja ens queda poquet temps i ja anirem acabant.
Hem parlat de tot això, del consum irresponsable, tot allò que comprem i no necessitem, de com podem reutilitzar tots els productes per tal de no haver de comprar-ne de nous.
És tot el que podem fer, no?, per això, per no ser tan consumistes, què és tot allò que podem fer?
Hi ha com a conclusió, hi ha per acabar, tot allò que podem fer nosaltres, almenys nosaltres mateixos, per millorar nosaltres mateixos i també la societat.
Què és tot allò que podem fer, Paula?
Que quan anem als parcs, que hi ha gespa i no trepitzeu la gespa, no la trepitzem fent casa el que fica la senyal.
Molt bé. Quim?
Doncs que per reduir la contaminació anem-ho en transport públic o en bicicleta.
Una altra opció, Armand?
No tirar papers al terra ni altres coses.
Molt bé.
Que si tenim un gos, doncs quan fa caca, doncs agafa la caca.
Això sobretot, que això a més està multat, eh? Paula, digues.
No, que l'altre dia ho vaig veure al diari que ficava això, que ara ficarien multes a qui no recollís la caca del gos, perquè jo en tinc un.
I cada dia el porto de passeig al matí i la recolleixo.
S'ha de recollir sempre, eh? Així, Jesús, ens quedàvem una mica amb aquesta conclusió.
Nosaltres també podem tenir un paper important per evitar tot això, el consum irresponsable.
Nosaltres el que també intentem per donar un paral·lelisme és en projectes del tercer món, no?
Llavors veiem com viuen la situació persones determinades que des de la nostra escola, per exemple, han contribuït dues escoles, estem treballant en l'hospital.
I la idea és també de veure la sort que tenim i valorar les petites coses i els petits gestos de cada dia que tenim.
Des de l'aire que respirem, des de que podem dir bon dia i d'una abraçada a la teva mare o al teu germà o al qual amic que coneixes.
I un altre aspecte petit que treballem tots els anys, que ho saben, des de fa més de 10 anys, és que fem una botiga del comerç just durant tota una setmana a l'escola.
Molt bé.
I llavors ells ja saben que guanyen la botiga, no guanyen pràcticament res, el que guanyen són els que han fabricat això, perquè el comerç just el que intenta és equilibrar i pagar el producte al preu real.
És a dir, que en comptes de comprar un quilo de cafè a 30 cèntims, nosaltres igual el comprem a 5 euros.
I aquell producte de cafè, que estem fent la semblança, aquest tipus de producte, quan els compren saben que contribueixen tant a nivell d'artesania com d'alimentació,
a contribuir a un món més equilibrat on no es pateix l'explotació dels països més pobres.
Perquè el problema és que moltes vegades volem equilibrar forces, però és que explotem els altres per nosaltres ser més rics.
I penso que som bastant conscients perquè participen moltíssim i s'ho prenen molt en serió totes les aportacions que fem solidàries a l'escola.
I la veritat és que a més mou entesos i mou conscienciats tots, això ja ho he vist.
Vinga, ens queden dos minuts, per tant dues últimes intervencions. Vinga, va.
Que no tirem els xiclets a terra perquè després costa molt de treure.
De treure, no? Quim?
Doncs que avui, quan veníem cap aquí, ens hem trobat una tifarada d'agost que estava tirada pel carrer.
Ah, doncs això està molt tard. Ai, si l'enganxa la policia.
Ah, de va.
Que hi ha gent que tirem els xiclets a terra, llavors l'Ajuntament els ha dit als treballadors que vagin allà, treguin el xiclet i és molt car.
Clar, això és clar. Vinga, va. Dues últimes. Paula.
Doncs que quan anem a comprar, anem a comprar amb un carret de compra o amb una bossa de roba.
Això, molt bé. I no amb bosses de plàstic. Perquè costa molt que es desfagin.
A més, i allòs que ja no te les deixen portar, eh? Gabriel.
Quan fumes, quan acabes, els cigarrets no llançar-los a terra.
Sinó, els cendrers. I com sempre, no comprar allò que necessitem només, no sempre comprar i comprar.
I allò que comprem, si realment ho necessitem, doncs explotar-ho, eh?
Utilitzar-ho durant molt de temps fins que no ho haguem de gairebé llançar.
Escoltem-ho, heu escollit una cançó que sempre, quan veniu a l'entorn de la vida...
Sí, sí, sí. Quina heu escollit, a veure?
The time, the time.
The Black Eyed Peas. Què és això que sona?
This is International, Big Mega Radio Smasher.
I had the time of my life
And I never felt this way before
And I swear, this is true
And I owe it all to you
Oh, I had the time of my life
And I never felt this way before
And I swear, this is true
And I owe it all to you
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no..., no, no, no, no, no...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
vida, nois. Gràcies i adeu-siau, que vagi bé.
Adéu!