Disculpa un moment, hi ha aquesta música que sona?
L'última mitja hora, en Miquel González.
Molt bé.
Avui fem l'última mitja hora sense el Josep Ardila,
que és la mitja taronja del Miquel González
per fer aquest espai.
En qualsevol cas, sense el Pep Ardila,
però amb un servidor, que potser és protagonista
també d'alguna de les errades de la setmana,
doncs encarem aquesta part final del programa.
A veure, Miquel, avui que no tenim ni guió, no hi tenim res...
Bon dia, Miquel González.
I guió sí que en tenim, el que passa és que, clar...
El tindràs tu, perquè jo...
Tu ets protagonista d'alguna de les errades.
Això és llei de Murphy.
La setmana que tenim alguna errada preparada teva,
doncs passa això.
el Josep Ardila, doncs mira, ha tingut un...
Un percànce.
Un percànce, no em surtia la paraula.
Això us diria, un percànce que no és greu, però és un percànce.
A veure, Miquel, per on vols començar?
Vinga, per on comencem?
Doncs va, comencem repassant alguns talls de la setmana divertits.
Comencem, per exemple, pel Semprenàstic.
Ja sabem que les transmissions del Semprenàstic,
doncs en algun moment se sol riure.
És allò que passa a la ràdio,
i el Semprenàstic, doncs també passa.
Sobretot, quan se saluden els comentaristes,
aquesta setmana, ara et posaré un tall
de com donaven la benvinguda a l'Àngel García
i el que ell responia.
Mira, Ricard, fixa't en quin feeling
se saluden els comentaristes del Semprenàstic.
El que ha arribat puntual, com sempre,
ha estat el nostre comentarista, l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Hola, guapos.
Què tal?
Guapo, tu.
Sí, gràcies, gràcies.
Bueno, avui per què no l'has vist, eh?
Està més elegant que mai avui, eh?
Hosti, jo tampoc el veig.
Per cert, es pot aixecar una mica?
Hola, Àngel.
Mira, què tal, què tal?
Bé, no?
Molt bé, molt bé.
Bueno, Àngel, ens hem de llançar,
com diu el Quim Pons,
com diu la cançó dels La Can Busto,
La Can Busto, La Can Busto.
Avui, sí, avui ha de ser...
cara o cara?
Jo ja no sé si té que ser avui o quant té que ser,
però el que és veritat
és que realment necessitem els punts
com els paques menjant cada dia, no?
No sé què m'agrada més,
si la Can Busto o el guapo tu de la Tere.
Ostres, però quins honors, eh?
Àngel García, que per cert,
ahir va estar en el programa especial dels 25 anys.
Sí, sí, va estar segut al meu costat, eh?
Des d'aquí el saludem perquè va estar una estona,
tot i que a mi, personalment,
no em va venir a saludar,
però, en fi, el saludem des d'aquí als micròfons
a l'Àngel García, si ens està escoltant.
A mi em va donar dos copets a l'espatlla
i em va dir
tota la culpa és teva
i del Josep Perdila, aquell d'allí,
i el assenyalaves, saps?
L'accent Busto.
L'accent Busto.
L'accent Busto, és veritat.
Jordi Blanc, quins coneixements musicals, eh?
De Jordi Blanc.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Què més tenim?
Estem en un programa d'humor, Ricard,
però no és l'únic
en què es fa humor a la casa,
almenys s'intenta.
Qui ho intenta també
és el Quim Pons
durant la retransmissió del Sempre Nàstic.
Jo encara estic provant d'entendre
l'acudit que escoltarem a continuació.
Doncs vinga.
Per total, Torreforta,
resultat final de la territorial preferent,
Urganyà 2, Torreforta 1.
Sorpresa, el marcador,
perquè l'equip de l'Urgell
està a la zona baixa de la classificació.
Ostres, podríem fer un juta paraules,
et diré, humiliats o no?
A Urganyà serviria o no?
Per les humilies.
Oi, oi, oi, oi.
El viatge de tornada,
que està a prop, saps,
d'Urganyà d'aquí?
Són revolts.
Són revolts.
És que jo, clar,
jo estava al camp, Ricard,
i em va costar molt
entendre què t'ha acudit.
Les humilies d'Urganyà.
Humiliats a Urganyà
amb humilies d'Urganyà.
És que això,
només ho podia dir
una persona com Quim Pons.
Sí, sí.
Acabem el Sempre Nàstic
escoltant un tall
que em toca de prop
i és que, com et comentava,
dissabte,
diumenge passat vaig anar al camp
i si vas al camp
i el Quim Pons
o algú del Sempre Nàstic...
Era la teva primera vegada?
Sí, clar, clar.
És que era l'estrena.
D'això, entre cometes,
se n'en fotien
els del Sempre Nàstic.
Mira, escolta.
També ens envia una foto
el Miquel González
des de la zona de tribuna.
Abui s'estrena
com a espectador
del Nàstic,
el nou Estat.
Hòstia,
li diré que em faci un resum,
eh?
Quan acabi el partit.
Miquel,
ves apuntant coses
que et demanen un resum.
Molt bé.
I el talismà d'Alcanar
diu que està xelant
com un xiquet.
El talismà d'Alcanar
ja s'està convertint
en un dels principals
hashtags de Twitter.
Tres minuts, eh?
Tres minuts de fagit.
N'hem fins a 48.
L'Àngel Garcia.
Mira, mira.
Sí, sí, sí.
Ara el Quim bebeu.
Ara el Quim bebeu.
I avui trencarem l'estadística
que deia que el Nàstic
havia guanyat
tants partits
a casa com a fora.
Avui ja guanyaran
els de casa,
que n'havíem guanyat tres.
Per cert,
que veig el talismà d'Alcanar
que t'arriu.
No sé què.
Fa tanta gràcia.
Deus aquesta jugada.
Ara saluda.
Aquí.
Quan es pensa
que és la tele, això?
Miquel,
què et penses
que és la tele, això?
A veure,
el Miquel és el talismà d'Alcanar, eh?
Segur que sí.
He notat que hi ha més
una barreja de continguts
que alguns anaven parlant de tu
i del talismà d'Alcanar
i de tal,
i l'Àngel Garcia
dient que falten tres minuts, no?
L'Àngel Garcia
anava per la seva,
vull dir,
anava a la seva bola completament.
La pregunta seria,
en un partit de futbol
què és l'important?
El joc de l'equip,
el que s'està veient al camp,
a la gespa,
o si el Miquel González
ha anat a la grada
per primera vegada?
Jo crec que...
Aquí caldria discutir,
evidentment,
el que és notícia.
Què és més important...
Avui acabarem malament
aquest programa.
Què és més important
per als oients
de Tarragona Ràdio?
Es va demostrar
en aquest tall
que hem sentit, no?
Uns a la seva,
que sigui el talismà,
que sigui tal,
i els altres
que falten tres minuts.
Molt bé, molt bé.
Per cert,
vas, bueno,
un talismà
perquè va guanyar l'equip.
Sí, sí.
Aquest cap de setmana
ja veurem què passa,
que no hi podré anar, eh?
Jo no vull dir res.
I veure el Nasti
que guanyar costa molt.
A veure,
què més tenim?
Més coses.
Mira,
problemes tècnics a la ràdio.
Ja saps que
sempre n'hi poden haver
i nosaltres,
a l'última mitja hora,
doncs estem aquí
per pescar-los,
la majoria.
I si no,
escolta,
què passava
aquesta mateixa setmana
amb la unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
i el Josep Ardila?
Ui,
ja me'n recordo, ja.
Així que avui
el Josep Ardila
fa una estoneta
ha agafat la unitat mòbil
i ha marxat fins al carrer
Jaume I
on podem trobar
un dels establiments
de referència
de la ciutat de Tarragona
en aquests temes
de disfresses.
Aquí són
les portes
del Mercamoda
que em sembla
que és una de les botigues
clau
en aquest sector.
Josep Ardila,
bon dia.
Hola, bon dia.
Has anat a mirar,
remenar
i comprar, si cal?
Ja,
comprar encara no,
perquè primer
sempre és bo
donar-hi un primer cop d'ull,
en aquest moment
sembla que funciona la cosa.
Encara que per naltros
ja estem quasi al damunt,
el públic sempre espera
quasi quasi al de la botiga
per aconseguir
les seves disfresses.
Però bé,
a mi em sembla
que al ser una miqueta més llarg,
el carnaval
l'any passat va caure.
Ep, ep,
uh!
Aquí ha passat
un so autèntic detall, eh?
Sí, sí, detall, detall.
És estàtic, vull dir...
La veria va ser tan greu
que a més ja no van poder
recuperar la connexió.
Atenció que m'ho reculls.
Un problema amb la unitat mòbil
s'han tallat
aquesta connexió
amb el company Josep Ardila
que ens estava oferint
aquesta entrevista
amb el propietari
de la botiga Merca Moda
especialitzada
en temes de carnaval,
en temes de disfresses.
Mirarem de recuperar
de seguida
aquesta connexió,
si és possible,
amb el Pep Ardila
per poder acabar
de completar
aquesta informació.
I, en fi,
conèixer una mica
tota l'oferta
de disfresses,
de complementos,
Estava esperant
que Lluís Comas
em donés alguna instrucció
per veure si la unitat mòbil
tornava a funcionar.
Però ja està,
ja no va ser possible,
no?
Deies la...
El dia següent
la va mevetre.
Ja està, ja està.
Doncs res,
és curiós perquè,
deixem comentar,
que quan normalment
hi ha un problema tècnic,
sempre el locutor
que està pendent
d'aquella connexió
sempre acostuma a dir
sembla que tenim problemes.
Quan és evident
que no sembla
que és evident
que tenim problemes,
no?
I s'acostuma a dir molt.
Aquests problemes tècnics,
aquesta connexió, Ricard,
era amb el Mercamoda,
no?
Sí.
Carles Jaume I.
Segur que era Mercamoda.
Ah, perquè vaig dir
una altra cosa.
A veure,
què vaig dir?
Dilluns ens va quedar
pendent per problemes tècnics
una connexió
amb la unitat mòbil.
Estàvem parlant
amb el propietari
de la botiga Mercadona,
Mercadona,
Mercadona,
per parlar de vestits
i de complements
de disfresses
de cara a aquestes festes
de carnaval
que ja s'aproven.
Així que,
si us sembla,
anem a escoltar
aquesta entrevista
de Josep Ardila
amb el propietari
de la botiga Mercamoda.
Ara sí.
Ara sí.
Tot un establiment especialitzat.
Mercamoda.
Jo no sabia
que el Mercadona
també venguéssim disfresses.
Jo vaig a comprar
habitualment el Mercadona.
Sí, jo també.
Ho confesso.
És el meu supermercat
de referència.
Però és Mercamoda,
perquè vulgui anar
a comprar disfresses
que vagi a Mercamoda
i la falca és gratuïta,
no els hi cobrarem
la publicitat.
Però vull dir que sàpiguen
que és Mercamoda
que rei Jaume I.
Bé, com sempre,
Ricard,
ens agrada analitzar
les tertúlies.
Aquests dimarts
a la taula
estava l'historiador
Josep Maria Sabatebós,
que estava l'advocat
Manel Roca
i el director comercial
Josep Acero.
I passava això.
Ai, Déu meu.
A veure,
sempre els queixem.
I els queixem de tot.
Jo no, s'ha queixat de tot.
Jo no, eh?
És el president
de la Federació de Veïns.
Jo d'entrar preguntaria
aquesta Federació de Veïns
de quin partit és
o és una Federació de Veïns.
Punt.
Primer punt.
Segon punt.
Rebaixades.
Clar que hem de fer rebaixades.
A mi tampoc m'he informat
el moderador
que avui seríem 3
quan normalment érem 4.
Era aquí.
Però venim sense cobrar.
No, no.
A lo millor
m'han rebaixat la meitat.
No ens retallen res.
La meitat
que no cobrava.
Ara tinc números vermells.
Senyor moderador,
com estem?
De números vermells.
Fatal.
Si gastaven 4 cafés
hauran gastat 3.
I jo que no n'hi pres,
doncs clar.
Vull dir,
no,
és que quins continguts
de la tertúlia, eh?
Ei, és que...
Espera, espera,
a veure què dius.
Hem de fer estar vist
tots plegats.
Ja està, ja està.
Deia que t'apreten molt, eh, Ricard,
a la tertúlia.
Que si els cafès,
que si són 4,
que si són 3,
que si els temes
no saben de què volen parlar.
Espera que després
encara en tenim un altre.
Però Sabatevos
també és notícia aquesta setmana,
que no sé si tu l'hauràs recollit
amb un tall
de l'expecial de 25 anys.
Sí, sí, sí.
També el tenim, també el tenim.
També el tens?
Després l'escoltarem.
Vale, vale.
Anem per parts.
Anem a l'Espai Curar Sense Salut
d'aquesta setmana.
El neuròleg doctor Guillaumet
ens explicava
les diferències
entre dues marques...
La migranya.
Sí, entre dues marques
de píndoles,
de medicaments
per al mal de cap.
Reconec que no vaig entendre
gaire més res
d'aquell programa.
Ara ho entendràs.
El més important
és que vostè
quan vegi
que ha de tenir el mal de cap
ha d'utilitzar
un medicament
que avorti el mal de cap.
El més important
són els ergotamínics,
que són molt barats,
aquestes.
Una capsa
d'un ergotamínic,
no diré el nom,
encara no val
dos euros avui dia.
I dins hi ha
vint pastilles.
En canvi,
hi ha els medicaments
que són els triptans,
que són medicaments
que han aparegut ara fa...
potser farà
quatre anys.
que van aquests medicaments.
És que jo no entenia res.
Que van molt bé, també.
Tenim dos medicaments.
Però una capsa
de quatre comprimits
val 40 euros.
Claro.
Carai,
quina és la diferència?
Home, la diferència,
doncs miri,
són 38 euros.
Aquesta és la diferència econòmica,
però...
Sí.
La diferència...
O sigui, miri...
Jo li preguntava
per la diferència...
Evidentment.
Evidentment, evidentment.
Vull dir que hi ha
de si hi ha de les vegades.
Però no vaig entendre res.
Algú haurien d'agafar
aquestes paraules tècniques,
que va explicar
el doctor Guillaumet
i posar-les...
No, no.
És que les diferències
jo tampoc les sé.
Vull dir,
diferència entre una capsa
de pastilles
que val dos euros
i una que val 40,
doncs evidentment
38 euros de diferència.
és una resta.
La que val 40 euros
tenia 4 pastilles,
i l'altra tenia
no sé quantes pastilles.
20,
lo menys,
20 comprimits,
deia, sí, sí.
Bé, Ricard,
ha arribat el moment,
repassem els millors moments
del programa especial
d'ahir a l'Auditori,
on celebrarem els 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Atenció,
perquè hi ha veritables disputes
per al micròfon
a l'hora de la gran tertúlia,
de la megatertúlia.
Escoltem-ho.
A veure.
Però sí que podem saludar.
Aquí a la mateixa fila
tenim el Jordi Sendra,
el Josep Maria Sabater Bos
i el Manel Sant Romà.
No, Manel,
és igual, tu mateix.
No, no.
Déu-me'n a mi primer,
perquè quan l'agafi
el doctor Sabater
s'acabarà la tertúlia
perquè parlarà només d'ell.
Jordi Sendra, bon dia.
Jo fa 25 anys
tenia 25 anys.
Ja en tens 50.
Sembla la cançó del Serrat, això.
Quasi bé, quasi bé.
No és nota, Jordi, no és nota.
Si fos dona,
no ho hagués dit.
El Jordi Sendra més fa anys
que ve a les tertúlies també,
com moltíssims altres...
Tants com regidor sóc,
jo crec que fins i tot d'abans
de ser regidor, oi?
Però en tot cas sí que és veritat
que ha destacat aquests 25 anys
l'evolució espectacular,
el salt endavant que...
Aquí és que va agafar el micròfon
abans de que parlés
l'historiador Sabater Bos
que per això tornava a ser
protagonista de l'última mitja hora.
Tot i això,
per a mi el millor moment
de la megatertúlia d'ahir
va ser el que escoltarem
a continuació.
Ull, Ricard,
perquè aquí te tornaven a apretar bastant.
A veure.
professional, evidentment,
de conèixer molt el territori.
Què és el que desagaries
aquests 25 anys?
Bueno, el primer que he dit
que veient el que hi ha aquí
i els que encara falten,
Déu-n'hi-do,
la nòmina que t'has estalviat,
apaeu?
Vull dir que...
Són uns quants,
i a sobre avui sense què fer.
Vull dir que...
Aquest és el Lluís Gontani,
subdirector del Diari de Tarragona.
D'un ciutat que no és tarragoní,
crec que l'exemple de Tarragona Ràdio
és un exemple a seguir
per altres ciutats i municipis.
És a dir,
una ràdio,
sobretot com jo que coneixo
perquè he nascut,
l'hem amat la ràdio
des que vaig començar amb aquesta feina,
crec que la tasca
que està fent Tarragona Ràdio
és tan incomiable
que a mi, com a periodista,
em recorda els meus temps d'inici
i, per tant,
crec que és la millor escola
que pot tenir qualsevol periodista.
És una de les primeres escoles
perquè la lluvia
és la immediatesa
només la pot tenir la ràdio.
Et mereixes el cafè, eh, Lluís?
Gràcies.
Gràcies, Lluís.
Ens va ensabonar molt, eh,
el Lluís.
En pastes.
En pastes, eh?
Després del cafè,
em demanava el cafè en pastes, eh, Riqui?
Lluís González,
des d'aquí un aplaudiment
pel nostre company periodista
del diari de Tarragona,
que ens va ensabonar molt ahir.
Bé,
els Pets també compleixen 25 anys
i, Ricard,
amb això hem de coincidir,
soc dels que penso
que algunes de les cançons
dels seus inicis,
dels inicis dels Pets...
No les conec.
No,
eren molt semblants
i molt paregudes.
Per què ho dius?
Doncs perquè el menjar vellanes
i el vini a la festa,
jo també les confonc sempre.
És que...
No,
anem a escoltar.
Anem a escoltar.
Després em defensarem.
Vinga,
defensa't.
Aquest és el Menjar vellanes,
una de les primeres cançons
a les més exites dels Pets.
La banda tarragonina,
la banda de Constantí,
que també està
amb el seu 25è aniversari.
Ells seran,
amb el Joan Reig,
com a bateria i veu,
seran els protagonistes
dels propers minuts
d'aquest...
Sentíem ara el Menjar vellanes.
No,
això era el vino a la festa.
Ara,
ara.
La correcció del Joan Reig
a tota regla.
La primera hora del matí.
Seria una de les primeres cançons...
Però és veritat
que l'havíeu posat
a la primera hora del matí.
Sí,
la veritat és que
a aquelles hores del matí,
fent el programa...
No,
després d'haver compartit
el programa
amb gairebé 50 tertulians,
el Jordi Sorinyac,
la Teresa Ortega
i el Quim Pons,
amb els promotors
de les primeres èpoques
de la ràdio,
en aquell moment
ja vaig confondre
el Menjar vellanes
amb vint a la festa.
Normal.
Sort que el Joan Reig
em va corregir
sense cap problema.
Així que,
mea culpa.
No,
però són paregudes,
realment,
el ritme de les cançons
és paregut.
Parlant d'aquests errors tècnics
que et comentava abans,
a vegades també tenim
lapsus mentals.
Ara li toca a l'Ardila
i si no,
escolta,
què li passava ahir
durant l'entrevista
amb els de Soul Machine?
Pensem que
a la gent li transmet
molt bones vibracions,
una mica
la gent s'ho passa bé
sentint aquest estiu de música.
I
dèiem
Això és un tall afegit,
però
més o menys
es va quedar
sotxa paraules.
Sí, sí, sí.
I
dèiem
Vinga,
ara ens hem quedat
una mica en vaga.
Això de fer-ho així
dalt
dalt
de l'escenari
i
escolta,
quina elaboració
feu d'aquests 10 anys?
Estava emocionat,
estava nerviós
a l'Ardila.
No, no, però
ho va treure bé,
va treure la pregunta.
Que per cert,
va haver-hi un tertulià
que també es va quedar
com una mica en blanc, eh?
Ahir, entre els 40
i escaig tertulians,
aquesta no l'hem detectat, eh?
Doncs, escolta,
el Carles dos albef
va començar molt bé
la seva exposició
i de cop i volta
també es va quedar aturat.
Mira, per la setmana que ve
la podem recuperar.
Devia estar anant i venint.
Bé, més problemes tècnics,
la connexió
del micro indalàmbric
d'ahir del programa
doncs va per un moment
que també va fallar
una miqueta,
per exemple,
quan anàvem a parlar
amb la que va ser presidenta
de l'Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació,
la Maria Mercè Martorell.
Escoltem-ho.
De l'Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació.
Quina anàlisi,
quin record
li porta a Maria Mercè Martorell
haver estat al capdavant
de Tarragona Ràdio?
Bé,
no.
A veure,
ara sí?
Sí?
Sí.
No,
no.
No va,
no va,
ara.
És que no sabíem
donar-li el botó.
I a primer lloc,
certament,
va ser el mandat més llarg
perquè va ser del 99.
No,
no,
però tret d'això
li va sonar...
Va sonar bé.
Sí,
la veritat és que
el programa va sonar bé
i gairebé ningú va...
És que hem de posar
el dit a la llaga,
Ricard.
A veure,
Miquel,
que hem d'acabar.
Acabem presentant-vos
la falca alternativa
dels 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Aquests dies
n'hem escoltat alguna
amb tot de veus dels treballadors
de l'empresa,
d'alguns col·laboradors.
Doncs ara hem fet
la nostra pròpia
amb els talls
que solem posar
a l'última mitja hora.
Sona així.
Bon dia.
Hola.
Bona tarda.
Bona nit.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Hola, bona tarda.
Hola, hola.
Com ho tenim?
Com va el matinet?
Bona nit.
Hola, bona tarda a tothom.
Hola, hola.
Ja, perdona'm un moment
que em sento.
Hola.
No ens enganyem.
Molt bé.
Hola, hola.
Atenció, atenció, atenció.
Si tires una hormiga
des d'un octavo,
a què li passa?
Jordi, José, José.
Des del web, des del web.
Perdó.
Digue'm, digue'm.
Estàs content?
Què passa?
Què passa?
Estem en directe.
Què passarà?
És bastant xupó.
Feliç com un genjunt.
Encantat.
Com?
I aquesta música que sona?
Així de clar.
Molt laralà o poc re-re-re-le.
Tarragona Ràdio es confirma
com a líder de la ràdio local de Catalunya.
Som 29.000 oients,
segons el baròmetre de la comunicació.
Aquesta és la falca...
...als 25 anys de la ràdio de la ciutat.
Aquesta és la falca nova alternativa
que ens proposen el Josep Ardila
i el Miquel González
des de l'última mitja hora
i per anar passant a partida ara.
Miquel, ens hem quedat amb feina pendent, eh?
Tenim per les...
Bueno, pendent en el sentit
que havia sent més feina
i no l'hem pogut emetre.
Ja tenim contingut de cara a la setmana.
Però s'acaba el matí de Tarragona Ràdio.
Miquel, que vagi molt bé el cap de setmana.
Gràcies.
Ens retrobem dilluns.
Gràcies.