This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Comença un quart de català amb l'Enric Carriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Vens energètic, vens vestit de viking,
però amb unes sonoritats molt tendres, molt dolces i molt energètiques.
Sí, sí.
La veu aquesta és coneguda,
el que passa és que la gent la coneix més quan canta en castellà
que quan canta en català.
Trobes?
Sí, allò, flores azules i coses d'aquestes.
Aquesta és una flora azul, que és l'Ena Miquel,
que és, per una banda, la cantanda de la fe i les flores azules,
d'això ja fa anys,
però també des de ja fa 10 anys és la cantant única i principal,
i a més, aquí és on ella compó en lletres i tot,
que és del grup Elena.
Sí, ja fa temps, també, que funciona.
Sí, fa 10 anys que funciona,
el que passa és que van tenir una primera etapa.
A principis dels anys que vivim,
de la dècada aquesta del 2001,
vam treure el primer disco,
i vam treure un parell de discos en anglès i tal i qual,
al principi,
i després vam fer una parada de 6 anys,
i durant aquests 6 anys vam parar
perquè tots els membres del grup,
també hi havia el refri aquí,
que ha anat fent altres coses,
ella que estava amb el facto de la fe i les flores azules
i fent gires i tot això,
per tant, van tenir una parada de 6 anys,
i ara fa pocs anys van retornar,
fa 3 anys, em sembla, no sé, el 2007 o el 2008,
no me'n recordo,
amb aquell llisc d'un cafè a 70 matins,
que en el seu moment ja el van posar aquí,
que van fer el salt al català,
el tercer disco es va passar al català,
i ara, dos anys més tard,
arriba,
em sembla que és del 2008 aquell,
per tant són 3 anys,
fa 3 anys,
i si m'equivogu d'un no ve d'aquí,
aquest és el que ha sortit aquest estiu,
va sortir el mes de juliol,
per això encara no havia sonat la temporada passada,
es diu Heròis i desastres.
Tu què series?
Un heròi o un desastre, més aviat?
Home, si m'ho preguntes així,
jo diria que les dues coses,
depèn del moment del dia.
Això també és veritat.
I l'he triat per el títol,
per una banda pel títol,
perquè amb el...
haurem de ser...
El disc es diu
d'Herois i desastres,
i nosaltres haurem de ser una mica herois
per suportar i...
suportar i transportar els desastres
que se'ns acosten tal com està la cosa.
És una reflexió post-dominical.
Fas pensar molt, post-dominical.
Sí, després del diumenge vaig pensar,
ja sé quin disc ho he de posar aquesta setmana,
aquest,
per donar-nos ànimos perquè venen desastres
i haurem de ser herois.
Una.
Dos, resulta que aquest cap de setmana
feien la presentació oficial del disc a l'auditòria.
Aquesta és la, diguem,
la causa real de la tria perquè toca...
Des del juny?
Del juliol.
Del juliol.
Però la presentació oficial
és in plan a lo grande,
a l'auditori de Barcelona,
l'han fet aquest dissabte passat,
si s'han complert les expectatives.
I llavors,
després hi ha el motiu filosòfic,
que és aquest altre.
He dit, mira, això me va bé per el pelo.
Tema.
Dos dies no són sempre.
I ja l'hem sentit.
Has triat aquest com podies haver triat qualsevol,
perquè em sembla que t'agraden totes, eh?
Sí, n'hi ha de més minimades i de menys.
Una de les grans novetats
és el tema d'incorporar secció de vent.
Hi ha unes quantes cançons amb secció de vent,
cosa que a l'anterior dis no hi eren,
i aquestes amb secció de vent,
doncs clar,
també ho hem fet pensant en el directe,
que això dona molta vida
i fa que les cançons tinguin més punts,
més èmfasi,
més potència.
I després, doncs,
la veu de l'Alena Miquel
que continua sent aquesta,
que sembla que estigui a punt de trencar-se,
però no es trenca
i no es desafina, tu.
Anem al tema.
D'Herois i Desastres,
el darrer disc d'Elena,
que sonarà després,
quan acabem el quart de català.
Anem al tema,
perquè s'acosta a Nadal
i això es nota en molts àmbits,
i també en el vostre,
en el Centre de Normalització Lingüística.
Exacte.
Mira, últimament ja havíem parlat
d'allò dels de la plataforma per la llengua,
que han aconseguit finançament
amb un projecte d'aquests de micromecenatge,
de microfinançament amb Albert Cami,
per fer un web
que inclogui tots els jocs en català.
Sí?
Sí.
Això ja està fet.
Ja està dit.
Ja està en marxa i tal.
Ara, la novetat és,
aquest dissabte,
ho fan a Barcelona,
però és per a tothom que hi vulgui anar,
i encara que no hi vulguem anar,
la informació està a l'abast
i és,
fan la vuitena festa
per al joc i a la joguina en català.
Això serà aquest dissabte.
És un espai dedicat
als jocs i a les joguinas en català.
Es fa el passeig de Sant Joan,
la cantada entre Sant Joan i Provença,
Barcelona,
és un lloc molt cèntric,
està a prop de l'estació de França,
si no recordo malament,
pot anar fàcilment si s'hi vol anar.
amb l'avantatge
que no està tan massificat
com a la festa dels súpers.
Tu vés a la festa dels súpers
i et pots morir allà.
I busc algú.
Busca algú i no troba ningú.
Aquí no és tan massiva
i, per tant,
és més assequible físicament.
Què s'hi faran?
D'11 del matí a 6 de la tarda.
Doncs bé,
hi ha estants de jocs,
jocs per practicar,
o sigui,
hi haurà allò com a les...
Una mica com el Parc Infantil de Nadal,
si m'entens,
però tot de coses en català,
una cosa d'aquest estil.
Tema.
Això ho organitza la plataforma,
però no només ells,
sinó que ho fan
amb la col·laboració
d'un munt d'entitats
i d'administracions,
de totes les administracions públiques,
inclòs també hi participa el Consorci,
el Consorci per la Universitat Lingüística,
també hi participa en això,
i després,
doncs,
ja hi ha tota una sèrie
de mitjans de comunicació,
tant públics com privats.
Hi ha Catalunya Ràdio,
el Club Subetres,
la cooperativa Abacus,
els diaris com el Punt Avui,
el Vila Web,
el Racó Català,
Directa.cat,
Publicacions de l'Abadia Montserrat,
Cavall Fort,
Toc Toc,
i la Fundació,
etcètera,
tot això,
a més,
amb un cartell,
amb una il·lustració
de Valentí Gubians,
i les dades són,
bé,
què trobarem aquí?
Doncs,
mira,
amb els seus estudis
del que tenen estudiat el mercat,
ara mateix hi ha
750 joguines
que incloguin el català,
com a mínim,
a les instruccions,
o a la capsa,
o a l'embolcà,
o a dintre del joc,
etcètera,
ja parlem sovint,
per exemple,
que amb jocs digitals
és poca cosa,
i tot i així,
750 joguines
es troba que és molt poquet,
és molt poc,
mira,
molt o poc,
veia a ser el 6%
del que hi ha al mercat,
el 6% del que hi ha al mercat,
poquíssim,
doncs per això fan aquesta festa,
per conscienciar la gent,
i ara que s'acosta a Nadal,
que compris joguines en català
per la teva canalla,
bé,
no,
que la demanis als reis,
vaja,
per sensibilitzar els reis,
per sensibilitzar els pares
que la carta dels reis
ho facin
i demanin coses que tinguin en català,
fa poc van dir
que per primera vegada
la Nintendo,
que té desenes de jocs
per la maquineta,
en farà un,
un primer joc en català,
la Nintendo DS,
que és el joc de la pel·lícula
del Tintin,
fa poc,
és l'únic,
per la Nintendo,
l'única cosa en català,
doncs clar,
imagina't,
per això hi ha un 6%
i no hi ha més,
en total,
l'altra dada interessant
és que hi ha
80 empreses
que fabriquen jocs
i joguines en català,
incluent-hi els jocs multimèdia
i autors de jocs,
l'altre dia també parlàvem
d'aquell autor de jocs,
aquell senyor
que ens explica els jocs
a la Pilar Web TV,
tot això,
així està la cosa del jocs,
si voleu jugar,
recomanem que ho feu
en català.
Vuitena,
doncs,
festa per al joc
i la joguina en català
a Barcelona,
aquest diumenge,
m'has dit?
Dissabte.
Dissabte.
Dissabte 26,
des de les 11 del matí
a les 6 de la tarda,
més allí a la tocada
a l'estació de França
i pots anar amb tren,
baixes,
te passes el dia allà,
que vol dir que és blaber?
Que és del...
A veure,
els blabers són els secessionistes
del país valencià,
els que mantenen
la distinció entre
no,
que el valencià
és una llengua diferent
del català,
doncs aquest senyor,
ni més ni menys
que acaba de ser triat
com a president
de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua.
Tent de posar les mans al cap?
Home,
una mica sí,
una mica sí,
tenint en compte
que hi havia dues candidatures,
aquesta era la encapçalada
per aquest senyor,
secessionista,
bé,
secessionista,
que a veure,
tots els que estan
a l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
ja fa temps
que ja s'han posat
una mica d'acord
en que,
bé,
o sigui,
és que sí que és
la mateixa llengua,
ho diuen
amb molts pèls i senyals
amagats
i molt dissimuladament
però ho acaben
admetent.
Bé,
aquest senyor
és,
des de l'any 84
del segle passat,
és membre
de la Reial Acadèmia
de Cultura Valenciana,
acadèmia d'aquelles
que defensen
unes normes lingüístiques,
ortogràfiques,
i d'això diferents
per la Valenciana
perquè com que ha de ser
una llengua diferent
és d'aquests,
imagina't.
I,
en canvi,
l'altra candidatura
l'encapçalava
un senyor
que es diu
Manuel Pérez Saldanya
i que és membre
de l'IEC,
de l'Institut de Estudis Catalans.
Ocugi.
I ha guanyat,
doncs,
el Blaver.
Ha guanyat
la candidatura
de Blavera
i,
a més,
a més,
puc dir que aquest senyor
quan es va constituir
l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
hi va haver
diferents organismes
que van tenir
art i part.
Hi va haver
una sèrie
de membres
de l'acadèmia
que són
proposats
en un pacte
conjunt,
es van posar d'acord
el Partit Socialista
Valenciana
i el PP,
es van posar d'acord
amb uns quants
dels nomenats.
Després hi ha
un altre sector
de nomenats
per les universitats.
Aquests,
diguem que són
els més
catalanistes,
més unitaristes,
més de la unitat
de la llengua
i després n'hi ha
uns quants
triats directament
pel Partit Popular
que és el que tenia
la majoria
en aquell moment
i la continuen
a tenir
tota la pesca.
Doncs,
aquest senyor
és d'aquests,
els que van triar
directament del PP.
Tot i així,
també,
com a vicepresident
tindrà el senyor
Josep Palomero,
la secretària
serà la Verònica Cantó
i després Emili Casanova
i Josep Lluís Domènech
són els dos vocals
que conformen
aquesta junta presidencial
de l'Acadèmia
Valenciana
de la Llengua.
Tot i els mals auguris,
auguris és una
de les cançons
que teníem
en aquest disc
que volíem posar
avui,
però no l'hem posat
perquè els del disc
eren bons
i aquests són dolents.
Total,
diuen que malgrat tot
que siguin
del sector secessionista,
doncs això,
que en els últims temps
ja s'han moderat,
també ell mateix
el seu discurs d'investidura
ja va dir
que ja havia parlat
amb l'Institut
d'Estudis Catalans
i que volen tenir
relacions cordials,
mantenir bones relacions,
però també al mateix temps
també hi ha parlat
amb les entitats
com l'Horrat Penat
i la Reial Acadèmia
de la Cultura Valenciana
que són aquestes
que són entitats
que sempre han defensat
el secessionisme lingüístic,
és a dir,
que el valencià
és una llengua
diferent del català
i proposen normes
ortogràfiques
diferenciades
de les de Castelló
que són les consensuades
amb l'Institut
de l'Estudis Catalans
de l'any 32,
etc.
Així està la cosa.
Amb aquest nou nomenament
de la Blaber,
com dius tu,
Ramon Ferrer,
parlarem,
continuarem d'una anada
que parlar
l'Acadèmia Valenciana
Segurament tindrem tema.
Més notícies,
parlem ara
de l'Ajuntament de Perpinyà.
Sí,
molt breu.
Mentre a València
ens van fent la llesca,
els de Perpinyà
s'enrotllen.
Ja vam dir fa poc
que tenen un pla
de normalització
i de promoció
del català,
tenen creat
un Consell Consultiu del Català
i que volien tenir
el domini.cat.
Doncs bé,
ja el tenen.
Ja està en marxa,
ja es pot veure.
Mira,
tu ensenyo.
Ensenya-m'ho.
Al públic no li podem ensenyar,
però direm la web
perquè ho vegin.
ara des d'aquest dilluns.
Ho van decidir
el 17 de novembre
i en una setmana
ja està.
Va ràpid, eh?
A Perpinyà van ràpid
les coses.
Com aquí,
igual que aquí.
Que tu deies,
ai que els hi picaran la cresta
el govern francès,
un domini.cat
en una ciutat, no?
Quan els donen la gana
ho fan,
com aquí,
quan els donen la gana
les coses no es fan.
Doncs a Perpinyà
quan els donen la gana
ho fan,
ja està en marxa.
És molt senzilla.
Ara tenen,
doncs,
ara la web
de l'Ajuntament de Perpinyà
té dues versions.
l'Ajuntament
punt,
no, perdó,
Ajuntament
guió Perpinyà
com que està en català
és en BNY,
lògicament,
ajuntament guió Perpinyà
punt cat.
I ja tens el web
de l'Ajuntament de Perpinyà
en català.
Home,
alguna coseta...
Si ho busques en FR
també hi és?
Després busques,
sí,
en canvi,
després també hi ha
la versió en francès
que és en domini,
és en domini
punt FR.
I és la mateixa web,
però.
Sí,
és la mateixa web
i a més les he imprès
en versió catalana
i en versió francesa
perquè ho vegem.
Sí, sí, exactament igual.
Ho tens aquí,
Toni.
Ja,
clar,
això és nou d'avui,
de fa dos dies
i encara a la versió catalana
hi ha alguna cosa
que se'ls hi ha colat en francès
però mica en mica
ja ho aniran polint.
Però bé,
com a mínim,
podem dir que una flor
no fa estiu
però alegre el matí.
Ja està.
Au.
O dos dies no són sempre
que deia l'Elena.
Dos dies no són sempre,
això clar,
ho deia l'Elena.
Dos dies no són sempre
però mira,
dos webs de l'Ajuntament
de Perpinyà,
cadascú podrà agafar-la
com volgui en francès o català.
El que,
a Perpinyà,
és una zona
on també es parla occità
però en canvi
de web en occità
ningú en diu res.
Tu els hi dones feina, eh?
Tu hi dones molta feina.
Home,
ja estem contents
però podem estar-ho més.
Vinga.
Parlem de música,
acabem les novetats,
les notícies breus
a parlar de música
i és que el concurs
jo diria que ja ha consolidat
Sona 9
té un altre guanyador
i consolidat
perquè anem per la 11a edició.
Exacte.
Qui ha guanyat?
És el 2011,
edició 11a.
Nyandú.
Nyandú.
Qui són aquests?
Doncs són un trio
de pop folk
de Torre d'Uristà,
comarca del Lluçanès,
que no sé on és,
i que té 257 habitants,
aquest poble.
No la comarca,
no la comarca,
el poble, eh?
Doncs mira,
de 257,
3.
N'hi ha 3 que fan música.
Això,
el percentatge
deu ser,
quasi,
no és com el dels jocs
en català
però vaja,
amb una producció de 257,
3 habitants
que triunfen
i guanyen un premi
cantant en català
està molt bé.
Què representa això,
doncs,
que gravaran un disc
o amb una producció
professional,
tenen una campanya
de promoció
de publicitat
a TV3,
a Catalunya Ràdio,
a la revista Anderrock
i gravaran un videoclip.
I a més a més,
a partir d'aquí
els hi soten bolus.
Els altres finalistes
i guanyadors
de segons premis
d'altre,
el Premi Igventut
és el trio
d'Itman Mazels,
que és una formació
entre pop,
és una formació
de pop cabareté
i els altres dos finalistes,
aquests tenen com a premi
gravar un EP
i una minicíria
de concerts
i una campanya de promoció.
I després,
els altres dos guanyadors,
els tercer i quart,
són els Alls Nous Piquen,
un grup de pop.
Sí,
aquest és una banda
de rock així
de crossover,
com diuen, eh?
O sigui,
els Red Hot Chili Peppers
a la catalana,
per entendre'ns.
I un grup de pop
que es diu Bremen.
Aquests són els
que han guanyat
els últims premis
i cada un té un premi
de 1.500 euros
en material musical.
Òbviament,
com fem carany
i si podem
i ho trobem,
quan surt el disc
de Nyandú
que han de gravar
a partir d'ara,
doncs d'aquí a pocs mesos
quan surt
ja el Pasqueremia
vindrà a petar
a un quart de català
el Nyandú,
guanyadors del Sona 9
d'aquest any 2008.
De la Torre d'Uristà,
Nyandú.
Ara tornem.
El Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
ha canviat de seu.
Ara ens trobaràs
al segon pis
de l'antiga facultat
de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
El nostre horari
és de dilluns a divendres
de 2.15 a 2.15
i també
de 4 a 6 de la tarda.
Recorda,
ara al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
a l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
Ai, ai,
que ho has xivat,
que has xivat
el nom de la sintonia
i això era un concurs
que teníem.
Parlem de concurs
amb la paraula viva
i oi que sí que proposaves
de veure si ensortàvem
la sintonia de...
No hem sentit res, no?
No, ningú s'ha pronunciat
i mira que
és fàcil, eh,
de descobrir.
Què dius?
És molt difícil
aquesta sintonia de trobar.
No, home,
a veure,
només per escoltar-la no,
però si tu segueixes
les pistes
tenim un bloc,
el bloc
hi pengem els guions...
De fet...
És fàcil,
és fàcil descobrir-ho,
no perquè la coneguis
la cançó,
sinó però si ho investigues
de seguida trobes
per on va la cosa.
Bé,
parlem del bloc
i de la paraula viva,
que és el concurs.
Paraula viva,
és el concurs
que fem en relació
a que l'any 2011
és l'any de la paraula oiva
i és allò que
cada setmana
recollim
i premiem
l'aportació
dels nostres usuaris,
visitants,
clients,
oients que ens escoltin
o que ens vegin pel web
o pel bloc
o pel qualsevol lloc
on sigui,
frases fetes
o refranys
amb la seva explicacioneta.
Bé,
aquesta setmana
hem tingut
una participació
similar
a la setmana anterior,
diria que potser
una participació més,
per tant,
el percentatge és brutal,
en aquest moment
el percentatge és brutal.
Un més
és un gran augment
de percentatge.
És un augment,
volguis que no.
Però no ho volem
de tanta quantitat
sinó qualitat,
de qualitat
no ens podem queixar.
De qualitat
tampoc
no ens podem queixar,
la cosa va bé,
hi ha setmanes
més inspirades.
Guanyador per avui
el diem,
el guanyador
de la sisena setmana
és un tal
Juan León.
Juan León?
Juan León.
Guanyador de la sisena setmana.
Que si ens està sentint,
que em sembla que sí,
perquè ja em va dir un dia
que ell sempre que pot
ens escolta en directe
i si no ho fa
pot podcast
però el prefereix en directe.
Per tant,
si n'estàs sentint,
Juan León,
felicitats,
acabes de guanyar
un llibre,
no,
dos llibres.
Vinga, va.
Dos, vinga.
I si que tu no en parlen
potser seran tres.
No, només dos,
només dos.
Vinga, va.
Quins són?
Que són els dos últims
volums
del premi
Tinet
de narrativa curta
corresponents
a l'any 2009
i el 2010,
són el 13 i el 14,
el del 2009
era Monsieur Binouat
que és el 14è premi
es diu Matí i altres contes.
Clar,
i tots són llibres,
són els premis Tinet
que estan molt bé
i són variats
i amb què ha guanyat
aquest xic?
Doncs ha guanyat
amb el següent comentari
aportació d'allò.
Diu,
amb els temps actuals
que corren
ja no té sentit
la dita
fent i desfent
aprèn l'aprenent.
Fent i desfent
aprèn l'aprenent.
No la seria aquesta.
Jo tampoc.
Mira,
és un dels motius
pels quals guanya.
Quan m'ensenyen coses
tenen premi.
Quan aprens.
Quan jo aprenc
diu això té premi.
Perquè a tot arreu
malgrat que sigui
una feina de paió
et demanen
que tinguis grau mig
o grau superior
i a més a més
que tinguis experiència.
És a dir,
que les persones
que portem treballant
molts anys en una empresa
si no tenim estudis
aquesta experiència
en un servei
és per poder trobar feina.
Per altra banda
la gent que té estudis
i no té experiència
tampoc pot accedir
a un lloc de treball.
Per tant,
fent i desfent
aprèn l'aprenent
ha quedat caducat.
És el que ens va dir.
Això ja ha quedat caducat.
Està bé que a través del Joan
el recuperem.
Antigament,
sí,
fent i desfent
aprenent l'aprenent.
Tu ves fent
i així n'aprens.
Ara ja no.
Ara volen
que tinguis estudis
i que tinguis experiència.
Les dues coses juntes
difícilment no poden anar.
I no t'equivoquis
que malament ràdio.
Doncs bé,
felicitats Joan León
i els oients
que ens vulguin continuar
participant en això.
Aquesta tarda
jo penjaré
la convocatòria
de la setmana
setena
del concurs.
S'acaba per Nadal
això.
Ens queden
tres o quatre setmanes
només.
L'única cosa que heu de fer
és entrar al bloc
d'un quart de català.
Simplement feu un Google
posant a quart català
centre de l'organització
lingüística
Enric Garriga
el trobareu.
Sí,
de moltes maneres.
I poseu
el vostre refrany
i ho faràs
el fet de preferit
i sobretot una mica
d'explicació
de per què
és així.
Poseu literatura,
poseu sucat
i bueno.
Aquí està,
es tracta de posar
una mica de salsa.
Una mica de salsa.
Això és el concurs
per aula viva.
Seguim endavant
amb una altra secció
el que són novetats
editorials i informàtiques.
Ens queden ja
un parell de notícies
no més.
Dius,
el català presenta
totes les cerces
de Google?
Sí,
i això què vol dir?
Que no trobàvem coses
en català abans?
Sí que es trobaven.
Però ara la cosa
és que tu fas
una cerca en Google
i et surt
d'una pàgina en anglès
i dius,
home,
jo d'anglès en sé
però no tant.
No ho entenc això
que faig.
Doncs ara
hi ha l'opció
allò que ja hi era,
l'opció
d'utilitzar
els traductors
de Google
però ara està incrustat
i incorporat
a la pàgina
de manera que tu
quan fas una cerca
i t'açuda
aquella llista
de coses que busques
i t'açuda
la llista de resultats
a sota
ja t'hi suda.
Tradueix això
al català.
Ho estic comprovant.
És que no m'enfio de tu.
És que ja ho tinc traduït
al català,
si ja ho tens traduït
al català.
Posa una cosa
que surt dir en anglès.
Has de posar una cosa
que dius
això em sortirà
en anglès.
Què vull dir
amb això?
Com ho detecta
l'ordinador?
Per això és important
tenir l'ordinador
i el navegador
configurat en català.
Perquè si tu tens
el navegador
configurat en anglès
lògicament
això no sortirà.
Si tu tens
el navegador
configurat en català
i navegues en català
llavors
els marcianitos
que ens espien
i que ens ho copien tot
i ho arxiven tot
per als serveis
de secrets
de tots els països
que ens tenen controlats
a tots
amb això del internet.
Tots aquests marcianitos
veuen que tu tens
l'ordinador en català
llavors ja t'ha surt
l'oferta
d'aquesta pàgina
en anglès
traduït-la al català.
sota allí
a la mateixa recerca.
Segueja aquesta pàgina
en català.
Molt bé.
Ho veus?
No, però en fi
hauria de veure
com ho tenim.
Perquè probablement
el navegador
d'aquest ordinador
que estem mirant
no està configurat
en català.
No ho sé.
Però la cosa és aquesta.
Si tu tens
el navegador
configurat en català
fas una recerca
amb Google
i busques una cosa
i xulten pàgines
en anglès.
Ja està, sí.
No ho sabia trobar.
Ho has trobat?
Proveu, proveu, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Cap problema.
I llavors, doncs això, clar.
Quan tu surts la recerca
en anglès a sota
a part de l'adreça web
a la dreta
et surts una cosa
d'aquelles de color blau
que si la cliques
funciona i automàticament ho fa
i se't tradueix
la pàgina aquella
que estava en anglès
se't tradueix al català.
Val, la tradució automàtica
d'aquest estil
sempre té algunes pífies.
Però és suficientment correcte
com perquè puguis llegir
i no perdre gaire detall
ni perdre...
I així també et distreus
pensant com era l'original
i com és que han fet aquesta pífia
i també prens això.
Algú ho aprendrà en anglès i tot així.
Hi ha ara una darrera notícia
i és que ens trobem
en plena setmana del còmic
i tu ens parles de còmics també.
A mi m'agrada el còmic.
T'agrada molt, eh?
Sí, jo sempre...
I per això cada any
des que es fa la setmana del còmic
jo cada any la setmana del còmic
porto temes de còmic
per al quart de català.
Avui hem tingut de molt interessant.
A banda de dir
hi ha el web del comic.cat
que és el web de referència
per a saber com està el món del còmic en català
que cada any el comentem
i que ells cada any també fan
una llista de publicacions de l'any
i també fan uns premis, etc.
Comic.cat.
Sí, sense les tres ve dobles, eh?
Quan no dic les tres ve dobles
és perquè simplement no hi van
i cada dia hi ha més webs
que no les porten.
Val.
Doncs comic.cat
i vas al web de còmic
de referència del còmic en català.
Però, a més a més,
la novetat de l'Hidroel
és una de molt interessant
que es diu
el còmic en català.
Catàleg d'àlbums i publicacions
de 1939 a 2011.
Ocu.
Què diuen a l'apartalda?
Ocu.
De 1939.
Sí, sí.
És un catàleg
de fet
per Jordi Riera Pujol
publicat per Glenat
que és un editorial
com el seu nom indica
francesa
però doncs que tenen
també
presència, no?
Treballen presència
com a mínim a Catalunya
perquè
és l'editorial
que més còmic en català
està traient en els últims anys.
És l'editorial
que tradueix
àlbums
d'èxit
tant europeus
com americans.
I que possiblement
traien còmics en català
quan no se'n traien aquí.
No, aquí
jo recordo
els anys 80
qui treia còmics en català
era Norma
l'editorial Norma Còmics
ara en treu molt pocs.
En canvi ara
els últims anys
les dues editorials
que més publiquen coses en català
són
Planeta d'Agostini
i
Glenat.
També és veritat
que els anys 80
funcionava molt
la revista
de còmics
els quioscos
i funcionava
menys els àlbums.
En canvi
els últims anys
s'ha invatit molt
la revista
dels còmics
han desaparegut
pràcticament
dels quioscos
no se'n troben
gaires
de revistes
i en canvi
totes les editorials
han apostat
i funciona molt bé
el còmic book
els àlbums
i tal.
Bé
doncs aquest catàleg
no només
fa una llistat
d'exhaustiu
de tot el que s'ha publicat
en català
en còmic
des del 1979
al 2011
que podem resumir
amb una xifra
de 1.600 referències
d'àlbums
només parlo d'àlbums
no dic de revistes
i publicacions per aigua
sinó 1.600 àlbums
perfectament ordenats
per ordre cronològic
i
i quan diem àlbums
volem dir publicacions
de més de 20 pàgines
perquè hi hauria
després hi ha els còmic books
que són revistetes
a compilacions
de diferents històries
el còmic book
és com un mini àlbum
és com si diguéssim
un EP
un single
un LP
doncs els còmic books
venen a ser els singles
de poques pàgines
i no acostumen a arribar
a les 20 pàgines
un album ja té
més de 20 pàgines
bé
doncs a més
no només fa aquesta llista
sinó que hi ha una selecció
de portades històriques
i ben triades estèticament
i perquè siguin maques
o perquè siguin històriques
que n'hi ha unes 200
dins del catàleg
però és que a més a més
el Jordi
Jordi Riera
no només fa la copilació
sinó que també fa un estudi
de l'evolució
i intenta esbrinar
les causes
i els coms
i els perquès
unes coses en tinguin èxit
i unes altres no
i parla doncs
quins són els elements clau
que fan
que la indústria
que la indústria del còmic
funcioni o no funcioni
en català
quins són els èxits
i quins són els fracassos
parla dels pioners
com a la publicació
dels estèrics
a partir dels anys 60
es comencen a publicar
l'estèric en català
es parla també
de la influència
que va tenir
l'aparició de la revista
Cavallfort
l'any 61
i com a partir
d'aquesta revista
i dels primers estèrics
traduïts al català
el que ha tingut més èxit
sempre fins fa pocs anys
en català
ha sigut la traducció
del còmic franco-belga
els look y look
els estèrics
els tintins
i tot això
i en canvi
el típic còmic
de superhòries americà
no ha triomfat gaire
és veritat
això té a veure
el perquè de tot això
s'explica en aquest llibre
no dono més pistes
perquè són
un llibre sobre la història
del còmic
en català
sí
és català
i a més
explica les claus
per exemple
parla també
que una de les assinatures
pendents
de la indústria
del còmic catalana
en català
és el tema
dels superherois
no tenim superherois catalans
no gaire
tenim el massa gran
però aquest ja ve d'antic
i el massa gran
és com a còmic
que apareix als anys 60
però ve del
Folk y Torres
dels anys 30
una mica lluny
no ens he pogut
identificar massa
i hem tingut
han triomfat
els anys 80
traduccions
i els herois
que hem tingut
han sigut herois traduïts
com el Tintín
com l'Eric Castell
que és un futbolista
l'Eric Castell
a mi sempre va fer gràcia
perquè era un còmic francès
d'autos francesos
però que era un jugador
del Barça
i jugava
i sortia del Barça
en canvi
doncs superherois
diu
home
els herois
superherois
que hem tingut propis
com el doctor
Port Lligat
o quin altre hi havia
perquè el capità catalunya
han sigut sempre una mica
herois
una mica de pas sucat
amb boli
no tenien res a veure
el que avui en dia
diríem una mica friquis
i no tenien res a veure
amb el típic superheroi
de còmic
nord-americà
potser és que som
una cultura
que no volem
que no ens baixa
de tenir superherois
explica allò
quan diu que el que triomfat
és el còmic franco-belga
és perquè també
a veure
Cavallfort
ho editava
de l'era
tenia
l'església catalana
l'abadia de Montserrat
l'espolis
de l'abadia de Montserrat
i des d'aquesta perspectiva
el Cavallfort
promocionava
una sèrie de valors
de cultura
de bones maneres
i també
volien fer país
i aquest tipus
de valors
que volia transmetre
i que transmet
la revista
Cavallfort
que el Massagran
l'Estèris
i tot això
el còmic de superherois americà
no el tenia
per tant
va costar molt
que el còmic de superherois americà
li vés a traduir-se al català
avui en dia
sí que es troba
el Batman a Barcelona
en català
però és una flor
d'aquelles
que no fa estiu
ni fa escola
una de les coses
que ha tingut molt d'èxit
per exemple
ha sigut el tema en manga
el còmic en manga
es ven com a xurros
en català
cada any
hi ha la fira del manga
en català
la fira del manga
a Barcelona
i també hi ha
tot el producte en català
i l'autor del llibre
ve a dir
home, si a veure
quan s'aposta fort
i es publica
com cal
i amb condicions
i amb igualtat de condicions
que les altres llengües
el còmic en català
es ven
i el manga rasa
això ens ho hauria de dir
el Jordi
que el podríem convidar un dia
encara que fos per telèfon
però jo crec que aquí
té molt a veure
també la introducció
dels dibuixos animats
a TV3
vull dir
el fet d'escoltar el Som Goku
parlant en català
té molt a veure
que després
el còmic en català
en manga
mira, diu
que Planeta d'Agostini
dels àlbums de Bola de Draca
ha arribat a tirar
a fer tiratges
de 100.000 exemplars
això sense els dibuixos animats previs
sense TV3
això no s'entendria
però bé, aquí el lligam còmic
i Super3
va molt bé
molt bé
doncs Enric
era l'última notícia
que ens havies portat
doncs jo me'n vaig amb el meu bagatge
i amb el meu equipatge
perquè em faig meva
la cançó d'Helena
que ara sentirem
per acomiadar-nos
heroïcament
dels desastres
que ens esperen
Enric, Enric
fins dimecres que ve
dimecres més
Mi
аб tres
Mi
ena
mi
해
que
hoge
acnak
eh
doncs
tiers
en un principal
exercises
de joie
que
si
no
el
así
es
lle
que
увер
desperation
Joie
Ja
me
îl
va
cu
La roba per estradar, no dono més la clau de la concitada.
Si canti tot el que he trobat, el que és ben i el que és ofert,
l'improvisació i la rutina.
Cada dia es tremeu un vestit nou i un passeig,
només viu la vostra companyia.
PASC BASIC.
Fins demà!
Fins demà!