logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintoria de Tertúlia, una tertúlia que avui sona per última vegada,
aquesta temporada 2011-2012.
La tornarem a recuperar de cara a finals d'agost i principis de setembre.
Avui tenim l'honor de compartir l'última tertúlia de la temporada
amb la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia.
Amb el director d'organització de l'autoritat portuària, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
I amb un altre, Joan, l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
Amb ells farem, com dèiem, l'última tertúlia en aquest divendres 15 de juliol,
Vigília de la Mare del Carme.
I avui, curiosament, tenim tres notícies destacades de l'actualitat de la jornada
que ens situen geogràficament en la zona marítima de la ciutat,
que ens situen al voltant del Serraio, del Port i de la plaça dels Carros.
Tenim d'una banda la reobertura, gairebé podríem dir la inauguració del pàrquing del Serraio,
completament a punt perquè el puguin utilitzar els vehicles i els conductors.
Tenim també la confirmació oficial que l'empresa Qatar Dayer ja és propietària de la Marina Portàraco.
I tenim també l'ensur, no sé si dir-ne ensur o no, però en fi,
el tema de les restes romanes trobades arran de les obres del pas a nivell de la plaça dels Carros
i que obligaran a modificar una mica el projecte del pas soterrani.
Així que, curiosament, tenim tres notícies concentrades en aquella zona de la ciutat de Tarragona.
Del tema del pàrquing, el Joan Besona, que a més treballa al port i que té càrrecs de responsabilitat de l'autoritat portuària,
hem trigat cinc anys, perquè aquest pàrquing es va inaugurar l'any 2006, si no m'equivoco,
cinc anys de tenir-lo plenament a punt.
Suposo que, allò, contents.
Mira, mirem-ho des del darrere, no?
Podem dir que avui tenim un dels millors pàrquings de Tarragona en funcionament i en bon estat.
I és clar, Joan.
Comencem...
Ja comença, com tots els pàrquings, no?
Sí, sí, escolta, està a nivell d'explotació, com altres pàrquings.
A nivell d'explotació dels pàrquings de Tarragona o dels d'arreus?
És que hi ha una notar de diferències.
Dient de Tarragona, lamento no poder dir exactament el preu,
tot i que hi ha una sèrie de promocions inicials, aquests mesos,
si tu l'utilitzes per anar al serrallo, si vas als establiments o als restaurants, etcètera,
també tindràs una sèrie de compensacions importants, que crec que és el que es tracta.
Ara, mirant enrere, doncs sí, la veritat, nosaltres, com a autoritat portuària,
parlem amb molta satisfacció, perquè, vulguis que no,
ha sigut aquella pedereta a la sabata que hem arrossegat durant uns anys,
que han sorgit una sèrie de problemes,
no per l'aigua salada, per dir-ho així,
no per la capa freàtica, sinó per l'aigua dolça,
l'aigua que, doncs, baixa de la ciutat,
tot el que és la part baixa, des del serrallo fins a la plaça dels Carles, fins i tot,
hi ha moltes baixants d'aigües dolces de la ciutat,
per les pluies i tot això.
Estem en temporades plujoses i que, en certa manera, hi ha hagut aquestes filtracions.
A vegades costa més el farcit que el gall, i en aquest cas ha sigut així, no?
És una gran obra, però...
Vols dir, literalment, que ha costat més gairebé les reparacions que el pàrquing?
No parlaves de cosa econòmica?
No parlava de qüestió econòmica, parlava de qüestió tècnica, no?
En el sentit que s'han tingut que polir tota una sèrie de dificultats,
i, com pots imaginar-te, també, entre mig hi ha hagut una sèrie de negociacions empresarials
amb l'empresa que es va portar a l'obra, etcètera, etcètera,
i aquesta empresa ha passat per una sèrie de problemes greus,
doncs tot ha ajuntat d'allò.
Per tant, jo miraria a partir d'avui,
i avui, escolta, és un gran goig, una gran alegria,
pel port i, sobretot, per la gent del serrallo.
I per tots, perquè de la llista immensa que tenim de les coses a mitja que va
i que no acaben de rotllar, podem tetxar-ne una.
Una, sí, perquè aquesta és veritat que, en fi,
teníem un pàrquing des de fa anys, però estava infrautilitzat,
em sembla que només es podia utilitzar una petita part.
Avui en dia, les 400 places, en tota una sola planta,
que això també fa molt de goig veure-ho així,
estan ja plenament utilitzant-les.
De fet, mira, jo ahir la nit vaig baixar amb uns amics de fora,
sempre els paixes per allà, perquè hi vegin,
i vaig anar al port esportiu perquè no trobava aparcament al serrallo.
Sí, perquè s'havien queixat reiteradament els comerciants,
els restauradors, que clar, cada cop més gent va al serrallo
per la remodelació que hi ha hagut en els últims anys
i que hi havia veritables problemes en aparcament.
Algun comentari a fer, més enllà del preu, Nani,
que clar, que els preus continuen sent cars, els pàrquings.
Sí, avui que llegia l'estat de les comptes de les empreses municipals
i deien que... Espinxa és la dels pàrquings?
No, Espinxa és la del mercat.
Espinxa i aparcaments.
Doncs aparcaments, deia que quasi bé cobria,
he pensat, malament res, si no cobreix, si a sobre no cobreix.
Es trobo indecents.
I em fa molta, molta ràbia anar a Reus i amb dos duros,
a part que tot un matí pots perdre el temps tant com vulguis.
I en canvi aquí has d'anar com un coet perquè si no et sangren.
Ho sento.
Joan, algun comentari del pàrquing?
Podrien ser més baratos, no?
Ens n'alegrem de totes baredes que haguem solucionat un problema
que arrossegàvem des de feia anys.
Home, sí, penso que ja li tocava aquesta reparació
o aquesta intervenció, el que sigui,
pel bé del pàrquing, pel bé d'optimitzar i d'amortitzar la inversió
i també pel bé del Serrallo i del barri del Port.
Necessitem espais per aparcar
i si volem que la zona del Serrallo sigui un espai lúdic, comercial,
d'esbarjo, necessitem aquests equipaments.
Està molt bonic.
La veritat és que ara, a part que el temps s'acompanya
i fer una passejada per allà està preciosa.
La veritat és que és molt de pena.
I ara tenim els del Qatar que ja oficialment han confirmat
que han comprat la Marina a Portàraco.
Que hauré d'anar amb el burca posadi per donar un tomet.
Encara estarà més preciós, se suposa, no?
Perquè aquesta gent ve carregada de diners.
Però tenen diners perquè els saben utilitzar.
No crec que els llencin gaire.
Tindran allà els barcos o els llats o com se diguin.
Com interpretes, de totes maneres,
l'entrada de capital de Qatar en aquesta Marina?
Com un moviment absolutament global
que hi ha economies que estan invertint
en llocs on no acabem de tirar endavant.
I vull dir, si ells tenen llocs
i els surt més barat aquí que a Barcelona
o que a Villefranç o allà on a pàrquing,
entenc que volguen invertir en una cosa
que els és profitosa per ells.
I a la ciutat li beneficia?
Jo penso que sí, aquella zona, torno a dir,
és una zona preciosa, una zona molt bonica.
Tant en hivern com estiu,
perquè a l'hivern baixar a donar un tomet per allà està molt bé
i que hi hagi concentració de locals,
de restauració, tot això.
I evidentment, si allà funciona, funcionarà tot.
No, no, a mi no tinc cap inconvenç.
Mentre no em facin posar...
El teu iot?
No, el meu iot no.
El que acabes de dir.
Ah, que no et facin posar.
El mocador.
Pensava que estaves parlant de vaixells.
Estic tranquil·la perquè la poca gent
que he tingut ocasió de conèixer relacionats amb el Qatar...
No porten mocador.
No, no, no.
Però perquè són homes.
No, no, i venen vestits molt occidentalment, no?
Però parlant de pedres de la sabata,
doncs això també ha sigut una pedra de la sabata.
Sí, és veritat, eh?
És que el porten ja unes quantes pedres a les sabates
i aquesta, Déu-n'hi-do.
I també, doncs, bueno, també és un goig
que al final s'ha girat aquesta solució
perquè, doncs, bueno, era una societat
que va agafar aquesta concessió ja fa uns anyets
i que també, doncs, bueno, la societat havia passat també
per uns problemes particulars, interns,
i que al final s'ha de veure també afectada
per una situació urbanística, no?
Un cop...
Un malentès, entre cometes, allà.
Un cop, sí, a veure,
no es havien fet les coses correctament bé.
Si hi havia un buit legal, per dir-ho així,
sobre si es necessitava o no certes llicències,
en aquest cas, doncs, se necessitaven.
Es va estirar massa, diguéssim,
i va veure, doncs, que hi havia aquesta necessitat de fer-ho.
S'ha va fer, s'ha fet,
el jutge, doncs, ha donat
el vistiplau
perquè la cosa estava ben feta, etcètera, etcètera,
i, bueno, al final s'ha pogut tancar aquesta operació.
Aquesta operació va molt bé
per dues coses.
Primer, assegura la concessió
que es va atorgant al seu dia.
Es portarà a terme un manteniment
que ja començava a faltar
perquè, tot i que la zona és nova
i els edificis són nous,
ja començava a notar-se
una certa falta de manteniment.
Aquí s'activarà un tema de màrqueting important
per a l'habilitació de tota la resta de locals,
oficines, dependències que pugui haver-hi,
i això serà per Tarragona, evidentment,
una nova font de comerç, no?
Això en quant al ciutadà de terra.
El que hi haurà mar,
doncs, bueno, això donarà aquesta possibilitat
amb aquesta participació de la societat
que ja operava a Barcelona, Marina 92,
que produït gerencia tota la flota
de l'Emir de Qatar,
de la família i de tota aquesta gent,
que sembla ser que són bastants vaixells,
semblen d'entre 60 i 70,
que, bueno, vindran a Tarragona
a fer les seves hibernacions,
els seus manteniments i tot això.
Que puguis veure...
Ja ens faran dentetes, per cert.
És la reconquista, no?
No, que puguis veure el xec o la xequesa
passejant per Tarragona.
No ho sé,
però sí que cada vaixell d'aquests
porta una quantitat de tripulació
increïble i que aquests seran realment
els que donaran...
Encara recordo el passat hivern
aquell vaixell espectacular
que tenia un helicòpter al terrat,
a la terrassa,
com que hi té qualsevol cosa.
Una bicicleta.
Manchon, i el teu vaixell què?
On el tens?
Ah, passa els carros de pedres.
Ara el tinc el francolí.
Si no hi ha, igual, el francolí.
Per això, per això.
Escolta, què?
Què et sembla això del Qatar?
Que es fiquen a tot arreu,
amb la samarreta del Barça.
Que vinguin els de Qatar,
els dels Emirats Àrabs,
els de Dubai,
els d'Aràbia Saudí,
els xinos,
que vinguin tots
i que portin calè
i que els invertim bé.
És el que necessitem,
perquè estem en una crisi
de Padre Vimú i Senyor Mio,
i necessitem aquestes inversions
i necessitem que això tiri endavant.
i penso que és una cosa
especialment bona per a la ciutat.
I amb quins motors econòmics
té Tarragona a l'actualitat?
Un d'ells és el port.
I no tan sols un port de mercaderies.
Sinó un port també
amb voluntat més turística, no?
Tot això és bo per a la ciutat.
Ja el veig adorant de mà,
home,
mirant de la meca en dies d'estes.
Aviam, siguem realistes,
van entrar aquí els 711.
I tornen.
Van estar.
Ara ja fa el paper historiador.
392 i després un rei una mica
a poca solta va expulsar els moriscos
i ho van pagar molt car.
I ara què vols dir?
Que el 2011 torna a la reconquesta?
Ara un borbón les diu
vine, vine, va,
que el meu tiet,
el meu de llances,
era dolent tot.
No?
Més o menys.
En fi,
estem parlant de pedres a les sabates,
de la del pàrquing ja resolta,
la de la marina també gairebé resolta.
Recordeu que fa pocs mesos
estàvem parlant del possible enderrocament
dels edificis de la marina, eh?
Sí, sí.
Que quin episodi
vam passar unes quantes setmanes
amb aquella espasa de democles judicial
que teníem al damunt.
Ara sembla que ja ho tenim resolt.
Ara no sé si dir-ne una pedra
d'aquelles que té la ciutat desafanys
és la del pas a nivell de la plaça Els Carros.
Les obres havien començat,
estan en marxa
i ara resulta, Joan,
que, clar,
la claveguera aquella
que hi ha
és molt important,
no?
Molt, molt, molt
i obliga a canviar una mica
el projecte, no?
Bueno.
Però no se sabia.
Però aviam.
A veure,
explica'ns una mica,
Manchot,
què ha passat exactament aquí.
El procés és llogic.
Tu te'n vas al metge
i et fa un tac.
Aquí hi ha unes sombres
que sembla
que hi hagi això
o que hi hagi allò.
després aniràs a quiròfano
i quan t'obrin
sabràs
si aquelles sombres
és una cosa
o estàs embarassat
o el que sigui.
Doncs això és el mateix.
El tac
o els estudis plenis
marquen que això anava per allà
i, clar,
quan vas a quiròfano...
Clar,
però és que hi ha a Bessonada
i vas de parar.
Hi ha a Bessonada
o hi ha trigèmens
i el que sigui.
Que això fa modificar el projecte
o fa replantejar el tema.
Aviam,
quants anys portem aquí a Tarragona?
patint o convivint
amb aquestes situacions?
Doncs, bueno,
jo ho trobo normal.
Potser perquè hi visco.
També s'hagués pogut plantejar
fem primer la intervenció arqueològica
i després
fem el projecte.
D'acord.
Molt bé.
Això és la situació ideal.
Uns diners
per intervenció arqueològica,
ho obres,
crees uns espais
que s'han de tancar,
s'han d'assegurar,
ho has de tornar a colgar
o has de tenir de deixar obert,
perds uns temps,
uns terminis,
la inversió pública
és lenta,
té uns terminis legals,
etcètera,
etcètera,
que s'han de fer.
Què preferim?
Anar a risc
amb una intervenció
que sabem que poden haver restes
o sortiran restos
i que portarà
uns mesos
a solucionar-ho
o anar també a fer
unes intervencions prèvies
sense saber
què pot passar.
Aviam,
qui ho avalua això?
Vosaltres...
Com ho veus?
Jo ho veig fatal.
Per què?
És que a veure,
no en tinc ni idea,
però si a mi em diuen
s'ha d'aixecar la pressa als carros,
el sentit comú
em diu
allà hi haurà romans,
és que si no hi ha pedra
hi ha romans,
i més aquella zona,
aquella zona
que era acampat
que n'hi havia,
però si hi ha unes taques,
fes el projecte,
quan ja has vist
que allà hi ha unes taques
o que allà hi ha unes restes,
a veure,
saps què passa?
Són sombres.
La percepció
de la feina dels arqueòlegs
us esteu tirant pedres a sobre.
Vull dir,
sempre són els arqueòlegs
els que venen a tocar la pedra.
El mercat.
Comencen a fer.
Ah, no,
ara resulta que hi ha això.
Un any per als arqueòlegs.
I allà amb l'escombreta.
A veure,
és veritat,
em sembla
que d'alguna manera,
no sé quina,
però d'alguna manera
s'hauria de poder
fer
una inversió pública,
obra pública,
en què
la feina dels arqueòlegs
no fos sempre un entrebanc.
És a dir,
que es fes prèviament els projectes.
Jo diria que sí,
evidentment,
i que Tarragona ja hauria d'estar
i hauria d'estar fet al mapa
i segur que està al mapa
d'allà on n'hi ha restes
que es poden considerar
bessons
i on n'hi ha restes
que es poden considerar
un grau cul.
Vull dir,
això ja ho hem de saber.
El que diu la nana
és que això el que provoca
és que et dona una mala imatge
dels arqueòlegs, no?
Una mica que sempre és com una mena de...
Sou una mena d'entrebanc.
Sí,
pàjar de malagüera.
Entre que cobren molt
i triguen molt la gent,
al final us tirarà pedres
de rebanc d'altres.
Ara defenso la meva professió.
A mi em sembla que amb aquesta tertúlia
sempre em toca defensar
la funció pública
o els arqueòlegs.
Això que cobren molt
podem parlar-ne, eh?
Això ho diuen.
En aquest país
se diuen tantes coses.
Sí.
Però jo encara no he vist
arqueòlegs en Ferrari.
No, però les empreses aquestes
que fan cates arqueològiques
és cert que cobren molt.
A veure...
Aviam,
és una feina que necessita
el seu temps,
el seu personal
i el preu d'hora
d'un tècnic superior
no te n'oblidis mai.
No, no, no.
A veure, jo no estic...
té unes tasques a fer
posteriorment de memòria.
No ho estic qüestionant.
Estic dient que això
és un punt més
a perdre imatge.
Em sembla que cobra
moltes vegades més
un lampista.
Amb tots els respectes
a l'alimpista
és que no pas
un tècnic superior
que és un arqueòleg.
Però bueno,
aviam,
nantos ens emportem
els garrotades sempre
perquè som els que
ens toca fer de dolent
que, clar,
com trobem coses,
però és que a darrere d'això
hi ha uns mecanismes legals,
hi ha una legislació urbanística,
hi ha una legislació
de patrimoni,
hi ha una llei
de contractes de l'Estat,
hi ha una llei de...
etcètera, etcètera,
que ens estan marcant
unes pautes
o hi ha un tema
tan simple,
doncs,
l'existència o no
de partides econòmiques
suficients
per tenir aquesta tasca
planificada
en l'arqueologia urbana
o no urbana.
I ens agradaria
a tots tenir
una bossa de diners
i bueno,
d'aquí cinc anys
farem
tal projecte d'obres.
Doncs teniu dos anys
per invertir
a l'intervenció arqueològica
i ens agradaria
però què hi són
aquestes partides?
No.
I aleshores
es va sobre la marxa,
no?
Es planteja un projecte,
una obra,
una intervenció
i aleshores...
La majoria d'aquestes partides
estan dintre
dels projectes d'obra.
Clar,
quan s'executa això,
quan tens l'obra licitada,
adjudicada
i comencen,
doncs la partida número 1
serà l'arqueologia
que et farà
variar
o no variar
el projecte.
Molts projectes,
tots aquests projectes
passen per Comissió de Patrimoni
de la Generalitat
i la majoria,
doncs,
són aprovats
però, clar,
en condició sine qua.
No, senyor,
si surten romans
s'ha de variar.
Evidentment que això
porta despeses
perquè llavors
has de tornar a fer planos,
tornar a fer projectes.
Però bueno,
no és culpa
de l'arqueòleg
professional.
No, no, no,
jo no,
a veure,
no m'entenguis malament.
Jo no estic qüestionant
ni el sou,
ni la feina,
ni la importància de la...
Has dit que cobrem molt?
No, no,
que diu la gent que...
No,
jo el que estic dient
és que
les vostres actuacions
a la ciutat de Tarragona
darrerament
ho estan portant
a una davallada
en la percepció
de la imatge
de l'arqueòleg
com algú
que juga a favor
de la ciutat
i l'estan convertint
en algú
que hi posa traves
al desenvolupament
de la ciutat.
Això és el que estic dient.
Això és el que estic dient.
A veure,
i el Joan Besora,
què dius sobre això?
A veure,
aquí el problema principal
és el passar
de la via soterrada
i ja estaríem més avançats.
Primer que tot.
Jo saps que jo sóc
un defensor d'aquest tema,
de la via soterrada.
Però bé,
ja no estaríem parlant
d'aquest projecte.
Ara parlant més concretament
d'això,
allà hi ha un ús
de clavegueram impressionant
que baixa de la ciutat,
a través de la plaça
dels carros,
a través de la via del tren,
s'ajunten
totes les clavegueres
del port,
també, etcè, etcè,
i és un ús molt important.
Que hi havia una...
Que se sabia
que hi havia
una claveguera romana?
Tots ho sabíem,
fer la teva portuària,
però amb una cosa
que es va embossar
i tot això,
doncs,
se sabia perfectament.
I s'havia dit públicament
i nosaltres ho havíem explicat.
Que s'ha de fer aquesta obra
i s'han de seguir
uns procediments arqueològics
perquè és el joc
i el joc humà
que ha de ser així.
Jo només faria
una excepció
o m'agradaria fer una...
o plantejar aquesta meva idea
que crec que han d'haver,
i tu ara em rectifiques,
Joan,
perquè tu realment
ets el professional,
tenia que haver dos tipus
d'intervenció arqueològica.
Una,
per exemple,
la que s'està fent
a la catedral
perquè en definitiva
hi ha un temple
i l'altra,
amb tots els més respectes,
una cloaca
o una claveguera.
M'entens?
Llavors,
en aquest sentit,
la intervenció arqueològica
crec que hauria de ser
més ràpida,
més ràpida
en el sentit
que, bé,
pot haver-hi,
per dir-ho,
una percepció
o, a veure,
una redacció documental
en el sentit
de disculptar
les clavegueres
d'aquesta romana
realment
s'ha testificat
o s'han descobert,
com dius tu,
a través d'aquest TAC,
que n'hi ha un altre,
n'hi ha tres més,
el que sigui,
tot això,
però, escolta,
estem parlant,
sí que són importants
les clavegueres també,
perquè això segurament
m'adonaràs
l'explicació
que et marca realment
el que era
la ciutat romana,
no?
Però,
no deixes de ser
un tub,
en aquest cas
no eren tubs,
eren unes construccions,
a més de tres perdons,
em sembla que eren
molt grans
i tot això,
no?
Però,
un temple sí,
que requereix
una intervenció arqueològica
més acurada,
una claveguera
en pic ho has documentat
i tot això
potser no caldria
estar tant de temps,
no?
Realment,
i així ens ho marca
la legislació,
no és que hi hagi
dos tipus d'intervenció
arqueològica,
ni en tres.
Això ho poso jo,
o tres.
Ni en tres.
O quatre,
digue-li com vulguis.
El tema catedral
és, digue-li,
una intervenció
que la podien dir
com a programada
per fer ciència,
d'acord?
Hi ha un altre tipus
que és la d'urgència,
que és que estàs
fent una obra pública
al mig d'un canvi
i trobes la sorpresa
que allà hi havia una cosa
que ningú sabia
que hi era.
I la tercera
és la preventiva,
que abans se'n dèiem
ursències
que són les d'arqueologia urbana
que abans de fer una obra,
abans que et doni
les lliçències
de fer l'excavació arqueològica.
Això existeix.
Ara,
tècnicament,
metodològicament
o a nivell de velocitats,
és el mateix,
o ha de ser pràcticament
el mateix,
que t'operin a cor obert
amb una operació programada,
que t'operin
a cor obert d'urgències.
El que passa,
aviam,
el temps d'obrir-te
i fer-te el procediment tècnic
o el protocol
serà el mateix.
El que sí que és veritat
és que estem en un país
que hi ha molta
tramitació administrativa,
hi ha molts tombs,
hi ha molts temes
d'aquests que sí que,
sembla que és un desig
que tenim tots,
que cada vegada
tot el tema
sigui burocràticament
més àgil.
Tot i amb això,
penso jo que
a Tarragona tenim sort
que les coses
se resolen
dintre dels terminis legals
de manera molt ràpida.
Per exemple,
el pas d'un informe
arqueològic
que hi ha problemes
d'aquest tipus
per comissió territorial
de patrimoni,
els terminis legals
diu que això
s'ha de resoldre
en 3-4 mesos.
Normalment s'està resolent
en un.
Felicitats
en aquest sentit.
Hi ha un compromís.
Però no és la percepció
tampoc.
Clar,
però això és el que veiem
nantos
i potser el que tenim
com a col·lectiu
és un problema
seriós
de saber
transmetre
la confiança
de pedagogia.
No, també?
Sí, el tema
de pedagogia,
etcètera,
comunicació.
I tenim un problema
de comunicació.
El que passa
que a vegades
és el que ens passa
a tots,
que les presses
ens fan perdre
l'important, no?
I necessitem
moltes vegades
el temps d'aquest
repòs
o la miqueta
de recurs
que no vol dir
econòmic,
sinó
tenir al costat
algú
de comunicació.
Escolta'm,
fem això.
I expliquem-ho bé
i que la gent
ho entengui.
Sempre poso
l'exemple
de la catedral
de Vitòria,
abierto por obres.
En catedral de Vitòria
van tancar la barraca.
S'han gastat allà
el que no està escrit
als llibres
fent ciència
i el gran atractiu
de la catedral
és que la gent
que entri
amb aquell tinglal.
Quan vols fer això
t'arriba,
per exemple,
el responsable
de riscos laborals
d'una obra
i diu
aquí no pot entrar
aquesta gent
perquè qui vol
assumir
la responsabilitat civil
que entri un grup,
s'ha d'espistir
un criu
i es fotir vestir
davall.
Però, en fi,
si s'ha fet
l'exemple
que tu comentaves
de Vitòria...
Sí, l'acabava
estava acabada
o està tancada.
En fi,
veurem el que passa.
Home, ara diuen
perquè, clar, recordem
que aquesta és una obra
que no fa l'Ajuntament,
fa Adif,
que és un anys estatal
i, en fi,
han assegurat
que, malgrat que s'ha de modificar
lleugerament
el projecte
a canvi
per qüestió
de la claveguera,
diuen que això
no modificarà
els terminis
de les obres
i que d'aquí a un any
estarà en gestit
el pas a nivell.
veurem què passa.
De moment,
tenim aquesta qüestió aquí.
Avui, com dèiem,
teníem aquestes tres notícies
que ens situaven geogràficament
en la mateixa zona
de la ciutat,
però, a banda d'això,
avui el dia
ens deixa altres informacions,
més de política municipal.
Ahí va haver-hi
un altre plenari
extraordinari
on es va decidir
que el plenari
mantindrà totes les competències
que li atorga la llei,
que era el que havien demanat
Convergència i Unió
i el Partit Popular.
Es van decidir
les empreses municipals.
Quina sensació et deixa
aquests primers dies
i aquestes primeres setmanes,
nani,
de la política municipal
després de les eleccions
i amb aquesta situació
d'un govern
amb majoria relativa,
amb dos partits
que poden sumar més
que el govern
que estan a l'oposició?
Què et sembla tot plegat?
Jo, el dia...
Primer, haig de reconèixer
que no sé com ha acabat
la història d'iniciativa.
Entre totes o no?
No, en cap.
En cap.
Ahir era 3-5...
No, no, no.
En cap.
Jo diria que seria
la crònica
d'una situació anunciada.
Vull dir,
ja era lògic pensar
que no seria fàcil,
que no hi hauria
una junta de govern.
A mi el que em fa por
de tot això
em sembla correcte.
Vull dir,
em sembla que si
la participació ciutadana
ha deixat aquest panorama
hem de jugar
amb les cartes que tenim
i que si tot s'ha de passar
pel plenari,
doncs tot es passa
pel plenari.
que això demanaria,
sisplau,
que no enredaris més
els projectes.
Agilitat, no?
Agilitat.
I perquè no em tornaré
a creure mai més
allò de la lentitud
de la burocràcia municipal
perquè recordeu
quan hi van haver
aquells ajuts
de Zapatero
que va dir
si es fa el projecte
en nou mesos
teniu els calés
per agilitzar
la construcció.
Tothom va fer el projecte,
va passar,
va sortir
i fantàstic, eh?
Vull dir que no...
Si es vol,
jo diria que es pot.
L'única cosa
que demanaria
és això,
que això no
enredaris
la situació.
La presa de decisions, no?
Sí.
Que és una mica
el que han dit
els socialistes
que pot passar
que, clar,
es poden enterrar
alguns processos.
Sí,
però que no utilitzin
com a excusa,
tampoc, eh?
vull dir, a veure...
John.
És un procés democràtic,
vull dir,
la veritat és aquesta
i tots aquests dies
hem viscut
totes aquestes negociacions
perquè ha de ser així.
Ara bé,
un cop arribi
aquest acord
que sigui
suprem
el plenari
i tot això,
doncs,
evidentment,
jo ho trobo molt bé,
sempre i quan també
s'hi pugui agilitzar.
Però,
per una banda,
també,
i tu,
Ricard,
que hauràs assistit
a no sé quants
plenaris,
des d'aquests directors
de la ràdio,
doncs,
hauràs vist també
de tots els colors
en el sentit
que a vegades
sembla
que estigui
tot el pescado vendido
quan arribi,
doncs,
al plenari,
però que també
a vegades
el plenari
derivi
amb la
constitució
de comissions
d'estudi
per al tema
que d'allò,
no?
O sigui,
m'entens?
Una altra cosa
és que t'arribi,
el tema aquest
ja va estar aprovat
a la comissió
de govern
i endavant,
pum,
donen coneixement,
per tant,
llavors,
el plenari
no té,
per dir-ho així,
cap decisió,
cap possibilitat
pràcticament,
fins i tot
les intervencions
dels portaveus
ja està quasi
ben amanida
i tot això.
I l'altre
és que quan arriba
un problema
no se troba solució
i acaba dient-se
el cuento de sempre,
de dir...
Fem una comissió.
Fem una comissió,
un grup de treball
per portar això.
Vinga, va,
segon punt, eh?
Vinga.
Home,
això sembla que,
clar,
la situació política actual
el que derivarà
és que hi hagi
molta negociació prèvia,
no?,
molt diàleg,
perquè les coses
arribin bastant
lligades al plenari.
Aquesta serà la clau
que ja la Nària apuntava.
Perquè si no,
sí que anem
en una situació
de moltes vegades
de cert bloqueig,
no?
Manchón.
Quan ens van ensenyar
el curs de funcionari,
per què conya,
ens van ensenyar
dues coses.
Les actes
a les reunions
han de ser
concises i confuses.
Concises i confuses.
Claro,
cuando no puede ser
profundo,
se oscuro
i sobretot
quan vols que una cosa
no funcione
munti una comissió.
Conya és a banda.
tenim la situació
política que hem tingut,
que tenim
i la tindrem
durant quatre anys.
Això pot complicar
molt el funcionament
de l'Ajuntament,
però també pot ser
molt bo
perquè és l'oportunitat
que tothom
se retrati
i tothom treballi.
Perquè això vol dir
que les coses
arribaran al ple,
ara han d'arribar
molt treballades
i molt amanides
també,
perquè el preu final
serà la ratificació
pública
d'un acord
entre les parts.
Què vol dir això?
Doncs que els quatre
partits que estan
hauran de cirgar
un munt
perquè les coses
vagin a bé.
Perquè el que no s'entendrà
és que les coses
quedin encallades
al ple,
per la banda que sigui.
Perquè el ciutadà
està una miqueta,
entenc jo,
cansat
de tota aquesta situació global
i el que vol
és que hi hagi respostes.
Per tant,
tots els partits
tindran més responsabilitat
fins i tot
davant dels ciutadans, no?
Sí, sí, sí.
I ara té tanta responsabilitat
el govern
o l'oposició.
O l'oposició.
Poden anar a la cosa.
La qüestió és veure
si volem ser
una ciutat
o un funcionament
només tacticista
o ja plantejar
temes
que em sembla
que és el moment
d'estratègia
d'acord entre tots.
I el tema
de les empreses municipals.
Ahir l'alcalde
després d'aquest plenari
va reunir-se
amb tots els presidents
de totes les empreses municipals,
va marcar
unes directrius
clarament
en la línia
de l'austeritat,
de rebaixar estructures,
de fins i tot
agrupar
algunes empreses.
Diuen que les primeres
poden ser aparcaments
i es pimsa
però que després
també podria anar
l'AMD
que és la de desenvolupament
econòmic
que es podria juntar
amb el patronat
de turisme.
Tot això
si sembla
lògic,
normal,
adequat,
que es rebaixin...
Tot el que sigui
agilitzar
i rebaixar...
I reduir dèficits
perquè clar
la majoria
d'empreses públiques
municipals
tenen dèficit
perquè de fet
és una mica
la filosofia.
L'empresa de transports
ha de tenir dèficit
per filosofia pròpia.
i per genètic.
Estaríem d'acord
doncs en general?
Sí,
absolutament.
Tot el que sigui
agilitzar la maquinària
la fa més barata,
espero que la faci
més ràpida
i això és positiu.
Ja ho veurem.
Siguin empreses municipals
o siguin empreses
de qualsevol caire,
hi ha un terme
que és adaptació
i llavors
s'ha d'adaptar
a la situació
que estem passant
i evidentment
és un lloc
que us he d'apuntejar
a la compta
de resultats,
en tots els paràmetres
que entren
i dir, bueno,
doncs això
es pot escatimar
o es pot treure,
es pot reduir
o es pot no sé què.
I tant.
I aquesta la valoració.
El que passa és que sense
que afecti
en la mesura possible
els ciutadans.
Clar,
hi ha una empresa emblemàtica
en aquest sentit
que és l'AMT,
la del transport públic,
la dels autobusos,
amb el que té
el dèficit més gran.
Però clar,
aquí si redueixes molt
suposo que
això pot tenir un efecte
en el servei
i el ciutadà
que és on cal...
Em sembla que hi ha dèficits
que hem d'assumir
perquè hem de ser així.
Sí, sí, sí.
Per exemple,
és el que hem dit,
l'empresa municipal
és genèticament deficitària
perquè és així,
perquè no pot ser
d'altra manera.
Tot i així,
dintre de la llestió,
però evidentment
es poden millorar moltes coses
i és on hem d'anar a mirar.
Jo diria que ara
hi ha una bona xarxa
de línies
i funcionen
de tant en quant
soc usuària
i reconec
que hi ha moltes possibilitats
per moure't
amb autobús
per la ciutat
i és positiu.
I veus crios
i veus gent que utilitza
que abans veies
només el Jaiet
amb la tarja aquella
de jubilat
i ha donat humets
i ara veus
que s'utilitza
per un...
Crec jo,
és una percepció absolutament...
Què deies Joan,
que arriben abans d'hora i tot?
L'has perdut.
Tenies l'hora apuntada
i...
Jo soc usuari
i visco a...
Jo visco a la Rebassada,
que no a la vall de la Rebassada
i agafo l'autobús
de les platges
i a vegades veus
que l'autobús
para dos, tres, quatre minuts
per recuperar aquell temps
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Jo visc a la vall de la Rebassada.
Ui, ara ja començaran
a discutir
sobre el nom del barri.
I no,
i tinc la mala sort...
No, són dos barris diferents.
Ah, perdó, perdó.
I tinc la mala sort
que hi ha una parada
d'autobús
al davant de casa meva
i arriba
abans d'hora
i jo, si d'aquí
m'està escoltant
el conductor
o el gerent de l'empresa
que si arriben
tres o quatre minuts abans,
que està molt bé
i els felicito,
tanquen el motor
de l'autobús...
Aquí ja ha deixat
la seva petició.
Home, clar,
és que els veïns
d'allà ho estem patint
i clar, són tres o quatre minuts
a part del consum
i de la contaminació
que puguis provocar.
Però ja vols parar
i acondicionar.
Sí, molt bé.
I el fet d'aquesta iniciativa
no estigui al final
a les empreses
perquè volia estar a totes
o tot o res,
què?
Al final, Nani?
Jo crec que hauria d'estar a totes.
A totes.
encara només tingui una regidora.
És obrir el ventall
que és el que dèiem abans.
El resultat ha sigut plural
i penso que el funcionament
hauria de ser plural
i no costava gaire.
Avui dia ha sigut,
trobo que,
un desencert per part de...
I els Joans,
què opinen?
Manxon?
Per què no?
Des d'aquesta proporcionalitat
de representació,
doncs potser si fem
aquesta ponderació
els hi tocaria entre 0 i 1.
però, bueno,
que l'alcalde sigui generós
i li pugui donar
entrada, també.
Sí, de fet,
els socialistes
li havien ofert
la possibilitat
d'entrar en 3
de les 6 empreses municipals
però, clar,
iniciativa va dir que no.
Que o entraven en totes
o no entraven en totes.
Però és que llavors
també trencaria
la proporcionalitat d'iniciativa.
Sí, clar,
és un problema d'òptica,
de voluntat democràtica,
de dir,
doncs juguem-hi tots,
hem de funcionar així,
el plenari
ha de prendre decisions,
no podem anar...
doncs juguem-hi...
Les regles de joc
sigui del parxís
o sigui on sigui
som per tots igual
perquè si no llavors
entraríem en una dinàmica
que no seria l'adequada.
Jo crec que no costava gaire
i que hagués sigut...
En fi,
senyors, senyora,
marxem de vacances.
Nani, tu ja has estat fora, no?
Hi he estat una setmana,
ara no,
ara fins a l'agost
ja no em toca.
Però com demà
és la Mare Déu del Carme,
ja ens podem anar banyats.
Aniràs a fer la processó
de les barques.
No ho crec.
El Jompasura potser sí
per qüestions de feina.
Segur, fixa,
no, no,
però a més amb tot el...
De forma obligada
però a més amb força gust.
I aniré.
I el Manxón,
què farà vacances?
A més que...
O els arqueòlegs
no feu vacances.
Mirà amb el pinzellet.
Ell a la maleta
porta el pinzellet.
Sí?
Què portes a la maleta?
És igual.
A les vacances
a tot menys un pinzellet.
Xancletes i bermudes.
Exacte.
Doncs xancletes i bermudes
per tothom.
Que passin un molt bon estiu.
Avui fem l'última tertúlia
de la temporada.
Tornarem a finals d'agost,
principis de setembre
amb tota l'actualitat terra-onina.
Joan Besora,
Joan Menxón,
Anir Rodríguez,
moltes gràcies.
Com deia,
bon estiu,
bones vacances
i fins la propera.
Gràcies.
Adéu.
Bon dia.
Bon dia.